Manifestazions atuales speziales

Data

28 de november 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Publichedes ai 28 de november 2025 
La sëra dl’ëra
Le Consëi de formaziun Badia inviëia a na sëra de bëgnsté por les ëres, en lönesc al 1. de dezëmber dales 20:00, tla Ciasa J. B. Rinna a San Ciascian
Co foss pa le monn zënza les ëres? Indispen­sables tla famila, tl laur, tla sozieté. Mo tan gonot mëss pa les ëres tó sö plü perts y se desmentié de so bëgnester y de süa feminilité?
Chësta sëra é n invit a ciafé na lerch y n pü’ de tëmp por te instëssa: n momënt dediché ala comunité dles ëres, ala feminilité y al bëgnester dl’ëra. Al te aspeta pratiches saurides y de regeneraziun, sciöche eserzizi de yoga y de relassamënt, massaji y automassaji, mo ince bal, liberté de movimënt y riüdes. Vistete val’ da sté saurí (sce t’os na gonela), tolete cun te na boza d’ega, n tepih da yoga y sce t’os na cutra y n plo­mac. Referënta é Milinda.

»Mi viac tla giungla dl’Amazonia«
L Circolo–Lia Mostra d’Ert nvieia de cuer a chësc referat n lunesc ai 1. de dezëmber dala 20:00 tl self dla Lia Mostra d’Ert
Martin Rabanser cun­terà de si viac tla giun­gla dl’Amazo­nia. 
Ntan la sëira uniràl la­scià udëi truepa foto­grafies y prejentà plu aspec coche la cultura, la religion y la politica te na tribù, te n mond mo puech tucà.
Ala fin saràl sambën mo ucajion de fé du­mandes y de s’la cunté. 
Unide de trueps – l se paia.

Emoziuns da Nadé tl’Alta Badia
Tratan le tëmp d’Advënt y da Nadé se trasformëia i paisc dl’Alta Badia te posć da n’atmosfera particolarmënter sintida
A Corvara gnarál metü a jí le marcé da Nadé cun deplü partezipanc che dá fora val’ da bëre y da mangé, sciöche ince produc locai y d’artejanat. Le marcé vëgn tigní dales 16:00 ales 19:00 y te deplü ocajiuns gnarál metü a jí intratignimënt musical da pert de deplü grups dl post. Le marcé da Nadé a Corvara sará davert dai 5 ai 8 y dai 12 ai 14 de dezëmber, sciöche ince sura Nadé dai 19.12 ai 06.01. L’ultim de sarál la donacia y i Trëi Resc che passa a ciafé pici y gragn.
A San Ciascian vëgnel tigní n valgügn apun­tamënc cun le »Adöm te plaza«, plü avisa vigni sabeda de dezëmber y ai 3 de jená dales 16:00 ales 19:00. Te n valgünes üties vëgnel venü produc artejanai, val’ de duc da mangé y val’ de cialt da bëre; al ne manciará sambëgn nia musiga dal ví. Ai 5 de dezëmber dales 18:00 pó i mituns s’la inconforté a na picera scincunda da pert de San Micurá, tl zënter dl paisc.
La plaza de dlijia da Calfosch i fajará ince da cornisc a deplü apuntamënc de »Adöm te plaza«, plü avisa ai 6 y ai 23 de dezëmber y ai 2 de jená. Te chëstes ocajiuns gnarál dé fora dales 16:30 ales 18:30 val’ duciaria y boandes cialdes y an podará ascuté sö les plü beles melodies dl Nadé. Pro le pröm apun­tamënt gnarál San Micurá a ti partí fora scincundes a düc i mituns.
Ince La Ila slominará tl plü bel abelimënt da Nadé, plü avisa ai 6, 12 y 26 de dezëmber y ai 2 de jená sön le paiun dlungia calonia. Al se trata de na ocajiun por la jënt da se incunté, da sté adöm a se bëre n bun gote de vin cöt y se gode le bel tëmp d’Advënt. I apuntamënc mët man dales 17:00 y les sëres gnará abelides da musiga dal ví. En ocajiun dl pröm apuntamënt passará San Micurá a ti porté na picera scincunda a düc i mituns dales 17:00.
Ai 5, 6, 7, 12, 13, 19, 25, 26 y 27 de dezëmber y ai 6 de jená podaran ince a La Val sté »Adöm te plaz« olache al gnará dé fora val’ de cialt da bëre. Düc i apuntamënc gnará acompagná dales plü beles melodies da Nadé de deplü grups musicai dl post. Ai 6 de dezëmber gnarál San Micurá y ai 6 de jená la poscignara a ciafé düc i mituns y a ti porté na picera scincunda. Implü pón amiré fora por le zënter dl paisc da La Val le calënder d’Advënt pro les finestres dles ciases.

La luna gelëusa
La prejentazion dl liber per mutons »La luna gelëusa« sarà n merdi ai 9 de dezëmber dala 16:15 tla biblioteca de Sëlva
L Istitut Ladin Micurà de Rü, deberieda cun la biblioteca Oswald von Wolkenstein y la Lia Teater Sëlva, nvieia de cuer ala prejentazion dl liber per mutons »La luna gelëusa«, na storia de Manuel Gatterer cun dessënies de Jochen Gasser. L unirà fat nce n blòt pez de teater cun Moritz, Julia y Silvia y danterite sunerà i mutons:ans dla Scola de mujiga Gherdëina vel’ pez de mujiga. Duc ie nviei de cuer.

»Dal lën al juech – Sevi ora per l mond«
L Museum Gherdëina nvieia a unì a ti cialé ala mostra nueva dai 5 de dezëmber inant tl Museum
Unide a scuvierjer la storia faszinënta dla Sevi, firma che à fat juesc de lën dal 1831 nchin al 1998 y che ie stata de gran mpurtanza per la vita de truepa fami­lies de Gherdëina.
Ot mëises nteratives nvieia a fé damat, crië y scuvierjer deberieda. Foto­grafies storiches, pec uriginei, video y tesć conta dla produzion di juesc y dl’atività dla Sevi tres cin’ generazions.
N’esperienza unica per pitli y granc – l vën nvià de cuer a fé damat! N dumënia ai 30 de nuvëmber ie la mostra davierta dala 10:00 inant estlusivamënter per chi che à laurà per la firma Sevi.
La mostra nueva vën naugureda ai 4.12. dala 17:00 y sarà davierta al publich dai 5 de dezëmber inant, for dal lunesc al vënderdi dala 10:00 nchin la la 16:00.
N dumënia ai 7 de dezëmber dala 14:00 ala 18:00 vëniel pità n »Di dla porta davierta« cun n pru­gram speziel per la families (ntreda debant).

»Ladin – Ladins – Ladinia«
En vender ai 5 de dezëmber vegnel prejenté tl Istitut Ladin a San Martin de Tor na publicazion en onour de Lois Craffonara
L linguist dr. Lois Craffonara da Longega é ben una dles personalités che se à fat de gragn meric per l Ladin, per i Ladins y per la Ladinia. Y »Ladin – Ladins – Ladinia« é ence l titul dla publicazion en si onour, deda fora en gaujion de si 85 agn. La prejentazion sarà en vender ai 5 de dezember da les 17:00, tl gran salf dl Istitut Ladin a San Martin de Tor. La publicazion é deda fora da Paul Videsott y Ruth Videsott, tres la ciasa editoura »bu,press« dla Uni­versité Ledia de Bulsan. Sun 550 plates él 18 autoures y autours che se dà ju con tema­tiches che ence Craffonara à traté te sia cariera scientifica. Al é dut persones che à laoré empera, canche al fova ciamò diretour dla revista scientifica »Ladinia«. Do la prejentazion saràl n pice renfresch.

Teren comun
L Museo Geologich de la Dolomites a Pardac ne envia a vardèr con eie ascort e sensibol a nosc ambient, te n raport che tegn cont de la situazion de anchecondì ma ence al davegnir
L MUSE de Trent, con sia senta teritorièla del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, l à vardà ti egn de renforzèr l raport col paesaje dolomitich e l dialogh con chi che vif e rua te chesta valèdes, travers la colabo­razion con enc e sociazions de Fiem e Fascia, projec educatives con scoles e families, pro­ponetes per vijitadores e per la comunanza. Per tor ite amò de più duta la persones l é nasciù n nef format, pissà desche n lech avert per se binèr, se baratèr idees e pissèr al davegnir, avert a duc e debant.
Se pea via en mèrtesc ai 2 de dezember da les 17:30 con »Accordatura sonora«, n conzert ispirà al son di giacees metù adum da la classes de musega eletronica del prof. Raul Masu del Conservatorie Bonporti de Trent e Riva del Garda, con Sergio Maggioni sound artist USIE – Un Suono In Estinzione. Info su www.muse.it

Marcià da Nadel di artejans
La Lia per Natura y Usanzes mët a jì n marcià da Nadel di artejans dl luech, cun cosses fates a man
L marcià unirà a s’ l dé n sada ai 6 de dezëmber dala 9:00 inant nchin ala 18:00, tl foyer dla »Gran Sala« tla Cësa di Cungresc a Urtijëi. 
Duc ie nviei de cuer.

Christos Fountos & Simply Quartett
I Jëuni de Mujiga Gherdëinan nvieia de cuer al cunzert de Christos Fountos & Simply Quartett, n merdi ai 2 de dezëmber dala 20:00 tla Cësa di Cungresc a Urtijëi
Christos Fountos à scumencià a suné l tlavier cun cin’ani y cun 17 àl abù si debut coche solist cun l’Urchestra Cyprus Symphony. Pra l 65ejim cuncors de tlavier nternaziunel »F. Busoni« a Bulsan àl ven­­ciù l prim pest per la miëura nterpretazion tla categuria de mujiga da camera y l terzo pest tl cuncors de tlavier.
La furmazion atuela dl Simply Quartet, cun Danfeng Shen y Anto­nia Rankersberger ala vidula, Xiang Lyu ala viola y Ivan Valentin al celo, ie unida metuda su a Shanghai. L cuartet a giapà cater prim pesć te cuncorsc de mujiga da camera scialdi prijei, se fajan n inuem a livel nternaziunel.