

15 de setember 2025
La sanità de eles per l bonstèr de duc
La assessores del Comun de Sèn Jan Mirella Florian e Lucia Dellagiacoma à endrezà na lingia de scontrèdes per condivider informazions su la cures e la neva strategies tel ciamp de la medejina.
La sanità de la eles l é sanità per duc. Con chesta paroles l Comun de Sèn Jan prejenta la neva scomenzadiva, che revèrda soraldut la femenes ma la é outa duta la comunanza.
»Desché assessore a le politiche soziale del Comun de Sèn Jan, ma ence desché femene – ne à dit l’assessora Mirella Florian – gio e Lucia Dellagiacoma aon volù scomenzar via nosc mandat col far zeche per le femene, perché pisson che la sanità de le ele no sie demò na costion medica, ma ence soziala e culturala. L é na ...
La sanità de la eles l é sanità per duc. Con chesta paroles l Comun de Sèn Jan prejenta la neva scomenzadiva, che revèrda soraldut la femenes ma la é outa duta la comunanza.
»Desché assessore a le politiche soziale del Comun de Sèn Jan, ma ence desché femene – ne à dit l’assessora Mirella Florian – gio e Lucia Dellagiacoma aon volù scomenzar via nosc mandat col far zeche per le femene, perché pisson che la sanità de le ele no sie demò na costion medica, ma ence soziala e culturala. L é na ...


15 de setember 2025
Aprovada la reforma de le Union Montane: dal 2027 da 9 le deventarà 5
I »tai« n Ciadoure e a Longaron. No muda nia per Agordin e Feltrin
Peia via la rivoluzion de le Union Montane n Provinzia de Belum. Vender ai 5 de setember, a Palaz Piloni la firma del protocol. N vare ntermez ntel prozéss de riordinament teritorial dei enc proponù da la Region del Veneto. N nuof scomenciament per chëste relaté che »armade« de n nuof statut, le sarà, o almánco chëst l é nte intenc de la reforma, tres deplù l sostén operatif ai comuns per la sconánza del teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Peia via la rivoluzion de le Union Montane n Provinzia de Belum. Vender ai 5 de setember, a Palaz Piloni la firma del protocol. N vare ntermez ntel prozéss de riordinament teritorial dei enc proponù da la Region del Veneto. N nuof scomenciament per chëste relaté che »armade« de n nuof statut, le sarà, o almánco chëst l é nte intenc de la reforma, tres deplù l sostén operatif ai comuns per la sconánza del teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


14 de setember 2025
Artva e fonin, n studie de utol ence per l Socors
Andreas Rizzi de Poldin se à laureà en enjegneria eletronica a Padua con na tesi su l’analisa de le interferenze sui aparac de enrescida de chi che resta sot na levina.
Jon inant con le interviste ai joegn fascegn che se à laureà al scomenz del istà. Chest’outa aon domanà fora Andreas Rizzi de Poldin da Vich, clasc 2003, che à tout dant per sia tesi n argoment leà al Socors da mont, de chel che l fasc part da trei egn. Andreas, apede a se dar ju te Aministrazion de Comun, l é n muie atif tel volontariat e l à la pascion de la mont, defat ades l volessa doventar ence menacrep e ge jir do a le pedie de si giaves.
Che studies aste fat?
Andreas Rizzi É fat l liceo ...
Jon inant con le interviste ai joegn fascegn che se à laureà al scomenz del istà. Chest’outa aon domanà fora Andreas Rizzi de Poldin da Vich, clasc 2003, che à tout dant per sia tesi n argoment leà al Socors da mont, de chel che l fasc part da trei egn. Andreas, apede a se dar ju te Aministrazion de Comun, l é n muie atif tel volontariat e l à la pascion de la mont, defat ades l volessa doventar ence menacrep e ge jir do a le pedie de si giaves.
Che studies aste fat?
Andreas Rizzi É fat l liceo ...


14 de setember 2025
Sun Piz Boè, più freit e manco jent
L patron Guido Bernard à tanche fenì i lurieres per na neva vasca da l’èga. Chest an messèl l é stat burt e aost freit, l à nevet vint oute.
Con la fin de setember ruarà a piz ence la sajon da d’istà de la uties da mont che tirarà sia somes de coche la é jita. I conc ben segur ge vel i fèr a la fin ma che chesta no sie stat na sajon bona desche chela del an passà l é jà da poder dir.
Guido Bernard patron del refuge Capanna Piz Fassa ne à dit che »no l é stat na gran sajon, chest istà l é stat n muie più freit di autres egn. L é stat bel de jugn, ma l meis de messal l é stat burt con pievia e aost freit e burt, se l é na nigola la ...
Con la fin de setember ruarà a piz ence la sajon da d’istà de la uties da mont che tirarà sia somes de coche la é jita. I conc ben segur ge vel i fèr a la fin ma che chesta no sie stat na sajon bona desche chela del an passà l é jà da poder dir.
Guido Bernard patron del refuge Capanna Piz Fassa ne à dit che »no l é stat na gran sajon, chest istà l é stat n muie più freit di autres egn. L é stat bel de jugn, ma l meis de messal l é stat burt con pievia e aost freit e burt, se l é na nigola la ...


14 de setember 2025
Nce i pitli y la pitles possa judé
Via per l instà à la Crëusc Blancia y l Vke Gherdëina pità per l prim iede deberieda n curs de prim aiut per mutons y mutans: trëi dis de teoria y pratiga per mparé co fé, canche l ie debujën de aiut
Nia mé »Pavël«: l Vke Gherdëina mët d’instà a jì d’uni sort de ativiteies sëuraprò per i mëndri dla scola elementera. Chësc instà se àn per l prim iede mpensà de mëter a jì nce n curs de prim aiut n cunlaurazion cun la Crëusc Blancia de Gherdëina.
De lugio y agost se àn ancuntà trëi dis alalongia a Soplajes tl Zënter Aiut Gherdëina. De ndut vint mutons y mutans danter 9 y 10 ani de duta la valeda, partìi su te doi grupes, à abù l’ucajion de mparé cie che n dëssa fé, sce l ëssa da suzeder n ...
Nia mé »Pavël«: l Vke Gherdëina mët d’instà a jì d’uni sort de ativiteies sëuraprò per i mëndri dla scola elementera. Chësc instà se àn per l prim iede mpensà de mëter a jì nce n curs de prim aiut n cunlaurazion cun la Crëusc Blancia de Gherdëina.
De lugio y agost se àn ancuntà trëi dis alalongia a Soplajes tl Zënter Aiut Gherdëina. De ndut vint mutons y mutans danter 9 y 10 ani de duta la valeda, partìi su te doi grupes, à abù l’ucajion de mparé cie che n dëssa fé, sce l ëssa da suzeder n ...


14 de setember 2025
Sanin dapò e gramarzé ben, soreles
Duto el ben fato in Anpezo da ra mognes Franzescanes de Cristo Re: dapò de deboto zento ane, ‘es s’in và anche eres. Outra mognes che lascia el paes, dapò de i frates. Ca de nafré sarà un pree depì, pede al pioan
El s’à ingropà, co ra vosc rota e i vegnia da pianśe: don Ivano Brambilla, el pioan de Anpezo, ‘l à saludà coscita ra mognes Franzescanes de Cristo Re, che ‘es s’in và da chesta comunità, dapò deboto zento ane de laoro. El pioan ‘l à saludà chesta soreles a ra fin de ra mesa granda de i 31 de agosto, par ra Festa de ra Bandes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El s’à ingropà, co ra vosc rota e i vegnia da pianśe: don Ivano Brambilla, el pioan de Anpezo, ‘l à saludà coscita ra mognes Franzescanes de Cristo Re, che ‘es s’in và da chesta comunità, dapò deboto zento ane de laoro. El pioan ‘l à saludà chesta soreles a ra fin de ra mesa granda de i 31 de agosto, par ra Festa de ra Bandes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


13 de setember 2025
Ensema l é miec, contra l solentum del Parkinson
La Sociazion de Trent à endrezà na scontrèda a Moena per prejentèr l’atività e rejonèr de bonstèr sozièl e psicologich en relazion a la malatia.
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...


13 de setember 2025
L stradon sera a Sèn Jan
Dai 15 de setember no se podarà più passèr sul Pont de lejia e per jir ite per la Val se cognarà jir su envers Vich e passèr dal Pont de Pantl.
L moment de ge meter man al Pont de lejia l é zacan ruà. Dai 15 de setember chest pent sul stradon de la Dolomites, realisà del 1956 e oramai malmetù, strent e pericolous, l vegn serà. Enlouta dut l trafich che va su per la val vegn desvià ló da la rodadoa de Sèn Jan e manà su envers Vich e, do aer passà l Pont de Pantl, ju de retorn ló dal Hotel Dolomiti.
L moment de ge meter man al Pont de lejia l é zacan ruà. Dai 15 de setember chest pent sul stradon de la Dolomites, realisà del 1956 e oramai malmetù, strent e pericolous, l vegn serà. Enlouta dut l trafich che va su per la val vegn desvià ló da la rodadoa de Sèn Jan e manà su envers Vich e, do aer passà l Pont de Pantl, ju de retorn ló dal Hotel Dolomiti.


13 de setember 2025
Mauro Rasom prum a la Dolomiti di Brenta Trail
A Molveno l atlet da Vich l se à vadagnà n auter podie te sia disciplina.
Enstouta l é stat l più asvelto che duc, l é ruà su la pruma piaza del podie e l se à vadagnà la medaa de or. En sabeda ai 6 de setember, l atlet fascian de corsa da mont Mauro Rasom l é ruà prum al travert, a la XTerra Dolomiti di Brenta Trail a Molveno, garejèda internazionèla longia 45 chilometres e con n dislivel positif de 2.850 metres.
Se pel lejer dut su La Usc nr 35 dai 12 de setember, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit www.lausc.it se per fèr l abonament al ...
Enstouta l é stat l più asvelto che duc, l é ruà su la pruma piaza del podie e l se à vadagnà la medaa de or. En sabeda ai 6 de setember, l atlet fascian de corsa da mont Mauro Rasom l é ruà prum al travert, a la XTerra Dolomiti di Brenta Trail a Molveno, garejèda internazionèla longia 45 chilometres e con n dislivel positif de 2.850 metres.
Se pel lejer dut su La Usc nr 35 dai 12 de setember, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit www.lausc.it se per fèr l abonament al ...


13 de setember 2025
N instà plën de lëur per la Crëusc Blancia y Cuecena
La sajon auta per la Crëusc Blancia y Cuecena ie perdrët d'inviern, danter dezëmber y merz, ma ti ani passei iel nce via per l instà jit su l numer de cherdedes. Ti ultims mënsc àn messù pië via passa cincënt iedesc cun l'ambulanzes
D’inviern à la Crëusc Blancia o la Creusc Cuecena for una na ambulanza deplù a despusizion, a alternanza. D’instà ne n’ie chël, nchinamò, nia debujën. Aldò de Hermann Delucca, caposervisc dla Crëusc Blancia, pudòven d’instà, do l gran note ntan la sajon dai schi, datrai nce paussé. Ti ani passei se àl mudà, uni ann vënien cherdei plu suvënz.
Dla medema minonga ie nce Aron Runggaldier, caposervisc dla Crëusc Cuecena: »Dal prim de juni nchin ala fin de ...
D’inviern à la Crëusc Blancia o la Creusc Cuecena for una na ambulanza deplù a despusizion, a alternanza. D’instà ne n’ie chël, nchinamò, nia debujën. Aldò de Hermann Delucca, caposervisc dla Crëusc Blancia, pudòven d’instà, do l gran note ntan la sajon dai schi, datrai nce paussé. Ti ani passei se àl mudà, uni ann vënien cherdei plu suvënz.
Dla medema minonga ie nce Aron Runggaldier, caposervisc dla Crëusc Cuecena: »Dal prim de juni nchin ala fin de ...


13 de setember 2025
Oscar Nagler: »N Provinzia de Belum la Ladinité la ven banalizada«
»Máncia l respét del viers de na storia de struscie. Massa da spëss ven douré simboi dei ladins storizi demé per reclamizé evenc sot al merscia ladina«
»N Provinzia de Belum la Ladinité la ven banalizada senza respét e dourada plù per reclamizé evenc e trè jent che per porté ennavánt na storia che a sue particolarité«.
A descore l é l prum zitadin da Fodom che l peia via da na analiji de chëla che l’é stada la storia dei Ladins storizi per fé n riflesción su coche i neo ladins de la Provinzia de Belum chësta storia i la doura, strabaceia e abuja per »giustifiché na sua ladinité«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
»N Provinzia de Belum la Ladinité la ven banalizada senza respét e dourada plù per reclamizé evenc e trè jent che per porté ennavánt na storia che a sue particolarité«.
A descore l é l prum zitadin da Fodom che l peia via da na analiji de chëla che l’é stada la storia dei Ladins storizi per fé n riflesción su coche i neo ladins de la Provinzia de Belum chësta storia i la doura, strabaceia e abuja per »giustifiché na sua ladinité«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...


12 de setember 2025
Ciadenac-Bufaure: na strategia per l davegnir
Ai 23 de setember la doi sozietèdes de impianc farà sia radunanzes per aproèr la fujion. L Comun de Sèn Jan, azionist de duta does, à dat sie parer a favor con n document de indicazions.
La neva era stata anunzièda chest’aisciuda dai doi presidenc de la sozietèdes de impianc portamont de la val de sot, Christian Lorenz e Claudio Bernard: inant la fin de setember vegnarà chiamà ite la radunazes straordenères per aproèr la fujion anter la Bufaure e la Ciadenac.
L apuntament é stat fissà per en mèrtesc ai 23 de setember, te sala del Consei de Comun de Sèn Jan se binarà da les cinch domesdì i sozi de la Bufaure e da mesa les set chi de la Ciadenac.
Endèna n prum moment emportant ...
La neva era stata anunzièda chest’aisciuda dai doi presidenc de la sozietèdes de impianc portamont de la val de sot, Christian Lorenz e Claudio Bernard: inant la fin de setember vegnarà chiamà ite la radunazes straordenères per aproèr la fujion anter la Bufaure e la Ciadenac.
L apuntament é stat fissà per en mèrtesc ai 23 de setember, te sala del Consei de Comun de Sèn Jan se binarà da les cinch domesdì i sozi de la Bufaure e da mesa les set chi de la Ciadenac.
Endèna n prum moment emportant ...


12 de setember 2025
Prum pont bon per i fascegn
I bec de mister Capovilla i à fenì fora en parità a Sèn Jan.
Rua l prum pont de la sajon per l Fascia Balon, de gra al resultat de 1 a 1 madurà en domenia ai 7 de setember sul ciamp de Cotura contra l Ortigaralefre.
Ti prumes menuc de la endesfida l é i ghesć che tegn l jech, ma zenza ge dar cruzies a la defendura fasciana. A la pruma gran ocajion rua l gol di valsuganoc, con l atacant che da pec pasc met l balon te sach. Do esser jic sot de n gol, Trottner e compagnes i se pert e i risćia de ciapar l secondo...
Se pel lejer dut, con resultac de la ...
Rua l prum pont de la sajon per l Fascia Balon, de gra al resultat de 1 a 1 madurà en domenia ai 7 de setember sul ciamp de Cotura contra l Ortigaralefre.
Ti prumes menuc de la endesfida l é i ghesć che tegn l jech, ma zenza ge dar cruzies a la defendura fasciana. A la pruma gran ocajion rua l gol di valsuganoc, con l atacant che da pec pasc met l balon te sach. Do esser jic sot de n gol, Trottner e compagnes i se pert e i risćia de ciapar l secondo...
Se pel lejer dut, con resultac de la ...


12 de setember 2025
50 ani cun sgors cun la roda
La lia Rodes Gherdëina à festejà si iubileum
N sada ai 6 de setëmber fòvela tan inant: l club Rodes Gherdëina à festejà si 50 ani de atività.
Chëi dala roda da mont se à ancuntà ora Sabedin, per jì da Iendër ite nchin sal Tirler. Chi che ulova pudova fé pea pra la garejeda che jiva nchin su sal Zallinger. Sëidesc àl fat pea y l plu asvelt ie stat Thomas Piazza, dan Armin Rifesser y Günther Nocker. Per mesa la cater fova duc nviei a se ancunté sun Pana per na pitla marënda.
Per la club Rodes Gherdëina, Carl Runggaldier
L articul tla ...
N sada ai 6 de setëmber fòvela tan inant: l club Rodes Gherdëina à festejà si 50 ani de atività.
Chëi dala roda da mont se à ancuntà ora Sabedin, per jì da Iendër ite nchin sal Tirler. Chi che ulova pudova fé pea pra la garejeda che jiva nchin su sal Zallinger. Sëidesc àl fat pea y l plu asvelt ie stat Thomas Piazza, dan Armin Rifesser y Günther Nocker. Per mesa la cater fova duc nviei a se ancunté sun Pana per na pitla marënda.
Per la club Rodes Gherdëina, Carl Runggaldier
L articul tla ...


12 de setember 2025
Le sorvisc de assistënza a ciasa complësc 35 agn
En gaujiun de deplü iubileums él gnü alzé fora le valur sozial di sorvisc de assistënza. Por ciaré derevers, rengrazié y festejé deboriada á i mëmbri dl’Uniun Seniors San Martin-Antermëia invié ite a na festa
Sides d’invern co d’isté y sot a vigni tëmp les vëigon passan: les panda blances cun la rissa ghela. Al é les colaboradësses dl sorvisc d’assistënza a ciasa, che vá fora por les ciases y röia ince tles viles plü dainciará dai zëntri di paisc de valada. Ëres porta assistënza y cura ala jënt atempada y nia, mo dantadöt alisirëieres y acompagna cun so laur i familiars. Chësc sorvisc che n’é oramai nia plü da ponsé demez, complësc tla Val Badia 35 agn.
A alzé fora le sorvisc, le personal ...
Sides d’invern co d’isté y sot a vigni tëmp les vëigon passan: les panda blances cun la rissa ghela. Al é les colaboradësses dl sorvisc d’assistënza a ciasa, che vá fora por les ciases y röia ince tles viles plü dainciará dai zëntri di paisc de valada. Ëres porta assistënza y cura ala jënt atempada y nia, mo dantadöt alisirëieres y acompagna cun so laur i familiars. Chësc sorvisc che n’é oramai nia plü da ponsé demez, complësc tla Val Badia 35 agn.
A alzé fora le sorvisc, le personal ...


12 de setember 2025
Dancà y da na pert
Na ciacolada con Veronica Filippi, socoridëssa pro l’Aiüt Alpin Mareo
Veronica, podesste en cört te prejenté a nüsc leturs?
I sun Veronica Filippi d’Al Plan, i á 25 agn y laori a ciasa tal hotel de familia. I sun secreteria, mo i dëidi n pü’ endlunch olache al é da fá. Sce al ess da tomé fora le cogo, vái te ciasadafü, sce al ess da tomé fora na chelnera, feji chël. I á fat la matura tal ITE da La Ila. I sun jüda enló deache i sun stada trec agn pal schiclub y lassö te dëidai trep de chël vers.
La sajun da d’isté vá bel plan a piz, »Feragosto« é passé. Co éra pa ...
Veronica, podesste en cört te prejenté a nüsc leturs?
I sun Veronica Filippi d’Al Plan, i á 25 agn y laori a ciasa tal hotel de familia. I sun secreteria, mo i dëidi n pü’ endlunch olache al é da fá. Sce al ess da tomé fora le cogo, vái te ciasadafü, sce al ess da tomé fora na chelnera, feji chël. I á fat la matura tal ITE da La Ila. I sun jüda enló deache i sun stada trec agn pal schiclub y lassö te dëidai trep de chël vers.
La sajun da d’isté vá bel plan a piz, »Feragosto« é passé. Co éra pa ...


12 de setember 2025
N pedrun fej dagns sön le »Tru di Artisć«
Cun le mol dles plöies de setëmber, pëia ia i rovisc. Sön le »Tru di Artisć« s’á dan otedé destaché n pedrun, che é spo cogoré jö tla Gran Ega, fajon bindebó de dann
En sabeda ai 6 de setëmber é pié ia n pedrun sön le »Tru di Artisć«, danter San Ciascian y La Ila. Chësc á ciafé süa liberté se lochernan fora dala tera dl ërt sura le tru sö.
Cun sbunf él raité jö devers dl rü s’architan sön spona dla Gran Ega. Le pedrun s’á stracé para ci che al á incunté sön so tru. Alarmé á jënt che spazirâ fora por le tru, canche la fat é sozedü insciö intoronn ales 18:00. Sön le post él rové i Stödafüch da San Ciascian y la scuadra atrezada cun drona di ...
En sabeda ai 6 de setëmber é pié ia n pedrun sön le »Tru di Artisć«, danter San Ciascian y La Ila. Chësc á ciafé süa liberté se lochernan fora dala tera dl ërt sura le tru sö.
Cun sbunf él raité jö devers dl rü s’architan sön spona dla Gran Ega. Le pedrun s’á stracé para ci che al á incunté sön so tru. Alarmé á jënt che spazirâ fora por le tru, canche la fat é sozedü insciö intoronn ales 18:00. Sön le post él rové i Stödafüch da San Ciascian y la scuadra atrezada cun drona di ...


12 de setember 2025
Scizeri lad. unis
Comentar de pruma
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tradizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n moment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tradizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n moment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


12 de setember 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 1. de setëmber iel stat un n ntervënt a Badia, ulache n ël ova problems al cuer.
Do na prima vijita l àn menà cun l joler tl spedel de Burnech.
L prim ntervënt ai 2 de setëmber ie stat a S. Cristina per n ël che ne stajova nia bën, che la zentrela à desdit curt do ajache la ti jiva inò miec.
L segondo ntervënt ie stat a Réba: la zentrela de la Plié à cherdà l joler per n ël cun problems al cuer. Do che la duturëssa à vijità l pazient iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.
I ...
Do na prima vijita l àn menà cun l joler tl spedel de Burnech.
L prim ntervënt ai 2 de setëmber ie stat a S. Cristina per n ël che ne stajova nia bën, che la zentrela à desdit curt do ajache la ti jiva inò miec.
L segondo ntervënt ie stat a Réba: la zentrela de la Plié à cherdà l joler per n ël cun problems al cuer. Do che la duturëssa à vijità l pazient iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.
I ...