media/k2/galleries/32078/thumbs/Gran_Hotel_Ciareja.jpg
28 de jugn 2026

Neva-Fascia: doi comunanzes adum

L’Union di Ladins de Fascia endreza en sabeda ai 4 de messèl da les 16.00 na scontrèda culturèla en colaborazion col Bildungsausschuss de Neva fora al ‘Grand Hotel Carezza’.
I raporc anter Fascia e Neva va en do tel temp veior de nesc crosaves. L inom enstes de Neva, chiamèda enscin al XIX centené Nova Latina o Nova Ladina, conta de n passà leà a dopia fun coi ladins, situazion che, enceben la spartijon te doi provinzies desvalives e la desferenza de lengaz che se fèsc inant semper più fona, seghita a jir inant ence anchecondì te desvalives ciampes.
Belimpont l’Union di Ladins se à pissà de endrezèr n event a sotrissèr e zelebrèr i raporc strenc de chesta doi ...
media/k2/galleries/32077/thumbs/Suns_Europe_Esibizion_teater.jpg
28 de jugn 2026

Suns Europe speta artisć ladins

Al é temp fin ai 15 de messel per se candidé a tò pert al Festival dles erts ti lingac mendres d'Europa.
Suns Europe é n Festival dles erts ti lingac minorisés d'Europa che se dejujarà a Udin y te autres luesc dl Friul via per l meis de otober. Sie obietif é de valorisé y mete a confront les produzions artistiches plu enteressantes di picoi lengac, en particolar les esprescions contemporanes che tò ite mujiga, chino y leteratura.

L event vegn metù a jì da la cooperativa 'Informazione Friulana', editoura de 'Radio Onde Furlane', col sostegn finanzial dla Region Autonoma dl Friul y de autres sogec ...
media/k2/galleries/122/thumbs/0742496ec115607e8360831ffb243afe.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32067/thumbs/Elicottero_Suem_e_ambulanza_Croce_Bianca_foliet_web.jpg
28 de jugn 2026

El laoro de ra Ulss 1 Dolomiti par d’istade

Na stajon con tropo depì da fei, su par ra crodes e inze i ospedai. Da i 4 de luio sarà doi elicotere par i socorse; se spendarà pi de un milion e 100mile euro. Tendei al soroio, al cioudo, a ra biates 
Luio e agosto ‘l é i doi mesc de ‘l an che ‘l é pi laoro par ra sanità, su ra Dolomites de Belun, depì ancora che de dezenbre e de jenaro. Inze i pronto socorso de ra provinzia el 52.7% de ra parsones es rua col codice bianco, valadì che ‘es no s’à fato nuia de coscita peśoco, ma che ‘s à biśoin de parlà con un dotor; el 27.8% ‘l é codice verde, donca ‘l é algo da fei, da i bete man; 9.6% ‘l é codice śal; 8.9% color anaranza; noma 1% ‘l é ros, donca ‘l é parsones che pó morì. (MDM)

De plu tla ...
media/k2/galleries/32048/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-22_um_08.49.08.jpg
28 de jugn 2026

Euskara, la rujeneda plu vedla dl’Europa?

Ala scuvierta dla rujeneda basca y de si raion (1a pert)
La Repartizion Scola y Cultura ladina se à cruzià de ti pité al personal nseniant y a chi che lëura tla Ntendënza ladina l mesun de fé n’ena de Erasmus + oradecà per giapé mpulsc nueves y miuré nscila nosc sistem scolastich. N pudova crì ora sce n ulova fé n curs o n job shadowing, chël uel dì jì a cialé coche d’autra scoles, istituzions o lies lëura y ie urganisedes. L viac me éi metù a jì nstëssa, cuntatan la singula urganisazions. L viac ie dut unì finanzià dal’Europa.
Ie é tëut la dezijion ...
media/k2/galleries/32049/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-22_um_15.50.49.jpg
28 de jugn 2026

Ciampana corada, por la dlijia da Corvara

Da d’altonn ciafará la cöra da Corvara na ciampana nöia. Dan da püch é n grup de ciantarins y simpatisanc dla Cöra jüs a ciaré che ara gnô corada
Bele l’ann passé s’â i vijins dla gran dlijia da Corvara intenü che na ciampana ne â nia plü le dër sonn, ara descordâ. An á spo ciaré do y s’á intenü che la ciampana ê sfenüda y ne jô nia plü da cuncé. Ara se trata dla ciampana dedicada a Santa Maria, cun tonalité fis-ges. Ara pësa 770 chili y mosöra n diameter de 107 cm. Les vedles ciampanes ê gnüdes corades l’ann 1962 tla coraria Grassmayr da Desproch. Le Consëi de Cöra á insciö tut la dezijiun da lascé coré na ciampana nöia, medema ala ...
media/k2/galleries/32076/thumbs/depent_aurelio_claus.jpg
27 de jugn 2026

La pitura più auta de la Dolomites

L artist Claus Soraperra à depent fac e protagonisć de la storia de la Marmolèda su n parei daite te la utia Ponta Penia.
»Respetea tia tera, rejona con tia natura«, chest l é l pensier che ge é vegnù tel cef a Claus Soraperra canche Aurelio Soraruf ge à domanà da ca vèlch setemèna de fèr n depent te Capanna Ponta Penìa. Sul parei a nord de la utia, chel più freit, l é stat tout ju l parei de legn veie e l é stat metù su sul daite n mantel de isolazion: l é restà demò n parei bianch de tulins e dachelavia l patron l se à pissà de embastir via vèlch col artist.
Te cater e cater ot la é stata fata: Claus s’à enjignà ...
media/k2/galleries/32074/thumbs/Pianter_Piantins_Melissa_Locatin.jpg
27 de jugn 2026

Piantèr piantins, adum per bosch e comunanza

L Comitat de Festa ta Mont à endrezà na dì con volontadives per embosćèr ite Col dal Larsc, colaboran con la Frazion, i spions del bosch e Elel Ceramica.
I era de beleche na cincantina i volontères che en sabeda ai 13 de jugn se à binà da mesa les nef da doman ló dal Pont de le Chieve al scomenz de la Val de Sèn Nicolò, per jir a piantèr piantins. Gregn e picoi volontadives, atrezé con maneces, pich o leverin o ence demò con paletes da ort, i à tout su l envit del Comitat Festa ta Mont de jir a dèr na man. »N picol grop de joegn che ne stasc do su Instagram l é adertura vegnù su aposta da Busan a ne dar na man« ne à dit la presidenta del Comitat ...
media/k2/galleries/32066/thumbs/vescoMarangoni_copy_foliet_web.jpg
27 de jugn 2026

Rivoluzion nte la Diozeji de Belum, siera 121 parochie su 158. N restarà 37

Lëtra del Vësco ale parochie. Ntra scarsité de prevesc e debujen de razionalizé
La Diozeji de Belum – Feltre l’a envié via n percors de portarà ntei proscimi agn a na grana riorga­nizazion de sua prejenza sul teritorio. L Vësco Renato Marangoni l a mané i dis passei na lëtra a dute le comunité ulache l fesc ju n bilánz de chël che l é sté fat nte sti ultimi diesc agn, da cánche l é rué a cé de la Diozeji, e l auza fora le prospetive per l da­vignì. A scomencé da la proposta de mëte mpé nuove realté eclejiali formade da l’union de le parochie.

De plu tla edizion ...
media/k2/galleries/32047/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-22_um_08.47.22.jpg
27 de jugn 2026

Na senteda de prëscia

N merdi ai 15 de juni à l Cunsëi de Chemun de Sëlva cherdà ite na senteda de prëscia per cunfermé "i liams n previjion de na despuscion y dl utl publich per la realisazion dla zirumvalazion dl luech de Sëlva"
La pruzedura reverda l "vincolo dl'esproprio", che ie l at ulache n'aministrazion chier ora i grunc de chëi che n à debujën per realisé n'opra publica. Chësc passaje ie diretamënter lià ala detlarazion de "utl publich", che lascia pro de nvië via na despuscion, nscila l cumpré di grunc da pert de na ënt publica.
Tl cajo dla zircunvalazion de Sëlva ie chësc vincul unì dat pro tl ann 2021. Purempò, do che la normativa ie unida modificheda da diesc a...

Dut l articul tl'edizion atuela de La Usc.

...
27 de jugn 2026

N ann de scora particolar é jü a piz

L’ann de scora 2025/26 é sté caraterisé dales protestes di maestri, che á orü dí manco proiec, mo ince n ann de scora plü "chît" y avalié. De chësc aspet y nia ma, unse baié cun Gustav Frenademez, che á stlüt ia so pröm ann da diretur dla direziun raionala d’Al Plan
Gustav Frenademez, to pröm ann de scora sciöche diretur s’arjigna da jí a piz. Tan inant ál pa respognü a tües aspetatives, tan inant él pa sté döt val’ d’ater?
Gustav Frenademez: I ne sun nia pié ia cun tröpes aspetatives. I sun pié ia cun orenté da me lauré ite tl’inciaria nöia. I ne me ess nia aspeté che al foss sté n te gran laur te ofize, chël s’á damané tröp tëmp y impëgn. I á albü dër n bun suport da pert dles secreteries y al me á fat n gran plajëi da lauré para.

T’as surantut la direziun ...
media/k2/galleries/32075/thumbs/Tizina_Pini_segureza_lurier.jpg
26 de jugn 2026

Segureza sul lurier, duc cogn fèr la formazion

Con de mé de chest an l é jit en doura la neva desposizion pervedudes da la Cordanza Stat Regions aproèda del 2025. Aon domanà fora Tiziana Pini, soul ent de formazion acredità da la Provinzia de Trent te Fascia.
»I morc sul lurier l é na ferida per duta la comunità e cogn esser n armoniment a do a do per istituzions e pèrts sozièles«. Lo à dit l president de la Republica Sergio Mattarella te n messaje envià enstadì a la presidenta de la Comiscion parlamentèra de enrescida su la condizions del lurier te la Tèlia Chiara Gribaudo. L president Mattarella l é entervegnù ai 18 de jugn a la prejentazion de la relazion de la Comiscion su la tragedia de Casteldaccia stata de mé del 2024 olache l é mort 5 ...
media/k2/galleries/32073/thumbs/Vertical_Bufaure_Oberbacher_Dapunt.jpg
26 de jugn 2026

Heidi Dapunt e Alex Oberbacher prumes sun Bufaure

L grop de Inout à endrezà l prum vertical del zircuit 4VK de la valèdes de Fascia e Fiem. Zirca 90 atlec se à metù a la proa dal piaz de Comun fin sun Bufaure.
L é jit en archivie ence l’edizion 2026 del Vertical Bufaure, la garejèda de corsa sa mont endrezèda per l quinto an a do a do da la Coprativa sozièla Inout, col didament de la sozietà de impianc portamont Ciadenac-Bufaure e del Comun de Sèn Jan. Te la ciauda dì de bon temp, pruma del istà, domenia ai 21 de jugn, zirca 90 atlec à podù se meter a la proa enlongia l ert troi che rua sun Bufaure, con n dislivel total de zirca 750 metres e n percors de 3,5 chilometres.

Dal pont de veduda sportif, ...
media/k2/galleries/32057/thumbs/IMG_6105.jpg
26 de jugn 2026

Roberta Dapunt á pié do le »Premio Montale«

Le pest leterar »Premio Montale Fuori di Casa« ti é gnü surandé iniann ala poetëssa Roberta Dapunt de Badia. Cun le pest él gnü premié süa usc poetica, conscidrada öna dles plü significatives dla poesia contemporana
»Le lascé alsavëi. N’él forsc nia chësc ci che la poesia dess fá?«. Cun chësta domanda s’á l’auturia de Badia Roberta Dapunt taché ite cun so discurs porté dant tratan la surandada dl »Premio Montale Fuori di Casa« 2026, rové a süa 30ejima ediziun.
Por süa opera poetica intiera á Roberta Dapunt pié do ai 16 de jügn tla Biblioteca Sormani a Milan le pest leterar de prestisc, dediché al scritur talian Eugenio Montale.
Por Roberta Dapunt é le poet testemone dl presënt y le sëns zivil é la fondamënta ...
media/k2/galleries/32046/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-22_um_08.46.58.jpg
26 de jugn 2026

Prugram de svilup cumenel per l teritore y la cuntreda dl Chemun de Urtijëi

L Cunsëi de Chemun de Urtijëi à dat pro l Prugram de svilup cumenel per l teritore y la cuntreda (PSCTC) tla senteda ai 10 de juni 2026
L Chemun de Urtijëi ti à mandà n comunicat stampa a La Usc n con' de chësc prugram de svilup. Te chësc iel scrit: "Chësc prugram ie n strumënt de planificazion per l svilup dl teritore y dla cuntreda dl Chemun, che trata dantaldut dla tematiches dl nridlamënt, dla cuntreda, dla mubiltà y dl turism y che vel nchin l 2040. Per uniuna de chësta tematiches à l Chemun nciarià n esperta dl ciamp che ova la ncëria de abiné mesures per l Chemun per tenì ite i ubietifs de scunanza dl ambient dla ...
media/k2/galleries/32072/thumbs/scedola_web.jpg
26 de jugn 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/32065/thumbs/danca_web.jpg
26 de jugn 2026

Dancà y da na pert

Chesta stemana se l on ciacoalda con Alex Dell’Andrea, joven da Col co la passion per la mecanica
Bondì Alex, aders da puoch l é finì le scole, esto content?
Alex Dell’Andrea Si zerto, son content de ester a cesa!

Asto passà pulito l an de scola?

Si,son content de come che l é jù l.an; l an che ven me speta tante robe nuove.

Ulà vasto a scola?

Ai mpermò finì l secondo an de scole aute ite a Bolzan. (Intervista: Giulia Tasser)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32064/thumbs/aad24_26_foto_janpaul-irsara_foliet_web.jpg
26 de jugn 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

N merdi ai 16 de juni, daduman abenëura, à n’ambulanza menà adalerch na pazienta cun problems al magon. Do la prima vijita à la duturëssa tëut la dezijion de la mené cun l joler tl spedel de Bulsan.
Domesdì iel stat n ntervënt sun Jëuf de Frea, per n pazient cun coliches ai renions, che n à menà a Persenon te spedel.
Ai 17 de juni ie l prim ntervënt dl di stat sun Jëuf de Sela, ulache la ne ti jiva nia tan bona a n passajier de na curiera. Canche n ie ruvei leprò ti jìvela bele miec y l joler à ...
26 de jugn 2026

Canche perié gauja »scandal«

Comentar de pruma
Te tëmps olache an vëiga tla televi­jiun, ti social y sön les plazes les stupidades, les idiozies, les volgarités y les porcaries dötes, ci él pa che fej noela? Canche n per de sogadus dl palé forma n cërtl y prëia. Sozedüda ésera do la partida di Mondiai danter la Germania y Curaçao: dui sogadus todësc y de fede cristiana – Jonathan Tah y Felix Nmecha – s’á abracé te n cërtl cun valgügn sogadus aversars por perié deboriada. (de Pablo Palfrader)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/32053/thumbs/CdM_UCI_Enduro_Cianacei.jpg
25 de jugn 2026

Passa 500 atlec per la Copa del Mond de Enduro

A Cianacei l terz apuntament de la sajon. La garejèdes é sun doi dis tel Val de Fascia Bike District.
Passa 500 atlec é rué chisc dis a Cianacei per la Copa del Mond UCI de Enduro, terz apuntament de la sajon de Copa del Mond Enduro e prum a meter dant l nef format sun doi dis tant per i profescionisć de la World Cup che per i partezipanc a la Shimano Enduro Open. Per duc l program perveit la proes ledies en vender ai 26 e la garejèdes en sabeda 27 e en domenia 28 de jugn.
Chest event l é l resultat de n lurier emportant de squadra che tol ite istituzions, aziendes, volontères e partner del post ...