08 de messel 2026
Aerei militères: la interogazion de Guglielmi
L Conseier provinzièl ladin de la Sociazion Fassa ge à domanà a la Jonta provinzièla se la é informèda di pians de sgol.
Les é states n muie la segnalazions e i video publiché anter angern e anché (ai 7 e 8 de messèl) de doi aerei militères che é passé n muie basc soraite i paijes de Fascia. La costion é ruèda ence te Jonta provinzièla con na interogazion a responeta scrita prejentèda anché, mercol ai 8, dal Conseier provinzièl ladin de la Sociazion Fassa Luca Guglielimi.
»Taca l istà e, a ora, se taca endò a ciapèr desvaliva segnalazions de aeroplans militères che sgola basc sora la valèdes de la Veisc. No demò ...
Les é states n muie la segnalazions e i video publiché anter angern e anché (ai 7 e 8 de messèl) de doi aerei militères che é passé n muie basc soraite i paijes de Fascia. La costion é ruèda ence te Jonta provinzièla con na interogazion a responeta scrita prejentèda anché, mercol ai 8, dal Conseier provinzièl ladin de la Sociazion Fassa Luca Guglielimi.
»Taca l istà e, a ora, se taca endò a ciapèr desvaliva segnalazions de aeroplans militères che sgola basc sora la valèdes de la Veisc. No demò ...
08 de messel 2026
Aproà l prum bilanz de la neva sozietà
I sozi à tout dant i numeres metui dant da la fujion Ciadenac-Bufaure. L ejercizie 2025 se sera su con n utol de 544 mile euro.
Te la radunanza chiamèda ite ai 30 de jugn te sala de Consei de Comun de Sèn Jan i sozi à aproà l prum bilanz de la Ciadenac Bufaure spa Sozietà Benefit, la neva realtà nasciuda da la fujion anter la doi sozietèdes de impianc portamont Ciadenac e Bufaure. L’operazion de fujion per union, formalisèda con at dal notèr al prum de dezember del 2025 e scrita ite tel Register de la Impreses de la Cambra de Comerz de Trent, l’à efec giuridics dai 3 de dezember ma aldò de la normativa i efec contaboi e ...
Te la radunanza chiamèda ite ai 30 de jugn te sala de Consei de Comun de Sèn Jan i sozi à aproà l prum bilanz de la Ciadenac Bufaure spa Sozietà Benefit, la neva realtà nasciuda da la fujion anter la doi sozietèdes de impianc portamont Ciadenac e Bufaure. L’operazion de fujion per union, formalisèda con at dal notèr al prum de dezember del 2025 e scrita ite tel Register de la Impreses de la Cambra de Comerz de Trent, l’à efec giuridics dai 3 de dezember ma aldò de la normativa i efec contaboi e ...
08 de messel 2026
Mendranzes tl monn digital: danter vari inant y vari da fá
Por le 10. iade é les mendranzes europeiches zënza "hinterland" rovades adöm por la conferënza anuala "Non–Kin–State" (NKS). En chësc iade tla cité frija de Ljouwert/Leeuwarden ti Paisc Basc. Al zënter dla conferënza él sté i lingac de mendranza tl monn digital
Co s’armöion pa cun i lingac de mendranza tl monn digital, ciügn é pa i proiec, ciünes pa les inovaziuns de promoziun dl lingaz? Ci pón pa dé inant de chësc vers y ci pón pa imparé dai atri? Chëstes é ma n valgönes domandes che an s’á fat pro la 10. incuntada anuala dl grup de laur "Non–Kin–State". Ara se trata de n grup al intern dla FUEN, la Federaziun dles Mendranzes Europeiches, che cöi adöm dötes les mendranzes zënza "hinterland", tan co chëres che n’á degun raiun döt so y degun stat vijin ...
Co s’armöion pa cun i lingac de mendranza tl monn digital, ciügn é pa i proiec, ciünes pa les inovaziuns de promoziun dl lingaz? Ci pón pa dé inant de chësc vers y ci pón pa imparé dai atri? Chëstes é ma n valgönes domandes che an s’á fat pro la 10. incuntada anuala dl grup de laur "Non–Kin–State". Ara se trata de n grup al intern dla FUEN, la Federaziun dles Mendranzes Europeiches, che cöi adöm dötes les mendranzes zënza "hinterland", tan co chëres che n’á degun raiun döt so y degun stat vijin ...
08 de messel 2026
L develpai ai presidenc de la Monti
La sociazion sportiva de Moena à endrezà n moment ofizial de recognoscenza per duc i 15 presidenc che l’à vidada dal 1946.
La sociazion sportiva Monti Pallidi festejea chest an 80 egn de vita. La é stata metuda su del 1946 e l prum president l é stat Valentino Dellantonio Monech. Da enlouta se à passà l temon autres 14 presidenc e anter chisc ence na femena, Carla Pettena, stata a ciaf de la sociazion dal 1979 al 1983. Per ge sporjer n recognosciment a duc i presidenc storiches en ocajion de la sègra de Sèn Vile, en vender ai 26 de jugn, l diretif à endrezà n moment ofizial te tendon de la Musega de Moena. L é stat ...
La sociazion sportiva Monti Pallidi festejea chest an 80 egn de vita. La é stata metuda su del 1946 e l prum president l é stat Valentino Dellantonio Monech. Da enlouta se à passà l temon autres 14 presidenc e anter chisc ence na femena, Carla Pettena, stata a ciaf de la sociazion dal 1979 al 1983. Per ge sporjer n recognosciment a duc i presidenc storiches en ocajion de la sègra de Sèn Vile, en vender ai 26 de jugn, l diretif à endrezà n moment ofizial te tendon de la Musega de Moena. L é stat ...
08 de messel 2026
Deguni ne se lascia mucé nosta bela segra
L prim fin dl'ena de lugio vëniel festejà l sant patron de Urtijëi, San Durich, y dut l luech fej festa. L tëmp fova scialdi bon y truepa jënt à ulù sustenì i Destudafuech de Urtijëi
La mujiga de Urtijëi, i Destudafuech, i Scizeri, la Lia Guanc dala Gherdëina, duc canc se à urtà n dumënia sun Plaza de Sant Antone y ie jic su sun plaza de dlieja ulache n à festejà la gran santa mëssa cianteda y suneda dal Cor y Urchestra de Dlieja. Na mëssa de festa, coche sn. Vijo à dit, na mëssa speziela y perchël nce sentida. Pra la defileda dla lies do mëssa àn udù cënc y cënc de turisć sun ëur de streda che fajova fotografies, na plaza de dlieja plëina de jënt y damprojù mo jënt fin sun ...
La mujiga de Urtijëi, i Destudafuech, i Scizeri, la Lia Guanc dala Gherdëina, duc canc se à urtà n dumënia sun Plaza de Sant Antone y ie jic su sun plaza de dlieja ulache n à festejà la gran santa mëssa cianteda y suneda dal Cor y Urchestra de Dlieja. Na mëssa de festa, coche sn. Vijo à dit, na mëssa speziela y perchël nce sentida. Pra la defileda dla lies do mëssa àn udù cënc y cënc de turisć sun ëur de streda che fajova fotografies, na plaza de dlieja plëina de jënt y damprojù mo jënt fin sun ...
08 de messel 2026
Ce legrëza per Luca Clara
L atlet di Gherdëina Runners ie n dumënia ruvà terzo pra la mesa maratona de Mont de Sëuc
N dumënia ai 5 de lugio iel unì metù a jì sun Mont de Sëuc la 13ejima edizion dla mesa maratona de Mont de Sëuc. Sun na trassa de 21,1 chilometri y 600 metri de deslivel àn cumpedà mile partezipanc:tes, duta la lerches fova vendudes ora.
Venciù à doi favoric: pra l’ëiles Greta Haselrieder de Burnech te n tëmp record de 1:28.11, pra i ëi l tudësch Sven Koch che ie ruvà tl travert do 1:18.23. N bel resultat à arjont l atlet dl Martini Team Luca Clara, che ie nce scrit ite pra i Gherdëina Runners. ...
N dumënia ai 5 de lugio iel unì metù a jì sun Mont de Sëuc la 13ejima edizion dla mesa maratona de Mont de Sëuc. Sun na trassa de 21,1 chilometri y 600 metri de deslivel àn cumpedà mile partezipanc:tes, duta la lerches fova vendudes ora.
Venciù à doi favoric: pra l’ëiles Greta Haselrieder de Burnech te n tëmp record de 1:28.11, pra i ëi l tudësch Sven Koch che ie ruvà tl travert do 1:18.23. N bel resultat à arjont l atlet dl Martini Team Luca Clara, che ie nce scrit ite pra i Gherdëina Runners. ...
08 de messel 2026
Mparé a cunëscer mo miec l cumerz rëidl
A mez juni à de plu ulenteres dla Butëiga dl Mond de Urtijëi fat pea pra la Fair Trade Academy tl Ciastel Goldrain tla Val Venuesta
La Butëiga dl Mond de Urtijëi, coche butëiga spezialiseda per l cumerz rëidl, uel nfurmé la jënt da ulache i prudoc vën, te ce cundizions che i vën fac y ciuldì che l ie mpurtant mantenì relazions cumerzieles stabiles cun i produzënc ti paejes plu pueresc. Propi acioche chësc savëi n cont di prudoc dl marcià rëidl reste vif, à diesc ulenteres y la cunlauradëura dla Butëiga dl Mond fat pea ai 12 y 13 de juni pra la Fair Trade Academy tl Ciastel Goldrain dlongia Latsch.
USC
L articul ntier tla ...
La Butëiga dl Mond de Urtijëi, coche butëiga spezialiseda per l cumerz rëidl, uel nfurmé la jënt da ulache i prudoc vën, te ce cundizions che i vën fac y ciuldì che l ie mpurtant mantenì relazions cumerzieles stabiles cun i produzënc ti paejes plu pueresc. Propi acioche chësc savëi n cont di prudoc dl marcià rëidl reste vif, à diesc ulenteres y la cunlauradëura dla Butëiga dl Mond fat pea ai 12 y 13 de juni pra la Fair Trade Academy tl Ciastel Goldrain dlongia Latsch.
USC
L articul ntier tla ...
08 de messel 2026
El Pelmo d’Oro 2026 a Nesto Coleto
Ra Provinzia de Belun r’à zernù chesto anpezan, par el so laoro de precurà ra cultura alpina. Una vita a scrie e contà de ra crodes e de ra parlada ladina anpezana
L anpezan Ernesto Majoni, el nosc Nesto Coleto, ‘l é una de ra parsones che ciaparà sto an el Pelmo d’Oro, dà fora da ra Provinzia de Belun da vinteoto ane. I fajarà chesta festa sabeda ai 25 de luio, dares 10.15, a Quantin de Ponte nelle Alpi.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L anpezan Ernesto Majoni, el nosc Nesto Coleto, ‘l é una de ra parsones che ciaparà sto an el Pelmo d’Oro, dà fora da ra Provinzia de Belun da vinteoto ane. I fajarà chesta festa sabeda ai 25 de luio, dares 10.15, a Quantin de Ponte nelle Alpi.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
07 de messel 2026
»Cartolines da Fascia«
Te chesta rubrica ge vegn dat lèrga a la segnalazions che ne rua da nesc letores en cont de robes che se podessa comedèr per miorèr la parbuda de nesc paijes e fèr a na vida che nosc teritorie sie più rencurà e segur.
Mario Brunel de Pemè da Poza ne à manà doi retrac per moscèr coche l storich capitel de Pantl sa Vich fossa più rencurà e valorisà zenza duta chela tabeles tedant.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 3 de messèl da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
Mario Brunel de Pemè da Poza ne à manà doi retrac per moscèr coche l storich capitel de Pantl sa Vich fossa più rencurà e valorisà zenza duta chela tabeles tedant.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 3 de messèl da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
07 de messel 2026
Ndavò operadiva d’isté l’automedica per l Aut Agordin
L meso l é sté consigné nchëstadì al Coordinament Volontari e l sarà de baje n Alie
L’Uls 1 Dolomiti l’a consigné nchëstadì n’automedica al Coordinament Volontari daìte dal »Piano Estate 2026«. L meso l é destiné al servisc de emergenza-urgenza ntel Aut Agordin e l garantirà de curì le 12 ore via per l dì, deberiada co le struture de coordinament bele na tivité sul teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L’Uls 1 Dolomiti l’a consigné nchëstadì n’automedica al Coordinament Volontari daìte dal »Piano Estate 2026«. L meso l é destiné al servisc de emergenza-urgenza ntel Aut Agordin e l garantirà de curì le 12 ore via per l dì, deberiada co le struture de coordinament bele na tivité sul teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de messel 2026
Podone fèr miec?
Chisc dis passé ne é ruà dotrei segnalazions da nesc letores de situazions che se podessa comedèr per miorèr la parbuda de nesc paijes e fèr a na vida che nosc teritorie sie più rencurà e segur.
N letor ne à segnala la situazion de dejodech che tocia l Stònt de Ciampedel: tel fèr i lurieres per la neva forenadoa la postazion olache n'outa l era l tulac per trèr a 240 metres é stata dessatèda e la tabela é stata roinèda e metuda ju a zeche vida, no te sie post. Canche del 2018 l era stat restaurà e avert l Stònt desche sezion del Museo Ladin de Fascia, chela postazion era stata neteèda fora dai Scizeres e l era ence stat proponet de restaurèr e meter su endodanef l tulac che se veit tel ...
N letor ne à segnala la situazion de dejodech che tocia l Stònt de Ciampedel: tel fèr i lurieres per la neva forenadoa la postazion olache n'outa l era l tulac per trèr a 240 metres é stata dessatèda e la tabela é stata roinèda e metuda ju a zeche vida, no te sie post. Canche del 2018 l era stat restaurà e avert l Stònt desche sezion del Museo Ladin de Fascia, chela postazion era stata neteèda fora dai Scizeres e l era ence stat proponet de restaurèr e meter su endodanef l tulac che se veit tel ...
06 de messel 2026
Se pó danoo śuià a Sopiazes
I s’à cordà par el tennis, intrà Mico e el Comun de Anpezo, da comedà i dane vanzade da ra Olimpiades. Nafré areota duto torna cemodo che ‘l ea ignante
I mesc de ‘l inverno pasà ‘l ea duto un rejistro; ades a Sopiazes se pó danoo śuià a tennis. Da ra setemana pasada i à daerto danoo, nafré tardie, che ‘l é stà da bete a posto, ma ades ‘l é zinche cianpe, par ra śente del paese par chi da fora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I mesc de ‘l inverno pasà ‘l ea duto un rejistro; ades a Sopiazes se pó danoo śuià a tennis. Da ra setemana pasada i à daerto danoo, nafré tardie, che ‘l é stà da bete a posto, ma ades ‘l é zinche cianpe, par ra śente del paese par chi da fora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de messel 2026
Cavallo y Meyer davagna la Maratona dla »Pesc«
La 39. ediziun dla Maratona dles Dolomites á fat danü da vidrina sön le raiun, la cultura ladina y la pasciun por la roda. Pro i ëi n’é Cavallo nia sté da bate y pro les ëres é stada Meyer la plü asvelta
Na maratona dedicada ala »Pax-Pesc« é stada chëra che s’á desfiré incö, domënia ai 5 de messé. Por la 39ejima ediziun dla Maratona dles Dolomites-Enel é piá ia dales 6:30 da doman a La Ila incër 8 mile partezipanc. Plü de 32 mile ê les porsones che ess ion fat para; na zifra che mostra le gran interes de partezipaziun ala manifestaziun de ziclism amatorial, oramai conesciüda lunc y lerch. Bëgn 78 é stades les nazionalités rapresentades tla competiziun da iniann, cun na porcentuala dl 50% dala ...
Na maratona dedicada ala »Pax-Pesc« é stada chëra che s’á desfiré incö, domënia ai 5 de messé. Por la 39ejima ediziun dla Maratona dles Dolomites-Enel é piá ia dales 6:30 da doman a La Ila incër 8 mile partezipanc. Plü de 32 mile ê les porsones che ess ion fat para; na zifra che mostra le gran interes de partezipaziun ala manifestaziun de ziclism amatorial, oramai conesciüda lunc y lerch. Bëgn 78 é stades les nazionalités rapresentades tla competiziun da iniann, cun na porcentuala dl 50% dala ...
05 de messel 2026
Flora: na campiona 'madura' che à cernù Fascia
Flora Tabanelli, medaa de bron ai jeghes olimpics tel schi freestyle, à serà su chisc dis i ejames de matura te la Scola ladina de Fascia. Vedon coche la é jita te chisc egn de sport e studie.
Coi ejames de matura Flora Tabanelli, medaa de bron a la Olimpiades Milan-Cortina 2026 tel schi freestyle, la sera su sie percors te la Scola Ladina e tel projet Ski & Ice College. Ge aon domanà fora de sia esperienza de studenta-atleta anter l Liceo artistich G. Soraperra, i portoes da schi de Fascia e stroz per l mond.
La Usc Flora, clas 2007, vegnuda dal Apenin apede Modena fin te Fascia canche t' aee 14 egn per tor pèrt al projet Ski & Ice college. Co éla jita?
...
Coi ejames de matura Flora Tabanelli, medaa de bron a la Olimpiades Milan-Cortina 2026 tel schi freestyle, la sera su sie percors te la Scola Ladina e tel projet Ski & Ice College. Ge aon domanà fora de sia esperienza de studenta-atleta anter l Liceo artistich G. Soraperra, i portoes da schi de Fascia e stroz per l mond.
La Usc Flora, clas 2007, vegnuda dal Apenin apede Modena fin te Fascia canche t' aee 14 egn per tor pèrt al projet Ski & Ice college. Co éla jita?
...
05 de messel 2026
L Dolomites Music Festival à viventà la comunanza
La Banda de Moena, en colaborazion con l Comun, à endrezà cater dis de festa te tendon e fora per paisc con l prum concors de ‘Musega en moviment’ del Trentin e la gran defilada
Gran festa a Moena per l prum Dolomites Music Festival. Dai 25 ai 28 de jugn la Musega de Moena, en colaborazion con l Comun, à endrezà cater dis de folclor, musega, tradizion e legreza. Sot l gran tendon ja Le Part se à enterzà devalives gropes de musega che à viventà la festa e à fat balar e se goder duc i pascioné. Te chisc cater dis l program era belebon pien.
En sabeda domesdì tel ciamp de balon Benatti la Musega de Moena à metù dant l prum concors de ‘Musega en moviment’ con la Bandes del ...
Gran festa a Moena per l prum Dolomites Music Festival. Dai 25 ai 28 de jugn la Musega de Moena, en colaborazion con l Comun, à endrezà cater dis de folclor, musega, tradizion e legreza. Sot l gran tendon ja Le Part se à enterzà devalives gropes de musega che à viventà la festa e à fat balar e se goder duc i pascioné. Te chisc cater dis l program era belebon pien.
En sabeda domesdì tel ciamp de balon Benatti la Musega de Moena à metù dant l prum concors de ‘Musega en moviment’ con la Bandes del ...
05 de messel 2026
A Sèn Jan la Disability Card
L’aministrazion à ativà la convenzion per chest strument nazional e european per poder didèr fora più sorì persones con desabilitèdes. »L é n vèrech inant per i deric e l’inclujion de na comunanza che no vel lascèr en do nesciugn« disc l’assessora Mirella Florian
La Jonta del Comun de Sèn Jan à da pech deliberà l'adejion a la convenzion per la Disability Card, n strument nazional e european che ge consent a la persones con desabilità de poder apede a na vida più sorida a servijes, intervenc e didamenc pervedui per ge arsegurèr medema oportunitèdes e degnità a duta la persones.
Con chesta convenzion l Comun pel recognoscer ofizialmenter la Disability Card desche document de valuta per l azes ai servijes del Comun, anter chisc de gran emportanza l ...
La Jonta del Comun de Sèn Jan à da pech deliberà l'adejion a la convenzion per la Disability Card, n strument nazional e european che ge consent a la persones con desabilità de poder apede a na vida più sorida a servijes, intervenc e didamenc pervedui per ge arsegurèr medema oportunitèdes e degnità a duta la persones.
Con chesta convenzion l Comun pel recognoscer ofizialmenter la Disability Card desche document de valuta per l azes ai servijes del Comun, anter chisc de gran emportanza l ...
05 de messel 2026
I dlacieres se dlëiga y nëus?
N vënderdi ai 26 de juni iel stat la giaurida dla mostra »missing glaciers – missing me« dla artista de Puster Wil-ma Kammerer tl Tublà da Nives
Na scultura che vën da di a di mëndra. N vënderdi òvela mo na autëza de n meter y setanta. Te n mëns, canche n rumerà inò demez la nstalazions de Wil-ma Kammerer tl Tublà da Nives, saràla mé plu de 20 zentimetri. La artista Kammerer uel cun chësta opra dal titul “glacier 2022”, che cëla mpue ora coche n tel plumac de nylon, mustré coche i dlacieres se dlëiga.
La mostra dal titul “missing glaciers - missing me” ie unida inaugureda n vënderdi ai 26 de juni dala 8 da sëira tl Tublà da Nives te ...
Na scultura che vën da di a di mëndra. N vënderdi òvela mo na autëza de n meter y setanta. Te n mëns, canche n rumerà inò demez la nstalazions de Wil-ma Kammerer tl Tublà da Nives, saràla mé plu de 20 zentimetri. La artista Kammerer uel cun chësta opra dal titul “glacier 2022”, che cëla mpue ora coche n tel plumac de nylon, mustré coche i dlacieres se dlëiga.
La mostra dal titul “missing glaciers - missing me” ie unida inaugureda n vënderdi ai 26 de juni dala 8 da sëira tl Tublà da Nives te ...
05 de messel 2026
Pulsaziuns musicales porta adöm musizisć dl’Europa
A Algeri é jü Max Castlunger cun so »Jemm Music Project«, olache al á rapresenté la Talia tl cheder dl Festival dla Musiga Europea
Le grup »Jemm Music Project«, sot ala direziun de Max Castlunger, s’á esibí ai 15 de jügn a Algeri, tl cheder di conzerc y di spetacui dl Festival dla Musiga Europea. L’invit é gnü dal’Istitut talian dla Cultura de Algeri y á rapresenté por le grup na ocajiun particolara por tó pert al festival, che zelebrëia le dialogh danter les cultures desfarëntes y la richëza dla diversité musicala. En ocajiun dla 26ejima ediziun él rové adöm artisć y musizisć da set paisc dl’Europa. Chisc s’á esibí sön ...
Le grup »Jemm Music Project«, sot ala direziun de Max Castlunger, s’á esibí ai 15 de jügn a Algeri, tl cheder di conzerc y di spetacui dl Festival dla Musiga Europea. L’invit é gnü dal’Istitut talian dla Cultura de Algeri y á rapresenté por le grup na ocajiun particolara por tó pert al festival, che zelebrëia le dialogh danter les cultures desfarëntes y la richëza dla diversité musicala. En ocajiun dla 26ejima ediziun él rové adöm artisć y musizisć da set paisc dl’Europa. Chisc s’á esibí sön ...
05 de messel 2026
Corse con moto e auti sui jous. La denunzia: »Chilò no vivón plù«
Davide Testor, gestoe de n’ativité sun Pordou: »Máncia deldut i controi«
Se da na pert la Provinzia de Bolsán la doura l pugn de fiern contra le gare nia autorizade de machine supercar sui jous e la prova coscita de se paré da chëste fenomen; l’é dei dis passie l’aprovazion den regolament che vieta le chisc evénc soura i 1.600 metri e ntei parchi naturai, dal viers belumat e venet dei jous, n particolar chi »getonei« dintourn l Sela, l é l far west. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Se da na pert la Provinzia de Bolsán la doura l pugn de fiern contra le gare nia autorizade de machine supercar sui jous e la prova coscita de se paré da chëste fenomen; l’é dei dis passie l’aprovazion den regolament che vieta le chisc evénc soura i 1.600 metri e ntei parchi naturai, dal viers belumat e venet dei jous, n particolar chi »getonei« dintourn l Sela, l é l far west. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...



