Che ne dijela pa la Luna chesta setemèna?

Data

24 de setember 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Setemèna dai 22 ai 28 
de setember 2023
La Luna cresc. La é ascendenta. La scontra i segnes che va dal Sagitarie ai Pesc.

Vender
Bondì a duc, ajache scomenzon semper tel segn del Sagitarie che l é chel che aede let per ultim la setemèna passèda, anché ve dighe indodanef en curt che che à a che fèr con el, ma voi indò ve scriver vèlch che tole fora da mie nef liber de remedies. L Sagitarie l é un di trei segnes del ciaut olache tel soreie se stèsc sorì e enceben che magari rue na nigola la no tol demez l ben stèr. Te piat podon meter soraldut proteines perche­che les magnan se les mantegn polito tel corp tanche proprietà nutrizionèla ma se podessa ence se conzeder con picola porzions chel che più ne fèsc gola de carboidrac o ontaries, ajache se cruzian de la proteines l rest se l pèra fora belebon… (tegnan adiment che te la fasa che cresc la Luna no conzede ejagerazions).
Te ort o ju dai èlbres l é i dis da tor su e ju i fruc, percheche i à sia saor miora. Sessaben che chi che à gran cantità de fruc da regoer no i pel fèr dut te chisc dis giusć, ma ic enstesc pel abadèr che chi regoec te la Luna giusta à na saor miora che chi etres! Tel corp l é ora de la chesses, del fià neigher e del pancreas, del fià bianch e de la circolazion del sanch, del fil de la schena. L é na rezeta che à inom ‘bianco star bene’ che l é la combinazion de doi maraveousc agenc naturèi energisanc e de gran benefize: l vin bianch e la sèlvia. I scrif che chesta l é na colaborazion che porta ton, grignoc e relassament da centenees de egn! Chest per 2 rejons: l efet de recostituent nervous del vin e chel revitalisant fisich de la sèlvia. Aldidanché de gra a studies scientifics saon che la ua da vin l é defat n gran recostituent del sistem di nerves. L etanol, jan te la circolazion del sanch, l interagesc coi neurons e l produsc sensazions euforiches con efet antidepressif e che chieta… ma no l é pa na vertola per se enciochèr noe! L’azion analgesica dapodò agesc dal vin soraldut su la giames e l ge porta benesser per via de sia capazità de dilatèr i vajoi del sanch, desenfian la arteries e fajan prevenzion per i emboi. Dapodò l etanol deida a destener duc i muscoi, donca ence chi uterins, fajan passèr i mèi de la mestruazions e l mèl de cef leà a chestes. Embendapò aon entenù che l vin l é n bon calmant naturèl, bon de chietèr via corp e cef. Però se sà che la cantità miora stèsc sun mez e donca spere de no cogner nience l dir, ma per segureza l faghe, che ejagerèr porta dut te n’autra strèda e se pesta te la deprescion e te comportaments compulsives che rua ca da l’ansia! I fenoi (fenoli) e i tanins del vin dapodò i é antivirèi e antibaterics, enveze la ‘antocianines’ e i ‘flavoni’ ge conferesc na azion antitumorèla… ma vèrda tu!!! Amò apede, la no é fenida chiò, tel vin l é vitamina A, B, C e PP, zucres, sèi minerèi, acido tartarich e n muie de potassie. 
L vin miora ence la digestion e l tonifichea duc i orghegn vitèi… n’èga de vita se dijessa, beleche na sort de medejina da tor ogne tant al besegn, zenza ejagerèr…


Deplu te la edizion dl vender, 22 de setember.