12 de messel 2026
Eies averc a la gaboles digitèles
La FPB Cassa, ensema al Comun de Moena, à endrezà na scontrèda con esperc de segureza digitèla e la Forzes del orden.
Cotanta mail ciapone ogne dì de reclam, de envic a ‘clichèr’ sun n link per vadagnes sorii o compres bonmarcià e adertura de cheles da la banca che a gran letres ne disc de stèr ascorc che i ne à tout ju scioldi e i ne à blocà l cont o che l é n pach che aon ordenà ma che per l tor cognon ge dèr nesc dac? O cotanta chiamèdes ciapone sul fonin da n numer a la foresta che no cognoscion? O da carabinieres o bancaries fausc che ne envia a paèr percheche nosc fi é te na situazion de besegn?
Chisc l ...
Cotanta mail ciapone ogne dì de reclam, de envic a ‘clichèr’ sun n link per vadagnes sorii o compres bonmarcià e adertura de cheles da la banca che a gran letres ne disc de stèr ascorc che i ne à tout ju scioldi e i ne à blocà l cont o che l é n pach che aon ordenà ma che per l tor cognon ge dèr nesc dac? O cotanta chiamèdes ciapone sul fonin da n numer a la foresta che no cognoscion? O da carabinieres o bancaries fausc che ne envia a paèr percheche nosc fi é te na situazion de besegn?
Chisc l ...
12 de messel 2026
Ispirazions d’istà: testimonianzes de enrescida spirituèla
La 17^ edizion, metuda ensema da la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia, sporc diesc encontres te duc i paijes.
La pèsc e l desarm, l ruol de la comunicazion e de l’informazion, la oportunitèdes e i risesc de l’inteligenza artifizièla, l empegn a favor di ultimes, la solidarietà, la giustizia, la responsabilità personèla e coletiva. L é vèlch un di argomenc de la neva edizion de Ispirazions d’Istà 2026, endrezèda da la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia, col sostegn de la Diozesa de Trent. Diesc evenc slarié fora te duta la parochies de la val, diesc momenc che sporc encontres, ...
La pèsc e l desarm, l ruol de la comunicazion e de l’informazion, la oportunitèdes e i risesc de l’inteligenza artifizièla, l empegn a favor di ultimes, la solidarietà, la giustizia, la responsabilità personèla e coletiva. L é vèlch un di argomenc de la neva edizion de Ispirazions d’Istà 2026, endrezèda da la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia, col sostegn de la Diozesa de Trent. Diesc evenc slarié fora te duta la parochies de la val, diesc momenc che sporc encontres, ...
12 de messel 2026
La poejia ladina nce sëura i cunfins ora
Rujenon di cunfins dla rujenedes y dla desferënzes cultureles. Nadia Rungger, autëura de Gherdëina, nes conta de n pruiet nuef nasciù tla Franzia, te chël che ëila à daussù purté la poejia ladina
Te chësc articul pudons ve cunté dl prim volum de na zaita leterera nueva nasciuda tla capitela franzëusa, dal inuem “Lingua Franca”. L pruiet, prejentà nstadì propi a Paris, uel mëter tl focus l cuntat danter populi y rujenedes de ravisa neolatina. Y co? Tres la poejia.
Danter la rujenedes che l ie da abiné te chësc pruiet iel nce l rumanc y l ladin. Nadia Rungger de Puntives ie la reprejentanta dla leteratura ladina per chësc pruiet.
Bruno Maruca
L articul tla edizion atuela de La Usc di ...
Te chësc articul pudons ve cunté dl prim volum de na zaita leterera nueva nasciuda tla capitela franzëusa, dal inuem “Lingua Franca”. L pruiet, prejentà nstadì propi a Paris, uel mëter tl focus l cuntat danter populi y rujenedes de ravisa neolatina. Y co? Tres la poejia.
Danter la rujenedes che l ie da abiné te chësc pruiet iel nce l rumanc y l ladin. Nadia Rungger de Puntives ie la reprejentanta dla leteratura ladina per chësc pruiet.
Bruno Maruca
L articul tla edizion atuela de La Usc di ...
12 de messel 2026
Crodes pi netes e cetes
Canche el turismo el và par sora. El vantaśo de tuoi via ra machines da ’l outo. Da un pei de anes i à sarà ra strada da Cianzopé fin dal Lelo, sote ra Penes de Naerou
Ma cuanto elo bel ruà su dal Lelo e ciatà ra strada voita, i piazai voite, el pra neto, un bonador de fiore e no chera reoura da puzol che se sentia i anes pasade. Da canche ra Regoles d’Anpezo ‘s à sarà ra strada che và su da Cianzopé ‘l é mudà duto. No se ciata pi chera scarada de automobiles, de camper, de van, con chi sarvije a suià, scarade su i fire co i fice. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ma cuanto elo bel ruà su dal Lelo e ciatà ra strada voita, i piazai voite, el pra neto, un bonador de fiore e no chera reoura da puzol che se sentia i anes pasade. Da canche ra Regoles d’Anpezo ‘s à sarà ra strada che và su da Cianzopé ‘l é mudà duto. No se ciata pi chera scarada de automobiles, de camper, de van, con chi sarvije a suià, scarade su i fire co i fice. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
12 de messel 2026
“Da grant uei vëncer i Juesc Olimpics”
L ex atlet de ginastiga artistica Jury Chechi te Sëlva per i "Gazzetta Talks": bele da pitl savòvel cie che l uel arjonjer - "Me é for alenà per vëncer"
L inuem Jury ti à si genitores dat, ajache n si berba ti l ova cunsià. Ciuldì pa no, se ovi mpensà canche l fova nasciù. L fova l ann 1969. Jury ie n inuem bel curt y ntlëuta scialdi cunesciù per merit dl astronauta sovietich Jurij Gagarin, la prima persona che ie juleda tl univiers.
Nce Jury Chechi ie stat bon de realisé si sëmies, ma te n auter ciamp, coche l à cuntà n vënderdi dl’ena passeda tl Pra da Nives te Sëlva.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L inuem Jury ti à si genitores dat, ajache n si berba ti l ova cunsià. Ciuldì pa no, se ovi mpensà canche l fova nasciù. L fova l ann 1969. Jury ie n inuem bel curt y ntlëuta scialdi cunesciù per merit dl astronauta sovietich Jurij Gagarin, la prima persona che ie juleda tl univiers.
Nce Jury Chechi ie stat bon de realisé si sëmies, ma te n auter ciamp, coche l à cuntà n vënderdi dl’ena passeda tl Pra da Nives te Sëlva.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
11 de messel 2026
Luigi Chiocchetti é jit en penscion
L secretèr de Comun de Sèn Jan ge à passà l testamonech a Ivano Fontanari, che scomenza sie nef lurier ai 20 de messèl.
Ai 30 de jugn l é stat l ultim dì de lurier per l secretèr de Comun de Sèn Jan, dr Luigi Chiocchetti. Chisc dis a corir chesta encèria tel maor Comun de Fascia l é l dr Alessandro Svaldi, secretèr de Comun a Valfloriana, che l à fat più outes sostituzion a Sèn Jan ti egn; coi 20 de messèl tacarà sia encèria l dr Ivano Fontanari, che l à venciù l concors endrezà chest’aisciuda da l’aministrazion. Sion jic tel Comun de Sèn Jan te si ultimes dis de lurier per troèr duc doi i secretères e ge aon ...
Ai 30 de jugn l é stat l ultim dì de lurier per l secretèr de Comun de Sèn Jan, dr Luigi Chiocchetti. Chisc dis a corir chesta encèria tel maor Comun de Fascia l é l dr Alessandro Svaldi, secretèr de Comun a Valfloriana, che l à fat più outes sostituzion a Sèn Jan ti egn; coi 20 de messèl tacarà sia encèria l dr Ivano Fontanari, che l à venciù l concors endrezà chest’aisciuda da l’aministrazion. Sion jic tel Comun de Sèn Jan te si ultimes dis de lurier per troèr duc doi i secretères e ge aon ...
11 de messel 2026
Bepi Tasin, l menacrep più de età de la Tèlia
I Ciamorces de Fasha, con sie president Ivan Vian, endreza na festa ai 12 de messèl a Ciampedel per chesta persona che per gran pèrt de sia vita se à dat ju per fèr cognoscer nesc monc.
»Do na fona enrescida, l é con gran orgolie che anunzion la prejenza te nosc grop, da desvalives egn, del Menacrep più de età de la Tèlia«, coscita taca via l envit di Ciamorces de Fasha a festejèr na persona de naa da Moena, de 103 egn: Giuseppe Dellantonio ‘Bepi Tasin’ nasciù ai 16 de mèrz del 1923. Bepi Tasin l stèsc gran pèrt del an a Trent con sie fi Paolo ma, canche l pel e soraldut i meisc d’istà, l vegn deretorn te sia cèsa ite per Longiarif a Moena. Bepi l fèsc pèrt di Ciamorces da ...
»Do na fona enrescida, l é con gran orgolie che anunzion la prejenza te nosc grop, da desvalives egn, del Menacrep più de età de la Tèlia«, coscita taca via l envit di Ciamorces de Fasha a festejèr na persona de naa da Moena, de 103 egn: Giuseppe Dellantonio ‘Bepi Tasin’ nasciù ai 16 de mèrz del 1923. Bepi Tasin l stèsc gran pèrt del an a Trent con sie fi Paolo ma, canche l pel e soraldut i meisc d’istà, l vegn deretorn te sia cèsa ite per Longiarif a Moena. Bepi l fèsc pèrt di Ciamorces da ...
11 de messel 2026
N à lità n cunsëi nuef
La Lia Sustëni ala Vita à tenì n vënderdi ai 3 de lugio si senteda generela
N vënderdi sëira dl’ena passeda iel stat te calonia de Urtijëi la reunion generela dla Lia Sustëni ala Vita. Do che n à prejentà l prugram, l bilanz y nscila inant iesen passei, trëi ani do l ultim iede, a lité inò n cunsëi diretif nuef.
Una na cunseliera, Erica Perathoner, à lascià si post a Miriam Pasquazzo, duc i autri cumëmbri dl cunsëi se à inò metù a despusizion de lauré inant per la lia.
Per la Lia Sustëni ala Vita, Heinz Santifaller
L articul tla edizion ...
N vënderdi sëira dl’ena passeda iel stat te calonia de Urtijëi la reunion generela dla Lia Sustëni ala Vita. Do che n à prejentà l prugram, l bilanz y nscila inant iesen passei, trëi ani do l ultim iede, a lité inò n cunsëi diretif nuef.
Una na cunseliera, Erica Perathoner, à lascià si post a Miriam Pasquazzo, duc i autri cumëmbri dl cunsëi se à inò metù a despusizion de lauré inant per la lia.
Per la Lia Sustëni ala Vita, Heinz Santifaller
L articul tla edizion ...
11 de messel 2026
Ra Sagra d’Anpezo e ra Corsa dei Sestiere
Una śornada par ra comunità, ignante de ra stajon d’istade. Chi da Śuel i à vento duta tre ra gares da core; i śoghe de ’na ota a Alverà e Azon. El valor de i vorentie, cuore de sto paes. Torna ra festes, da se ciatà e stà aduna
Ra s’à colorà duta de śal »Ra Corsa dei Sestiere« 2026: a venze duta ra gares ‘l é stà chi de ra Tribù da Śuel. Inveze chi da Nert de Alverà i à vento ra gara de taià ra bora, col sion da doa manties; chi de Azon i é stade pi fortes a tirà el funazo. Donca s’à śontà pede i colore verde e ros. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra s’à colorà duta de śal »Ra Corsa dei Sestiere« 2026: a venze duta ra gares ‘l é stà chi de ra Tribù da Śuel. Inveze chi da Nert de Alverà i à vento ra gara de taià ra bora, col sion da doa manties; chi de Azon i é stade pi fortes a tirà el funazo. Donca s’à śontà pede i colore verde e ros. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de messel 2026
Indra Moroder vënc l cuncors per l Vale-Award
N'idea dla artista de Gherdëina ie unida crissa ora per l Vale Award, n pest che n ti sëurandajerà, n ucajion dla Women’s Run a Persenon, a na persona che se dà ca te na maniera particulera per l’ëiles
I urganisadëures dla manifestazion a fin de bën “Women's Run” de Persenon premieia cun l Vale-Award, n cunlaurazion cun la lia di artisć dl Sudtirol SKB, persones che se dà ca te na maniera particulera per l'ëiles, per la valivanza danter i sésc y per na sozietà ulache l'ëiles posse tò ite la lerch che les se merita. Cun chësc pest uelen lascé udëi l mpëni, ma nce ispiré y mustré pusciblteies nueves.
Indra Moroder de Urtijëi à venciù l cuncors dla Lia di Artisć per crië chësc trofeo.
USC
L articul ...
I urganisadëures dla manifestazion a fin de bën “Women's Run” de Persenon premieia cun l Vale-Award, n cunlaurazion cun la lia di artisć dl Sudtirol SKB, persones che se dà ca te na maniera particulera per l'ëiles, per la valivanza danter i sésc y per na sozietà ulache l'ëiles posse tò ite la lerch che les se merita. Cun chësc pest uelen lascé udëi l mpëni, ma nce ispiré y mustré pusciblteies nueves.
Indra Moroder de Urtijëi à venciù l cuncors dla Lia di Artisć per crië chësc trofeo.
USC
L articul ...
10 de messel 2026
Neva e Fascia: doi comunanzes adum
Na scontrèda de cultura forin Mont de Vich, anter enrescida e musega, endrezèda da l’Union di Ladins de Fascia e l Bildungsausschuss de Neva.
Tel passà, descheche à sotrissà i reladores, la mont de Ciareja no l é stat n lech de spartijon, ma n post de enconter anter la comunanzes de Fascia e Neva. N enconter che, fazile per la pruma outa, se à renovà forin Mont al Hotel Gran en sabeda passèda te n domesdì de musega, de lengac e de storia che à leà da beterno en ca la doi valèdes.
L domesdì, endrezà da l’Union di Ladins de Fascia e dal Bildungsausschuss de Neva, l é stat avert da na raprejentanza de la Musega da Vich e l é stat man a ...
Tel passà, descheche à sotrissà i reladores, la mont de Ciareja no l é stat n lech de spartijon, ma n post de enconter anter la comunanzes de Fascia e Neva. N enconter che, fazile per la pruma outa, se à renovà forin Mont al Hotel Gran en sabeda passèda te n domesdì de musega, de lengac e de storia che à leà da beterno en ca la doi valèdes.
L domesdì, endrezà da l’Union di Ladins de Fascia e dal Bildungsausschuss de Neva, l é stat avert da na raprejentanza de la Musega da Vich e l é stat man a ...
10 de messel 2026
Sul ensomech e i azidenc
Schiarimenc en cont de la Coa di Picioi de Ciampedel.
I servijes educatives 0-3 l é un di besegnes che ti ultimes egn se à palesà semper maor, ence te noscia Fascia.
Per responer a chest besegn la Coprativa Tagesmutter laora da n bon trat de temp e, semper per ge jir encontra a la families, acà 3 egn l é stat avert la Coa di Picioi a Soraga.
Te chest moment la coa di Picioi a Soraga la tol ite 30 bec. La Tagesmutter, te la sentes de Sèn Jan e Cianacei (la senta de Ciampedel à cognù serar percheche no l era personal a la leta) ge va encontra ai ...
I servijes educatives 0-3 l é un di besegnes che ti ultimes egn se à palesà semper maor, ence te noscia Fascia.
Per responer a chest besegn la Coprativa Tagesmutter laora da n bon trat de temp e, semper per ge jir encontra a la families, acà 3 egn l é stat avert la Coa di Picioi a Soraga.
Te chest moment la coa di Picioi a Soraga la tol ite 30 bec. La Tagesmutter, te la sentes de Sèn Jan e Cianacei (la senta de Ciampedel à cognù serar percheche no l era personal a la leta) ge va encontra ai ...
10 de messel 2026
Inant cun truep sustenidëures y de bona cunlaurazions
N vënderdi, ai 26 de juni se à i cumëmbri dla Lia Museum Gherdëina ancuntà tla biblioteca tla Cësa di Ladins a Urtijëi per la reunion generela
La diretëura Paulina Moroder à lecurdà i truep pruiec che ie unii metui a jì l ann passà. Tlo iel l Geoportal, na plata web cun chëla che n possa abiné i monumënc culturei dla valeda y giapé na descrizion avisa de uniun; la raida storica dl luech, che vën tëuta su scialdi bën da pert di patins nternaziunei de nosta valeda; la mostra nterativa nueva “Dal lën al juech”, che tira adalerch truepa families jëunes; per utlim la mostra nueva “Pec de n mond” cun n audioguide dispunibl te sies lingac, ...
La diretëura Paulina Moroder à lecurdà i truep pruiec che ie unii metui a jì l ann passà. Tlo iel l Geoportal, na plata web cun chëla che n possa abiné i monumënc culturei dla valeda y giapé na descrizion avisa de uniun; la raida storica dl luech, che vën tëuta su scialdi bën da pert di patins nternaziunei de nosta valeda; la mostra nterativa nueva “Dal lën al juech”, che tira adalerch truepa families jëunes; per utlim la mostra nueva “Pec de n mond” cun n audioguide dispunibl te sies lingac, ...
10 de messel 2026
N gran sotsëura tl Club Nudé Gherdëina
N lunesc àn tenì na senteda ulache l cunsëi vedl à dat la demiscions. I trainer se à lascià lité ite tl cunsëi nuef y i messerà śën mené inant la lia
Bele da plu giut incà ne butòvela nia tl Club Nudé Gherdëina, na lia meneda da ulenteres che à na bela atività y trëi dependënc, trëi trainer da oradecà che nsënia ju na bela cumpëida de mëndri tl sport dl nudé. Aldò de nosta nfurmazions ne fova l cunsëi vedl nia for dla medema minonga di trëi trainer y chisc ultims dëssa nce avëi dit che i ne se tën nia a chël che l cunsëi fej ora, ma i cialerà de valuté uni dezijion y fé pona coche ëi miena che l ie plu drët. Che chësta situazion ne possa nia ...
Bele da plu giut incà ne butòvela nia tl Club Nudé Gherdëina, na lia meneda da ulenteres che à na bela atività y trëi dependënc, trëi trainer da oradecà che nsënia ju na bela cumpëida de mëndri tl sport dl nudé. Aldò de nosta nfurmazions ne fova l cunsëi vedl nia for dla medema minonga di trëi trainer y chisc ultims dëssa nce avëi dit che i ne se tën nia a chël che l cunsëi fej ora, ma i cialerà de valuté uni dezijion y fé pona coche ëi miena che l ie plu drët. Che chësta situazion ne possa nia ...
10 de messel 2026
Tan giut dura pa 80 agn?
Comentar de pruma
Dant 80 agn él sté al jouf dl Sela la gran manifestazion de protesta de duc i Ladins contra la spartizion voluda dal fascism y baldi reconfermeda per l »davegnì« ence da la politica nazionala do la fin dla Seconda Vera. La pesc fata a livel global essa perdret messù tegnì cont dles ingiustizies politiches sozedudes y strumentalisedes per tizé l secont conflit mondial… A 80 agn da chela radunanza che cherdova i Ladins a protesté y damané la reunificazion, se enconti danuef, en chest iade a ...
Dant 80 agn él sté al jouf dl Sela la gran manifestazion de protesta de duc i Ladins contra la spartizion voluda dal fascism y baldi reconfermeda per l »davegnì« ence da la politica nazionala do la fin dla Seconda Vera. La pesc fata a livel global essa perdret messù tegnì cont dles ingiustizies politiches sozedudes y strumentalisedes per tizé l secont conflit mondial… A 80 agn da chela radunanza che cherdova i Ladins a protesté y damané la reunificazion, se enconti danuef, en chest iade a ...
10 de messel 2026
Chëst’ena s’la ciaculons cun Sara Senoner, maestra de scola elementera de Sëlva
Dancà y da na pert
Posses’a te prejenté n curt?
Sara Senoner: Son Sara, é 25 ani y son de Sëlva. É studià Scienzes dla Furmazion Primera tla sënta de Persenon dla Università Liedia de Bulsan, y śën sons maestra de scola elementera te Sëlva.
Co ie pa jit chëst ann de scola iust finà via?
Chëst ann éi nsenià tla cuarta y cuinta tlas, cun 21-22 sculeies prun. La materies che é nsenià ie states talian, nglëisc, ladin, storia y ginastica. L me à sapù inò scialdi bel a nsenië, ajache i mutons y la mutans fova da ...
Posses’a te prejenté n curt?
Sara Senoner: Son Sara, é 25 ani y son de Sëlva. É studià Scienzes dla Furmazion Primera tla sënta de Persenon dla Università Liedia de Bulsan, y śën sons maestra de scola elementera te Sëlva.
Co ie pa jit chëst ann de scola iust finà via?
Chëst ann éi nsenià tla cuarta y cuinta tlas, cun 21-22 sculeies prun. La materies che é nsenià ie states talian, nglëisc, ladin, storia y ginastica. L me à sapù inò scialdi bel a nsenië, ajache i mutons y la mutans fova da ...
10 de messel 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 30 de juni à i uemes dl Aiut Alpin fat n ntervënt sun Pana per na reazion alergica. N jëunn dla Norvegia che ova maià zeche da cuces se stëntova dassënn a tré l fla. Deberieda cun si oma l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
Domesdì iel stat n’emergënza sanitera a Col Alt – l pazient àn menà tl spedel de Burnech.
Plu tert fova n seniëur nglëisc tumà cun l motor sun la streda da Pruca ite, propi sot ala sënta dl Aiut Alpin Dolomites. N à audì n drë’ tumblon y riesc do iesen unic cherdei ...
Domesdì iel stat n’emergënza sanitera a Col Alt – l pazient àn menà tl spedel de Burnech.
Plu tert fova n seniëur nglëisc tumà cun l motor sun la streda da Pruca ite, propi sot ala sënta dl Aiut Alpin Dolomites. N à audì n drë’ tumblon y riesc do iesen unic cherdei ...
10 de messel 2026
Le pröm "Al Plan Festival"
Na ocajiun por ascuté sö de bela musiga, se devertí y rové adöm; ince sce le tëmp n’á nia massa daidé, pón dí che le "Al Plan Festival" é garaté
Ai 19 y ai 20 de jügn él gnü organisé la pröma ediziun dl "Al Plan Festival", le plü gran proiet fora por le 2026 dl’uniun "Zicuta Lab". N’organisaziun che se á tut dant sciöche obietif le arichimënt cultural, cun propostes inovatives, atramënter o ince tradizionales. Le ventai de iniziatives se desleria fora sura deplü opziuns, danter chëstes la poesia, la musiga y l’ert. N valgügn fondadus y fondadësses de chësta uniun, metüda sö tl’aisciöda 2025, fajô ince pert dl grup de organisaziun dl "Al ...
Ai 19 y ai 20 de jügn él gnü organisé la pröma ediziun dl "Al Plan Festival", le plü gran proiet fora por le 2026 dl’uniun "Zicuta Lab". N’organisaziun che se á tut dant sciöche obietif le arichimënt cultural, cun propostes inovatives, atramënter o ince tradizionales. Le ventai de iniziatives se desleria fora sura deplü opziuns, danter chëstes la poesia, la musiga y l’ert. N valgügn fondadus y fondadësses de chësta uniun, metüda sö tl’aisciöda 2025, fajô ince pert dl grup de organisaziun dl "Al ...



