30 de messel 2026
Mumënc tla Dolomites
La biblioteca "Tresl Gruber" de Santa Cristina à metù a jì na mostra de fotografies de Gabriel Demetz
“L ie mumënc particuleres, nia da uni di y che dura mé puech giut. Mumënc, che é ulù fermé te mi fotografies. La fotos ie per mé coche n souvenir de chisc mumënc reres, de chël che é sentì te chël mumënt canche les é fates”, nscila nes spiega Gabriel Demetz l titul dla mostra y nce si fotografies de paesajes y de tieres che ie da udëi tla biblioteca de Santa Cristina. N vënderdi ai 17 de lugio iel stat la giaurida, pra chëla che l à rujenà la cunlauranta dla biblioteca Simone Hofer y Gabriel ...
“L ie mumënc particuleres, nia da uni di y che dura mé puech giut. Mumënc, che é ulù fermé te mi fotografies. La fotos ie per mé coche n souvenir de chisc mumënc reres, de chël che é sentì te chël mumënt canche les é fates”, nscila nes spiega Gabriel Demetz l titul dla mostra y nce si fotografies de paesajes y de tieres che ie da udëi tla biblioteca de Santa Cristina. N vënderdi ai 17 de lugio iel stat la giaurida, pra chëla che l à rujenà la cunlauranta dla biblioteca Simone Hofer y Gabriel ...
30 de messel 2026
Nozes che luje par el paes
Ra festa del Comun de Anpezo par i spose da zincuanta, sesanta e sesantazinche ane: un valor par chesta comunità, par ancuoi e par un doman. Ra noa de un outro luó da podé se ciatà
Ca de nafré in Anpezo sarà un outro luó, agnó che ra śente ra podarà se ciatà, fato soralduto par ra parsones pi inaante co i anes. L é drio a lourà par chesto el comun, aduna co ra so azienda Assp par i servizie a ra parsones. Ca de nafré i dijarà polito, ce e cemodo; se podarae scomenzà col mes de setenbre che vien. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ca de nafré in Anpezo sarà un outro luó, agnó che ra śente ra podarà se ciatà, fato soralduto par ra parsones pi inaante co i anes. L é drio a lourà par chesto el comun, aduna co ra so azienda Assp par i servizie a ra parsones. Ca de nafré i dijarà polito, ce e cemodo; se podarae scomenzà col mes de setenbre che vien. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de messel 2026
Plu de catermile ponc
Madaba Vinatzer porta a cësa na bela cumpëida de ponc do che la à fat na garejeda a Regensburg
Ai 25 y 26 de lugio à Madaba Vinatzer, atleta de 17 ani dl'Atletica Gherdëina, abù l mesun de fé pea pra na garejeda de atletica a Regensburg. L se tratova di Campiunac dl Paiern, ulache l ne n'ie nia saurì a pudëi fé pea. Vinatzer ie per si prestazions unida nvieda y à pudù se nuzé de chësta garejeda per miuré si ponc persunei. Nce sce la ne n'à nia garejà per na lerch sun podest, ie chësta garejeda stat na bela ucajion per desmustré cie che la ie bona de fé.
I resultac pudëis liejer tl articul ...
Ai 25 y 26 de lugio à Madaba Vinatzer, atleta de 17 ani dl'Atletica Gherdëina, abù l mesun de fé pea pra na garejeda de atletica a Regensburg. L se tratova di Campiunac dl Paiern, ulache l ne n'ie nia saurì a pudëi fé pea. Vinatzer ie per si prestazions unida nvieda y à pudù se nuzé de chësta garejeda per miuré si ponc persunei. Nce sce la ne n'à nia garejà per na lerch sun podest, ie chësta garejeda stat na bela ucajion per desmustré cie che la ie bona de fé.
I resultac pudëis liejer tl articul ...
29 de messel 2026
Sun Ciampac record de passajes
A mesa sajon da d’istà l é stat dombrà +26% respet al 2025 e adertura +46% respet al 2024.
L é jà passà mesa sajon da d’istà e chi che se cruzia de numeres fèsc jà n prum bilanz. Da la sozietà de impianc portamont de Ciampac rua la conferma de n istà n muie positif de gra al bon temp e al ciaut ence sa mont che à portà te val n muie de ghesć. Ai 23 de messèl la cabinovia de Ciampac à dombrà 67.700 passajes, con +26% respet al 2025 e adertura +46% respet al 2024 tel valif trat de temp. N muie ben va la sentadoa Sela Brunech che à segnà +53% de passajes, chest percheche la sozietà à ...
L é jà passà mesa sajon da d’istà e chi che se cruzia de numeres fèsc jà n prum bilanz. Da la sozietà de impianc portamont de Ciampac rua la conferma de n istà n muie positif de gra al bon temp e al ciaut ence sa mont che à portà te val n muie de ghesć. Ai 23 de messèl la cabinovia de Ciampac à dombrà 67.700 passajes, con +26% respet al 2025 e adertura +46% respet al 2024 tel valif trat de temp. N muie ben va la sentadoa Sela Brunech che à segnà +53% de passajes, chest percheche la sozietà à ...
29 de messel 2026
N didament per l terz fi
La Provinzia de Trent deida la mères che compra e che vel jir deretorn a lurèr.
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...
29 de messel 2026
Da monte a peton: el destin del Pra del Gabona
Na interogazion in comun, par saé ce che ‘l é drio a suzede defora de i Ronche, intrà el material scarà fora e alcuante alośe par i lourantes
Ce elo drio a suzede sul Pra del Gabona, alolo defora de i Ronche, a man dreta de ra Boite, dapò de el ponte de Socol, a śì ves chel de San Vido? L é chel che domanda chi de Cortina bene comune, col festide che chel pra el see drio a mudà, da ‘na bona monte par i besteame ‘l é deentà ‘na chipa, agnó bicià cechemai.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ce elo drio a suzede sul Pra del Gabona, alolo defora de i Ronche, a man dreta de ra Boite, dapò de el ponte de Socol, a śì ves chel de San Vido? L é chel che domanda chi de Cortina bene comune, col festide che chel pra el see drio a mudà, da ‘na bona monte par i besteame ‘l é deentà ‘na chipa, agnó bicià cechemai.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de messel 2026
Thomas Piazza ie inò campion talian
Ai 19 de lugio iel a Nervesa della Battaglia dlongia Treviso stat i Campiunac de roda da mont cross country. L atlet de Urtijëi à venciù tla categuria "master 5"
I Campiunac Talians de cross country ie mpue la garejeda prinzipela dl ann per i pasciunei de roda da mont, nce davia che l se trata dl’unica disciplina olimpica de mountain bike. Chëst ann ie i Campiunac Talians stac a Nervesa della Battaglia n sada ai 18 y n dumënia ai 19 de lugio.
Nce Thomas Piazza de Rodes Gherdëina à fat pea tla categuria “master 5” (sëura i 50 ani). L ie stat na garejeda nteressanta nchin al ultim. Ala fin dla finedes ie l atlet de Urtijëi stat bon de vëncer.
Elisabeth ...
I Campiunac Talians de cross country ie mpue la garejeda prinzipela dl ann per i pasciunei de roda da mont, nce davia che l se trata dl’unica disciplina olimpica de mountain bike. Chëst ann ie i Campiunac Talians stac a Nervesa della Battaglia n sada ai 18 y n dumënia ai 19 de lugio.
Nce Thomas Piazza de Rodes Gherdëina à fat pea tla categuria “master 5” (sëura i 50 ani). L ie stat na garejeda nteressanta nchin al ultim. Ala fin dla finedes ie l atlet de Urtijëi stat bon de vëncer.
Elisabeth ...
28 de messel 2026
Festa da d'instà tla cësa de paussa de Urtijëi
N mierculdi ai 22 de lugio, cun n bel surëdl, iel stat la festa da d'instà tradiziunela dla cësa de paussa San Durich
La festa da d'instà ti pieta uni ann l'ucajion ai abitanc y a si parënc de passé y se giamië ora deberieda te n'atmosfera da festa y cun na bona spëisa. L ie for inò da udëi coche la jënt de tëmp se ncunforta sun la vijita de si families y cumpanies. L se udëi, l rì deberieda y la truepa ntraunides de cuer fej de chësc di n avenimënt defin particuler. Acioche la festa garate, se mpënia uni ann truep cunlauradëures dl team dl tëmp liede, dla strutura y dla cësadafuech coche nce n valguna ...
La festa da d'instà ti pieta uni ann l'ucajion ai abitanc y a si parënc de passé y se giamië ora deberieda te n'atmosfera da festa y cun na bona spëisa. L ie for inò da udëi coche la jënt de tëmp se ncunforta sun la vijita de si families y cumpanies. L se udëi, l rì deberieda y la truepa ntraunides de cuer fej de chësc di n avenimënt defin particuler. Acioche la festa garate, se mpënia uni ann truep cunlauradëures dl team dl tëmp liede, dla strutura y dla cësadafuech coche nce n valguna ...
28 de messel 2026
N maridoz desfortunà
L chèder de noza de Giulia de Farinol e Tita de Adan l é n’ocajion per trèr ca vèlch recort da n’outa.
Giulia Iori de Farinol la é nasciuda ai 7 de mé del 1880 ta Dèlba, fia de Jandrea e Margherita Dantone Braca. Giulia l era la sor de Giuseppe Bepo de Farinol, nasciù ai 31 de mèrz del 1887, e Crestofol, nasciù ai 24 de jugn del 1882, maridà fora Ciampedel con Rosina Bernard de Batestin del Hotel Mulino e mort en vera, en Galizia.
Chesta che ve conton anché l é la storia de Giulia, che la se à maridà con Giovanni Battista Micheluzzi Tita de Adan. Sia noza la é stata ai 16 de setember del 1902 te ...
Giulia Iori de Farinol la é nasciuda ai 7 de mé del 1880 ta Dèlba, fia de Jandrea e Margherita Dantone Braca. Giulia l era la sor de Giuseppe Bepo de Farinol, nasciù ai 31 de mèrz del 1887, e Crestofol, nasciù ai 24 de jugn del 1882, maridà fora Ciampedel con Rosina Bernard de Batestin del Hotel Mulino e mort en vera, en Galizia.
Chesta che ve conton anché l é la storia de Giulia, che la se à maridà con Giovanni Battista Micheluzzi Tita de Adan. Sia noza la é stata ai 16 de setember del 1902 te ...
28 de messel 2026
La Festa de Andrac, »vedrina« per associazion e artejagn
La manifestazion, ruada a la terza edizion, l’a confermé suo suzéss
La ploia l’a prové ence sto ann de ziniché la »Festa de Andrac« ma ala fin l sorogle e na bona aria ciaudina i a bu la meio ntel fin setemana per empermëte a paejagn ma ence troc turisć de se giaude la manifestazion. Davò l anticipazion de la sabeda da sëra, ocajion per fè festa souradut per i jovegn, l clou de la scomenciadiva metuda a jì dal comitat dei frazionisć d’Andrac l é sté la domënia, cánche da le 10 ennavánt a giourì i zirca 30 stand posizionei ntei cantons plù carateristizi del ...
La ploia l’a prové ence sto ann de ziniché la »Festa de Andrac« ma ala fin l sorogle e na bona aria ciaudina i a bu la meio ntel fin setemana per empermëte a paejagn ma ence troc turisć de se giaude la manifestazion. Davò l anticipazion de la sabeda da sëra, ocajion per fè festa souradut per i jovegn, l clou de la scomenciadiva metuda a jì dal comitat dei frazionisć d’Andrac l é sté la domënia, cánche da le 10 ennavánt a giourì i zirca 30 stand posizionei ntei cantons plù carateristizi del ...
27 de messel 2026
Alpinism protagonist a la Festa ta Mont
L Grop de endrez é do a enjignèr i ultimes detaes per l apuntament. L tem cernù chest an vèrda en su envers la crepa ajache »rampeèr vel dir lejer la mont parola per parola, vèrech do vèrech«.
Per l grop de joegn che acà 6 egn à ciapà te man l endrez de la Festa Ta Mont l é oramai ora de se cruzièr di ultimes detaes. Beleche dut é oramai vertech per la neva edizion de chest bel event, ruà a la numer 19. Se aon fat contèr vèlch da la presidenta Melissa Locatin.
»Sion de 11 tel Comitat e la Festa oramai aon emparà mingol a se la endrezar, ma aon da lurar dut l an. Ormai ogneun del comitat sà che far, se didon semper fora ma duc à soa enciaria. N gran lurier vegn fat fora per dut l ...
Per l grop de joegn che acà 6 egn à ciapà te man l endrez de la Festa Ta Mont l é oramai ora de se cruzièr di ultimes detaes. Beleche dut é oramai vertech per la neva edizion de chest bel event, ruà a la numer 19. Se aon fat contèr vèlch da la presidenta Melissa Locatin.
»Sion de 11 tel Comitat e la Festa oramai aon emparà mingol a se la endrezar, ma aon da lurar dut l an. Ormai ogneun del comitat sà che far, se didon semper fora ma duc à soa enciaria. N gran lurier vegn fat fora per dut l ...
27 de messel 2026
Ra pista de Ronco da vive duto ‘l an
Un inpianto da dorà par el sport d’inverno, un luó da vive anche d’istade an. Se laora su ra Eugenio Monti, da ra fenì in prescia, ignante de outra gares. Se pó ra dorà anche par se ciatà. Un Memoriale par mostrà ra storia dal 1923
Chi de ra sozietà Simico i me disc che el laoro su ra pista da bob Eugenio Monti de Ronco, in Anpezo, ‘l é fato par el 98 parzento. Sarà da fenì duto ignante de ‘l outon, par i alenamente e ra gares de ’l inverno che vien, intrà Copes del mondo e canpionate Europee. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Chi de ra sozietà Simico i me disc che el laoro su ra pista da bob Eugenio Monti de Ronco, in Anpezo, ‘l é fato par el 98 parzento. Sarà da fenì duto ignante de ‘l outon, par i alenamente e ra gares de ’l inverno che vien, intrà Copes del mondo e canpionate Europee. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de messel 2026
Pèsc, la vera endesfida de nosc temp
L Piscop de Trent Lauro Tisi é ruà a Soraga per l secondo apuntament de Ispirazions d’istà e l à prejentà sia ultima letra a la comunanza ensema a Giorgio Beretta. Tel prum apuntament a Pera l era stat rejonà de giornalism coi diretores de Avvenire e de Vita Trentina.
Rejonèr de pèsc l é la vera endesfida. Sention a do a do rejonèr de segureza e no de pèsc. L é stat chestes la paroles uzèdes fora più outes tel secondo apuntament de Ispirazions d’istà endrezà a La Gran Ciasa a Soraga con l Piscop de Trent Lauro Tisi e Giorgio Beretta analist del Osservatorie permanent su la èrmes lijieres de Brescia e de la Rei talièna de Pèsc e Desarm, vidé te n dialogh dal coordenador de la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia Cesare Bernard. N muie i ...
Rejonèr de pèsc l é la vera endesfida. Sention a do a do rejonèr de segureza e no de pèsc. L é stat chestes la paroles uzèdes fora più outes tel secondo apuntament de Ispirazions d’istà endrezà a La Gran Ciasa a Soraga con l Piscop de Trent Lauro Tisi e Giorgio Beretta analist del Osservatorie permanent su la èrmes lijieres de Brescia e de la Rei talièna de Pèsc e Desarm, vidé te n dialogh dal coordenador de la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia Cesare Bernard. N muie i ...
26 de messel 2026
Fic slejierii per dut l Trentin
La Jonta provinzièla à aproà na delibera che muda i parametres e lascia su i veies criteries.
N vèrech concret per responer al besegn de pruma cèsa sun dut l tegnir provinzièl rua da la Jonta. En vender ai 10 de messèl l’à aproà na delibera portèda dant dal assessor a la politiches per la cèsa Simone Marchiori che muda i parametres de fit per i cartieres destiné a la politiches per la cèsa e la met en esser fic slejierii.
L provediment l é stat tout su per garantir che sun dut l tegnir de la provinzia vegne metù en esser scomenzadives straordenères atuèles e per l davegnir, desche i ...
N vèrech concret per responer al besegn de pruma cèsa sun dut l tegnir provinzièl rua da la Jonta. En vender ai 10 de messèl l’à aproà na delibera portèda dant dal assessor a la politiches per la cèsa Simone Marchiori che muda i parametres de fit per i cartieres destiné a la politiches per la cèsa e la met en esser fic slejierii.
L provediment l é stat tout su per garantir che sun dut l tegnir de la provinzia vegne metù en esser scomenzadives straordenères atuèles e per l davegnir, desche i ...
26 de messel 2026
Un mercà Olimpico in Anpezo
I banche dei marcantes i é danoo inze ‘l paes, daante al stadio de ra jaza, dapòde doi ane a Pian da Lago. Se studa śo el bateboi: ades ’l é ora de lourà polito, in santa pasc
Dapò de doi ane el mercà de Anpezo ‘l é tornà danoo inze ‘l paes. De ousciuda del 2024 i aea tramudà chi banche fora a Pian da Lago, intrà i capanoi de ra boteghes de i artejane, parcé che inze ‘l piazal de ra stazion, agnó che i ea ignante, ‘l aea da scomenzà a jaà, par chel gran cantier che ades ‘l é drio a fei su ciaśes, cuartiere, un hotel, outre ciaśamente, el comisariato de ra Polizia. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Dapò de doi ane el mercà de Anpezo ‘l é tornà danoo inze ‘l paes. De ousciuda del 2024 i aea tramudà chi banche fora a Pian da Lago, intrà i capanoi de ra boteghes de i artejane, parcé che inze ‘l piazal de ra stazion, agnó che i ea ignante, ‘l aea da scomenzà a jaà, par chel gran cantier che ades ‘l é drio a fei su ciaśes, cuartiere, un hotel, outre ciaśamente, el comisariato de ra Polizia. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
26 de messel 2026
Ritms de reggae, folk y ska ti Plans dl Galber
Le festival musical »Gadersound« é rové iniann a süa 21. ediziun. Tla colaboraziun cun plü co 110 volontars él garaté danü le festival jonn, conesciü oramai sura döt le Tirol dl Süd
L’uniun »Adüm« cun plü co 110 volontars á indô lauré cun tröp impëgn, ligrëza y motivaziun por fá garaté le festival musical »Gadersound«, n festival conesciü y aprijé dala jonëza che vëgn adalerch da döt le Südtirol por l’ocajiun. Iniann s’ál tigní danter i 17 y i 18 de messé.
Deplü da lí ciafëise tla ediziun nöia de vëndres ai 24 de messé!
L’uniun »Adüm« cun plü co 110 volontars á indô lauré cun tröp impëgn, ligrëza y motivaziun por fá garaté le festival musical »Gadersound«, n festival conesciü y aprijé dala jonëza che vëgn adalerch da döt le Südtirol por l’ocajiun. Iniann s’ál tigní danter i 17 y i 18 de messé.
Deplü da lí ciafëise tla ediziun nöia de vëndres ai 24 de messé!
25 de messel 2026
I Meric de Comunanza é ence mingol ladins
La Comunità de Fiem tel cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini« à sport i recognoscimenc al merit. Anter i premié ence Fabio Chiocchetti.
I 14 de messèl l é na data emportanta per tropes. No demò per la Franzia e, coche saon, per i ladins, che dal 1946 revendichea te chest dì sia unità, ma ence per la Magnifica Comunità de Fiem. Chesta storica istituzion che va sorafora i confins de Fiem tolan ite ence Moena e ruan fin a Trodena, recorda te chesta data l cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini«: defat ai 14 de messèl del 1111 l Prinz Piscop Gebardo ge à recognosciù a la Comunità de Fiem deric e autonomia.
Apontin en ...
I 14 de messèl l é na data emportanta per tropes. No demò per la Franzia e, coche saon, per i ladins, che dal 1946 revendichea te chest dì sia unità, ma ence per la Magnifica Comunità de Fiem. Chesta storica istituzion che va sorafora i confins de Fiem tolan ite ence Moena e ruan fin a Trodena, recorda te chesta data l cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini«: defat ai 14 de messèl del 1111 l Prinz Piscop Gebardo ge à recognosciù a la Comunità de Fiem deric e autonomia.
Apontin en ...
25 de messel 2026
Moena-Valbona: l é stat metù ensema l capital sozial
Te chisc meisc la sozietà Moena 2026 à lurà per miorar valch aspet tecnich del projet. Chest uton i lurieres per spostar i sotservijes jun Navalge.
La sozietà Funivia Moena va inant do soa strada. L bilanz de ejercizie é stat serà su ai 30 de jugn e fazile per la fin de setember o i prumes de otober vegnarà chiamà ite la radunanza di sozi ma endana chisc dis passé l Consei de Aministrazion ge à manà fora na letra a duc i sozi per i meter en consaputa di varesc fac te chisc meisc. Prum de dut vegn fat a saer che l é stat tout su dut l capital sotscrit dai sozi, en dut 3.599.600 euro. »Ne sà giust rengraziar duc chi che à mantegnù so empegn ...
La sozietà Funivia Moena va inant do soa strada. L bilanz de ejercizie é stat serà su ai 30 de jugn e fazile per la fin de setember o i prumes de otober vegnarà chiamà ite la radunanza di sozi ma endana chisc dis passé l Consei de Aministrazion ge à manà fora na letra a duc i sozi per i meter en consaputa di varesc fac te chisc meisc. Prum de dut vegn fat a saer che l é stat tout su dut l capital sotscrit dai sozi, en dut 3.599.600 euro. »Ne sà giust rengraziar duc chi che à mantegnù so empegn ...
25 de messel 2026
Zenter wellness: l é rué l sci ence da pert de la Provinzia
La strutura, dal cost de 5,2 milioni de euro finanziada dal Fcc, l’é stada plù oute ridimenscionada per i cosć
La tánt sospiré zenter wellness de Reba, ridimenscioné per fè lerch a nen self polifunzional per manifestazion, bar e servisc per la sona cámper, l po vignì fat. Coscita a dezedù la Provinzia de Belum, che l’a dé l via libera al progét »Centro wellness pubblico e servizi complementari in località Arabba« che l Comun da Fodom l a agiorné plù e plù oute da jugn de l ann passé fin a davánt puoce setemane. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
La tánt sospiré zenter wellness de Reba, ridimenscioné per fè lerch a nen self polifunzional per manifestazion, bar e servisc per la sona cámper, l po vignì fat. Coscita a dezedù la Provinzia de Belum, che l’a dé l via libera al progét »Centro wellness pubblico e servizi complementari in località Arabba« che l Comun da Fodom l a agiorné plù e plù oute da jugn de l ann passé fin a davánt puoce setemane. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...



