17 de messel 2026
L’ert röia en dialogh cun la restoraziun
Elisa Rungger da Rina é l’artista che mët fora na seleziun de sües operes tl »Artalpine Exhibit Space« dla ütia Piz Boé chësc isté
Te vigni sajun turistica se müda jö les operes tl »Artalpine Exhibit Space« – le salamënt d’esposiziun sön la ütia de Piz Boé. Tla »Alpine Lounge«, le restorant dla strotöra, á artistes y artisć ladins l’ocajiun da mëte fora sües operes. Por chësta sajun da d’isté mët fora Elisa Rungger da Rina na seleziun de operes desvalies: depënc a öre sön peza de lin o tecnica moscedada sön papier.
La mostra porta a löm le prozes creatif che vá danfora, mo nia ma: ara se taca ite al tema che á afasciné ...
Te vigni sajun turistica se müda jö les operes tl »Artalpine Exhibit Space« – le salamënt d’esposiziun sön la ütia de Piz Boé. Tla »Alpine Lounge«, le restorant dla strotöra, á artistes y artisć ladins l’ocajiun da mëte fora sües operes. Por chësta sajun da d’isté mët fora Elisa Rungger da Rina na seleziun de operes desvalies: depënc a öre sön peza de lin o tecnica moscedada sön papier.
La mostra porta a löm le prozes creatif che vá danfora, mo nia ma: ara se taca ite al tema che á afasciné ...
17 de messel 2026
Montes russes sun Secëda
La artista Muriel Senoner à lascià stampé chertes de Gherdëina cun fotografies lauredes ora dala nteligënza artifiziela. L resultat? Imagins "kitsch" che fej rujené
La artista Muriel Senoner, chersciuda su a Urtijëi y che viv śën a Bulsan, à metù ora chisc dis tla vedrina dl Circolo-Lia Mostra d’Ert de Urtijëi y sun n stender iló daujin si chertes cun motifs de Gherdëina, fotografies lauredes ora dala nteligënza artifiziela che mostra n mond artifiziel esagerà, crià dal y per l turism.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La artista Muriel Senoner, chersciuda su a Urtijëi y che viv śën a Bulsan, à metù ora chisc dis tla vedrina dl Circolo-Lia Mostra d’Ert de Urtijëi y sun n stender iló daujin si chertes cun motifs de Gherdëina, fotografies lauredes ora dala nteligënza artifiziela che mostra n mond artifiziel esagerà, crià dal y per l turism.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
17 de messel 2026
La sëires de chësc instà
Cun l zënter nuef iel mo plu bel a mëter a jì sëires per turisć y chëi da tlo. S.Cristina pieta ntan chësc instà inò truepa manifestazion desvalives
Bele n vënderdi passà àn metù a jì la sëira dl vin, sëira che plej dassënn y che tira for adalerch truepa jënt. Chëst ann àn pità inò velch de nuef. Sun plaza Dosses iel unì metù su na cabina de na furnadoia cun na lerch per cater persones. Mës’ëura alalongia pudòven ciarcë vins y scuté su per mes’ëura cie che n sommelier cuntova n con’ de chisc bon goc. Ajache l fova mé da garat puecia lerch fova chësta riesc venduda ora. Duc i autri nteressei à pudù ciarcë vins pra i stonc dla vint firmes ...
Bele n vënderdi passà àn metù a jì la sëira dl vin, sëira che plej dassënn y che tira for adalerch truepa jënt. Chëst ann àn pità inò velch de nuef. Sun plaza Dosses iel unì metù su na cabina de na furnadoia cun na lerch per cater persones. Mës’ëura alalongia pudòven ciarcë vins y scuté su per mes’ëura cie che n sommelier cuntova n con’ de chisc bon goc. Ajache l fova mé da garat puecia lerch fova chësta riesc venduda ora. Duc i autri nteressei à pudù ciarcë vins pra i stonc dla vint firmes ...
17 de messel 2026
Costruí la porsona tla trasformaziun
Comentar de pruma
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de messel 2026
Mauro Defrancesco Piciazin, galarist e pascionà de art contemporana
Dancà y da na pert
Ne diste valch de te?
Gé son da Moena, clas 1970, son nasciù a Ciavales te na bela not de pievia. Me è diplomà a la Scola d’Art de Poza, dapò son jit a Unejia a far architetura urbanistica. Aló è tacà a laorar per la Bienala de Unejia e se à avert dut n mondo, son restà encantà a veder i alestimenc, i staff internazionai, i gregn artisć, coche laora i curadores de le mostre.
Da chiò él nasciù toa pascion per l’art contemporana?
Ei, aló son stat per mingol de egn e è descorì chesta mia ...
Ne diste valch de te?
Gé son da Moena, clas 1970, son nasciù a Ciavales te na bela not de pievia. Me è diplomà a la Scola d’Art de Poza, dapò son jit a Unejia a far architetura urbanistica. Aló è tacà a laorar per la Bienala de Unejia e se à avert dut n mondo, son restà encantà a veder i alestimenc, i staff internazionai, i gregn artisć, coche laora i curadores de le mostre.
Da chiò él nasciù toa pascion per l’art contemporana?
Ei, aló son stat per mingol de egn e è descorì chesta mia ...
17 de messel 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 6 de lugio iel stat n ntervënt pra n’ëila che ie tumeda cun la roda sun Mont de Sëuc. La se à fat dassënn mel al torax. Do la prima cures iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.
Domesdì iel stat n ntervënt ulache n ël ie unì menà cun l’ambulanza tla sënta a Puntives davia che n ova suspetà che l ti ëssa dat l bòt. N l à menà cun l joler a Bulsan.
Mo n ntervënt fova tl tert domesdì per n mut che ie tumà cun la roda da downhill sun Jëuf de Frea. Do la prima terapia contra l mel da pert dl dutor, ...
Domesdì iel stat n ntervënt ulache n ël ie unì menà cun l’ambulanza tla sënta a Puntives davia che n ova suspetà che l ti ëssa dat l bòt. N l à menà cun l joler a Bulsan.
Mo n ntervënt fova tl tert domesdì per n mut che ie tumà cun la roda da downhill sun Jëuf de Frea. Do la prima terapia contra l mel da pert dl dutor, ...
16 de messel 2026
Paesaji introspetifs
Pinsiers filosofics incunta förtl artistich tles operes metüdes fora da Michael Riffeser tl Istitut Ladin Micurá de Rü. Forma y corú se moscëda y se desfanta, dan vita a paesaji naturai en metamorfosa
»Tat tvam asi« é le titul dla pröma mostra dl artist da Gherdëna Michael Riffeser, che á metü fora tl salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü sües operes te na mostra individuala. I chedri cun tecnica moscedada descür paesaji naturai y introspetifs che se coliëia ala filosofia orientala, mo ne lascia nia da cunté dl prozes creatif personal dl artist.
»Al é tres le ciaré itepert che i tolun cosciënza de nosta natöra. Ara se coliëia a döt ci che é incër nos ia. Chël che i odun da defora n’é nia ...
»Tat tvam asi« é le titul dla pröma mostra dl artist da Gherdëna Michael Riffeser, che á metü fora tl salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü sües operes te na mostra individuala. I chedri cun tecnica moscedada descür paesaji naturai y introspetifs che se coliëia ala filosofia orientala, mo ne lascia nia da cunté dl prozes creatif personal dl artist.
»Al é tres le ciaré itepert che i tolun cosciënza de nosta natöra. Ara se coliëia a döt ci che é incër nos ia. Chël che i odun da defora n’é nia ...
16 de messel 2026
N detelpai de cher Bepi, Ciamorc e Amich, ades e per semper
I Omegn da mont se à strent dintorn a Giuseppe Dellantonio che con sie 103 egn l é l menacrep più de età de la Tèlia. La messa, la festa e i recognoscimenc a Ciampedel.
En domenia ai 12 de messèl l é stat ‘una de cheles giornèdes che a la vita ge dèsc valor, color e or’. I Ciamorces de Fasha e la comunanza se à strent dintorn a Giuseppe Dellantonio ‘Bepi Tasin’ che con sie 103 egn l é l menacrep più de età de la Tèlia.
La festa é stata endrezèda con cher e empegn dal president di Ciamorces Ivan Vian. Dantfora la messa grana te gejia de Ciampedel ofizièda da don Mario Bravin olache l é stat let ju ence la paroles de vejinanza del Piscop de Trent Lauro Tisi: »La ...
En domenia ai 12 de messèl l é stat ‘una de cheles giornèdes che a la vita ge dèsc valor, color e or’. I Ciamorces de Fasha e la comunanza se à strent dintorn a Giuseppe Dellantonio ‘Bepi Tasin’ che con sie 103 egn l é l menacrep più de età de la Tèlia.
La festa é stata endrezèda con cher e empegn dal president di Ciamorces Ivan Vian. Dantfora la messa grana te gejia de Ciampedel ofizièda da don Mario Bravin olache l é stat let ju ence la paroles de vejinanza del Piscop de Trent Lauro Tisi: »La ...
16 de messel 2026
L trofeo va ai pardacegn
L tornoi Soraga League se à serà su ai 4 de messèl con la premiazions e na bela festa.
La se à serà su con na gran festa en sabeda ai 4 de messèl la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. Dai 18 de jugn per doi setemènes la 11 squadres scrites ite se à endesfidà a eliminazion sul ciamp de balon de Soraga per venjer i trofees metui a la leta.
Chest an la squadres era spartides fora coscita. Tel giron A: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
La se à serà su con na gran festa en sabeda ai 4 de messèl la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. Dai 18 de jugn per doi setemènes la 11 squadres scrites ite se à endesfidà a eliminazion sul ciamp de balon de Soraga per venjer i trofees metui a la leta.
Chest an la squadres era spartides fora coscita. Tel giron A: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
16 de messel 2026
Doa strades intrà Anpezo e Roccaraso
L é pasà deboto zento ane da canche i doi fardiei Ferdinando e Renato Valle de Moris i à lourà in Abruzzo, par fei cresce el sport e el turismo; ades ‘l é i so gnomes su ra tabeles
Inze ‘l paes de Roccaraso, da i 28 de śugno ‘l é doa strades che porta i gnomes de Ferdinando Valle e Renato Valle. Inze chesto paes de ’l Abruzzo, in provinzia de L’Aquila, i à vorù se pensà de chiste doi anpezane, i fardiei Valle de Moris, che i ea śude là i prime ane Trenta del Noezento, a fei nasce el turismo e el sport de i schie su chesta crodes de ’l Appennino. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Inze ‘l paes de Roccaraso, da i 28 de śugno ‘l é doa strades che porta i gnomes de Ferdinando Valle e Renato Valle. Inze chesto paes de ’l Abruzzo, in provinzia de L’Aquila, i à vorù se pensà de chiste doi anpezane, i fardiei Valle de Moris, che i ea śude là i prime ane Trenta del Noezento, a fei nasce el turismo e el sport de i schie su chesta crodes de ’l Appennino. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de messel 2026
Doi podesć per chëi de Gherdëina
N bel segondo plazamënt per Alex Oberbacher pra la Dolomyhts Run de 42 chilometri y n bel prim plazamënt per Luca Clara pra la Rosengarten Sky Marathon sun la destanza de 36 chilometri
N sada ai 11 de lugio iel stat la nona edizion dla “Rosengarten Trail Sky Marathon” cun l start y l travert a Tiers. Pra la garejeda de 36 chilometri à venciù nosc atlet di Gherdëina Runners Luca Clara de Tluses (Martini Speed Team) cun n tëmp de 3 ëura, 41 menuc y 53 secunc.
Per i Gherdëina Runners, Christian Ongaro
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 17 de lugio.
N sada ai 11 de lugio iel stat la nona edizion dla “Rosengarten Trail Sky Marathon” cun l start y l travert a Tiers. Pra la garejeda de 36 chilometri à venciù nosc atlet di Gherdëina Runners Luca Clara de Tluses (Martini Speed Team) cun n tëmp de 3 ëura, 41 menuc y 53 secunc.
Per i Gherdëina Runners, Christian Ongaro
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 17 de lugio.
16 de messel 2026
N drë’ ërt y mo na majera hez
Chëst ann iel stat la 10ejima edizion dl turnoi de juech dala codla sal luech da Curijel te Sëlva
Diesc ani iel bele ca da canche Christian Perathoner de Sëlva à urganisà per l prim iede l turnoi de juech dala codla sun l pra dan a si luech da paur sa Curijel. L ne n’ie nia l turnoi tlassich sun n ciamp bel ndrët, ma l vën jugà sun n pra ërt. Povester a vel un o vel’autra de vo bele fat pea y/o ie jit a cialé pro, ma da dì iel che l ie for na drëta blëita.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 17 de lugio.
Julia Lardschneider
Diesc ani iel bele ca da canche Christian Perathoner de Sëlva à urganisà per l prim iede l turnoi de juech dala codla sun l pra dan a si luech da paur sa Curijel. L ne n’ie nia l turnoi tlassich sun n ciamp bel ndrët, ma l vën jugà sun n pra ërt. Povester a vel un o vel’autra de vo bele fat pea y/o ie jit a cialé pro, ma da dì iel che l ie for na drëta blëita.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 17 de lugio.
Julia Lardschneider
15 de messel 2026
La gran binèda del 1946 rua te aula del Senat
La senatora Elena Testor, te sie intervent te aula del Senat endèna la sentèda dai 14 de messèl, l'à recordà l cedean e l’à uzà fora l empegn de tor su chela ritajon.
Ai 14 de messèl del 1946 i ladins se binèa sun Jouf de Sela per protestèr contra la spartijon e domanèr l recognosciment desche grop etnich. 80 egn do chest cedean é stat recordà ence te aula del Senat de la Republica. En mèrtesc ai 14 de messèl la senatora ladina Elena Testor à domanà la parola endèna la sentèda de assemblea nr 436 con n intervent per recordèr la Gran encontèda del 1946 e uzèr fora l empegn de tor su chela ritajon. »Ai 14 de messèl zelebron n cedean che no partegn demò a la ...
Ai 14 de messèl del 1946 i ladins se binèa sun Jouf de Sela per protestèr contra la spartijon e domanèr l recognosciment desche grop etnich. 80 egn do chest cedean é stat recordà ence te aula del Senat de la Republica. En mèrtesc ai 14 de messèl la senatora ladina Elena Testor à domanà la parola endèna la sentèda de assemblea nr 436 con n intervent per recordèr la Gran encontèda del 1946 e uzèr fora l empegn de tor su chela ritajon. »Ai 14 de messèl zelebron n cedean che no partegn demò a la ...
15 de messel 2026
Detelpai Giana, paussa en Pasc
N muie de jent se à troà a Moena per ge dar l ultim salut a chesta femena forta, lurenta e stolza de sia identità.
En lunesc ai 13 de messal n muie de jent se à troà a Moena per ge dar l ultim salut a Giana Sommavilla del Tonolerchie, se n jita fora de n bel nia te ospedal de Trent ai 10 de messal, l’aea 75 egn.
Dintorn a si fies Pierangelo e Margherita se à strent duc chi che l’à cognosciuda, che à spartì con ela n toch de strada, sul lurier o con la Compagnia di Scizeres, o ence bele demò la pascion per la natura, la mont, i ciavai ma soraldut per nosce reisc e tradizion ladine.
N muie de amisc e peconc à ...
En lunesc ai 13 de messal n muie de jent se à troà a Moena per ge dar l ultim salut a Giana Sommavilla del Tonolerchie, se n jita fora de n bel nia te ospedal de Trent ai 10 de messal, l’aea 75 egn.
Dintorn a si fies Pierangelo e Margherita se à strent duc chi che l’à cognosciuda, che à spartì con ela n toch de strada, sul lurier o con la Compagnia di Scizeres, o ence bele demò la pascion per la natura, la mont, i ciavai ma soraldut per nosce reisc e tradizion ladine.
N muie de amisc e peconc à ...
15 de messel 2026
La rezenjion de Daniele Verra
Chest meis l pascionà de libres da Cianacei ne rejona de "L'Ultima Odissea" (The last Odyssey) de James Rollins e del marcià di 'best seller', con n eie belebon critich.
Ence l liber anchecondì l é n ben de consum. L numer de publicazions che vegn fora ogne dì l é dassen aut e, sessaben, no dut chel che vegn publicà meritassa de ruèr sun nosc comodin. Ampò ence chel di libres oramai l é n marcià desche n auter. I libres é sorii da comprèr e se i troa daperdut, ence te la copratives e i autogrill. Se va te boteiga di libres e se n compra semper de massa, desche i ciuzé... te chest nef mond de liber-marcià i autores i vegn spenc a publichèr ence canche i no ...
Ence l liber anchecondì l é n ben de consum. L numer de publicazions che vegn fora ogne dì l é dassen aut e, sessaben, no dut chel che vegn publicà meritassa de ruèr sun nosc comodin. Ampò ence chel di libres oramai l é n marcià desche n auter. I libres é sorii da comprèr e se i troa daperdut, ence te la copratives e i autogrill. Se va te boteiga di libres e se n compra semper de massa, desche i ciuzé... te chest nef mond de liber-marcià i autores i vegn spenc a publichèr ence canche i no ...
15 de messel 2026
I aumenc dei cosć per i laour i se »mángia« n milion del avánz de aministrazion
Ntra le gauje: le materie prume tres plù cere e la lentëza de la burocrazia ntel rué a l’aprovazion dei progéc
Auna al rendicont de la gestion 2025, l consei de comun l aprové nchëstadì ence na variazion al bilánz per l’aplicazion del avánz de aministrazion. L import total l é de 4,6 milioni de euro. De chisc demè 1 milion l é a dispojizion de l’aministrazion per podei ester empegné nte progéc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Auna al rendicont de la gestion 2025, l consei de comun l aprové nchëstadì ence na variazion al bilánz per l’aplicazion del avánz de aministrazion. L import total l é de 4,6 milioni de euro. De chisc demè 1 milion l é a dispojizion de l’aministrazion per podei ester empegné nte progéc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de messel 2026
Na garejeda de rodes da mont drët garateda sun Pana
129 mutons y mutans de dut Südtirol à fat pea pra la garejeda dla lia Rodes Gherdëina sun Pana, n sada ai 4 de lugio
Tl zënter de pudejé sun Pana à la lies Rodes Gherdëina metù a jì n sada ai 4 de lugio na garejeda de cross country “VSS Raiffeisen Jugend Trophy”. L se trata de garejedes cun la roda da mont per jëuni da 5 a 17 ani. L zënter de pudejé ie na luegia ideéla per mëter a jì na tel manifestazion. Do che n à njenià ca n’ena alalongia dut a puntin, fòvel dan doi sades finalmënter tan inant. L tëmp fova per fertuna bon, l ne fova nia massa ciaut .
Per Rodes Gherdëina, Flavio Goller
L articul ntier tla ...
Tl zënter de pudejé sun Pana à la lies Rodes Gherdëina metù a jì n sada ai 4 de lugio na garejeda de cross country “VSS Raiffeisen Jugend Trophy”. L se trata de garejedes cun la roda da mont per jëuni da 5 a 17 ani. L zënter de pudejé ie na luegia ideéla per mëter a jì na tel manifestazion. Do che n à njenià ca n’ena alalongia dut a puntin, fòvel dan doi sades finalmënter tan inant. L tëmp fova per fertuna bon, l ne fova nia massa ciaut .
Per Rodes Gherdëina, Flavio Goller
L articul ntier tla ...
15 de messel 2026
Gran sudesfazion mujighela a Eisenstadt
Bedaies d'arjënt y d'or per la junanza mujighela de Gherdëina pra l cuncors a livel de Bundesland de "Prima la musica"
De merz de chëst ann ova La Usc repurtà dl cuncors de mujiga a livel de Tirol “Prima la musica”. Dan n valguna enes iel stat la cumpetizion a livel de Bundesland, y chël a Eisenstadt, tla pert plu urientela dl'Austria, daujin al cunfin cun l'Ungheria.
Dla Scola de Mujiga de Gherdëina àl pudù jì n valgun jëuni y na jëuna.
Bruno Maruca
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 17 de lugio.
De merz de chëst ann ova La Usc repurtà dl cuncors de mujiga a livel de Tirol “Prima la musica”. Dan n valguna enes iel stat la cumpetizion a livel de Bundesland, y chël a Eisenstadt, tla pert plu urientela dl'Austria, daujin al cunfin cun l'Ungheria.
Dla Scola de Mujiga de Gherdëina àl pudù jì n valgun jëuni y na jëuna.
Bruno Maruca
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 17 de lugio.



