19 de jugn 2026
Troi de la rodes, vertech per i prumes de messèl
I é do che i fèsc l asfalt sul ultim toch che mencèa da meter a post anter Mazin e Cianacei e dapò vegnarà fat i segnèi via per bas.
I é do a vegnir fenii su i lurieres per meter a post l troi de la rodes anter Mazin e Cianacei. Na storia zenza fin che zacan ades somea ruèr a piz. Do i problemes vegnui fora l an passà d’aisciuda con la firma che no aea portà a compiment la operes e do aer passà n auter istà zenza l troi de la rodes, la speranza era stata per chest uton, ma amò nia, la firma che aessa cognù fèr l intervent é stata spostèda sui cantieres per la Olimpiades. Coscita de mèrz l conseier provinzièl Luca Guglielmi à ...
I é do a vegnir fenii su i lurieres per meter a post l troi de la rodes anter Mazin e Cianacei. Na storia zenza fin che zacan ades somea ruèr a piz. Do i problemes vegnui fora l an passà d’aisciuda con la firma che no aea portà a compiment la operes e do aer passà n auter istà zenza l troi de la rodes, la speranza era stata per chest uton, ma amò nia, la firma che aessa cognù fèr l intervent é stata spostèda sui cantieres per la Olimpiades. Coscita de mèrz l conseier provinzièl Luca Guglielmi à ...
19 de jugn 2026
Cun la roda fora por l’ost d’Europa
Passa 3.000 chilometri sön roda fora por i paisc balcans, amesa campagnes, munts, paisc y cités; insciö á Andrea Moling da Lungiarü passé i ultims dui mëisc
Por cotan de porsones che laora de sajun é i mëisc danter na sajun turistica y l’atra, n momënt de palsa. Por d’atri indô él le momënt da lascé le conesciü y jí ala descurida de paisc y contrades forestes. Insciö éra por Andrea Moling da Lungiarü che da n valgügn agn incá á descurí süa gran pasciun por le rodé. Da dailó inant vëgnera vigni ann da fá n iade plü lunch, gonot da su y da lunc fora por le monn.
Mo chësta aisciöda ál vaghé val’ daldöt nü por ël: n iade cun la roda de passa 3.000 ...
Por cotan de porsones che laora de sajun é i mëisc danter na sajun turistica y l’atra, n momënt de palsa. Por d’atri indô él le momënt da lascé le conesciü y jí ala descurida de paisc y contrades forestes. Insciö éra por Andrea Moling da Lungiarü che da n valgügn agn incá á descurí süa gran pasciun por le rodé. Da dailó inant vëgnera vigni ann da fá n iade plü lunch, gonot da su y da lunc fora por le monn.
Mo chësta aisciöda ál vaghé val’ daldöt nü por ël: n iade cun la roda de passa 3.000 ...
19 de jugn 2026
L Sacro Cher à ardù te Fascia
L Grop de Folclor de Soraga à renovà la tradizion sun Sas de la crousc. I Scizeres à empeà su l fech sun Dosbudon e sun Sas de Peracia.
Na bela sera zenza nigoles ge à fat da cornisc chest an al tradizionèl apuntament di Feghes del Sacro Cher. En domenia ai 14 de jugn su la crepes e dintorn i paijes de noscia region se à podù veder sacotenc feghes slumenèr tel scur.
Ence chest an l Grop de Folclor da Soraga é jit sun Sas de la crousc. L president Luca Tomasello ne à contà che i era de 13: el, Paolo Pederiva, Michele Decrestina, Mattia Giuliani, Fernando Brunel, Andrea Pellegrin, Arianna, Mattias e Stefan Rosso, Erik Pellegrin, ...
Na bela sera zenza nigoles ge à fat da cornisc chest an al tradizionèl apuntament di Feghes del Sacro Cher. En domenia ai 14 de jugn su la crepes e dintorn i paijes de noscia region se à podù veder sacotenc feghes slumenèr tel scur.
Ence chest an l Grop de Folclor da Soraga é jit sun Sas de la crousc. L president Luca Tomasello ne à contà che i era de 13: el, Paolo Pederiva, Michele Decrestina, Mattia Giuliani, Fernando Brunel, Andrea Pellegrin, Arianna, Mattias e Stefan Rosso, Erik Pellegrin, ...
19 de jugn 2026
Per i Ladins él debojegn de valch de plu!
Editorialde Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les competenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les competenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de jugn 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 8 de juni ie l prim ntervënt dl di stat sa Daunëi, ulache n seniëur fova tumà ntëur, ne dajan plu degun batimënt. Canche n ie ruvei pra la luegia fova bele iló la Crëusc Blancia che ova scumencià cun la rianimazion, che ie jita inant per passa n’ëura - purtruep ne n’iel plu stat nia da fé.
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
19 de jugn 2026
Dancà y da na pert
Luca Trottner da Vich, gestor de n refuge e capitan del Fascia Balon
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
18 de jugn 2026
Olà manone nesc bec sot i trei egn?
I genitores é cruzié: a Ciampedel la Coa di picioi chest uton no la averc percheche l CGF no rua a dèr su la gestion e ence l servije Tagesmutter a Ciampedele l é a risech. Na interogazion de la conseiera Mirella Florian.
La Coa di picioi de Ciampedel la é vertia. L Comun, con sie tecnich Erwin Lorenz e col didament del Consorzie di Comuns per endrezèr l apalt di lurieres, à venciù la gran endesfida de portèr a compiment dut l iter e la strutura amò del 2025, ti tempes pervedui per aer l finanziament del PNRR. Chest l é jà n bel merit, ajache n muie de etres projec no é rué a zil tel temp consentì. De mèrz de chest an l Comun de Ciampedel ge à manà la documentazion de fin lurieres e agibilità al Comun General de ...
La Coa di picioi de Ciampedel la é vertia. L Comun, con sie tecnich Erwin Lorenz e col didament del Consorzie di Comuns per endrezèr l apalt di lurieres, à venciù la gran endesfida de portèr a compiment dut l iter e la strutura amò del 2025, ti tempes pervedui per aer l finanziament del PNRR. Chest l é jà n bel merit, ajache n muie de etres projec no é rué a zil tel temp consentì. De mèrz de chest an l Comun de Ciampedel ge à manà la documentazion de fin lurieres e agibilità al Comun General de ...
18 de jugn 2026
Taca ite l tornoi Soraga League
Te chesta 5^ edizion 11 squadre se endesfida sul ciamp de balon de Soraga.
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
18 de jugn 2026
Y la Zità di Sasc?
I ntervënc y giavedes te chësc raion ie bele da plu giut incà na tematica de descuscion. Śën vëniel pertendù plu scunanza
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
18 de jugn 2026
Tlo crëscel verdura y amezizies
Dan n valgun ani incà iel a Soplajes y te Sëlva dan calonia n verzon de cumenanza. Se on ancuntà cun Tobias Klassen te chësc verzon, per ti damandé coche la ie unida a s’l dé y de cie che l se trata
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
18 de jugn 2026
Suzesc sportifs y truepa ueia de fé
L ie stat la senteda generela dl Schi Club Gherdëina n mierculdi ai 10 de juni. Na senteda generela cun truepa jënt y mo plu nfurmazions
Dessegur iel un di majeri, sce no l majer club de sport dla valeda, cun si 9 disciplines: schi alpin, biathlon, pudejé, saut, freestyle, peves, la luesa sun purtoi artifiziel, schicross y telemark.
Coche la presidënta Lidia Bernardi nes à dit iel for n gran plajëi pudëi saludé tan de jënt pra la senteda generela, l ie nce n mumënt mpurtant per fé l cheder dla situazion y rengrazië i sponsëures. Tl zënter dl club resta for i atlec, de ndut 219, spartì su te 28 grupes – danter Schi Club ...
Dessegur iel un di majeri, sce no l majer club de sport dla valeda, cun si 9 disciplines: schi alpin, biathlon, pudejé, saut, freestyle, peves, la luesa sun purtoi artifiziel, schicross y telemark.
Coche la presidënta Lidia Bernardi nes à dit iel for n gran plajëi pudëi saludé tan de jënt pra la senteda generela, l ie nce n mumënt mpurtant per fé l cheder dla situazion y rengrazië i sponsëures. Tl zënter dl club resta for i atlec, de ndut 219, spartì su te 28 grupes – danter Schi Club ...
18 de jugn 2026
Da duto el mondo a core su ra Dolomites
L é el sport, ma ‘l é anche ra voia de vede ste luoghe coscita biei: de vintemile i à domandà de vegnì ca, ma in à zernù noma siemile. Hotiei pies, a ra fin de śugno, da scomenzà polito ra stajon d’istade
A ra fin del mes de śugno, anche sto an, Anpezo e chi outre paesc ca pede i se enpe de parsones che rua da duto el mondo par core intrà ra nostra crodes. Par ra edizion numero 19 de ra Lavaredo Ultratrail i s’à scrito inze de siemile, par zinche gares. Sié su diesc de chi che core i é foreste, i vien da zento nazios, de duto el mondo. I ciatarà siezento vorentie, che i dajarà un bon azeto.
Donca no se parla noma de sport, ma anche de turismo, e par chesto de economia, de sode, da invià ra stajon ...
A ra fin del mes de śugno, anche sto an, Anpezo e chi outre paesc ca pede i se enpe de parsones che rua da duto el mondo par core intrà ra nostra crodes. Par ra edizion numero 19 de ra Lavaredo Ultratrail i s’à scrito inze de siemile, par zinche gares. Sié su diesc de chi che core i é foreste, i vien da zento nazios, de duto el mondo. I ciatarà siezento vorentie, che i dajarà un bon azeto.
Donca no se parla noma de sport, ma anche de turismo, e par chesto de economia, de sode, da invià ra stajon ...
18 de jugn 2026
Südtirol dal iaicá: a pe da Lungiarü cina Matsch
Por i amanc dl jí a pe y dla munt él sëgn na esperiënza nöia da chirí fora. "Südtirol quer" é n tru danter munts y vals che liëia i dui paisc dl alpinist da Lungiarü tla Val Badia y Matsch tl Vinschgau
Cina ciamó él te Südtirol ma dui paisc dl alpinist: Matsch tl Vinschgau y Lungiarü tla Val Badia. Scebëgn che i paisc é te dui ciantuns daldöt desvalis dla provinzia, ciara i grups de laur impó da mantigní intan de contat, y tan inant che ara vá, ince da mëte a jí cosses deboriada. Insciö vëgnel organisé n ann porom na formaziun por i mënajites y n iade al ann s’incunton ince amez tru por n gosté deboriada, olache an se barata fora idees y esperiënzes. Rodunt pro chësc gosté, l’ann 2024, él ...
Cina ciamó él te Südtirol ma dui paisc dl alpinist: Matsch tl Vinschgau y Lungiarü tla Val Badia. Scebëgn che i paisc é te dui ciantuns daldöt desvalis dla provinzia, ciara i grups de laur impó da mantigní intan de contat, y tan inant che ara vá, ince da mëte a jí cosses deboriada. Insciö vëgnel organisé n ann porom na formaziun por i mënajites y n iade al ann s’incunton ince amez tru por n gosté deboriada, olache an se barata fora idees y esperiënzes. Rodunt pro chësc gosté, l’ann 2024, él ...
17 de jugn 2026
La crusc nöia de Pütia é söl papier
Dan otedé él sté la premiaziun dl concurs metü a jí dala Lia de Munt de San Martin tl Museum Ladin Ciastel de Tor, olache dötes les propostes é gnüdes metüdes fora te na mostra daverta al publich
Al é sté la proposta de Maria Luisa Rubatscher chëra che á plajü le plü dan ala iuria dl concurs por la crusc nöia de Pütia, metü a jí dala Lia de Munt de San Martin de Tor. Le concurs ê davert a düc chi che â la residënza tla Val Badia, zënza esclujiun aladô dl’eté o dl ciamp de ativité.
Rové adalerch él insciö 46 propostes da partezipanc de vigni sort: da mituns dla scolina a artisć conesciüs y esperc tl ciamp dla ideaziun de monumënc cina a amanc dla munt. Chisc á dé jö proiec y partí sües ...
Al é sté la proposta de Maria Luisa Rubatscher chëra che á plajü le plü dan ala iuria dl concurs por la crusc nöia de Pütia, metü a jí dala Lia de Munt de San Martin de Tor. Le concurs ê davert a düc chi che â la residënza tla Val Badia, zënza esclujiun aladô dl’eté o dl ciamp de ativité.
Rové adalerch él insciö 46 propostes da partezipanc de vigni sort: da mituns dla scolina a artisć conesciüs y esperc tl ciamp dla ideaziun de monumënc cina a amanc dla munt. Chisc á dé jö proiec y partí sües ...
17 de jugn 2026
Spetacol a Ciampedel per la Copa Tèlia Lead
Passa 100 concorenc à tout pèrt a la tapa finèla te la palestra ADEL con l endrez perfet del Val de Fascia Climbing.
N centené de climber da duta la Tèlia se à troà en sabeda ai 13 e en domenia ai 14 de jugn te la palestra ADEL de Ciampedel per la finèla de Copa Tèlia de rampinèda sportiva spezialità Lead. En sabeda l é stat la semifinèles e chiò, sul percors endrezà dai tecnics de la Fasi, l é passà demò 24 ic e 24 eles che l dì do da doman se à endesfidà te la semifinèles e domesdì tel gran finèl.
No l é mencià la sorpreses te la tapa finèla: i venjidores defat no l é stat i favorii e nience i leader ...
N centené de climber da duta la Tèlia se à troà en sabeda ai 13 e en domenia ai 14 de jugn te la palestra ADEL de Ciampedel per la finèla de Copa Tèlia de rampinèda sportiva spezialità Lead. En sabeda l é stat la semifinèles e chiò, sul percors endrezà dai tecnics de la Fasi, l é passà demò 24 ic e 24 eles che l dì do da doman se à endesfidà te la semifinèles e domesdì tel gran finèl.
No l é mencià la sorpreses te la tapa finèla: i venjidores defat no l é stat i favorii e nience i leader ...
17 de jugn 2026
Na ciacolèda con Antonia
Sion jic a troèr Antonia Favé de la Zoch da Cianacei, che la ne conta de sia vita, vèlch picol recort de vera e de sia familia.
Sie père l era Fonjo Zoch, che l lurèa de menacrep e portador; sia mère l era la Mimi da Pènt, l’à scialdi lurà desche chelnera. Da picola en su Antonia Favé à vivù con sia giava Carolina, aló da la cèsa da pènt a Cianacei (anchecondì bar Oma), apedejù l Ruf de Antermont. Ló enlouta l era ence molin, ma de chest Antonia no la se recorda, i aea lascià su fazile amò dant che la nascesse del 1935. Con sie om Giuliano Gabrielli l’à fat jir la becaria de Cianacei per na zopa de egn e i à abù cater ...
Sie père l era Fonjo Zoch, che l lurèa de menacrep e portador; sia mère l era la Mimi da Pènt, l’à scialdi lurà desche chelnera. Da picola en su Antonia Favé à vivù con sia giava Carolina, aló da la cèsa da pènt a Cianacei (anchecondì bar Oma), apedejù l Ruf de Antermont. Ló enlouta l era ence molin, ma de chest Antonia no la se recorda, i aea lascià su fazile amò dant che la nascesse del 1935. Con sie om Giuliano Gabrielli l’à fat jir la becaria de Cianacei per na zopa de egn e i à abù cater ...
17 de jugn 2026
Mair: cherc de finela storics a Zagabria
La jëuna de Sëlva nes conta dl resultat che n pudëssa definì coche l plu mpurtant de si cariera nchin śën
Da Foggia, ulache la à jugà per l prim iede te n tabelon prinzipel de n turnoi WTA (La Usc à repurtà, ndr.), iela unida de reviers n vënderdi dan otodì. N sada iela bele pieda via per Zagabria, capitela croata, per jughé pona n dumënia l prim turno de n ITF da cëntmile euro de montdepesć. Laura Mair, atleta de 23 ani de Sëlva, nes conta de n viac lonch y pesoch de ntëur n vint ëura te auto y de cunseguënza de n prim turno de cualificazion sfadiëus y »nia drë’ saurì«. A uni moda iela stata bona ...
Da Foggia, ulache la à jugà per l prim iede te n tabelon prinzipel de n turnoi WTA (La Usc à repurtà, ndr.), iela unida de reviers n vënderdi dan otodì. N sada iela bele pieda via per Zagabria, capitela croata, per jughé pona n dumënia l prim turno de n ITF da cëntmile euro de montdepesć. Laura Mair, atleta de 23 ani de Sëlva, nes conta de n viac lonch y pesoch de ntëur n vint ëura te auto y de cunseguënza de n prim turno de cualificazion sfadiëus y »nia drë’ saurì«. A uni moda iela stata bona ...
17 de jugn 2026
HERO: Peretti y Valero festejea la vëntes te Sëlva
Milesc de spetadëures, n tlima nternaziunel y jì cun la roda tla culissa dla Dolomites: l ie inò stat la garejeda HERO Südtirol Dolomites n sada ai 13 de juni
Pra la 16ejima edizion dla Hero iel unit adalerch 180 atletes y atlec de 54 nazions te Sëlva. La garejeda fova tl medemo mumënt la cuarta stazion dl HERO UCI Marathon World Cup 2026.
Di resultac, di atlec ladins y dl prugram curnisc pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
Julia Lardschneider
Pra la 16ejima edizion dla Hero iel unit adalerch 180 atletes y atlec de 54 nazions te Sëlva. La garejeda fova tl medemo mumënt la cuarta stazion dl HERO UCI Marathon World Cup 2026.
Di resultac, di atlec ladins y dl prugram curnisc pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
Julia Lardschneider
