24 de otober 2026
Jita culturala dl’Uniun Ladins Val Badia
Do che al é bele passé n valgügn agn dala ultima jita, éra en chësc ann indô garatada da pié ia y passé dui de bis adöm: n pice sëgn de rengraziamënt por le gran laur che les aconsiadësses y i aconsiadus á fat ti ultims agn
En sabeda ai 10 de otober éson piá ia adora da doman da Pidrô demez. Ince sce al é sté da pié ia abonora, ál paié la mëia. Püch do la partënza y do che an á lascé la patria, án podü odëi la belëza dla natöra sëgn da d’altonn, che orô saludé le grup sön so tru por Ju de Valparora. Do avëi passé döt le Ciadura, s’án archité por gosté adöm dan l’entrada te autostrada. Püch dan misdé é le grup spo rové a Aquileia.
Deplü sön chësta jita, cunta Timo Craffonara t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
En sabeda ai 10 de otober éson piá ia adora da doman da Pidrô demez. Ince sce al é sté da pié ia abonora, ál paié la mëia. Püch do la partënza y do che an á lascé la patria, án podü odëi la belëza dla natöra sëgn da d’altonn, che orô saludé le grup sön so tru por Ju de Valparora. Do avëi passé döt le Ciadura, s’án archité por gosté adöm dan l’entrada te autostrada. Püch dan misdé é le grup spo rové a Aquileia.
Deplü sön chësta jita, cunta Timo Craffonara t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
23 de otober 2026
N picol paisc con na gran storia
L FAI de Fascia e Fiem à endrezà la giornèdes da d’uton a la descorida di melaures de Soraga.
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
Autorità per la mendranzes, l bilanz del 2025
La relazion rejona de progresc, ma ence de problematiches, che revèrda l stravardament de la comunitèdes ladina, mochena e zimbra. Te Fascia l é stat uzà fora la mencianza de pruma cèses.
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
I Jëuni de Mujiga de Gherdëina festejea si aniverser
Sessanta sajons de cunzerc de mujiga tlassica, inuemes cunesciui y jëuni da cher, urchestres, grupes y solisć: cie che ne n'à mei mancià pra i Jëuni de Mujiga de Gherdëina ie la ueia de ti pité de bela mujiga dal vif ala jënt de Gherdëina
Dut à scumencià da na idea de na seniëura nëubla che univa n feries te Gherdëina: la barunëssa Dorothy Lanni Della Quara, che ova bele tl 1952 metù su a Milan na sezion dla Federation Internationale des Jeunesses Musicales. La ti l’ova tacheda al urganist y dirighënt Stefan Demetz de Sulé, che fova riesc ntujiast de chësta idea. Deberieda cun n valgun d’autri pasciunei de mujiga de Urtijëi y Santa Cristina y l sustëni dla Union di Ladins de Gherdëina, che ova na sala adateda per ...
Dut à scumencià da na idea de na seniëura nëubla che univa n feries te Gherdëina: la barunëssa Dorothy Lanni Della Quara, che ova bele tl 1952 metù su a Milan na sezion dla Federation Internationale des Jeunesses Musicales. La ti l’ova tacheda al urganist y dirighënt Stefan Demetz de Sulé, che fova riesc ntujiast de chësta idea. Deberieda cun n valgun d’autri pasciunei de mujiga de Urtijëi y Santa Cristina y l sustëni dla Union di Ladins de Gherdëina, che ova na sala adateda per ...
23 de otober 2026
La storia à n ncësa nuef
I trëi Cunsëies de Furmazion de Gherdëina à metù a jì nstadì na bela jita culturela a Minca a vijité l Museum di Tudësc-Sudec, na grupa etnica pareda demez da si ncësa sun la fin y anunji do la fin dla segonda viera mundiela
L se à abinà adum n bel tlap de Ladins da iteinsom Sëlva nchin orainsom la valeda de Gherdëina y monce de Tluses, nteressei ala storia y cultura de d’autra grupes etniches d’Europa.
N sada ai 17 de utober daduman abenëura sons muec deviers de Minca y iló nes aspitova l diretëur dl Museum di Tudësc-Sudec (»Sudetendeutsche«), nosc cumpaejan Stefan Planker che ie da cinch ani incà laora che mëina chësta bela gran strutura nueva senteda ite te n raion zentrel dla zità, sun la spuenda auta ...
L se à abinà adum n bel tlap de Ladins da iteinsom Sëlva nchin orainsom la valeda de Gherdëina y monce de Tluses, nteressei ala storia y cultura de d’autra grupes etniches d’Europa.
N sada ai 17 de utober daduman abenëura sons muec deviers de Minca y iló nes aspitova l diretëur dl Museum di Tudësc-Sudec (»Sudetendeutsche«), nosc cumpaejan Stefan Planker che ie da cinch ani incà laora che mëina chësta bela gran strutura nueva senteda ite te n raion zentrel dla zità, sun la spuenda auta ...
23 de otober 2026
Zacotan de domandes a Gaia Lionello, artista, y manajadëssa de mostres y cursc de natöra creatif-artistica
Dancà y da na pert
Bun de Gaia, poste te presenté cun dui pinsiers a nüsc leturs?
Bun de, i sun Gaia Lionello, nasciüda a Aunejia (Venezia), i á studié ala Academia dles Beles Erts d’Aunejia. I laori sciöche artista y curadëssa d’ert y i tëgni ince cursc d’ert.
Ci t’á pa porté tla Val Badia, plü avisa a La Pli de Mareo?
Bele da möta gnônse en vacanza tla Val Badia, y i m’á inamoré de chësta bela valada cun söes contrades y söa jënt. Dan önesc agn ái imparé da conësce mi compagn, y i abitun a Rara, a La Pli ...
Bun de Gaia, poste te presenté cun dui pinsiers a nüsc leturs?
Bun de, i sun Gaia Lionello, nasciüda a Aunejia (Venezia), i á studié ala Academia dles Beles Erts d’Aunejia. I laori sciöche artista y curadëssa d’ert y i tëgni ince cursc d’ert.
Ci t’á pa porté tla Val Badia, plü avisa a La Pli de Mareo?
Bele da möta gnônse en vacanza tla Val Badia, y i m’á inamoré de chësta bela valada cun söes contrades y söa jënt. Dan önesc agn ái imparé da conësce mi compagn, y i abitun a Rara, a La Pli ...
23 de otober 2026
N ann da president
Comentar de pruma
Ai 10 de otober 2025 vegnivi lité president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al é entratant passé n ann y i volessi porté dant n valgunes imprescions de chesta esperienza.
Sciche tres se tòlen dant de vigni sort de traverc, ma depona méssen samben se confronté con les limitazions y les dificoltés pratiches y umanes, y an à da ester contenc de chel che an é stés bogn de arjonje. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Ai 10 de otober 2025 vegnivi lité president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al é entratant passé n ann y i volessi porté dant n valgunes imprescions de chesta esperienza.
Sciche tres se tòlen dant de vigni sort de traverc, ma depona méssen samben se confronté con les limitazions y les dificoltés pratiches y umanes, y an à da ester contenc de chel che an é stés bogn de arjonje. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
23 de otober 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 13 y ai 14 de utober à l joler dl Aiut Alpin fat duc i ntervënc ora dl raion ladin. Ai 15 de utober àn cherdà l joler a Badia ulache n manz ova trat sotsëura n paur. Cun na ferida ala cuessa che sangunova dassënn l àn menà tl spedel de Burnech.
Ai 16, 17 y 18 de utober ie duc i ntervënc stac ora dla valedes ladines.
Ai 19 de utober iel stat n ntervënt de prim aiut sun Mont de Sëuc per na turista dla Talia. N ie julei limpea tl spedel de Persenon.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
Ai 16, 17 y 18 de utober ie duc i ntervënc stac ora dla valedes ladines.
Ai 19 de utober iel stat n ntervënt de prim aiut sun Mont de Sëuc per na turista dla Talia. N ie julei limpea tl spedel de Persenon.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
23 de otober 2026
Canche les porsones se incunta
En jöbia ai 8 de otober él sté a Balsan n convëgn sön le rode di Comuns y dles rëis locales por tó sö families cun sotfunz de migraziun, metü a jí dal Forum Prevenziun y dal Sorvisc de coordinamёnt por la integraziun
e tema dla imigraziun é te chisc tёmps na tematica der presёnta, che polarisёia dassёnn les comunités. Por che l’inclujiun garetes ól ester na bona colaboraziun danter i sorvisc dl post y i Comuns. Chёsc é ci che é gnü fora dal convёgn, olache al é gnü porté dant ejёmpli de proiec de integraziun da porsones che laora da deplü agn incá te chёsc ciamp.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
e tema dla imigraziun é te chisc tёmps na tematica der presёnta, che polarisёia dassёnn les comunités. Por che l’inclujiun garetes ól ester na bona colaboraziun danter i sorvisc dl post y i Comuns. Chёsc é ci che é gnü fora dal convёgn, olache al é gnü porté dant ejёmpli de proiec de integraziun da porsones che laora da deplü agn incá te chёsc ciamp.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
22 de otober 2026
Na neva dotora
Col prum de november te Fascia tol servije na neva dotora.
L é Francesca Visentin, l’à 35 egn, l’à reijes furlenès, la é maestra de schi e pascionèda de corsa. La se à tramudà da Prato con sia familia ajache la volea troèr n ambient più san e segur per si fies.
Timpruma l’arà n ambulatorie demò te Cèsa de la Comunanza a Sèn Jan ajache l’à dat la desponibilità per la ores de guardia medica de dì e donca la sarà a la leta ence di foresć. I dotores de familia de Fascia doventa coscita set per ge dèr l met a duc de aer l medico e poder cerner.
...
L é Francesca Visentin, l’à 35 egn, l’à reijes furlenès, la é maestra de schi e pascionèda de corsa. La se à tramudà da Prato con sia familia ajache la volea troèr n ambient più san e segur per si fies.
Timpruma l’arà n ambulatorie demò te Cèsa de la Comunanza a Sèn Jan ajache l’à dat la desponibilità per la ores de guardia medica de dì e donca la sarà a la leta ence di foresć. I dotores de familia de Fascia doventa coscita set per ge dèr l met a duc de aer l medico e poder cerner.
...
22 de otober 2026
Dilan y döt le bun a siur Iaco Willeit
Cun n ciar dediché al ploan y degan i dij l’organisatif dl Rait de San Linert dilan de cör a siur Iaco Willeit por la lungia colaboraziun
Iniann salüda le comité dl Rait de San Linert na figöra significativa por la garatada dles ultimes 15 ediziuns dl rait. Al é siur Iaco Wendelin Willeit, che á partezipé al rait dal 2011 incá, zelebran la santa mëssa, defilan spo sön ciaval y dedô don la benedisciun sön paiun ai tiers y ala popolaziun. Le ploan á fat para vigni ediziun, y sciöche le comité sotrissëia ion, »sot a sorëdl, plöia y nëi, siur Iaco Willeit ê presënt«.
»Por me él na bela tradiziun che dess gní mantignida inant. Al me á ...
Iniann salüda le comité dl Rait de San Linert na figöra significativa por la garatada dles ultimes 15 ediziuns dl rait. Al é siur Iaco Wendelin Willeit, che á partezipé al rait dal 2011 incá, zelebran la santa mëssa, defilan spo sön ciaval y dedô don la benedisciun sön paiun ai tiers y ala popolaziun. Le ploan á fat para vigni ediziun, y sciöche le comité sotrissëia ion, »sot a sorëdl, plöia y nëi, siur Iaco Willeit ê presënt«.
»Por me él na bela tradiziun che dess gní mantignida inant. Al me á ...
22 de otober 2026
La neva bandiera di Studafech de Cianacei
La é stata benedida e prejentèda enstadì a la comunanza. La man l é chela del artist Claus Soraperra de la Zoch.
La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch la neva bandiera di Studafech de Cianacei e la é stata prejentèda en sabeda ai 17 de otober. Dant che sie fenì messa en sabeda domesdì te gejia del Sacro Cher, l é stat chiamà sun utèr la nona di Studafech de Cianacei Maria Suen de Gostin che, compagnèda dal capoploton Loris Riz, l’à desciolà la vetes che fajea ite la bandiera e che é stata benedida da don Mario Bravin. La defilèda à dapodò menà la jent ju te Chino Marmolèda olache la é stata ...
La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch la neva bandiera di Studafech de Cianacei e la é stata prejentèda en sabeda ai 17 de otober. Dant che sie fenì messa en sabeda domesdì te gejia del Sacro Cher, l é stat chiamà sun utèr la nona di Studafech de Cianacei Maria Suen de Gostin che, compagnèda dal capoploton Loris Riz, l’à desciolà la vetes che fajea ite la bandiera e che é stata benedida da don Mario Bravin. La defilèda à dapodò menà la jent ju te Chino Marmolèda olache la é stata ...
22 de otober 2026
Lîtes tles cöres, danter speranzes y mudaziuns
Chësta domënia vëgnel ofizialmënter lité danü i Consëis de Ploania, altamo te chës cöres olache al é candidac assá da fá na lîta. Tla Val Badia él situaziuns dër desvalies
Al n’é nia ma i Comuns che lîta vigni 5 agn, mo ince les Ploanies. A chëstes lîtes pó lité y pó gní litá düc i fedei che á complí 16 agn. La data ofiziala che la Diozeja á fissé é chësta domënia ai 25 d’otober, ince sce tröpes cöres dla valada á bele metü man y partësc sö les lîtes anter plü dis. I sun jüs a damané do co che ara se stá tles ploanies y i un ciafé situaziuns dër desvalies. "Al é dër de gran desfarënzies", dij ince la presidënta dl Consëi dla Unité Pastorala Annamaria Fiung, "Al é ...
22 de otober 2026
N à cartà y trat tl scies
La 12ejima edizion dla festa dal scies: n vënderdi ai 16 y n sada ai 17 de utober à i Scizeri de Sëlva fat bela blëita tl stadio Pranives
Dal banch dal scies te Sëlva, tl stadio Pranives, fòvel la ultima fin dl’ena n drë’ birbl. Na gran hez à abù duc chëi che à fat pea pra la festa dal scies »Gaudischießen«, metuda a jì dai sciezri coche uni ann d’autonn. Chëst ann fòvel, n ne dë’ nia dì, plu ëiles che ëi, che à fat pea. De ndut fòvel scrit ite 33 pères, no mé de Gherdëina ma nce da oradecà.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 23 de utober.
Dal banch dal scies te Sëlva, tl stadio Pranives, fòvel la ultima fin dl’ena n drë’ birbl. Na gran hez à abù duc chëi che à fat pea pra la festa dal scies »Gaudischießen«, metuda a jì dai sciezri coche uni ann d’autonn. Chëst ann fòvel, n ne dë’ nia dì, plu ëiles che ëi, che à fat pea. De ndut fòvel scrit ite 33 pères, no mé de Gherdëina ma nce da oradecà.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 23 de utober.
22 de otober 2026
Benvegnù don Andrea!
Domenia ai 11 de otobre granda festa ntel pais da Col per l’insediament del anpezan don Andrea Constantini
Giornada storica chela de domenia passada a Col. Storica parceche darè secui l degan da Fodom l torna incia a ester paroco de la picola comunità de Col. Davantvia Col l ava semper n auter paroco che laurava auna al degan da Fodom; ntei ultimi vint agn inveze Col l ava spartì l preve co la comunità de Selva, ma le nuove riorganizaziogn volude dal vescovo de Belum mons. (Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
Giornada storica chela de domenia passada a Col. Storica parceche darè secui l degan da Fodom l torna incia a ester paroco de la picola comunità de Col. Davantvia Col l ava semper n auter paroco che laurava auna al degan da Fodom; ntei ultimi vint agn inveze Col l ava spartì l preve co la comunità de Selva, ma le nuove riorganizaziogn volude dal vescovo de Belum mons. (Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
22 de otober 2026
N piré de castanies, mpue de brama y na porzion de amor
L KVW de Sëlva à metù a jì n curs de fé roba dëucia cun castanies. La referënta fova Adriana Prinoth che ti à mustrà a na bela grupa de nteressedes de bona rezetes
De ndut cater ëura àn pudù ti dediché ala roba dëucia fata cun castanies: tla cësadafuech dla Cësa de Cultura de Sëlva à l KVW dl medem luech metù a jì chësc domesdì dëuc deberieda cun Adriana Prinoth. Chëst’ultima ie cunesciuda per si bon desserts. Propi perchël iel unit adalerch prësciapuech vint nteressedes n mierculdi ai 14 de utober danter la doi y la sies domesdì.
Canche l autonn vën bel plan do ca, sàn, che tosc puderàn se maië de bona castanies te duta si formes: pratedes ...
De ndut cater ëura àn pudù ti dediché ala roba dëucia fata cun castanies: tla cësadafuech dla Cësa de Cultura de Sëlva à l KVW dl medem luech metù a jì chësc domesdì dëuc deberieda cun Adriana Prinoth. Chëst’ultima ie cunesciuda per si bon desserts. Propi perchël iel unit adalerch prësciapuech vint nteressedes n mierculdi ai 14 de utober danter la doi y la sies domesdì.
Canche l autonn vën bel plan do ca, sàn, che tosc puderàn se maië de bona castanies te duta si formes: pratedes ...
22 de otober 2026
Crëta y amor sun la streda deberieda
N dumënia ai 18 de utober iel tla pluania de Urtijei stat na festa per duc che ova n iubileum de matrimone
Nvià fova duc chëi che festejea n aniverser particuler: 5, 10, 15, 20 y nce de plu ani maridei.
Scumencià à la festa dala 9:00 cun na santa mëssa de rengraziamënt.
La santa mëssa ie unida abelida dal cor di ëi y zelebreda dal digan sn. Ivo Costanzi. L fova n’ucajion per laudé y rengrazië Chël bel Die per l sustëni, la forzes y la grazies giapedes.
Per l Cunsëi de Pluania,
Favio Goller
Nvià fova duc chëi che festejea n aniverser particuler: 5, 10, 15, 20 y nce de plu ani maridei.
Scumencià à la festa dala 9:00 cun na santa mëssa de rengraziamënt.
La santa mëssa ie unida abelida dal cor di ëi y zelebreda dal digan sn. Ivo Costanzi. L fova n’ucajion per laudé y rengrazië Chël bel Die per l sustëni, la forzes y la grazies giapedes.
Per l Cunsëi de Pluania,
Favio Goller
21 de otober 2026
Na bela fradaa anter Fascia e Val d’Aosta
I conscric del 1964 se à troà a Peschiera del Garda per passèr na dì en compagnia e veder la gran revijitazion storica.
Fascia chest’outa la plindernea envers ovest, coscita dijea l envit slarià fora. I conscric del 1964, che i se troa semper amancol n’outa al an per se fèr na raida, chest an i se à pissà belapontin de strenjer na fradaa con chi da l’autra man de la Èlpes. La é stata che n conscrit da la Val d’Aosta, che stèsc te Fascia, à fat la proponeta de se troèr con i conscric de so paisc de naa. En dut i se à troà de 31, 25 da Fascia, con ite per anter ence vèlch ‘forest’ da Fiem, e 6 da la Val ...
Fascia chest’outa la plindernea envers ovest, coscita dijea l envit slarià fora. I conscric del 1964, che i se troa semper amancol n’outa al an per se fèr na raida, chest an i se à pissà belapontin de strenjer na fradaa con chi da l’autra man de la Èlpes. La é stata che n conscrit da la Val d’Aosta, che stèsc te Fascia, à fat la proponeta de se troèr con i conscric de so paisc de naa. En dut i se à troà de 31, 25 da Fascia, con ite per anter ence vèlch ‘forest’ da Fiem, e 6 da la Val ...
