01 de messel 2026
Ex Hotel Ladinia: »La gauja ie dl Chemun de Urtijëi!«
Do avëi dan puecia enes audì l ambolt Tobia Moroder à la Usc di Ladins nce abù l'ucajion de rujené cun doi patrons dl ex Hotel Ladinia. Hans Krapf y Werner Pitscheider vëija la situazion scialdi autramënter che Moroder
Hans Krapf ie patron de gran pert de chësta frabiga che ie bele da ani stluta, bele a mesa l zënter de Urtijëi.
»Son bele da ani che purvon a frabiché, ma per gauja dl Chemun ne ruvons nia inant. Ulessan fé ...
SPM
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 3 de lugio.
Hans Krapf ie patron de gran pert de chësta frabiga che ie bele da ani stluta, bele a mesa l zënter de Urtijëi.
»Son bele da ani che purvon a frabiché, ma per gauja dl Chemun ne ruvons nia inant. Ulessan fé ...
SPM
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 3 de lugio.
01 de messel 2026
Marcialonga chier la neva Soreghina
Pamela Croce à fenì fora sie an de raprejentanza e la ge passa l testamonech a la neva Soreghina che sarà la 25^
Marcialonga chier la neva Soreghina e sarà la numer 25. Dal 2002 a aldidanché les é states 24 la ambasciadores che se à metù la fascia de Soreghina e les à didà a scriver na piata emportanta de la storia de Marcialonga e a uzèr fora i valores de sport, teritorie e volontariat che da semper caraterisea la manifestazion.
Con la Marcialonga Cycling Craft stata de mé se à serà su l’esperienza de Pamela Croce, ambasciadora te chest ultim an. Con sia gaissa e sia pascion sportiva Pamela à sapù ...
Marcialonga chier la neva Soreghina e sarà la numer 25. Dal 2002 a aldidanché les é states 24 la ambasciadores che se à metù la fascia de Soreghina e les à didà a scriver na piata emportanta de la storia de Marcialonga e a uzèr fora i valores de sport, teritorie e volontariat che da semper caraterisea la manifestazion.
Con la Marcialonga Cycling Craft stata de mé se à serà su l’esperienza de Pamela Croce, ambasciadora te chest ultim an. Con sia gaissa e sia pascion sportiva Pamela à sapù ...
01 de messel 2026
Noemi Verginer é le pröm "Südtirol Talent"
Cun ma 12 agn á la jonina da San Martin davagné la pröma ediziun dl concurs da cianté "Südtirol Talent", organisé tla cornisc dl Venosta Festival. Süa rapresentaziun dla ciantia "Creep" di Radiohead á entusiasmé la juria y ince le publich
Tla cornisc dl Venosta Festival tl Vinschgau, él en chësc ann ince gnü metü a jí la pröma ediziun dl concurs "Südtirol Talent", che s’ojô a ciantarines y ciantarins da 10 a 16 agn. Le gran final é gnü desfiré en vëndres ai 19 de jügn, tla bela culissa dla picia cité de Glurns, y la davagnadëssa á inom... Noemi Verginer. La jonina de 12 agn da San Martin á podü brancé do le bel trofé cun le ciampaní dl Reschen, do che ara â porté dant süa rapresentaziun demorvëia dla ciantia "Creep" dl grup ...
Tla cornisc dl Venosta Festival tl Vinschgau, él en chësc ann ince gnü metü a jí la pröma ediziun dl concurs "Südtirol Talent", che s’ojô a ciantarines y ciantarins da 10 a 16 agn. Le gran final é gnü desfiré en vëndres ai 19 de jügn, tla bela culissa dla picia cité de Glurns, y la davagnadëssa á inom... Noemi Verginer. La jonina de 12 agn da San Martin á podü brancé do le bel trofé cun le ciampaní dl Reschen, do che ara â porté dant süa rapresentaziun demorvëia dla ciantia "Creep" dl grup ...
01 de messel 2026
Na nuova parochia ntra Fodom, Col e Sëlva de Ciadoure?
Chësta una de le ipoteji che jissa davò le nuove »colaborazion pastorai« n vigor dal 2022
Le nuove parochie o »Comunité de comunité« coche i a clamade l Vësco, de fato le fossa bele sgrosade fora nte le »colaborazion pastorai«, aprovade ncora ntel 2022, che a envié via na pruma forma e prova de colaborazion ntra parochie damprò. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le nuove parochie o »Comunité de comunité« coche i a clamade l Vësco, de fato le fossa bele sgrosade fora nte le »colaborazion pastorai«, aprovade ncora ntel 2022, che a envié via na pruma forma e prova de colaborazion ntra parochie damprò. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
30 de jugn 2026
Aede mai metù l bedoi tel ris?
N piat de ris da bedoi, formai de ciaura e sos de cerf l é la rezeta che ne sporc chest meis su La Usc l chef Sandro Favè: na proponeta fora de anter ma leèda a noscia tera.
«Chest l é l piat de chest meis dedicà al bedoi - disc Favé - na pianta da la gran proprietèdes benefiches, soraldut chela de desentesseèr, magari do la feries pel esser de aiut al corp.L é demò da stèr ascorc se se é alergics al bedoi, tropa outes no se ge peissa. N salut e bon petit.»
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 26 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
«Chest l é l piat de chest meis dedicà al bedoi - disc Favé - na pianta da la gran proprietèdes benefiches, soraldut chela de desentesseèr, magari do la feries pel esser de aiut al corp.L é demò da stèr ascorc se se é alergics al bedoi, tropa outes no se ge peissa. N salut e bon petit.»
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 26 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
30 de jugn 2026
Outre doi biei fiore par Daria
El donatio de ra asociazion anpezana »Never give up« a ra Ulss de Belun par se pensà de chesta femena e de dute chi che padisce. »Mai zede«, canche se pó dià chi outre
I dotore de ra Ulss 1 Dolomiti da Belun i pó dorà doa machina noes, doi ecografe, donade dal bon cuore de ra śente e dal laoro de ra asociazion de Anpezo »Never give up«, che par ladin anpezan valadì »Mai zede«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I dotore de ra Ulss 1 Dolomiti da Belun i pó dorà doa machina noes, doi ecografe, donade dal bon cuore de ra śente e dal laoro de ra asociazion de Anpezo »Never give up«, che par ladin anpezan valadì »Mai zede«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
30 de jugn 2026
Aroeder, Franz Vittur
Ai 29 de jügn nes á lascé cun 97 agn Franz Vittur de Badia, na porsona de gran umanité, che á odü la nasciüda dla scora ladina y l’á ativamënter svilupada impara. Te sü 47 agn al sorvisc dla scora él sté impröma maester, spo diretur y le pröm intendënt ales scores ladines
Un di gragn protagonisć dl ciamp scolastich, cultural y sozial ladin nes á lascé. En lönesc ai 29 de jügn da sëra ciafâi la noela che al ê mort Franz Vittur de Badia y bele atira me gnôl le pinsier co che an ess podü recordé na porsona o na personalité che á lascé te nosc pice monn ladin na merscia tan sota. Y chiló ne mini zënzater nia "ma" la merscia profescionala, linguistica, culturala o soziala, mo bëgn ince chëra umana. Al é chëra che m’á dagnora fat pro d’ël na certa impresciun. Da dí la ...
Un di gragn protagonisć dl ciamp scolastich, cultural y sozial ladin nes á lascé. En lönesc ai 29 de jügn da sëra ciafâi la noela che al ê mort Franz Vittur de Badia y bele atira me gnôl le pinsier co che an ess podü recordé na porsona o na personalité che á lascé te nosc pice monn ladin na merscia tan sota. Y chiló ne mini zënzater nia "ma" la merscia profescionala, linguistica, culturala o soziala, mo bëgn ince chëra umana. Al é chëra che m’á dagnora fat pro d’ël na certa impresciun. Da dí la ...
29 de jugn 2026
Musega de mendranza te Fascia
La sociazion La Grenz con sie president Enrico Tommasini e l sostegn de desvaliva istituzions met a jir l Panorama Music Festival col program JMMJ dedicà ai musizisć de lengac mendres.
L pea via ai 4 de messèl l program de chest an 2026 del Panorama Music Festival, che da vèlch an en ca l tol ite l event JMMJ, Joegn de mendranza, musega èrt e letradura. Se trata de na bela ocajion per portèr te Fascia projec che palesa l'atenzion ai picoi lengac da desvalives lesc del mond.
En sabeda ai 4 de messèl l Music Club la Grenz de Moena ge aur si ujes a 'Scutigera', n driz ibrid sperimental nasciù a Udin del 2025, che à tout l inom da n inset (scutigera coleoptrata) e l é do a se ...
L pea via ai 4 de messèl l program de chest an 2026 del Panorama Music Festival, che da vèlch an en ca l tol ite l event JMMJ, Joegn de mendranza, musega èrt e letradura. Se trata de na bela ocajion per portèr te Fascia projec che palesa l'atenzion ai picoi lengac da desvalives lesc del mond.
En sabeda ai 4 de messèl l Music Club la Grenz de Moena ge aur si ujes a 'Scutigera', n driz ibrid sperimental nasciù a Udin del 2025, che à tout l inom da n inset (scutigera coleoptrata) e l é do a se ...
29 de jugn 2026
N istà DoloMitich
L Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, che fèsc pèrt de la rei di Musees de la Scienza del Trentin leé al Muse, à edrezà n rich program de scomenzadives per l istà. Inaudazion en vender ai 3 de messèl da les 5 domesdì.
»Marmolèda, l fià de la Reina« l é una de la neva proponetes che l Museo Geologich de la Dolomites de Pardac met dant per chest istà. Anter esperienzes, laboratories, vijites vidèdes e auter l é passa 120 i apuntamenc che l é stat endrezà per envièr gregn e picoi, ghesć e jent del post, a cognoscer la storia geologica e ambientala de nosc raion a na vida scientifica ma ence gustegola, lijiera e enteressanta.
Tel program, che vegn inaudà ai 3 de messèl, la Marmolèda à n post zentrèl. Dai 4 de ...
»Marmolèda, l fià de la Reina« l é una de la neva proponetes che l Museo Geologich de la Dolomites de Pardac met dant per chest istà. Anter esperienzes, laboratories, vijites vidèdes e auter l é passa 120 i apuntamenc che l é stat endrezà per envièr gregn e picoi, ghesć e jent del post, a cognoscer la storia geologica e ambientala de nosc raion a na vida scientifica ma ence gustegola, lijiera e enteressanta.
Tel program, che vegn inaudà ai 3 de messèl, la Marmolèda à n post zentrèl. Dai 4 de ...
29 de jugn 2026
Le af nanter economia e tradizion
Darè l grant laor de inressida e aprofondiment fat bele su auter mestier da zacan, l’Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan l é darè a sarà via na inressida su la tradizion del arlevà le af nta Col
Daurirà nte le stemane che ven ntei locai de la Cesa de Jan a Col na mostra dedicada a le af, picole bestie che à sua granda importanza per l’economia de noste vai e de nuos pais. La idea la é vegnuda ncora davant calch an per no parde l gran patrimonio de tradizion e de savé che à lassé la jent da zacan incia nte chest argoment, senza contà che l laurà co le af l é n valch che ncora ven prategà da na bona part de noste famee. (Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
Daurirà nte le stemane che ven ntei locai de la Cesa de Jan a Col na mostra dedicada a le af, picole bestie che à sua granda importanza per l’economia de noste vai e de nuos pais. La idea la é vegnuda ncora davant calch an per no parde l gran patrimonio de tradizion e de savé che à lassé la jent da zacan incia nte chest argoment, senza contà che l laurà co le af l é n valch che ncora ven prategà da na bona part de noste famee. (Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
29 de jugn 2026
I à robà te Caserma di Studafech de Vac
I à sbregà ite la not anter sabeda e domenia e i se à portà demez la pinza idraulica.
La not anter sabeda e domenia i à sbregà ite te Caserma di Studafech de Vac via Pera e i à robà la pinza idraulica. »Se n aon ascort en lunesc bonora – ne à dit l Comandant Andrea Winterle – i à rot ite na fenestra del porton tedant, i é jic enter le machine e i cerì fora proprio la pinza idraulica e la troncatrice a bateria, art che i dora canche i va stroz a robar. Da le telecamere aon vedù che i era de doi con n capuc sul ciaf. Aon alertà i Carabinieres che i é do che fasc enrescide. Per i ...
La not anter sabeda e domenia i à sbregà ite te Caserma di Studafech de Vac via Pera e i à robà la pinza idraulica. »Se n aon ascort en lunesc bonora – ne à dit l Comandant Andrea Winterle – i à rot ite na fenestra del porton tedant, i é jic enter le machine e i cerì fora proprio la pinza idraulica e la troncatrice a bateria, art che i dora canche i va stroz a robar. Da le telecamere aon vedù che i era de doi con n capuc sul ciaf. Aon alertà i Carabinieres che i é do che fasc enrescide. Per i ...
28 de jugn 2026
Nzidënt sun la Tresval
Ntëur la cater domesdì de ncuei dumënia ai 28 de mei iel stat n nzidënt sun l stradon a Urtijëi
Doi auti ie fric adum sun la streda Tresval, pra l ciamp dal juech al palé de Urtijëi.
Doi persones se à fat, aldò dla prima nfurmazions, mesanmënter mel. I Carabiniers fova iló, coche nce la Crëusc Cuecena y Blancia y i destudafuech de Urtijei che se à nce cruzià de avisé l muvimënt di auti sun la vedla streda, aut ite. La Tresval fova, ntan i lëures de rumé su, stluta dal Ladinia nchin tal Diamant.
Doi auti ie fric adum sun la streda Tresval, pra l ciamp dal juech al palé de Urtijëi.
Doi persones se à fat, aldò dla prima nfurmazions, mesanmënter mel. I Carabiniers fova iló, coche nce la Crëusc Cuecena y Blancia y i destudafuech de Urtijei che se à nce cruzià de avisé l muvimënt di auti sun la vedla streda, aut ite. La Tresval fova, ntan i lëures de rumé su, stluta dal Ladinia nchin tal Diamant.
28 de jugn 2026
Neva-Fascia: doi comunanzes adum
L’Union di Ladins de Fascia endreza en sabeda ai 4 de messèl da les 16.00 na scontrèda culturèla en colaborazion col Bildungsausschuss de Neva fora al ‘Grand Hotel Carezza’.
I raporc anter Fascia e Neva va en do tel temp veior de nesc crosaves. L inom enstes de Neva, chiamèda enscin al XIX centené Nova Latina o Nova Ladina, conta de n passà leà a dopia fun coi ladins, situazion che, enceben la spartijon te doi provinzies desvalives e la desferenza de lengaz che se fèsc inant semper più fona, seghita a jir inant ence anchecondì te desvalives ciampes.
Belimpont l’Union di Ladins se à pissà de endrezèr n event a sotrissèr e zelebrèr i raporc strenc de chesta doi ...
I raporc anter Fascia e Neva va en do tel temp veior de nesc crosaves. L inom enstes de Neva, chiamèda enscin al XIX centené Nova Latina o Nova Ladina, conta de n passà leà a dopia fun coi ladins, situazion che, enceben la spartijon te doi provinzies desvalives e la desferenza de lengaz che se fèsc inant semper più fona, seghita a jir inant ence anchecondì te desvalives ciampes.
Belimpont l’Union di Ladins se à pissà de endrezèr n event a sotrissèr e zelebrèr i raporc strenc de chesta doi ...
28 de jugn 2026
Suns Europe speta artisć ladins
Al é temp fin ai 15 de messel per se candidé a tò pert al Festival dles erts ti lingac mendres d'Europa.
Suns Europe é n Festival dles erts ti lingac minorisés d'Europa che se dejujarà a Udin y te autres luesc dl Friul via per l meis de otober. Sie obietif é de valorisé y mete a confront les produzions artistiches plu enteressantes di picoi lengac, en particolar les esprescions contemporanes che tò ite mujiga, chino y leteratura.
L event vegn metù a jì da la cooperativa 'Informazione Friulana', editoura de 'Radio Onde Furlane', col sostegn finanzial dla Region Autonoma dl Friul y de autres sogec ...
Suns Europe é n Festival dles erts ti lingac minorisés d'Europa che se dejujarà a Udin y te autres luesc dl Friul via per l meis de otober. Sie obietif é de valorisé y mete a confront les produzions artistiches plu enteressantes di picoi lengac, en particolar les esprescions contemporanes che tò ite mujiga, chino y leteratura.
L event vegn metù a jì da la cooperativa 'Informazione Friulana', editoura de 'Radio Onde Furlane', col sostegn finanzial dla Region Autonoma dl Friul y de autres sogec ...
28 de jugn 2026
El laoro de ra Ulss 1 Dolomiti par d’istade
Na stajon con tropo depì da fei, su par ra crodes e inze i ospedai. Da i 4 de luio sarà doi elicotere par i socorse; se spendarà pi de un milion e 100mile euro. Tendei al soroio, al cioudo, a ra biates
Luio e agosto ‘l é i doi mesc de ‘l an che ‘l é pi laoro par ra sanità, su ra Dolomites de Belun, depì ancora che de dezenbre e de jenaro. Inze i pronto socorso de ra provinzia el 52.7% de ra parsones es rua col codice bianco, valadì che ‘es no s’à fato nuia de coscita peśoco, ma che ‘s à biśoin de parlà con un dotor; el 27.8% ‘l é codice verde, donca ‘l é algo da fei, da i bete man; 9.6% ‘l é codice śal; 8.9% color anaranza; noma 1% ‘l é ros, donca ‘l é parsones che pó morì. (MDM)
De plu tla ...
Luio e agosto ‘l é i doi mesc de ‘l an che ‘l é pi laoro par ra sanità, su ra Dolomites de Belun, depì ancora che de dezenbre e de jenaro. Inze i pronto socorso de ra provinzia el 52.7% de ra parsones es rua col codice bianco, valadì che ‘es no s’à fato nuia de coscita peśoco, ma che ‘s à biśoin de parlà con un dotor; el 27.8% ‘l é codice verde, donca ‘l é algo da fei, da i bete man; 9.6% ‘l é codice śal; 8.9% color anaranza; noma 1% ‘l é ros, donca ‘l é parsones che pó morì. (MDM)
De plu tla ...
28 de jugn 2026
Euskara, la rujeneda plu vedla dl’Europa?
Ala scuvierta dla rujeneda basca y de si raion (1a pert)
La Repartizion Scola y Cultura ladina se à cruzià de ti pité al personal nseniant y a chi che lëura tla Ntendënza ladina l mesun de fé n’ena de Erasmus + oradecà per giapé mpulsc nueves y miuré nscila nosc sistem scolastich. N pudova crì ora sce n ulova fé n curs o n job shadowing, chël uel dì jì a cialé coche d’autra scoles, istituzions o lies lëura y ie urganisedes. L viac me éi metù a jì nstëssa, cuntatan la singula urganisazions. L viac ie dut unì finanzià dal’Europa.
Ie é tëut la dezijion ...
La Repartizion Scola y Cultura ladina se à cruzià de ti pité al personal nseniant y a chi che lëura tla Ntendënza ladina l mesun de fé n’ena de Erasmus + oradecà per giapé mpulsc nueves y miuré nscila nosc sistem scolastich. N pudova crì ora sce n ulova fé n curs o n job shadowing, chël uel dì jì a cialé coche d’autra scoles, istituzions o lies lëura y ie urganisedes. L viac me éi metù a jì nstëssa, cuntatan la singula urganisazions. L viac ie dut unì finanzià dal’Europa.
Ie é tëut la dezijion ...
28 de jugn 2026
Ciampana corada, por la dlijia da Corvara
Da d’altonn ciafará la cöra da Corvara na ciampana nöia. Dan da püch é n grup de ciantarins y simpatisanc dla Cöra jüs a ciaré che ara gnô corada
Bele l’ann passé s’â i vijins dla gran dlijia da Corvara intenü che na ciampana ne â nia plü le dër sonn, ara descordâ. An á spo ciaré do y s’á intenü che la ciampana ê sfenüda y ne jô nia plü da cuncé. Ara se trata dla ciampana dedicada a Santa Maria, cun tonalité fis-ges. Ara pësa 770 chili y mosöra n diameter de 107 cm. Les vedles ciampanes ê gnüdes corades l’ann 1962 tla coraria Grassmayr da Desproch. Le Consëi de Cöra á insciö tut la dezijiun da lascé coré na ciampana nöia, medema ala ...
Bele l’ann passé s’â i vijins dla gran dlijia da Corvara intenü che na ciampana ne â nia plü le dër sonn, ara descordâ. An á spo ciaré do y s’á intenü che la ciampana ê sfenüda y ne jô nia plü da cuncé. Ara se trata dla ciampana dedicada a Santa Maria, cun tonalité fis-ges. Ara pësa 770 chili y mosöra n diameter de 107 cm. Les vedles ciampanes ê gnüdes corades l’ann 1962 tla coraria Grassmayr da Desproch. Le Consëi de Cöra á insciö tut la dezijiun da lascé coré na ciampana nöia, medema ala ...
27 de jugn 2026
La pitura più auta de la Dolomites
L artist Claus Soraperra à depent fac e protagonisć de la storia de la Marmolèda su n parei daite te la utia Ponta Penia.
»Respetea tia tera, rejona con tia natura«, chest l é l pensier che ge é vegnù tel cef a Claus Soraperra canche Aurelio Soraruf ge à domanà da ca vèlch setemèna de fèr n depent te Capanna Ponta Penìa. Sul parei a nord de la utia, chel più freit, l é stat tout ju l parei de legn veie e l é stat metù su sul daite n mantel de isolazion: l é restà demò n parei bianch de tulins e dachelavia l patron l se à pissà de embastir via vèlch col artist.
Te cater e cater ot la é stata fata: Claus s’à enjignà ...
»Respetea tia tera, rejona con tia natura«, chest l é l pensier che ge é vegnù tel cef a Claus Soraperra canche Aurelio Soraruf ge à domanà da ca vèlch setemèna de fèr n depent te Capanna Ponta Penìa. Sul parei a nord de la utia, chel più freit, l é stat tout ju l parei de legn veie e l é stat metù su sul daite n mantel de isolazion: l é restà demò n parei bianch de tulins e dachelavia l patron l se à pissà de embastir via vèlch col artist.
Te cater e cater ot la é stata fata: Claus s’à enjignà ...
27 de jugn 2026
Piantèr piantins, adum per bosch e comunanza
L Comitat de Festa ta Mont à endrezà na dì con volontadives per embosćèr ite Col dal Larsc, colaboran con la Frazion, i spions del bosch e Elel Ceramica.
I era de beleche na cincantina i volontères che en sabeda ai 13 de jugn se à binà da mesa les nef da doman ló dal Pont de le Chieve al scomenz de la Val de Sèn Nicolò, per jir a piantèr piantins. Gregn e picoi volontadives, atrezé con maneces, pich o leverin o ence demò con paletes da ort, i à tout su l envit del Comitat Festa ta Mont de jir a dèr na man. »N picol grop de joegn che ne stasc do su Instagram l é adertura vegnù su aposta da Busan a ne dar na man« ne à dit la presidenta del Comitat ...
I era de beleche na cincantina i volontères che en sabeda ai 13 de jugn se à binà da mesa les nef da doman ló dal Pont de le Chieve al scomenz de la Val de Sèn Nicolò, per jir a piantèr piantins. Gregn e picoi volontadives, atrezé con maneces, pich o leverin o ence demò con paletes da ort, i à tout su l envit del Comitat Festa ta Mont de jir a dèr na man. »N picol grop de joegn che ne stasc do su Instagram l é adertura vegnù su aposta da Busan a ne dar na man« ne à dit la presidenta del Comitat ...



