25 de auril 2026
Ce asvelc i ladins!
I atlec ladins fej paruda pra i Campiunac talians di mutons y dla mutans a Pila tla Val d’Aosta tl scumenciamënt de auril. L badiot Elias Rudiferia ie deventà campion talian tl schicross
Dai 8 ai 12 de auril ie ruvei adum a Pila tla Val d‘Aosta i miëur atlec y la miëura atletes dla categuries di mutons sot ai 14 ani y di aliefs sot ai 16 ani per se museré te de plu garejedes.
Bele de merdi iesen piei via cun doi pulmins, davia che bën 13 atlec y atletes dl Schi Club Gherdëina se ova cualificà per i Campiunac talians. Chësc ie na bela cumpëida, nce ajache per l cumité dl Südtirol à pudù to pert de ndut mé 12 mutans y 16 mutons per categuria ai Campiunac naziunei.
Per l Schi Club ...
Dai 8 ai 12 de auril ie ruvei adum a Pila tla Val d‘Aosta i miëur atlec y la miëura atletes dla categuries di mutons sot ai 14 ani y di aliefs sot ai 16 ani per se museré te de plu garejedes.
Bele de merdi iesen piei via cun doi pulmins, davia che bën 13 atlec y atletes dl Schi Club Gherdëina se ova cualificà per i Campiunac talians. Chësc ie na bela cumpëida, nce ajache per l cumité dl Südtirol à pudù to pert de ndut mé 12 mutans y 16 mutons per categuria ai Campiunac naziunei.
Per l Schi Club ...
25 de auril 2026
Promozion a plens voti per l progét »Infermier n pista«
I resultac prejentei al Rifugio Gorza. Grigoletto (Anef): »Scomenciadiva da slargé fora a duc i comprenjors de la Provinzia de Belum«
L é n bilánz dassën positif chël che l é sté fat nchëstadì al Rifugio Gorza sun Chël Vësco, ulache s’a enconté duc i atori del progét »Infermier n pista« che l é stè metù a jì per l prum viade ntra jené e merz ntel comprensor dai schi »Reba – Marmolada«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é n bilánz dassën positif chël che l é sté fat nchëstadì al Rifugio Gorza sun Chël Vësco, ulache s’a enconté duc i atori del progét »Infermier n pista« che l é stè metù a jì per l prum viade ntra jené e merz ntel comprensor dai schi »Reba – Marmolada«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de auril 2026
Na esperienza che te muda la vita
Sofia Lastei do la laurea en medejina l'à fat volontariat con l'Operazione Mato Grosso; en sabeda a la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz l'à rejonà de chi meisc tel Perù.
Doi patac fora da la schiufa, n toch de formai, mingol de capusc e pomes coc, chest l bast che 120 persone à ciapà en sabeda ai 18 de oril te oratorie de Poza te la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz/Mato Grosso. N bast da zacan, magnadiva scempia ma bona, amò miora perché frut de solidarietà: roba sporta da produtores e boteighe del post, cojinada da coghi volontadives e benedida da don Massimo.
L menù aboncont no l era segur la rejon che à spent chel gran numer de ...
Doi patac fora da la schiufa, n toch de formai, mingol de capusc e pomes coc, chest l bast che 120 persone à ciapà en sabeda ai 18 de oril te oratorie de Poza te la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz/Mato Grosso. N bast da zacan, magnadiva scempia ma bona, amò miora perché frut de solidarietà: roba sporta da produtores e boteighe del post, cojinada da coghi volontadives e benedida da don Massimo.
L menù aboncont no l era segur la rejon che à spent chel gran numer de ...
24 de auril 2026
Premié i bandisć con la medaa al merit
La Scola de Musega Il Pentagramma à dat fora 20 recognoscimenc. Doi museganc de Fascia à ciapà l or.
Da 10 egn la Scola de Musega de Fascia e Fiem Il Pentagramma, en colaborazion con la Federazion de la Bandes del Trentin, dèsc fora la medaes al merit, n recognosciment che tel Sudtirol vegn consegnà dal 1971. Te chisc 10 egn n bel numer de bandisć é stac premié per sia pascion e sie talent frut de egn de studie del strument e de la musega. »La medaes l é picoi ogec che raprejenta de gregn traverc: l é la dezijion de se tor dant na endesfida, l empegn, l temp dedicà per arjonjer n livel ...
Da 10 egn la Scola de Musega de Fascia e Fiem Il Pentagramma, en colaborazion con la Federazion de la Bandes del Trentin, dèsc fora la medaes al merit, n recognosciment che tel Sudtirol vegn consegnà dal 1971. Te chisc 10 egn n bel numer de bandisć é stac premié per sia pascion e sie talent frut de egn de studie del strument e de la musega. »La medaes l é picoi ogec che raprejenta de gregn traverc: l é la dezijion de se tor dant na endesfida, l empegn, l temp dedicà per arjonjer n livel ...
24 de auril 2026
Na bela venta a Bedol
En domenia i fascegn i é vegnui ite de retorn da Piné con trei bogn ponc te sach.
Rua endodanef i 3 ponc per l Fascia Balon, de gra a la venta arjonta en domenia fora de ciasa contra l Piné. Ti prumes menuc l é i patrogn de ciasa che jia miec, ma no i ge dasc gregn cruzies a la defendura fasciana. Col jir di menuc i pinaitres se spenc semper più inant e i bec de mister Capovilla no i é bogn de ciapar le mesure par tacar e i cogn se defener. Envers l 30’ rua l gol del Piné con n gol da doi pasc dal usc che Simone Rasom de Rajum no l é bon de parar.
Podede lejer dut su La Usc ...
Rua endodanef i 3 ponc per l Fascia Balon, de gra a la venta arjonta en domenia fora de ciasa contra l Piné. Ti prumes menuc l é i patrogn de ciasa che jia miec, ma no i ge dasc gregn cruzies a la defendura fasciana. Col jir di menuc i pinaitres se spenc semper più inant e i bec de mister Capovilla no i é bogn de ciapar le mesure par tacar e i cogn se defener. Envers l 30’ rua l gol del Piné con n gol da doi pasc dal usc che Simone Rasom de Rajum no l é bon de parar.
Podede lejer dut su La Usc ...
24 de auril 2026
Urtijëi pierd una dla plu bela plazes
Duc chi che à mutons cunësc la plaza dai juesc te Val d'Ana, bela, te surëdl y mpo cun l mesun de sté a dumbria, dalonc dai auti, n pitl paravis. Chësc instà ne puderà la mutans y i mutons nia plu se tripé iló. On ulù capì ciuldì
Danora iel da dì che chësta plaza ie unida fata dal Chemun dan feter trënt ani, sun n grunt privat. Ntlëuta crìven dassënn na luegia, ma coche duc sà, vel i terac, y sibe ntlëuta, che ncuei ne n’iel nia saurì abiné zachei che dà ca metri de grunt per vel’ da de tel.
SPM
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Danora iel da dì che chësta plaza ie unida fata dal Chemun dan feter trënt ani, sun n grunt privat. Ntlëuta crìven dassënn na luegia, ma coche duc sà, vel i terac, y sibe ntlëuta, che ncuei ne n’iel nia saurì abiné zachei che dà ca metri de grunt per vel’ da de tel.
SPM
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
24 de auril 2026
Cores de Gherdëina abelësc mëssa tl Dom de Persenon
„Festmesse in D op.7" de Karl Nussbaumer y „Bleib bei uns Herr" de Claudio Kerschbaumer, i doi pec ciantei n ucajion dla zelebrazion n unëur di prutetëures diozejans San Ciascian y San Vigile
N dumënia passeda ai 19 de auril iel unì a s’l dé, a Persenon, la zelebrazion di prutetëures diozejans San Ciascian y San Vigile. N avenimënt mpurtant per la Diozeja de Persenon y de Bulsan y n gran unëur per i cores de dlieja de Gherdëina, San Piere, Laion y l Cor di Ëi „Raetia“ che à pudù abelì la Santa Mëssa cun mujiga cianteda y suneda. „Bele l ann passà sons unic damandei da pert dl cumité dl Dom de Persenon y dl dirighënt dl Dom Andrea Tasser, sce assan legrëza de cianté la mëssa n unëur ...
N dumënia passeda ai 19 de auril iel unì a s’l dé, a Persenon, la zelebrazion di prutetëures diozejans San Ciascian y San Vigile. N avenimënt mpurtant per la Diozeja de Persenon y de Bulsan y n gran unëur per i cores de dlieja de Gherdëina, San Piere, Laion y l Cor di Ëi „Raetia“ che à pudù abelì la Santa Mëssa cun mujiga cianteda y suneda. „Bele l ann passà sons unic damandei da pert dl cumité dl Dom de Persenon y dl dirighënt dl Dom Andrea Tasser, sce assan legrëza de cianté la mëssa n unëur ...
24 de auril 2026
Iaco Frenademetz gnará zitadin d’onur dl comun de Badia
Chësta é la dezijiun che le Consëi dl Comun de Badia á lité al’unanimité tla sentada di 22 d’aurí. Iaco Frenademetz é impormó la secunda porsona che pó la pié do, "por le contribut fondamental por le svilup dl Comun y por le bëgn de sü zitadins", sciöche al é gnü alzé fora
Le regolamënt comunal dl Comun de Badia prevëiga trëi onoranzes a porsones che s’á fat miric particolars, che al sides tl ciamp politich, scientifich, cultural, sozial, sportif o economich. La terza onoranza por importanza é l’atestat de reconescënza dl Comun, spo vëgnel al secundo post le prosc d’onur dl Comun, y plü alalt él la zitadinanza d’onur dl Comun, che pó ti gní surandada a porsones por miric straordinars a bëgn dl comun y de sü abitanc. Cina ciamó él ma öna na porsona che á ciafé ...
Le regolamënt comunal dl Comun de Badia prevëiga trëi onoranzes a porsones che s’á fat miric particolars, che al sides tl ciamp politich, scientifich, cultural, sozial, sportif o economich. La terza onoranza por importanza é l’atestat de reconescënza dl Comun, spo vëgnel al secundo post le prosc d’onur dl Comun, y plü alalt él la zitadinanza d’onur dl Comun, che pó ti gní surandada a porsones por miric straordinars a bëgn dl comun y de sü abitanc. Cina ciamó él ma öna na porsona che á ciafé ...
24 de auril 2026
Chiara Rasom, joena dotora
Dancà y da na pert
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.
Dant che scola aste fat?
É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.
Dant che scola aste fat?
É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
24 de auril 2026
Onour a chi che onour se merita
Comentar de pruma
La nasciuda dla scola paritetica ladina de Badia y Gherdeina vegn cunteda te plu manieres y trueps vuel se tò l merit, ajache ala é n model de suzes che se à svilupé positivamenter tl temp. Sciche an sà, à l suzes trueps peri, demé l insuzes n’é fi de degugn, sciche an dij… La verité é ben che chest model é vegnù proponù dai Ladins enstesc bele tla reunion conesciuda dl 1945 a Picolin, ma purtruep él vegnù combatù dassen giust da chi che plu tert à volù se tò l ...
La nasciuda dla scola paritetica ladina de Badia y Gherdeina vegn cunteda te plu manieres y trueps vuel se tò l merit, ajache ala é n model de suzes che se à svilupé positivamenter tl temp. Sciche an sà, à l suzes trueps peri, demé l insuzes n’é fi de degugn, sciche an dij… La verité é ben che chest model é vegnù proponù dai Ladins enstesc bele tla reunion conesciuda dl 1945 a Picolin, ma purtruep él vegnù combatù dassen giust da chi che plu tert à volù se tò l ...
23 de auril 2026
35 egn festejé con de bie dons
L Zircol de la Jent de età de Moena à fat radunanza e festa. Claudia Volcan del Santin deida per i conc al post de Paolo Bona. Se à serà su zacan la costion de Ciasa Tea.
I é pech più che 80 i sozi del Zircol de la jent de età de Moena, che à inom Ilario Bez per recordèr la persona che per chest Zircol à fat trop. Na cincantina de chisc sozi se à binà ai 18 de oril tel teater de la parochia per la radunanza e l é stat na bela ocajion ence per festejèr i 35 egn de vita e i sozi più de temp che se à dat ju.
L president Marcelin Chiocchetti ge à dat l benvegnù a duc e l à rengrazià dantfora chi che deida e recordà i sozi se n jic tel ultim an, per prum Paolo ...
I é pech più che 80 i sozi del Zircol de la jent de età de Moena, che à inom Ilario Bez per recordèr la persona che per chest Zircol à fat trop. Na cincantina de chisc sozi se à binà ai 18 de oril tel teater de la parochia per la radunanza e l é stat na bela ocajion ence per festejèr i 35 egn de vita e i sozi più de temp che se à dat ju.
L president Marcelin Chiocchetti ge à dat l benvegnù a duc e l à rengrazià dantfora chi che deida e recordà i sozi se n jic tel ultim an, per prum Paolo ...
23 de auril 2026
Ra vita de Anpezo in Regola
I conte del 2025; i laore fate e chi da fei; i gnomes noe par ra deputazion; un sito par i artejane; ra ciaśes par i regoliere, conpagnes de ches’outres; un laudo vecio da mudà
Canche se scota ra foula granda de ra Regoles d’Anpezo se và adora a capì ce che conta chesta vecia istituzion par ra vita de chesto paes. Duto pasa par ra Regoles: el laoro inze ‘l bosco e su ra monte, ma anche el turismo, r’economia, ra cultura, el sport, ra vita intiera de Anpezo. Un an dapò chel outro, a scomenzà da cisacan, ra śente de chesto paes ra ciata dute i dis, su ra so strada, un segn lascià da ra Regoles. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Canche se scota ra foula granda de ra Regoles d’Anpezo se và adora a capì ce che conta chesta vecia istituzion par ra vita de chesto paes. Duto pasa par ra Regoles: el laoro inze ‘l bosco e su ra monte, ma anche el turismo, r’economia, ra cultura, el sport, ra vita intiera de Anpezo. Un an dapò chel outro, a scomenzà da cisacan, ra śente de chesto paes ra ciata dute i dis, su ra so strada, un segn lascià da ra Regoles. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
23 de auril 2026
Christian Dantone confermà capogrop
Enstadì l é stat lità l diretif nef di Alpins de la Val de sora; prejenton l’atività de la Sezion.
Ai 7 de oril l é stat la litazions del diretif nef de la sezion di Alpins de la Val de sora. L é stat confermà con fiduzia dai sozi per etres doi egn l capogrop che jia fora Christian Dantone, Cric de Mano de Pacifico, che é en cèria dal 2012. Con 39 stimes resta ite tel diretif Walter Fosco Diaol e con 38 Piere Iori de Berghin. Sobito do Paolo Casagranda, Mario Rasom de Ida, Ottavio Davarda de Irma de Manele, Mario Ploner, Giancarlo Debertol de Bino de la Fola, Arcangelo Defrancesco e ...
Ai 7 de oril l é stat la litazions del diretif nef de la sezion di Alpins de la Val de sora. L é stat confermà con fiduzia dai sozi per etres doi egn l capogrop che jia fora Christian Dantone, Cric de Mano de Pacifico, che é en cèria dal 2012. Con 39 stimes resta ite tel diretif Walter Fosco Diaol e con 38 Piere Iori de Berghin. Sobito do Paolo Casagranda, Mario Rasom de Ida, Ottavio Davarda de Irma de Manele, Mario Ploner, Giancarlo Debertol de Bino de la Fola, Arcangelo Defrancesco e ...
23 de auril 2026
Azes Val dai Tamersc: la stangia döt l’ann y "stangiada" por i campers
Cun chësc isté él de gran mudaziuns por l’azes ala Val de Mareo: le Comun spostará la stangia fora dal ciamp dal sport y al sará da paié döt l’ann, 24 ores sön 24, cun tarifes "da temëi" por baní n iade por dagnora le camping salvare
A Al Plan él dal 1996 incá che al vëgn trat ite – ti mëisc da d’isté – n daz por l’azes ala Val dai Tamersc y Pederü. Tl pröm ê la stangia daite da Lé dla Crëda, i ultims agn ésera stada ite a Fodara Masaronn. Cun chësc ann dess se mudé döt. Le Comun de Mareo spostará la stangia plü infora, atira sura le ciamp dal sport tla localité Ciamaor, y l’azes sará da paié vigni de, döt l’ann, de y nöt. Al gnará metü sö n sistem automatich che lí les targhes di auti, n pü’ sciöche al é ite en Braies, y ...
A Al Plan él dal 1996 incá che al vëgn trat ite – ti mëisc da d’isté – n daz por l’azes ala Val dai Tamersc y Pederü. Tl pröm ê la stangia daite da Lé dla Crëda, i ultims agn ésera stada ite a Fodara Masaronn. Cun chësc ann dess se mudé döt. Le Comun de Mareo spostará la stangia plü infora, atira sura le ciamp dal sport tla localité Ciamaor, y l’azes sará da paié vigni de, döt l’ann, de y nöt. Al gnará metü sö n sistem automatich che lí les targhes di auti, n pü’ sciöche al é ite en Braies, y ...
23 de auril 2026
L’Autorità à tout su i besegnes de la comunanza
I raprejentanc de la maor istituzions de val ge à metù dant ai referenc provinzièi spetadives e mencianzes: cèsa, scola, formazion, ressorses, radio e bandiera ladina.
L derit a la cèsa, la scola con sie smendrament demografich e la fegura del Sorastant, l personal e la ressorses ai enc culturèi, i ejames de zertificazion linguistica, la colaborazion anter la Provinzies de Trent e Busan tel ciamp de la formazion e de la scola, l’indenità de bilinguism. L é chisc valgugn di temes traté endèna la scontrèda de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent chiamèda ite da la presidenta Katia Vasselai en lunesc ai 20 de oril te sala grana del ...
L derit a la cèsa, la scola con sie smendrament demografich e la fegura del Sorastant, l personal e la ressorses ai enc culturèi, i ejames de zertificazion linguistica, la colaborazion anter la Provinzies de Trent e Busan tel ciamp de la formazion e de la scola, l’indenità de bilinguism. L é chisc valgugn di temes traté endèna la scontrèda de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent chiamèda ite da la presidenta Katia Vasselai en lunesc ai 20 de oril te sala grana del ...
23 de auril 2026
De pitla ujes, ma tan de valor
N dumënia ai 19 de auril iel stat la 20ejima edizion dl festival di cors di mutons "Cianta con nos", chëst iede per l prim iede a Bulsan. De ndut set cores dla Ladinia, dl Friul y dl Tirol dl sud à ciantà per ladin y nia mé
Sentei bele dancà tla prima risses, se ncunfertova duc i mutons y duta la mutans bën dassënn a jì sun l palch. Deberieda cun si maestres y maestri de cianté ai mparà ite cianties, n gran pert ladines, da purté dant n ucajion dl festival di cors di mutons “Cianta con nos” tla Cësa Walther a Bulsan. L festival, che ie urmei bele ruvà a si 20ejima edizion, vën metù a jì dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, chëst iede l prim iede n cunlaurazion cun la Comunanza Ladina a Bulsan.
...
Sentei bele dancà tla prima risses, se ncunfertova duc i mutons y duta la mutans bën dassënn a jì sun l palch. Deberieda cun si maestres y maestri de cianté ai mparà ite cianties, n gran pert ladines, da purté dant n ucajion dl festival di cors di mutons “Cianta con nos” tla Cësa Walther a Bulsan. L festival, che ie urmei bele ruvà a si 20ejima edizion, vën metù a jì dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, chëst iede l prim iede n cunlaurazion cun la Comunanza Ladina a Bulsan.
...
23 de auril 2026
N pont dla situazion dl ann turistich de Urtijëi, S.Cristina y Sëlva
L turism ie l motor tla valeda de Gherdëina. Duc lëura bën, nce sce l mond ie plën de vieres y crises. Drët positif ie dessegur che n lëura sibe d’instàcoche nce d’inviern. Deplù àn pudu audì ntan la sentedes genereles
Urtijëi, nscila dij truepa jënt, ie bele deventeda na pitla zità che viv y pieta velch feter dut l ann. Cun passa na milion y doicent mile nuetes fitedes ie l 2025 stat l miëur ann de for. Sambën iel rie a cunfrunté la doi sajons, ajache l inviern ie plu curt y l instà dura al didancuei da mei nchin ala fin de utober, ma l ie mpo nteressant a udëi coche tramedoi sajons crësc. L inviern 2024/25 à purtà n +1,91%, l instà 2025 n +6,55%. Da marueia ie...
L pont dla situazion de Urtijëi, Santa ...
Urtijëi, nscila dij truepa jënt, ie bele deventeda na pitla zità che viv y pieta velch feter dut l ann. Cun passa na milion y doicent mile nuetes fitedes ie l 2025 stat l miëur ann de for. Sambën iel rie a cunfrunté la doi sajons, ajache l inviern ie plu curt y l instà dura al didancuei da mei nchin ala fin de utober, ma l ie mpo nteressant a udëi coche tramedoi sajons crësc. L inviern 2024/25 à purtà n +1,91%, l instà 2025 n +6,55%. Da marueia ie...
L pont dla situazion de Urtijëi, Santa ...
22 de auril 2026
La Termes vèrda a la cures sanitères
La radunanza di sozi de la sozietà vidèda dal president Claudio Bernard à aproà l bilanz de ejercizie 2025. Va inant la sperimentazion clinica.
»L 2025 l é stat n an caraterisà da la segureza per la sozietà Fassa Terme. La segureza per l renovo del contrat de gestion con la Quadrio Curzio che do nef egn, jic fora de dezember, l é stat renovà per autres 9 egn; de segureza per l scomenz de la sperimentazion clinica che do 5 egn da canche l é stat envià via la domana, de firé de chest an à podù se concretisar; la partezipazion con 1.586.000 azion desche 5^ sozietà azionaria te la neva sozietà de impianc portamont che à vedù la fujion ...
»L 2025 l é stat n an caraterisà da la segureza per la sozietà Fassa Terme. La segureza per l renovo del contrat de gestion con la Quadrio Curzio che do nef egn, jic fora de dezember, l é stat renovà per autres 9 egn; de segureza per l scomenz de la sperimentazion clinica che do 5 egn da canche l é stat envià via la domana, de firé de chest an à podù se concretisar; la partezipazion con 1.586.000 azion desche 5^ sozietà azionaria te la neva sozietà de impianc portamont che à vedù la fujion ...



