30 de agost 2026
Na festa, un brazacol
I lourantes de Assp, i vorentie de Ana, aduna co ra istituzios, Comun de Anpezo e Ulss de Belun, par i nostre none, par dute nos. Doa paroles su i laore de ’l ospedal Codivilla
Na festa par i none de ra ciaśa Dotor Angelo Majoni e par chi outre che rua là de dì, par el diurno: ra azienda Assp del Comun de Anpezo, aduna co i Alpis del grupo Ana de Anpezo, i à parecià anche sto an algo de bel e de bon, che i à sporto a ra śente sul sorei de ra ciaśa. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Na festa par i none de ra ciaśa Dotor Angelo Majoni e par chi outre che rua là de dì, par el diurno: ra azienda Assp del Comun de Anpezo, aduna co i Alpis del grupo Ana de Anpezo, i à parecià anche sto an algo de bel e de bon, che i à sporto a ra śente sul sorei de ra ciaśa. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
30 de agost 2026
Na crusc nea slomina sön Col Bechei
En bel grup de 22 jones y jogn d’La Pli á fistidié da mëter sö na crusc nea sön piza de Col Bechei tla munt de Fanes. En laur co á motü man l’ann passé, co á albü söes groaries burocratiches, mo co s’á slüt jö con "en gran momont emozional, dio aspeté da düc"
Al ea ai 28.08.1988 che la Jonëza d’La Pli é jüda con la pröma crusc sön Col Bechei; belo val’ dé denant êi stés sö a petoné ete le socl, na scina de fer por mené pormez la crusc de lën, y cater rampins, olache al é spo gnü taché pormez les cordes por la daidé tigní en pé. Le medemo de él spo ince sté la messa de benedisciun. Dal 2017, do apresciapüch 30 agn, é spo en grup de jogn jü sö a la dorteré sö en pü’, deache al ea val’ cordes rotes y destacades. Y desche al sozeda con cosses sot le ...
Al ea ai 28.08.1988 che la Jonëza d’La Pli é jüda con la pröma crusc sön Col Bechei; belo val’ dé denant êi stés sö a petoné ete le socl, na scina de fer por mené pormez la crusc de lën, y cater rampins, olache al é spo gnü taché pormez les cordes por la daidé tigní en pé. Le medemo de él spo ince sté la messa de benedisciun. Dal 2017, do apresciapüch 30 agn, é spo en grup de jogn jü sö a la dorteré sö en pü’, deache al ea val’ cordes rotes y destacades. Y desche al sozeda con cosses sot le ...
29 de agost 2026
Marika Bernard e ‘L’ultima sonata’
Con Loretta Pederiva l’à prejentà enstadì a La Gran Ciasa l’ultim liber che l’à scrit ensema a Barbara Bolzan.
L titol l é »L’ultima sonata« e l é l ultim liber scrit da Marika Bernard e Barbara Bolzan. Marika la cognoscion ben, l é ‘na fantastica creatura con la gran pascion de lejer e scriver’ i à dit de ela si peconc. Nos l’aane intervistèda del 2024 canche l era vegnù fora sie liber dal titol »L’egoismo di un amore«. Ere jita a la troèr te la Comunità alberch »N bel Soreje« a Sèn Jan olache la stèsc e aló la me aea avert sie cher e sie mond.
Ades l é sun desch n’autra sia produzion, scrita a cater ...
L titol l é »L’ultima sonata« e l é l ultim liber scrit da Marika Bernard e Barbara Bolzan. Marika la cognoscion ben, l é ‘na fantastica creatura con la gran pascion de lejer e scriver’ i à dit de ela si peconc. Nos l’aane intervistèda del 2024 canche l era vegnù fora sie liber dal titol »L’egoismo di un amore«. Ere jita a la troèr te la Comunità alberch »N bel Soreje« a Sèn Jan olache la stèsc e aló la me aea avert sie cher e sie mond.
Ades l é sun desch n’autra sia produzion, scrita a cater ...
29 de agost 2026
Mujiga y poejia tl Tublà da Nives
N vënderdi ai 21 de agost iel te Sëlva unì metù a jì na sëira de mujiga y poejia cun Matteo Facchin che à sunà l'armonica y Lino Pasquale Cacciapaglia che à liet dant si poejies
N cumerzialist che scrij poejies. Vel’ da de tel ne n’àuden nia suvënz, ma n vëija che poec nen iel de uni sort. Lino Pasquale Cacciapaglia de Maran ie cumerzialist y nsënia economia aziendela. N vënderdi dl’ena passeda àl liet dant tl Tublà da Nives te Sëlva poejies ora de si liber nuef dal titul “Prehiera … Poesie”, publicà tl 2026. Si paroles à ancuntà la cumposizions cunesciudes per armonica, sunedes dal musizist y cumpositëur de Bulsan Matteo Facchin.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion ...
N cumerzialist che scrij poejies. Vel’ da de tel ne n’àuden nia suvënz, ma n vëija che poec nen iel de uni sort. Lino Pasquale Cacciapaglia de Maran ie cumerzialist y nsënia economia aziendela. N vënderdi dl’ena passeda àl liet dant tl Tublà da Nives te Sëlva poejies ora de si liber nuef dal titul “Prehiera … Poesie”, publicà tl 2026. Si paroles à ancuntà la cumposizions cunesciudes per armonica, sunedes dal musizist y cumpositëur de Bulsan Matteo Facchin.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion ...
29 de agost 2026
Astraziun, forma y corú
Tl’edema dan feragost, á dui artisć badioc metü fora sües operes a Corvara, tl salf d’esposiziun »Sport Kostner«. Helmut Pizzinini y Poldão é dui amisc y dui artisć, sües operes s’incunta tl lingaz dl’astraziun
Tl’edema dan feragost á dui artisć dl’Alta Badia metü fora deboriada sües ultimes creaziuns. La mostra de Helmut Pizzinini y de Poldão s’á desfiré danter i 7 y i 15 d’agost tl salf d’esposiziun dl »Sport Kostner« a Corvara, olache al é sté da odëi scoltöres y depënc. L’idea da mëte fora deboriada i é gnüda ai dui artisć te na manira spontana; scebëgn che vignun laores individualmënter y te süa manira, i porta adöm la pasciun por l’ert y n raport de amizizia che döra da plü agn incá. Por Helmut ...
Tl’edema dan feragost á dui artisć dl’Alta Badia metü fora deboriada sües ultimes creaziuns. La mostra de Helmut Pizzinini y de Poldão s’á desfiré danter i 7 y i 15 d’agost tl salf d’esposiziun dl »Sport Kostner« a Corvara, olache al é sté da odëi scoltöres y depënc. L’idea da mëte fora deboriada i é gnüda ai dui artisć te na manira spontana; scebëgn che vignun laores individualmënter y te süa manira, i porta adöm la pasciun por l’ert y n raport de amizizia che döra da plü agn incá. Por Helmut ...
29 de agost 2026
Cantiers post Vaia senza fin e materiai arbandonei
La segnalazion de n zitadin: »È scrit plù oute a Veneto Strade ma degugn a mei responù«
Davò Vaia, soura la regional 48 de le Dolomiti nra Brenta e Liviné l é sté fat de gragn laour per enstalé reti parasasc a protezion de la strada sot fora. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davò Vaia, soura la regional 48 de le Dolomiti nra Brenta e Liviné l é sté fat de gragn laour per enstalé reti parasasc a protezion de la strada sot fora. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de agost 2026
Autobiografies ledies te piaz
Stories de vita, padimenc, fai, pentiment e rescat: na bela ocajion de cognoscenza e condivijion anter persones sporta dal Comun de Sèn Jan en colaborazion con »Liberi da dentro«.
L é chi che scomenza sie viac te la vita senté ju su n sental sorì de n bel gran auto, con n sciofer che vida o amancol n navigator che moscia la strèda, e chi che enveze fin dal scomenz se troa sun n troi adort e pien de pericoi, che bèsta nia per meter n pe tel post falà e sluzièr ju per na riva erta, olache l é più fazile jir semper più en ju che esser bogn de se tirèr su deretorn. Ma pel sozeder ence che dal sental sorì se rue fora de strèda percheche l sciofer vèrda l fonin, l navigator no ...
L é chi che scomenza sie viac te la vita senté ju su n sental sorì de n bel gran auto, con n sciofer che vida o amancol n navigator che moscia la strèda, e chi che enveze fin dal scomenz se troa sun n troi adort e pien de pericoi, che bèsta nia per meter n pe tel post falà e sluzièr ju per na riva erta, olache l é più fazile jir semper più en ju che esser bogn de se tirèr su deretorn. Ma pel sozeder ence che dal sental sorì se rue fora de strèda percheche l sciofer vèrda l fonin, l navigator no ...
28 de agost 2026
con.tain #4: na mostra nueva
Tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert iel da udëi lëures de n coletif artistich de Leipzig
N vënderdi ai 21 de agost iel stat la giaurida dla mostra »con.tain #4« tl Circolo. Da udëi iel i lëures de Clara Pötsch, Katharina Schreiter y Teresa Szepes.
Pra na blòta cumpëida de jënt iel unit a s’l dé chësta giaurida, pra chëla che l coletif de Leipzig ti à da n senificat nuef ai materiai perdui o desmincei – ti dajan na forma nueva y trasfurman te opres d’ert chël che n smachëssa scenó. L pensier do chësta forma de lauré ie propri n pensier de sustenibltà.
Dut l articul pudëis ...
N vënderdi ai 21 de agost iel stat la giaurida dla mostra »con.tain #4« tl Circolo. Da udëi iel i lëures de Clara Pötsch, Katharina Schreiter y Teresa Szepes.
Pra na blòta cumpëida de jënt iel unit a s’l dé chësta giaurida, pra chëla che l coletif de Leipzig ti à da n senificat nuef ai materiai perdui o desmincei – ti dajan na forma nueva y trasfurman te opres d’ert chël che n smachëssa scenó. L pensier do chësta forma de lauré ie propri n pensier de sustenibltà.
Dut l articul pudëis ...
28 de agost 2026
Na neva piata da scriver
Comentar de pruma
L é persones che canche les lascia n post de lurier, no les lascia demò na cariega, n pult e n computer. Les lascia n toch de storia. E amò de più se te chel post les é states per gran pèrt de sia vita profescionèla. Do 33 egn de lurier a La Usc per noscia colega de Fascia Lucia Gross l é vegnù l moment de serèr su n capitol profescionèl lonch na vita. Per nosc sfoi l é la pruma redadora che arjonc chest travert.
Te chisc egn l é mudà dassen n muie l mestier del giornalist. (Comentar de ...
L é persones che canche les lascia n post de lurier, no les lascia demò na cariega, n pult e n computer. Les lascia n toch de storia. E amò de più se te chel post les é states per gran pèrt de sia vita profescionèla. Do 33 egn de lurier a La Usc per noscia colega de Fascia Lucia Gross l é vegnù l moment de serèr su n capitol profescionèl lonch na vita. Per nosc sfoi l é la pruma redadora che arjonc chest travert.
Te chisc egn l é mudà dassen n muie l mestier del giornalist. (Comentar de ...
28 de agost 2026
I ti un fat n valgünes domandes a Silvia Marcon, praticanta tla Biblioteca Sas dla Crusc a La Ila
Dancà y da na pert
Bun de Silvia, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Silvia Marcon da San Ciascian, i á iniann stlüt jö les Scores Altes a La Ila, tl lizeum linguistich.
Chësc isté este stada praticanta tla biblioteca publica Sas dla Crusc a La Ila. Sëgn röia to practicum a piz. Co éra pa jüda?
Ara é jüda dër bun y i á imparé dër tröp, dantadöt sön ci che reverda l’adoranza dl program dla biblioteca por l’imprëst y l’archirida di libri. I á capí damí sciöche les biblioteches de ...
Bun de Silvia, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Silvia Marcon da San Ciascian, i á iniann stlüt jö les Scores Altes a La Ila, tl lizeum linguistich.
Chësc isté este stada praticanta tla biblioteca publica Sas dla Crusc a La Ila. Sëgn röia to practicum a piz. Co éra pa jüda?
Ara é jüda dër bun y i á imparé dër tröp, dantadöt sön ci che reverda l’adoranza dl program dla biblioteca por l’imprëst y l’archirida di libri. I á capí damí sciöche les biblioteches de ...
28 de agost 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 20 de agost ie l joler dl Aiut Alpin julà a Corvara per n’emergënza sanitera. Do che n fova ruvei de reviers tla sënta ie l joler unì mandà a San Ciascian, de viers dla Capanna Alpina, ulache l fova unit ju na gran smueia che ova trat pea l troi. Deberieda cun i judacrëp de Corvara àn recuperà sies escurscionisć.
Ntan l jol de reviers a Puntives à la zentrela damandà do l joler sa la utia Puez, ulache n à ciarià na jëuna che se ova fat mel a na ciavidla.
Plu tert iel pona mo ...
Ntan l jol de reviers a Puntives à la zentrela damandà do l joler sa la utia Puez, ulache n à ciarià na jëuna che se ova fat mel a na ciavidla.
Plu tert iel pona mo ...
28 de agost 2026
Festa por le degan nü
Chësta domënia i vëgnel surandé la inciaria da degan a siur Klaus Sottsas
La noela ê bele gnüda fora ai pröms de forá y sëgn ésera tan inant. La Val Badia ciafa n degan nü. Mefodër la domënia passada él sté a La Val na gran mëssa de rengraziamënt por le degan siur Iaco Willeit, che â surantut la inciaria dl 2011 y á chësc ann complí la eté torona de 80 agn. Al é sté na mëssa sintida, te chëra che al é gnü dit n gröm de iadi "Giulan". Sëgn él spo gnü l’ora da passé inant definitivamënter le testemone. Chësc sozeda en domënia ai 30 de agost a Badia, olache al rovará ...
La noela ê bele gnüda fora ai pröms de forá y sëgn ésera tan inant. La Val Badia ciafa n degan nü. Mefodër la domënia passada él sté a La Val na gran mëssa de rengraziamënt por le degan siur Iaco Willeit, che â surantut la inciaria dl 2011 y á chësc ann complí la eté torona de 80 agn. Al é sté na mëssa sintida, te chëra che al é gnü dit n gröm de iadi "Giulan". Sëgn él spo gnü l’ora da passé inant definitivamënter le testemone. Chësc sozeda en domënia ai 30 de agost a Badia, olache al rovará ...
27 de agost 2026
L valor de la mont no l é cotenc comfort che la sporc
Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia, palesa sie aveliment per la lamentanzes di ghesć. L turism da mont l é doventà chel che perten i medemi servijes de n hotel.
»Sion rué a l’esasperazion – disc Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia e gestor del refuge Ciampedie. Chest an l é amò piec che i autres egn, se no i ciapa duc i servijes i se lamenta. I rua sa mont, i ordena da magnar, i ge fasc na foto e i la met sui social, e magari i lascia ence ló la roba te piat, i é doventé duc influencer e l é doventà dut ‘instagramabol’. Anché i é te Fascia, doman sul Padon, l dì do sun Lagazuoi e amò do su le Tofane. Olà éla do che la va la mont? Fosc sion noi ...
»Sion rué a l’esasperazion – disc Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia e gestor del refuge Ciampedie. Chest an l é amò piec che i autres egn, se no i ciapa duc i servijes i se lamenta. I rua sa mont, i ordena da magnar, i ge fasc na foto e i la met sui social, e magari i lascia ence ló la roba te piat, i é doventé duc influencer e l é doventà dut ‘instagramabol’. Anché i é te Fascia, doman sul Padon, l dì do sun Lagazuoi e amò do su le Tofane. Olà éla do che la va la mont? Fosc sion noi ...
27 de agost 2026
Core, core, che ‘l é bel !
Ra forza de i social, par tramudà ra parsones, par ingrumà ra śente inze un luó: ra eclissi de ra rajon, inveze che del soroio
Dute in Jou, śon su, che se vede ra eclissi del Sol! Se lieśe chesto, su par ra gaśetes, ma pichesee su i social, inze ‘l telefonin, e zentenera de parsones moe de coren.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dute in Jou, śon su, che se vede ra eclissi del Sol! Se lieśe chesto, su par ra gaśetes, ma pichesee su i social, inze ‘l telefonin, e zentenera de parsones moe de coren.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de agost 2026
Ne à lascià Carlo Platter
L é stat un di più forc alpinisć. Del 1969, ensema a Almo Giambisi, l à metù su l grop di Ciamorces.
En mèrtesc ai 25 de aost l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Carlo Platter da Cianacei, se n jit en lunesc ai 24 a l’età de 83 egn, l era te Cèsa de Paussa. Platter l é stat un di più forc alpinisć di egn ’60 e ’70, l à tacà a jir a crepes jà da joen tel grop del Saslonch olache sie père aea en gestion l refuge Vicenza e olache l à avert desvaliva vies. Con la Scola Alpina de la Finanza de Pardac l ge à tacà al Cimon de la Pala, che enlouta l era cognosciù desche l ‘Cervino de la ...
En mèrtesc ai 25 de aost l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Carlo Platter da Cianacei, se n jit en lunesc ai 24 a l’età de 83 egn, l era te Cèsa de Paussa. Platter l é stat un di più forc alpinisć di egn ’60 e ’70, l à tacà a jir a crepes jà da joen tel grop del Saslonch olache sie père aea en gestion l refuge Vicenza e olache l à avert desvaliva vies. Con la Scola Alpina de la Finanza de Pardac l ge à tacà al Cimon de la Pala, che enlouta l era cognosciù desche l ‘Cervino de la ...
27 de agost 2026
Alessia Clara é la presidënta nöia de SMACH
De messé á le comité dl’assoziaziun culturala Smach lité danü: la presidënta nöia é Alessia Clara da Lungiarü
La assoziaziun culturala Smach (San Martin Art, Culture and Heritage) á ciafé na presidënta nöia. Alessia Clara da Lungiarü é la surastanta che é gnüda litada tla sentada di 20 de messé y che á surantut l’inciaria por i proscims trëi agn. Sciöche mëmbra dl comité Smach á Alessia Clara (27 agn) acompagné les bienales y i proiec metüs a jí dal diretif dal 2023 inant. Te Smach á la jona odü val’ deplü: »Smach por me é le meso da porté tla valada y tla munt chë ert che an ciafa te contesć plü ...
La assoziaziun culturala Smach (San Martin Art, Culture and Heritage) á ciafé na presidënta nöia. Alessia Clara da Lungiarü é la surastanta che é gnüda litada tla sentada di 20 de messé y che á surantut l’inciaria por i proscims trëi agn. Sciöche mëmbra dl comité Smach á Alessia Clara (27 agn) acompagné les bienales y i proiec metüs a jí dal diretif dal 2023 inant. Te Smach á la jona odü val’ deplü: »Smach por me é le meso da porté tla valada y tla munt chë ert che an ciafa te contesć plü ...
27 de agost 2026
Enes dl'ert y artejanat artistich
I cumëmbri y la cumëmbres dla UNIKA à tenì na cunferënza stampa y à cuntà de n valguna nuviteies. Chëst ann per l prim iede "Enes dl'ert"
N merdi, ai 25 de agost iel stat na cunferënza stampa te n self dla galaria "StallArt" sal luech de Pecëi. Tlo iel unit adalerch nia mé i cumëmbri dla Unika, ma nce autoriteies y nteressei d'ert. Coche savon ne màncel nia plu scialdi nchin che l sarà inò la gran mostra de artejanat artistich "Unika" ora tl zënter dal tenis a Runcadic y nscila àn ulù ti cialé mpue plu avisa a chësta y nce a vel' nuvità.
Deplù de chësta cunferënza pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins, che vën ora ...
N merdi, ai 25 de agost iel stat na cunferënza stampa te n self dla galaria "StallArt" sal luech de Pecëi. Tlo iel unit adalerch nia mé i cumëmbri dla Unika, ma nce autoriteies y nteressei d'ert. Coche savon ne màncel nia plu scialdi nchin che l sarà inò la gran mostra de artejanat artistich "Unika" ora tl zënter dal tenis a Runcadic y nscila àn ulù ti cialé mpue plu avisa a chësta y nce a vel' nuvità.
Deplù de chësta cunferënza pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins, che vën ora ...
27 de agost 2026
"I sun l’ombolt, mo i ó resté l’ Roman"
Öna dles gran novités dles lités comunales dl 2025 é stada la candidatöra y la lîta de Roman Crazzolara a ombolt dl Comun de Corvara. Do n ann y mez sunse jüs a le ciafé te Comun, olache al tira de bones aries. Le "salt tl’ega frëida" é garaté, les groaries ne mancia nia, mo al é deplü proiec che vá inant. Na cossa mët l’ombolt en tler: "I dëidi düc, tan inant che ara vá y che i pó le fá, mo i ne sun sigü nia gnü te Comun a risćé dl mi por nen daidé un"
Roman Crazzolara é stada öna dles sorpreses pro les lîtes comunales dl 2025. Dal monn dl artejanat y dles uniuns s’ál candidé sciöche ombolt por le Comun de Corvara. Por ël él sté n salt tl’ega frëida, »che s’á bel plan scialdé sö«, sciöche al dij. Al é atira pié ia cun gran sbunf, vëia da fá y na porziun de umilté. N ann y mez dedô sunse jüs a le ciafé, por damané do ciun che é so pröm bilanz, deache i »frunc de laur« é tröc. Al é le cantier bele dî davert dla ciasa dles uniuns, le cantier mai ...
Roman Crazzolara é stada öna dles sorpreses pro les lîtes comunales dl 2025. Dal monn dl artejanat y dles uniuns s’ál candidé sciöche ombolt por le Comun de Corvara. Por ël él sté n salt tl’ega frëida, »che s’á bel plan scialdé sö«, sciöche al dij. Al é atira pié ia cun gran sbunf, vëia da fá y na porziun de umilté. N ann y mez dedô sunse jüs a le ciafé, por damané do ciun che é so pröm bilanz, deache i »frunc de laur« é tröc. Al é le cantier bele dî davert dla ciasa dles uniuns, le cantier mai ...



