View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/32273-la-pedies-de-valentino-rovisi-a-cianacei#sigProIda29b1d54f9
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/32273-la-pedies-de-valentino-rovisi-a-cianacei#sigProIda29b1d54f9
La Montanara la é de la familia Davarda, ne disc Tiziano: »L é n onor, per me amancol, viver te na cèsa storica. Aon semper vardà de la rencurèr e de la tegnir delvers, mencèa demò i depenc da comedèr. No la é semper stata noscia, i l’à comprèda ju mie giaves, na pèrt a l’outa. Genuin l era da Ciampedel, montèr e menacrep soraldut sun Marmolèda. Mia giava Maria Deville la era da Moena, la fajea jir l Costabela e l Ospizie sun Sèn Pelegrin. Canche i é vegnui a stèr caite ta Cianacei i à tout a fit l Faloria, i é stac aló 12 egn, anter i egn Caranta e Cincanta. Dant chiò dovessa esser stat n Mazzel, la cèsa la era mingol mèlmetuda canche i l’à ciapèda te man mie giaves. Jubas no l era nia, l era bele demò cèvenes. Ic à fat fora alberch, cajù l era la sala da magnèr e bar. Olache stae gé ades i stajea ic e i fitèa cambres sun aut. Ite per i egn Setanta i à fat fora cartieres«.
Endèna i lurieres fac ades l é stat confermà l’ipotesa che aea lurà fora del 2002 la storica de l’èrt Chiara Felicetti, che aea portà dant l’atribuzion di depenc al pitor da Moena Valentino Rovisi (1715-1785) per analogies con de autra sia operes tel Trentin e tel Agordin.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 31 de messèl del 2026
(Nicoletta Riz)




