media/k2/galleries/32441/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-27_um_11.38.28.jpg
27 de agost 2026

Enes dl'ert y artejanat artistich

I cumëmbri y la cumëmbres dla UNIKA à tenì na cunferënza stampa y à cuntà de n valguna nuviteies. Chëst ann per l prim iede "Enes dl'ert"
N merdi, ai 25 de agost iel stat na cunferënza stampa te n self dla galaria "StallArt" sal luech de Pecëi. Tlo iel unit adalerch nia mé i cumëmbri dla Unika, ma nce autoriteies y nteressei d'ert. Coche savon ne màncel nia plu scialdi nchin che l sarà inò la gran mostra de artejanat artistich "Unika" ora tl zënter dal tenis a Runcadic y nscila àn ulù ti cialé mpue plu avisa a chësta y nce a vel' nuvità.

Deplù de chësta cunferënza pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins, che vën ora ...
media/k2/galleries/32409/thumbs/romancrazzolara_pablo.jpg
27 de agost 2026

"I sun l’ombolt, mo i ó resté l’ Roman"

Öna dles gran novités dles lités comunales dl 2025 é stada la candidatöra y la lîta de Roman Crazzolara a ombolt dl Comun de Corvara. Do n ann y mez sunse jüs a le ciafé te Comun, olache al tira de bones aries. Le "salt tl’ega frëida" é garaté, les groaries ne mancia nia, mo al é deplü proiec che vá inant. Na cossa mët l’ombolt en tler: "I dëidi düc, tan inant che ara vá y che i pó le fá, mo i ne sun sigü nia gnü te Comun a risćé dl mi por nen daidé un"
Roman Crazzolara é stada öna dles sorpreses pro les lîtes comunales dl 2025. Dal monn dl artejanat y dles uniuns s’ál candidé sciöche ombolt por le Comun de Corvara. Por ël él sté n salt tl’ega frëida, »che s’á bel plan scialdé sö«, sciöche al dij. Al é atira pié ia cun gran sbunf, vëia da fá y na porziun de umilté. N ann y mez dedô sunse jüs a le ciafé, por damané do ciun che é so pröm bilanz, deache i »frunc de laur« é tröc. Al é le cantier bele dî davert dla ciasa dles uniuns, le cantier mai ...
media/k2/galleries/122/thumbs/64664b8d16ddff65c867ce918ac0d095.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32406/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-26_um_10.17.52.jpg
27 de agost 2026

N tel tumblon!

Ve cunton de n tarlui che à sprigulà mez Urtijëi n vënderdi ai 21 de agost
N vënderdi dl’ena passeda, mpue dan la 11 danmesdì, àn audì n drë’ stlefon a Urtijëi. Chi che fova te cësa à dit che dut zitrova, vel’ mënder se à ascundù sot a chëutra ite dala sperduda y vel’ auter se à te n iede fat marueia da ulache l univa chël gran linëus. 

Elisabeth Kostner

L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 28 de agost.
media/k2/galleries/32404/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-26_um_09.13.34.jpg
27 de agost 2026

Ntervënc particuleres, de chëi che ulon ve cunté

Chësc instà particularmënter ciaut y da bel tëmp porta pro che mo plu persones va ti crëps. De cunseguënza à i judacrëp nce plu suvënz da jì a judé
Ai 10 de agost, na dumënia, iel unit a s’l dé trëi ntervënc, doi de chisc cumplichei, ajache i revardova alpi­nisć ficëi te parëi. 
Ntëur marënda ie i judacrëp unic cherdei per n’ëila dla Lombardia che se ova stort na ciavidla puech sot ala utia de Dantersasc. N ie ruvei sun la luegia cun l jeep. La pazienta ie unida meneda ju a Santa Cristina y sëurandata al’ambulanza. 

De d'autri ntervënc de chëi che i Judacrëp à scrit n articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ...
media/k2/galleries/32402/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-26_um_09.06.54.jpg
27 de agost 2026

Danter lum y chiet

Dumbries, natura y details particuleres ie i elemënc prinzipei dla mostra de fotografies sun aluminium y sun papier da foto de Werner Dejori, da udëi tla galaria sun plaza de dlieja a Fíe
Tla mostra dal titul »Danter lum y chiet« de Werner Dejori, naugureda ai 18 de agost y mo davierta nchin duman tla galaria d’ert a Fíe, vën ora duta la forza dla lum. La foto­grafies metudes ora trasmët la forza dla natura y ch’l sentimënt de chiet che n à mé danter i crëps. L ie da udëi opres stampedes sibe sun alu­minium, la tecnica per chëla che De­jori ie cunesciù, ma nce sun pa­pier da foto, na tecnica nueva che ti à scialdi plajù ai vijitadëures.

Dut l articul deberieda cun ...
media/k2/galleries/32397/thumbs/image2_foliet_web.jpg
26 de agost 2026

Sánta Maria Maiou ntel senn de la mujica e de le tradizion

Per l dì de la Madona de Agost i cori de gliejia de Col, Fodom e Ampëz tol ca l meio de suo repertor
Sarà percieche noste val le se mple­nësc de jen, che son a mez l isté e l é tres de biei dis da sorogle, o che ncora la jent la sent coche una de chële feste ulache no se po’ mancé, ma Sánta Maria Maiou l é un de chi momenc de l ann che à na sou del dut particolara! (Denni Dorigo »del Moro«)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32408/thumbs/PHOTO-2026-08-26-13-36-45.jpg
26 de agost 2026

Desgrazia sön Piz da Peres

N zitadin polach de 54 agn á pordü la vita sön Piz da Peres, toman jö por feter 100 metri
Incö mercui ai 26 d’agost danmisdé él sozedü na burta desgrazia sön Piz da Peres te Mareo, che ti á costé la vita a n zitadin polach de 54 agn. Sciöche le CNSAS lascia alsavëi te n comunicat, ê l’ël sön tru cun la fomena y la cognada, düc atrezá indortöra por fá la via ferata. Ciamó dan le punt olache an pëia ite tla via, é l’ël jü fora dal tru normal, por gaujes nia tleres. Tratan le tentatif da rové zoruch te tru, ál pordü l’ecuiliber y é tomé jö por chi 20 metri, slisoran inant y toman ciamó ...
media/k2/galleries/32385/thumbs/01_A_soracuerta_Tita_de_Megna.jpg
26 de agost 2026

La Gran Vera de Tita de Megna

Recorc de Battista Costa da Cianacei, portaferii te la 14^ compagnia del 4° Batalion Kaiserjäger e autor de »Sposc e maridoc«. Develpai a sie nevó  Giordano Costa che ne à dat adimprest si diaries - Pruma pèrt
Trei codejie, un ciolà tel auter, sul tedant l é scrit »Memorie. Diario di guerra 1914-18«. L é l diarie de vera scrit ju da Tita de Megna, cognosciù aldidanché te Fascia mascima per aer binà su la usanzes de noza de »Sposc e maridoc«, anter i prumes libres per fascian a vegnir stampà, se no pa l prum.
Tita l scrif de canche crepa fora la vera ai 28 de messèl del 1914 con la declarazion del Imper austro-ungarich a la Serbia: el con sia familia l era sa mont a fèr fegn e i era bon sprigolé a ...
media/k2/galleries/32405/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-26_um_10.15.38.jpg
26 de agost 2026

Alex Oberbacher vënc a Zermatt

Tla Svizra iel l'ena passeda stat la 14ejima edizion dla Matterhorn Ultraks, na lingia de garejedes da sauté da mont su. L atlet de Gherdëina à venciù la prima y la plu mpurtanta, la Extreme
Sot a na drëta jeta y monce mpue de nëif iel n vënderdi ai 21 de agost unì metù a jì la Extreme Matterhorn Ultraks, na garejeda de sauté da mont su a Zermatt tla Svizra. Per gauja dl tëmp ie la garejeda unida spënta de doi ëura y nce scurteda per garantì la segurëza di 197 partezipanc. 
Alex Oberbacher de Urtijëi à venciù y batù l favorit che sautova n cësa Martin Anthamatten.

Elisabeth Kostner

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.


media/k2/galleries/32401/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-26_um_09.05.20.jpg
26 de agost 2026

N dejené de junanza y rock

Na sëira da d’instà plëina de mujiga: ai 22 de agost iel stat la 10ejima edizion de Jëuni Rocking Sëlva
I Jëuni de Sëlva à metù a jì per l prim iede la festa »Jëuni Rocking Sëlva«. Nce sce l ie unì n sich plu frëit, ne n’à chël nia fermà na bela cumpëida de jëuni y jëunes – y nia mé – a unì adalerch pra chësta manifestazion. L event ie urmei un che ie cunesciù a livel de valeda.

Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 28 de agost.

Julia Lardschneider
media/k2/galleries/32396/thumbs/inserat_2026-08-20_um_14.30.27.jpg
25 de agost 2026

Ra longa e bela vita de Sergio Montina

De i so zento ane, in à pasà setanta in Anpezo. Ra so Olimpiades del 1956 e cheres de sto an. El laoro co ra śente del paes, che i vó ben ancora ancuoi, e co i foreste 
Ai 23 de agosto del 1926 nascea in Friul, a San Giovanni al Natisone, el dotor Sergio Montina, che donca el fesc zento ane. Sa pare el fajea ca­reghes, cemodo che se sore fei an­cora ancuoi, inze chel paes. A ciaśa soa in à ancora alcuantes, de cheres de inalora. (MDM) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32384/thumbs/dessegn_beltrame.jpg
25 de agost 2026

Zerilo de Micel: mort per salvèr n’alpinista

Acà cent egn, ai 8 de aost del 1926, moria l menacrep Cirillo Lagnol da Chieva. L era jit a salvèr na alpinista endèna na gonfedèda. Te sia biografia Tita Piaz aea scrit de chesta tragedia.
L temp lèva i recorc, la memoria smaresc, i fac resta te la conties te cèsa, fin che ence cheles no se n va, resta demò chel che vegn scrit. L é passà 100 egn da canche ai 8 de aost del 1926 moria su la sèva di caranta l menacrep da Chieva Cirillo Lagnol, Zerilo de Micel de Janpiere (16.10.1886 -  08.08.1926), do aer proà a salvèr na alpinista; enlouta, per recordèr en ebicait chest fat i aea fat su n obelisch te cortina de Cianacei. Obelisch dal vers che soreie fioresc, l é aló desche n ...
media/k2/galleries/32395/thumbs/image1_foliet_web-1.jpg
24 de agost 2026

Fodom s’à ndavò biné auna: »noste sociazion, l’anima de n paisc«!

La Mujica da Fodom, auna a l’Aministrazion de Comun, i à nvié dute le sociazion da Fodom a tò pert a la gran defilada de Sánta Maria Maiou, che ence nstouta l é deventé na gran festa de paisc 
»Co se binon duc auna, son na gran bela comunité« chëst l coment che troc à fat cánche la ploia l’à saré via bel mprescia la defilada de Sánta Maria Maiou, metuda a jì a Reba n domënia passada. (Per la Redazion de Souramont, Denni Dorigo »del Moro«)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32383/thumbs/Frel_buagnei_Ciamp_Lujia_Pardac.jpg
24 de agost 2026

FRèL 3.0: reflescions su mont, identità e turism

Pierangelo Giacomuzzi ne dèsc cont del event che l à endrezà con Centrale Fies e la Pro Loco de Juan: n confront rich e percacent ai 5 de aost te piazper rejonèr de ‘trash e kitsch’.
Bona la seconda, dapò l apuntament con Gianluca d'Incà Levis de ‘Dolomiti Contemporanee’ e ‘rich bitch’ a Centrale Fies, FRèL 3.0 l à tacà a se möver ruan ence te le Val per n confront diret col teritorie, nia prejonieres, o duc o nesciugn. Juian-Ziano, piaza, publich ascort, trasgenerazional, cefiogn e locals un apede l auter, bel. 
Con Duccio Canestrini e Christian Arnoldi, l prim antropologh e sociologh l secondo, aon sgolà drec su la istoria del kitsch: scomenz, svilup e contenporan. L ...
media/k2/galleries/32372/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.48.46.jpg
24 de agost 2026

L’enes dl Pavël ie juledes

Nce chëst ann ie l'enes dl instà per i pitli Vke "L Pavël" de Urtijëi ruvedes ala fin. Cie che l ie dut unì pità y coche la ie jita, nes conta la coordinadëures Anna y Marlies
Nosta atività dl Pavël a Urtijëi à metù man ai 29 de juni y ie jita inant nchin ai 21 de agost, per bën ot enes. Ma l lëur dla coordinandëures à bele scumencià la prima enes dl ann, canche n on metù adum n prugram y anjenià ca dut per la iscrizions fates tl scumenciamënt de merz de chëst ann. On riesc abù dut plën, duta l'enes y duta la grupes, tulan de ndut  feter cënt mutons.

Per l VKE-Pavël de Urtijëi, Anna y Marlies

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai ...
media/k2/galleries/32394/thumbs/NicolaColliaParigi_foliet_web.jpg
23 de agost 2026

In śiro par el mondo drio el sport

El laoro de Nicola Colli, scomenzà in Anpezo da śoen. Dal Palio de i Sestiere d’Anpezo a ra Olimpiades, par duto el mondo: el viaśo de un anpezan che el resta leà al so paes. Ades in Africa; da ’l inverno che vien in Francia, ves i Śoghe del 2030 
Nicola Colli da Fiames ‘l é un anpe­zan che ste dis ‘l é drio a lourà a Dakar, in Senegal, in Africa, a parecià i Youth olimpic games, ra IV Olim­piades de i śoen, dal 31 de otobre ai 13 de noenbre che vien. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32382/thumbs/Florian_DePretis_Valer_oratorie.jpg
23 de agost 2026

Na biblioteca viva, fora de perjon

L Comun de Sèn Jan, con l'assessora Mirella Florian, sporc na ocajion spezièla per cognoscer na realtà travers testimonianzes reèles.
Chest'aisciuda l Comun de Sèn Jan con l'assessora a la cultura Mirella Florian à portà dant, en colaborazion con la sociazion »Liberi da dentro« trei scontrèdes per envièr la comunanza a cognoscer e fèr na reflescion sun temes desche la degnità, i deric e l sistema de la perjons te la Tèlia
Ades semper con la medema sociazion l é stat endrezà n'autra scomenzadiva, dassen enteressanta e fora de anter. Se trata de la »Biblioteca vivente«, n sistem nef che permet de cognoscer realtèdes desferentes ...
media/k2/galleries/32400/thumbs/20260815_Hoher_Frauentag_Lebensretter_Costa_Zanon.jpg
23 de agost 2026

Na medaia por la musiga y öna por le salvamënt

En feragost á ince Heinz Canins y Denis Costa podü pié do l’onoranza particolara dl Land Tirol
A Desproch tl salf nobl dla Hofburg s’á en Santa Maria dal Ciüf desfiré la fesa por la surandada dles medaies y dles crusc al mirit dl Land Tirol. Danter i 30 premiá dl Südtirol é deplü medaies al mirit rovades ince tl’Alta Badia. Chiló te chëstes intervistes nes cunta Heinz Canins y Denis Costa deplü dl’onoranza che ai á pié do sciöche sëgn de reconescënza por süa ativité straordinara.

Heinz Canins da Badia á podü pié do la medaia de mirit por l’engajamënt tles uniuns dles musighes de valada, ...
23 de agost 2026

Mai desmentié

Te tëmps olache al vëgn indô sö y olache an baia tres danü de veres, él important da ne desmentié nia ci che porsones á messü passé y sté fora. I recordun le maester Stachio Costa de Badia, che á messü sté 10 agn pro i soldas y é ince gnü interné te n ciamp de conzentramënt
nce sce la 2. Vera dl Monn cun sües desdrütes, crudeltes é da cotan d’agn passada, ne vëgnera nia desmentiada; cis sëgn che al é indô da plü agn vera tl’Europa y altró, vëgn deplü malfac dla 2. Vera trac ca y laurá sö da pert de studënc che oress savëi, te ci condiziuns che de sü geniturs y berbesc é rová y á messü soporté. An oress mëte la blota verité sön mesa impede la ascogne ia sciöche al é gnü fat dala vera incá tröc agn te Südtirol. Cun ascogne ia y ignoré certi malfac ne vëgnai nia ...