L confront col mond fèsc doventèr più riches

Data

23 de agost 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La joena Elisa Calligari da Poza ne conta de sia esperienza de lurier te Provinzia de Busan olache la se cruzia de finanziament de projec ti paijes tel sud del mond.

Te noscia val sion de diesc mile èmenes e respet a la grandeza del mond sion più picoi che na fregola de pan. Noscia val no la é picola, ma microscopica su la spersa bruna de la tera. Da picoi en su, a cognoscer e studièr noscia realtà vegnon a saer de noscia picoleza, entenon pian pian coche nos sion demò un su più che 7 miliarc de entità. Chesta sensazion per Elisa Calligari, tousa de 22 egn da Poza, laureèda en studies internazionèi a l’Università de Trent e che da chest istà la laora te l’ofize ‘Relazions forestes e volontariat’ de la Provinzia de Busan, no l’é auter che na spenta per cognoscer e saer semper de più, l’é la coriosità de jir sorafora i confins e de poder studièr. Elisa l’à fat domana per l concors per l post en Provinzia de november de l’an passà, dò che la se à laureà con na tesi su la situazion politica e sozièla de Hong Kong.

Chiò te val la é da otober de l’an passà tel consei de l’Union di Ladins de Fascia e, dò aer colaborà per l’endrez de la edizion light de la festa Ta Mont de l’an passà, da chest an la é ofizialmenter tel nef comitat de endrez. L’obietif de Elisa l’é se dèr jù per l publich ence tras l volontariat e seghitèr a studièr per se vadagnèr amò maor competenzes che posse didèr la jent, da poder ence portèr de retorn te val olache la seghita a aer n fort leam con sia reijes.

Che post de lurier èste ciapà te Provinzia?

Elisa Calligari La Provinzia la se dèsc jà n muie te la cooperazion internazionala e apontin gio laore avisa te chest setor. Ogne an vegn fora amancol n avis de fondi per projec ti paijes tel sud del mond, olache organisazion che à na senta te provinzia o le é del Sudtirol pel far domana de finanziament. I finanziamenc i vegn dac fora aldò de criteries e chel che é fat gio chest istà l’é stat studiar dalvers chisc projec, tant da n pont de veduda material e pratich, anter l’auter i preventives e i conc, ma soraldut l’emportanza de la sostegnibilità, tant economica che soziala. Per chel che revarda l’aspet economich se varda che l projet, dò che l’é fenì l finanziament, l posse jir inant e se autosostegnir. Dal pont de veduda sozial se varda enveze se l target l pel esser enteressà, se l’é n projet che ge va dò al besegn de le persone, l’à n valor aut per la comunanza a chela che l se referesc, se l tira ite le mendranze, desche joegn e femene. Dò aer vardà fora i projec, me é cruzià de la part tecnica, donca co scriver ju n decret. E bensegur a star te n ofize publich no é podù no me cruziar ence de aministrazion.

Duta l'intervista su La Usc stampèda de en vender ai 20 de aost del 2021.

 (Nicoletta Riz)