06 de november 2026
Manifestazions atuales speziales
Publichedes ai 6 de november 2026
Presentaziun dl »Calënder Ladin 2027«
Cun vernissaja dla mostra personala de Jutta Valentini
En vëndres ai 13 de novëmber dales 18:00, gnarál presenté a Badia/Pedraces, tl Studio Zona, l'ediziun nöia dl »Calënder Ladin 2027«. Lapró gnarál inaudé la mostra di laurs dla artista dla »pratica« nöia, Jutta Valentini d'Al Plan. Te chësta ocajiun gnarál ince venü le »Calënder Ladin 2027«.
La mostra sará da odëi spo cina ai 20 de novëmber 2026, vigni de dales 15:00 ales 18:00.
Fabrizio Bosso Jazz Quartet
I ...
Presentaziun dl »Calënder Ladin 2027«
Cun vernissaja dla mostra personala de Jutta Valentini
En vëndres ai 13 de novëmber dales 18:00, gnarál presenté a Badia/Pedraces, tl Studio Zona, l'ediziun nöia dl »Calënder Ladin 2027«. Lapró gnarál inaudé la mostra di laurs dla artista dla »pratica« nöia, Jutta Valentini d'Al Plan. Te chësta ocajiun gnarál ince venü le »Calënder Ladin 2027«.
La mostra sará da odëi spo cina ai 20 de novëmber 2026, vigni de dales 15:00 ales 18:00.
Fabrizio Bosso Jazz Quartet
I ...
06 de november 2026
Manifestazions atuales
Publichedes ai 6 de november 2026
Sport
07.11.
Campiunat AHL: HC Gherdëina vs. KHL Sisak
Tl stadio Pranives de Sëlva saràl ai 7 de nuvëmber dala 19:30 la partida dl campiunat AHL (Alps Hockey League) danter l HC Gherdëina y l KHL Sisak.
Televijion y Radio
06.11.
N liber sun la vita de bera Zenzl da Fëur
Te chësta ntervista conta l’autora Martina Rifesser dla publicazion nueva »Sun la fusties de bera ‘Zenz da Four’«, data ora dala Union di Ladins de Gherdëina. Trasmiscion: Sofia Stuflesser
10.11.
cult – le mone
Dales 20:50 ca. ...
Sport
07.11.
Campiunat AHL: HC Gherdëina vs. KHL Sisak
Tl stadio Pranives de Sëlva saràl ai 7 de nuvëmber dala 19:30 la partida dl campiunat AHL (Alps Hockey League) danter l HC Gherdëina y l KHL Sisak.
Televijion y Radio
06.11.
N liber sun la vita de bera Zenzl da Fëur
Te chësta ntervista conta l’autora Martina Rifesser dla publicazion nueva »Sun la fusties de bera ‘Zenz da Four’«, data ora dala Union di Ladins de Gherdëina. Trasmiscion: Sofia Stuflesser
10.11.
cult – le mone
Dales 20:50 ca. ...
06 de november 2026
Dancà y da na pert
Peter Decrestina, maester de cor e scritor
Podede Ve prejentèr?
Son Peter Decrestina da Soraga, é 42 egn, de mestier fae l malgher e per hobby son maester del Coro Nosc che l é n cor da mont.
Aede semper abù enteres per la musega?
Ei, da bez en su. Son jite ite tel Cor Valfassa che aee 15 egn, son stat ite beleche 20 egn e dapò é vidà l Cor di Alpins sot naia.
Can él stat metù su l Coro Nosc?
Del 2015, l an passà aon fat 10 egn. Gio e Nicola Decrestina sion i doi fondadores. Aane estro de far n esperiment, al scomenz sion nasciui de 8, doi ...
Podede Ve prejentèr?
Son Peter Decrestina da Soraga, é 42 egn, de mestier fae l malgher e per hobby son maester del Coro Nosc che l é n cor da mont.
Aede semper abù enteres per la musega?
Ei, da bez en su. Son jite ite tel Cor Valfassa che aee 15 egn, son stat ite beleche 20 egn e dapò é vidà l Cor di Alpins sot naia.
Can él stat metù su l Coro Nosc?
Del 2015, l an passà aon fat 10 egn. Gio e Nicola Decrestina sion i doi fondadores. Aane estro de far n esperiment, al scomenz sion nasciui de 8, doi ...
06 de november 2026
Na jeja, 'na storia, 'na comunità
Tre otes a 'l Ospedà, inze el mes de otobre: par ra portiscion, par ra cultura, par ra devozion. Ra mesa vendres ai 30 de otobre, el medemo di de ra consacrazion, che 'l é stà del 1226. Ades se speta el libro: vorù e fato da r'Ulda, el ruarà par Nadà
«Inze chesta jeja 'l é ra storia de chesta comunità. L é ra storia de ra fede de chesta śente, che ra testimogna el parcé che inalora i fedeles i à menà ca legname e sasc, da fei su 'na jeja. Inalora no n'ea fazile». Don Ivano Brambilla, pioan de Anpezo, 'l à dito coscita a ra parsones che à vorù ese su a 'l Ospedà, par ra mesa che i à dito del vendres, ai 30 de otobre, el medemo di che 'l ea stà ra consacrazion, d'outon del 1226, cemodo che se pó lieśe su 'na vecia carta bergamina, che 'l é ...
«Inze chesta jeja 'l é ra storia de chesta comunità. L é ra storia de ra fede de chesta śente, che ra testimogna el parcé che inalora i fedeles i à menà ca legname e sasc, da fei su 'na jeja. Inalora no n'ea fazile». Don Ivano Brambilla, pioan de Anpezo, 'l à dito coscita a ra parsones che à vorù ese su a 'l Ospedà, par ra mesa che i à dito del vendres, ai 30 de otobre, el medemo di che 'l ea stà ra consacrazion, d'outon del 1226, cemodo che se pó lieśe su 'na vecia carta bergamina, che 'l é ...
05 de november 2026
Cun le parapënt te na gru
A Corvara n ël che orô arsí cun le parapënt é romagnü taché pro n brac de na gru. L’intervënt particolar s’á stlüt jö bun y te püch tëmp
En sabeda ai 31 de otober él gnü cherdé les unités dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, sciöche i stödafüch da Corvara y chi da La Ila por n intervënt che an ne vëiga nia vigni de.
A Corvara tl plan dlungia le stadion dla dlacia, n post chirí dantadöt da chi che jora cun le parapënt sciöche post de arsida, á n ël porvé da dé sura. L’arsida ne ti é nia cis garatada ala porsona che é restada tacada pro na gru de n cantier daimpró al post d’arsida. L’ambrela y i fis dl parapënt s’á lubrí incër le brac dla ...
En sabeda ai 31 de otober él gnü cherdé les unités dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, sciöche i stödafüch da Corvara y chi da La Ila por n intervënt che an ne vëiga nia vigni de.
A Corvara tl plan dlungia le stadion dla dlacia, n post chirí dantadöt da chi che jora cun le parapënt sciöche post de arsida, á n ël porvé da dé sura. L’arsida ne ti é nia cis garatada ala porsona che é restada tacada pro na gru de n cantier daimpró al post d’arsida. L’ambrela y i fis dl parapënt s’á lubrí incër le brac dla ...
05 de november 2026
I Studafech da Vich é te la neva caserma
I se à tramudà con duc i mesi. Ades i à n bel gran post sun doi partimenc.
I Studafech da Vich se à tramudà ofizialmenter te la neva caserma te zenter de Vich. En sabeda ai 17 de otober i à portà ite i mesi e jà en domenia i più ascorc à podù sentir la sirena sonar te paisc. L Comandant disc che no i se à amò pissà canche vegnarà fat l’inaugurazion ofiziala. »Se sion bogn de se endrezar faron zeche de più gran l’aisciuda che vegn, senó endrezaron zeche de più picol con benediscion jà chest meis.«
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di ...
I Studafech da Vich se à tramudà ofizialmenter te la neva caserma te zenter de Vich. En sabeda ai 17 de otober i à portà ite i mesi e jà en domenia i più ascorc à podù sentir la sirena sonar te paisc. L Comandant disc che no i se à amò pissà canche vegnarà fat l’inaugurazion ofiziala. »Se sion bogn de se endrezar faron zeche de più gran l’aisciuda che vegn, senó endrezaron zeche de più picol con benediscion jà chest meis.«
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di ...
05 de november 2026
Plan de Corones: "Porté ite indô l’inom ladin tl logo"
Les gran discusciuns y critiches do che al é gnü straiché l’inom ladin de Plan de Corones dal logo ofizial dla regiun turistica, á porté a na incuntada danter les perts, stada en mercui sëra ai 4 de novëmber a Al Plan.
Ala incuntada a Al Plan á tut pert rapresentanc dl turism, dl Comun y ince dla comunité ladina. Te n comunicat mené fora incö, lion che "i rapresentanc dl turism á dé pro de avëi sotvaluté la faziun emozionala y culturala dl’esclujiun dl inom ladin. Al i desplej da avëi ofenü jënt te so lian cun le lingaz y süa cultura. Tl medem tëmp ái splighé i obietifs strategics dla posiziun nöia: fá gní le raiun de vacanza plü visibl y conesciü a livel internazional. Ai s’á mostré contënc che la strategia ...
Ala incuntada a Al Plan á tut pert rapresentanc dl turism, dl Comun y ince dla comunité ladina. Te n comunicat mené fora incö, lion che "i rapresentanc dl turism á dé pro de avëi sotvaluté la faziun emozionala y culturala dl’esclujiun dl inom ladin. Al i desplej da avëi ofenü jënt te so lian cun le lingaz y süa cultura. Tl medem tëmp ái splighé i obietifs strategics dla posiziun nöia: fá gní le raiun de vacanza plü visibl y conesciü a livel internazional. Ai s’á mostré contënc che la strategia ...
05 de november 2026
Na bona sajon per la uties da mont
La presidenta Roberta Silva fèsc n bilanz del istà: na clientela più consapevola e n bon uton per slongèr la sajon.
En mèrtesc ai 27 de otober se à dejout la radunanza de la sociazion Refuges del Trentin. Aon domanà fora la presidenta Roberta Silva, che fèsc jir la utia Roda de Vael: »L é stat na sajon positiva e belebon chieta. L bon temp à didà a aer fora e fora jent zenza che sie mai na conzentrazion desmesurèda, no l é mai stat na dì con pien de jent e la dì do nia deldut«.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
En mèrtesc ai 27 de otober se à dejout la radunanza de la sociazion Refuges del Trentin. Aon domanà fora la presidenta Roberta Silva, che fèsc jir la utia Roda de Vael: »L é stat na sajon positiva e belebon chieta. L bon temp à didà a aer fora e fora jent zenza che sie mai na conzentrazion desmesurèda, no l é mai stat na dì con pien de jent e la dì do nia deldut«.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
05 de november 2026
N poz de emergenza per l Comun de Sèn Jan
L Consei provinzièl, te sia sentèda de anché, à aproà la proponeta de mozion del conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi che empegna la Jonta a sostegnir l Comun a verifichèr la fatibilità tecnica de n poz per pompèr su èga te situzions de besegn.
La costion de l’èga l é una de la prioritèdes de l’aministrazion de Comun de Sèn Jan e l é ence una de cheles che seghita a la tegnir sot prescion. Duc cognosc i problemes leé a la rei de l’èga da beiver e al fat che l bosserlai de Soal, da olache l comun ciapa la maor cantità de èga, sie te n post delicat, per via che a ogne temporèl la èghes se mocigna e se entesseea. L Comun de Sèn Jan te chisc egn l à investì n muie de ressorses, tant sies che de contribuc de la Provinzia de Trent, per ...
La costion de l’èga l é una de la prioritèdes de l’aministrazion de Comun de Sèn Jan e l é ence una de cheles che seghita a la tegnir sot prescion. Duc cognosc i problemes leé a la rei de l’èga da beiver e al fat che l bosserlai de Soal, da olache l comun ciapa la maor cantità de èga, sie te n post delicat, per via che a ogne temporèl la èghes se mocigna e se entesseea. L Comun de Sèn Jan te chisc egn l à investì n muie de ressorses, tant sies che de contribuc de la Provinzia de Trent, per ...
05 de november 2026
Cianté y fé amezizia
Laura Stuffer de Urtijëi ie da setëmber incà una dla doi dirighëntes dl Cor di mutons de Südtirol. Nia da giut iel stat doi cunzerc a Persenon y Algund y l à ciantà pea mutons y mutans dla valedes ladines
L fova l prim iede per Laura Stuffer y Sofie Pedevilla coche dirighëntes dl Cor di mutons dl Südtirol y la à butà: ai 24 de utober a Persenon tl Vinzentinum y ai 25 de utober tl Thalguterhaus a Algund iel stat doi de biei cunzerc de si cor, deberieda cun l Cor “junior” de Südtirol sot ala bachëta de Waltraud Pörnbacher. L ie unì ciantà d’uni sort de pec: dala cianties africanes a chëles pop y sambën che l ne pudova nia mancë vel’ pez de mujiga da mont.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla ...
L fova l prim iede per Laura Stuffer y Sofie Pedevilla coche dirighëntes dl Cor di mutons dl Südtirol y la à butà: ai 24 de utober a Persenon tl Vinzentinum y ai 25 de utober tl Thalguterhaus a Algund iel stat doi de biei cunzerc de si cor, deberieda cun l Cor “junior” de Südtirol sot ala bachëta de Waltraud Pörnbacher. L ie unì ciantà d’uni sort de pec: dala cianties africanes a chëles pop y sambën che l ne pudova nia mancë vel’ pez de mujiga da mont.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla ...
05 de november 2026
Ra vojes de ‘l outon
Un Premio Nobel, un gran scritor, i zerve: pensiere e sentimente, che vien da ra natura, par ‘na musica che dute podon scotà. Basta voré
Canche i r’à ciamada da ra Svezia, da ra Academia che i dajea el Nobel 2026 par ra leteratura, Anne Carson ra no respondea. I no śia adora a parlà con chesta filosofa, scritora e poetesa canadese. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Canche i r’à ciamada da ra Svezia, da ra Academia che i dajea el Nobel 2026 par ra leteratura, Anne Carson ra no respondea. I no śia adora a parlà con chesta filosofa, scritora e poetesa canadese. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de november 2026
Via y su sun podest
N sada, ai 31 de utober iel a Predazzo stat i Campiunac talians assoluc y iunior de saut y de cumbinazion nordica
La jiva de sauté sun l saut Hs107 y pra la cumbinazion fòvel, davia che le fova sambën mo deguna nëif, la verscion cun i skiroll. Danter i atlec y l'atletes che à fat pea, àl fat pea de plu de Gherdëina y de Fascia. Chisc:ëstes à fat de bon resultac y udon tan che duc:tes sun podest.
I resultac tl articul che abinëis tla plates dl sport dla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
La jiva de sauté sun l saut Hs107 y pra la cumbinazion fòvel, davia che le fova sambën mo deguna nëif, la verscion cun i skiroll. Danter i atlec y l'atletes che à fat pea, àl fat pea de plu de Gherdëina y de Fascia. Chisc:ëstes à fat de bon resultac y udon tan che duc:tes sun podest.
I resultac tl articul che abinëis tla plates dl sport dla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
05 de november 2026
Lën, pisciadoi, nuet y la mueia di crëps
Do belau diesc ani zënza mostra, iel stat la giaurida de na mostra de Egon Rusina tl Tublà da Nives te Sëlva
Ai 30 de utober dala ot da sëira iel stat la vernissage dla mostra "Lën - Pisciadoi - Nuet - Mueia di crëps" de Egon Moroder Rusina tl Tublà da Nives. Zentrel te si lëures iel la natura y la persona. Rusina à fat tres n dialogh cun lëns, crëps y pisciadoi ulù nriescer i sucrëc dla natura.
L ie unit adalerch truepa jënt.
Deplù di lëures y de reflescions pudëis tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
Ai 30 de utober dala ot da sëira iel stat la vernissage dla mostra "Lën - Pisciadoi - Nuet - Mueia di crëps" de Egon Moroder Rusina tl Tublà da Nives. Zentrel te si lëures iel la natura y la persona. Rusina à fat tres n dialogh cun lëns, crëps y pisciadoi ulù nriescer i sucrëc dla natura.
L ie unit adalerch truepa jënt.
Deplù di lëures y de reflescions pudëis tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
04 de november 2026
Joegn te piaz per n auter davegnir
Ruben Valentini, student da Cianacei a La Sapienza a Roma e comember de l’UDU (Union di Universitères), ne conta de la manifestazions, del moviment di joegn internazionèl e del besegn de n mudament sozièl.
Sacotanta persones seghita a se binèr te la piazes de la zitèdes taliènes per manifestèr: al zenter dantdaldut l cost semper maor de la vita, i taes a istruzion e sanità, la situazion internazionèla anter pèsc e aument de la speisa militèra, la condizions schietes de lurier (vegn domanà soraldut n smaorament di paamenc per constrastèr l’inflazion) e la politiches del goern.
Na pèrt del moviment l é students che proa a uzèr fora la dificoltèdes che i padesc. Aon domanà fora Ruben Valentini da ...
Sacotanta persones seghita a se binèr te la piazes de la zitèdes taliènes per manifestèr: al zenter dantdaldut l cost semper maor de la vita, i taes a istruzion e sanità, la situazion internazionèla anter pèsc e aument de la speisa militèra, la condizions schietes de lurier (vegn domanà soraldut n smaorament di paamenc per constrastèr l’inflazion) e la politiches del goern.
Na pèrt del moviment l é students che proa a uzèr fora la dificoltèdes che i padesc. Aon domanà fora Ruben Valentini da ...
04 de november 2026
Dut l bon ala biblioteca!
La biblioteca "Tresl Gruber" de Santa Cristina à festejà si 45 ani, n dumënia ai 25 de utober
“A fé de bën ne fàlen mei”, dëssa la maestra de dessëni Tresl Gruber (1897–1978) avëi dit. A d’ëila ie dedicheda la biblioteca de Santa Cristina, a na persunalità ladina che se à dedicà cun cuer y ana a si rujeneda dl’oma. Mpue coche anda Tresl se ëssa mbincià, ie la biblioteca al didancuei na luegia de cultura, ma nce de ancunteda, ualche duc ie bënunii y ulache n se juda un cun l auter.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
“A fé de bën ne fàlen mei”, dëssa la maestra de dessëni Tresl Gruber (1897–1978) avëi dit. A d’ëila ie dedicheda la biblioteca de Santa Cristina, a na persunalità ladina che se à dedicà cun cuer y ana a si rujeneda dl’oma. Mpue coche anda Tresl se ëssa mbincià, ie la biblioteca al didancuei na luegia de cultura, ma nce de ancunteda, ualche duc ie bënunii y ulache n se juda un cun l auter.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
04 de november 2026
Secondo post per la poejia de Antonietta Crepaz
La poetëssa fodoma a tout pert col componiment dal titol »Ogni ousc conta«, selezioné ntra plù de 800. Segnalazion d’onour ence per la poejia »Fis«
N auter bel recugnisciment per la poejia ladina l é rué nchëstadì a la premiazion del concors de poejia per dialec e lengac de mendránza »Premio Città di Sermoneta«, ulache la poejia de Antonietta Crepaz dal titol »Ogni ousc conta« l’a vadagné l secondo posto su cuaji 800 componimenc manei ite, despartis nte cate sezion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
N auter bel recugnisciment per la poejia ladina l é rué nchëstadì a la premiazion del concors de poejia per dialec e lengac de mendránza »Premio Città di Sermoneta«, ulache la poejia de Antonietta Crepaz dal titol »Ogni ousc conta« l’a vadagné l secondo posto su cuaji 800 componimenc manei ite, despartis nte cate sezion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
04 de november 2026
La Grupa Balarins Urtijëi pra l Festival a Marrakech
L bal ne n'à nia debujën de na traduzion. Chësc à desmustrà te na maniera mpresciunënta la otava edizion di Marrakech Folklore Days dai 22 ai 25 de utober 2026
Metù a jì dala "Association du Patrimoine et du Folklore (APF)" deberieda cun l Minister dla Cultura marochin y la M-Avenue, à l festival abinà adum passa 640 grupes da 24 Paejes dl'Europa, dal'Africa, dal Orient Mesan nchin tl'America Latina. Sot al tema Terre de Paies et d'unité à l festival pità cater dis alalongia reprejentazions de folclor a livel nternaziunel, na gran defileda sun la M-Avenue, ancuntedes cultureles y workshops pra chëi che l univa balà. La finalità dla manifestazion ie ...
Metù a jì dala "Association du Patrimoine et du Folklore (APF)" deberieda cun l Minister dla Cultura marochin y la M-Avenue, à l festival abinà adum passa 640 grupes da 24 Paejes dl'Europa, dal'Africa, dal Orient Mesan nchin tl'America Latina. Sot al tema Terre de Paies et d'unité à l festival pità cater dis alalongia reprejentazions de folclor a livel nternaziunel, na gran defileda sun la M-Avenue, ancuntedes cultureles y workshops pra chëi che l univa balà. La finalità dla manifestazion ie ...
03 de november 2026
Monti Pallidi, na polisportiva capaze
La sozietà sportiva de Moena à chiamà ite la radunanza con la prejentazion de l’atività e del consuntif.
80 egn de storia, 80 egn de suzesc, 80 egn de sport a Moena. Percheche l’U.S. Monti Pallidi no l é demò agonism, l é soraldut comunanza. L é stat chisc i messajes uzé fora con forza a la radunanza ordenaria de la sozietà sportiva de Moena, chiamada ite ai 21 de otober te sala Simonin Maza de le scole. N moment istituzional emportant ma soraldut na ocajion de festa e de condivijion.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
80 egn de storia, 80 egn de suzesc, 80 egn de sport a Moena. Percheche l’U.S. Monti Pallidi no l é demò agonism, l é soraldut comunanza. L é stat chisc i messajes uzé fora con forza a la radunanza ordenaria de la sozietà sportiva de Moena, chiamada ite ai 21 de otober te sala Simonin Maza de le scole. N moment istituzional emportant ma soraldut na ocajion de festa e de condivijion.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...



