De chesta neva sociazion fèsc pèrt: Open Cooperativa sociale del
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/30368-l-e-nasciu-la-sociazion-articolo-6#sigProIde84ec1462d
https://www.lausc.it/atualite/30368-l-e-nasciu-la-sociazion-articolo-6#sigProIde84ec1462d
L Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn no fèsc pèrt, amancol endèna, ajache tant te la Comiscion Culturala che tel Consei de Aministrazion de la istituzion culturala scientifica ladina de Fascia l é stat uzà fora dubies sul investiment de temp e ressorses per chest obietif. Ence l’Union Generela di Ladins dla Dolomites, do aer valutà l envit, l’à dezidù de no tor pèrt, ajache sia senta la é tel Südtirol e la Provinzia de Busan no se à mai emprevalù de la Lege 482. Apede chest l’Union Generela fèsc jà pèrt de la FUEN, Union Federalistica dles Nazionalités Europeanes, sostegnuda da la Provinzia Autonoma de Busan e da la Region Trentin Südtirol, che l’à na strutura organisativa staifa, dotazion finanzièla e n grop de lurier struturà dedicà a la mendranzes. L’Union Generela conscidra ence che na sociazion che tol ite enc publics, firmes privates e organisazions de volontariat no sie la più percacenta, ajache l sostegn per la ativitèdes culturales volontères e per la istituzions l é deldut desferent. N auter pont critich uzà fora ence da componenc istituzionèi de la mendranza ladina storica del Sela l é l fat che vegn tout ite i “neo Ladins” de la provinzia de Belun.
Dut l articol l é su La Usc stampèda dai 19 de setember, da troèr ence te la boteighes de sfoes.
Sul sit www.lausc.it se per fèr l abonament al e-paper.
(Lucia Gross)