21 de november 2026
Sentir, rejonèr e viver l dejiderie de esser genitores
L Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia, en colaborazion con la Scola Ladina, sostegn na lingia de laboratories endrezé da ALFID con Projet 92 e la Coccinella.
Da l’esperienza che ALFID é do che la porta inant tras l Portel de Scout, Orientament e Mediazion familièra, l é vegnù fora l besegn de creèr momenc de confront anter genitores per compagnèr i fies te sie percors de crescimonia e renforzèr sia competenzes de genitores. L Servije sozio-assistenzièl à tout su chesta domana e l à tout ite la Scola Ladina e autra realtèdes del teritorie che, ensema a ALFID, à proponet chest projet che se met dant l obietif de sostegnir l esser genitores.
Per chest l ...
Da l’esperienza che ALFID é do che la porta inant tras l Portel de Scout, Orientament e Mediazion familièra, l é vegnù fora l besegn de creèr momenc de confront anter genitores per compagnèr i fies te sie percors de crescimonia e renforzèr sia competenzes de genitores. L Servije sozio-assistenzièl à tout su chesta domana e l à tout ite la Scola Ladina e autra realtèdes del teritorie che, ensema a ALFID, à proponet chest projet che se met dant l obietif de sostegnir l esser genitores.
Per chest l ...
21 de november 2026
Fascegn al luster a la mostra de ucie
Ence 5 arlevadores da Fascia à tout part a la Garda Aves show 2026 e con si ucie de desvalive sort i se à vadagnà de bele posizion.
»Arlevar l é defener«, coscita l é scrit sul sit internet de la Sociazion Ornitologica Trentina. De chesta sociazion fasc part ence 5 fascegn che ai 24 e 25 de otober à tout part a la Garda Aves show 2026, la 49^ edizion de la mostra ornitologica internazionala che ogne an vegn endrezà a Riva del Garda. Chel del arlevament di ucie l é dut n mondo da descorir e semper più jent ciapa enteres e gaissa de l cognoscer miec e de se dar ju.
Aon sentù Elisa Pedergnana e Paola Locatin che à l arlevament ...
»Arlevar l é defener«, coscita l é scrit sul sit internet de la Sociazion Ornitologica Trentina. De chesta sociazion fasc part ence 5 fascegn che ai 24 e 25 de otober à tout part a la Garda Aves show 2026, la 49^ edizion de la mostra ornitologica internazionala che ogne an vegn endrezà a Riva del Garda. Chel del arlevament di ucie l é dut n mondo da descorir e semper più jent ciapa enteres e gaissa de l cognoscer miec e de se dar ju.
Aon sentù Elisa Pedergnana e Paola Locatin che à l arlevament ...
21 de november 2026
Mpue de cumedia te Sëlva
La lia Teater de Sëlva à festejà n sada dl'ena passeda i 60 ani dla lia cun si cumëmbri y cumpanies
“É pensà giut a cie che dësse dì. Dessi pa rujené dla storia dla lia? Iló ne finons plu”, nscila à l presidënt dla lia Igor Demetz giaurì la sëira tla sala de teater de calonia te Sëlva. Per se njenië ca y abiné la drëta paroles ti àl damandà aiut ala nteligënza artifiziela, a ChatGPT. Povester sà chël da ti dì ite vel’ pensier o frasa acorta de n persunaje de teater y cultura. “L fova bën nteressant a liejer chisc dic, ma ne me recunesciove te degun. Per mé sëis vo l teater! Vo sëis la ...
“É pensà giut a cie che dësse dì. Dessi pa rujené dla storia dla lia? Iló ne finons plu”, nscila à l presidënt dla lia Igor Demetz giaurì la sëira tla sala de teater de calonia te Sëlva. Per se njenië ca y abiné la drëta paroles ti àl damandà aiut ala nteligënza artifiziela, a ChatGPT. Povester sà chël da ti dì ite vel’ pensier o frasa acorta de n persunaje de teater y cultura. “L fova bën nteressant a liejer chisc dic, ma ne me recunesciove te degun. Per mé sëis vo l teater! Vo sëis la ...
21 de november 2026
Sciöche verda de comun, danter segurëza, trafich y sconanza
Te n’intervista nes cunta Helmut Pescollderungg, polizist dl Comun de Corvara, dles mansciuns y dles desfides atuales
Chësta problematica, i la conesciun: vigni ann röia adalerch milesc y milesc vijitadus söi jus dolomitics che fej pert dl patrimone UNESCO. Cun l’aflus de jënt vëgnel adalerch ince desfides nöies, ci che reverda la segurëza, la viabilité y la sconanza dl teritore. La gestiun dl trafich y dla mobilité sö alalt é dötaorela n
tema cialt, dantadöt sëgn che al vëgn lauré ala proietaziun de n raiun a trafich limité (ZTL) sön le Ju de Frara. Le trafich söi jus porta ince plü trafich ti paisc a sü pisc, ...
Chësta problematica, i la conesciun: vigni ann röia adalerch milesc y milesc vijitadus söi jus dolomitics che fej pert dl patrimone UNESCO. Cun l’aflus de jënt vëgnel adalerch ince desfides nöies, ci che reverda la segurëza, la viabilité y la sconanza dl teritore. La gestiun dl trafich y dla mobilité sö alalt é dötaorela n
tema cialt, dantadöt sëgn che al vëgn lauré ala proietaziun de n raiun a trafich limité (ZTL) sön le Ju de Frara. Le trafich söi jus porta ince plü trafich ti paisc a sü pisc, ...
21 de november 2026
Lungiarü: Santa Zezilia cun onoranzes
Le Cor de dlijia da Lungiarü á festejé süa patrona cun na mëssa solëna. Por l’ocajiun él gnü onoré cater ciantarins da 40 y ince le mone Paul Clara cun la fomena Maria
Ai 15 de novëmber á le Cor de dlijia da Lungiarü festejé la festa de süa patrona Santa Zezilia, patrona dla musiga sacra. Por l’ocajiun él gnü tigní te dlijia na santa mëssa solëna, zelebrada dal degan siur Klaus Sottsas. Le Cor de dlijia cun so dirighënt Sepl Pezzei y orghelist Pio Pescoller, á abelí musicalmënter la funziun cun la "Festmesse in B" de Heinrich Walder y á insciö porté pro a n’atmosfera dër da festa.
Do la santa mëssa él gnü onoré en particolar cater mëmbri dl cor: Teodora ...
Ai 15 de novëmber á le Cor de dlijia da Lungiarü festejé la festa de süa patrona Santa Zezilia, patrona dla musiga sacra. Por l’ocajiun él gnü tigní te dlijia na santa mëssa solëna, zelebrada dal degan siur Klaus Sottsas. Le Cor de dlijia cun so dirighënt Sepl Pezzei y orghelist Pio Pescoller, á abelí musicalmënter la funziun cun la "Festmesse in B" de Heinrich Walder y á insciö porté pro a n’atmosfera dër da festa.
Do la santa mëssa él gnü onoré en particolar cater mëmbri dl cor: Teodora ...
20 de november 2026
Consei General, al zenter sanità e confront consiliar
Te l'ultima sentèda l é stat tout dant ence na interogazion sul ospedèl e na mozion su la Cèsa de la Comunanza. Aproà l Pian de politica linguistica e culturèla per l 2027 de beleche 552 mile euro.
L é stat rejonà ence de sanità publica tel ultim Consei general chiamà ite en jebia ai 12 de november te sala gran del del Comun General de Fascia. Al orden del dì la interogazion del Grop Neva UAL sul ospedèl de Ciavaleis e la mozion de la conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian su la classificazion de la Cèsa de la Comunanza.
Regolamenc e etres projec
N’autra mozion é stata prejentèda dal Grop Neva UAL per domanèr che vegne chiamà ite la Comiscion Afares Istituzionèi per mudèr i articoi 37 ...
L é stat rejonà ence de sanità publica tel ultim Consei general chiamà ite en jebia ai 12 de november te sala gran del del Comun General de Fascia. Al orden del dì la interogazion del Grop Neva UAL sul ospedèl de Ciavaleis e la mozion de la conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian su la classificazion de la Cèsa de la Comunanza.
Regolamenc e etres projec
N’autra mozion é stata prejentèda dal Grop Neva UAL per domanèr che vegne chiamà ite la Comiscion Afares Istituzionèi per mudèr i articoi 37 ...
20 de november 2026
Coachella y na stëila per Giorgio Moroder
La lijënda de mujiga de Urtijëi ie unì unerà dala Lia Hotel y Gastronomia de Südtirol. Y na gran nuvità: per l prim iede uderàn Moroder pra l festival de mujiga Coachella
L'assoziazion Hotel y Gastronomia HGV à unerà Giorgio Moroder cun la stëila HGV 2026. Cun chësc uelen uneré si lëur de vita y si liam sterch cun Gherdëina y Südtirol - nce sce l à na gran cariera nternaziunela. De chësc ons repurtà coche nce che la lijënda de mujiga fajerà doi de gran reprejentazions mujigheles pra l festival Coachella 2027, un di majeri festival de mujiga a livel mundiel.
Julia Lardschneider
Dut l articul tla edizion atuela.
L'assoziazion Hotel y Gastronomia HGV à unerà Giorgio Moroder cun la stëila HGV 2026. Cun chësc uelen uneré si lëur de vita y si liam sterch cun Gherdëina y Südtirol - nce sce l à na gran cariera nternaziunela. De chësc ons repurtà coche nce che la lijënda de mujiga fajerà doi de gran reprejentazions mujigheles pra l festival Coachella 2027, un di majeri festival de mujiga a livel mundiel.
Julia Lardschneider
Dut l articul tla edizion atuela.
20 de november 2026
La ciampana Concordia 2000 sona da festa
Comentar de pruma
Ciamó é le logo ofizial dal raiun turistich de Plan de Corones zonza ennom ladin, mo cösc dess tosc se müdé, deache le comité de direziun dla sozieté »Kronplatz Brand« á fat fora en dededolönesc da tó ete endô le toponim ladin y da se lascé aconsié tal dagní da en grup de raprejentanc locai dla cultura y dal turism sön co trasmëter al intern y al estern la identité culturala. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Ciamó é le logo ofizial dal raiun turistich de Plan de Corones zonza ennom ladin, mo cösc dess tosc se müdé, deache le comité de direziun dla sozieté »Kronplatz Brand« á fat fora en dededolönesc da tó ete endô le toponim ladin y da se lascé aconsié tal dagní da en grup de raprejentanc locai dla cultura y dal turism sön co trasmëter al intern y al estern la identité culturala. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
20 de november 2026
Chësta edema s’l’unse cuntada cun Elisabeth Vinati, studënta apascionada de storia
Dancà y da na pert
Poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Elisabeth Vinati, i á 18 agn y i vir a La Val. I vá a scora a La Ila, tles Scores Altes, olache iniann stlujarái jö i cin’ agn tl lizeum de sciënzes umanes.
Chësc ann fajaraste l’ejam de madoranza. Ciügn é pa tü pinsiers de chësc vers?
Al é n ann n pü rî, an mëss ponsé a tröp. Ara vëgn da se fá pinsiers sön ci che an ó fá dedô y le messëi chirí fora danter dötes les poscibilités é valgamia rî. Tl chirí röion tres indô pro val’ de ...
Poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Elisabeth Vinati, i á 18 agn y i vir a La Val. I vá a scora a La Ila, tles Scores Altes, olache iniann stlujarái jö i cin’ agn tl lizeum de sciënzes umanes.
Chësc ann fajaraste l’ejam de madoranza. Ciügn é pa tü pinsiers de chësc vers?
Al é n ann n pü rî, an mëss ponsé a tröp. Ara vëgn da se fá pinsiers sön ci che an ó fá dedô y le messëi chirí fora danter dötes les poscibilités é valgamia rî. Tl chirí röion tres indô pro val’ de ...
19 de november 2026
La poesia é la morvëia che insëgna
La racoiüda de poesies nöia de Silvia Liotto é danman. L'auturia nes cunta tres n'intervista de süa publicaziun nöia
»Il tempo dà ragione – Le tëmp dá rajun« é le titul dl liber de poesies nü de Silvia Liotto, publiché cun l’editur »La Vita Felice« da Milan. Al é la secunda racoiüda de poesies originales, scrites dal’auturia te dui lingac, tl talian y tl ladin. Proscimamënter gnarál a s’al dé deplü apuntamënc cun la scrituria davagnadëssa dla 10. ediziun dl pest de poesia »Angelo Trebo«. I un porchël tut l’ocajiun da ti fá n valgünes domandes.
La Usc De ci nen vára pa te chësta racoiüda de poesies?
(Silvia ...
»Il tempo dà ragione – Le tëmp dá rajun« é le titul dl liber de poesies nü de Silvia Liotto, publiché cun l’editur »La Vita Felice« da Milan. Al é la secunda racoiüda de poesies originales, scrites dal’auturia te dui lingac, tl talian y tl ladin. Proscimamënter gnarál a s’al dé deplü apuntamënc cun la scrituria davagnadëssa dla 10. ediziun dl pest de poesia »Angelo Trebo«. I un porchël tut l’ocajiun da ti fá n valgünes domandes.
La Usc De ci nen vára pa te chësta racoiüda de poesies?
(Silvia ...
19 de november 2026
La Crousc Biencia à prejentà l grop Joegn
I é de 14 da duta la val, dai 12 ai 17 egn. Didé dai volontadives e i istrutores i empèra a fèr l prum socors.
Na maia bruna con su na ambulanza che cor svelta e grignolenta e la scrita ‘Joegn Crousc Biencia’. L é la mondura, col logo dessegnà da Manuel Riz, del grop de Joegn de la Crousc Biencia de Cianacei. I é de 14, da duta la val: Soraya Blasin, Maikol Bonanno, Sophie Calzavara, Alessandro Defrancesco, Robert Fosco, Viola Ioriatti, Fabian Pederiva, Giulia Planchensteiner, Enea Primus Debertol, Caterina Riz, Emma Riz, Luca Salvador, Ilaria e Cristian Settani.
En sabeda ai 14 de november i ...
Na maia bruna con su na ambulanza che cor svelta e grignolenta e la scrita ‘Joegn Crousc Biencia’. L é la mondura, col logo dessegnà da Manuel Riz, del grop de Joegn de la Crousc Biencia de Cianacei. I é de 14, da duta la val: Soraya Blasin, Maikol Bonanno, Sophie Calzavara, Alessandro Defrancesco, Robert Fosco, Viola Ioriatti, Fabian Pederiva, Giulia Planchensteiner, Enea Primus Debertol, Caterina Riz, Emma Riz, Luca Salvador, Ilaria e Cristian Settani.
En sabeda ai 14 de november i ...
19 de november 2026
Sostegnir i teritories per stravardèr si lengac
Tel ultim event per i 80 egn de l'Autonomia la Provinzia de Trent à binà adum te n convegn su la mendranzes linguistiches raprejentanc ladins, mochegn e zimbres, esperc e na delegazion sorba da la Lusazia.
La Provinzia Autonoma de Trent à serà su i festejament per l cedean de la Cordanza de Paris anter De Gasperi e Gruber, fondament de l'autonomia provinzièla, te n convegn con la mendranzes linguistiches recognosciudes de sia provinzia per sotrissèr che l é i pilèstres che rec chesta autonomia.
Ai 11 de november te la sala Depero del Palaz de la Provinzia l é stat rejonà del raport anter la popolazions che rejona lengac desferenc e l'autonomia di teritories olache les vif: l titol »Derit al ...
La Provinzia Autonoma de Trent à serà su i festejament per l cedean de la Cordanza de Paris anter De Gasperi e Gruber, fondament de l'autonomia provinzièla, te n convegn con la mendranzes linguistiches recognosciudes de sia provinzia per sotrissèr che l é i pilèstres che rec chesta autonomia.
Ai 11 de november te la sala Depero del Palaz de la Provinzia l é stat rejonà del raport anter la popolazions che rejona lengac desferenc e l'autonomia di teritories olache les vif: l titol »Derit al ...
19 de november 2026
Ulà crësc pa l ciof dla forza?
"Sidamilu" ie l titul dl liber per mutons che ie unì prejentà l'ena passeda tla biblioteca a Urtijëi. La storia ie scirta nce per badiot y gherdëina
L ie d’uni sort de forzes, de teles che n vëija y de teles che n ne vëija nia. L ie la forza de ulentà, chëla di talënc y chëla dla fantajia. Y propi da chësta forzes ie nasciù l liber dal titul “Sidamilu”, n liber nuef per mutons scrit per gherdëina, badiot, talian y tudësch. L ie la storia dl pitl mut Sidamilu, n mut che viv tla America dl Sud. N di se amàlel, l giapa fiëura. Pundù tl liet scumëncel a fantajië. Y l pëia via de viac, a crì l ciof dla forza. Ulá cresceràl pa?
La autëures dl ...
L ie d’uni sort de forzes, de teles che n vëija y de teles che n ne vëija nia. L ie la forza de ulentà, chëla di talënc y chëla dla fantajia. Y propi da chësta forzes ie nasciù l liber dal titul “Sidamilu”, n liber nuef per mutons scrit per gherdëina, badiot, talian y tudësch. L ie la storia dl pitl mut Sidamilu, n mut che viv tla America dl Sud. N di se amàlel, l giapa fiëura. Pundù tl liet scumëncel a fantajië. Y l pëia via de viac, a crì l ciof dla forza. Ulá cresceràl pa?
La autëures dl ...
19 de november 2026
Grop da Bal da Fodom, AAA se chier sonadous e balerins
L bilánz del 2026 ntra corsc de bal e manifestazion
Co la ciastagnada metuda a jì nsabeda passada al Taulac a La Plié l Grop da Bal da Fodom l a saré ite l’ativité per l 2026. Ence chël che va a se fenì l é sté n ann empegnatif per i balerins e le balerine fodome, che ten su e porta ennavánt la tradizion del balé e dei bai popolars. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Co la ciastagnada metuda a jì nsabeda passada al Taulac a La Plié l Grop da Bal da Fodom l a saré ite l’ativité per l 2026. Ence chël che va a se fenì l é sté n ann empegnatif per i balerins e le balerine fodome, che ten su e porta ennavánt la tradizion del balé e dei bai popolars. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de november 2026
Meludies desfrëntes y uneranzes mpurtantes
Santa Zezilia unereda cun n cunzert nce te Sëlva. Deplù tl articul
N dumënia ai 15 de nuvëmber dala cinch domesdì à la Mujiga de Sëlva tenì si cunzert de Santa Zezilia, tla palestra dl medemo luech. "Nëus fajon for trëi de gran pruiec. D'ansciuda ons fat l cunzert te dlieja y on purvà doi mënsc alalongia, idem per l'instà ons fat doi mënsc de proes y sunà dut l instà y da setëmber inant se ons mo njenià ca per l cunzert de Santa Zezilia", nscila l dirighënt Alexander Perathoner dl Orp, che à mo njuntà: "Fajon n mescedoz: de vënderdi iel for stat la gran proa ...
N dumënia ai 15 de nuvëmber dala cinch domesdì à la Mujiga de Sëlva tenì si cunzert de Santa Zezilia, tla palestra dl medemo luech. "Nëus fajon for trëi de gran pruiec. D'ansciuda ons fat l cunzert te dlieja y on purvà doi mënsc alalongia, idem per l'instà ons fat doi mënsc de proes y sunà dut l instà y da setëmber inant se ons mo njenià ca per l cunzert de Santa Zezilia", nscila l dirighënt Alexander Perathoner dl Orp, che à mo njuntà: "Fajon n mescedoz: de vënderdi iel for stat la gran proa ...
19 de november 2026
Ne à lascià don Erminio Vanzetta
L se à destudà en mercol ai 18 de november. La sepoltura doman te gejia de Juan.
En mercol ai 18 de november da sera se à destudà don Erminio Vanzetta. Don Erminio l é nasciù forin Juan ai 29 de mèrz del 1933 e l é stat ordenà preve a Trent ai 22 de mèrz del 1958. Dal 1962 al 1967 l é stat coadiutor a Sèn Jan e do aer ret la parochies de Bondon e Baitoni l é stat per n muie de egn vin Primier. Del 2004 l é ruà endò a Sèn Jan e l à ret la parochia de Vich e dapò ence chela de Soraga fin del 2014 canche l é ruà don Andrea Malfatti e el restà colaborador. Del 2023 la parochies ...
En mercol ai 18 de november da sera se à destudà don Erminio Vanzetta. Don Erminio l é nasciù forin Juan ai 29 de mèrz del 1933 e l é stat ordenà preve a Trent ai 22 de mèrz del 1958. Dal 1962 al 1967 l é stat coadiutor a Sèn Jan e do aer ret la parochies de Bondon e Baitoni l é stat per n muie de egn vin Primier. Del 2004 l é ruà endò a Sèn Jan e l à ret la parochia de Vich e dapò ence chela de Soraga fin del 2014 canche l é ruà don Andrea Malfatti e el restà colaborador. Del 2023 la parochies ...
19 de november 2026
Se deslië
La cuinta tlasses dl Lizeum d'Ert Cademia y dla Prufesciunela à fat si festa de matura
"Disconnect" ie stata la festa de matura de la cuinta tlasses A, B y C dl Lizeum d'Ert Cademia y dla Scola Prufesciunela per l Artejanat artistich de Urtijëi, che ie stata n sada ai 14 de nuvëmber tla Cësa di Cungresc de Urtijëi.
Na sculea nes à cuntà deplù de coche la ie jita. Chësc pudëis liejer tl articul che vën ora tla edizion nueva de La Usc de n vënderdi ai 20 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
"Disconnect" ie stata la festa de matura de la cuinta tlasses A, B y C dl Lizeum d'Ert Cademia y dla Scola Prufesciunela per l Artejanat artistich de Urtijëi, che ie stata n sada ai 14 de nuvëmber tla Cësa di Cungresc de Urtijëi.
Na sculea nes à cuntà deplù de coche la ie jita. Chësc pudëis liejer tl articul che vën ora tla edizion nueva de La Usc de n vënderdi ai 20 de nuvëmber.
Julia Lardschneider



