23 de november 2025
Uni iede se ncunforta i mutons mefun tan dassënn
I ciavei ie tieres adatei per lauré cun mutons y mutans che à na dejabltà. Ines Hofer de Urtijëi nes conta ciuldì
»L ciaval ie, cun l delfin, l sëul tier al mond de chël che n sà che l à te si maniera de jì n ritm particuler. N ritm che possa ti fé dl bën a persones che à vel’ dejabltà«, nes spiega Ines Hofer de Urtijëi. La maestra dla scola mesana, che à n gran amor per i ciavei, pieta uni tant vel’ ëura de jì a ciaval riabilitatif per mutons y mutans, ma nce per granc, via n Minert a Urtijëi. L ie nscila nasciuda na cunlaurazion cun la lia Sustëni ala Vita che ti pieta a si cumëmbri la ...
»L ciaval ie, cun l delfin, l sëul tier al mond de chël che n sà che l à te si maniera de jì n ritm particuler. N ritm che possa ti fé dl bën a persones che à vel’ dejabltà«, nes spiega Ines Hofer de Urtijëi. La maestra dla scola mesana, che à n gran amor per i ciavei, pieta uni tant vel’ ëura de jì a ciaval riabilitatif per mutons y mutans, ma nce per granc, via n Minert a Urtijëi. L ie nscila nasciuda na cunlaurazion cun la lia Sustëni ala Vita che ti pieta a si cumëmbri la ...
23 de november 2025
Saites y matades sorvides sön paladina
I dui compagns y cabaretisć Pepi Costner y Zenzo Obwegs á rodé jö les paladines dla Val Badia cun so cabaret nü "Biodegradabl". Da critiches sferiades sot le nes a coienaries, cina ala "maestria linguistica" cun i cognoms ladins
Danter les manifestaziuns che animëia le tëmp plü chît dl antersajuns, él gnü pormez chësc ann ince n cabaret, porté dant dai dui compagns Pepi Costner da Corvara y Zenzo Obwegs d’Al Plan. Le pröm fej le fisioterapist "dërzamëdes" y le secundo é paur "no complotista, mo de Batista". Tl tëmp lëde él indere döes mënts creatives y originales, cun na buna porziun de umor lapró. Do 9 agn che an i â mancia dala paladina, s’ái sëgn lascé adintëne cun le cabaret nü "Biodegradabl", pié ia ai 12 de ...
Danter les manifestaziuns che animëia le tëmp plü chît dl antersajuns, él gnü pormez chësc ann ince n cabaret, porté dant dai dui compagns Pepi Costner da Corvara y Zenzo Obwegs d’Al Plan. Le pröm fej le fisioterapist "dërzamëdes" y le secundo é paur "no complotista, mo de Batista". Tl tëmp lëde él indere döes mënts creatives y originales, cun na buna porziun de umor lapró. Do 9 agn che an i â mancia dala paladina, s’ái sëgn lascé adintëne cun le cabaret nü "Biodegradabl", pié ia ai 12 de ...
22 de november 2025
Giulio Florian tel CAL
L ombolt de Sèn Jan é stat nominà tel Consei de l’Autonomies Locales en raprejentanza per Fascia. De derit fèsc pèrt ence l procurador Edoardo Felicetti.
Da chest’aisciuda passèda, do che l é stat la neva litazions de Comun, l ombolt de Sèn Jan Giulio Florian l é stat nominà raprejentant per Fascia tel Consei de l’Autonomies Locales, dant l era ite Ivo Bernard stat ombolt de Ciampedel. L CAL l é l organism de raprejentanza istituzionèla, autonoma e unitèra di enc locai de la Provinzia de Trent e l é senta de studie, informazion, confront, coordenament e proponeta sui temes de enteres di enc locai.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de ...
Da chest’aisciuda passèda, do che l é stat la neva litazions de Comun, l ombolt de Sèn Jan Giulio Florian l é stat nominà raprejentant per Fascia tel Consei de l’Autonomies Locales, dant l era ite Ivo Bernard stat ombolt de Ciampedel. L CAL l é l organism de raprejentanza istituzionèla, autonoma e unitèra di enc locai de la Provinzia de Trent e l é senta de studie, informazion, confront, coordenament e proponeta sui temes de enteres di enc locai.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de ...
22 de november 2025
Sal Vera tèl sia mère, la ritajon de Lis
L é stat portà dant per la pruma outa te Fascia l documentèr nef »Talis mater« metù adum dal Istitut Cultural Ladin. La vita de Assunta sal Vera, carant’egn do, se mesceida con chela de la Lis touta su ti egn Otanta.
L é l 1982. Japede Vernel, te la picola vila sal Vera l é la Lis che èra n ciamp, con sia fies Assunta e Maria Teresa. Chela vaces - la conta - no les é più gramolèdes desche chi egn, les magna bon teis e les paussa, no les é più usèdes a lurèr. Chela de Elisabetta Salvador, nasciuda del 1911 e vegnuda a mencèr ai 8 de firé del 1995, l é una de la ultima testimonianzes del mestier da bacan che da beterno en ca l é stat la vita da vignidì de belelà duc i fascegn.
Na colaborazion zis percacenta ...
L é l 1982. Japede Vernel, te la picola vila sal Vera l é la Lis che èra n ciamp, con sia fies Assunta e Maria Teresa. Chela vaces - la conta - no les é più gramolèdes desche chi egn, les magna bon teis e les paussa, no les é più usèdes a lurèr. Chela de Elisabetta Salvador, nasciuda del 1911 e vegnuda a mencèr ai 8 de firé del 1995, l é una de la ultima testimonianzes del mestier da bacan che da beterno en ca l é stat la vita da vignidì de belelà duc i fascegn.
Na colaborazion zis percacenta ...
22 de november 2025
Lorenzo Crepaz, con el te gabia n vero mur
L joen da Poza l jia da doi egn con la Alps Ice Academy. L fasc l portier tel campionat austriach U18. L é stat nominà desche mior jiador del meis de otober.
L é stat nominà mior jiador del meis de otober e al prum de november, te la partida contra la Slovenia a Budapest, ence desche mior jiador sul ciamp. Rejonon del joen hockeist da Poza Lorenzo Crepaz che per l secondo an l jia con la Alps Ice Academy.
La fin de setemana passada la Alps Ice Academy à jià fora doi partide contra l’Ungheria, jun Busan e a Bornech e te dute doi l’à vent per 1 a 0, Lorenzo te usc l à parà 37 oute e adertura doi shootout.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de ...
L é stat nominà mior jiador del meis de otober e al prum de november, te la partida contra la Slovenia a Budapest, ence desche mior jiador sul ciamp. Rejonon del joen hockeist da Poza Lorenzo Crepaz che per l secondo an l jia con la Alps Ice Academy.
La fin de setemana passada la Alps Ice Academy à jià fora doi partide contra l’Ungheria, jun Busan e a Bornech e te dute doi l’à vent per 1 a 0, Lorenzo te usc l à parà 37 oute e adertura doi shootout.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de ...
22 de november 2025
L daunì ie di jëuni y chëi vëija l daunì di Chemuns mpue autramënter
N lunesc se à urtà te sala dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi cater ambolc y doi desëines de cunselieres de Chemun. L se tratova de rujené dla tematica dla cunlaurazion danter Chemuns desfrënc. Te vel' luesc de Sudtirol vëniel chësc bele fat. Ie pa Gherdëina tan inant per vel' da de tel?
L ex presidënt dl Cunsorz di Chemuns de Sudtirol y bele da plu ani incà ambolt de Vahrn, Andreas Schatzer, à cuntà de si esperienza. Vahrn cunlaurà bele plu ani cun i Chemuns ujins de Natz-Schabs y Franzensfeste. Coche l ambolt de Urtijëi à dit te si paroles danora iel bele vel’ ciamp te chël che n cëla sëura la sëides ora. Te Gherdëina vel chësc per l muvimënt di auti che ie na problematica che reverda duta la valeda.
De plu jëuni che fova pra l’ultima veles candidac, se ova bele dan ...
L ex presidënt dl Cunsorz di Chemuns de Sudtirol y bele da plu ani incà ambolt de Vahrn, Andreas Schatzer, à cuntà de si esperienza. Vahrn cunlaurà bele plu ani cun i Chemuns ujins de Natz-Schabs y Franzensfeste. Coche l ambolt de Urtijëi à dit te si paroles danora iel bele vel’ ciamp te chël che n cëla sëura la sëides ora. Te Gherdëina vel chësc per l muvimënt di auti che ie na problematica che reverda duta la valeda.
De plu jëuni che fova pra l’ultima veles candidac, se ova bele dan ...
22 de november 2025
Tecnologia y inovaziun por les pistes dai schi
N iade danter tecnologia y inovaziun por descurí co che an s’arjigna ca al invern. La 4. y 5. classa dl Istitut Tecnich Economich da La Ila á podü vijité la sënta de produziun dla Technoalpin
Co vëgn pa planifiché n sistem de inevamënt dles pistes dai schi, co vëgn pa frabicades les mascins y co funzionëieres pa? Ai 4 de novëmber é les classes 4. y 5. ITE dles Scores Altes La Ila jüdes a Balsan a vijité la Technoalpin, aziënda che stá danfora tl setur dl inevamënt programé.
Pornanche i studënc, les studëntes y les insegnantes é rová adalerch, ési gnüs tuc sö da Carmen Schweigkofler (Recruiter - Project Management People & Culture) che ti á splighé, adöm a n espert, sciöche n ...
Co vëgn pa planifiché n sistem de inevamënt dles pistes dai schi, co vëgn pa frabicades les mascins y co funzionëieres pa? Ai 4 de novëmber é les classes 4. y 5. ITE dles Scores Altes La Ila jüdes a Balsan a vijité la Technoalpin, aziënda che stá danfora tl setur dl inevamënt programé.
Pornanche i studënc, les studëntes y les insegnantes é rová adalerch, ési gnüs tuc sö da Carmen Schweigkofler (Recruiter - Project Management People & Culture) che ti á splighé, adöm a n espert, sciöche n ...
22 de november 2025
Un outro diretor par el Parco d’Anpezo
I prime mesc del 2026 lascia el so posto Michele Da Pozzo e tociarà zerne calchedun de noo. Un pei de setemanes par fei domanda, dapò i dijarà el gnon. Beśen conosce polito ra natura e ra nostra val
Se canchedun à chera de fei el diretor del Parco natural rejonal de ra Dolomites d’Anpezo el pó fei domanda ignante de res 18 de lunes ai 15 de dezenbre. Co i prime mesc de ‘l an che vien śirà in pension Michele Da Pozzo, che ‘l é stà diretor del Parco da canche ra Rejon Veneto ‘l à fato nasce, ai 22 de marzo del 1990. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Se canchedun à chera de fei el diretor del Parco natural rejonal de ra Dolomites d’Anpezo el pó fei domanda ignante de res 18 de lunes ai 15 de dezenbre. Co i prime mesc de ‘l an che vien śirà in pension Michele Da Pozzo, che ‘l é stà diretor del Parco da canche ra Rejon Veneto ‘l à fato nasce, ai 22 de marzo del 1990. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
21 de november 2025
L projet per la senta del CGF é stat fermà
L Procurador Felicetti: »l cost l é beleche l dopie de chel che era stat pervedù, 10 miliogn fazile no i assane nience«.
Tel Consei General l projet per la neva senta no l é stat nience nominà, ma l é ampò neves sun desch. Se sà che sun chel projet de restruturazion de la veia caserma Vittorio Veneto la sociazion Fassa la é semper stata de contra, tant su la destinazion de l’ultima caserma de Sèn Jan che sul projet cernù. Ades la neva aministrazion la é do a veder se l é meso de anulèr dut. Aon domanà fora l procurador Edoardo Felicetti.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de november, che se pel troèr ence te ...
Tel Consei General l projet per la neva senta no l é stat nience nominà, ma l é ampò neves sun desch. Se sà che sun chel projet de restruturazion de la veia caserma Vittorio Veneto la sociazion Fassa la é semper stata de contra, tant su la destinazion de l’ultima caserma de Sèn Jan che sul projet cernù. Ades la neva aministrazion la é do a veder se l é meso de anulèr dut. Aon domanà fora l procurador Edoardo Felicetti.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de november, che se pel troèr ence te ...
21 de november 2025
Speranza per Flora a la Olimpiades
La joena atleta e studenta de la Scola de Fascia la é do a fèr riabilitazion do n azident en alenament.
Na burta neva era ruèda al scomenz de november per Flora Tabanelli, la joena atleta de la Scola Ladina de Fascia campiona de schi freestyle, che a l’età de 17 egn l’à jà vent la Copa del Mond de big air e de park&pipe.
Portabandiera ai YOG del 2024 te la Corea del Sud, olache la se aea vadagnà doi medaes de or, Flora l’à abù n azident en alenament a Stubai, te l’Austria che ge à fat dan al leament del jeneie dret. Ades la é tel zenter federal de Torin per fèr riabilitazion. No l é amò segur ...
Na burta neva era ruèda al scomenz de november per Flora Tabanelli, la joena atleta de la Scola Ladina de Fascia campiona de schi freestyle, che a l’età de 17 egn l’à jà vent la Copa del Mond de big air e de park&pipe.
Portabandiera ai YOG del 2024 te la Corea del Sud, olache la se aea vadagnà doi medaes de or, Flora l’à abù n azident en alenament a Stubai, te l’Austria che ge à fat dan al leament del jeneie dret. Ades la é tel zenter federal de Torin per fèr riabilitazion. No l é amò segur ...
21 de november 2025
Na partida col agher te bocia
I jiadores de mister Capovilla à perdù contra l Primier ma i aessa merità la venta per la gaissa metuda te ciamp. I Arlieves à vent per 9 a 0 contra la Dolomitica.
Nia de far nience chest’outa per l Fascia Balon che l rua deretorn da Primier zenza ponc. Te la pruma part de la endesfida l é i patrogn de ciasa che jia miec, enceben n ciamp da balon che no l é te le mior condizion i é bogn de ge dar cruzies a la defendura fasciana ma zenza ruar a meter l balon te sach. A mez del temp rua l prum gol primerot co na rebaltada che rua dreta te sach. Do aer ciapà l gol Lorenz e compagnes proa sobito a drezar la endesfida ma zenza esser bogn de esser ...
Nia de far nience chest’outa per l Fascia Balon che l rua deretorn da Primier zenza ponc. Te la pruma part de la endesfida l é i patrogn de ciasa che jia miec, enceben n ciamp da balon che no l é te le mior condizion i é bogn de ge dar cruzies a la defendura fasciana ma zenza ruar a meter l balon te sach. A mez del temp rua l prum gol primerot co na rebaltada che rua dreta te sach. Do aer ciapà l gol Lorenz e compagnes proa sobito a drezar la endesfida ma zenza esser bogn de esser ...
21 de november 2025
Maiadives per nosta jënt
Ai 15 de nuvëmber àn inò pudu udëi te duta la region n'azion a fin de bën ulache l ie unit prià bel de cumpré cosses da maië che unirà pona partides ora ala mëises dala spëisa
On abù na bona ucajion per audì l presidënt dla grupa San Vinzënt de Urtijëi Willy Math che nes à lecurdà la data dl 15 de nuvëmber, na sada drët mpurtanta per truepa lies che se cruzia dla mëises dala spëisa.
Willy Math nes à ulù dì n curt coche la ie jita. Dan la butëiga Conad de Urtijëi fòvel n sada passeda ntan dut l di n ulenter che lecurdova dla azion. »Chi che jiva te butëiga a cumpré si cosses ie unì prià bel de cumpré mo velch sëuraprò, maiadives che n pudova ti dé ai ulenteres dla ...
On abù na bona ucajion per audì l presidënt dla grupa San Vinzënt de Urtijëi Willy Math che nes à lecurdà la data dl 15 de nuvëmber, na sada drët mpurtanta per truepa lies che se cruzia dla mëises dala spëisa.
Willy Math nes à ulù dì n curt coche la ie jita. Dan la butëiga Conad de Urtijëi fòvel n sada passeda ntan dut l di n ulenter che lecurdova dla azion. »Chi che jiva te butëiga a cumpré si cosses ie unì prià bel de cumpré mo velch sëuraprò, maiadives che n pudova ti dé ai ulenteres dla ...
21 de november 2025
N iogurt da spartì
La lia Teater de Santa Cristina à mparà ite na cumedia a chëla che n possa ti cialé
Chëst ann à la grupa Teater de S.Cristina tëut la dezijion de purté dant doi teatri. Do l teater purtà dant da carnescià, udons śën sun palch l pez da rì: »N yogurt da spartì« de Stanley Price, sot ala regia de Annemarie Schenk. La traduzion dl pez te gherdëina à fat Elisabeth Senoner.
N teater da rì per chi che uel udëi l pruzes de Andy Dalpiaz coche l tol ju... o mpo nia. Dla tëma dala dutorëssa, nchin al lere che semea che l uebe resté tla tlinica. Nsciuma, na reprejentazion da chëla che n ...
Chëst ann à la grupa Teater de S.Cristina tëut la dezijion de purté dant doi teatri. Do l teater purtà dant da carnescià, udons śën sun palch l pez da rì: »N yogurt da spartì« de Stanley Price, sot ala regia de Annemarie Schenk. La traduzion dl pez te gherdëina à fat Elisabeth Senoner.
N teater da rì per chi che uel udëi l pruzes de Andy Dalpiaz coche l tol ju... o mpo nia. Dla tëma dala dutorëssa, nchin al lere che semea che l uebe resté tla tlinica. Nsciuma, na reprejentazion da chëla che n ...
21 de november 2025
Le privilegh da avëi na »nosta scora«
Comentar de pruma
L’Intendënza Ladina a Balsan á fat festa por sü pröms 50 agn, che i sperun pois jí inant y deventé ince 100 agn. I Ladins tla provinzia da Balsan á na söa Intendënza, orüda da »söa scora«. Chësta realté n’é nia metüda danfora, ignó. Scebëgn che al é dërt che ince vigni picia mendranza linguistica y culturala ais na »söa scora«, n’él nia ciamó indlunch te Europa n dërt. Al n’é donca nia banal sce i dijun che al é n privilegh da avëi na Scora Ladina y Intendënza Ladina tl ...
L’Intendënza Ladina a Balsan á fat festa por sü pröms 50 agn, che i sperun pois jí inant y deventé ince 100 agn. I Ladins tla provinzia da Balsan á na söa Intendënza, orüda da »söa scora«. Chësta realté n’é nia metüda danfora, ignó. Scebëgn che al é dërt che ince vigni picia mendranza linguistica y culturala ais na »söa scora«, n’él nia ciamó indlunch te Europa n dërt. Al n’é donca nia banal sce i dijun che al é n privilegh da avëi na Scora Ladina y Intendënza Ladina tl ...
21 de november 2025
Mario Gross Sabin, corist da 60 egn
Dancà y da na pert
Bondì Mario, podede ve prejentèr ai letores de La Usc?
Gio son Mario Gross da Poza, i me disc Mario Sabin e é 74 egn.
Ve dijei de Sabin per voscia giava?
Peisse de sci, mia giava l’aea inom Sabina.
Sion en vea de Sènta Zezilia, saon che ve piasc la musega, ve sà bel ciantar e siede anter i fondadores del Cor Valfassa. Ne contade?
L coro l aon metù su del 1965, ma no l aea inom Valfassa, l aea inom Vajolet perché aane volù far renascer l coro che aea metù su del 1950 Giuseppe Janeselli. El l era da ...
Bondì Mario, podede ve prejentèr ai letores de La Usc?
Gio son Mario Gross da Poza, i me disc Mario Sabin e é 74 egn.
Ve dijei de Sabin per voscia giava?
Peisse de sci, mia giava l’aea inom Sabina.
Sion en vea de Sènta Zezilia, saon che ve piasc la musega, ve sà bel ciantar e siede anter i fondadores del Cor Valfassa. Ne contade?
L coro l aon metù su del 1965, ma no l aea inom Valfassa, l aea inom Vajolet perché aane volù far renascer l coro che aea metù su del 1950 Giuseppe Janeselli. El l era da ...
20 de november 2025
Pelicoles e recorc de na aventura che à leà duta la Val
N documentèr conta la spedizion del 1976 di Ciamorces de Fasha te la Patagonia, un di momenc storics de maor valuta no demò per la lia ma per dut l alpinism fascian.
»L é stat na esperienza de val, na bela aventura per persones che aea la valiva pascion. No aane beleche nesciuna cognoscenza e no aon abù assà temp, ge aessa volù amancol doi meisc per arjonjèr vèlch e enveze nos aon abù demò 31 dis«, coscita à dit Almo Giambisi, anter i fondadores e prum president di Ciamorces de Fasha, do da la prejentazion del docufilm »Patagonia 1976. Spedizion di Ciamorces e menacrepes de Fascia« metù adum belimpont a pontèr via da sie material storich, tant filmac che ...
»L é stat na esperienza de val, na bela aventura per persones che aea la valiva pascion. No aane beleche nesciuna cognoscenza e no aon abù assà temp, ge aessa volù amancol doi meisc per arjonjèr vèlch e enveze nos aon abù demò 31 dis«, coscita à dit Almo Giambisi, anter i fondadores e prum president di Ciamorces de Fasha, do da la prejentazion del docufilm »Patagonia 1976. Spedizion di Ciamorces e menacrepes de Fascia« metù adum belimpont a pontèr via da sie material storich, tant filmac che ...
20 de november 2025
I Falcons padesc l jech del Varese
Su la giacia de Dèlba i fascegn pert per 2 a 5. I lombarc se à tegnù strenta la pruma posizion de la classifica.
Tel big match de la pruma giornèda del giron de retorn de la IHL, n staif e concret Varese met a segn n colp n muie pesoch tel stadie de Dèlba passan via per 5 a 2 n Fascia che vegn fora da n moment de gran forma. Che per i ladins aesse podù esser na partida senestra e complichèda da se tor dant l era stat metù en cont jà ti pronostics e la giacia l’à confermà amò n’outa che l prum post di lombarc te la classifica l é merità.
L Fascia ades l à tedant la endesfida anché, jebia ai 20, contra ...
Tel big match de la pruma giornèda del giron de retorn de la IHL, n staif e concret Varese met a segn n colp n muie pesoch tel stadie de Dèlba passan via per 5 a 2 n Fascia che vegn fora da n moment de gran forma. Che per i ladins aesse podù esser na partida senestra e complichèda da se tor dant l era stat metù en cont jà ti pronostics e la giacia l’à confermà amò n’outa che l prum post di lombarc te la classifica l é merità.
L Fascia ades l à tedant la endesfida anché, jebia ai 20, contra ...
20 de november 2025
Mareo al WineFestival da Maran
I produc di paurs de Mareo á da püch ciafé na paladina de prestisc pro le MeranoWineFestival, y é ince stá protagonisć de na serada de benefiziënza adöm al Grup Miscionar da Maran
Le comun de Mareo á trëi paisc che é pordërt dër desvalis danter ëi. Sce Al Plan é prinzipalmënter a vocaziun turistica, mostra Rina y La Pli dantadöt so carater tradizional y da paur. Intrami i ciamps é importanc y intrami i ciamps s’adora ince l’un cun l’ater. Sciöche an sá, ne n’él nia dagnora saurí da se gní y rové söla medema ona, mo al é tres plü gonot iniziatives che mostra che sce an ó, vára. N ejëmpl de chësc vers án albü pro le famojo WineFestival da Maran, olache le Consorz ...
Le comun de Mareo á trëi paisc che é pordërt dër desvalis danter ëi. Sce Al Plan é prinzipalmënter a vocaziun turistica, mostra Rina y La Pli dantadöt so carater tradizional y da paur. Intrami i ciamps é importanc y intrami i ciamps s’adora ince l’un cun l’ater. Sciöche an sá, ne n’él nia dagnora saurí da se gní y rové söla medema ona, mo al é tres plü gonot iniziatives che mostra che sce an ó, vára. N ejëmpl de chësc vers án albü pro le famojo WineFestival da Maran, olache le Consorz ...



