24 de otober 2026
A Alessandro Chiocchetti l’Ègua de Sèn Venceslao
L president del Consei de la Provinzia Soini ge à consegnà l recognosciment per sia encèria tel Parlament european. Na delegazion de 17 conseieres à portà la mostra de De Gasperi al Parlamentarium.
Alessandro Chiocchetti, Secretèr general del Parlament european, à ciapà enstadì n auter recognosciment de valor. Do la nomina de Cavalier de Gran Crousc del President de la Republica Sergio Mattarella de oril de chest an, ai 14 de otober l à ciapà dal president del Consei de la Provinzia de Trent Claudio Soini l’Ègua de Sèn Venceslao.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Alessandro Chiocchetti, Secretèr general del Parlament european, à ciapà enstadì n auter recognosciment de valor. Do la nomina de Cavalier de Gran Crousc del President de la Republica Sergio Mattarella de oril de chest an, ai 14 de otober l à ciapà dal president del Consei de la Provinzia de Trent Claudio Soini l’Ègua de Sèn Venceslao.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de otober 2026
Na picola marevea: l bait de la eves de Ronch
Restaurà per cont del Istitut Cultural Ladin, l é stat inaudà enstadì l bait fat su a mez del Nefcent da Albino e Lodovico Depaul de Aut.
L é ruà a piz l lonch percors de restaure del bait da la eves che da Ronch é stat plindernà apedejù la senta del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. N lurier spetà èrs e che met a salvament n patrimonie etnografich de valuta, chel leà al arlevament de la eves e a la produzion de la miel.
L’inaudazion e la prejentazion del lurier é stata en vender ai 16 de otober.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é ruà a piz l lonch percors de restaure del bait da la eves che da Ronch é stat plindernà apedejù la senta del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. N lurier spetà èrs e che met a salvament n patrimonie etnografich de valuta, chel leà al arlevament de la eves e a la produzion de la miel.
L’inaudazion e la prejentazion del lurier é stata en vender ai 16 de otober.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de otober 2026
Forte da La Court, l mur pericolánt l mossarà ester smonté e refat su
Ntánt l Comun l a metù froa n’ordinánza per vieté de jì ntel forte
L mur pericolánt del forte da La Court l mossarà ester smonté e refat su. A chësta soluzion, voluda da la Sourantendenza, l é la laour l Comun da Fodom per ciapé na soluzion al problem sauté fora davánt chelche meis, cánche anvalgugn zitadins da La Court i a segnalé che n toch de mur l é drio a se destaché e i sasc i risćia de brodolé ju su la strada comunal e la Sr 48 de le Dolomiti. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L mur pericolánt del forte da La Court l mossarà ester smonté e refat su. A chësta soluzion, voluda da la Sourantendenza, l é la laour l Comun da Fodom per ciapé na soluzion al problem sauté fora davánt chelche meis, cánche anvalgugn zitadins da La Court i a segnalé che n toch de mur l é drio a se destaché e i sasc i risćia de brodolé ju su la strada comunal e la Sr 48 de le Dolomiti. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de otober 2026
Manco dan l fonin, plu vita soziela
No al smartphone dan la terza mesana, chësc ie l fin dla scumenciadiva de sensibilisazion dl VKE Gherdëina “Offline Kids”, sustenida dala Nëus Jëuni Gherdëina
“Duc i autri l à bele, mé ie nia”. Chësta ie na frasa cun chëla che truep genitores à da ciampì canche la va dla descuscion de can dé l prim smartphone a si mut o muta. Na frasa che mët la families dan na dezijion nia saurida da tò: ti dé do y ti scinché l prim smartphone a si mut o muta o aspité mo, resian che l:a se sënte stlut:a ora. Da chësta deficultà nasc la scumenciadiva nueva dl VKE Gherdëina, che nvieia i genitores a no ti dé l prim fonin a si mutons y mutans dan la terza tlas dla ...
“Duc i autri l à bele, mé ie nia”. Chësta ie na frasa cun chëla che truep genitores à da ciampì canche la va dla descuscion de can dé l prim smartphone a si mut o muta. Na frasa che mët la families dan na dezijion nia saurida da tò: ti dé do y ti scinché l prim smartphone a si mut o muta o aspité mo, resian che l:a se sënte stlut:a ora. Da chësta deficultà nasc la scumenciadiva nueva dl VKE Gherdëina, che nvieia i genitores a no ti dé l prim fonin a si mutons y mutans dan la terza tlas dla ...
24 de otober 2026
Les novités dl Rait de San Linert 2026
Al mancia ma plü val’ edema ala 26. ediziun dl Rait de San Linert. La raitada che se desfirará danter i 7 y i 8 de novëmber alza fora y premiëia
Canche la contrada mët man da mudé corú, sán che le Rait de San Linert n’é nia plü tan dalunc.
Les ultimes ediziuns é stades plütosc particolares y á albü tres val’ d’ater da festejé: tl 2024 complî l’Uniun Norics Val Badia le iubilé de 120 agn y l’ann passé án podü festejé i 25 agn dl evënt.
Dui de bi traverc é rová tla storia dla manifestaziun, che tëgn bot da n chert de secul. Chëra dl 2025 é ince stada n’ediziun da récord, cun daimpró ai 200 ciavai y 900 porsones che á tut pert.
Do les döes ...
Canche la contrada mët man da mudé corú, sán che le Rait de San Linert n’é nia plü tan dalunc.
Les ultimes ediziuns é stades plütosc particolares y á albü tres val’ d’ater da festejé: tl 2024 complî l’Uniun Norics Val Badia le iubilé de 120 agn y l’ann passé án podü festejé i 25 agn dl evënt.
Dui de bi traverc é rová tla storia dla manifestaziun, che tëgn bot da n chert de secul. Chëra dl 2025 é ince stada n’ediziun da récord, cun daimpró ai 200 ciavai y 900 porsones che á tut pert.
Do les döes ...
24 de otober 2026
Jita culturala dl’Uniun Ladins Val Badia
Do che al é bele passé n valgügn agn dala ultima jita, éra en chësc ann indô garatada da pié ia y passé dui de bis adöm: n pice sëgn de rengraziamënt por le gran laur che les aconsiadësses y i aconsiadus á fat ti ultims agn
En sabeda ai 10 de otober éson piá ia adora da doman da Pidrô demez. Ince sce al é sté da pié ia abonora, ál paié la mëia. Püch do la partënza y do che an á lascé la patria, án podü odëi la belëza dla natöra sëgn da d’altonn, che orô saludé le grup sön so tru por Ju de Valparora. Do avëi passé döt le Ciadura, s’án archité por gosté adöm dan l’entrada te autostrada. Püch dan misdé é le grup spo rové a Aquileia.
Deplü sön chësta jita, cunta Timo Craffonara t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
En sabeda ai 10 de otober éson piá ia adora da doman da Pidrô demez. Ince sce al é sté da pié ia abonora, ál paié la mëia. Püch do la partënza y do che an á lascé la patria, án podü odëi la belëza dla natöra sëgn da d’altonn, che orô saludé le grup sön so tru por Ju de Valparora. Do avëi passé döt le Ciadura, s’án archité por gosté adöm dan l’entrada te autostrada. Püch dan misdé é le grup spo rové a Aquileia.
Deplü sön chësta jita, cunta Timo Craffonara t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
23 de otober 2026
N picol paisc con na gran storia
L FAI de Fascia e Fiem à endrezà la giornèdes da d’uton a la descorida di melaures de Soraga.
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
Autorità per la mendranzes, l bilanz del 2025
La relazion rejona de progresc, ma ence de problematiches, che revèrda l stravardament de la comunitèdes ladina, mochena e zimbra. Te Fascia l é stat uzà fora la mencianza de pruma cèses.
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
I Jëuni de Mujiga de Gherdëina festejea si aniverser
Sessanta sajons de cunzerc de mujiga tlassica, inuemes cunesciui y jëuni da cher, urchestres, grupes y solisć: cie che ne n'à mei mancià pra i Jëuni de Mujiga de Gherdëina ie la ueia de ti pité de bela mujiga dal vif ala jënt de Gherdëina
Dut à scumencià da na idea de na seniëura nëubla che univa n feries te Gherdëina: la barunëssa Dorothy Lanni Della Quara, che ova bele tl 1952 metù su a Milan na sezion dla Federation Internationale des Jeunesses Musicales. La ti l’ova tacheda al urganist y dirighënt Stefan Demetz de Sulé, che fova riesc ntujiast de chësta idea. Deberieda cun n valgun d’autri pasciunei de mujiga de Urtijëi y Santa Cristina y l sustëni dla Union di Ladins de Gherdëina, che ova na sala adateda per ...
Dut à scumencià da na idea de na seniëura nëubla che univa n feries te Gherdëina: la barunëssa Dorothy Lanni Della Quara, che ova bele tl 1952 metù su a Milan na sezion dla Federation Internationale des Jeunesses Musicales. La ti l’ova tacheda al urganist y dirighënt Stefan Demetz de Sulé, che fova riesc ntujiast de chësta idea. Deberieda cun n valgun d’autri pasciunei de mujiga de Urtijëi y Santa Cristina y l sustëni dla Union di Ladins de Gherdëina, che ova na sala adateda per ...
23 de otober 2026
La storia à n ncësa nuef
I trëi Cunsëies de Furmazion de Gherdëina à metù a jì nstadì na bela jita culturela a Minca a vijité l Museum di Tudësc-Sudec, na grupa etnica pareda demez da si ncësa sun la fin y anunji do la fin dla segonda viera mundiela
L se à abinà adum n bel tlap de Ladins da iteinsom Sëlva nchin orainsom la valeda de Gherdëina y monce de Tluses, nteressei ala storia y cultura de d’autra grupes etniches d’Europa.
N sada ai 17 de utober daduman abenëura sons muec deviers de Minca y iló nes aspitova l diretëur dl Museum di Tudësc-Sudec (»Sudetendeutsche«), nosc cumpaejan Stefan Planker che ie da cinch ani incà laora che mëina chësta bela gran strutura nueva senteda ite te n raion zentrel dla zità, sun la spuenda auta ...
L se à abinà adum n bel tlap de Ladins da iteinsom Sëlva nchin orainsom la valeda de Gherdëina y monce de Tluses, nteressei ala storia y cultura de d’autra grupes etniches d’Europa.
N sada ai 17 de utober daduman abenëura sons muec deviers de Minca y iló nes aspitova l diretëur dl Museum di Tudësc-Sudec (»Sudetendeutsche«), nosc cumpaejan Stefan Planker che ie da cinch ani incà laora che mëina chësta bela gran strutura nueva senteda ite te n raion zentrel dla zità, sun la spuenda auta ...
23 de otober 2026
Zacotan de domandes a Gaia Lionello, artista, y manajadëssa de mostres y cursc de natöra creatif-artistica
Dancà y da na pert
Bun de Gaia, poste te presenté cun dui pinsiers a nüsc leturs?
Bun de, i sun Gaia Lionello, nasciüda a Aunejia (Venezia), i á studié ala Academia dles Beles Erts d’Aunejia. I laori sciöche artista y curadëssa d’ert y i tëgni ince cursc d’ert.
Ci t’á pa porté tla Val Badia, plü avisa a La Pli de Mareo?
Bele da möta gnônse en vacanza tla Val Badia, y i m’á inamoré de chësta bela valada cun söes contrades y söa jënt. Dan önesc agn ái imparé da conësce mi compagn, y i abitun a Rara, a La Pli ...
Bun de Gaia, poste te presenté cun dui pinsiers a nüsc leturs?
Bun de, i sun Gaia Lionello, nasciüda a Aunejia (Venezia), i á studié ala Academia dles Beles Erts d’Aunejia. I laori sciöche artista y curadëssa d’ert y i tëgni ince cursc d’ert.
Ci t’á pa porté tla Val Badia, plü avisa a La Pli de Mareo?
Bele da möta gnônse en vacanza tla Val Badia, y i m’á inamoré de chësta bela valada cun söes contrades y söa jënt. Dan önesc agn ái imparé da conësce mi compagn, y i abitun a Rara, a La Pli ...
23 de otober 2026
N ann da president
Comentar de pruma
Ai 10 de otober 2025 vegnivi lité president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al é entratant passé n ann y i volessi porté dant n valgunes imprescions de chesta esperienza.
Sciche tres se tòlen dant de vigni sort de traverc, ma depona méssen samben se confronté con les limitazions y les dificoltés pratiches y umanes, y an à da ester contenc de chel che an é stés bogn de arjonje. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Ai 10 de otober 2025 vegnivi lité president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al é entratant passé n ann y i volessi porté dant n valgunes imprescions de chesta esperienza.
Sciche tres se tòlen dant de vigni sort de traverc, ma depona méssen samben se confronté con les limitazions y les dificoltés pratiches y umanes, y an à da ester contenc de chel che an é stés bogn de arjonje. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
23 de otober 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 13 y ai 14 de utober à l joler dl Aiut Alpin fat duc i ntervënc ora dl raion ladin. Ai 15 de utober àn cherdà l joler a Badia ulache n manz ova trat sotsëura n paur. Cun na ferida ala cuessa che sangunova dassënn l àn menà tl spedel de Burnech.
Ai 16, 17 y 18 de utober ie duc i ntervënc stac ora dla valedes ladines.
Ai 19 de utober iel stat n ntervënt de prim aiut sun Mont de Sëuc per na turista dla Talia. N ie julei limpea tl spedel de Persenon.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
Ai 16, 17 y 18 de utober ie duc i ntervënc stac ora dla valedes ladines.
Ai 19 de utober iel stat n ntervënt de prim aiut sun Mont de Sëuc per na turista dla Talia. N ie julei limpea tl spedel de Persenon.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
23 de otober 2026
Canche les porsones se incunta
En jöbia ai 8 de otober él sté a Balsan n convëgn sön le rode di Comuns y dles rëis locales por tó sö families cun sotfunz de migraziun, metü a jí dal Forum Prevenziun y dal Sorvisc de coordinamёnt por la integraziun
e tema dla imigraziun é te chisc tёmps na tematica der presёnta, che polarisёia dassёnn les comunités. Por che l’inclujiun garetes ól ester na bona colaboraziun danter i sorvisc dl post y i Comuns. Chёsc é ci che é gnü fora dal convёgn, olache al é gnü porté dant ejёmpli de proiec de integraziun da porsones che laora da deplü agn incá te chёsc ciamp.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
e tema dla imigraziun é te chisc tёmps na tematica der presёnta, che polarisёia dassёnn les comunités. Por che l’inclujiun garetes ól ester na bona colaboraziun danter i sorvisc dl post y i Comuns. Chёsc é ci che é gnü fora dal convёgn, olache al é gnü porté dant ejёmpli de proiec de integraziun da porsones che laora da deplü agn incá te chёsc ciamp.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
22 de otober 2026
Na neva dotora
Col prum de november te Fascia tol servije na neva dotora.
L é Francesca Visentin, l’à 35 egn, l’à reijes furlenès, la é maestra de schi e pascionèda de corsa. La se à tramudà da Prato con sia familia ajache la volea troèr n ambient più san e segur per si fies.
Timpruma l’arà n ambulatorie demò te Cèsa de la Comunanza a Sèn Jan ajache l’à dat la desponibilità per la ores de guardia medica de dì e donca la sarà a la leta ence di foresć. I dotores de familia de Fascia doventa coscita set per ge dèr l met a duc de aer l medico e poder cerner.
...
L é Francesca Visentin, l’à 35 egn, l’à reijes furlenès, la é maestra de schi e pascionèda de corsa. La se à tramudà da Prato con sia familia ajache la volea troèr n ambient più san e segur per si fies.
Timpruma l’arà n ambulatorie demò te Cèsa de la Comunanza a Sèn Jan ajache l’à dat la desponibilità per la ores de guardia medica de dì e donca la sarà a la leta ence di foresć. I dotores de familia de Fascia doventa coscita set per ge dèr l met a duc de aer l medico e poder cerner.
...
22 de otober 2026
Dilan y döt le bun a siur Iaco Willeit
Cun n ciar dediché al ploan y degan i dij l’organisatif dl Rait de San Linert dilan de cör a siur Iaco Willeit por la lungia colaboraziun
Iniann salüda le comité dl Rait de San Linert na figöra significativa por la garatada dles ultimes 15 ediziuns dl rait. Al é siur Iaco Wendelin Willeit, che á partezipé al rait dal 2011 incá, zelebran la santa mëssa, defilan spo sön ciaval y dedô don la benedisciun sön paiun ai tiers y ala popolaziun. Le ploan á fat para vigni ediziun, y sciöche le comité sotrissëia ion, »sot a sorëdl, plöia y nëi, siur Iaco Willeit ê presënt«.
»Por me él na bela tradiziun che dess gní mantignida inant. Al me á ...
Iniann salüda le comité dl Rait de San Linert na figöra significativa por la garatada dles ultimes 15 ediziuns dl rait. Al é siur Iaco Wendelin Willeit, che á partezipé al rait dal 2011 incá, zelebran la santa mëssa, defilan spo sön ciaval y dedô don la benedisciun sön paiun ai tiers y ala popolaziun. Le ploan á fat para vigni ediziun, y sciöche le comité sotrissëia ion, »sot a sorëdl, plöia y nëi, siur Iaco Willeit ê presënt«.
»Por me él na bela tradiziun che dess gní mantignida inant. Al me á ...
22 de otober 2026
La neva bandiera di Studafech de Cianacei
La é stata benedida e prejentèda enstadì a la comunanza. La man l é chela del artist Claus Soraperra de la Zoch.
La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch la neva bandiera di Studafech de Cianacei e la é stata prejentèda en sabeda ai 17 de otober. Dant che sie fenì messa en sabeda domesdì te gejia del Sacro Cher, l é stat chiamà sun utèr la nona di Studafech de Cianacei Maria Suen de Gostin che, compagnèda dal capoploton Loris Riz, l’à desciolà la vetes che fajea ite la bandiera e che é stata benedida da don Mario Bravin. La defilèda à dapodò menà la jent ju te Chino Marmolèda olache la é stata ...
La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch la neva bandiera di Studafech de Cianacei e la é stata prejentèda en sabeda ai 17 de otober. Dant che sie fenì messa en sabeda domesdì te gejia del Sacro Cher, l é stat chiamà sun utèr la nona di Studafech de Cianacei Maria Suen de Gostin che, compagnèda dal capoploton Loris Riz, l’à desciolà la vetes che fajea ite la bandiera e che é stata benedida da don Mario Bravin. La defilèda à dapodò menà la jent ju te Chino Marmolèda olache la é stata ...
22 de otober 2026
Lîtes tles cöres, danter speranzes y mudaziuns
Chësta domënia vëgnel ofizialmënter lité danü i Consëis de Ploania, altamo te chës cöres olache al é candidac assá da fá na lîta. Tla Val Badia él situaziuns dër desvalies
Al n’é nia ma i Comuns che lîta vigni 5 agn, mo ince les Ploanies. A chëstes lîtes pó lité y pó gní litá düc i fedei che á complí 16 agn. La data ofiziala che la Diozeja á fissé é chësta domënia ai 25 d’otober, ince sce tröpes cöres dla valada á bele metü man y partësc sö les lîtes anter plü dis. I sun jüs a damané do co che ara se stá tles ploanies y i un ciafé situaziuns dër desvalies. "Al é dër de gran desfarënzies", dij ince la presidënta dl Consëi dla Unité Pastorala Annamaria Fiung, "Al é ...
