05 de november 2026
Cun le parapënt te na gru
A Corvara n ël che orô arsí cun le parapënt é romagnü taché pro n brac de na gru. L’intervënt particolar s’á stlüt jö bun y te püch tëmp
En sabeda ai 31 de otober él gnü cherdé les unités dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, sciöche i stödafüch da Corvara y chi da La Ila por n intervënt che an ne vëiga nia vigni de.
A Corvara tl plan dlungia le stadion dla dlacia, n post chirí dantadöt da chi che jora cun le parapënt sciöche post de arsida, á n ël porvé da dé sura. L’arsida ne ti é nia cis garatada ala porsona che é restada tacada pro na gru de n cantier daimpró al post d’arsida. L’ambrela y i fis dl parapënt s’á lubrí incër le brac dla ...
En sabeda ai 31 de otober él gnü cherdé les unités dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, sciöche i stödafüch da Corvara y chi da La Ila por n intervënt che an ne vëiga nia vigni de.
A Corvara tl plan dlungia le stadion dla dlacia, n post chirí dantadöt da chi che jora cun le parapënt sciöche post de arsida, á n ël porvé da dé sura. L’arsida ne ti é nia cis garatada ala porsona che é restada tacada pro na gru de n cantier daimpró al post d’arsida. L’ambrela y i fis dl parapënt s’á lubrí incër le brac dla ...
05 de november 2026
I Studafech da Vich é te la neva caserma
I se à tramudà con duc i mesi. Ades i à n bel gran post sun doi partimenc.
I Studafech da Vich se à tramudà ofizialmenter te la neva caserma te zenter de Vich. En sabeda ai 17 de otober i à portà ite i mesi e jà en domenia i più ascorc à podù sentir la sirena sonar te paisc. L Comandant disc che no i se à amò pissà canche vegnarà fat l’inaugurazion ofiziala. »Se sion bogn de se endrezar faron zeche de più gran l’aisciuda che vegn, senó endrezaron zeche de più picol con benediscion jà chest meis.«
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di ...
I Studafech da Vich se à tramudà ofizialmenter te la neva caserma te zenter de Vich. En sabeda ai 17 de otober i à portà ite i mesi e jà en domenia i più ascorc à podù sentir la sirena sonar te paisc. L Comandant disc che no i se à amò pissà canche vegnarà fat l’inaugurazion ofiziala. »Se sion bogn de se endrezar faron zeche de più gran l’aisciuda che vegn, senó endrezaron zeche de più picol con benediscion jà chest meis.«
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di ...
05 de november 2026
Plan de Corones: "Porté ite indô l’inom ladin tl logo"
Les gran discusciuns y critiches do che al é gnü straiché l’inom ladin de Plan de Corones dal logo ofizial dla regiun turistica, á porté a na incuntada danter les perts, stada en mercui sëra ai 4 de novëmber a Al Plan.
Ala incuntada a Al Plan á tut pert rapresentanc dl turism, dl Comun y ince dla comunité ladina. Te n comunicat mené fora incö, lion che "i rapresentanc dl turism á dé pro de avëi sotvaluté la faziun emozionala y culturala dl’esclujiun dl inom ladin. Al i desplej da avëi ofenü jënt te so lian cun le lingaz y süa cultura. Tl medem tëmp ái splighé i obietifs strategics dla posiziun nöia: fá gní le raiun de vacanza plü visibl y conesciü a livel internazional. Ai s’á mostré contënc che la strategia ...
Ala incuntada a Al Plan á tut pert rapresentanc dl turism, dl Comun y ince dla comunité ladina. Te n comunicat mené fora incö, lion che "i rapresentanc dl turism á dé pro de avëi sotvaluté la faziun emozionala y culturala dl’esclujiun dl inom ladin. Al i desplej da avëi ofenü jënt te so lian cun le lingaz y süa cultura. Tl medem tëmp ái splighé i obietifs strategics dla posiziun nöia: fá gní le raiun de vacanza plü visibl y conesciü a livel internazional. Ai s’á mostré contënc che la strategia ...
05 de november 2026
Na bona sajon per la uties da mont
La presidenta Roberta Silva fèsc n bilanz del istà: na clientela più consapevola e n bon uton per slongèr la sajon.
En mèrtesc ai 27 de otober se à dejout la radunanza de la sociazion Refuges del Trentin. Aon domanà fora la presidenta Roberta Silva, che fèsc jir la utia Roda de Vael: »L é stat na sajon positiva e belebon chieta. L bon temp à didà a aer fora e fora jent zenza che sie mai na conzentrazion desmesurèda, no l é mai stat na dì con pien de jent e la dì do nia deldut«.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
En mèrtesc ai 27 de otober se à dejout la radunanza de la sociazion Refuges del Trentin. Aon domanà fora la presidenta Roberta Silva, che fèsc jir la utia Roda de Vael: »L é stat na sajon positiva e belebon chieta. L bon temp à didà a aer fora e fora jent zenza che sie mai na conzentrazion desmesurèda, no l é mai stat na dì con pien de jent e la dì do nia deldut«.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
05 de november 2026
N poz de emergenza per l Comun de Sèn Jan
L Consei provinzièl, te sia sentèda de anché, à aproà la proponeta de mozion del conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi che empegna la Jonta a sostegnir l Comun a verifichèr la fatibilità tecnica de n poz per pompèr su èga te situzions de besegn.
La costion de l’èga l é una de la prioritèdes de l’aministrazion de Comun de Sèn Jan e l é ence una de cheles che seghita a la tegnir sot prescion. Duc cognosc i problemes leé a la rei de l’èga da beiver e al fat che l bosserlai de Soal, da olache l comun ciapa la maor cantità de èga, sie te n post delicat, per via che a ogne temporèl la èghes se mocigna e se entesseea. L Comun de Sèn Jan te chisc egn l à investì n muie de ressorses, tant sies che de contribuc de la Provinzia de Trent, per ...
La costion de l’èga l é una de la prioritèdes de l’aministrazion de Comun de Sèn Jan e l é ence una de cheles che seghita a la tegnir sot prescion. Duc cognosc i problemes leé a la rei de l’èga da beiver e al fat che l bosserlai de Soal, da olache l comun ciapa la maor cantità de èga, sie te n post delicat, per via che a ogne temporèl la èghes se mocigna e se entesseea. L Comun de Sèn Jan te chisc egn l à investì n muie de ressorses, tant sies che de contribuc de la Provinzia de Trent, per ...
05 de november 2026
Cianté y fé amezizia
Laura Stuffer de Urtijëi ie da setëmber incà una dla doi dirighëntes dl Cor di mutons de Südtirol. Nia da giut iel stat doi cunzerc a Persenon y Algund y l à ciantà pea mutons y mutans dla valedes ladines
L fova l prim iede per Laura Stuffer y Sofie Pedevilla coche dirighëntes dl Cor di mutons dl Südtirol y la à butà: ai 24 de utober a Persenon tl Vinzentinum y ai 25 de utober tl Thalguterhaus a Algund iel stat doi de biei cunzerc de si cor, deberieda cun l Cor “junior” de Südtirol sot ala bachëta de Waltraud Pörnbacher. L ie unì ciantà d’uni sort de pec: dala cianties africanes a chëles pop y sambën che l ne pudova nia mancë vel’ pez de mujiga da mont.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla ...
L fova l prim iede per Laura Stuffer y Sofie Pedevilla coche dirighëntes dl Cor di mutons dl Südtirol y la à butà: ai 24 de utober a Persenon tl Vinzentinum y ai 25 de utober tl Thalguterhaus a Algund iel stat doi de biei cunzerc de si cor, deberieda cun l Cor “junior” de Südtirol sot ala bachëta de Waltraud Pörnbacher. L ie unì ciantà d’uni sort de pec: dala cianties africanes a chëles pop y sambën che l ne pudova nia mancë vel’ pez de mujiga da mont.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla ...
05 de november 2026
Ra vojes de ‘l outon
Un Premio Nobel, un gran scritor, i zerve: pensiere e sentimente, che vien da ra natura, par ‘na musica che dute podon scotà. Basta voré
Canche i r’à ciamada da ra Svezia, da ra Academia che i dajea el Nobel 2026 par ra leteratura, Anne Carson ra no respondea. I no śia adora a parlà con chesta filosofa, scritora e poetesa canadese. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Canche i r’à ciamada da ra Svezia, da ra Academia che i dajea el Nobel 2026 par ra leteratura, Anne Carson ra no respondea. I no śia adora a parlà con chesta filosofa, scritora e poetesa canadese. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de november 2026
Via y su sun podest
N sada, ai 31 de utober iel a Predazzo stat i Campiunac talians assoluc y iunior de saut y de cumbinazion nordica
La jiva de sauté sun l saut Hs107 y pra la cumbinazion fòvel, davia che le fova sambën mo deguna nëif, la verscion cun i skiroll. Danter i atlec y l'atletes che à fat pea, àl fat pea de plu de Gherdëina y de Fascia. Chisc:ëstes à fat de bon resultac y udon tan che duc:tes sun podest.
I resultac tl articul che abinëis tla plates dl sport dla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
La jiva de sauté sun l saut Hs107 y pra la cumbinazion fòvel, davia che le fova sambën mo deguna nëif, la verscion cun i skiroll. Danter i atlec y l'atletes che à fat pea, àl fat pea de plu de Gherdëina y de Fascia. Chisc:ëstes à fat de bon resultac y udon tan che duc:tes sun podest.
I resultac tl articul che abinëis tla plates dl sport dla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
05 de november 2026
Lën, pisciadoi, nuet y la mueia di crëps
Do belau diesc ani zënza mostra, iel stat la giaurida de na mostra de Egon Rusina tl Tublà da Nives te Sëlva
Ai 30 de utober dala ot da sëira iel stat la vernissage dla mostra "Lën - Pisciadoi - Nuet - Mueia di crëps" de Egon Moroder Rusina tl Tublà da Nives. Zentrel te si lëures iel la natura y la persona. Rusina à fat tres n dialogh cun lëns, crëps y pisciadoi ulù nriescer i sucrëc dla natura.
L ie unit adalerch truepa jënt.
Deplù di lëures y de reflescions pudëis tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
Ai 30 de utober dala ot da sëira iel stat la vernissage dla mostra "Lën - Pisciadoi - Nuet - Mueia di crëps" de Egon Moroder Rusina tl Tublà da Nives. Zentrel te si lëures iel la natura y la persona. Rusina à fat tres n dialogh cun lëns, crëps y pisciadoi ulù nriescer i sucrëc dla natura.
L ie unit adalerch truepa jënt.
Deplù di lëures y de reflescions pudëis tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
04 de november 2026
Joegn te piaz per n auter davegnir
Ruben Valentini, student da Cianacei a La Sapienza a Roma e comember de l’UDU (Union di Universitères), ne conta de la manifestazions, del moviment di joegn internazionèl e del besegn de n mudament sozièl.
Sacotanta persones seghita a se binèr te la piazes de la zitèdes taliènes per manifestèr: al zenter dantdaldut l cost semper maor de la vita, i taes a istruzion e sanità, la situazion internazionèla anter pèsc e aument de la speisa militèra, la condizions schietes de lurier (vegn domanà soraldut n smaorament di paamenc per constrastèr l’inflazion) e la politiches del goern.
Na pèrt del moviment l é students che proa a uzèr fora la dificoltèdes che i padesc. Aon domanà fora Ruben Valentini da ...
Sacotanta persones seghita a se binèr te la piazes de la zitèdes taliènes per manifestèr: al zenter dantdaldut l cost semper maor de la vita, i taes a istruzion e sanità, la situazion internazionèla anter pèsc e aument de la speisa militèra, la condizions schietes de lurier (vegn domanà soraldut n smaorament di paamenc per constrastèr l’inflazion) e la politiches del goern.
Na pèrt del moviment l é students che proa a uzèr fora la dificoltèdes che i padesc. Aon domanà fora Ruben Valentini da ...
04 de november 2026
Dut l bon ala biblioteca!
La biblioteca "Tresl Gruber" de Santa Cristina à festejà si 45 ani, n dumënia ai 25 de utober
“A fé de bën ne fàlen mei”, dëssa la maestra de dessëni Tresl Gruber (1897–1978) avëi dit. A d’ëila ie dedicheda la biblioteca de Santa Cristina, a na persunalità ladina che se à dedicà cun cuer y ana a si rujeneda dl’oma. Mpue coche anda Tresl se ëssa mbincià, ie la biblioteca al didancuei na luegia de cultura, ma nce de ancunteda, ualche duc ie bënunii y ulache n se juda un cun l auter.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
“A fé de bën ne fàlen mei”, dëssa la maestra de dessëni Tresl Gruber (1897–1978) avëi dit. A d’ëila ie dedicheda la biblioteca de Santa Cristina, a na persunalità ladina che se à dedicà cun cuer y ana a si rujeneda dl’oma. Mpue coche anda Tresl se ëssa mbincià, ie la biblioteca al didancuei na luegia de cultura, ma nce de ancunteda, ualche duc ie bënunii y ulache n se juda un cun l auter.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
04 de november 2026
Secondo post per la poejia de Antonietta Crepaz
La poetëssa fodoma a tout pert col componiment dal titol »Ogni ousc conta«, selezioné ntra plù de 800. Segnalazion d’onour ence per la poejia »Fis«
N auter bel recugnisciment per la poejia ladina l é rué nchëstadì a la premiazion del concors de poejia per dialec e lengac de mendránza »Premio Città di Sermoneta«, ulache la poejia de Antonietta Crepaz dal titol »Ogni ousc conta« l’a vadagné l secondo posto su cuaji 800 componimenc manei ite, despartis nte cate sezion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
N auter bel recugnisciment per la poejia ladina l é rué nchëstadì a la premiazion del concors de poejia per dialec e lengac de mendránza »Premio Città di Sermoneta«, ulache la poejia de Antonietta Crepaz dal titol »Ogni ousc conta« l’a vadagné l secondo posto su cuaji 800 componimenc manei ite, despartis nte cate sezion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
04 de november 2026
La Grupa Balarins Urtijëi pra l Festival a Marrakech
L bal ne n'à nia debujën de na traduzion. Chësc à desmustrà te na maniera mpresciunënta la otava edizion di Marrakech Folklore Days dai 22 ai 25 de utober 2026
Metù a jì dala "Association du Patrimoine et du Folklore (APF)" deberieda cun l Minister dla Cultura marochin y la M-Avenue, à l festival abinà adum passa 640 grupes da 24 Paejes dl'Europa, dal'Africa, dal Orient Mesan nchin tl'America Latina. Sot al tema Terre de Paies et d'unité à l festival pità cater dis alalongia reprejentazions de folclor a livel nternaziunel, na gran defileda sun la M-Avenue, ancuntedes cultureles y workshops pra chëi che l univa balà. La finalità dla manifestazion ie ...
Metù a jì dala "Association du Patrimoine et du Folklore (APF)" deberieda cun l Minister dla Cultura marochin y la M-Avenue, à l festival abinà adum passa 640 grupes da 24 Paejes dl'Europa, dal'Africa, dal Orient Mesan nchin tl'America Latina. Sot al tema Terre de Paies et d'unité à l festival pità cater dis alalongia reprejentazions de folclor a livel nternaziunel, na gran defileda sun la M-Avenue, ancuntedes cultureles y workshops pra chëi che l univa balà. La finalità dla manifestazion ie ...
03 de november 2026
Monti Pallidi, na polisportiva capaze
La sozietà sportiva de Moena à chiamà ite la radunanza con la prejentazion de l’atività e del consuntif.
80 egn de storia, 80 egn de suzesc, 80 egn de sport a Moena. Percheche l’U.S. Monti Pallidi no l é demò agonism, l é soraldut comunanza. L é stat chisc i messajes uzé fora con forza a la radunanza ordenaria de la sozietà sportiva de Moena, chiamada ite ai 21 de otober te sala Simonin Maza de le scole. N moment istituzional emportant ma soraldut na ocajion de festa e de condivijion.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
80 egn de storia, 80 egn de suzesc, 80 egn de sport a Moena. Percheche l’U.S. Monti Pallidi no l é demò agonism, l é soraldut comunanza. L é stat chisc i messajes uzé fora con forza a la radunanza ordenaria de la sozietà sportiva de Moena, chiamada ite ai 21 de otober te sala Simonin Maza de le scole. N moment istituzional emportant ma soraldut na ocajion de festa e de condivijion.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
03 de november 2026
Prevenzion e cura del tumor al piet, la rei sul teritorie
L Comun de Sèn Jan à endrezà na scontrèda per cognoscer miec la malatia. L é stat prejentà la organisazions e la fegures sanitères e rejonà de la strategies per ge fèr front.
Otober l é l meis internazionèl de la prevenzion del tumor al piet e dachelanvìa, per sostegnir la sensibilisazion sun chest argoment, l’Aministrazion de Comun de Sèn Jan à endrezà na scontrèda en mèrtesc ai 20 de otober te sala de Consei de Comun a Poza. Chesta l era la terza de na lingia de scontrèdes su la sanità che l’assessora al sozièl Lucia Dellagiacoma à volù dedichèr a la sanità a 360 degrees.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Otober l é l meis internazionèl de la prevenzion del tumor al piet e dachelanvìa, per sostegnir la sensibilisazion sun chest argoment, l’Aministrazion de Comun de Sèn Jan à endrezà na scontrèda en mèrtesc ai 20 de otober te sala de Consei de Comun a Poza. Chesta l era la terza de na lingia de scontrèdes su la sanità che l’assessora al sozièl Lucia Dellagiacoma à volù dedichèr a la sanità a 360 degrees.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
03 de november 2026
Inò Oradini te Sëlva
L atlet de Rurëi Giovanni Oradini vënc l turnoi de tennis te Sëlva. L à batù te finela l jëunn de dejedot ani Simone Massellani. Per l trentin iel l segondo iede che l vënc l turnoi te Sëlva
Majera pert vën da nëus n feries. Giovanni Oradini vën da nëus per vëncer. Do la Sparkasse Alperia Trophy de Bulsan tl 2023 y l suzes te Sëlva tl 2024, à l jugadëur de tennis de Rurëi venciù mo n iede tl Südtirol. Tla finela dl Raiffeisen ITF M15 Val Gardena Südtirol che ie stata n sada ai 31 de utober te Sëlva, àl batù l trentin de dejedot ani Simone Massellani per 6:3, 6:4. L ie si sesto titul ITF, l terzo te Südtirol y l prim de chësta sajon.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di ...
Majera pert vën da nëus n feries. Giovanni Oradini vën da nëus per vëncer. Do la Sparkasse Alperia Trophy de Bulsan tl 2023 y l suzes te Sëlva tl 2024, à l jugadëur de tennis de Rurëi venciù mo n iede tl Südtirol. Tla finela dl Raiffeisen ITF M15 Val Gardena Südtirol che ie stata n sada ai 31 de utober te Sëlva, àl batù l trentin de dejedot ani Simone Massellani per 6:3, 6:4. L ie si sesto titul ITF, l terzo te Südtirol y l prim de chësta sajon.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di ...
03 de november 2026
L Gherdëina bat i prims
N sada domesdì à l FC Gherdëina venciù l gran juech contra l Tscherms Marling per 4 a 0
I tifosi à festejà n sada ai 31 de utober ta Mulin da Coi na bela vënta ladina. La prima scuadra de Gherdëina à batù per 4 a 0 l Tscherms Marling, scuadra che fova nchin ntlëuta prima te tlassifica dl Campiunat de Prumozion.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de vënderdi ai 6 de nuvëmber.
I tifosi à festejà n sada ai 31 de utober ta Mulin da Coi na bela vënta ladina. La prima scuadra de Gherdëina à batù per 4 a 0 l Tscherms Marling, scuadra che fova nchin ntlëuta prima te tlassifica dl Campiunat de Prumozion.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de vënderdi ai 6 de nuvëmber.
03 de november 2026
Pra l’ultima veles dla FISG iel unì lità doi de Gherdëina
Südtirol à stlut ju drët bën pra la veles dla Federazion taliana di sporc sun dlacia, l presidënt nuef Rottensteiner arà ntëur sé na scuadra drët sterscia. Ntant va nce inant l campiunat dla Alps Hockey League ulache l HC Gherdëina à fat n var inant tla tlassifica
La FISG ie la federazion che se cruzia a livel dla Talia di sporc da d’inviern, chëi sun dlacia, che fossa l jadiné artistich y chël debota, l curling, l tré l chiedl sun dlacia y sambën l hockey. Marcello Cobelli de Sëlva fova bele i ultims cater ani te cunsëi, coche respunsabl per la pert che à da nfé cun l hockey. L ie inò unì lità y cun ël ons ulù s’la ciaculé. »La legislatures va for adum cun i Juesc olimpics, uni cater ani vëniel lità n cunsëi nuef. I ultims cater ani fova, sce n possa dì ...
La FISG ie la federazion che se cruzia a livel dla Talia di sporc da d’inviern, chëi sun dlacia, che fossa l jadiné artistich y chël debota, l curling, l tré l chiedl sun dlacia y sambën l hockey. Marcello Cobelli de Sëlva fova bele i ultims cater ani te cunsëi, coche respunsabl per la pert che à da nfé cun l hockey. L ie inò unì lità y cun ël ons ulù s’la ciaculé. »La legislatures va for adum cun i Juesc olimpics, uni cater ani vëniel lità n cunsëi nuef. I ultims cater ani fova, sce n possa dì ...
03 de november 2026
Ra storia pi bela ra no fenisce: ra ciata cemodo śì inaante
Ra families Manaigo e Esposito ‘s à vendù el Posta, el vecio hotel de Anpezo, che ades ‘l é de i Vacchi da r’Emilia. Ca de nafré sarà ben da laore, da el fei fora noo
El vecio hotel de la Poste de Anpezo ‘l é stà vendù a Cortina Holding, de ra familia de Alberto Vacchi, presidente e aministrator de Industrie macchine automatiche, ‘na gran azienda de r’Emilia. Se parlaa da anes, inze ‘l paes, che anche chesto hotel i ‘l arae vendù, cemodo che ‘l é suzedù par dute chi outre, a scomenzà da chi pi grei, Cristallo, Miramonti, Savoia, e dapò anche trope de chi outre. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
El vecio hotel de la Poste de Anpezo ‘l é stà vendù a Cortina Holding, de ra familia de Alberto Vacchi, presidente e aministrator de Industrie macchine automatiche, ‘na gran azienda de r’Emilia. Se parlaa da anes, inze ‘l paes, che anche chesto hotel i ‘l arae vendù, cemodo che ‘l é suzedù par dute chi outre, a scomenzà da chi pi grei, Cristallo, Miramonti, Savoia, e dapò anche trope de chi outre. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...



