N toch de storia de la scolina de Ciampedel

Data

06 de jené 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La radunanza de la scolina tel meis de dezember l’é stat l’ocajion per ge sporjer n picol recognosciment a Giacomino Soraruf e a sia femena Rosalinda. Mingol de storia de la scolina.

De dezember l’é stat la radunanza di sozi de la scolina de Ciampedel. L president Flaviano Riz ge à sport n bel develpai a la maestres, al personal, la istituzions publiches, i privac e a duta la persones che stèsc apede e dèsc na man a fèr scì che nesc picoi i posse stèr ben e viver de bie moments ti trei egn che i va a la scolina. L’à recordà la festes fates via per l’an, l lurier didatich e pedagogich de la maestres, e l’à metù al luster che va inant l projet per ge dèr l met ai bec de se fèr ite col todesch.

L capocomun de Ciampedel Ivo Bernard l’à recordà che la scolina l’é n toch de cher de la comunanza, na majon de duta noscia families ensema e l’à dit che l’aministrazion la sarà semper vejina e ascorta ai besegnes de chesta istituzion de gran valuta.

Don Luigi Trottner ge à sport n develpai a la maestres percheche no les fèsc demò n bel program didatich e pedagogich ma les semena tel cher de nesc picoi i bogn valores sozièi e cristiegn.

Dò l’é stat n pìcol moment n muie sentù per ge dir l fort develpai a Giacomino Soraruf che per 40 egn l se à dat ju ènema e cher per la scolina de Ciampedel. Giacomino l se à semper cruzià de dut cant, l’à scomenzà canche l’à scrit ite sie fi Luca, l’era l 1980 e da enlouta no l’à sparagnà temp e fadìa per la scola di più picoi. L’à fat fèr ite lurieres: l cuert, l’ijolazion del fabricat, na jonta con neva sales e l vidor di jeghes sot calonia, e l se à cruzià ence del personal.

Tel jir di egn dapò l’à endrezà via persona jones che abie amor per chesta scola e che posse jir inant sul troi che el à avert, e chesta l’é n’autra gran arpejon che lascia Giacomino.

Vindò da el, descheche l’à recordà ence l president Flaviano Riz, l’é semper stat la familia, soraldut la femena Rosalinda e l diretif l’à volù ge sporjer a duc doi n picol recognosciment dassen merità!

Mìngol de istoria de la scolina

La scolina de Ciampedel la é stata averta del 1909 dal curat don Giovanni Battista Deluca che l’aea comprà la cèsa tel Picol Cartier, l cianton de paìsc pech sot la gejia e vejin a la calonia, te strèda di Sènc Felip e Giacum. Enlouta la era averta demò d’istà per vardèr via i bec endèna che i genitores era dò a se fèr ite i fegnes a cèsa o sa mont.

La pruma maestra l’é stat Caterina Bernard Matela, che la ge contèa la stories de la Bibia e del Vangele, donca la ge fajea mìngol de catechism, semenan coscita te chi picoi cheres la bona semenza di valores cristiegn.

No l’era da poder ge dèr da marena ai bec coscita i genitores dì per dì i ge portèa i bèsć a sie picoi.

Ti egn entorn al 1930 chesta scolina la é stata serèda e la é stata averta endodanef del 1957. L fabricat l’é de la curazia e presidenc l’é semper stat i curac de Ciampedel enscin canche ite per i egn ‘80 l’à tout sù chesta encèria Giacomino Soraruf e l l’à portèda inant enscin acà 5 egn canche sia arpejon la é stata touta su da Flaviano Riz de Janoto.

Del 1977 la provinzia de Trent l’à recognosciù l valor educatif de la scolina de Ciampedel e aldò de la lege n.13/77 la ge à dat l recognosciment de scolina “equiparata” ge lascian aboncont l met de se rejer enstessa. Semper n chel an la se à scrit ite a la Federazion provinzièla de la scolines de la Provinzia de Trent e del 1987 l’é stat metù sù la sociazion di sozi de la scolina.

Tel jir di egn l’é stat n muie de mudaments per chel che revèrda la gestion, la normes la leges da osservèr, i programes didatics e pedagogics, aboncont la scolina de Ciampedel à semper mantegnù l spirit e la reijes che l’era n’outa ge dajan ai picoi l met de crescer con bogn valores sozièi e cristiegn.


 (Annelise Vian)