16 de dezember 2025
N some che é deventé realté
La Copa dl Monn tl’Alta Badia complësc 40 agn. Marcello Varallo, instës sté atlet, se á fat inant por porté na gara de Copa dl Monn tl’Alta Badia. Al nes cunta sciöche l’idea da mëte a jí na gara é piada ia, cina al svilup fora por i 40 agn dla storia dles gares sön la Gran Risa
Podëise cunté co che al é nasciü l’idea da mëte a jí na gara de Copa dl Monn tl’Alta Badia?
L’idea nes é gnüda n de che i jô cun le vedl implant sön Piz La Ila adöm a Moritz dl Club Moritzino. Te chi agn adorân apresciapüch 20 menüc por rové sö y danter na ciacolada y l’atra me dij Moritz: "Sön chësta pista y cun l’esperiënza che tö as, ne fossel nia bel da mëte a jí na gara de Copa dl monn?" I ti á respognü che al â rajun, che i m’ess informé por capí co che an ess podü fá. Atira ái spo baié ...
Podëise cunté co che al é nasciü l’idea da mëte a jí na gara de Copa dl Monn tl’Alta Badia?
L’idea nes é gnüda n de che i jô cun le vedl implant sön Piz La Ila adöm a Moritz dl Club Moritzino. Te chi agn adorân apresciapüch 20 menüc por rové sö y danter na ciacolada y l’atra me dij Moritz: "Sön chësta pista y cun l’esperiënza che tö as, ne fossel nia bel da mëte a jí na gara de Copa dl monn?" I ti á respognü che al â rajun, che i m’ess informé por capí co che an ess podü fá. Atira ái spo baié ...
15 de dezember 2025
Sentadins del mond per l svilup sostegnibol
L é ruà a compiment n projet leà a l'Ajenda 2030 de l’ONU portà inant ti licees de Fascia che met dant la storia de 17 persones per raprejentèr i 17 obietives pervedui.
Dut l é peà via da na idea de la professora Agatha Brunel, che jà tel an de scola 2023/2024 l'à portà inant coi studenc del ultim an di Licees linguistich e scientifich n lurier su l'Ajenda 2030 per l svilup sostegnibol, n pian de azion sotescrit da 193 Paijes de l’ONU che met dant 17 obietives che i aessa volù arjonjer per chela data. Ai studenc ge é stat proponet de cerner 17 personajes, un per vigni obietif, e enjignèr sia storia per i fèr cognoscer travers n libret dut per ladin.
Vegnù fora ...
Dut l é peà via da na idea de la professora Agatha Brunel, che jà tel an de scola 2023/2024 l'à portà inant coi studenc del ultim an di Licees linguistich e scientifich n lurier su l'Ajenda 2030 per l svilup sostegnibol, n pian de azion sotescrit da 193 Paijes de l’ONU che met dant 17 obietives che i aessa volù arjonjer per chela data. Ai studenc ge é stat proponet de cerner 17 personajes, un per vigni obietif, e enjignèr sia storia per i fèr cognoscer travers n libret dut per ladin.
Vegnù fora ...
15 de dezember 2025
A propojit de louves e gial zedron…
No sé se per l cedean di 50 egn del Istitut Cultural Ladin a la Presidenta Tea Dezulian, aldò de cerc descorsc, ge é vegnù l’ispirazion o se l’aea preventivà jà da dant de vegnir fora a dir »me piajessa far desche i louves, no desche l gial zedron«, na chiara alujion. (Letra de Ferruccio Chenetti, medico dal bestiam)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de dezember 2025
Ra piaza de ra Postes dal 1956 al 2026
Nasciuda par i VII Śoghe de inalora, se pó ra dorà ades e un doman. De ousciuda che vien i fajarà i poste par ra machines sote tera. Par fei tornà el mercà ‘l é da fei polito i conte
Par ades i à fenì en cantier su de sora, inze ra piaza. De ousciuda i fenirà el laoro sote tera, agnó che se betarà i automobiles.
Ai 4 de dezenbre i à taià el nastro inze ra piaza de ra Postes, dapò de doi ane de laoro, dapò de chinesc ane da canche ‘l é moesc el projeto. I à spendù 5 milioi e 300mile euro, par lourà su 2.200 metre cuadre, da fei fora duto noo chel burto piazal, agnó che i smacaa ra machines inze meśo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
Par ades i à fenì en cantier su de sora, inze ra piaza. De ousciuda i fenirà el laoro sote tera, agnó che se betarà i automobiles.
Ai 4 de dezenbre i à taià el nastro inze ra piaza de ra Postes, dapò de doi ane de laoro, dapò de chinesc ane da canche ‘l é moesc el projeto. I à spendù 5 milioi e 300mile euro, par lourà su 2.200 metre cuadre, da fei fora duto noo chel burto piazal, agnó che i smacaa ra machines inze meśo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
15 de dezember 2025
Suzes per l cors de depenjer a la fascèna
L President Fernando Brunel à moscià e portà dant la desvaliva tecniches, i motives decoratives tipics e i colores.
Ence chest uton, e più avisa coi 25 de november, l é peà via l cors de depenjer a la fascèna endrezà da l’Union di Ladins de Fascia su scomenzadiva del President Fernando Brunel. N cors che jà l an passà aea abù n bon suzes e chest an amò de più: do nience doudesc ores che se aea avert la enscinuazions, l era jà stat arjont l numer mascim de partezipanc. Se auguron donca de poder endrezèr n nef cors bele prest per ge dèr la poscibilità ence a de etres interessé de poder tor pèrt.
Se pel ...
Ence chest uton, e più avisa coi 25 de november, l é peà via l cors de depenjer a la fascèna endrezà da l’Union di Ladins de Fascia su scomenzadiva del President Fernando Brunel. N cors che jà l an passà aea abù n bon suzes e chest an amò de più: do nience doudesc ores che se aea avert la enscinuazions, l era jà stat arjont l numer mascim de partezipanc. Se auguron donca de poder endrezèr n nef cors bele prest per ge dèr la poscibilità ence a de etres interessé de poder tor pèrt.
Se pel ...
15 de dezember 2025
Cun le bus a Lungiarü y Antermëia
Fora dla linia dla coriera danter La Val, Lungiarü y Antermëia, él da incö inant döes linies desvalies.
Cun incö ai 15 de dezëmber vál en forza deplü mudaziuns sön les linies dles corieres publiches. Öna de chëstes reverda ince la linia 464 danter La Val y San Martin. Cina ciamó coliâ chësc bus le paisc da La Val cina jö San Martin, inant a Lungiarü y spo cina sö Antermëia. Sëgn ésera gnüda partida sö te döes linies. La 464 vá danter La Val y Lungiarü, deperpo che la linia nöia 469 vá da Picolin cina sö Antermëia. Sön chësta linia él indere gnü smendrí n valgügn iadi tratan i dis da laur, deache ...
Cun incö ai 15 de dezëmber vál en forza deplü mudaziuns sön les linies dles corieres publiches. Öna de chëstes reverda ince la linia 464 danter La Val y San Martin. Cina ciamó coliâ chësc bus le paisc da La Val cina jö San Martin, inant a Lungiarü y spo cina sö Antermëia. Sëgn ésera gnüda partida sö te döes linies. La 464 vá danter La Val y Lungiarü, deperpo che la linia nöia 469 vá da Picolin cina sö Antermëia. Sön chësta linia él indere gnü smendrí n valgügn iadi tratan i dis da laur, deache ...
14 de dezember 2025
Tedò la coltrines del Nadèl
L Cor Valfassa e I Bontemponi porta dant te la gejies de la val n spetacol de fegures, conties e cianties per se enjignèr a la festes
Canche taca ite l temp del Avent se scomenza a pissèr pian pian al Nadèl e al mister de che che l é sozedù te chela net freida acà passa doi mile egn. Per se enjignèr a chesta festa te sie segnificat più religious l Cor Valfassa e I Bontemponi se à metù ensema per portèr dant n event fora de anter, fat de fegures, conties e cianties. L titol l é »Natale dietro le quinte« e l é stat portà dant la pruma outa en mercol ai 3 de dezember te gejia de Pera. »Te chest spetacol ve contaron i evenc del ...
Canche taca ite l temp del Avent se scomenza a pissèr pian pian al Nadèl e al mister de che che l é sozedù te chela net freida acà passa doi mile egn. Per se enjignèr a chesta festa te sie segnificat più religious l Cor Valfassa e I Bontemponi se à metù ensema per portèr dant n event fora de anter, fat de fegures, conties e cianties. L titol l é »Natale dietro le quinte« e l é stat portà dant la pruma outa en mercol ai 3 de dezember te gejia de Pera. »Te chest spetacol ve contaron i evenc del ...
14 de dezember 2025
La marevea de le creide fasciane
Katiuscia Rasom porta inant tel laboratorie Kreides con Andrea Dorigatti sie ensomech de creatività che varda al benstar tel raport con se enstesc e coi autres, con la tera e la cultura de noscia val.
L é da la creida che Katiuscia Rasom é peada via per troar soa strada. Na materia pruma veiora, che se troa ence te nesc bosć, che se lascia lurèr per ge dèr foja a idees e creatività. Percheche posse vegnir fora vèlch de dassen bel ge vel ben segur mingol de tacnica, ma desche semper te l’èrt la tecnica no bèsta, ge vel ispirazion, pensier, e saser creèr n raport anter la materia e chi che la laora.
»Per me la creida l é n material prezious, – disc Katiuscia – la pel aer ence miliogn de egn e ...
L é da la creida che Katiuscia Rasom é peada via per troar soa strada. Na materia pruma veiora, che se troa ence te nesc bosć, che se lascia lurèr per ge dèr foja a idees e creatività. Percheche posse vegnir fora vèlch de dassen bel ge vel ben segur mingol de tacnica, ma desche semper te l’èrt la tecnica no bèsta, ge vel ispirazion, pensier, e saser creèr n raport anter la materia e chi che la laora.
»Per me la creida l é n material prezious, – disc Katiuscia – la pel aer ence miliogn de egn e ...
14 de dezember 2025
Vinte par Undesc fesc tanta bona armonia
Vive depì e meo el so paes: ‘l é chel che i fesc chiste ome, chiste amighe, leade dal 2005, con chera de stà polito intrà de lore. E mangare de fei anche del ben a chi outre
Chiste smatiśoi de amighe de I Undesc i à fato festa par chi vinte ane che i é aduna.
I à fato ‘na bona zena, sta ota i à ciamà ra femenes e trope amighe, alcuante de dute chi che i é śude, ‘na ota al mes, invidade da lore. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Chiste smatiśoi de amighe de I Undesc i à fato festa par chi vinte ane che i é aduna.
I à fato ‘na bona zena, sta ota i à ciamà ra femenes e trope amighe, alcuante de dute chi che i é śude, ‘na ota al mes, invidade da lore. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de dezember 2025
Recognoscimenc al merit del CIP
Christian Seneca e la sociazion Sportabili anter i premié dal Comitat Talian Paralimpich a Trent. Da Chiara Mazzel l salut en video.
L é stat n event che à moscià l’emportanza del setor sportif paralimpich, che seghita a crescer, chel metù a jir enstadì a Trent, a »Le Gallerie« de Piedicastello, olache l é stat metù a jir per la pruma outa la zerimonia de consegna de la benemerenzes e atestac de ezelenza e onor del setor paralimpich.
Anter i atlec e atletes e la sozietèdes che se à vadagnà la benemerenza ence Christian Seneca, atlet de trata con l archet enciasà te Fascia, che l é vizecampion talian de pararchery ...
L é stat n event che à moscià l’emportanza del setor sportif paralimpich, che seghita a crescer, chel metù a jir enstadì a Trent, a »Le Gallerie« de Piedicastello, olache l é stat metù a jir per la pruma outa la zerimonia de consegna de la benemerenzes e atestac de ezelenza e onor del setor paralimpich.
Anter i atlec e atletes e la sozietèdes che se à vadagnà la benemerenza ence Christian Seneca, atlet de trata con l archet enciasà te Fascia, che l é vizecampion talian de pararchery ...
14 de dezember 2025
Santa mëssa cun onoranza
Na onoranza da 25 y cater ciantarines nöies por le Cor Ëres Al Plan
Por i cors de dlijia é Santa Zezilia la festa olache al vëgn cianté na mëssa particolara y olache al vëgn gonot ince surandé les onoranzes. Le Cor Ëres Al Plan á tut chësta ocajiun en lönesc ai 8 de dezëmber, festa de Santa Maria Imacolada. Iló a le Cor impröma cianté sö dant la santa mëssa da festa y do la Comuniun él gnü surandé na onoranza por 25 agn d’ativité. Le Cor se presentëia en chësc ann cun cater ciantarines nöies.
Deplü podëise gní lassura t’La Usc di Ladins di 12 de dezëmber
Por i cors de dlijia é Santa Zezilia la festa olache al vëgn cianté na mëssa particolara y olache al vëgn gonot ince surandé les onoranzes. Le Cor Ëres Al Plan á tut chësta ocajiun en lönesc ai 8 de dezëmber, festa de Santa Maria Imacolada. Iló a le Cor impröma cianté sö dant la santa mëssa da festa y do la Comuniun él gnü surandé na onoranza por 25 agn d’ativité. Le Cor se presentëia en chësc ann cun cater ciantarines nöies.
Deplü podëise gní lassura t’La Usc di Ladins di 12 de dezëmber
13 de dezember 2025
Sèn Nicolò, acà 60 egn…
Lina Faber la ne conta de sia joeneza en compagnia de Genia de Menudol.
Vegn scur… Sun fonestra se speta èrs, curiousc de veder ciutèr da tedò via n cianton de strèda Sèn Nicolò. L é n recort bel che da picoi en su se se porta do na vita entria. Enstadì sion jic a troèr Lina Faber da Gries ma enciasèda encomai da na zopa de egn fora Ciampestrin olache la se à maridà con Guerino Endrich. »Con Genia de Menudol se n aon godù«, chest l é l bel recort de sia joentù, de canche con sia gran amica Eugenia Pegoretti, maridèda ta Parèda, les jia stroz per la cèses a ge ...
Vegn scur… Sun fonestra se speta èrs, curiousc de veder ciutèr da tedò via n cianton de strèda Sèn Nicolò. L é n recort bel che da picoi en su se se porta do na vita entria. Enstadì sion jic a troèr Lina Faber da Gries ma enciasèda encomai da na zopa de egn fora Ciampestrin olache la se à maridà con Guerino Endrich. »Con Genia de Menudol se n aon godù«, chest l é l bel recort de sia joentù, de canche con sia gran amica Eugenia Pegoretti, maridèda ta Parèda, les jia stroz per la cèses a ge ...
13 de dezember 2025
I Popcorner se à fat onor a Suns Europe
La 11^ edizion del Festival de la èrts tel lengaz de mendranza de Udin à premià i catalans con la ciantautora Lia Sampai. Set i gropes en concors.
Se à serà su ai 6 de dezember con l gran conzert al Teatro Nuovo Giovanni de Udin la 11^ edizion de Suns Europe, l festival de la èrts tel lengaz de mendranza che vegn endrezà ogne an da la Cooperativa Informazione Friulana, editora de Radio Onde Furlane, con l sostegn de la Region Autonoma Friuli-Venezia Giulia, del ARLeF (Agjenzie regjonâl pe lenghe furlane), de la Fondazion Friul, di Comuns de Udin e Codroipo e la colaborazion de sacotenc partner publics e privac, locai e internazionèi (dal ...
Se à serà su ai 6 de dezember con l gran conzert al Teatro Nuovo Giovanni de Udin la 11^ edizion de Suns Europe, l festival de la èrts tel lengaz de mendranza che vegn endrezà ogne an da la Cooperativa Informazione Friulana, editora de Radio Onde Furlane, con l sostegn de la Region Autonoma Friuli-Venezia Giulia, del ARLeF (Agjenzie regjonâl pe lenghe furlane), de la Fondazion Friul, di Comuns de Udin e Codroipo e la colaborazion de sacotenc partner publics e privac, locai e internazionèi (dal ...
13 de dezember 2025
Embroiade a la jent de temp, le racomandazion dei carabiniers
Crësc l fenomen con caji suzedus ence nta Fodom
I carabiniers de la stazion de Reba con cé l comandánt marescial Guido Ponturoi a metù a jì nchëstadì ntel self de la calonia a La Plié na encontada co la popolazion per descore e enformé sul problema de le embroiade a la jent de temp. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I carabiniers de la stazion de Reba con cé l comandánt marescial Guido Ponturoi a metù a jì nchëstadì ntel self de la calonia a La Plié na encontada co la popolazion per descore e enformé sul problema de le embroiade a la jent de temp. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
13 de dezember 2025
La Region finanziea l restaure de Ciasa Costazza
Su proponeta del assessor ladin Luca Guglielmi vegn metù a la leta 1,4 milions de euro per meter a post la seconda pèrt del frabicat che doventarà spazie per archivies del Istitut Cultural Ladin e senta del Museo.
L assessor a la mendranzes linguistiches de la Region Trentin Sudtirol Luca Guglielmi l lo aea anunzià a la radunanza del Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e ades l é ruà la conferma. La Jonta regionèla l’à aproà n finanziament da 1,4 milions de euro per la seconda pèrt di lurieres de ressanament de Ciasa Costazza, frabricat dal gran valor storich e simbolich per Fascia e per duta la comunanza ladina. La strutura, che la é te mez l paisc de Mazin, l é la senta veiora del Vicarie del ...
L assessor a la mendranzes linguistiches de la Region Trentin Sudtirol Luca Guglielmi l lo aea anunzià a la radunanza del Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e ades l é ruà la conferma. La Jonta regionèla l’à aproà n finanziament da 1,4 milions de euro per la seconda pèrt di lurieres de ressanament de Ciasa Costazza, frabricat dal gran valor storich e simbolich per Fascia e per duta la comunanza ladina. La strutura, che la é te mez l paisc de Mazin, l é la senta veiora del Vicarie del ...
13 de dezember 2025
Ce de gran spavënc l ann 1882 a Santa Cristina
Tla biblioteca de S. Cristinta à Elisabeth Senoner liet dant n test ora de n documënt scrit da n cër' Franz Perathoner de Val. L vën cuntà dla gran agajons che à gaujà danns y nce morc
»De setëmber ova gran pert mo da taië l orde, ma l à scumencià a pluëi y per ot enes alalongia àl pluët belau uni di. L orde univa fret, la paia fova unida foscia, l fën y la ierba ti prei fova freda«, conta Franz Perathoner de Val te n scrit per talian.
Chësc documënt ti ova na landa drucà tla mans a Elisabeth Senoner bele dan passa diesc ani, canche la fova mo presidënta di seniores de S. Cristina. »Ie ne me lecorde nia plu chi che me à dat chësc scrit. Ntlëuta ne ti ovi nia dat gran ...
»De setëmber ova gran pert mo da taië l orde, ma l à scumencià a pluëi y per ot enes alalongia àl pluët belau uni di. L orde univa fret, la paia fova unida foscia, l fën y la ierba ti prei fova freda«, conta Franz Perathoner de Val te n scrit per talian.
Chësc documënt ti ova na landa drucà tla mans a Elisabeth Senoner bele dan passa diesc ani, canche la fova mo presidënta di seniores de S. Cristina. »Ie ne me lecorde nia plu chi che me à dat chësc scrit. Ntlëuta ne ti ovi nia dat gran ...
13 de dezember 2025
Le conzet nü por la nodadoia: danter vijiuns y bazilamënc
Le proiet dla nodadoia publica röia indô sön mësa dl Comun de Badia: tla sentada de consëi ai 26 de novëmber 2025 ti él gnü ciaré al conzet nü
En mertesc ai 26 de novëmber á le Consëi dl Comun de Badia podü ti ciaré al conzet nü dla nodadoia, presenté dai rapresentanc dl stüde M&H Consulting Sas Huber Martin & Co. da Türesc.
Sön l’inciaria dl’aministraziun comunala da denant, á le team de esperc lauré fora n conzet por le zënter sportif planifiché tla zona dal sport a La Ila, pian ia dal stüde de fatibilité de Dejaco & Partner gmbh che é bele danman. Aladô dla proposta di sorvisc che podess gní integrá tla ...
En mertesc ai 26 de novëmber á le Consëi dl Comun de Badia podü ti ciaré al conzet nü dla nodadoia, presenté dai rapresentanc dl stüde M&H Consulting Sas Huber Martin & Co. da Türesc.
Sön l’inciaria dl’aministraziun comunala da denant, á le team de esperc lauré fora n conzet por le zënter sportif planifiché tla zona dal sport a La Ila, pian ia dal stüde de fatibilité de Dejaco & Partner gmbh che é bele danman. Aladô dla proposta di sorvisc che podess gní integrá tla ...
13 de dezember 2025
Podesć sö Schnals y nia ma
Atlec ladins á arjunt de bi podesć pro gares FIS y gares dl "Marlene Cup"
La fin dl’edema plü lungia de Santa Maria Imacolada n’á nia ma porté la pröma ona de sciori, mo á ince cherdé al apel i atlec dl cërtl "Marlene Cup", cun döes gares nazionales tla val de Schnals, varëntes ince por le Marlene Cup. Tl gigant di 7 de dezëmber i ésera jüda dër bun a Max Clara d’Al Plan, atlet dl Kronplatz Ski Team, che á fat le miú tëmp tla categoria U21 cun 2:02,44 menüc. Por mirit de na gran secunda manche, ál destaché de 83 centejims David Castlunger dl Ski Team Alta Badia, che ...
La fin dl’edema plü lungia de Santa Maria Imacolada n’á nia ma porté la pröma ona de sciori, mo á ince cherdé al apel i atlec dl cërtl "Marlene Cup", cun döes gares nazionales tla val de Schnals, varëntes ince por le Marlene Cup. Tl gigant di 7 de dezëmber i ésera jüda dër bun a Max Clara d’Al Plan, atlet dl Kronplatz Ski Team, che á fat le miú tëmp tla categoria U21 cun 2:02,44 menüc. Por mirit de na gran secunda manche, ál destaché de 83 centejims David Castlunger dl Ski Team Alta Badia, che ...
12 de dezember 2025
Max Perathoner y si prima vënta de Copa europa
A Santa Caterina Valfurva, tla provinzia de Sondrio, iel ncuei stat na garejeda de libra de Copa europa. Max Perathoner se à plazà sun l prim scialier dl podest
L se trata dl prim suzes te si cariera tla Copa europa: Max Perathoner, l atlet de schi alpin de 22 ani, à venciù la garejeda de libra a Santa Caterina. Cun l medem tëmp ie nce l atlet dla Svizra Sandro Manser ruvà sun l prim plazamënt.
"Son da bestia cuntënt de coche la ie jita. Ove na bona forma y chël ie na..."
La paroles dl atlet pudëis liejer te La Usc che vën ora l'ena che vën n vënderdi ai 19 de dezëmber.
Ntant ti mandons mo n pensier positif a Max: duman iel mo n'autra garejeda.
JL
L se trata dl prim suzes te si cariera tla Copa europa: Max Perathoner, l atlet de schi alpin de 22 ani, à venciù la garejeda de libra a Santa Caterina. Cun l medem tëmp ie nce l atlet dla Svizra Sandro Manser ruvà sun l prim plazamënt.
"Son da bestia cuntënt de coche la ie jita. Ove na bona forma y chël ie na..."
La paroles dl atlet pudëis liejer te La Usc che vën ora l'ena che vën n vënderdi ai 19 de dezëmber.
Ntant ti mandons mo n pensier positif a Max: duman iel mo n'autra garejeda.
JL
