De sgrìjoi e sgrijolons

Data

27 de fauré 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
...Per no dir de schiopes, schiopec e schiopetign. L é chest l totil de la rubrica de la paroles de Fabio Chiocchetti de chesta setemèna.
Per chi che se cruzia de lessicografia, l ciamp de la botanica populèra l’é segur un di più senestres, con inomes che se sormonta e se desferenziea bendeché da paìsc a paìsc.

Aon giusta rejonà enstouta passèda di sgrijolons, en botanica Silene vulgaris, chela bona erba de prà tant aprijèda e cognosciuda te duta Europa con mile inomes desvalives: «Via per l meis de mé i scomenzèa a jir a coer sgrijolons te la vères», scrif Simon de Giulio. A livel leterèr, nosc poet l doura ben ence l singolèr (per ej. »al temp del bel sgrijolon«, per dir ‘d’aisciuda’), ma con chest segnificat per fascian regna più che auter l plural coletif (brach i sgrijologn).

Duc sà alincontra che te nesc paìjes a chesta erba i ge disc ence schiopec, moenat schiopetign, na denominazion che se referesc dantdadut a chi beloc fiorelins dal chèlesc slonfà (per chest ence Silene inflata) che da bec se usèa schicèr sul vis o sul revers de la man per sentir chel picol scròch carateristich. Oh, se sà ben, se tolea pa chi amò seré, dapò scì che i screvedèa bel delvers! 

De più su La Usc stampèda de en vender ai 23 de firé.