Chësta setemana se l on ciacolada co la Isabel Kerer, na jovena da Col, »madura« da n valgugn dis

Data

11 de messel 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Dancà y da na pert 
Isabel, co te prejentás­seto a chi che no te cugnësc?
Mi son la Isabel, è 19 agn, stè sun Costauta nta Col… son fia de la Alessia e de l Umberto, è doi fradiei: Thomas l plu gran e Martin che l é diesc agn plu pico de mi. È mpermò scomencé la sajon da d’isté, al Fursil, ulache è bele laoré i ultimi istei, è fenì le scole aute a Merán la setemana passada!

Contene n frëgo de tua vita da tosata...

Son nasciuda e chersciuda nta Col. Da picola steve via Pien, e nte chi agn è passé trop temp con miei noni. I ricordi plu biei i é liei ai momenc passei con lori, siebelo n Alie che nta Col! N particolar è passé trop temp con mia nona Sabina, che la steva ju n Pezei: con dëla sonva tres che cujinonva, e per chëst à scomecé a me pleje la cujina, la speisa, douré le pegnate… e chëst l é sté dessegur l »input« che po m’à fat dezide de jì a mparè da cuoca, a l’alberghiera de Merán.
Po zerto, l’emozion de jì a sté nte cesa nuova, sun Costauta! Ilo l é mudé trope robe: via Pien l eva cese e jent dintourn via, sun Costauta son da soi... ma l é na gran pesc e l é bel! Zerto, ncin m’à mancé la compagnia e l contat coi autri tosac. Co son jus su, mi e l Martin sonva ncora pichi e colassù degugn ava da cruzié de la strada, de le auto… e po basta se cialé ntourn, l paejagio che se veiga da colassù, l é da tò l fle… (Ntervista de Denni Dorigo) 
 
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper