media/k2/galleries/31597/thumbs/IMG_8587.jpg
08 de auril 2026

Finela!

Gran festa tl Pranives: l HC Gherdëina bat l favorit dla Alps Hockey League y ie śën per l prim iede tla finela
L ne n’ie belau nia da crëier: l Gherdëina à nsëira batù l Zell am See per 6 a 1 tl sesto juech dla semifineles dla Alps. Dal resultat pudëssen miné che l fova na vënta saurida, ma i fans tl Pranives à zitrà nchin ala fin. Al Gherdëina ti manciòvel mé mo una na vënta per ruvé inant, i Eisbären de Zell am See ëssa mo messù vëncer doi juesc per ruvé tla finela. Y do la vënta straudinera de n sada per 4 a 3 a Zell am See, ie l Gherdëina nsëira stat bon de realisé chël che semiova mpuscibl dan puec ...
media/k2/galleries/31586/thumbs/Mostra_Autonomia1.jpg
07 de auril 2026

A Sèn Jan na mostra per cognoscer l'Autonomia

Na esposizion endrezèda da la Provinzia de Trent e rencurèda da la Fondazion Museo storico del Trentin col titol »La volontà del popol é lege« ne sporc informazions su reijes e storia del Trentin.
L é n percors fat con de gran tabeles con scric, documenc e retrac, rencurà da la Fondazion Museo storico del Trentin con sie diretor Giuseppe Ferrandi e l à desche obietif ge fèr cognoscer a la popolazion de dut l Trentin la reijes e la storia de sia autonomia. Chest alestiment, inaudà e metù fora l istà passà a Trent, l à per titol »Autonomia. La volontà del popol é lege«, l revèrda en particolèr i egn de la revendicazion autonomista dal 1945 al 1948 e l fèsc pèrt de la rassegna »Autonomia. ...
media/k2/galleries/122/thumbs/8349515b896111e7f1d01fe5b6d9e6f2.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31585/thumbs/Gennaro_Giudetti_Gaza_ok.jpg
07 de auril 2026

Chel che é vedù, con mie eies, a Gaza

Gennaro Giudetti l é stat operator umanitarie te n muie de lesc de conflit ma la più dramatica l é stat sia esperienza a Gaza. Sia testimonianza a Poza ai 8 de oril aur na rassegna del Comun de Sèn Jan.
Gennaro Giudetti l à 36 egn e beleche mec l li à passé portan didament desche operator umanitarie te situazions senestres tel mond: da canche de 19 egn l à fat servije zivil internazionèl te l'Albania, no l à azetà l'idea de saer di orores del mond e no fèr nia. L é stat te la Colombia con Operazione Colomba, corp de pèsc de la Comunità Papa Giovanni XXIII, tel Kenya e dapò soraldut ti lesc en vera, tel Libano, Palestina, Siria, Afghanistan e etres. Con Medici Senza Frontiere l à tout pèrt a ...
media/k2/galleries/31570/thumbs/righetto_1_foliet_web.jpg
07 de auril 2026

Matteo Righetto, Cai: »Basta turisć descreanzei. La mont la va educada«

E sul davò olimpiadi l disc: »Avarón n’isté de ric che volarà sgolé col elicotero soura noste mont«
Matteo Righetto, riconfermé presci­dent de la sezion del Cai Fodom – Col l mët le mán ennavánt sui eféc del post olimpiadi:»St’isté ruarà sciori plens de scioldi demè per vede le Dolomiti dal elicotero«. Acordo con Alpenverein Südtirol, Lie Ladine da Mont e Cai Aut Adesc de mëte su n coordinament per descore co na ousc sola su le tematighe del ambient. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31548/thumbs/universite_scienzesformazion.jpg
07 de auril 2026

Formazion reformeda

La Università Liedia de Bulsan à reformé la formazion per l personal dla scolina y dla scola primara
La Università Liedia de Bulsan se posizioneia n viade emplù sciche motor per l’inovazion formativa tl Sudtirol: con l renovament dl "Curs de laurea magistrala a livel unich de Scienzes dla Formazion primara" sarà l’oferta de stude da d’auton inant plu pratica, flessibla y plu compatibla con la vita profescionala da vigni di. Da presc 30 agn encà forma la Facolté de Scienzes dla Formazion a Persenon personal pedagogich spezialisé. En colaborazion con les trei intendenzes él vegnù laoré fora ...
media/k2/galleries/31596/thumbs/medefuch_pramperch.jpg
06 de auril 2026

Medefüch a Pramperch

Deplü grups de stödafüch é tl laur da destodé n gran medefüch rot fora tla vila da Pramperch a La Val
Dales 19:04 de chësc Lönesc de Pasca ai 6 d’aurí á ringhiní la sirena te deplü paisc dla Val Badia: i stödafüch da La Val, San Martin, Al Plan y Badia é gnüs cherdá cun livel de alarm 3 (gran medefüch) por jí tla vila da Pramperch a La Val, olache al é rot fora füch tl sotletët de na gran ciasa. Da prömes informaziuns che i un ciafé él na ciasa de perts. I stödafüch é al laur. (Situaziun dales 20:05)
media/k2/galleries/31584/thumbs/SenJan_scomenzadives_ista.jpg
06 de auril 2026

L istà é più rich a Sèn Jan

L Comun à endrezà e prejentà la novitèdes per l sostegn a la perferida che ge vegn sport ai bec de la scola de oblianza ti meisc de messèl e aost.
Da chest istà no sarà più demò l cognosciù e aprijià Istagran, endrezà da la Coprativa sozièla Inout: per la scomenzadives da d'istà per si fies dai 6 ai 12 egn, i sentadins de Sèn Jan i podarà valutèr ence la proponetes de autra realtèdes de profescionalità educativa e didatica recognosciuda e segura.

L é chesta la pruma neva che la assessores del Comun de Sèn Jan Mirella Florian e Lucia Dellagiacoma, ensema a la referentes del Comun Paola Martini e Cristina Deluca, che à dat duta la ...
media/k2/galleries/31583/thumbs/Guglielmi_bandiera_ladina.jpg
06 de auril 2026

Guglielmi: dant de la fin del an na norma chièra

L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches respon al debatit su l’esposizion e la valorisazion de la bandiera ladina.
Tel debatit per la regolamentazion de la doura de la bandiera ladina l é entervegnù enstadì con n comunicat l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à emprometù che dant de la fin del an vegnarà fat na norma chièra per sia valorisazion.

»La tradizion de la bandiera ladina la é semper stata, e la é amò aldidanché, evidenta e condividuda – disc l assessor ladin Guglielmi. Mie empegn, ence personèl, no l é mai mencià: la Jonta regionèla la é do che la laora per ruèr ...
media/k2/galleries/31569/thumbs/Caisocisessantanni20260326_195622_foliet.jpg
06 de auril 2026

Anpezo, ra so crodes, ra so śente

Un outro an de ra sezion del Club Alpin, i conte de ‘l 2025, un ocio par i śoen e ra scores. I laore inze i tre refuje, 365 chilometre de troes da i tende, doi sozie da sesanta ane, i viaśe in Italia e fora 
Ra sezion de Anpezo del Club alpin talian r’à fato un grun de laore, par el 2025, e outretante i speta sto an. A ra foula granda de i sozie, śoiba ai 26 de marzo, su a Pocol, el pre­sidente Luigi Alverà Bissi ‘l à sco­menzà con un menuto da stà cete in memoria, a se pensà de i sozie morte. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31549/thumbs/schialpinism_grupbadiasport.jpg
06 de auril 2026

Terzo post por Annalisa

Ultima gara de Copa Italia dla sajun por les atletes y i atlec de Badiasport. Annalisa Pitscheider arjunj la medaia de brom tla U20
La domënia ai 22 de merz é les atletes y i atlec de Badiasport jüs a Spiazzi di Gromo, tla provinzia de Bergamo, por tó pert ala "Timogno Ski Raid", che ê l’ultima gara dl zircuit de "Coppa Italia" dla sajun de schialpinism 2025–2026. Ciamó n iade á i jogn apascioná de schialpinism arjunt de bogn resultac. dantadöt de Annalisa Pitscheider, terza tla categoria U20, y de Sofie Irsara, cuarta tla categoria U18, y sambëgn ince di atri jogn Maria Pescosta, Annalena Tasser, Sofia Pitscheider, ...
media/k2/galleries/31582/thumbs/Troi_rodes_pent_no_asfalt.jpg
05 de auril 2026

Troi de la rodes e vièl di rusci

L conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi à domanà ajornamenc sui lurieres. L president Fugatti à arsegurà che l intervent de asfalt vegnarà fat dant del scomenz de la sajon. Na proponeta de mozion per meter a post l vièl che rua sun Fedaa. 
Rua l’aisciuda e se peissa jà a tirèr ca la roda. En cont de chest vegn sobito tel cef la situazion del troi de la rodes anter Ciampedel e Cianacei che cogn amò vegnir metù a post. I aessa cognù l asfaltèr jà l’aisciuda passèda, lurieres che dapò é stac sperlongé a d’uton e no più fac ajache l era vegnù fora la priorità sun etres cantieres. De chest se à cruzià ence l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi de la Sociazion Fassa che, te la sentèda del Consei provinzièl de en mèrtesc ai 24 de ...
media/k2/galleries/31581/thumbs/Fascia_Balon_1_squadra.jpg
05 de auril 2026

N bel saut inant

Massimo Lorenz segna l gol de la venta provisoria e chel de la venta definitiva te doi partides contra i nonejes. Se jia endò ai 8 de oril tel derby fora Ciavaleis.
Do no aer podù jiar en domenia ai 22 de marz contra l'Alta Anaunia per la neveta, i fascegn à proà a la jiar fora en mercol 26, ma la partida la é jita inant demò 25 menuc, ajache l é ruà n'autra neveta e l'à cognù vegnir fermada sul resultat de 1 a 0 per l Fascia ruà de gra al gol de Massimo Lorenz de Meca.

La classifica ofiziala segna donca te chest moment i trei ponc provisories per i fascegn, ma se cognarà recuperar i autres 65 menuc peran via dal vantaje fascian più inant, te na data no ...
media/k2/galleries/31568/thumbs/wellness_2_foliet_web.jpg
05 de auril 2026

Wellnes ridimenscioné, plù lerch a nen self polifunzional, bar e servisc per i camper

L progét da 5,2 mln finanzié dal Fcc l piarà via davò 10 agn de progéc 
L’aministrazion Nagler l’a dé l via libera nchëstadì al progét de fatibilité tecnico economica relatif al zenter wellnes de Reba, finanzié dal Fond Comuns de Confin. N progét che l é sté n gran pert mudé fora respét a chël pervedù da la passada amini­strazion Grones. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31547/thumbs/cruscblancia_comite.jpg
05 de auril 2026

Düc a öna por Sofia

La Crusc Blancia Mareo á tigní la sentada generala cun les lîtes dl diretif nü. Gran conferma por la caposeziun Sofia Castlunger, che menará le grup ince por i proscims cater agn
Che volontariat n’ó nia ma dí daidé, mo ince amizizia y comunité, ái sintí ince canche i sun varié da üsc ite por la sentada generala dla Crusc Blancia Mareo, en vëndres dan otedé a Al Plan. Na sentada particolara ince por le fat che al ê indô da renové le diretif. La caposeziun Sofia Castlunger s’á metü a desposiziun da fá inant ince por i proscims cater agn. Y che ara fej le laur sciöche al toca án odü pro i resultac de lîta, olache ara á ciafé na conferma da düc chi che ê presënc. N gran ...
media/k2/galleries/31580/thumbs/raprejentazion_Setemana_Senta_grop_atores.jpg
04 de auril 2026

N viac col cher te l’ultima setemana de Gejù

N grop de picoi e gregn de le curazie de Fascia, vidé da Suor Magdalena, à portà dant te teater de Poza na raprejentazion de la Setemana Sènta.
»Ve preon de no far batiman e ac, ma de aprijiar vigni scena e soraldut i momenc de acort per poder ge pissar sora dalvers a che che l Segnoredio l à fat per noi. Ve domanon valif de far acort canche sarà fenì«. Presciapech coscita tacaa via la raprejentazion de l’ultima setemana de Gejù portada dant da picoi e gregn de le curazie de Fascia, vidé da Suor Magdalena, en vender ai 27 de marz te Oratorie de Poza.

Ei, l era dassen de besegn de far acort co la ousc e col cher per se lasciar menar a ...
media/k2/galleries/31579/thumbs/PInocchio_schi_Buffatti_Ceccarelli.jpg
04 de auril 2026

I campions trentins de schi

Giovanni Ceccarelli, Carolina Mobiglia, Emil Riz, Gregorio Buffatti e Camilla Forti l é i venjidores te sia categories de Allievi e Ragazzi te la desvaliva disciplines. 
En domenia ai 22 de mèrz se à serà su a Andalo i campionac trentins de schi de la categories Ragazzi e Allievi di zircuic Oros e Itas Mutua. Doi fins de setemèna piens de garejèdes: ai 13 col slalom strent, ai 14 col slalom lèrch, ai 21 e 22 con l superG e ai 22 col skicross e chiò l é stat n muie de confermes e pecia neves.

Tacon ite col slalom strent: te la categoria Allievi prum post per Carolina Mobiglia e Giovanni Ceccarelli del FassActive, doi atlec che à fat resultac ezelenc endèna duta ...
media/k2/galleries/31561/thumbs/Bildschirmfoto_2026-04-01_um_12.19.50.jpg
04 de auril 2026

Tosc ne saràla nia plu una dla stredes plu strëntes de Urtijëi

Chëst'ena che vën scumëncia i lëures per slargë la streda Cuca a Urtijëi. N à udù dant catercënt dis de lëur, davia che l sarà n lëur plutosc ncomper y ert da manejé. On rujenà cun l ambolt de Urtijëi
Chëst’ena che vën, do Pasca, scumenceràn cun i lëures per slargë la streda Cuca a Urtijëi. N jirà damprossù nchin dala gran raida da Bruel. L tòch nchin dala raida dla Rodra ne n’unirà nia slargià, l ie bele mpue plu lerch y n l lascerà ntant coche l ie. “Dl prim unirà śareda la streda danter la ncrujeda da Gardis nchin dala streda Doss. Duc chëi che sta da iló su possa fé la raida da Scurcià su y Sobosch ora per ruvé a cësa. N cialerà for de fé a na maniera che duc ti ruve permez a si ntreda. ...
media/k2/galleries/31594/thumbs/P1223045.jpg
04 de auril 2026

Por deplü inclujiun sön les pistes

Tl’ultima fin dl’edema s’ál desfiré tl’Alta Badia deplü scomenciadies che á invié porsones cun debojëgns particolars a descurí deboriada a spezialisć y maestri cun formaziun speziala le monn dl schi
L’ultima fin dl’edema é stada sot al sëgn dl’inclujiun sön pista. Trëi dis alalungia él jü inant le program dla manifestaziun che á pité l’ocajiun a assoziaziuns desavlies sciöche ince les scores de schi locales, da renforzé la rëi de colaboraziun por la promo­ziun dla diversité tles disciplines sportives da d’invern. I jüc para­limpics s’á stlüt jö da püch y al é n momënt atoché por porté dancá la tematica de sciöche chëstes disci­plines pó ester inclusives, sce an á le coraje da ...
media/k2/galleries/31567/thumbs/BandaValboite_foliet_web.jpg
04 de auril 2026

Sonin un’outra, maestro

Ra voia de sonà e de stà aduna r’à fato moe danoo ra Banda Valboite, che r’aea lascià via chi anes de ra marescia. El maestro ‘l é Davide Donazzolo, ben conosciù in Anpezo e in Badia. Na storia nasciuda del 1982
Se sente danoo ra musica che sona, fora par Cadore. Duta ra setemanes, del śoiba da dasera, ‘l é ra proes de ra Banda Valboite, che ra torna a sonà danoo, dapò de alcuante anes che ra tajea. I sonadore i se ciata a Borcia, inze La Scola, dapò che i s’à cordà con chel comun. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper