media/k2/galleries/30786/thumbs/75fd21da-702e-466d-a44f-c92930683f0b.jpg
27 de november 2025

La ciasa de siur Robert é rovada

Bele dl 2018 â le miscionar siur Robert Sottara da La Val invié ia la costruziun de na strotöra pastorala a bëgn dla comunité de Nossa Senhora da Paz, tl Brasil. Spo él gnü le Covid y deplü intardiades, mo sëgn án podü fá festa por l’inaudaziun
Siur Robert Sottara é sté indöt 30 agn miscionar tl Brasil, i ultims agn a Serra, na cité cun 521.000 abitanc a nord de Vitória, la capitala dl’Espírito Santo. Vitória, 530 km a nord–ost de Rio de Janeiro, söl mer, cun sënta dl vësco, é conesciüda sciöche cité cun na gran criminalité, ciamó plü alta co a São Paulo y Rio. A Serra él 19 ploanies, y siur Robert ê ploan de São José Operário – na ploania cun plü co 50 mile abitanc y 10 comunités, vignöna cun süa dlijia.
Al ê tl 2017 canche siur ...
media/k2/galleries/30801/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.36.37.jpg
27 de november 2025

N’ancunteda de bal speziela

La grupa Bal Populer de Sëlva y S. Cristina ie jita al Bal de Kathrein
N sada ai 15 de nuvëmber 2025 ie la grupa Bal Populer de Sëlva y S. Cristina stata, coche nce bele i ultims ani, a Maran a fé pea al 60ejim
»Landeskathreintanz«. Chësta manifestazion ie n’ancunteda de grupes de bal de dut l raion dl’Elpes. L ruva adalerch balarins dl’Austria, di Paejes Tudësc, dla Svizra y de dut Südtirol. Mé te Südtirol iel bën 54 grupes de bal che fej pert dl ARGE Volkstanz Südtirol. Cun chësta gran festa fina via per la
grupes de bal l ann de si atività dan che scumëncia l ...
media/k2/galleries/122/thumbs/948f1464461869b76a0f3dd0588ac840.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30799/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.32.10.jpg
27 de november 2025

Na gran ueia de fé y truep mpëni

L Tennisclub Urtijëi à lità n cunsëi nuef
A mez de nuvëmber à l Tennisclub Urtijëi tenì si senteda generela. Do che n presentà l’atività fata y apruvà l bilanz, che ie unit dat pro al’unanimità,
àn nce lità l cunsëi nuef. L cunsëi da dant à dassënn rengrazià la presidënta da dant Patrizia Mairhofer per si gran mpëni ti ani passei.
La presidënta da dant à rengrazià dla bela paroles.

L cunsëi nuef ie metù adum da  Flavio Demetz, Gabriel Hofer, Martina Moser che ie nce cuordinadëura di turnoies nternaziunei, Patrizia Mairhofer, Marion ...
media/k2/galleries/30811/thumbs/Scola_studentes_performance_violenza_eles.jpg
26 de november 2025

No una de più: ensema contra la violenza

La Scola Ladina, col sostegn del Comun General de Fascia, à endrezà n event publich tel Dì internazionèl contra la violenza su la eles. I studenc e la studentes à prejentà i resultac de n sondaje anter i joegn de Fascia e Fiem.
No una de più, i à dit adaut i studenc de la Scola auta de Fascia da la paladina de la Sorastanza, do che a scur, spartii fora te sala anter l publich, i à let ju un per un duc i inomes, l lech e l dì de la mort de la 85 femenes copèdes te la Tèlia dal scomenz de chest an 2025. N moment fon che à tocià tel vif l gran numer de jent che se à binà en mèrtesc ai 25 de november, tel Dì internazionèl contra la violenza su la femenes, per l event endrezà da la Scola Ladina col sostegn del Comun ...
media/k2/galleries/30794/thumbs/Rezeta_november_chessa_cerf_1.jpg
26 de november 2025

La rezeta del meis: chessa de cerf ‘a la Rossini’

Chesta setemèna l staff de restoradores e sommelier Ruben Cadrobbi. Giulia Deluca, Elia Dalbagno e Laura Gris che é usé a vardèr de valorisèr ogne ingradient, ence la pèrts manco noboles, ne sporc na rezeta con ingradienc de maor prestije, vardan ence a la festes che sarà te manco che n meis. Nesc letores i à donca dut l temp per se sproèr con n piat che segur fèsc fèr bela fegura.Su La Usc stampèda nr 45 dai 21 de november l é duta la rezeta con ingredienc, prozediment e ence l vin per fèr n ...
media/k2/galleries/30810/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_13.02.28.jpg
26 de november 2025

Gherdëina ti tën i punies a Laura

Atletes de livel nternaziunel da catordesc paejes desfrënc iel da udëi chisc dis sun l ciamp dal tennis a Runcadic. Chësc fin dl'ena se fajeràles ora chi che ie la regines dl turnoi dl’ëiles »ITF W50 Val Gardena Südtirol« da 40.000 $
L turnoi de tennis dl’ëiles ora Run­cadic ie chëst ann bele ruvà a si 22ejima edizion. Bele da passa 25 ani incà, per l prim iede tl 1999, mët l Club dal Tennis de Urtijëi a jì chësta manifestazion nternaziunela. L ie na ucajion per la atletes jëunes de desmustré si bona vëta sportiva, de se davanië esperienza y ponc per ruvé plu alauta. Ma l nteres ie nce grant, davia che da chësta sajon iel truepa atletes che cëla de abiné ca mo n valgun ponc per la cualificazions 2026 di Australian Open.

...
media/k2/galleries/30780/thumbs/Ulda50ane20251018_121449_foliet_web.jpg
26 de november 2025

R’Ulda e i so amighe

Ra teseres da sozie res dia ‘na man a śì inaante, a fei trope laore, a precurà ra parlada, ra storia, el saé ladin de Anpezo 
Chesta setemana ra Union de i Ladis de Anpezo r’é drio a se ciatà co i so amighe, par fei ra teseres da sozie par ‘l an 2026 e anche par fei i abonamente a chesto sfoi de La Usc di Ladins, par ci che vó saé ra noes de ches’outra vales de ra Dolomites, che on śo par pede. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30788/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-23_um_08.42.15.jpg
26 de november 2025

Le "Picio Bambin" vëgn iniann denant

Le trio de ciantarines "Tonalités" d’Al Plan cianta bele da cotan d’agn deboriada. Ai 7 de dezëmber presentëieres süa pröma CD dal titul "Picio Bambin", cun cianties tradizionales dl tëmp da Nadé
Al é pordërt tröpes cosses che liëia Anita Obwegs, Sofia Pisching y Stefanie Kaneider: ares é dötes trëi d’Al Plan, ares é dötes trëi umes de de pici mituns, y dantadöt éseres dötes trëi de gran apascionades de musiga. Dötes trëi á ince bele porté sön paladina proiec desvalis, mo so tru musical deboriada s’á bele incrujé cotan denant, canche ares â metü man da cianté pro la pröma generaziun dl cor "Mosaic". Dailó s’un áres ince tosc anadé che sües usc passenâ bun adöm, che les tonalités ...
media/k2/galleries/30803/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.41.15.jpg
26 de november 2025

Un a un

L FC Gherdëina à jugà contra la scuadra Rovereto. N rendicont dla partida
Nce sce la ie jita ora a per, iela jita ora bën sce n pënsa che n à fat l gol contra la scuadra che fova prima te tlassifica. Do la prima mes’ëura se à i nosc
giapà n gol ma ne n’à perchël nia lascià de »dé gas«. I jugadëures dl FC Gherdëina ti ie jic permez al juech cun truep mpëni y ne se à pa nia lascià mëter te n piz. La scuadra à...

...dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 28 de nuvëmber.

JL
media/k2/galleries/30797/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.29.16.jpg
26 de november 2025

Na bela atività y servijes de utl

L’ultima sada à la grupa de Sëlva dl KVW abù si senteda generela
Tla pert ufiziela dla senteda à l presidënt Rudolf Mussner purtà dant la relazion dl atività dl ultim ann y la relazion de cassa. L ie stat n ann cun na gran atività cun scumenciadives mpue per duc, da cursc de cujiné y de balé, ancuntedes per cianté deberieda o sëires de nfurmazion de tematiches sun la sanità. L ie unì metù a jì n viac de cater dis a Praga y a Dresden, n viac de un n dì a n marcià da Nadel te Tirol y n pelegrinaje tl Schmirntal.
Cun l’azion da Pasca iel restà la bela dunfierta ...
media/k2/galleries/30796/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.27.50.jpg
26 de november 2025

Chi à pa venciù pra l gran batadù?

Te Sëlva à i Destuafuech dl luech urganisà n di per fé batadù
L Gran Batadù te Sëlva che mët a jì i Destuafuech dl luech ie urmei belau bele na tradizion. Dala diesc daduman inant àn bele pudù jì a »frühshoppen« y daldò àn pudù s’la lascé jì bona y sté n cumpanìa pra na bona marënda cun törggelen. L turnoi de batadù à scumencià dala doi domesdì y per
i mutons dai cinch ai 12 ani fòvel n turnoi de »mau mau«. Daujin ai pesć che gia pova chi che venciova pra l turnoi, àn nce pudù fé pea pra la ola dala fertuna. Dala cater domesdì inant àl monce sunà la grupa ...
media/k2/galleries/30798/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.27.56.jpg
26 de november 2025

La plaza di dërc di mutons y dla mutans

Da śën inant iel sun plaza de Chemun a Bulsan n monumënt per ti lecurdé a duc che i mutons y la mutans à dërc che dëssa unì respetei. Nce la scolina de Santa Cristina fova leprò
N juebia dl'ena passeda, ai 20 de nuvëmber, ie i gran mutons y la gran mutans dla scolina Egaburvanada de Santa Cristina jic a Bulsan per festejé l "Di nternaziunel di dërc di mutons". Sun Plaza de Chemun dlongia la laubes iel unì naugurà n monumënt y n ti à nce simbolicamënter dat n inuem nuef ala plaza, che dëssa da śën inant nce vester la "Plaza per i dërc di mutons y dla mutans". L monumënt, sun chël che n possa se senté ju, lecorda la cunvenzion di dërc di mutons dla Nazions Unides metuda ...
media/k2/galleries/30793/thumbs/20251110_113921.jpg
25 de november 2025

Cultura e lengaz ladin: nosc fondament

L Consei General à aproà l Pian de politica linguistica de la Consulta ladina del CGF. Na longia relazion del conseier de procura Bernardino Chiocchetti ge à dat a lengaz e cultura l peis che i merita.
L pont più emportant tel Consei General chiamà ite ai 13 de november en videoconferenza, apede a chel del Statut, l era l’aproazion del Pian de politica linguistica e culturèla per l an 2026, pervedù da la L.P. 6/2008 su la mendranzes linguistiches. A portèr dant i contegnui, ma ence l segnificat de chest Pian l é stat l conseier de procura con delega a la cultura ladina Bernardino Chiocchetti.

Chiocchetti l à deschiarì che chest Pian l met dant la strategia de azions per sostegnir e slarièr ...
media/k2/galleries/30779/thumbs/referat_smartphone_foliet_web.jpg
25 de november 2025

Smartphone e Inteligenza Artifiziala, i eféc sul aprendiment

L reladou Francesco Corazza: »No al celular ai tosac fin ai 12 agn« 
Grana partecipazion nchëstadì al prum referat metù a jì da la nuova associazion culturala »LiberaMente Fodom«, che l’a envié fameie, tosac e adulc ntel self parochial a La Plié per descore de n tema dassën atual: chël del raport ntra i adolescenc e l celular e i eféc che chëst a sul aprendi­ment. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30787/thumbs/porsones_aliaksei_maria_compic.jpg
25 de november 2025

"Maria, i sun iö, Aliaksei"

Agn alalungia é mituns dla Bieloruscia gnüs a sté te families dla Val Badia, por se medié dales conseguënzes dla desgrazia de Chernobyl. Aliaksei ê sté zacotan d’edemes te calonia de Badia. Sëgn, 20 agn dedô, ál indô soné pro porta, por gní a ciafé la jënt che l’â tut sö tan bun
Iniann de novëmber él rové a Badia le jonn Aliaksei: n inom cun chël che la maiú pert ne savará nia cis ci mëte man, mo magari bastel ma da stöpé jö n pü’ les recordanzes. Al ê i 26 d’aurí dl 1986 che al sozedô na gran desgrazia a Chernobyl, cité söl confin danter Ucraina y Bieloruscia. Ala 1:23 de nöt stlopâl n reatur dla zentrala nucleara, che delibrâ tles aries y ti terac n gröm de tosseri y radiaziuns, che atocâ ince les popolaziuns a cënc de km dainciará. Na desgrazia che á segné la jënt ...
media/k2/galleries/30795/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-25_um_10.57.55.jpg
25 de november 2025

L Gherdëina ne sà nia plu co fé a vëncer

L HC Gherdëina à lascià jì si trainadëur Teppo Kivelä, ma n sada te Sëlva contra la scuadra de Sterzing ne n'iesen mpo no mo stac boni de fé ponc. Per ntant mëina Elmar Parth la scuadra, nchin che n abinerà n sostitut
N sada dl'ena passeda à l Hc Gherdëina fat al savëi, che n ne n'uel nia plu lauré inant cun l alenadëur Teppo Kivelä. L finlandesc, che fova l ann passà d'instà ruvà te Gherdëina, ne n'ie te chësc ann y mez nia stat bon de arjonjer i resultac che n ëssa sperà. Do che n à perdù nuef dla ultima diesc partides ne n'ova i sëurastanc dla lia nia plu crëta te ël. N ie tl lëur de crì n sostitut, che sibe bon de tré ora l hockey Gherdëina da chësc busc. Per ntant mëina Elmar Parth la scuadra. L HC ...
media/k2/galleries/30792/thumbs/Pest_Caterina_De_Cia_premiazion_ICL.jpg
24 de november 2025

L Pest Caterina De Cia a doi eles ladines

Chiara Chiocchetti da Moena e Valeria Bernardi da Ortijei à ciapà l prum e l secondo premie per sia teses de laurea. L endrez del Pest é stat tout su per la pruma outa dal Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn.
Chiara Chiocchetti, Valeria Bernardi e Antonio Ballarini l é i trei venjidores de la XIII edizion del pest Caterina De Cia Bellati Canal. En sabeda ai 15 de november te Istitut Cultural Ladin ’Majon di Fascegn’ l é stat endrezà la zerimonia de premiazion che ge à consegnà ai trei partezipanc i prumes trei pesć metui a la leta per chesta edizion. La pruma, descheche à spiegà la diretora del ICL Sabrina Rasom, che vegn endrezèda te Fascia da la Majon di Fascegn che se à tout su con onor chesta ...
media/k2/galleries/30791/thumbs/Screenshot_2025-11-23_alle_17.02.40.jpg
24 de november 2025

Bela Ladinia, apede ai manco fortuné

Passa 40 sozi à tout part a la radunanza. Ge é stat sport na donazion a la sociazion La Formia che deida persone con pedimenc e l pest fedeltà a Erwin e Carlo Chiocchetti del Pelin.
En sabeda ai 15 de november, te la sala de la cooperazion a Soraga, Bela Ladinia à portà dant n domesdì de tessere, mondure e legreza aldò del spirit che caraterisea chesta sociazion. Belapontin da le 3 domesdì l era jà i comembres del diretif che busiaa per endrezar dut coche carenea. Da le 4 l é stat avert i ujes e l é stat n gran via vai de sozi che se à fermà per far la tessera, tor massarie, saludar e se beiver valch en compagnia. Da le mese le 7 da sera l é scomenzà l’assemblea di sozi, ...
media/k2/galleries/30778/thumbs/Foliage_20241015_140808_foliet_web.jpg
24 de november 2025

I colore pi biei de ‘l an

Algo che fesc del ben al cuore e a r’anima. In śiro par el mondo ‘l é śente che viaśa par śì a ‘l vede: se podarae ciamà anche ca chesto turismo 
D’outon ‘l é bel, se vive ra śornades pi beles de ‘l an, con trope colore daparduto, de i brascioi che muda ra foies, ignante de res perde de’l intiero, par ‘l inverno. Su ra nostra Dolomites s’inpiza el ros de ra espores, el śal de ‘l frasin, i laresc i muda dal so bel verde d’istade fin al ruśin, canche ‘pò toma ra bujeles. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper