18 de jugn 2026
Taca ite l tornoi Soraga League
Te chesta 5^ edizion 11 squadre se endesfida sul ciamp de balon de Soraga.
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
18 de jugn 2026
Y la Zità di Sasc?
I ntervënc y giavedes te chësc raion ie bele da plu giut incà na tematica de descuscion. Śën vëniel pertendù plu scunanza
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
18 de jugn 2026
Tlo crëscel verdura y amezizies
Dan n valgun ani incà iel a Soplajes y te Sëlva dan calonia n verzon de cumenanza. Se on ancuntà cun Tobias Klassen te chësc verzon, per ti damandé coche la ie unida a s’l dé y de cie che l se trata
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
18 de jugn 2026
Suzesc sportifs y truepa ueia de fé
L ie stat la senteda generela dl Schi Club Gherdëina n mierculdi ai 10 de juni. Na senteda generela cun truepa jënt y mo plu nfurmazions
Dessegur iel un di majeri, sce no l majer club de sport dla valeda, cun si 9 disciplines: schi alpin, biathlon, pudejé, saut, freestyle, peves, la luesa sun purtoi artifiziel, schicross y telemark.
Coche la presidënta Lidia Bernardi nes à dit iel for n gran plajëi pudëi saludé tan de jënt pra la senteda generela, l ie nce n mumënt mpurtant per fé l cheder dla situazion y rengrazië i sponsëures. Tl zënter dl club resta for i atlec, de ndut 219, spartì su te 28 grupes – danter Schi Club ...
Dessegur iel un di majeri, sce no l majer club de sport dla valeda, cun si 9 disciplines: schi alpin, biathlon, pudejé, saut, freestyle, peves, la luesa sun purtoi artifiziel, schicross y telemark.
Coche la presidënta Lidia Bernardi nes à dit iel for n gran plajëi pudëi saludé tan de jënt pra la senteda generela, l ie nce n mumënt mpurtant per fé l cheder dla situazion y rengrazië i sponsëures. Tl zënter dl club resta for i atlec, de ndut 219, spartì su te 28 grupes – danter Schi Club ...
18 de jugn 2026
Da duto el mondo a core su ra Dolomites
L é el sport, ma ‘l é anche ra voia de vede ste luoghe coscita biei: de vintemile i à domandà de vegnì ca, ma in à zernù noma siemile. Hotiei pies, a ra fin de śugno, da scomenzà polito ra stajon d’istade
A ra fin del mes de śugno, anche sto an, Anpezo e chi outre paesc ca pede i se enpe de parsones che rua da duto el mondo par core intrà ra nostra crodes. Par ra edizion numero 19 de ra Lavaredo Ultratrail i s’à scrito inze de siemile, par zinche gares. Sié su diesc de chi che core i é foreste, i vien da zento nazios, de duto el mondo. I ciatarà siezento vorentie, che i dajarà un bon azeto.
Donca no se parla noma de sport, ma anche de turismo, e par chesto de economia, de sode, da invià ra stajon ...
A ra fin del mes de śugno, anche sto an, Anpezo e chi outre paesc ca pede i se enpe de parsones che rua da duto el mondo par core intrà ra nostra crodes. Par ra edizion numero 19 de ra Lavaredo Ultratrail i s’à scrito inze de siemile, par zinche gares. Sié su diesc de chi che core i é foreste, i vien da zento nazios, de duto el mondo. I ciatarà siezento vorentie, che i dajarà un bon azeto.
Donca no se parla noma de sport, ma anche de turismo, e par chesto de economia, de sode, da invià ra stajon ...
18 de jugn 2026
Südtirol dal iaicá: a pe da Lungiarü cina Matsch
Por i amanc dl jí a pe y dla munt él sëgn na esperiënza nöia da chirí fora. "Südtirol quer" é n tru danter munts y vals che liëia i dui paisc dl alpinist da Lungiarü tla Val Badia y Matsch tl Vinschgau
Cina ciamó él te Südtirol ma dui paisc dl alpinist: Matsch tl Vinschgau y Lungiarü tla Val Badia. Scebëgn che i paisc é te dui ciantuns daldöt desvalis dla provinzia, ciara i grups de laur impó da mantigní intan de contat, y tan inant che ara vá, ince da mëte a jí cosses deboriada. Insciö vëgnel organisé n ann porom na formaziun por i mënajites y n iade al ann s’incunton ince amez tru por n gosté deboriada, olache an se barata fora idees y esperiënzes. Rodunt pro chësc gosté, l’ann 2024, él ...
Cina ciamó él te Südtirol ma dui paisc dl alpinist: Matsch tl Vinschgau y Lungiarü tla Val Badia. Scebëgn che i paisc é te dui ciantuns daldöt desvalis dla provinzia, ciara i grups de laur impó da mantigní intan de contat, y tan inant che ara vá, ince da mëte a jí cosses deboriada. Insciö vëgnel organisé n ann porom na formaziun por i mënajites y n iade al ann s’incunton ince amez tru por n gosté deboriada, olache an se barata fora idees y esperiënzes. Rodunt pro chësc gosté, l’ann 2024, él ...
17 de jugn 2026
La crusc nöia de Pütia é söl papier
Dan otedé él sté la premiaziun dl concurs metü a jí dala Lia de Munt de San Martin tl Museum Ladin Ciastel de Tor, olache dötes les propostes é gnüdes metüdes fora te na mostra daverta al publich
Al é sté la proposta de Maria Luisa Rubatscher chëra che á plajü le plü dan ala iuria dl concurs por la crusc nöia de Pütia, metü a jí dala Lia de Munt de San Martin de Tor. Le concurs ê davert a düc chi che â la residënza tla Val Badia, zënza esclujiun aladô dl’eté o dl ciamp de ativité.
Rové adalerch él insciö 46 propostes da partezipanc de vigni sort: da mituns dla scolina a artisć conesciüs y esperc tl ciamp dla ideaziun de monumënc cina a amanc dla munt. Chisc á dé jö proiec y partí sües ...
Al é sté la proposta de Maria Luisa Rubatscher chëra che á plajü le plü dan ala iuria dl concurs por la crusc nöia de Pütia, metü a jí dala Lia de Munt de San Martin de Tor. Le concurs ê davert a düc chi che â la residënza tla Val Badia, zënza esclujiun aladô dl’eté o dl ciamp de ativité.
Rové adalerch él insciö 46 propostes da partezipanc de vigni sort: da mituns dla scolina a artisć conesciüs y esperc tl ciamp dla ideaziun de monumënc cina a amanc dla munt. Chisc á dé jö proiec y partí sües ...
17 de jugn 2026
Spetacol a Ciampedel per la Copa Tèlia Lead
Passa 100 concorenc à tout pèrt a la tapa finèla te la palestra ADEL con l endrez perfet del Val de Fascia Climbing.
N centené de climber da duta la Tèlia se à troà en sabeda ai 13 e en domenia ai 14 de jugn te la palestra ADEL de Ciampedel per la finèla de Copa Tèlia de rampinèda sportiva spezialità Lead. En sabeda l é stat la semifinèles e chiò, sul percors endrezà dai tecnics de la Fasi, l é passà demò 24 ic e 24 eles che l dì do da doman se à endesfidà te la semifinèles e domesdì tel gran finèl.
No l é mencià la sorpreses te la tapa finèla: i venjidores defat no l é stat i favorii e nience i leader ...
N centené de climber da duta la Tèlia se à troà en sabeda ai 13 e en domenia ai 14 de jugn te la palestra ADEL de Ciampedel per la finèla de Copa Tèlia de rampinèda sportiva spezialità Lead. En sabeda l é stat la semifinèles e chiò, sul percors endrezà dai tecnics de la Fasi, l é passà demò 24 ic e 24 eles che l dì do da doman se à endesfidà te la semifinèles e domesdì tel gran finèl.
No l é mencià la sorpreses te la tapa finèla: i venjidores defat no l é stat i favorii e nience i leader ...
17 de jugn 2026
Na ciacolèda con Antonia
Sion jic a troèr Antonia Favé de la Zoch da Cianacei, che la ne conta de sia vita, vèlch picol recort de vera e de sia familia.
Sie père l era Fonjo Zoch, che l lurèa de menacrep e portador; sia mère l era la Mimi da Pènt, l’à scialdi lurà desche chelnera. Da picola en su Antonia Favé à vivù con sia giava Carolina, aló da la cèsa da pènt a Cianacei (anchecondì bar Oma), apedejù l Ruf de Antermont. Ló enlouta l era ence molin, ma de chest Antonia no la se recorda, i aea lascià su fazile amò dant che la nascesse del 1935. Con sie om Giuliano Gabrielli l’à fat jir la becaria de Cianacei per na zopa de egn e i à abù cater ...
Sie père l era Fonjo Zoch, che l lurèa de menacrep e portador; sia mère l era la Mimi da Pènt, l’à scialdi lurà desche chelnera. Da picola en su Antonia Favé à vivù con sia giava Carolina, aló da la cèsa da pènt a Cianacei (anchecondì bar Oma), apedejù l Ruf de Antermont. Ló enlouta l era ence molin, ma de chest Antonia no la se recorda, i aea lascià su fazile amò dant che la nascesse del 1935. Con sie om Giuliano Gabrielli l’à fat jir la becaria de Cianacei per na zopa de egn e i à abù cater ...
17 de jugn 2026
Mair: cherc de finela storics a Zagabria
La jëuna de Sëlva nes conta dl resultat che n pudëssa definì coche l plu mpurtant de si cariera nchin śën
Da Foggia, ulache la à jugà per l prim iede te n tabelon prinzipel de n turnoi WTA (La Usc à repurtà, ndr.), iela unida de reviers n vënderdi dan otodì. N sada iela bele pieda via per Zagabria, capitela croata, per jughé pona n dumënia l prim turno de n ITF da cëntmile euro de montdepesć. Laura Mair, atleta de 23 ani de Sëlva, nes conta de n viac lonch y pesoch de ntëur n vint ëura te auto y de cunseguënza de n prim turno de cualificazion sfadiëus y »nia drë’ saurì«. A uni moda iela stata bona ...
Da Foggia, ulache la à jugà per l prim iede te n tabelon prinzipel de n turnoi WTA (La Usc à repurtà, ndr.), iela unida de reviers n vënderdi dan otodì. N sada iela bele pieda via per Zagabria, capitela croata, per jughé pona n dumënia l prim turno de n ITF da cëntmile euro de montdepesć. Laura Mair, atleta de 23 ani de Sëlva, nes conta de n viac lonch y pesoch de ntëur n vint ëura te auto y de cunseguënza de n prim turno de cualificazion sfadiëus y »nia drë’ saurì«. A uni moda iela stata bona ...
17 de jugn 2026
HERO: Peretti y Valero festejea la vëntes te Sëlva
Milesc de spetadëures, n tlima nternaziunel y jì cun la roda tla culissa dla Dolomites: l ie inò stat la garejeda HERO Südtirol Dolomites n sada ai 13 de juni
Pra la 16ejima edizion dla Hero iel unit adalerch 180 atletes y atlec de 54 nazions te Sëlva. La garejeda fova tl medemo mumënt la cuarta stazion dl HERO UCI Marathon World Cup 2026.
Di resultac, di atlec ladins y dl prugram curnisc pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
Julia Lardschneider
Pra la 16ejima edizion dla Hero iel unit adalerch 180 atletes y atlec de 54 nazions te Sëlva. La garejeda fova tl medemo mumënt la cuarta stazion dl HERO UCI Marathon World Cup 2026.
Di resultac, di atlec ladins y dl prugram curnisc pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
Julia Lardschneider
17 de jugn 2026
N se à dessenà y abù mpermel
N mierculdi dl’ena passeda iel stat senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi. Do che i prims ponc ie unic dac pro zënza de gran discuscions, ne n’àla pra la apruvazion dl plann dl tlima nia ulù vester. I cunselieres dl SVP ie levei su y se n ie jic ora de sala
...
...
17 de jugn 2026
Cunvëni nternaziunel n con’ di dërc dla mendranzes
L aucat Christoph Peratoner de Sëlva à n lunesc prejentà si liber »Grundlagen des völkerrechtlichen, europarechtlichen und verfassungsrechtlichen Minderheitenschutzes« pra n cunvëni cun de plu esperc
Christoph Perathoner à te si liber de feter 1.500 plates, che ie n scrit abilitatif per deventé prufessëur de università, fat na analisa drët sota dla scunanza dla rujeneda ladina, ti cialan dal pont de ududa dla costituzion y dla Union Europea, ma paredlan nce la situazion di Ladins dla Dolomites cun chëla di Furlans y di Grijons. Pra n cunvëni a Bulsan àl prejentà si scrit.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
SPM
Christoph Perathoner à te si liber de feter 1.500 plates, che ie n scrit abilitatif per deventé prufessëur de università, fat na analisa drët sota dla scunanza dla rujeneda ladina, ti cialan dal pont de ududa dla costituzion y dla Union Europea, ma paredlan nce la situazion di Ladins dla Dolomites cun chëla di Furlans y di Grijons. Pra n cunvëni a Bulsan àl prejentà si scrit.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
SPM
16 de jugn 2026
Mobilité: i "express" nüs dl’Alta Badia
N bus danter Badia y La Ila y n bus danter Pidrô, La Val y sües viles. Chëstes é les novités dla mobilité tl’Alta Badia por chësc isté
Bele de jügn dl 2021 é le Comun de Corvara pié ia cun cun sorvisc de mobilité nü, le "Corvara–Calfosch Express", n bus che coliëia tratan l’isté i dui paisc y ince i posć plü da na pert di paisc, portan pro da alisiré les strades dal trafich privat. Cun chësc isté él tl’Alta Badia döes d’atres novités de mobilité: ai 15 de jügn é pié ia le "La Val Express", ai 29 jará spo en funziun le "Badia–La Ila Express". Intrami i sorvisc é gnüs metüs en pe dala Cooperativa Turistica Alta Badia en ...
Bele de jügn dl 2021 é le Comun de Corvara pié ia cun cun sorvisc de mobilité nü, le "Corvara–Calfosch Express", n bus che coliëia tratan l’isté i dui paisc y ince i posć plü da na pert di paisc, portan pro da alisiré les strades dal trafich privat. Cun chësc isté él tl’Alta Badia döes d’atres novités de mobilité: ai 15 de jügn é pié ia le "La Val Express", ai 29 jará spo en funziun le "Badia–La Ila Express". Intrami i sorvisc é gnüs metüs en pe dala Cooperativa Turistica Alta Badia en ...
16 de jugn 2026
N an de projec te scola de Vich
Crescimonia, emozion e respet per la jent e per l ambient.
Ence chest an de scola l é beleche fenì e, a vardar a chel che se à fat, se pel dir che per i bec de la Scola de Vich e per si maestres l é stat n percors pien de esperienze de valuta, emozion e neve cognoscenze. Fora per l an i bec se à dat ju te lurieres e projec: dal percors ‘Plastic free’ a soe lezion de yoga, fin a le scontrade con la jent de età de la Ciasa de Paussa. Esperienze desferente, ma dute con n medemo zil: far crescer l respet dant de dut per se enstesc, do per i autres e per l ...
Ence chest an de scola l é beleche fenì e, a vardar a chel che se à fat, se pel dir che per i bec de la Scola de Vich e per si maestres l é stat n percors pien de esperienze de valuta, emozion e neve cognoscenze. Fora per l an i bec se à dat ju te lurieres e projec: dal percors ‘Plastic free’ a soe lezion de yoga, fin a le scontrade con la jent de età de la Ciasa de Paussa. Esperienze desferente, ma dute con n medemo zil: far crescer l respet dant de dut per se enstesc, do per i autres e per l ...
16 de jugn 2026
In Tofana co ra roda
Ercole e Hayden, ra noes de chesta stajon, intrà inpiante daerte, outra pistes e servizie. In Anpezo se laora par un turismo noo e śoen
D’inverno coi schie, d’istade co ra roda. Da Tofana se vien śo de oga, duta ra stajos, dapò de ese śude su montade, co i inpiante. In Anpezo i é drio par daerśe el Cortina bike park, betù a śì da ra doa sozietas de inpiante Ista e Tofana, che ‘es s’à cordà par chesto laoro. Son drio a se moe inzei luoghe agnó che ‘l é stà i Canpionate del mondo de schie Cortina 2021, ra gares de ra femenes de ra Olimpiades e duta ra gares de schie de ra Paralimpiades 2026. In duto ‘l é 36 chilometre de troes, ...
D’inverno coi schie, d’istade co ra roda. Da Tofana se vien śo de oga, duta ra stajos, dapò de ese śude su montade, co i inpiante. In Anpezo i é drio par daerśe el Cortina bike park, betù a śì da ra doa sozietas de inpiante Ista e Tofana, che ‘es s’à cordà par chesto laoro. Son drio a se moe inzei luoghe agnó che ‘l é stà i Canpionate del mondo de schie Cortina 2021, ra gares de ra femenes de ra Olimpiades e duta ra gares de schie de ra Paralimpiades 2026. In duto ‘l é 36 chilometre de troes, ...
16 de jugn 2026
La Festa del Signour la bina auna la comunité
Solenité ntel senn de la tradizion e de la partecipazion
La Festa del Signour la s’a confermé ence sto ann come n moment ulache la duta la comunité fodoma la se bina auna per mostré fora suo tacament a n’espresción de religion e na tradizion culturala che va nte le reisc de la storia. I guánc, le mondure de le associazion nte la gran procesción fin via Sourarù, la partecipazion sentida de chi che a porté statue e gonfalons no i é demè colour per fè paruda. Ma i é sentiment che va al cuor de chi sent de fè pert de na comunité che vol scrive dì per di, ...
La Festa del Signour la s’a confermé ence sto ann come n moment ulache la duta la comunité fodoma la se bina auna per mostré fora suo tacament a n’espresción de religion e na tradizion culturala che va nte le reisc de la storia. I guánc, le mondure de le associazion nte la gran procesción fin via Sourarù, la partecipazion sentida de chi che a porté statue e gonfalons no i é demè colour per fè paruda. Ma i é sentiment che va al cuor de chi sent de fè pert de na comunité che vol scrive dì per di, ...
15 de jugn 2026
Sun Tamion a sagra
La messa, la marena, la musega e na bela festa per la Santiscima Trinità con la jent che à tegnù adum.
Domenia ai 31 de mé! Maladeta, l é sagra sun Tamion, la Santiscima Trinità dei Monti! Dai, tirave ite na bela ciameija, gramial brun e l ciapel da le piume, che da le 11 l é messa!
Ponta demez de gran gaissa, i più poltrogn con i auti do stradon e chi più atlec a pe o con la roda su par Col da Cicion enscin a ruar apontin sun Tamion, frazion de Vich olache sche dit l é stat fat festa en ocajion de la Santiscima Trinità. Rué che se é stac ló da la picola lejia, don Luciano à dit messa e l à dat ...
Domenia ai 31 de mé! Maladeta, l é sagra sun Tamion, la Santiscima Trinità dei Monti! Dai, tirave ite na bela ciameija, gramial brun e l ciapel da le piume, che da le 11 l é messa!
Ponta demez de gran gaissa, i più poltrogn con i auti do stradon e chi più atlec a pe o con la roda su par Col da Cicion enscin a ruar apontin sun Tamion, frazion de Vich olache sche dit l é stat fat festa en ocajion de la Santiscima Trinità. Rué che se é stac ló da la picola lejia, don Luciano à dit messa e l à dat ...
15 de jugn 2026
Ra stala de i Ronche par Ampezzo Oasi
Alcuanta bela noes, mostrades co ‘na bela festa. Cuaranta armentes, par fei formei e portà inaante ra tradizios pi veres de sto paes
El verde de ra nostra val, chel de i bosche, de ra montes, ‘l é precurà da ra Regoles d’Anpezo, col so laoro. Inze chesto ‘l é da contà anche ra stala de i Ronche, defora de Socol, deboto a confin con chel de San Vido. I anes pasade ‘l é stà calche zavario de masa, ma ades chera stala ra laora polito. L é stà fato festa, co i sozie de ra cooperatia Ampezzo Oasi, che ades ra fesc śì chera stala, cemodo che me conta el presidente Nicola Bellodis Smalzo: «On vorù i sporśe ‘na bela śornada a i ...
El verde de ra nostra val, chel de i bosche, de ra montes, ‘l é precurà da ra Regoles d’Anpezo, col so laoro. Inze chesto ‘l é da contà anche ra stala de i Ronche, defora de Socol, deboto a confin con chel de San Vido. I anes pasade ‘l é stà calche zavario de masa, ma ades chera stala ra laora polito. L é stà fato festa, co i sozie de ra cooperatia Ampezzo Oasi, che ades ra fesc śì chera stala, cemodo che me conta el presidente Nicola Bellodis Smalzo: «On vorù i sporśe ‘na bela śornada a i ...
