Manes benedides e femenes en mènies, confalons e procescion ne recorda la devozion veiora per la Madona de aost. A Gries do messa l é stat la procescion fora per la strèdes de paisc dijan su la corona.
L é l temp del turism, del devertiment e di social media, ma ge volessa se tor l temp, la responsabilità e l empegn de tegnir su noscia usanzes. »Festes de la Madona n é cinch in dut l an. Trei les é ben desmentièdes patoch, n é amò does che vegn festejèdes: Sènta Maria Maor, ai 15 de aost, e la Conzeta, ai 8 de dezember« coscita pea via Simon de Giulio a scriver de la gran devozion de noscia jent per la Madona de aost. Seben che se sente se venjer scialdi ‘bon Ferragosto’ te anter de fascegn, aldidanché no dut l é desmentià. Chesta solenità vegn tegnuda su coche se pel te desvalives paijes.
Descheche à despiegà don Mario Bravin endèna la funzion a Gries (ai 15 da sera), la manes, do esser states benedides,
les vegnia portèdes a cèsa, secèdes e tegnudes su sun sotcuert: se l bestiam fajea o l era malpossol, i ge metea ite na pizèda de chesta erbes te l’èga, che didèa. Enlouta duta la patrones de cèsa portèa na mana da benedir sun utèr, anchecondì de manes se n veit scialdi de manco e soraldut l é de picoi ciofes de fiores. Zacan l era n fasc de erbes da medejina (camamilia, assent, mèlva, saores, jeneiver…) con vèlch spia de sièla, marzola e fiores da mont desche sangons, arniches, anzièna. Vegnia metù ite ence n ramet de resolé trat su te ort. Ma viapura chest, l é tant bel veder che vegne portà te gejia ence de picoi ciofes de fiores: se sà che no duc tegn ort, de spies no n vegn coltivà più prest nió e ence de resolees se n veit scialdi de manco. Amedit, la manes pel mudèr ence conforma i tempes.
Descheche scrif Simon de Giulio, la messa la era domesdì via e la Madona vegnia portèda fora per la strèdes de paisc da cater fenc compagnèda sessaben dai confalons. Enstadì ta Gries en procescion n era trei de confalons...
Se pel lejer dut su La Usc nr 32 dai 22 de aost: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper. (Nicoletta Riz)
