media/k2/galleries/30101/thumbs/santamariadalciuf_dandaia.jpg
15 de agost 2025

Festa de Santa Maria dal Ciüf

Na festa liada dantadöt ince ala tradiziun da lascé benedí erbes y ciüfs
Ala festa de Santa Maria dal Ciüf, che vëgn festejada ai 15 d’agost, i dijon ince "La Gran Santa Maria", por la desfarenzié dala "Picia Santa Maria" che é ai 8 de setëmber y recorda le Nadé de Santa Maria. Dandaía ê ince la Picia Santa Maria na picia festa cun mëssa ciantada y prozesciun. Santa Maria dal Ciüf é öna dles plü beles festes ia por l’ann. La dlijia l’á ponüda ite amez isté, ara é cun i bi ciüfs tla plü bela florida, la gherlanda dles festes dl ann. La festa recorda che Maria, uma de ...
media/k2/galleries/30142/thumbs/rendering_hotel_Cercena_piramida.jpg
14 de agost 2025

Do na zopa de egn vegn ressanà la piramida de Cercenà

L Consei de Ciampedel à aproà la domana de l’azienda da foradecà Sporting Faggero srl de uzèr su l hotel nef en deroga al PRG, passan da 60 cambres a 82. La strutura ex Valeron vegnarà batuda ju e fata su danef.
En jebia ai 7 de aost l Consei de Ciampedel à aproà dut a una la domana de deroga per la strutura de Cercenà per n’auteza maora respet al fabricat da dant, acioche posse vegnir realisà etres doi cuerc spic: la deroga perveit de uzèr su da 11,27 m a 14,18 l’auteza a mesaria de l’ala del cuert, de la pèrt te mez. Vegnarà realisà n hotel da 82 cambres, con la SUN (spersa utola neta) smendrèda da 4742 metres cadrac a 4264 e con 5 partimenc enveze che 6; vegnarà fat bar, restorant, area wellness, ...
media/k2/galleries/122/thumbs/22d05418e6ed8e9e6e08765ad766cefb.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30139/thumbs/Screenshot_20250814_162103_Samsung_Internet.jpg
14 de agost 2025

Gloria Gabrielli à vent la Set Mases

La 3Esse à endrezà la 48^ edizion de la garejèda de corsa dintorn paisc. L venjidor de ic l é stat l spagnol Matias Mario Werther Asunción. Anter i 286 concorenc ence n muie de fascegn.
En domenia ai 10 de aost, te na giornèda de pien soreie e ciauda, la 3Esse de Soraga à endrezà la 48^ edizion de la Set Mases, la garejèda de corsa a pe de presciapech 8 chilometres dintorn paisc. Do n an che la era restèda ceta, chest an la sozietà sportiva é endò stata bona de la meter a jir e gran l é stat l suzes. I é stac en dut 286 i concorenc, che con n fers che segur no l é stat ideèl per corer, é ponté demez e rué te Pra del Preve. L percors pervedea de passèr fora per piaza Cioch, su ...
media/k2/galleries/30141/thumbs/IMG_3001_2.jpg
14 de agost 2025

Dal mer ala munt: »Mëda Medusa« é rovada danter nos

Maria de Val é rovada derevers cun le pröm album da solista. »Mëda Medusa« é n moscedoz striné, moiü da ones contemporanes y atraversé da sfomadöres stersces
Tres n conzert tl pre dl Museum Ladin Ciastel de Tor á la musizista Maria Moling, conesciüda cun l’inom d’ert Maria de Val, presenté le album nü. »Mëda Medusa« é la pröma CD da solista dla musizista da La Val, che ara á porté sön paladina te n trio cun Anna Emmers­berger y Chris Costa ai 5 d’agost.

Cun l’album debüt presentëia la polimusizista döta la paleta de so savëi musical. Deplü stii liëia l’artista cun naturalëza adöm te na collage musicala, che porta adöm componëntes dl ...
media/k2/galleries/30093/thumbs/image3_foliet_web.jpg
14 de agost 2025

L Istitut Ladin Cesa de Jan fesc festa per suoi pruns vint agn

Ai 22 de agost la zerimonia nta Col: »na ocajion per biné auna i ladins e passé mpuò de ore deberiada« 
Nia de gran convegn o de gran zeri­monie, ma na sëra de festa e de mujica, per podei sté auna, se fè doi ciacole, na balada e souraldut strenje e nsaldé raporc nnánter ladins. (Denni Dorigo)
 
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30119/thumbs/Bildschirmfoto_2025-08-12_um_10.33.24.jpg
14 de agost 2025

Trasfurmé l duel te mpëni per na cumenanza zënza desfrënzes de gënder

Tl cheder dla prejentazion de de plu libri cun tematiches desfrëntes a Urtijëi à Gino Cecchettin l’ena passeda cuntà de si esperienza de vita. Na storia de feminizid che toca sot y che mët n discuscion nosta sozietà plëina de stereotips de gënder
N domesdì plën de emuzions y reflescions chël de n mierculdi dl’ena passeda a Urtijëi pra la prejentazion dl liber sun Giulia Cecchettin, scrit da si pere Gino, tla curnisc dla ma­nifestazion »Un libro, una montagna – incontri con l’autore«. L se trata de na lingia de manifesta­zions me­tuda a jì dala Lia dl Turism ntan l’enes da d’instà a Urtijëi da n’idea de Gianna Schelotto cun la cunlaura­zion de Alberto Faustini. Te chësc cheder iel unit adalerch autëures desfrënc per ...
media/k2/galleries/30131/thumbs/fotogaza_web.jpg
14 de agost 2025

Gaza, isolada y desmentiada

Comentar de pruma 
Le Stat d’Israel sot le comane de Benjamin Netanjahu á fat fora dan otedé da tó ite la cité de Gaza. La rajun é chëra dl terorism, indô n iade sciöche bele cënc de iadi ti ultims dejenars. Israel ne se sint nia sigü te sü raiuns. Cun la »rajun« dla proteziun dal terorism á Israel co­metü aziuns inziviles y dejumanes, ocupaziuns ilegales de coi y vai intiers, y ince costruí na routine de psicoterur söla jënt tla Palestina y dla Strisciora de Gaza. Chëstes teres tl Oriënt Vijin, che vëgn dant ...
media/k2/galleries/30129/thumbs/aad_31_25_foliet_web.jpg
14 de agost 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 4 de agost danmesdì ie l joler unì cherdà pra la utia Pisciadù, ulache l cuech ne stajova nia bën. N ie julei limpea tl spedel de Bulsan.
Ntan marënda ie na jëuna dl’Islanda tumeda cun la roda da mont sun Mont de Sëuc y se à trat na sciabla ora de luegia. N l’à trata su tl joler cun na binda y meneda a Persenon te spedel.
Domesdì àn cherdà l joler cueciun sun Plan de Gralba, ulache n laurant fova tumà ju cin’ metri – l ie unì menà a Bulsan te spedel.
Riesc do à n’ambulanza menà adalerch tla ...
media/k2/galleries/30128/thumbs/danca_web.jpg
14 de agost 2025

Zacotan de domandes ala jona Alessia Costabiei d’La Pli de Mareo, co é stada a fá en iade Interrail, do avëi passé ia dër bun la matura

Dancà y da na pert 
Alessia, tö es mefodër gnüda zoruch da en iade Interrail, poste nes cunté ci che chël é?
Alessia Costabiei »Sciö, Interrail é en proiet europeich da jí por en mëns con la ferata debann te plü paisc, resservé ala jonëza. An pó se lascé scrí ete al program con 18 agn fajenn para en quiz, spo ciáfon resposta por la maiú pert positiva, y al é spo da jí tal tomp d’en ann. Con la ferata de­­bann pón jí cina endöt set dis.«

Tö es stada con en grup?

»Nos ên cin’ compagnes de scora, i se conescên ...
media/k2/galleries/30127/thumbs/14825copy_web.jpg
14 de agost 2025

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/30115/thumbs/Gemeinsam_tragen_wir_Naturschutz__13_MartinCastlunger_Amt_fur_Natur.jpg
14 de agost 2025

Diploms por 45 Junior Rangers

A La Val él gnü tigní la conclujiun dl proiet "Junior Ranger", tigní en chësc ann te trëi parcs naturai, ince le "Fanes–Senes–Braies". Deache la domanda é tan grana, pënson da le fá plü gonot, y por nosc parch speron te na soluziun por i garantí plü posć ai jonins ladins
"Vire, capí y sintí la natöra" n’é nia ma le motto che é metü fora dan la Ciasa dl parch natural a Al Plan de Mareo, mo tambëgn podessel ince ester le motto che acompagnëia le proiet "Junior Ranger", n proiet ót a mitans y mituns de 10 y 11 agn, che vëgn tigní ti parcs naturai de Südtirol, olache i jonins se mët sön tru plü iadi tratan l’isté por imparé y descurí deplü sön la natöra y la contrada demorvëia te chëra che i viun. I pici rangers n’é insciö nia ma amanc dla natöra, mo dantadöt ince ...
media/k2/galleries/30111/thumbs/Luca_Guglielmi.jpg
13 de agost 2025

Sostegn a projec culturèi e linguistics

La Jonta de la Region Trentin Südtirol à aproà l Pian 2025 per la valorisazion de la mendranzes linguistiches e de sie svilup culturèl, sozièl e economich.
La Jonta regionèla l’à aproà entadì l Pian programatich per l an 2025 dedicà a la scomenzadives de promozion e valorisazion di gropes linguistics regionèi, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi. L Pian rua do che la Region Trentin Südtirol l’à tout su l nef regolament per meter en doura la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, n. 3, che l’à defenì endò a na vida organica e percacenta l sistem de sostegn a favor de la mendranzes ...
media/k2/galleries/30140/thumbs/Bildschirmfoto_2025-05-11_um_09.26.08.jpg
13 de agost 2025

An pëia ia cun de »Pici vari«. Le pröm film cört de Samuel Debon

En mertesc dl’ultima edema á l’Uniun di Ladins Val Badia presenté deboriada al regist Samuel Debon le film cört »Pici vari«, che é por l'ocajiun gnü mostré por le pröm iade al Museum Ladin Ciastel de Tor
La promoziun culturala ladina vá strades nöies cun mesi plü moderns. En chësc iade á l’Uniun di Ladins Val Badia tut l’ocajiun da sostegní na proposta nöia, chëra dla produziun de n film cört por ladin. 
Chësta é gnüda da Samuel Debon, jonn fotograf, scritur y regist da La Ila, che á tla serada de mertesc ai 5 d’agost al Museum Ladin Ciastel de Tor presenté deboriada ai mëmbri dl’Uniun di Ladins Val Badia so pröm film cört, realisé tres le sostëgn dl’Intendënza Film y Media dla Provinzia de ...
media/k2/galleries/30092/thumbs/StradadelParco20250804_123300_foliet_web.jpg
13 de agost 2025

Sofeade dal reśiro de machines

I à betù el pullman par deban: negun el tol. I à daerto el piazal de Agabona: negun el dora 
Dal 1 de agosto in Anpezo se pó montà sul pullman par deban, zenza pagà. Se śirà inaante coscita fin ai 9 de setenbre, anche del domegna, i dis de festa. El comun ‘l à fato par vede de convenze calchedun depì a lascià a ciaśa el so automobile, zenza śì a se ficià inze el gran reśiro de ma­chines che ‘l é ste dis, ma śoa poco. I foreste che vien ca a spaso, pichesee i taliane, i vó dorà ra so machina, soralduto se r’é bela, granda e noa. Coscita i Pullman i śira deboto voite, ficiade anche ...
media/k2/galleries/30120/thumbs/Bildschirmfoto_2025-08-12_um_10.33.57.jpg
13 de agost 2025

Na gran sala da bal

Strumënc a archët y a fla, percuscions y meludies da bal: »Sonoton dances« à traspurtà tl mond di bai
Stravinsky, Tchaikovsky, Rach­ma­ninoff, Grieg y d’auter: l’urchestra Sonoton à tenì si cunzerc sun la pla­­za de Chemun de Sëlva. Sot ala bachëta de Alex Designori a l’urche­stra purtà dant pec scialdi cunesciui. L ie unit adalerch truepa jënt per scuté su la meludies che fova coche n viac tla sales da bal di ani passei. Tres la sëires àl menà Martina Rier.

Ti on fat vel’dumanda al dirighënt Alex Designori, che à dat la batuda ai cunzerc l cuarto iede.

La ntervista cun ...
media/k2/galleries/30118/thumbs/Bildschirmfoto_2025-08-12_um_10.32.01.jpg
13 de agost 2025

Jon ala festa di Destudafuech y ala defileda dla usanzes

Tal zënter Iman fòvel l’ultima fin dl’ena la festa di Destudafuech de Santa Cristina che à metù a jì doi dis de blëita. Oradechël fòvel nce na defileda metuda a jì dala Lia dl Turism de Santa Cristina
Nce chëst ann à i Destudafuech de Santa Cristina urganisà si festa ta Iman. N chëla fin dl’ena à nce la Lia dl Turism metù a jì na defileda. Na gran bela cumpëida de jënt iel stat sibe la sada che la dumënia.
N sada à la festa scumencià dala cinch domesdì. Dala ot da sëira àl sunà la grupa »Plumac«. La grupa a sunà nchin a tert y n valguni à nce abù l snait de balé mpue pra i ritms mescedei. Do la diesc da sëira àn pudù se spusté mpue plu injù pra l stont dala snops ulache DJ Diegopesx à ...
media/k2/galleries/30117/thumbs/Bildschirmfoto_2025-08-12_um_10.29.54.jpg
13 de agost 2025

Ritm che bat coche l cuer

Na cunversazion cun l scultëur Markus Delago de si viac tla Guinea, de sonns, deficulteies, esprescion criativa y dla crissa de cie che ie mpurtant

»Mpue autramënter me éi maginà mi viac«, me àl dit, »ma da n pont de ududa de svilup fòvel l drë’ mu­mënt per mé per me n jì«. Markus De­lago (*1964) de Urtijëi ie jit doi mëns y mez alalongia a Conakry, la capitela dla Guinea tl Africa dl’Ovest per suné l djembe, na per­cuscion locala. Pià ju iel zënza fonin, ruvà de reviers iel cun truep lecorc y n viac che l à mudà.

Delago à fat d’uni sort de lëures, ti ultims ani se àl dedica al nsenia­mënt tl Lizeum d’Ert. Da mpue de tëmp ne ...

media/k2/galleries/30113/thumbs/bivach_furciarossa_paulerlacher.jpg
13 de agost 2025

Vita nea por le bivach "Baccon–Baborka"

Da püch plü co n’edema pón dormí sön Furcia Rossa te n bivach renové de planta. Le proiet é garaté sot le patrozine dla Lia dai Crëp Mareo, AVS y Lia da Munt Ladinia; la coordinaziun é stada tles mans de Andrea Willeit d’La Pli, por chël che le bivach é cotan deplü co "ma" na ücia de lën. I s’al án cuntada empara
Desche i sán, á la Pröma Vera dal Monn albü so scenar cröde ince danter nostes munts ladines, olache soldas á mossü combater no ma cuntra le nemich, mo dandadöt ince cuntra le tomp y les condiziuns tichenoses dla vita sö alalt. Por ciafé altamo en pü’ d’assosta, êl gnü fat sö desënes de baraches dai soldas, gonot ince ma de te baraches de fortüna. La maiú pert é sambën dedô gnüdes desmotüdes; d’atres é romagnüdes en pe y sorvësc aldedancö desco bivacs por i alpinisć.

Ensciö ésera ince stada sön ...
media/k2/galleries/30110/thumbs/jolanda_crepaz_mostra.jpg
12 de agost 2025

En recort de Andrea Soraperra

Te Comun de Cianacei l é fora na mostra temporana per recordèr l scultor da Penìa.
Dal prum de aost a la fin del meis l é stat avert te sala del Consei te Comun de Cianacei na mostra temporana con statues e chèdres zipié de Andrea Soraperra da Penia, se n jit ai 31 de otober del 2022. La pissèda, descheche ne à contà sia femena Jolanda Crepaz che à rencurà l’esposizion, la é vegnuda fora l an passà, en ocajion de “Tel cher de Penia”: »L é stat Sabrina Del Favero, conseiera de Comun, che la ne aea dat l’idea de endrezèr vèlch chiò te Comun per recordèr Andrea e donca via per ...