26 de november 2025
Un a un
L FC Gherdëina à jugà contra la scuadra Rovereto. N rendicont dla partida
Nce sce la ie jita ora a per, iela jita ora bën sce n pënsa che n à fat l gol contra la scuadra che fova prima te tlassifica. Do la prima mes’ëura se à i nosc
giapà n gol ma ne n’à perchël nia lascià de »dé gas«. I jugadëures dl FC Gherdëina ti ie jic permez al juech cun truep mpëni y ne se à pa nia lascià mëter te n piz. La scuadra à...
...dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 28 de nuvëmber.
JL
Nce sce la ie jita ora a per, iela jita ora bën sce n pënsa che n à fat l gol contra la scuadra che fova prima te tlassifica. Do la prima mes’ëura se à i nosc
giapà n gol ma ne n’à perchël nia lascià de »dé gas«. I jugadëures dl FC Gherdëina ti ie jic permez al juech cun truep mpëni y ne se à pa nia lascià mëter te n piz. La scuadra à...
...dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 28 de nuvëmber.
JL
26 de november 2025
Na bela atività y servijes de utl
L’ultima sada à la grupa de Sëlva dl KVW abù si senteda generela
Tla pert ufiziela dla senteda à l presidënt Rudolf Mussner purtà dant la relazion dl atività dl ultim ann y la relazion de cassa. L ie stat n ann cun na gran atività cun scumenciadives mpue per duc, da cursc de cujiné y de balé, ancuntedes per cianté deberieda o sëires de nfurmazion de tematiches sun la sanità. L ie unì metù a jì n viac de cater dis a Praga y a Dresden, n viac de un n dì a n marcià da Nadel te Tirol y n pelegrinaje tl Schmirntal.
Cun l’azion da Pasca iel restà la bela dunfierta ...
Tla pert ufiziela dla senteda à l presidënt Rudolf Mussner purtà dant la relazion dl atività dl ultim ann y la relazion de cassa. L ie stat n ann cun na gran atività cun scumenciadives mpue per duc, da cursc de cujiné y de balé, ancuntedes per cianté deberieda o sëires de nfurmazion de tematiches sun la sanità. L ie unì metù a jì n viac de cater dis a Praga y a Dresden, n viac de un n dì a n marcià da Nadel te Tirol y n pelegrinaje tl Schmirntal.
Cun l’azion da Pasca iel restà la bela dunfierta ...
26 de november 2025
Chi à pa venciù pra l gran batadù?
Te Sëlva à i Destuafuech dl luech urganisà n di per fé batadù
L Gran Batadù te Sëlva che mët a jì i Destuafuech dl luech ie urmei belau bele na tradizion. Dala diesc daduman inant àn bele pudù jì a »frühshoppen« y daldò àn pudù s’la lascé jì bona y sté n cumpanìa pra na bona marënda cun törggelen. L turnoi de batadù à scumencià dala doi domesdì y per
i mutons dai cinch ai 12 ani fòvel n turnoi de »mau mau«. Daujin ai pesć che gia pova chi che venciova pra l turnoi, àn nce pudù fé pea pra la ola dala fertuna. Dala cater domesdì inant àl monce sunà la grupa ...
L Gran Batadù te Sëlva che mët a jì i Destuafuech dl luech ie urmei belau bele na tradizion. Dala diesc daduman inant àn bele pudù jì a »frühshoppen« y daldò àn pudù s’la lascé jì bona y sté n cumpanìa pra na bona marënda cun törggelen. L turnoi de batadù à scumencià dala doi domesdì y per
i mutons dai cinch ai 12 ani fòvel n turnoi de »mau mau«. Daujin ai pesć che gia pova chi che venciova pra l turnoi, àn nce pudù fé pea pra la ola dala fertuna. Dala cater domesdì inant àl monce sunà la grupa ...
26 de november 2025
La plaza di dërc di mutons y dla mutans
Da śën inant iel sun plaza de Chemun a Bulsan n monumënt per ti lecurdé a duc che i mutons y la mutans à dërc che dëssa unì respetei. Nce la scolina de Santa Cristina fova leprò
N juebia dl'ena passeda, ai 20 de nuvëmber, ie i gran mutons y la gran mutans dla scolina Egaburvanada de Santa Cristina jic a Bulsan per festejé l "Di nternaziunel di dërc di mutons". Sun Plaza de Chemun dlongia la laubes iel unì naugurà n monumënt y n ti à nce simbolicamënter dat n inuem nuef ala plaza, che dëssa da śën inant nce vester la "Plaza per i dërc di mutons y dla mutans". L monumënt, sun chël che n possa se senté ju, lecorda la cunvenzion di dërc di mutons dla Nazions Unides metuda ...
N juebia dl'ena passeda, ai 20 de nuvëmber, ie i gran mutons y la gran mutans dla scolina Egaburvanada de Santa Cristina jic a Bulsan per festejé l "Di nternaziunel di dërc di mutons". Sun Plaza de Chemun dlongia la laubes iel unì naugurà n monumënt y n ti à nce simbolicamënter dat n inuem nuef ala plaza, che dëssa da śën inant nce vester la "Plaza per i dërc di mutons y dla mutans". L monumënt, sun chël che n possa se senté ju, lecorda la cunvenzion di dërc di mutons dla Nazions Unides metuda ...
25 de november 2025
Cultura e lengaz ladin: nosc fondament
L Consei General à aproà l Pian de politica linguistica de la Consulta ladina del CGF. Na longia relazion del conseier de procura Bernardino Chiocchetti ge à dat a lengaz e cultura l peis che i merita.
L pont più emportant tel Consei General chiamà ite ai 13 de november en videoconferenza, apede a chel del Statut, l era l’aproazion del Pian de politica linguistica e culturèla per l an 2026, pervedù da la L.P. 6/2008 su la mendranzes linguistiches. A portèr dant i contegnui, ma ence l segnificat de chest Pian l é stat l conseier de procura con delega a la cultura ladina Bernardino Chiocchetti.
Chiocchetti l à deschiarì che chest Pian l met dant la strategia de azions per sostegnir e slarièr ...
L pont più emportant tel Consei General chiamà ite ai 13 de november en videoconferenza, apede a chel del Statut, l era l’aproazion del Pian de politica linguistica e culturèla per l an 2026, pervedù da la L.P. 6/2008 su la mendranzes linguistiches. A portèr dant i contegnui, ma ence l segnificat de chest Pian l é stat l conseier de procura con delega a la cultura ladina Bernardino Chiocchetti.
Chiocchetti l à deschiarì che chest Pian l met dant la strategia de azions per sostegnir e slarièr ...
25 de november 2025
Smartphone e Inteligenza Artifiziala, i eféc sul aprendiment
L reladou Francesco Corazza: »No al celular ai tosac fin ai 12 agn«
Grana partecipazion nchëstadì al prum referat metù a jì da la nuova associazion culturala »LiberaMente Fodom«, che l’a envié fameie, tosac e adulc ntel self parochial a La Plié per descore de n tema dassën atual: chël del raport ntra i adolescenc e l celular e i eféc che chëst a sul aprendiment. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Grana partecipazion nchëstadì al prum referat metù a jì da la nuova associazion culturala »LiberaMente Fodom«, che l’a envié fameie, tosac e adulc ntel self parochial a La Plié per descore de n tema dassën atual: chël del raport ntra i adolescenc e l celular e i eféc che chëst a sul aprendiment. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de november 2025
"Maria, i sun iö, Aliaksei"
Agn alalungia é mituns dla Bieloruscia gnüs a sté te families dla Val Badia, por se medié dales conseguënzes dla desgrazia de Chernobyl. Aliaksei ê sté zacotan d’edemes te calonia de Badia. Sëgn, 20 agn dedô, ál indô soné pro porta, por gní a ciafé la jënt che l’â tut sö tan bun
Iniann de novëmber él rové a Badia le jonn Aliaksei: n inom cun chël che la maiú pert ne savará nia cis ci mëte man, mo magari bastel ma da stöpé jö n pü’ les recordanzes. Al ê i 26 d’aurí dl 1986 che al sozedô na gran desgrazia a Chernobyl, cité söl confin danter Ucraina y Bieloruscia. Ala 1:23 de nöt stlopâl n reatur dla zentrala nucleara, che delibrâ tles aries y ti terac n gröm de tosseri y radiaziuns, che atocâ ince les popolaziuns a cënc de km dainciará. Na desgrazia che á segné la jënt ...
Iniann de novëmber él rové a Badia le jonn Aliaksei: n inom cun chël che la maiú pert ne savará nia cis ci mëte man, mo magari bastel ma da stöpé jö n pü’ les recordanzes. Al ê i 26 d’aurí dl 1986 che al sozedô na gran desgrazia a Chernobyl, cité söl confin danter Ucraina y Bieloruscia. Ala 1:23 de nöt stlopâl n reatur dla zentrala nucleara, che delibrâ tles aries y ti terac n gröm de tosseri y radiaziuns, che atocâ ince les popolaziuns a cënc de km dainciará. Na desgrazia che á segné la jënt ...
25 de november 2025
L Gherdëina ne sà nia plu co fé a vëncer
L HC Gherdëina à lascià jì si trainadëur Teppo Kivelä, ma n sada te Sëlva contra la scuadra de Sterzing ne n'iesen mpo no mo stac boni de fé ponc. Per ntant mëina Elmar Parth la scuadra, nchin che n abinerà n sostitut
N sada dl'ena passeda à l Hc Gherdëina fat al savëi, che n ne n'uel nia plu lauré inant cun l alenadëur Teppo Kivelä. L finlandesc, che fova l ann passà d'instà ruvà te Gherdëina, ne n'ie te chësc ann y mez nia stat bon de arjonjer i resultac che n ëssa sperà. Do che n à perdù nuef dla ultima diesc partides ne n'ova i sëurastanc dla lia nia plu crëta te ël. N ie tl lëur de crì n sostitut, che sibe bon de tré ora l hockey Gherdëina da chësc busc. Per ntant mëina Elmar Parth la scuadra. L HC ...
N sada dl'ena passeda à l Hc Gherdëina fat al savëi, che n ne n'uel nia plu lauré inant cun l alenadëur Teppo Kivelä. L finlandesc, che fova l ann passà d'instà ruvà te Gherdëina, ne n'ie te chësc ann y mez nia stat bon de arjonjer i resultac che n ëssa sperà. Do che n à perdù nuef dla ultima diesc partides ne n'ova i sëurastanc dla lia nia plu crëta te ël. N ie tl lëur de crì n sostitut, che sibe bon de tré ora l hockey Gherdëina da chësc busc. Per ntant mëina Elmar Parth la scuadra. L HC ...
24 de november 2025
L Pest Caterina De Cia a doi eles ladines
Chiara Chiocchetti da Moena e Valeria Bernardi da Ortijei à ciapà l prum e l secondo premie per sia teses de laurea. L endrez del Pest é stat tout su per la pruma outa dal Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn.
Chiara Chiocchetti, Valeria Bernardi e Antonio Ballarini l é i trei venjidores de la XIII edizion del pest Caterina De Cia Bellati Canal. En sabeda ai 15 de november te Istitut Cultural Ladin ’Majon di Fascegn’ l é stat endrezà la zerimonia de premiazion che ge à consegnà ai trei partezipanc i prumes trei pesć metui a la leta per chesta edizion. La pruma, descheche à spiegà la diretora del ICL Sabrina Rasom, che vegn endrezèda te Fascia da la Majon di Fascegn che se à tout su con onor chesta ...
Chiara Chiocchetti, Valeria Bernardi e Antonio Ballarini l é i trei venjidores de la XIII edizion del pest Caterina De Cia Bellati Canal. En sabeda ai 15 de november te Istitut Cultural Ladin ’Majon di Fascegn’ l é stat endrezà la zerimonia de premiazion che ge à consegnà ai trei partezipanc i prumes trei pesć metui a la leta per chesta edizion. La pruma, descheche à spiegà la diretora del ICL Sabrina Rasom, che vegn endrezèda te Fascia da la Majon di Fascegn che se à tout su con onor chesta ...
24 de november 2025
Bela Ladinia, apede ai manco fortuné
Passa 40 sozi à tout part a la radunanza. Ge é stat sport na donazion a la sociazion La Formia che deida persone con pedimenc e l pest fedeltà a Erwin e Carlo Chiocchetti del Pelin.
En sabeda ai 15 de november, te la sala de la cooperazion a Soraga, Bela Ladinia à portà dant n domesdì de tessere, mondure e legreza aldò del spirit che caraterisea chesta sociazion. Belapontin da le 3 domesdì l era jà i comembres del diretif che busiaa per endrezar dut coche carenea. Da le 4 l é stat avert i ujes e l é stat n gran via vai de sozi che se à fermà per far la tessera, tor massarie, saludar e se beiver valch en compagnia. Da le mese le 7 da sera l é scomenzà l’assemblea di sozi, ...
En sabeda ai 15 de november, te la sala de la cooperazion a Soraga, Bela Ladinia à portà dant n domesdì de tessere, mondure e legreza aldò del spirit che caraterisea chesta sociazion. Belapontin da le 3 domesdì l era jà i comembres del diretif che busiaa per endrezar dut coche carenea. Da le 4 l é stat avert i ujes e l é stat n gran via vai de sozi che se à fermà per far la tessera, tor massarie, saludar e se beiver valch en compagnia. Da le mese le 7 da sera l é scomenzà l’assemblea di sozi, ...
24 de november 2025
I colore pi biei de ‘l an
Algo che fesc del ben al cuore e a r’anima. In śiro par el mondo ‘l é śente che viaśa par śì a ‘l vede: se podarae ciamà anche ca chesto turismo
D’outon ‘l é bel, se vive ra śornades pi beles de ‘l an, con trope colore daparduto, de i brascioi che muda ra foies, ignante de res perde de’l intiero, par ‘l inverno. Su ra nostra Dolomites s’inpiza el ros de ra espores, el śal de ‘l frasin, i laresc i muda dal so bel verde d’istade fin al ruśin, canche ‘pò toma ra bujeles.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
D’outon ‘l é bel, se vive ra śornades pi beles de ‘l an, con trope colore daparduto, de i brascioi che muda ra foies, ignante de res perde de’l intiero, par ‘l inverno. Su ra nostra Dolomites s’inpiza el ros de ra espores, el śal de ‘l frasin, i laresc i muda dal so bel verde d’istade fin al ruśin, canche ‘pò toma ra bujeles.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de november 2025
Descurí le savëi da zacan
La Uniun Iagri Badia á organisé te so local n curs da fá unghënc cun gras de salverjina. Na manifestaziun garatada, che á descedé tröp interes
Gras de cerf, smalz de tas, öl de muntagnola y d’atri grasc de tiers á bele da milesc de agn so post tla medejina popolara y se lascia incö ince porté ite tla sciënza tradizionala. So contignü de valüta gnô bele adoré zacan por medié mai desvalis: da soferënzes ales lisöres, problems dla pel, cina al renforzamënt dl bëgnester fisich. La Uniun Iagri Badia á indô orü descurí chësc savëi da zacan y á organisé n curs, olache al é gnü mostré sciöche chësc savëi tradizional pó indô gní implí cun vita ...
Gras de cerf, smalz de tas, öl de muntagnola y d’atri grasc de tiers á bele da milesc de agn so post tla medejina popolara y se lascia incö ince porté ite tla sciënza tradizionala. So contignü de valüta gnô bele adoré zacan por medié mai desvalis: da soferënzes ales lisöres, problems dla pel, cina al renforzamënt dl bëgnester fisich. La Uniun Iagri Badia á indô orü descurí chësc savëi da zacan y á organisé n curs, olache al é gnü mostré sciöche chësc savëi tradizional pó indô gní implí cun vita ...
23 de november 2025
Muda l Statut, zenza Sèn Jan
Te l’ultima scontrèda, chiamèda ite online, l é stat portà dant e aproà i mudamenc al Statut luré fora da la Comiscion Afares Istituzionèi.
L Consei del Comun General de Fascia l é stat chiamà ite ai 13 de november en videoconferenza e chesta modalità, l à dit l Procurador Edoardo Felicetti, é stata cernuda per poder aer la maoranza perveduda per l’aproazion di mudamenc al Statut. »Sion peé via con chisc mudamenc – l à deschiarì – per poder ge dar valch delega ai conseieres, descheche vegn fat ti Comuns ma che l CGF no podea far. Volessane spartir fora de più le enciarie, per tor int i conseieres e percheche i argomenc da ge star ...
L Consei del Comun General de Fascia l é stat chiamà ite ai 13 de november en videoconferenza e chesta modalità, l à dit l Procurador Edoardo Felicetti, é stata cernuda per poder aer la maoranza perveduda per l’aproazion di mudamenc al Statut. »Sion peé via con chisc mudamenc – l à deschiarì – per poder ge dar valch delega ai conseieres, descheche vegn fat ti Comuns ma che l CGF no podea far. Volessane spartir fora de più le enciarie, per tor int i conseieres e percheche i argomenc da ge star ...
23 de november 2025
I servidores fascegn a Trent per l Giubileo
N bel grop ence da Fascia à tout pèrt a la zelebrazion per duc i ministres de la Liturgia tel Dì de la Dedicazion de la Catedrala. Da doman i à fat jeghes al Arcivescovile.
Ence 36 servidores fascegn é rué a Trent en domenia ai 16 de november, tel Dì de la Dedicazion de la Catedrala, per l Giubileo de duc i ministres de la Liturgia. 15 da Cianacei e Dèlba, 8 da Ciampedel e 13 da Pera, Poza e Vich con sie compagnadores, en dut 48, con na coriera e vèlch un ence con sie auto. A Trent se à troà ciantores, letores e salmisć, ministres straordenères de la Comunion, monesc e 340 servidores da dut l Trentin. L referent del grop de Fascia Mattia Valentini ne à contà che ...
Ence 36 servidores fascegn é rué a Trent en domenia ai 16 de november, tel Dì de la Dedicazion de la Catedrala, per l Giubileo de duc i ministres de la Liturgia. 15 da Cianacei e Dèlba, 8 da Ciampedel e 13 da Pera, Poza e Vich con sie compagnadores, en dut 48, con na coriera e vèlch un ence con sie auto. A Trent se à troà ciantores, letores e salmisć, ministres straordenères de la Comunion, monesc e 340 servidores da dut l Trentin. L referent del grop de Fascia Mattia Valentini ne à contà che ...
23 de november 2025
Matteo e Alessandro de or e arjent
I doi atlec, l fascian Marchioni e l badiot Giuliano, i se à vadagnà respetivamenter l prum e l secondo post fora Dispruch.
Dai 13 ai 16 de november a la Tiwag Arena de Dispruch se à dejout la garejeda ISU (International Skating Union) de jadiné artistich e anter i atlec rué da dut l mond l é stat ben doi atlec ladins rué sul podie.
Te la categoria Junior Matteo Marchioni da Cianacei l se à vadagnà adertura la medaa de or et e la categoria Advanced Novice Men l badiot Alessandro Giuliano se à vadagnà la medaa de arjent.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de november, che se pel troèr ence te la boteighes de ...
Dai 13 ai 16 de november a la Tiwag Arena de Dispruch se à dejout la garejeda ISU (International Skating Union) de jadiné artistich e anter i atlec rué da dut l mond l é stat ben doi atlec ladins rué sul podie.
Te la categoria Junior Matteo Marchioni da Cianacei l se à vadagnà adertura la medaa de or et e la categoria Advanced Novice Men l badiot Alessandro Giuliano se à vadagnà la medaa de arjent.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de november, che se pel troèr ence te la boteighes de ...
23 de november 2025
Prejenté l Plán dei Intervenc. »Planifiché deberiada l teritorio«
Temp plù svelc per le variazion. Istituì l »Sportel Urbanistich« per l zitadin che vol porté proposte e cuesić per pratighe sul fabriché
Temp plù svelc per le variazion damanade dal zitadin, esenzion da la perequzion per chi che fesa la pruma cesa, poscibilité de riduzion dei vincoi sui fabricac per nzentivé le ristruturazion.
Chëste nvalgune de le novité che perveiga l Plán dei Intervenc, l document pervedù da la nuova lege sul fabriché de la Region aprovada ncora ntel 2004, e che i é stade ence ntra chële plù debatude nte l’encontada de prejentazion, n verité nia trop partecipada da la jent, ntel self dei ...
Temp plù svelc per le variazion damanade dal zitadin, esenzion da la perequzion per chi che fesa la pruma cesa, poscibilité de riduzion dei vincoi sui fabricac per nzentivé le ristruturazion.
Chëste nvalgune de le novité che perveiga l Plán dei Intervenc, l document pervedù da la nuova lege sul fabriché de la Region aprovada ncora ntel 2004, e che i é stade ence ntra chële plù debatude nte l’encontada de prejentazion, n verité nia trop partecipada da la jent, ntel self dei ...
23 de november 2025
Uni iede se ncunforta i mutons mefun tan dassënn
I ciavei ie tieres adatei per lauré cun mutons y mutans che à na dejabltà. Ines Hofer de Urtijëi nes conta ciuldì
»L ciaval ie, cun l delfin, l sëul tier al mond de chël che n sà che l à te si maniera de jì n ritm particuler. N ritm che possa ti fé dl bën a persones che à vel’ dejabltà«, nes spiega Ines Hofer de Urtijëi. La maestra dla scola mesana, che à n gran amor per i ciavei, pieta uni tant vel’ ëura de jì a ciaval riabilitatif per mutons y mutans, ma nce per granc, via n Minert a Urtijëi. L ie nscila nasciuda na cunlaurazion cun la lia Sustëni ala Vita che ti pieta a si cumëmbri la ...
»L ciaval ie, cun l delfin, l sëul tier al mond de chël che n sà che l à te si maniera de jì n ritm particuler. N ritm che possa ti fé dl bën a persones che à vel’ dejabltà«, nes spiega Ines Hofer de Urtijëi. La maestra dla scola mesana, che à n gran amor per i ciavei, pieta uni tant vel’ ëura de jì a ciaval riabilitatif per mutons y mutans, ma nce per granc, via n Minert a Urtijëi. L ie nscila nasciuda na cunlaurazion cun la lia Sustëni ala Vita che ti pieta a si cumëmbri la ...
23 de november 2025
Saites y matades sorvides sön paladina
I dui compagns y cabaretisć Pepi Costner y Zenzo Obwegs á rodé jö les paladines dla Val Badia cun so cabaret nü "Biodegradabl". Da critiches sferiades sot le nes a coienaries, cina ala "maestria linguistica" cun i cognoms ladins
Danter les manifestaziuns che animëia le tëmp plü chît dl antersajuns, él gnü pormez chësc ann ince n cabaret, porté dant dai dui compagns Pepi Costner da Corvara y Zenzo Obwegs d’Al Plan. Le pröm fej le fisioterapist "dërzamëdes" y le secundo é paur "no complotista, mo de Batista". Tl tëmp lëde él indere döes mënts creatives y originales, cun na buna porziun de umor lapró. Do 9 agn che an i â mancia dala paladina, s’ái sëgn lascé adintëne cun le cabaret nü "Biodegradabl", pié ia ai 12 de ...
Danter les manifestaziuns che animëia le tëmp plü chît dl antersajuns, él gnü pormez chësc ann ince n cabaret, porté dant dai dui compagns Pepi Costner da Corvara y Zenzo Obwegs d’Al Plan. Le pröm fej le fisioterapist "dërzamëdes" y le secundo é paur "no complotista, mo de Batista". Tl tëmp lëde él indere döes mënts creatives y originales, cun na buna porziun de umor lapró. Do 9 agn che an i â mancia dala paladina, s’ái sëgn lascé adintëne cun le cabaret nü "Biodegradabl", pié ia ai 12 de ...
22 de november 2025
Giulio Florian tel CAL
L ombolt de Sèn Jan é stat nominà tel Consei de l’Autonomies Locales en raprejentanza per Fascia. De derit fèsc pèrt ence l procurador Edoardo Felicetti.
Da chest’aisciuda passèda, do che l é stat la neva litazions de Comun, l ombolt de Sèn Jan Giulio Florian l é stat nominà raprejentant per Fascia tel Consei de l’Autonomies Locales, dant l era ite Ivo Bernard stat ombolt de Ciampedel. L CAL l é l organism de raprejentanza istituzionèla, autonoma e unitèra di enc locai de la Provinzia de Trent e l é senta de studie, informazion, confront, coordenament e proponeta sui temes de enteres di enc locai.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de ...
Da chest’aisciuda passèda, do che l é stat la neva litazions de Comun, l ombolt de Sèn Jan Giulio Florian l é stat nominà raprejentant per Fascia tel Consei de l’Autonomies Locales, dant l era ite Ivo Bernard stat ombolt de Ciampedel. L CAL l é l organism de raprejentanza istituzionèla, autonoma e unitèra di enc locai de la Provinzia de Trent e l é senta de studie, informazion, confront, coordenament e proponeta sui temes de enteres di enc locai.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de ...



