Tl 1924 fova l mond scialdi desfrënt permez a chël che l ie al didancuei. Ai 21 de setëmber dl 1924 unìvel naugurà la prima autostreda dl mond, y chël a Lainate daujin a Milan, da rë Vittorio Emanuele III. L daunì dla storia dl trasport, dan taldut chël privat, se ova mudà per for. L di do, ai 22 de setëmber dl 1924, fòvel nasciù a Urtijëi n mut che fossa chersciù per deventé na figura de gran mpurtanza per l’ert de Gherdëina, y per ti dé n rodul y na nterpretazion particulera al material lën, for zentrel per l’ert dla valeda. Da n scultëur dl fier y Gisela Moroder – la muta dl artist storich Bera Śepl Moroder da Jumbierch, cunesciù nce coche Josef Moroder Lusenberg – fòvel nasciù Adolf Vallazza. L daunì dla storia dl’ert te Gherdëina, nce sce la ne l savova mo nia, se ova mudà per for.
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ncuei vënderdi ai 22 de setëmber.
Bruno Maruca
								
			  
		  	  
				
		
	  
		
	  
	  
	  
	  
	  
  L cëntejim ann de ert
				Adolf Vallazza cumplësc 99 ani ncuei vënderdi ai 22 de setëmber. Sun l program iel na lingia de mostres per festejé l artist storich de Urtijëi			  
		  		  			  
			  Galaria retrac
	View the embedded image gallery online at:
	
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/24988-l-centejim-ann-de-ert#sigProIda7b4420109
  https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/24988-l-centejim-ann-de-ert#sigProIda7b4420109
 
		


 
						 
    
		
 
		 



 
					 
																						 
					 
										