15 de merz 2026
La storia contèda dai protagonisć
Acà 20 egn ai 2 de mèrz del 2006 vegnia metù su la sociazion Musega Auta Fascia. Enstadì l diretif à endrezà n moment de recort ensema ai sozi fondadores e i aministradores de enlouta.
En vender ai 6 de mèrz l é stat la radunanza de la Musega Auta Fascia, te chela che l é stat metù dant l bilanz de la sociazion e i numeres de l’atività. Apede l é stat endrezà n moment istituzionèl de recort de canche acà 20 egn l é stat metù su chesta realtà musicala; vèlch de gran anteveder tant per la graneza del projet che per esser stat la pruma realtà che à metù ensema i trei paijes de la val de sora.
Te sala l é stat envià i sozi fondadores de la Musega, i ombolc e i assessores a la ...
En vender ai 6 de mèrz l é stat la radunanza de la Musega Auta Fascia, te chela che l é stat metù dant l bilanz de la sociazion e i numeres de l’atività. Apede l é stat endrezà n moment istituzionèl de recort de canche acà 20 egn l é stat metù su chesta realtà musicala; vèlch de gran anteveder tant per la graneza del projet che per esser stat la pruma realtà che à metù ensema i trei paijes de la val de sora.
Te sala l é stat envià i sozi fondadores de la Musega, i ombolc e i assessores a la ...
15 de merz 2026
Emergency domana na politica de pèsc
La realtà metuda su per didèr la popolazions di lesc de vera à tout posizion per slarièr fora na cultura che refude la vera desche soluzion de contrasć. L Grop de Fiem e Fascia endreza doi scomenzadives.
L atach de Israel e USA al Iran à soscedà tema e cruzie te dut l mond. Fin dai prumes dis ence Emergency, te si zentres sanitères tel Afghanistan, à cognù chierir de salvèr persones ferides dai bombardamenc ai confins col Pakistan. La sociazion metuda su da Gino Strada à tout posizion.
Vedon amò n'outa l faliment de la politica internazionèla - disc Emergency - che no la é più bona de responer a la costions internazionèles co la diplomazia ma demò con la forza melitara, con efec dramatics per ...
L atach de Israel e USA al Iran à soscedà tema e cruzie te dut l mond. Fin dai prumes dis ence Emergency, te si zentres sanitères tel Afghanistan, à cognù chierir de salvèr persones ferides dai bombardamenc ai confins col Pakistan. La sociazion metuda su da Gino Strada à tout posizion.
Vedon amò n'outa l faliment de la politica internazionèla - disc Emergency - che no la é più bona de responer a la costions internazionèles co la diplomazia ma demò con la forza melitara, con efec dramatics per ...
15 de merz 2026
Menà ra śente a caminà intrà ra nostra crodes
Na scora de ra Guides e de ra Rejon Veneto par parecià profescionistes che pode vive e insegnà el bel de chesta tera
Studià par un an, par dapò podé lourà par el turismo, da menà ra śente a vede e vive ra nostra bela crodes de ra Dolomites. L é chel che se pç fei col corso daerto da ra Rejon Veneto par deentà accompagnatore di media montagna. Valadì algo de outro da ra guides, che ‘s mena ra śente in croda, co ra cordes. Duto chesto nasce propio aduna con el Colejo rejional Veneto de ra Guides.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Studià par un an, par dapò podé lourà par el turismo, da menà ra śente a vede e vive ra nostra bela crodes de ra Dolomites. L é chel che se pç fei col corso daerto da ra Rejon Veneto par deentà accompagnatore di media montagna. Valadì algo de outro da ra guides, che ‘s mena ra śente in croda, co ra cordes. Duto chesto nasce propio aduna con el Colejo rejional Veneto de ra Guides.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de merz 2026
Jièr col corp per se librèr de la parbuda
En ocajion de la Dì internazionèla dedichèda a la eles l Comun General, Circensema e la sociazion Kino à endrezà l spetacol »Miss SBarbie« de l’atora Morgana Morandi.
De segur dutes vo che lejede aede amò jià con la Barbie e cognoscede chesta picola popa che ti egn l’à interpretà passa 250 lurieres e la se à adatà ai mudamenc sozièi doventan na icona de la moda e n simbol global de emanzipazion feminina.
Su la fegura de la Barbie e dut chel che la simbolisea te la sozietà se à dejout l spetacol dal titol »Miss SBarbie« endrezà dal Comun General de Fascia, la sociazions Circensema e Kino Cianacei en lunesc ai 9 de mèrz en ocajion de la giornèda ...
De segur dutes vo che lejede aede amò jià con la Barbie e cognoscede chesta picola popa che ti egn l’à interpretà passa 250 lurieres e la se à adatà ai mudamenc sozièi doventan na icona de la moda e n simbol global de emanzipazion feminina.
Su la fegura de la Barbie e dut chel che la simbolisea te la sozietà se à dejout l spetacol dal titol »Miss SBarbie« endrezà dal Comun General de Fascia, la sociazions Circensema e Kino Cianacei en lunesc ai 9 de mèrz en ocajion de la giornèda ...
14 de merz 2026
L Fascia sera su a cef aut
I Falcons à perdù duta trei la partides contra l’Aosta e l rua setim te la classifica. L president Rasom ge à fat i complimenc ai jiadores per la bela sajon jièda.
De setember, canche l era stat prejentà la squadra, la sozietà aea fat a saer bel chièr de voler arjonjer amancol n obietif: jir ai playoff. Obietif volù dassen e arjont a la fin de n percors positif. Purampò, vedù l ejit di chèrc de finèla, resta mingol de braus te bocia. I Falcons é rué al apuntament ciarié e segures de poder se la jièr a la pèr con i vize campions en cèria de l’Aosta, de gra a n finèl de sajon regolèr che fajea ben sperèr per i resultac vadagné su la giacia. Ence se con n ...
De setember, canche l era stat prejentà la squadra, la sozietà aea fat a saer bel chièr de voler arjonjer amancol n obietif: jir ai playoff. Obietif volù dassen e arjont a la fin de n percors positif. Purampò, vedù l ejit di chèrc de finèla, resta mingol de braus te bocia. I Falcons é rué al apuntament ciarié e segures de poder se la jièr a la pèr con i vize campions en cèria de l’Aosta, de gra a n finèl de sajon regolèr che fajea ben sperèr per i resultac vadagné su la giacia. Ence se con n ...
14 de merz 2026
Elezion a Col, Frena: »No n on ncora dezedù«. Cuaji segura na seconda lista
L Capocomun rivendicheia l laour fat nte sti 5 agn e l respón a le critighe sui giornai
L 24 e 25 de mei l comun da Col, auna a chi de Borcia, Val, Vodo e Zoppé de Ciadoure n Provinzia de Belum, l jiarà a elezion per l nuof consei comunal.
Sot al Poure ensomei che velch bele siebe n moviment. L Capocomun Paolo Frena, davò doi mandac, l disc de no ave incora dezedù ci fè auna a sua scuadra. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L 24 e 25 de mei l comun da Col, auna a chi de Borcia, Val, Vodo e Zoppé de Ciadoure n Provinzia de Belum, l jiarà a elezion per l nuof consei comunal.
Sot al Poure ensomei che velch bele siebe n moviment. L Capocomun Paolo Frena, davò doi mandac, l disc de no ave incora dezedù ci fè auna a sua scuadra. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de merz 2026
Gran suzes pra l turnoi de Catan
N sada ai 7 de merz ie uni a s’l dé per l prim iede n turnoi de »Siedler von Catan« te Gherdëina. Bën 31 jugadëures da dlonch caprò a fat pea pra chësta manifestazion
Dut ie nasciù da na cunlaurazion danter la lies Trix, che a coordinà dut, la lia Dinx de Bulsan che à menà tres l turnoi y la NJG che à metù a despusizion la sala y se à cruzià de curì la fam y la sëit di partezipanc.
Sun uniuna dla ot mëises ie, ntant l domesdi, unides fates trëi partides de al mascimo una n’ëura. Ala fin ie unic premià chi che che à abinà adum plu vëntes. Chisc possa nscila fé pea pra la fineles de Catan a Persenon ai 14 de merz.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela ...
Dut ie nasciù da na cunlaurazion danter la lies Trix, che a coordinà dut, la lia Dinx de Bulsan che à menà tres l turnoi y la NJG che à metù a despusizion la sala y se à cruzià de curì la fam y la sëit di partezipanc.
Sun uniuna dla ot mëises ie, ntant l domesdi, unides fates trëi partides de al mascimo una n’ëura. Ala fin ie unic premià chi che che à abinà adum plu vëntes. Chisc possa nscila fé pea pra la fineles de Catan a Persenon ai 14 de merz.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela ...
14 de merz 2026
N juech scialdi valif nfin ala fin
L Chidlé Gherdëina à jugà si penultim juech dla sajon
N vënderdi dl'ena passeda à l Gherdëina jugà n cësa contra l Überetsch Eppan, che ie sun l segondo plazamënt tla tlassifica. L juech ie finà via cun na vënta dl Eppan per 4,5 a 3,5. .
L miëur dla sëira fova Markus Pichler cun 494 chiedli batui ju. L proscim y ultim juech ie n vënderdi ai 20 de merz n cësa contra l Jenesien.
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
N vënderdi dl'ena passeda à l Gherdëina jugà n cësa contra l Überetsch Eppan, che ie sun l segondo plazamënt tla tlassifica. L juech ie finà via cun na vënta dl Eppan per 4,5 a 3,5. .
L miëur dla sëira fova Markus Pichler cun 494 chiedli batui ju. L proscim y ultim juech ie n vënderdi ai 20 de merz n cësa contra l Jenesien.
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
13 de merz 2026
Chi sarèl a rejer la Scola de Fascia?
Do 5 egn da Sorastant l professor Federico Corradini à cernù de no jir inant con chesta encèria e jir endò a ensegnèr. La Provinzia de Trent à manà fora l avis per tor pèrt al nef concors.
Aldò de la normativa provinzièla, l Sorastant de la Scola Ladina de Fascia vegn nominà con n concors resservà; sia encèria à regnèda 5 egn e la pel vegnir renovèda demò n'outa. L professor Federico Corradini, che aea vent l concors d'istà del 2021, do 5 egn a cef de duta la Scola Ladina l à cernù per rejons personèles de no jir inant per i etres 5 egn e l ge à fat a saer per temp amò tel meis de jené passà sia dezijion a la Provinzia, che enstadì l'à manà fora l avis de concors per l nef ...
Aldò de la normativa provinzièla, l Sorastant de la Scola Ladina de Fascia vegn nominà con n concors resservà; sia encèria à regnèda 5 egn e la pel vegnir renovèda demò n'outa. L professor Federico Corradini, che aea vent l concors d'istà del 2021, do 5 egn a cef de duta la Scola Ladina l à cernù per rejons personèles de no jir inant per i etres 5 egn e l ge à fat a saer per temp amò tel meis de jené passà sia dezijion a la Provinzia, che enstadì l'à manà fora l avis de concors per l nef ...
13 de merz 2026
N iade desmentiada y spo indô descurida: la Fossa Santa a Calfosch
Le Sepolcher da Calfosch á na storia interessanta y na forma particolara: te n documentar cört á le Museum Ladin Ciastel de Tor tigní sö les testemonianzes dla popolaziun de chësta usanza ciamó dër sintida
Le tëmp de Carsëma á ince sües usanzes: dlungia le jiné, gnôl inlaota tröp perié y i fedei jô por sanc. Devers dla fin de Carsëma spo gnôl fat sö te dlijia di paisc de valada le »Sant Sepolcher«, a chël che an jô a ti ciaré. Chësta tradiziun che s’á mantigní cina aldedaincö y che se desfira tl’Edema Santa sura döt le raiun dl Tirol, á la medema raisc, mo da post a post na forma tres desfarënta. La grandëza, la fatöra y les decoraziuns che l’acompagnëia, é tres atramënter: te val’ dlijies ...
Le tëmp de Carsëma á ince sües usanzes: dlungia le jiné, gnôl inlaota tröp perié y i fedei jô por sanc. Devers dla fin de Carsëma spo gnôl fat sö te dlijia di paisc de valada le »Sant Sepolcher«, a chël che an jô a ti ciaré. Chësta tradiziun che s’á mantigní cina aldedaincö y che se desfira tl’Edema Santa sura döt le raiun dl Tirol, á la medema raisc, mo da post a post na forma tres desfarënta. La grandëza, la fatöra y les decoraziuns che l’acompagnëia, é tres atramënter: te val’ dlijies ...
13 de merz 2026
Bona la pruma al Cotura
Te la pruma partida del 2026 sul ciamp de ciasa i bec del Fascia Balon venc contra l'Audace e i rua te la pruma metà de la classifica.
Rua autres 3 ponc per l Fascia Balon de gra la venta contra l'Audace. Giusta tacà rua la pruma ocajion per i fascegn co la trata da ite l'area de rigor de Massimo Lorenz, che vegn parada dal portier ghest. Passa i menuc e i bec de mister Capovilla spenc per aer la soramessa sui aversaries. Entorn al 20' rua l prum gol fascian...
Podede lejer dut, con resultac de la squadres mendres e classifica, su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
Rua autres 3 ponc per l Fascia Balon de gra la venta contra l'Audace. Giusta tacà rua la pruma ocajion per i fascegn co la trata da ite l'area de rigor de Massimo Lorenz, che vegn parada dal portier ghest. Passa i menuc e i bec de mister Capovilla spenc per aer la soramessa sui aversaries. Entorn al 20' rua l prum gol fascian...
Podede lejer dut, con resultac de la squadres mendres e classifica, su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
13 de merz 2026
Badia é »Comun-Clima« ince tl 2025
Le Comun de Badia á podü pié do danü tl’ultima edema la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima«
N comun che s’impegnëia por deplü sconanza dl ambiënt tres scomenciadies mirades y mosöres plü sostignibles é chël de Badia. L’ombolt Christian Pedevilla á podü pié do cun n valgügn rapresentanc de consëi y dla junta ai 4 de merz tl Noi-Techpark a Balsan la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima« – n’onoranza che le Comun pëia do bele da n valgügn agn.
»Ince sce la zertificaziun vëgn surandada vigni ann, mëss i partezipanc mostré che ai á fat n salt de cualité dal ...
N comun che s’impegnëia por deplü sconanza dl ambiënt tres scomenciadies mirades y mosöres plü sostignibles é chël de Badia. L’ombolt Christian Pedevilla á podü pié do cun n valgügn rapresentanc de consëi y dla junta ai 4 de merz tl Noi-Techpark a Balsan la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima« – n’onoranza che le Comun pëia do bele da n valgügn agn.
»Ince sce la zertificaziun vëgn surandada vigni ann, mëss i partezipanc mostré che ai á fat n salt de cualité dal ...
13 de merz 2026
Na garejeda de schi per festejé l di dl’ëila
L »Dolomites Dirndl Ski Day« ie bele ruvà a si cuarta edizion. Chëst ann àn inò festejà sun Mont de Sëuc y tl medemo tëmp àn nce fat velch de bon. 1.525 euro ti ie jic ala GEA che se bat contra la viulënza sun l’ëiles y mëina na cësa per ëiles a Bulsan
La Lia dl Turism de Uritjëi mët uni ann a jì na blòta manifestazion per y cun l’ëiles, sambën for l di dl’ëila, ai ot de merz. Un n ann vën chësta manifestazion metuda a jì sun Secëda, un n ann sun Mont de Sëuc.
Chëst ann fòven inò pra la utia Sanon ulache bën 80 ëiles à fat pea pra na garejeda de schi de slalom lerch paralel y pra n juech cun i dei che à turendà ju la garejeda, ti dajan a dutes mo n iede l mesun de fé vel’ var inant o nce de reviers te tlassifica. Sambën ne fova nia la ...
La Lia dl Turism de Uritjëi mët uni ann a jì na blòta manifestazion per y cun l’ëiles, sambën for l di dl’ëila, ai ot de merz. Un n ann vën chësta manifestazion metuda a jì sun Secëda, un n ann sun Mont de Sëuc.
Chëst ann fòven inò pra la utia Sanon ulache bën 80 ëiles à fat pea pra na garejeda de schi de slalom lerch paralel y pra n juech cun i dei che à turendà ju la garejeda, ti dajan a dutes mo n iede l mesun de fé vel’ var inant o nce de reviers te tlassifica. Sambën ne fova nia la ...
13 de merz 2026
La berca cuecena
Tla Cësa di Cungresc a Urtijëi à la Lia dl Turism nvià ala giaurida de na mostra che dëssa sensibilisé n cont dla tematica dla viulënza contra l'ëiles
Per l di nternaziunel contra la viulënza sun l’ëiles, ova tl 2023 la paures de Braies abù na idea geniela: les à depënt ju na berca a cuecen y l’à purteda ai 25 de nuvëmber tl lech de Braies. La imaja de chësta berca à fat la raida dl web y de duc i media. Da iló ie nasciuda l’idea, da pert dla lia “Erlebnis Pragser Wildsee” y dla lia di artisć dl Sudtirol SKB, de mëter a jì n cuncors artistich per opres ispiredes a chësta berca y ala tematica dla viulënza contra l’ëiles. L cuncors ie unì metù ...
Per l di nternaziunel contra la viulënza sun l’ëiles, ova tl 2023 la paures de Braies abù na idea geniela: les à depënt ju na berca a cuecen y l’à purteda ai 25 de nuvëmber tl lech de Braies. La imaja de chësta berca à fat la raida dl web y de duc i media. Da iló ie nasciuda l’idea, da pert dla lia “Erlebnis Pragser Wildsee” y dla lia di artisć dl Sudtirol SKB, de mëter a jì n cuncors artistich per opres ispiredes a chësta berca y ala tematica dla viulënza contra l’ëiles. L cuncors ie unì metù ...
13 de merz 2026
Digi point, Setil y skatepark
Ntan la senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi dl'ena passeda iel danter auter unì dat pro vel' mudazion al bilanz de previjion
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se à ancuntà n lunesc ai 2 de merz. N pont mpurtant al orden dl di revardova la mudaziona al bilanz de previjion 2026-2028 y al documënt unich de prugramazion. Per l ann 2026 giapa l Chemun cuntribuc da pert dla provinzia, cuntribuc che n à śën pudù mëter ite tl bilanz de previjion y che dà perchël mpue de pusciblteies de planifiché scioldi per chësc o chël pruiet che n uel realisé. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à ntan la senteda spiegà ciunes che ie la spëises ...
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se à ancuntà n lunesc ai 2 de merz. N pont mpurtant al orden dl di revardova la mudaziona al bilanz de previjion 2026-2028 y al documënt unich de prugramazion. Per l ann 2026 giapa l Chemun cuntribuc da pert dla provinzia, cuntribuc che n à śën pudù mëter ite tl bilanz de previjion y che dà perchël mpue de pusciblteies de planifiché scioldi per chësc o chël pruiet che n uel realisé. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à ntan la senteda spiegà ciunes che ie la spëises ...
13 de merz 2026
L’ultima dla sajon y ce sluseda!
N sada ai 7 de merz iel stat i campiunac regiunei de slusé sun Plan de Gralba, metui a jì dala lia dla Lueses Gherdëina
L fova l’ultima garejeda dla sajon. Y n se n ntendova de chësc nce dala temperatures, bele scialdi da d’ansciuda. Sun Plan de Gralba ova la lia Lueses Gherdëina cun l aiut di genitores njenià ca dut a puntin per la garejeda di campiunac regiunei de luesa sun purtoi naturel. De ndut 139 atlec y atletes à fat pea, dala cuarta elementera insù, la gran pert dl Sudtirol ma l fova nce na scuadra de Fiera di Primiero. L ie unì fat n alenamënt danora y dopro la garejeda.
“Son scialdi cuntënc che l ...
L fova l’ultima garejeda dla sajon. Y n se n ntendova de chësc nce dala temperatures, bele scialdi da d’ansciuda. Sun Plan de Gralba ova la lia Lueses Gherdëina cun l aiut di genitores njenià ca dut a puntin per la garejeda di campiunac regiunei de luesa sun purtoi naturel. De ndut 139 atlec y atletes à fat pea, dala cuarta elementera insù, la gran pert dl Sudtirol ma l fova nce na scuadra de Fiera di Primiero. L ie unì fat n alenamënt danora y dopro la garejeda.
“Son scialdi cuntënc che l ...
13 de merz 2026
Cosses che ne s’en vel nia?
Comentar de pruma
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
13 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 2 de merz àn cherdà l joler dl Aiut Alpin Dolomites a S.Cristina sun l purtoi Saslonch, ulache n jëunn olandesc fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. Do la prima cures l àn menà tl spedel de Persenon.
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
