La pedies de Valentino Rovisi a Cianacei

Data

31 de messel 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
En ocajion del restaure di depenc su La Montanara l é stat confermà sia paternità al pitor de nonzech da Moena.

»De aost del an passà ne é ruà ite na segnalazion da na paejana che l color de un di depenc scomenzava a se destacar«, ne conta Giovanni Dellantonio, architet de la Sorastanza per i Bens culturèi de Trent. Belimpont l é stat el a ge stèr do ai lurieres de restaure di depenc a fresch su la cèsa La Montanara, te paisc veie de Cianacei, fabricat ló che al scomenz del Nefcent l era la Gasthof Zur Sonne, dapodò doventà Albergo al Sole. »Ensema con na restauradora de la Sorastanza aon fat n soralech e aon vedù che te la part bassa del depent de Sèn Florian, a man dreta del Crist, l era na gran part che se destacaa. Enlouta l é stat tout contat col patron del fabricat e, aldò de le norme de tutela di bens culturai, ge é stat domanà de entervegnir, coscì de poder meter a salvament i colores che sutaa ju. Ge é stat conseà de portar dant a la Sorastanza domana de contribut con chela de poder l restaurar, che cour la speisa fin al 80%«.

La Montanara la é de la familia Davarda, ne disc Tiziano: »L é n onor, per me amancol, viver te na cèsa storica. Aon semper vardà de la rencurèr e de la tegnir delvers, mencèa demò i depenc da comedèr. No la é semper stata noscia, i l’à comprèda ju mie giaves, na pèrt a l’outa. Genuin l era da Ciampedel, montèr e menacrep soraldut sun Marmolèda. Mia giava Maria Deville la era da Moena, la fajea jir l Costabela e l Ospizie sun Sèn Pelegrin. Canche i é vegnui a stèr caite ta Cianacei i à tout a fit l Faloria, i é stac aló 12 egn, anter i egn Caranta e Cincanta. Dant chiò dovessa esser stat n Mazzel, la cèsa la era mingol mèlmetuda canche i l’à ciapèda te man mie giaves. Jubas no l era nia, l era bele demò cèvenes. Ic à fat fora alberch, cajù l era la sala da magnèr e bar. Olache stae gé ades i stajea ic e i fitèa cambres sun aut. Ite per i egn Setanta i à fat fora cartieres«.

Endèna i lurieres fac ades l é stat confermà l’ipotesa che aea lurà fora del 2002 la storica de l’èrt Chiara Felicetti, che aea portà dant l’atribuzion di depenc al pitor da Moena Valentino Rovisi (1715-1785) per analogies con de autra sia operes tel Trentin e tel Agordin.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 31 de messèl del 2026

 (Nicoletta Riz)