media/k2/galleries/31094/thumbs/2A3A3357-Verbessert-NR_freddy_planinschek.jpg
15 de jené 2026

Le spetacul sön i schi é sot al sëgn dles Olimpiades 2026

Maiú co i atri agn é sté le spetacul sön i schi, desfiré al mëteman dl ann 2026. Ai 5 de jená á zacotan de maestri y maestres de schi porté dant sön la pista Doninz a La Ila döt chël che roda incër le monn dl schi, meton n azënt particolar sön i jüc olimpics da d’invern 2026
Danter i tröc evënc pitá dales coope­ratives turistiches por saludé l’ann 2026, él iniann indô gnü metü a jí deplü defilades cun i chentli, spetacui sön la nëi y festes ti zëntri de paisc.

Le maiú spetacul sön i schi s’á desfiré ai 5 de jená sön la pista Do­ninz a La Ila. Iniann é la manifesta­ziun chersciüda zacotan: dötes les scores de schi dl’Alta Badia á par­tezipé ala rapresentaziun sön i schi, che á albü sciöche tema les olimpiades 2026.
Dales ...
media/k2/galleries/31093/thumbs/2A3A2987-Verbessert-NR_freddy_planinschek.jpg
15 de jené 2026

La storia da Nadé á ciafé vita a La Val

Cun na rapresentaziun teatrala á mëmbri dla comunité da La Val ai 19 de dezëmber porté adalerch l’atmosfera dl Nadé sot al paiun dl zënter
Le Nadé é la festa dl chît, dla medita­ziun y dla condivijiun. Chësc s’á ince ponsé i zitadins da La Val, che por l’ocajiun s’á metü adöm por realisé na rapresentaziun teatrala, laurada fora y portada dant dai mëmbri dla comunité dantadöt por la jënt dl post. Le toch teatral é gnü porté dant en vëndres, ai 19 de dezëmber, sot al paiun tl zënter de La Val. Da n grup de laur é piada ia l’iniziativa, che á invié la jënt dl post y deplü uniuns a colaboré por la ...
media/k2/galleries/122/thumbs/81d0464eb1293f26b6804a4b64d74808.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31087/thumbs/Screenshot_2026-01-15_alle_12.32.39.jpg
15 de jené 2026

Rees e reines, pèstres e ciantores

Te Fascia chest an l é stat vèlch grop de bec o gregn che é jic stroz a ciantèr la bona noela, ma soraldut te la Val de sot la tradizion é a risech.
No l é sorì, tel moment de maor lurier turistich, troèr l temp per ge enjignèr mondures ai bec, i regolèr e i portèr stroz a fèr i Trei Rees. Chest an tel temp de Nadèl te Fascia se à vedù vèlch grop de picoi o gregn rees o reines, vèlch outa compagné da pèstres e ciantores, ma no te duc i paijes. Coscita chest rituèl risia de se desfantèr e l é n pecià, ajache apede a portèr inant na tradizion veiora l à beleche semper n obietif de solidarietà e l é ence aprijià tant da la jent da chiò che dai ...
media/k2/galleries/31063/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-12_um_11.59.32.jpg
15 de jené 2026

Grand Prix sun Jëuf de Ciareja

N sada, ai 10 de jené, se à l purtoi Masaré trasfurmà te n na luegia plëins de emozions
Pra l start aspitòvel 134 atlec dla categuries "mutons“ y "aliefs“. La temperatures fova ideéles y l tëmp fova bel. 
Cie che cialova ora dut saurì y perfet tl prim, ie tosc deventá na ndesfideda. L purtoi fova scialdi dlacià y se damandova na gran cunzentrazion y na bona tecnica. Pra la trassa fòvel tl prim n ërt plutosc lonch ualche i atlec messova tré ora dut si snait y si dezijion. Dala utia Masaré Iela jita inant plu tl plan via y ite nchin tl travert, ma nce chësc tòch ne fova nia da ...
media/k2/galleries/31070/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-14_um_11.03.26.jpg
15 de jené 2026

Crëidum, pesimé, forma

Cie à pa l'ert y la religion mo da se dì al didancuei? Tla galaria Vijion a Puntives iel unì giaurì na mostra che se dà ju cun la spiritualità tl'ert de ncueicundì
Na tematica che nvieia a pensé do cun plu cuscienza y sensibiltà de viers de valores plu soc: la mostra »Crëidum, pesimé, forma« uel analisé coche l liam danter ert y religion ie al didancuei. »L ie n liam che per plu centeneies ie stat bëndebò strënt. N ova debujën un dl auter«, à dit la curadëura dla mostra, Valentine Kostner te si rujeneda de ntroduzion. Tla mostra iel metù ora opres d’ert de diesc artisć. Tres scultures, pitu­res, nstalazions y fotografies uel la mostra mustré su che la ...
media/k2/galleries/31066/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-14_um_10.38.02.jpg
15 de jené 2026

Na streda nueva per chëi da Sacun

Bele da trueps ani incà vëniel rujenà de n cunliamënt nuef per ruvé su sa Sacun zënza messëi passé per plaza San Durich, dan dlieja via
Tres chël che for plu y plu persones sta sa Sacun ie l muvimënt di auti ti ani passei deventà for majer. Śën dëssa unì fata na streda nueva.

L ie rie dì, tan de desënies, tan de prupostes y ideies che ie bele passedes sun mëisa dla Jontes de Chemun di ani passei, ma mei deguna ie unida a s’l dé. L’assessëura Martina Goller dla SVP à ti mënsc passei inò tëut ca chësta problematica y uel śën prejenté na soluzion. "La Jonta à bele cris ora danter cater prupostes che an da garat, ma ajache l se ...
media/k2/galleries/31053/thumbs/20_agn_banda_da_fodom_foliet_web.jpg
14 de jené 2026

Istitut Ladin Cesa de Jan e Bánda da Fodom: 20 agn per la cultura e la mujiga

Doi aniversciari emportánc recordei ntel 2025. Le dificolté a Vila S.Ijep, l ritrovament de la bandiera storica dei scizeri e la desgrazia de Lara De Cassan 
I doi avenimenc culturai che a segné l 2025 ntra Fodom e Col i é ntel medemo numer: l 20. Vint agn de istituzion del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan e vint agn de fondazion de la Bánda da Fodom.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31072/thumbs/Cripela_Ladina_Ersilia.jpg
14 de jené 2026

Na cripela ladina, tel segn de l’unità

Ersilia Davarda l’à fornì su sia ciaseta con cobie de fascegn, badioc, gherdeneres e fodomes con sie guant tradizionèl, duc ensema ge porta sie dons al Bambinol.
Ence chest an sot le feste da Nadal sui festii del paisc de Vich l é stat endrezà le ciasete de legn con ite le cripele: n era de ogne sort e con de ogne material. Anter dute n é stat una che à tirà l’atenzion più che le autre, la é stata fata su Ersilia Davarda da Pera ló dal festil de Piazedela.
Dintornvia al Bambinol, la Madona e Sèn Giosef se à binà pien de jent, l é dut omegn e femene regolé col guant ladin: n é de fascegn, de gherdeneres, de badioc e de fodomes.

Podede lejer dut su La Usc ...
media/k2/galleries/31068/thumbs/CGF_prum_consei_grop_mendranza.jpg
14 de jené 2026

Didon nesc joegn a troèr cartier a fit

L grop Neva Union autonomista Ladina à manà ite al Consei General na mozion con na proponeta che vel engaissèr i patrons de cartieres a i dèr a fit per temp lonch.
L an 2026 l é peà via sobito con na mozion de la Neva UAL. L capogrop Amedeo Valentini e i componenc del grop consiliar Damiano Bernard, Riccardo Donei, Luca Follador, Andy Rossi e Luca Zacchia, ge à portà dant a la fin del an 2025 na proponeta de mozion che l Consei General, con sia presidenta Tea Dezulian, cognarà tor dant te la pruma scontrèda che vegnarà chiamèda ite.
La mozion pea via dal cognosciù problem de la mencianza de cartieres da poder comprèr o ence tor a fit a n priesc possibol ...
media/k2/galleries/31073/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-14_um_11.49.19.jpg
14 de jené 2026

Nvestimënt storich tla Cësa di Ladins, l daunì devënta realtà

21 milions y mez uniràl a custé, nosc zënter culturel ladin nuef. Cun la sotscrizion dla cunvenzion danter i Chemuns de Gherdëina y la Provinzia de Bulsan ie l finanziamënt garantì, scumencià a frabiché pudëssel realisticamënter unì tl 2028
N var essenziel per l daunì dla cultura ladina: ai 8 de jené a Bulsan à la Provinzia autonoma de Bulsan y i cater Chemuns de Urtijëi, Santa Cristina, Sëlva y Ciastel sotscrit la cunvenzion per la Cësa di Ladins y à, te chësta maniera, renuvà y renfurzà si mpëni per mantenì y svilupé inant la cultura ladina te Gherdëina.

La paroles dl prim zitadin de Urtijëi, Tobia Moroder, l pruiet descrit plu avisa, l custimënt y la paroles dla presidënta dla Union di Ladins de Gherdëina, Sofia Stuflesser, ...
media/k2/galleries/31071/thumbs/aghe_paze_Veisc.jpg
14 de jené 2026

La èghes pazes desćiarièdes te la Veisc

Do la segnalazion la situazion é stata comedèda; na interogazion de Guglielmi domana na soluzion con n intervent struturèl.
En lunesc ai 12 de jené l é stat segnalà tel paisc de Soraga che la Veisc vegnia ju de color moron e se sentia na gran puza da fogna. Do la segnalazion ai orghen competenc la situazion é stata sobito comedèda. Somea che la rejon sie stat na deviazion de la èghes pazes de Vich te la Veisc. Ma no l é la pruma outa che sozede chest tant e per solit semper do dis de gran pien de jent te val.

Podede lejer dut su La Usc dai 16 de jené da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
media/k2/galleries/31052/thumbs/OlimpiadesPiazzaexmercatorendering_foliet_web.jpg
13 de jené 2026

Cantiere agnochemai par duto el 2025

Chel pasà ‘l é stà un an de laore, che i no fenirà co i Śoghe: s’in vedarà anche i anes che vien. Projete de Simico, del Comun, de hotiei e paroi de ciaśes, fin a ‘l ospedal Codivilla
El 2025 ‘l é stà un outro an de can­tiere in Anpezo: laore indrioman e daparduto. I à jaà par dute i ciantoi, i à jetà peton, betù su feres, fabricà mure co ra taeles e col len. L é stà i laore publiche, fate pichesee da ra sozietà de goerno Società infra­strutture Milano Cortina, col so ami­­nistrator Fabio Saldini che el pó fei duto chel che el vó, da comi­sario de goerno par ra operes olim­piches. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
media/k2/galleries/31065/thumbs/Podie_brea_Scuol_Felicetti.jpg
13 de jené 2026

N auter podie per Felicetti

A Scuol l atlet da Moena se à vadagnà la medaa de arjent do da Fischnaller; l é n moment ezelent per la squadra talièna.
Mirko Felicetti conferma sia forma positiva te chesta sajon agonistica. L atlet de brea da Someda che cor per l Circolo Canottieri Aniene col sostegn de l’ApT de Fascia, l é da passa 10 egn tel zircuit de Copa del Mond de slalom lèrch paralel e do vèlch an mingol manco lumenous chest invern l somea aer troà endodanef la gaissa e ence i resultac.


Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 16 de jené, da troèr te la boteighes di sfoes de la valèdes ladines o su abonament (info su www.lausc.it).


media/k2/galleries/31060/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-12_um_10.21.42.jpg
13 de jené 2026

Ti jì do ala stëila

Azion di Trëi Rëiesc: tradizion a fin de bën per sustenì pruiec soziei te dut l mond
Ntëur ai dis dla Santaguania va grupes de jëuni y jëunes furnii dai Trëi Rëiesc da cësa a cësa a purté dant la storia di Trëi Rëiesc che ie jic a Bethlehem per uneré Gejù Bambin coche rë, Die y persona. I ti à purtà or, ncëns y mira coche scincunda.

Cie soma che n à abinà adum te Gherdëina y nscila ti trëi luesc prinzipei y a ce pruiet che n ti dajerà chësta soma pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 16 de jené.

Julia Lardschneider
media/k2/galleries/31061/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-12_um_11.54.59.jpg
12 de jené 2026

Sophie Rabanser cuarta te Copa Europa

N juebia y vënderdi dl'ena passeda se à i miëur atlec de snowboard abinà a Folgaria per cater garejedes de paralel de Copa Europa
De ndut 120 atlec y atletes da 17 paejes se à ndesfidà l'ena passeda, ai 8 y ai 9 de jené, sun l purtoi Salizzona de Fondo Grande a Folgaria. Tlo iel unì metù a jì cater garejedes de Copa Europa de snowboard paralel.

Mé per n pëil ne n'à la jëuna de S. Cristina Sophie Rabanser n vënderdi nia venciù na bedaia. Batan la polaca Dawidek y Daria Belova à Rabanser arjont la semifinela. Tlo messòvela furné ju contra la austriaca Pia Schöffmann, che ie purtruep stata plu asvelta. Nce tla pitla finela ...
media/k2/galleries/31059/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-12_um_10.19.43.jpg
12 de jené 2026

Car sharing cun auti a lectrisc a Urtijëi: bilanz positif do n ann

L Chemun de Urtijëi y la Lia dl Turism pieta da n ann incà n servisc de car sharing a lectrisc
Cun chësc servisc de car sharing dà l Chemun de Urtijëi y la Lia dl Turism n senial tler a bën de na mubiltà sustenibla y urienteda al daunì. L servisc ie udëi coche ntegrazion al trasport publich y lieia la respunsabltà ecologica cun vantajes pratics per residënc y turisć. I numeri dl prim ann cunfermea l bujën de chësta ufierta de mubiltà: i doi auti a lectrisc ie unic mprestei ora de ndut...

I numeri y vel' nfurmazion sëuraprò pudëis liejer te La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai ...
media/k2/galleries/31051/thumbs/bacagn_foliet_web.jpg
11 de jené 2026

Referendum, scolina dei pichi, couta de souranot ai bacagn: trope le cuestion »ciaude« sun taula de l’aministrazion

Urbanistiga, le nuove regole col Plán dei Intervenc 
Sun taula de l’aministrazion de comun, se sa, no máncia de segur no le problematighe da descore fora e da tò a mán che comporta l ami­nistré l ben publich. Problematighe che sauta fora ntei raporc coi zitadins, per dezijion politighe o che rua da soura njù. Vedòn n curt chële plù ciaude che s’a ciapé davánt l’amini­strazion Nagler. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31058/thumbs/image.jpg
10 de jené 2026

L Zenter Traumatologich verc ai 15 de jené

La l fèsc a saer ofizialmenter l'Azienda sanitèra universitèra integrèda de la Provinzia de Trent.
Zacan l é la data segura. L CTO, l Zenter Traumatologich Ortopedich de Sèn Jan verc en jebia ai 15 de jené. La l fèsc a saer ofizialmenter l'Azienda sanitèra universitèra integrèda del Trentin che à troà i infermieres che l é de besegn per lurèr coi dotores spezialisć, tecnics de radiologia e personal aministratif. L CTO de Sèn Jan sarà n pont de referiment emportant per duc i schiadores che se fèsc mèl coi schi ajache chiò i podarà vegnir porté tel cajo de infortunies mendres zenza cogner jir ...
media/k2/galleries/31050/thumbs/Ulda_foula_2025_foliet_web.jpg
10 de jené 2026

Del 2025 ra nozes de oro de ra Ulda co ra storia del paes

Zincuanta ane de ra Union de i Ladis d’Anpezo: l é stà un an intiero de festes e de ocajios par se fei conosce. Se moe da indalonśe, par ruà a ancuoi e vardà ves el doman. S’à fenì con un libro, un troi agnó caminà inaante aduna 
Ra Union de i Ladis d’Anpezo r’é nasciuda ai 4 de dezenbre del 1975, voruda e vegnuda fora da ra Regoles d’Anpezo. Donca del 2025 ‘l é stà fato festa, pi de ‘na ota, par i zincuan­ta ane pasade da inalora. S’à sco­menzà a in parlà a ra foula de r’Ulda, ai 29 de maśo.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper