08 de jugn 2026
Fascegn premié a la Festa del schi del Trentin
Al apuntament che sera la sajon da d'invern tel Trentin recognoscimenc per Mirko Felicetti, Caterina Carpano e n muie de etres picoi e gregn campions.
En sabeda ai 23 de mé al PalaDolomiti de Pinzolo l é stat endrezà la Festa del schi 2026, apuntament de la FISI del Trentin che vigni an sera su la sajon da d'invern. Sun paladina l era l president de la Federazion trentina Tiziano Mellarini, l assessor al sport e l president del Consei PAT Roberto Failoni Claudio Soini e amò i vizepresidenc nazionèi de FISI e CONI Francesco Bettoni e Massimo Eccel e etres raprejentanc del teritorie.
En prum pian ben segur i jeghes olimpics Milan Cortina 2026, ...
En sabeda ai 23 de mé al PalaDolomiti de Pinzolo l é stat endrezà la Festa del schi 2026, apuntament de la FISI del Trentin che vigni an sera su la sajon da d'invern. Sun paladina l era l president de la Federazion trentina Tiziano Mellarini, l assessor al sport e l president del Consei PAT Roberto Failoni Claudio Soini e amò i vizepresidenc nazionèi de FISI e CONI Francesco Bettoni e Massimo Eccel e etres raprejentanc del teritorie.
En prum pian ben segur i jeghes olimpics Milan Cortina 2026, ...
08 de jugn 2026
Su la demiscions del Sorastant de la Scola Ladina de Fascia
Sul n.19 dei 26 de mé de la Usc di Ladins se pel lejer doi scric sul Sorastant de la Scola de Fascia che dapò cinch egn lasciarà prest su sia encèria. A piata 21 Fernando Brunel, President de la U.L. de Fascia, l rengrazia l prof. Federico Corradini ence per sia partezipazion a la publicazion de libres e a la scontrèdes istituzionèles. (Letra de Bernardino Chiocchetti Conseier de procura del Comun General de Fascia con delega ai raporc co la Scoles)
De plu tla edizion stampeda de La ...
De plu tla edizion stampeda de La ...
08 de jugn 2026
Par caminà polito e segure
El laoro de i vorentie de ra sezion de Anpezo del Cai par tegnì polito 365 chilometre de troes inze ‘l bosco, su ra montes, ves ra crodes
Sto an i ea supośò de vinte, chi vorentie de ra sezion de Anpezo de Club alpin talian, che i é moeste a netà i troes de ra val, sabeda ai 30 de maśo. Chel di ‘l ea alcuante outre laore da fei, par el paes, e calchedun à abù da zerne agnó śì. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sto an i ea supośò de vinte, chi vorentie de ra sezion de Anpezo de Club alpin talian, che i é moeste a netà i troes de ra val, sabeda ai 30 de maśo. Chel di ‘l ea alcuante outre laore da fei, par el paes, e calchedun à abù da zerne agnó śì. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
07 de jugn 2026
N scrign che scon na storia curiousa
La Floriana é cognosciuda per sia facèdes depentes e lurèdes fora de fin. Zacan ampò i ge dijea l »Molin de la rices«, trei sores riciotes che majenèa bièves.
A Cianacei duc sà che la Floriana l é l’opera d’èrt de vita de Giancarlo Debertol, egn e egn de lurier per la depenjer, decorèr e fornir (daite e defora) con statues e cornisc taèdes fora con gran maestria. Man a man l se cruzia de la refizièr e de la rencurèr, ence percheche mascima i colores se smaresc sot a soreie. I sciori i la chier curiousc e i domana ló che la é per poder ge fèr na foto: l é na vera atrazion te mez la vila veia de Cianacei.
Endirao no se se n adèsc che l’à passa 300 egn ...
A Cianacei duc sà che la Floriana l é l’opera d’èrt de vita de Giancarlo Debertol, egn e egn de lurier per la depenjer, decorèr e fornir (daite e defora) con statues e cornisc taèdes fora con gran maestria. Man a man l se cruzia de la refizièr e de la rencurèr, ence percheche mascima i colores se smaresc sot a soreie. I sciori i la chier curiousc e i domana ló che la é per poder ge fèr na foto: l é na vera atrazion te mez la vila veia de Cianacei.
Endirao no se se n adèsc che l’à passa 300 egn ...
07 de jugn 2026
Musega e legreza te stua de nesc giaves
La Böhmische da Vich à endrezà n bel domarena a ge portar dotrei sonade a valch persona de età.
Canche se sent doi note de bela musega par che dut sie più bel. E coscì l é stat en domenia ai 10 de mé fora per valch stua da Vich. La Böhmische da Vich, do aer sonà a messa ja Soraga per la Pruma Comunion, la se à endrezà per n domarena stroz per paisc a ge sonar a valch persona de età. Da na idea vegnuda fora bele per cajo l é stat n domarena de legreza tant per i museganc che per chesta jent.
Na chindejina de museganc se à binà per jir a sonar da Valongia a Costa, da ta Jan fin ju per Troi ...
Canche se sent doi note de bela musega par che dut sie più bel. E coscì l é stat en domenia ai 10 de mé fora per valch stua da Vich. La Böhmische da Vich, do aer sonà a messa ja Soraga per la Pruma Comunion, la se à endrezà per n domarena stroz per paisc a ge sonar a valch persona de età. Da na idea vegnuda fora bele per cajo l é stat n domarena de legreza tant per i museganc che per chesta jent.
Na chindejina de museganc se à binà per jir a sonar da Valongia a Costa, da ta Jan fin ju per Troi ...
07 de jugn 2026
L fina via n ann de scola che ie stat mpue autramënter che i autri ani
Per la fin dl ann de scola ti ons fat n valguna dumanes ala diretëura dla direzion raiunela de Sëlva y S.Cristina Ute Senoner. On damandà do coche ie stat chësc ann zënza jites de mei, festes di lëns y pruiec cun esperc esterns
N mierculdi ai 16 de juni scumëncia inò la feries per i mutons y la mutans dla scoles elementeres y mesanes de Gherdëina. Do n ann lonch, ntan chël che nsenianc y sculeies se à purvà dassënn y à mparà truep, se ncunforta duc sun la vacanzes.
Coche on scrit l’ena passeda, ne n’iel te belau duta la scoles ladines y tudësces de Südtirol ntan chëst ann de scola nia unì metù a jì ativiteies extrascolastiches, che ulëssa dì ativiteies che la nseniantes y i nsenianc fej ...
N mierculdi ai 16 de juni scumëncia inò la feries per i mutons y la mutans dla scoles elementeres y mesanes de Gherdëina. Do n ann lonch, ntan chël che nsenianc y sculeies se à purvà dassënn y à mparà truep, se ncunforta duc sun la vacanzes.
Coche on scrit l’ena passeda, ne n’iel te belau duta la scoles ladines y tudësces de Südtirol ntan chëst ann de scola nia unì metù a jì ativiteies extrascolastiches, che ulëssa dì ativiteies che la nseniantes y i nsenianc fej ...
07 de jugn 2026
60 agn dedicá ala Müjiga Calfosch-Corvara
Tratan le conzert d’aisciöda á la Müjiga Calfosch-Corvara ai 15 de ma surandé l’onoranza d’or por 60 agn d’ativité tl’uniun a Conrad Irsara
La Müjiga Calfosch-Corvara adöm ala “Groovy Wind Band” á metü a jí le tradizional conzert d’aisciöda en vëndres ai 15 de ma tl salf dles manifestaziuns Franz A. Rottonara a Corvara. Le conzert d’aisciöda é tres ocajiun da ti surandé a n valgügn mëmbri i diploms por les medaies de prestaziun sciöche onoranzes por i tröc agn de ativité.
Do avëi surandé les medaies de prestaziun eson passá ales onoranzes por i tröc agn de ativité tla uniun da pert dl’Assoziaziun dles Musighes de Südtirol, ...
La Müjiga Calfosch-Corvara adöm ala “Groovy Wind Band” á metü a jí le tradizional conzert d’aisciöda en vëndres ai 15 de ma tl salf dles manifestaziuns Franz A. Rottonara a Corvara. Le conzert d’aisciöda é tres ocajiun da ti surandé a n valgügn mëmbri i diploms por les medaies de prestaziun sciöche onoranzes por i tröc agn de ativité.
Do avëi surandé les medaies de prestaziun eson passá ales onoranzes por i tröc agn de ativité tla uniun da pert dl’Assoziaziun dles Musighes de Südtirol, ...
07 de jugn 2026
Belum del viers de Treviso. L acorpament dei servisc co la scusa de l’eficenza aministradiva e la mont che ven tres deplù despoiada
Da la sanité a la scola ai ufizi de l’aministrazion dut ven sburlé nju. Nlouta per nos cassù la deventa plù curta jì a Bolsán
L cajo sauté fora i dis passei del dirigent del ufize scolastich de Belum Massimiliano Salvador, chël che nviade se clamáva Proveditor, sposté da Belum a Treviso senza che depierpoi vegne nominé n sostitut, l auza fora ncora nviade la cuestion dei servisc che ven metus auna n vare davò l auter col capoluoch de la Marca. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L cajo sauté fora i dis passei del dirigent del ufize scolastich de Belum Massimiliano Salvador, chël che nviade se clamáva Proveditor, sposté da Belum a Treviso senza che depierpoi vegne nominé n sostitut, l auza fora ncora nviade la cuestion dei servisc che ven metus auna n vare davò l auter col capoluoch de la Marca. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de jugn 2026
»Se l'aon jiada fora con le miore fin junsom«
L bilanz del president del Fascia Balon Pier Paolo Trottner. Lascia ló doi jiadores e n arcedador e vegn deretorn Luciano Cigolla desche responsabol tenich.
Con l’ultima partida de la pruma squadra del Fascia Balon stata ai 24 de mé contra la Bassa Anaunia e l’ultima di Under 15 de en sabeda ai 30 de mé contra l Primier, se à serà su l campionat 2025/2026.
Con l’ultima partida de la pruma squadra del Fascia Balon stata ai 24 de mé contra la Bassa Anaunia e l’ultima di Under 15 de en sabeda ai 30 de mé contra l Primier, se à serà su l campionat 2025/2026.
La é jita ben - ne à dit l president Pier Paolo Trottner. Chest an aon mudà arcedador ...
Con l’ultima partida de la pruma squadra del Fascia Balon stata ai 24 de mé contra la Bassa Anaunia e l’ultima di Under 15 de en sabeda ai 30 de mé contra l Primier, se à serà su l campionat 2025/2026.
Con l’ultima partida de la pruma squadra del Fascia Balon stata ai 24 de mé contra la Bassa Anaunia e l’ultima di Under 15 de en sabeda ai 30 de mé contra l Primier, se à serà su l campionat 2025/2026.
La é jita ben - ne à dit l president Pier Paolo Trottner. Chest an aon mudà arcedador ...
06 de jugn 2026
L develpai a la jent da mont
L Comun General de Fascia à envià menatroes, menacrepes, Cai Sat e Socors da mont per i rengrazièr per chel i fèsc per tegnir su i inomes de lech.
»La toponomastica l é l prum biliet da vijita. I inomes de lech l é da spes la soula mediazion anter i ghesć e la jent de Fascia. L é chel che moscia che se se troa te n teritorie ladin, na val con sia identità e sie lengaz«. L é stat chesta la paroles de prejentazion de la scontrèda chiamèda ite en mercol ai 27 de mé dal Conseier de procura a la toponomastica, a la cultura e a la politiches linguistiches del Comun General de Fascia Bernardino Chiocchetti per serèr su l’Aisciuda Ladina. Ensema ...
»La toponomastica l é l prum biliet da vijita. I inomes de lech l é da spes la soula mediazion anter i ghesć e la jent de Fascia. L é chel che moscia che se se troa te n teritorie ladin, na val con sia identità e sie lengaz«. L é stat chesta la paroles de prejentazion de la scontrèda chiamèda ite en mercol ai 27 de mé dal Conseier de procura a la toponomastica, a la cultura e a la politiches linguistiches del Comun General de Fascia Bernardino Chiocchetti per serèr su l’Aisciuda Ladina. Ensema ...
06 de jugn 2026
Aita y Luis, chël pudësses vester tu
La autëura rumancia Flurina Badel à prejentà si liber »Tschiera« n vënderdi dl'ena passeda a Urtijëi. N roman nasciù dal sënn per l vënder ora de si ncësa
Flurina Badel, nasciuda tl 1983 a Lavin dlongia Zernez tla Engiadina Bassa, ie scritëura y artista. Do si prim liber »tinnitus tropic«, n liber de poejies per vallader che à venciù l pest literer dla Svizra, àla tl 2024 publicà l roman »Tschiera« cun la Chasa Editura Rumantscha. »Tschiera« che uel dì nibl, à abù n gran suzes ti Grijons; l ie unì premià cun n pest leterer y l à vendù passa mile copies. Na cumpëida straurdinera per na rujeneda de mendranza coche l rumantsch grischun.
La Union ...
Flurina Badel, nasciuda tl 1983 a Lavin dlongia Zernez tla Engiadina Bassa, ie scritëura y artista. Do si prim liber »tinnitus tropic«, n liber de poejies per vallader che à venciù l pest literer dla Svizra, àla tl 2024 publicà l roman »Tschiera« cun la Chasa Editura Rumantscha. »Tschiera« che uel dì nibl, à abù n gran suzes ti Grijons; l ie unì premià cun n pest leterer y l à vendù passa mile copies. Na cumpëida straurdinera per na rujeneda de mendranza coche l rumantsch grischun.
La Union ...
06 de jugn 2026
Le corú y la forma dla »Unizité«
Dai 24 ai 31 de ma á Valeria Federa metü fora sües operes tl »Studio Zona« a Badia. Sot al titul »Unizité« á l’artista partí le percurs creatif personal fat ti ultims trëi agn
Tl »Studio Zona« de Pedraces a Badia s’ál desfiré l’ultima edema la mostra d’ert de Valeria Federa. Te na mostra dedicada ala »Unizité« á la ëra creativa da Al Plan de Mareo metü fora na seleziun de chedri personai, nasciüs ti ultims trëi agn.
La pitöra l’á tres acompagnada. Ara á dé i pröms vari tl monn dl’ert da autodidata. Dai corusc a ega éra passada a chi acrilics. »Al me manciâ le lauré cun chë consistënza plü tocia di corusc«, nes á splighé l’artista tratan la vijita a süa pröma mostra. ...
Tl »Studio Zona« de Pedraces a Badia s’ál desfiré l’ultima edema la mostra d’ert de Valeria Federa. Te na mostra dedicada ala »Unizité« á la ëra creativa da Al Plan de Mareo metü fora na seleziun de chedri personai, nasciüs ti ultims trëi agn.
La pitöra l’á tres acompagnada. Ara á dé i pröms vari tl monn dl’ert da autodidata. Dai corusc a ega éra passada a chi acrilics. »Al me manciâ le lauré cun chë consistënza plü tocia di corusc«, nes á splighé l’artista tratan la vijita a süa pröma mostra. ...
06 de jugn 2026
Un ponte noo su ra Boite
Intrà cantiere e toponime, intrà atualità e storia, par ra vita de ancuoi e chera de agnere
I é drio a fenì el laoro de bete el ponte noo, da pasà via ra Boite, pede ‘l Alexander Girardi Hall. L é un pontejel pizo, a vardà chel outro là pede, del Corona, fato su del 1909, par el stradon de ra Dolomites vorù da Theodor Christomannos, par fei viaśà i foreste, da fei cresce el turismo, intrà Bolzan e Anpezo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I é drio a fenì el laoro de bete el ponte noo, da pasà via ra Boite, pede ‘l Alexander Girardi Hall. L é un pontejel pizo, a vardà chel outro là pede, del Corona, fato su del 1909, par el stradon de ra Dolomites vorù da Theodor Christomannos, par fei viaśà i foreste, da fei cresce el turismo, intrà Bolzan e Anpezo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de jugn 2026
La sajun te munt á metü man
Cun la sabeda passada él gnü daurí por i tiers la Munt dai Tamersc te Mareo. L’edema denant s’á chi 40 paurs abiné a romené sö la pastöra
La Munt dai Tamersc, che se sleria tla Val de Mareo da Fodara Masaronn cina ite a Pederü, é la pastöra olache i paurs lascia i tiers a pascentada chës 2–3 edemes da d’aisciöda y avisa tantes ciamó da d’altonn. N raiun de gran valüta por i paurs de un n vers y de gran valüta turistica dl ater. La Val dai Tamersc s’un sint indere ince dles gran tempiades, olache le rî tëmp mëna tres indô de maius eghes, peres y scich che röia ince söla pastöra. Sön iniziativa dla Uniun di Paurs de Mareo él ...
La Munt dai Tamersc, che se sleria tla Val de Mareo da Fodara Masaronn cina ite a Pederü, é la pastöra olache i paurs lascia i tiers a pascentada chës 2–3 edemes da d’aisciöda y avisa tantes ciamó da d’altonn. N raiun de gran valüta por i paurs de un n vers y de gran valüta turistica dl ater. La Val dai Tamersc s’un sint indere ince dles gran tempiades, olache le rî tëmp mëna tres indô de maius eghes, peres y scich che röia ince söla pastöra. Sön iniziativa dla Uniun di Paurs de Mareo él ...
05 de jugn 2026
Festa a Pera sot la tenda
Jai 50 egn vegnia consacrà la gejia a foja de tenda per tor ite duc e metù la gran crousc sun Sas de Pere da fech. N cedean per stèr ensema con messa grana, marena te tendon e n liber sport a la jent.
L é stat festa grana en domenia ai 31 de mé a Pera, con na lingia de scomenzadives pissèdes e endrezèdes dal Comitat parochial con a cef Cesare Bernard per enjignèr la comunanza a viver tant dal pont de veduda religious che da chel sozièl e storich la memoria di 50 egn da la consacrazion de la gejia neva ai 27 de jugn del 1976 e la inaugurazion de la gran crousc sun Sas de Pere da fech stata na setemèna dant. Momenc emportanc per la jent da Pera, che a despet del inom 'musciac', o fosc apontin ...
L é stat festa grana en domenia ai 31 de mé a Pera, con na lingia de scomenzadives pissèdes e endrezèdes dal Comitat parochial con a cef Cesare Bernard per enjignèr la comunanza a viver tant dal pont de veduda religious che da chel sozièl e storich la memoria di 50 egn da la consacrazion de la gejia neva ai 27 de jugn del 1976 e la inaugurazion de la gran crousc sun Sas de Pere da fech stata na setemèna dant. Momenc emportanc per la jent da Pera, che a despet del inom 'musciac', o fosc apontin ...
05 de jugn 2026
N ladin sul podie a la Marcialonga Cycling
Franz Wieser de Rodes Val Badia Raiffeisen é ruà terzo a la garejèda longia de 135 chilometres. Pruma de la garejèda curta la fiamacia Valeria Delladio.
La Marcialonga Cycling Craft 2026 l é stat n suzes con 1.600 partezipanc da presciapech 20 nazions. En domenia ai 31 de mé, te na giornèda ciauda e da soreie, da les 8 da doman i atlec con la roda é ponté via da Pardac, chi per fèr i 80 chilometres de la garejèda più curta e chi per pontèr al travert de chela de 135 chilometres.
I pronostics de la granfondo no era nia deldut chières con desvalives atlec vertesc a dir la sia per n podie emportant: do la partenza, ti prumes chilometres se à formà ...
La Marcialonga Cycling Craft 2026 l é stat n suzes con 1.600 partezipanc da presciapech 20 nazions. En domenia ai 31 de mé, te na giornèda ciauda e da soreie, da les 8 da doman i atlec con la roda é ponté via da Pardac, chi per fèr i 80 chilometres de la garejèda più curta e chi per pontèr al travert de chela de 135 chilometres.
I pronostics de la granfondo no era nia deldut chières con desvalives atlec vertesc a dir la sia per n podie emportant: do la partenza, ti prumes chilometres se à formà ...
05 de jugn 2026
Or per Mauro Rasom
Te la Loch Trail Cup 52 km l atlet da Vich l é ruà prum.
52 chilometres e passa 2.400 metres de dislivel, 4 ores, 39 menuc e 47 seconc. Chisc l é i numeres che se à vadagnà Mauro Rasom, atlet da Vich, te la Loch Trail Cup - Run of Legends, te chela che la setemèna passèda l se à vadagnà la mior medaa, chela de or. Chesta neva competizion de trail running pervedea desvalives trac (100, 52, 23, 13 e 7,5 km) e la se à dejout dai 23 ai 25 de mé sul sompian de Asiago.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 5 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de ...
52 chilometres e passa 2.400 metres de dislivel, 4 ores, 39 menuc e 47 seconc. Chisc l é i numeres che se à vadagnà Mauro Rasom, atlet da Vich, te la Loch Trail Cup - Run of Legends, te chela che la setemèna passèda l se à vadagnà la mior medaa, chela de or. Chesta neva competizion de trail running pervedea desvalives trac (100, 52, 23, 13 e 7,5 km) e la se à dejout dai 23 ai 25 de mé sul sompian de Asiago.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 5 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de ...
05 de jugn 2026
»On arjont l lim, messon fé velch«
L assessëur Daniel Alfreider ie unì nvià ite a Urtijëi a tenì n referat n cont dla mubiltà. L à rujenà n generel dl Südtirol, de coche la Provinzia cëla de manejé l trafich che vën da ann a ann majer y nce dla situazion sun i jëufs dla Dolomites
La sëira cun l assessëur provinziel Daniel Alfreider, n merdi ai 26 de mei a Urtijëi, ie unida giaurida dala cunseliera dla frazions ladines dl Chemun de Ciastel Iris Gartner, coche reprejentanta di jëuni dl partit dla SVP che à metù a jì chësta manifestazion. Tl local di jëuni Saut iel ruvà adalerch cumëmbri dl partit, ma nce d’autri nteressei, jëuni y manco jëuni, y mpo n valguna persones da d’autra valedes.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La sëira cun l assessëur provinziel Daniel Alfreider, n merdi ai 26 de mei a Urtijëi, ie unida giaurida dala cunseliera dla frazions ladines dl Chemun de Ciastel Iris Gartner, coche reprejentanta di jëuni dl partit dla SVP che à metù a jì chësta manifestazion. Tl local di jëuni Saut iel ruvà adalerch cumëmbri dl partit, ma nce d’autri nteressei, jëuni y manco jëuni, y mpo n valguna persones da d’autra valedes.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
05 de jugn 2026
Al Plan: i campionac di orghi da man á metü man
Al Plan é chisc dis la capitala di orghi da man. Cun la festa de daurida á metü man en jöbia ai 4 de jügn i campionac dl monn y i campionac nazionai dl’Austria. Na festa dla musiga, dla tradiziun y dla ligrëza
Dai 4 ai 7 de jügn ospitëia Al Plan de Mareo i campionac dl monn y i campionac nazionai dl’Austria söi orghi da man. Al é le secundo iade che chisc campionac röia te Südtirol y le pröm iade che ai röia sön terac ladin – y chësc cun na partezipaziun demorvëia de incër 270 sonadus y sonadësses. La jöbia sëra él sté sön paiun d’Al Plan la daurida ofiziala cun na serada dedicada ala tradiziun, ala ligrëza y sambëgn ala musiga. Le bun sonn di orghi da man án aldí dala Orchestra di orghi "Dolomites" ...
Dai 4 ai 7 de jügn ospitëia Al Plan de Mareo i campionac dl monn y i campionac nazionai dl’Austria söi orghi da man. Al é le secundo iade che chisc campionac röia te Südtirol y le pröm iade che ai röia sön terac ladin – y chësc cun na partezipaziun demorvëia de incër 270 sonadus y sonadësses. La jöbia sëra él sté sön paiun d’Al Plan la daurida ofiziala cun na serada dedicada ala tradiziun, ala ligrëza y sambëgn ala musiga. Le bun sonn di orghi da man án aldí dala Orchestra di orghi "Dolomites" ...
