16 de jené 2026
L Carnascèr vegn desleà con la Mascherèdes Dolomitiches
A Cianacei e Dèlba en Sènt'Antone l secondo Forum de la Rei che tol ite Fascia, Belun e la Ciarnia con n laboratorie su la candidatura desche patrimonie imaterièl del Unesco e domesdì na gran defilèda de mèscres.
Ai 17 de jené con Sènt Antone vegn desleà Carnascèr. Chest an la sègra de Dèlba sarà viventèda da la seconda edizion del Forum de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches, n event publich de la Rei de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches de la Provinzia de Belun, Fascia e la Ciarnia, nasciuda per scomenzadiva del Museo Maschere Dolomitiche de Gianluigi Secco de Borgo Piave (Belun). Chesta Rei, che à desche zil la candidatura de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches desche patrimonie imaterièl ...
Ai 17 de jené con Sènt Antone vegn desleà Carnascèr. Chest an la sègra de Dèlba sarà viventèda da la seconda edizion del Forum de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches, n event publich de la Rei de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches de la Provinzia de Belun, Fascia e la Ciarnia, nasciuda per scomenzadiva del Museo Maschere Dolomitiche de Gianluigi Secco de Borgo Piave (Belun). Chesta Rei, che à desche zil la candidatura de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches desche patrimonie imaterièl ...
16 de jené 2026
Ti cialé de reviers a n ann cun iubileum
L Cor y Urchestra de dlieja de Urtijëi à tenì si senteda generela cun uneranzes y veles de cunsëi
Nstadì à l Cor y l'Urchestra de dlieja de Urtijëi tenì si generela tradiziunela.
Do l salut di sëurastanc Margit Peristi y Viktor Canins, iesen passei al raport dla atività scialdi rica n cont dl iubileum di 100 ani che la lia à festejà l ann passà.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi, ai 16 de jené.
Nstadì à l Cor y l'Urchestra de dlieja de Urtijëi tenì si generela tradiziunela.
Do l salut di sëurastanc Margit Peristi y Viktor Canins, iesen passei al raport dla atività scialdi rica n cont dl iubileum di 100 ani che la lia à festejà l ann passà.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi, ai 16 de jené.
16 de jené 2026
Chi tośate de ra Valligiani
Na gara poereta ma bela, nasciuda del 1915, śuda a morì dapò de ra Seconda guera. Tre atletes anpezane de inalora i se ciata ancuoi, a se ra contà. E a me fei saé a dute nos cemodo che se fajea e se vivea inalora
El gnon par intiero ‘l ea Adunata nazionale sciatori valligiani d’Italia, ma dute i ra conoscea par ra Valligiani. I aea scomenzà a ra fei ‘l inverno intrà el 1914 e el 1915, voruda da ra Gazzetta dello Sport, aduna co ra Federazion taliana de i schie, nasciuda del 1913. Ra prima edizion i r’à fata a Courmayeur e a venze ‘l é stà ra Val Formazza. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El gnon par intiero ‘l ea Adunata nazionale sciatori valligiani d’Italia, ma dute i ra conoscea par ra Valligiani. I aea scomenzà a ra fei ‘l inverno intrà el 1914 e el 1915, voruda da ra Gazzetta dello Sport, aduna co ra Federazion taliana de i schie, nasciuda del 1913. Ra prima edizion i r’à fata a Courmayeur e a venze ‘l é stà ra Val Formazza. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de jené 2026
Ti cialé de reviers a n ann cun iubileum
L Cor y Urchestra de dlieja de Urtijëi à tenì si senteda generela cun uneranzes y veles de cunsëi
Nstadì à l Cor y l’Urchestra de dlieja de Urtijëi tenì si generela tradiziunela.
Do l salut di sëurastanc Margit Peristi y Viktor Canins, iesen passei al raport dla atività scialdi rica n cont dl iubileum di 100 ani che la lia à festejà l ann passà.
Per l Cor y Urchestra de dlieja de Urtijëi, la presidënta Margit Peristi
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Nstadì à l Cor y l’Urchestra de dlieja de Urtijëi tenì si generela tradiziunela.
Do l salut di sëurastanc Margit Peristi y Viktor Canins, iesen passei al raport dla atività scialdi rica n cont dl iubileum di 100 ani che la lia à festejà l ann passà.
Per l Cor y Urchestra de dlieja de Urtijëi, la presidënta Margit Peristi
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
16 de jené 2026
Tl pröm êl döt mer
Cun le titul »All’inizio tutto era mare« mët fora le fotograf Matteo Agreiter tl salf dles manifestaziuns a Corvara. I panoramesc demorvëia descür la relaziun personala cun la munt y coliëia i dui ambiënc desfarënc
Contrades de pera y motifs de natöra é al zënter dla fotografia de Matteo Agreiter, jonn fotograf profescionist, che á ciafé tla fotografia n meso por cunté de so daciasa, de süa pasciun por l’alpinism y dles emoziuns desfarëntes che le liëia ala munt.
Tla mostra »All’inizio tutto era mare« (lad.: »tl pröm êl döt mer«), mët fora le jonn fotografies che vá do a so percurs individual. Nasciü y chersciü sö tl’alta Val Badia, dëida Matteo para tla gestiun familiara de na ütia de ...
Contrades de pera y motifs de natöra é al zënter dla fotografia de Matteo Agreiter, jonn fotograf profescionist, che á ciafé tla fotografia n meso por cunté de so daciasa, de süa pasciun por l’alpinism y dles emoziuns desfarëntes che le liëia ala munt.
Tla mostra »All’inizio tutto era mare« (lad.: »tl pröm êl döt mer«), mët fora le jonn fotografies che vá do a so percurs individual. Nasciü y chersciü sö tl’alta Val Badia, dëida Matteo para tla gestiun familiara de na ütia de ...
16 de jené 2026
Passajier avisé, mez salvé
Comentar de pruma
Dai dis da Nadé incá capëscion ince ciodiche feter degönes porsones che laora tl setur publich tl Tirol dl Süd y ciafa dal ann passé incá la cherta dla mobilité provinziala debann, ne vá – altamo – tla Val Badia nia cun le bus. Al é n pice spavënt, por ne dí nia parores plü sëces: da canche al é i sciori dai schi tla valada, che vá y vëgn inant y zoruch cun sü auti privac, o che anüza instësc les corieres publiches (ajache al pê che le skibus ne i bastes nia!), él bëgn dainré n iade ...
Dai dis da Nadé incá capëscion ince ciodiche feter degönes porsones che laora tl setur publich tl Tirol dl Süd y ciafa dal ann passé incá la cherta dla mobilité provinziala debann, ne vá – altamo – tla Val Badia nia cun le bus. Al é n pice spavënt, por ne dí nia parores plü sëces: da canche al é i sciori dai schi tla valada, che vá y vëgn inant y zoruch cun sü auti privac, o che anüza instësc les corieres publiches (ajache al pê che le skibus ne i bastes nia!), él bëgn dainré n iade ...
16 de jené 2026
Vivien Insam de Sëlva, na jëuna che fej da verdia ala flama olimpica
Dancà y da na pert
Posses’a te prejenté n curt?
Ie son Vivien Insam, é 28 ani y son chersciuda su te Sëlva. É fat la ITE Raetia a Urtijëi.
L ann passà de auril éi lascià de jì cun i schi coche atleta prufesciunista, ma son mo tl grup sportif dla polizai coche alenadëura a sut.
É messù te cherdé su al telefonn, davia che te ies ora de Gherdëina.
Sci, son a Rivoli, dlongia Torino, sauton iust de viers de Aosta, ulache ruveron da sëira. (Elisabeth Kostner)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Posses’a te prejenté n curt?
Ie son Vivien Insam, é 28 ani y son chersciuda su te Sëlva. É fat la ITE Raetia a Urtijëi.
L ann passà de auril éi lascià de jì cun i schi coche atleta prufesciunista, ma son mo tl grup sportif dla polizai coche alenadëura a sut.
É messù te cherdé su al telefonn, davia che te ies ora de Gherdëina.
Sci, son a Rivoli, dlongia Torino, sauton iust de viers de Aosta, ulache ruveron da sëira. (Elisabeth Kostner)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
16 de jené 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 7 de jené à l 112 damandà do l joler per n ntervënt te Val, ulache na persona cialova pro a doi che se arpizova su per l dlacion »Flauto Magico« te Pra da Ri. Te n colp se à destacà n gran tòch de dlacia dlongia un di arpizadëures che tacova daldò for mo pra i pichs, ma zënza dlacia sot ai piesc. N ie julei permez, ma n à riesc capì che l fova dut apost: l ël ova fat dut drët se tacan ite pra i ciodi che fova tl crëp y nia tl dlacion. De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
15 de jené 2026
Le spetacul sön i schi é sot al sëgn dles Olimpiades 2026
Maiú co i atri agn é sté le spetacul sön i schi, desfiré al mëteman dl ann 2026. Ai 5 de jená á zacotan de maestri y maestres de schi porté dant sön la pista Doninz a La Ila döt chël che roda incër le monn dl schi, meton n azënt particolar sön i jüc olimpics da d’invern 2026
Danter i tröc evënc pitá dales cooperatives turistiches por saludé l’ann 2026, él iniann indô gnü metü a jí deplü defilades cun i chentli, spetacui sön la nëi y festes ti zëntri de paisc.
Le maiú spetacul sön i schi s’á desfiré ai 5 de jená sön la pista Doninz a La Ila. Iniann é la manifestaziun chersciüda zacotan: dötes les scores de schi dl’Alta Badia á partezipé ala rapresentaziun sön i schi, che á albü sciöche tema les olimpiades 2026.
Dales ...
Danter i tröc evënc pitá dales cooperatives turistiches por saludé l’ann 2026, él iniann indô gnü metü a jí deplü defilades cun i chentli, spetacui sön la nëi y festes ti zëntri de paisc.
Le maiú spetacul sön i schi s’á desfiré ai 5 de jená sön la pista Doninz a La Ila. Iniann é la manifestaziun chersciüda zacotan: dötes les scores de schi dl’Alta Badia á partezipé ala rapresentaziun sön i schi, che á albü sciöche tema les olimpiades 2026.
Dales ...
15 de jené 2026
La storia da Nadé á ciafé vita a La Val
Cun na rapresentaziun teatrala á mëmbri dla comunité da La Val ai 19 de dezëmber porté adalerch l’atmosfera dl Nadé sot al paiun dl zënter
Le Nadé é la festa dl chît, dla meditaziun y dla condivijiun. Chësc s’á ince ponsé i zitadins da La Val, che por l’ocajiun s’á metü adöm por realisé na rapresentaziun teatrala, laurada fora y portada dant dai mëmbri dla comunité dantadöt por la jënt dl post. Le toch teatral é gnü porté dant en vëndres, ai 19 de dezëmber, sot al paiun tl zënter de La Val. Da n grup de laur é piada ia l’iniziativa, che á invié la jënt dl post y deplü uniuns a colaboré por la ...
Le Nadé é la festa dl chît, dla meditaziun y dla condivijiun. Chësc s’á ince ponsé i zitadins da La Val, che por l’ocajiun s’á metü adöm por realisé na rapresentaziun teatrala, laurada fora y portada dant dai mëmbri dla comunité dantadöt por la jënt dl post. Le toch teatral é gnü porté dant en vëndres, ai 19 de dezëmber, sot al paiun tl zënter de La Val. Da n grup de laur é piada ia l’iniziativa, che á invié la jënt dl post y deplü uniuns a colaboré por la ...
15 de jené 2026
Rees e reines, pèstres e ciantores
Te Fascia chest an l é stat vèlch grop de bec o gregn che é jic stroz a ciantèr la bona noela, ma soraldut te la Val de sot la tradizion é a risech.
No l é sorì, tel moment de maor lurier turistich, troèr l temp per ge enjignèr mondures ai bec, i regolèr e i portèr stroz a fèr i Trei Rees. Chest an tel temp de Nadèl te Fascia se à vedù vèlch grop de picoi o gregn rees o reines, vèlch outa compagné da pèstres e ciantores, ma no te duc i paijes. Coscita chest rituèl risia de se desfantèr e l é n pecià, ajache apede a portèr inant na tradizion veiora l à beleche semper n obietif de solidarietà e l é ence aprijià tant da la jent da chiò che dai ...
No l é sorì, tel moment de maor lurier turistich, troèr l temp per ge enjignèr mondures ai bec, i regolèr e i portèr stroz a fèr i Trei Rees. Chest an tel temp de Nadèl te Fascia se à vedù vèlch grop de picoi o gregn rees o reines, vèlch outa compagné da pèstres e ciantores, ma no te duc i paijes. Coscita chest rituèl risia de se desfantèr e l é n pecià, ajache apede a portèr inant na tradizion veiora l à beleche semper n obietif de solidarietà e l é ence aprijià tant da la jent da chiò che dai ...
15 de jené 2026
Grand Prix sun Jëuf de Ciareja
N sada, ai 10 de jené, se à l purtoi Masaré trasfurmà te n na luegia plëins de emozions
Pra l start aspitòvel 134 atlec dla categuries "mutons“ y "aliefs“. La temperatures fova ideéles y l tëmp fova bel.
Cie che cialova ora dut saurì y perfet tl prim, ie tosc deventá na ndesfideda. L purtoi fova scialdi dlacià y se damandova na gran cunzentrazion y na bona tecnica. Pra la trassa fòvel tl prim n ërt plutosc lonch ualche i atlec messova tré ora dut si snait y si dezijion. Dala utia Masaré Iela jita inant plu tl plan via y ite nchin tl travert, ma nce chësc tòch ne fova nia da ...
Pra l start aspitòvel 134 atlec dla categuries "mutons“ y "aliefs“. La temperatures fova ideéles y l tëmp fova bel.
Cie che cialova ora dut saurì y perfet tl prim, ie tosc deventá na ndesfideda. L purtoi fova scialdi dlacià y se damandova na gran cunzentrazion y na bona tecnica. Pra la trassa fòvel tl prim n ërt plutosc lonch ualche i atlec messova tré ora dut si snait y si dezijion. Dala utia Masaré Iela jita inant plu tl plan via y ite nchin tl travert, ma nce chësc tòch ne fova nia da ...
15 de jené 2026
Crëidum, pesimé, forma
Cie à pa l'ert y la religion mo da se dì al didancuei? Tla galaria Vijion a Puntives iel unì giaurì na mostra che se dà ju cun la spiritualità tl'ert de ncueicundì
Na tematica che nvieia a pensé do cun plu cuscienza y sensibiltà de viers de valores plu soc: la mostra »Crëidum, pesimé, forma« uel analisé coche l liam danter ert y religion ie al didancuei. »L ie n liam che per plu centeneies ie stat bëndebò strënt. N ova debujën un dl auter«, à dit la curadëura dla mostra, Valentine Kostner te si rujeneda de ntroduzion. Tla mostra iel metù ora opres d’ert de diesc artisć. Tres scultures, pitures, nstalazions y fotografies uel la mostra mustré su che la ...
Na tematica che nvieia a pensé do cun plu cuscienza y sensibiltà de viers de valores plu soc: la mostra »Crëidum, pesimé, forma« uel analisé coche l liam danter ert y religion ie al didancuei. »L ie n liam che per plu centeneies ie stat bëndebò strënt. N ova debujën un dl auter«, à dit la curadëura dla mostra, Valentine Kostner te si rujeneda de ntroduzion. Tla mostra iel metù ora opres d’ert de diesc artisć. Tres scultures, pitures, nstalazions y fotografies uel la mostra mustré su che la ...
15 de jené 2026
Na streda nueva per chëi da Sacun
Bele da trueps ani incà vëniel rujenà de n cunliamënt nuef per ruvé su sa Sacun zënza messëi passé per plaza San Durich, dan dlieja via
Tres chël che for plu y plu persones sta sa Sacun ie l muvimënt di auti ti ani passei deventà for majer. Śën dëssa unì fata na streda nueva.
L ie rie dì, tan de desënies, tan de prupostes y ideies che ie bele passedes sun mëisa dla Jontes de Chemun di ani passei, ma mei deguna ie unida a s’l dé. L’assessëura Martina Goller dla SVP à ti mënsc passei inò tëut ca chësta problematica y uel śën prejenté na soluzion. "La Jonta à bele cris ora danter cater prupostes che an da garat, ma ajache l se ...
Tres chël che for plu y plu persones sta sa Sacun ie l muvimënt di auti ti ani passei deventà for majer. Śën dëssa unì fata na streda nueva.
L ie rie dì, tan de desënies, tan de prupostes y ideies che ie bele passedes sun mëisa dla Jontes de Chemun di ani passei, ma mei deguna ie unida a s’l dé. L’assessëura Martina Goller dla SVP à ti mënsc passei inò tëut ca chësta problematica y uel śën prejenté na soluzion. "La Jonta à bele cris ora danter cater prupostes che an da garat, ma ajache l se ...
14 de jené 2026
Istitut Ladin Cesa de Jan e Bánda da Fodom: 20 agn per la cultura e la mujiga
Doi aniversciari emportánc recordei ntel 2025. Le dificolté a Vila S.Ijep, l ritrovament de la bandiera storica dei scizeri e la desgrazia de Lara De Cassan
I doi avenimenc culturai che a segné l 2025 ntra Fodom e Col i é ntel medemo numer: l 20. Vint agn de istituzion del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan e vint agn de fondazion de la Bánda da Fodom.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I doi avenimenc culturai che a segné l 2025 ntra Fodom e Col i é ntel medemo numer: l 20. Vint agn de istituzion del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan e vint agn de fondazion de la Bánda da Fodom.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de jené 2026
Na cripela ladina, tel segn de l’unità
Ersilia Davarda l’à fornì su sia ciaseta con cobie de fascegn, badioc, gherdeneres e fodomes con sie guant tradizionèl, duc ensema ge porta sie dons al Bambinol.
Ence chest an sot le feste da Nadal sui festii del paisc de Vich l é stat endrezà le ciasete de legn con ite le cripele: n era de ogne sort e con de ogne material. Anter dute n é stat una che à tirà l’atenzion più che le autre, la é stata fata su Ersilia Davarda da Pera ló dal festil de Piazedela.
Dintornvia al Bambinol, la Madona e Sèn Giosef se à binà pien de jent, l é dut omegn e femene regolé col guant ladin: n é de fascegn, de gherdeneres, de badioc e de fodomes.
Podede lejer dut su La Usc ...
Ence chest an sot le feste da Nadal sui festii del paisc de Vich l é stat endrezà le ciasete de legn con ite le cripele: n era de ogne sort e con de ogne material. Anter dute n é stat una che à tirà l’atenzion più che le autre, la é stata fata su Ersilia Davarda da Pera ló dal festil de Piazedela.
Dintornvia al Bambinol, la Madona e Sèn Giosef se à binà pien de jent, l é dut omegn e femene regolé col guant ladin: n é de fascegn, de gherdeneres, de badioc e de fodomes.
Podede lejer dut su La Usc ...
14 de jené 2026
Didon nesc joegn a troèr cartier a fit
L grop Neva Union autonomista Ladina à manà ite al Consei General na mozion con na proponeta che vel engaissèr i patrons de cartieres a i dèr a fit per temp lonch.
L an 2026 l é peà via sobito con na mozion de la Neva UAL. L capogrop Amedeo Valentini e i componenc del grop consiliar Damiano Bernard, Riccardo Donei, Luca Follador, Andy Rossi e Luca Zacchia, ge à portà dant a la fin del an 2025 na proponeta de mozion che l Consei General, con sia presidenta Tea Dezulian, cognarà tor dant te la pruma scontrèda che vegnarà chiamèda ite.
La mozion pea via dal cognosciù problem de la mencianza de cartieres da poder comprèr o ence tor a fit a n priesc possibol ...
L an 2026 l é peà via sobito con na mozion de la Neva UAL. L capogrop Amedeo Valentini e i componenc del grop consiliar Damiano Bernard, Riccardo Donei, Luca Follador, Andy Rossi e Luca Zacchia, ge à portà dant a la fin del an 2025 na proponeta de mozion che l Consei General, con sia presidenta Tea Dezulian, cognarà tor dant te la pruma scontrèda che vegnarà chiamèda ite.
La mozion pea via dal cognosciù problem de la mencianza de cartieres da poder comprèr o ence tor a fit a n priesc possibol ...
14 de jené 2026
Nvestimënt storich tla Cësa di Ladins, l daunì devënta realtà
21 milions y mez uniràl a custé, nosc zënter culturel ladin nuef. Cun la sotscrizion dla cunvenzion danter i Chemuns de Gherdëina y la Provinzia de Bulsan ie l finanziamënt garantì, scumencià a frabiché pudëssel realisticamënter unì tl 2028
N var essenziel per l daunì dla cultura ladina: ai 8 de jené a Bulsan à la Provinzia autonoma de Bulsan y i cater Chemuns de Urtijëi, Santa Cristina, Sëlva y Ciastel sotscrit la cunvenzion per la Cësa di Ladins y à, te chësta maniera, renuvà y renfurzà si mpëni per mantenì y svilupé inant la cultura ladina te Gherdëina.
La paroles dl prim zitadin de Urtijëi, Tobia Moroder, l pruiet descrit plu avisa, l custimënt y la paroles dla presidënta dla Union di Ladins de Gherdëina, Sofia Stuflesser, ...
N var essenziel per l daunì dla cultura ladina: ai 8 de jené a Bulsan à la Provinzia autonoma de Bulsan y i cater Chemuns de Urtijëi, Santa Cristina, Sëlva y Ciastel sotscrit la cunvenzion per la Cësa di Ladins y à, te chësta maniera, renuvà y renfurzà si mpëni per mantenì y svilupé inant la cultura ladina te Gherdëina.
La paroles dl prim zitadin de Urtijëi, Tobia Moroder, l pruiet descrit plu avisa, l custimënt y la paroles dla presidënta dla Union di Ladins de Gherdëina, Sofia Stuflesser, ...
14 de jené 2026
La èghes pazes desćiarièdes te la Veisc
Do la segnalazion la situazion é stata comedèda; na interogazion de Guglielmi domana na soluzion con n intervent struturèl.
En lunesc ai 12 de jené l é stat segnalà tel paisc de Soraga che la Veisc vegnia ju de color moron e se sentia na gran puza da fogna. Do la segnalazion ai orghen competenc la situazion é stata sobito comedèda. Somea che la rejon sie stat na deviazion de la èghes pazes de Vich te la Veisc. Ma no l é la pruma outa che sozede chest tant e per solit semper do dis de gran pien de jent te val.
Podede lejer dut su La Usc dai 16 de jené da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
En lunesc ai 12 de jené l é stat segnalà tel paisc de Soraga che la Veisc vegnia ju de color moron e se sentia na gran puza da fogna. Do la segnalazion ai orghen competenc la situazion é stata sobito comedèda. Somea che la rejon sie stat na deviazion de la èghes pazes de Vich te la Veisc. Ma no l é la pruma outa che sozede chest tant e per solit semper do dis de gran pien de jent te val.
Podede lejer dut su La Usc dai 16 de jené da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
