13 de november 2026
»Le bal por me é espresciun de liberté«
Tres na intervista nes cunta Elisa Irsara da La Ila de so percurs personal por deventé balarina profescionista
Deventé balarina é le some de Elisa Irsara (Elisa de la Luz Irsara), nasciüda a Santiago tl Cile y spo chersciüda sö tla Val Badia, a La Ila tl paisc de so pere. Le bal é sciöche n amich che ara á conesciü danter i mürs de ciasa y che l’á acompagnada tresfora te so percurs. N percurs dessigné dala pasciun por le bal, mo ince segné da dezijiuns importantes.
La storia de Elisa Irsara ti somëia de chësc vers a tantes de chëres che an alda aldedaincö, de jones y jogn che vá demez por ti jí do a süa ...
Deventé balarina é le some de Elisa Irsara (Elisa de la Luz Irsara), nasciüda a Santiago tl Cile y spo chersciüda sö tla Val Badia, a La Ila tl paisc de so pere. Le bal é sciöche n amich che ara á conesciü danter i mürs de ciasa y che l’á acompagnada tresfora te so percurs. N percurs dessigné dala pasciun por le bal, mo ince segné da dezijiuns importantes.
La storia de Elisa Irsara ti somëia de chësc vers a tantes de chëres che an alda aldedaincö, de jones y jogn che vá demez por ti jí do a süa ...
13 de november 2026
Chesta stemana se l on ciacolada con Nicole Deola, jovena mare da Col che à na granda creatività
Dancà y da na pert
Bondì Nicole, posto ne contà valch in pi de ti?
Nicole Deola Si zerto, mi son Nicole Deola, ai 34 agn, da ot son maridada a Col e son mare de doi tosate e den tosat.
Come podessane dì valch de ti nte doi agetif?
Podarave dì che son tant curiosa e che chesta mia curiosità me porta a ester creativa.
Esto curiosa e creativa nte valch de particolar?
Duc i laor manuai i me apassiona; n particolar me piaje tant laurà con stofe per fà roba da vestì e con piante e fior per fà inghenc e saogn. (Intervista: ...
Bondì Nicole, posto ne contà valch in pi de ti?
Nicole Deola Si zerto, mi son Nicole Deola, ai 34 agn, da ot son maridada a Col e son mare de doi tosate e den tosat.
Come podessane dì valch de ti nte doi agetif?
Podarave dì che son tant curiosa e che chesta mia curiosità me porta a ester creativa.
Esto curiosa e creativa nte valch de particolar?
Duc i laor manuai i me apassiona; n particolar me piaje tant laurà con stofe per fà roba da vestì e con piante e fior per fà inghenc e saogn. (Intervista: ...
13 de november 2026
Galüc internazional sön pista
Comentar de pruma
Zacó che ara é, messunse bele indô scrí de iai. En chësc iade n’él nia chël de Plan de Corones, mo ara nen vá de n ial apraté. Al é öna de chës noeles olache i messâ ma plü ciugné, y che me lascia gní sö la domanda, tan inant che jënt oress ciamó prostituí la munt, cun lascé pormez les »modes« dötes. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Zacó che ara é, messunse bele indô scrí de iai. En chësc iade n’él nia chël de Plan de Corones, mo ara nen vá de n ial apraté. Al é öna de chës noeles olache i messâ ma plü ciugné, y che me lascia gní sö la domanda, tan inant che jënt oress ciamó prostituí la munt, cun lascé pormez les »modes« dötes. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
12 de november 2026
Te la toponomastica l ladin soravia l talian
N vèrech emportant per la sconanza de la toponomastica ladina. Domanon fora Bernardino Chiocchetti, conseier de procura e president de la comiscion del Comun General de Fascia.
Da ca dotrei setemènes ló dal rondel de Cianacei l é stat mudà ju i scartabie de la indicazions sun strèda: dant l era scrit dut per talian, ades i inomes di paijes é per ladin, soravia! Aldò de la lege provinzièla 6/2008 de stravardament de la mendranzes linguistiches, la toponomastica ladina cogn vegnir metuda en doura percheche la é de gran utol per tegnir su l’identità culturèla de n raion, ma ence per l’interpretazion del teritorie e per capir l’evoluzion del lengaz tel jir del temp.
La ...
Da ca dotrei setemènes ló dal rondel de Cianacei l é stat mudà ju i scartabie de la indicazions sun strèda: dant l era scrit dut per talian, ades i inomes di paijes é per ladin, soravia! Aldò de la lege provinzièla 6/2008 de stravardament de la mendranzes linguistiches, la toponomastica ladina cogn vegnir metuda en doura percheche la é de gran utol per tegnir su l’identità culturèla de n raion, ma ence per l’interpretazion del teritorie e per capir l’evoluzion del lengaz tel jir del temp.
La ...
12 de november 2026
Col schibus zenza paèr
L Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT se à metù ensema per ge sporjer ai residenc l servije de trasport debant sun duta la val dal prum de dezember fin da Pèsca.
Dal prum de dezember fin da Pèsca i residenc de Fascia podarà jir col schibus te duta la val zenza paèr. Bèsta demò jir te un di ofizies de l’ApT con na chèrta de identità e domanèr la tessera de viac che sarà nominativa. L é chest l resultat de na cordanza anter l Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT, prejentèda en vender ai 6 de november te na conferenza stampa dal conseier de procura ai trasporc e turism Matteo Iori, l vizepresident de l’ApT Filippo Debertol e l diretor Nicolò Weiss.
De ...
Dal prum de dezember fin da Pèsca i residenc de Fascia podarà jir col schibus te duta la val zenza paèr. Bèsta demò jir te un di ofizies de l’ApT con na chèrta de identità e domanèr la tessera de viac che sarà nominativa. L é chest l resultat de na cordanza anter l Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT, prejentèda en vender ai 6 de november te na conferenza stampa dal conseier de procura ai trasporc e turism Matteo Iori, l vizepresident de l’ApT Filippo Debertol e l diretor Nicolò Weiss.
De ...
12 de november 2026
Ann nuef, ambulatuere nuef
Te Sëlva iesen a bon pont cun i lëures per fé ite n ambulatuere nuef, che sarà la sënta definitiva dl dutor de cësa Pablo Policastro
L dutor Pablo Policastro ova scumencià a lauré te Gherdëina tl 2020, puech dan l lockdown, y da ntlëuta inant àl pudù se nuzé dl ambulatuere di dutores Kostner y Weber, mez tëmp a Urtijëi y mez te Sëlva. Na soluzion che fova destineda a vester mé provisora y che cun la fin de chëst ann se stluj ju definitivamënter. L Chemun de Sëlva à dan n pez nvià via i lëures per fé ite n ambulatuere nuef tl segondo partimënt dla cësa Karl Unterkircher sun Plaza Nives. Na posizion zentrela, saurida da ruvé ...
L dutor Pablo Policastro ova scumencià a lauré te Gherdëina tl 2020, puech dan l lockdown, y da ntlëuta inant àl pudù se nuzé dl ambulatuere di dutores Kostner y Weber, mez tëmp a Urtijëi y mez te Sëlva. Na soluzion che fova destineda a vester mé provisora y che cun la fin de chëst ann se stluj ju definitivamënter. L Chemun de Sëlva à dan n pez nvià via i lëures per fé ite n ambulatuere nuef tl segondo partimënt dla cësa Karl Unterkircher sun Plaza Nives. Na posizion zentrela, saurida da ruvé ...
12 de november 2026
»Bunes Festes«, cun tröp sarcasm y tröpa ironia
Na Vëia de Nadé valgamia particolara, cun scincundes, noeles tragiches, striptease y n mort. De chësc trata le toch che l’Uniun Teater da SanMartin porta dötaorela sön palch
Sciöche nos la conesciun é l’audanza »Bunes Festes« na manira sinziera de ti aodé a familiars, amisc y colegs n bel tëmp de festa incër le Nadé – n tëmp lié ala serenité, ala ligrëza y ala pesc. Chësta audanza pó tó ince d’atres sfomadöres, sciöche chëra dl umor fosch, por ejëmpl canche ara devënta le titul de n toch teatral che cunta de döt ater co na storia ligra da Nadé.
»Bunes Festes« é le titul chirí fora dal regist Matteo Rubatscher, che á traslaté dal inglesc tl ladin le toch »The ...
Sciöche nos la conesciun é l’audanza »Bunes Festes« na manira sinziera de ti aodé a familiars, amisc y colegs n bel tëmp de festa incër le Nadé – n tëmp lié ala serenité, ala ligrëza y ala pesc. Chësta audanza pó tó ince d’atres sfomadöres, sciöche chëra dl umor fosch, por ejëmpl canche ara devënta le titul de n toch teatral che cunta de döt ater co na storia ligra da Nadé.
»Bunes Festes« é le titul chirí fora dal regist Matteo Rubatscher, che á traslaté dal inglesc tl ladin le toch »The ...
11 de november 2026
Cianacei met dant i lurieres a sia jent
L’Aministrazion vidèda da Giovanni Bernard à chiamà ite na scontrèda de confront con la popolazion per rejonèr di lurieres fenii, de chi en cantier e de chi per l davegnir.
En mèrtesc passà, ai 3 de november, se à dejout n moment emportant de enconter a Cianacei, anter la Aministrazion de paisc, vidèda dal ombolt Giovanni Bernard, e i sentadins, che à empienì la sala de consei. L é stat metù dant i lurieres fac fin ades e chi en program per i egn che vegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En mèrtesc passà, ai 3 de november, se à dejout n moment emportant de enconter a Cianacei, anter la Aministrazion de paisc, vidèda dal ombolt Giovanni Bernard, e i sentadins, che à empienì la sala de consei. L é stat metù dant i lurieres fac fin ades e chi en program per i egn che vegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de november 2026
Pèr a pèr
Nadia Rungger ie stata a Cuira per i Dis de Litteratura
L'autëura de Puntives, Nadia Rungger, à da permò fat pea pra de plu manifestazions di Dis de Litteratura a Cuira, ti Grijons dai 6 nchin ai 8 de nuvëmber. La à prejentà si liber de poejies "cësa da lat dijes tu" che ie unì publicà permò dan puec mënsc. Daujin a chël àla nce abù l mesun de scrì na cuntia per n'antologia dal titul "Quatter linzöls ed üna taila".
Pra chësta 35ejima edizion di "Dis de Litteratura" se tràtel de na manifestazion leterera, coche nce de una per ancuntedes y surprejes. L ...
L'autëura de Puntives, Nadia Rungger, à da permò fat pea pra de plu manifestazions di Dis de Litteratura a Cuira, ti Grijons dai 6 nchin ai 8 de nuvëmber. La à prejentà si liber de poejies "cësa da lat dijes tu" che ie unì publicà permò dan puec mënsc. Daujin a chël àla nce abù l mesun de scrì na cuntia per n'antologia dal titul "Quatter linzöls ed üna taila".
Pra chësta 35ejima edizion di "Dis de Litteratura" se tràtel de na manifestazion leterera, coche nce de una per ancuntedes y surprejes. L ...
11 de november 2026
Par inparà a fei un socorso
Na esercitazion par i śoen: conta soralduto se cordà polito con chi outre, par fei depì e meo, canche 'l é da dià calchedun. El Toulà dei Cianpe da podé dorà
Un di intiero a lourà aduna, su par 'na croda, da inparà cemodo fei un socorso: chesto 'l é chel che i à fato de vintetre, dute śoen, che i à chera de deentà vorentie del Cnsas zivil. I à fato chesta esercitazion su par ra Rochetes, su chel de San Vido, alolo de là del confin con Anpezo. A insegnà a chiste śoen 'l ea tecniche del socorso in croda, parsonal sanitario, pilotes de drone, e i à dorà anche un elicotero. Soralduto i à inparà cemodo fei a lourà aduna con de outre, da se uśà a fei ra ...
Un di intiero a lourà aduna, su par 'na croda, da inparà cemodo fei un socorso: chesto 'l é chel che i à fato de vintetre, dute śoen, che i à chera de deentà vorentie del Cnsas zivil. I à fato chesta esercitazion su par ra Rochetes, su chel de San Vido, alolo de là del confin con Anpezo. A insegnà a chiste śoen 'l ea tecniche del socorso in croda, parsonal sanitario, pilotes de drone, e i à dorà anche un elicotero. Soralduto i à inparà cemodo fei a lourà aduna con de outre, da se uśà a fei ra ...
11 de november 2026
Lois Trebo, na ousc critica, da 60 agn encà
Chest ann él 60 agn ca che Lois Trebo à scrit si prum articul per l foliet "Nos Ladins". Encuei, con passa 90 agn, él tres ciamò atif
Ai prums de jugn dl 1966 publicava Lois Trebo te "Nos Ladins" si prum articul ladin "I dis dles crusc te Mareo". Chest prum foliet ladin, crié y manajé da Salvester Erlacher da La Pli, é vegnù fora dal 1949 al 1972 ma à messù scluje per mancianza de finanziament da pert dla provinzia de Bulsan. Ma ciamò en chel ann à l’Union Generela di Ladins dla Dolomites metù su "La Usc di Ladins" con les medemes finalités che l foliet de Erlacher: unité di ladins, sconanza dl lingaz y dla cultura ladina; ...
Ai prums de jugn dl 1966 publicava Lois Trebo te "Nos Ladins" si prum articul ladin "I dis dles crusc te Mareo". Chest prum foliet ladin, crié y manajé da Salvester Erlacher da La Pli, é vegnù fora dal 1949 al 1972 ma à messù scluje per mancianza de finanziament da pert dla provinzia de Bulsan. Ma ciamò en chel ann à l’Union Generela di Ladins dla Dolomites metù su "La Usc di Ladins" con les medemes finalités che l foliet de Erlacher: unité di ladins, sconanza dl lingaz y dla cultura ladina; ...
10 de november 2026
Na venta e doi desfates per i Falcons
I ladins venc contra l Fiem per 3-1 ma i zet contra l Valpellice e l’Aosta. I resta quinti te la classifica de campionat.
Ti ultimes trei dis de campionat, i Fascia Falcons à regoet sul ciamp manco che chel che i à semenà, arjonjan na venta (tel derby de La Veisc) e padian doi desfates contra l Valpellice e al overtime contra l’Aosta.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ti ultimes trei dis de campionat, i Fascia Falcons à regoet sul ciamp manco che chel che i à semenà, arjonjan na venta (tel derby de La Veisc) e padian doi desfates contra l Valpellice e al overtime contra l’Aosta.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de november 2026
Ciantèr fascian ge dèsc valor a noscia identità
Sun paladina del teater de Navalge passa 200 corisć tel event che à serà su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.
L à empienì fit e toch l teater de Navalge en domenia ai 8 de november l event dal titol ‘Ciantèr fascian’ endrezà dal Istitut Cultural Ladin. Set cores e passa 200 ciantores se à baratà ju la paladina del teater per portèr dant l frut de la scomenzadiva TrasLaMusega che sera su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L à empienì fit e toch l teater de Navalge en domenia ai 8 de november l event dal titol ‘Ciantèr fascian’ endrezà dal Istitut Cultural Ladin. Set cores e passa 200 ciantores se à baratà ju la paladina del teater per portèr dant l frut de la scomenzadiva TrasLaMusega che sera su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de november 2026
Medaon de cerf te grosta de lèrsc, capusc checen e brugnes con Porto
Te sia rezeta del meis de november l chef Sandro Favé ne perferesc na rezeta col cerf.
N piat coi saores de la tradizion e i perfumes del bosch. L medaon de cerf, fat ite te na grosta de lèrsc, l se compagna con la douceza de la brugnes e la delicateza del capusc brasà. Na rezeta fina, olache i perfumes de la mont se embat te la creatività de la cojina.
Su La Usc de vender ai 6 de november podede troèr ingredienc e rezeta.
N piat coi saores de la tradizion e i perfumes del bosch. L medaon de cerf, fat ite te na grosta de lèrsc, l se compagna con la douceza de la brugnes e la delicateza del capusc brasà. Na rezeta fina, olache i perfumes de la mont se embat te la creatività de la cojina.
Su La Usc de vender ai 6 de november podede troèr ingredienc e rezeta.
10 de november 2026
Le "Calënder Ladin 2027" é gnü fora
L’EPL–Ert por i Ladins inviëia la jënt dla valada y dlafora da le cumpré y da le lí
La storia vá inant, y la tradiziun dl Calënder Ladin ince. Dan zacotan de dis él gnü fora le Calënder Ladin nü, che ciara inant ti dis dl ann 2027 y vëiga ince ci che é sozedü de cultural te chësc ann, y nia ma: i retrac vedli fej indô fora na bela pert dla "pratica" che gnará venüda da ciasa a ciasa y defata te deplü botëghes dla Val Badia.
Deplü podëise lí do t’La Usc di 6 de novëmber
La storia vá inant, y la tradiziun dl Calënder Ladin ince. Dan zacotan de dis él gnü fora le Calënder Ladin nü, che ciara inant ti dis dl ann 2027 y vëiga ince ci che é sozedü de cultural te chësc ann, y nia ma: i retrac vedli fej indô fora na bela pert dla "pratica" che gnará venüda da ciasa a ciasa y defata te deplü botëghes dla Val Badia.
Deplü podëise lí do t’La Usc di 6 de novëmber
10 de november 2026
Sauté dloncora
Atlec de Gherdëina tla Puglia y pra l lech de Garda a sauté
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì metù a ji la "Garda Half Marathon". La garejeda scumenciova a Riva dl Garda per sauté de reviers a Arco, passan per Torbole y ruvan inò de reviers a Riva. De Gherdëina àl fat pea truep atlec. Simon Stuffer de Santa Cristina, scrit ite pra i Gherdëina Runners, à arjont l 105ejim post cun n tëmp de n'ëura, 22 menuc y 23 secunc. Nce Isabel Hofer ie sauteda pea per i Gherdëina Runners...
Duc i resultac pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì metù a ji la "Garda Half Marathon". La garejeda scumenciova a Riva dl Garda per sauté de reviers a Arco, passan per Torbole y ruvan inò de reviers a Riva. De Gherdëina àl fat pea truep atlec. Simon Stuffer de Santa Cristina, scrit ite pra i Gherdëina Runners, à arjont l 105ejim post cun n tëmp de n'ëura, 22 menuc y 23 secunc. Nce Isabel Hofer ie sauteda pea per i Gherdëina Runners...
Duc i resultac pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
10 de november 2026
Truepa partides tlassiches jughedes
La Lia Scioh Ghërdeina fina via l campiunat intern y scumëncia chël de Südtirol
Coche uni ann, à la Lia Scioh Ghërdeina nce chëst instà inò fat n campiunat a livel de valeda. Diesc cumëmbri dla lia se à ti ultimi mënsc ancuntà per jughé per abiné chi che ie l miëur. Jugà vëniel partides tlassiches de 70 menuc plus 30 secunc per mossa.
La lia lauda l campion de chëst ann, Rainer Demetz, che ora che l remis contra l segondo Ruben Bernardi, à venciu dutes. Scialdi nteressanta fova avisa chësta partida, davia che l ann passa se ova Rainer y Ruben spartì l titul.
Ënghe da ...
Coche uni ann, à la Lia Scioh Ghërdeina nce chëst instà inò fat n campiunat a livel de valeda. Diesc cumëmbri dla lia se à ti ultimi mënsc ancuntà per jughé per abiné chi che ie l miëur. Jugà vëniel partides tlassiches de 70 menuc plus 30 secunc per mossa.
La lia lauda l campion de chëst ann, Rainer Demetz, che ora che l remis contra l segondo Ruben Bernardi, à venciu dutes. Scialdi nteressanta fova avisa chësta partida, davia che l ann passa se ova Rainer y Ruben spartì l titul.
Ënghe da ...
10 de november 2026
La vita deberieda
A Santa Cristina àn n dumënia zelebrà na santa mëssa per i pères che à chëst ann festejà n iubileum de matrimone
N dumënia ai 8 de nuvëmber à l muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Christina nvià duc i peres che festejova chëst ann i 25, 40, 50, 55, 60 y 65 ani de noza a na mëssa de rengraziamënt.
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 13 de nuvëmber.
N dumënia ai 8 de nuvëmber à l muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Christina nvià duc i peres che festejova chëst ann i 25, 40, 50, 55, 60 y 65 ani de noza a na mëssa de rengraziamënt.
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 13 de nuvëmber.



