13 de merz 2026
Cosses che ne s’en vel nia?
Comentar de pruma
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
13 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 2 de merz àn cherdà l joler dl Aiut Alpin Dolomites a S.Cristina sun l purtoi Saslonch, ulache n jëunn olandesc fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. Do la prima cures l àn menà tl spedel de Persenon.
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
13 de merz 2026
Chëst’ iede ons ciaculà cun Katrin Kostner, nsenianta a Urtijëi, che sona y cianta deberieda cun si uem y à bele giamià n iede si cësa cun na familia dla Irlanda
Dancà y da na pert
Bon di, posses’a n curt te prejenté?
Ie son Katrin, é 35 ani. Son nasciuda y chersciuda su a Runcadic. Do chël éi fat la scoles oradecà, son jita mpue ora per l mond a studië y a lauré. Da diesc ani incà sons inò ruveda de reviers te Gherdëina. É nsenià tla ITE nchin che aspitove Amelie. Sies ani sons stata a cësa cun nosc trëi mutons y śën sons nsenianta de religion. Ie é for abù legrëza a nsenië, ajache l me sà propi bel a vester te scola.
Cie fejes’a l plu gën te ti ...
Bon di, posses’a n curt te prejenté?
Ie son Katrin, é 35 ani. Son nasciuda y chersciuda su a Runcadic. Do chël éi fat la scoles oradecà, son jita mpue ora per l mond a studië y a lauré. Da diesc ani incà sons inò ruveda de reviers te Gherdëina. É nsenià tla ITE nchin che aspitove Amelie. Sies ani sons stata a cësa cun nosc trëi mutons y śën sons nsenianta de religion. Ie é for abù legrëza a nsenië, ajache l me sà propi bel a vester te scola.
Cie fejes’a l plu gën te ti ...
12 de merz 2026
Soravèrda tras video ti lesc sensiboi
La é stata domanèda con na mozion dal grop consiliar Neva UAL a la presidenta del Consei General Tea Dezulian. L procurador Edoardo Felicetti à nominà l nef Conseier enciarià.
Ai 27 de firé l Grop consiliar Neva UAL ge à manà na proponeta de mozion a Tea Dezulian, presidenta del Consei General, che cognarà vegnir touta dant da chest organism, canche l vegnarà chiamà ite.
La proponeta de mozion portèda dant dal Grop Neva UAL à per argoment l'emportanza de la soravèrda tras video vejin a la scoles e ai lesc sensiboi per stravardèr en particolèr i mendres.
La scomenzadiva - ne à dit l portaousc del Grop de mendranza Amedeo Valentini - nasc da n fat sozedù che à soscedà ...
Ai 27 de firé l Grop consiliar Neva UAL ge à manà na proponeta de mozion a Tea Dezulian, presidenta del Consei General, che cognarà vegnir touta dant da chest organism, canche l vegnarà chiamà ite.
La proponeta de mozion portèda dant dal Grop Neva UAL à per argoment l'emportanza de la soravèrda tras video vejin a la scoles e ai lesc sensiboi per stravardèr en particolèr i mendres.
La scomenzadiva - ne à dit l portaousc del Grop de mendranza Amedeo Valentini - nasc da n fat sozedù che à soscedà ...
12 de merz 2026
L Rotary vejin a Mattia Desilvestro
L Club de Fiem e Fascia ge à fat don de n stabilisador che lo deida a stèr n pe. Enstadì la consegna ofizièla.
Adum tel respet, te la desvalivanza e te la volontà de servir con legreza. L é chest l mot del Rotary Club che se à ciareà amò de più de valores tel temp de la Olimpiades e Paralimpiades Milan-Cortina 2026. L Distret 2060 del Rotary Internazional, de chel che fèsc pèrt la regions Trentin Sudtirol, Friul e Venet, à metù su belapontin per chest emportant event sportif la Comiscion ‘Projet Olimpiades Milan-Cortina 2026’ che à endrezà na lingia de scomenzadives e ativitèdes da portèr a compiment te ...
Adum tel respet, te la desvalivanza e te la volontà de servir con legreza. L é chest l mot del Rotary Club che se à ciareà amò de più de valores tel temp de la Olimpiades e Paralimpiades Milan-Cortina 2026. L Distret 2060 del Rotary Internazional, de chel che fèsc pèrt la regions Trentin Sudtirol, Friul e Venet, à metù su belapontin per chest emportant event sportif la Comiscion ‘Projet Olimpiades Milan-Cortina 2026’ che à endrezà na lingia de scomenzadives e ativitèdes da portèr a compiment te ...
12 de merz 2026
Fascia sgola su La VolatA
Na vedrina per slarièr fora lengaz e cultura.
Sun Sèn Pelegrin gran suzes per la squadra talièna con doi ventes de Laura Pirovano te la doi liberes e tel superG prum post per Elena Curtoni e terzo per Asja Zenere. La fin de setemèna de garejèdes é stata aprijièda da duc per l endrez e l azet ezelent.
Te doi articoi de Monica Cigolla e Thomas Zulian vegn rejonà de ejic sportives, ma ence del gran aparat organisatif e del valor che à abù e podarà aer la trei garejèdes per duta Fascia.
Podede lejer dut su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la ...
Sun Sèn Pelegrin gran suzes per la squadra talièna con doi ventes de Laura Pirovano te la doi liberes e tel superG prum post per Elena Curtoni e terzo per Asja Zenere. La fin de setemèna de garejèdes é stata aprijièda da duc per l endrez e l azet ezelent.
Te doi articoi de Monica Cigolla e Thomas Zulian vegn rejonà de ejic sportives, ma ence del gran aparat organisatif e del valor che à abù e podarà aer la trei garejèdes per duta Fascia.
Podede lejer dut su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la ...
12 de merz 2026
El Codivilla par i Śoghe e par ra śente
L ospedal de Anpezo ades ’l é policlinico olimpico; dal 1 de aprile che vien el tornarà a lourà par duta ra comunità. Par el comun de Anpezo ‘l é algo de bel
Da ra fin del mes de jenaro ‘l ospedal Codivilla de Anpezo ‘l é pasà a ra Ulss 1 Dolomiti de Belun, che el fesc śì da policlinico olimpico, par i Śoghe d’inverno 2026. Ca de alcuanta setemanes, con el 1 de aprile, el tornarà danoo a ra sozietà Gvm, che r’à fato inze i laore, da el fei fora pi gran e moderno, aduna co ra Rejon Veneto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Da ra fin del mes de jenaro ‘l ospedal Codivilla de Anpezo ‘l é pasà a ra Ulss 1 Dolomiti de Belun, che el fesc śì da policlinico olimpico, par i Śoghe d’inverno 2026. Ca de alcuanta setemanes, con el 1 de aprile, el tornarà danoo a ra sozietà Gvm, che r’à fato inze i laore, da el fei fora pi gran e moderno, aduna co ra Rejon Veneto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
12 de merz 2026
“Gherdëina, Gherdëina, dl’oma si rujené …”
N lunesc sëira iel stat la senteda generela dla Union di Ladins de Gherdëina
“… rejona, rejona y no tl desmincé”. Che la rujeneda ie velch de sot, de sentì y che l ie nce te Gherdëina persones a chëles che la ti sta a cuer, àn udù n lunesc de chëst’ena ntan la senteda generela dla Union di Ladins de Gherdëina.
L Cunsëi dla ULG cun a cë la presidënta Sofia Stuflesser, che ne schiva deguna fadia, à prejentà na atività scialdi rica. Tl ann 2025 à la Union di Ladins dat ora de plu publicazions: l liber di Pavëi de Gherdëina, l liber cun rezetes te de plu rujenedes “Nosta ...
“… rejona, rejona y no tl desmincé”. Che la rujeneda ie velch de sot, de sentì y che l ie nce te Gherdëina persones a chëles che la ti sta a cuer, àn udù n lunesc de chëst’ena ntan la senteda generela dla Union di Ladins de Gherdëina.
L Cunsëi dla ULG cun a cë la presidënta Sofia Stuflesser, che ne schiva deguna fadia, à prejentà na atività scialdi rica. Tl ann 2025 à la Union di Ladins dat ora de plu publicazions: l liber di Pavëi de Gherdëina, l liber cun rezetes te de plu rujenedes “Nosta ...
12 de merz 2026
Biathlon cun gran suzes
La sajon per i atlec y atletes dl biathlon va bel plan a piz. Dan doi enes se à ancuntà i biatlec jëuni dai 8 ai 15 ani tla Val de Martel per l’ultima garejeda provinziela
L se tratova de na garejeda ulache duc canc dla categuria piova via deberieda y chi che venciova davaniova l titul de campion provinziel de chësta specialità. Adam Oberhauser ne se à nia lascià mucé chësta ucajion, l à tucà duta la prima cin’ scëibes y nscila àl pudù se n pië danora, ntan che si cuncurënza messova fé una o de plu raides de straufonga. Adam à nce tucà l’autra 10 scëibes y l à nce desmustrà de vester asvelt sun i schi.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La ...
L se tratova de na garejeda ulache duc canc dla categuria piova via deberieda y chi che venciova davaniova l titul de campion provinziel de chësta specialità. Adam Oberhauser ne se à nia lascià mucé chësta ucajion, l à tucà duta la prima cin’ scëibes y nscila àl pudù se n pië danora, ntan che si cuncurënza messova fé una o de plu raides de straufonga. Adam à nce tucà l’autra 10 scëibes y l à nce desmustrà de vester asvelt sun i schi.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La ...
11 de merz 2026
Chiara: la medaes, la familia
Chiara Mazzel se à jà vadagnà trei medaes, e una de chestes l é la più lujenta, te chesta setemèna de paralimpiades. Spetan la garejèdes di dis che vegn, vardon a la forza che ge vegn da sia familia.
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
11 de merz 2026
Mirko Felicetti endò sul podie mondièl
L atlet moenat conferma sie moment positif: la quarta medaa de Copa del Mond de chesta sajon rua da la Republica Ceca, olache sie amich Maurizio Bormolini se à vadagnà l or.
Podie brun con doi taliegn en sabeda ai 7 de mèrz tel slalom lèrch paralel de brea a Spindleruv Mlyn, te la Republica Ceca: la medaa de or é jita defat a Maurizio Bormolini da Livigno, atlet del Eserzit che chest an do trei ventes de seghit l é do a vidèr ence la classifica de Copa del Mond. Ma noscia legreza la é amò maora per l atlet sul terzo sciaier: l ladin da Moena Mirko Felicetti.
Do diesc egn da sia ultima medaa de CdM, te chesta sajon l moenat clas 1992, che gareja per l Circolo ...
Podie brun con doi taliegn en sabeda ai 7 de mèrz tel slalom lèrch paralel de brea a Spindleruv Mlyn, te la Republica Ceca: la medaa de or é jita defat a Maurizio Bormolini da Livigno, atlet del Eserzit che chest an do trei ventes de seghit l é do a vidèr ence la classifica de Copa del Mond. Ma noscia legreza la é amò maora per l atlet sul terzo sciaier: l ladin da Moena Mirko Felicetti.
Do diesc egn da sia ultima medaa de CdM, te chesta sajon l moenat clas 1992, che gareja per l Circolo ...
11 de merz 2026
Freina, n cognom che se morenta fora…
Aon cognosciù enstadì Laura Freina, sie giaf era fascian e l é jit a stèr demez, a chierir fazile mior fortuna do la Vera.
Te la toponomastica de Fascia l inom Frèina se l troa tant ta Cianacei che a Poza e te sèn Nicolò; desche cognom vegn sobito tel cef te la Val Badia l cognom del sènt ladin Freinademetz. Che segnificat che l à no sé da ve l dir, ma segur chest cognom te noscia val l mor fora. Enstadì l é vegnù te redazion de La Usc Laura Freina, na femena da foradecà che à reisc fascènes (sie giaf Giovanni Battista Freina l é nasciù sa Vich ai 26 de messèl del 1886, fi de Luigi e de Domenica Lorenz). La ne à ...
Te la toponomastica de Fascia l inom Frèina se l troa tant ta Cianacei che a Poza e te sèn Nicolò; desche cognom vegn sobito tel cef te la Val Badia l cognom del sènt ladin Freinademetz. Che segnificat che l à no sé da ve l dir, ma segur chest cognom te noscia val l mor fora. Enstadì l é vegnù te redazion de La Usc Laura Freina, na femena da foradecà che à reisc fascènes (sie giaf Giovanni Battista Freina l é nasciù sa Vich ai 26 de messèl del 1886, fi de Luigi e de Domenica Lorenz). La ne à ...
11 de merz 2026
Chël Crist sepolì da la nei e da l’indiferenza
»Puoch respét e puocia atenzion da pert de chi che visa le frese« disc l ex comandánt dei scizeri da Fodom che da puoch a comedé l Crist sun Valparola
Davánt doi agn, con fadia, dedizion e amour, la Schützenkompanie Buchenstein l’a tourné a dé dignité al vegle Crist sun Valparola dinongia strada. Chël vegle, metù ilò, ulache l eva sté sepolì envalgugn saudei de la Prum Viera, l eva oramei merc e l risciáva de jì a remengo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davánt doi agn, con fadia, dedizion e amour, la Schützenkompanie Buchenstein l’a tourné a dé dignité al vegle Crist sun Valparola dinongia strada. Chël vegle, metù ilò, ulache l eva sté sepolì envalgugn saudei de la Prum Viera, l eva oramei merc e l risciáva de jì a remengo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de merz 2026
Dessenië cun Egon Rusina
Tl self dla mostres dla lia Mostra d’Ert, Circolo, iel stat na giaurida de na mostra de dessënies fac ntan n curs cun Egon Rusina
La giaurida ie stata n sada, ai 7 de merz tl Cirolo de Urtijëi. Jëuni y jëunes à abù l mesun dé fé pea pra n curs de dessëni cun l gran artist Egon Moroder Rusina de Urtijëi. L curs ie unì metù a jì dala lia La Vëta. La mostra ie stata n mesun per mustré cie che i studënc y la studëntes à fat y mparà ntan l curs.
La giaurida ie stata n sada, ai 7 de merz tl Cirolo de Urtijëi. Jëuni y jëunes à abù l mesun dé fé pea pra n curs de dessëni cun l gran artist Egon Moroder Rusina de Urtijëi. L curs ie unì metù a jì dala lia La Vëta. La mostra ie stata n mesun per mustré cie che i studënc y la studëntes à fat y mparà ntan l curs.
11 de merz 2026
»Per nëus y la generazions che vën do«
Na sëira de nfurmazion te Sëlva n con’ dla pruposta de mëter sot a scunanza dl raion dla grupa de Saslonch y Plans de Cunfin
N lunesc ai 9 de merz à la grupa »Nosc Cunfin« nvià i ambolc, assessëures y cunselieres de Sëlva, Santa Cristina, Urtijëi y Ciastel a na sëira de nfurmazion n con’ dla pruposta de scuné l grupa dl Saslonch y i raions ntëurvia coche i Plans de Cunfin. N generel unì fat n referat che à sustenì dantaldut l’idea de mëter chësc raion te n parch naturel, per scuné la biodiversità y la cuntreda y dantaldut de stravardé la spersa dal turism de massa.
Do la ntroduzion da pert dla presidënta dla ...
N lunesc ai 9 de merz à la grupa »Nosc Cunfin« nvià i ambolc, assessëures y cunselieres de Sëlva, Santa Cristina, Urtijëi y Ciastel a na sëira de nfurmazion n con’ dla pruposta de scuné l grupa dl Saslonch y i raions ntëurvia coche i Plans de Cunfin. N generel unì fat n referat che à sustenì dantaldut l’idea de mëter chësc raion te n parch naturel, per scuné la biodiversità y la cuntreda y dantaldut de stravardé la spersa dal turism de massa.
Do la ntroduzion da pert dla presidënta dla ...
11 de merz 2026
I juesc nce te internet
L HC Gherdëina juega chisc dis i cherc de finela contra l Salzburg cun l sëmi de ruvé per l prim iede tla semifineles dla Alps Hockey League - I juesc ie nce da udëi tl internet
N dumënia à la trëi miëura scuadres dla master round dla AHL cris ora si averseres ti cherc de finela. I Red Bull Hockey Juniors de Salzburg, che fova segondi tla master round, à cris ora l Gherdëina. L prim juech ie nsnuet, mierculdi ai 11 de merz, ora de cësa, l segondo n vënderdi ai 13 de merz tl stadio Pranives te Sëlva.
I juesc tl Pranives ie nce da udëi te internet: Andreas Senoner se cruzia dla pert tecnica dl llive-stream y Stefano Zanotti rejona y mëina tres l juech. Ënghe sce l ...
N dumënia à la trëi miëura scuadres dla master round dla AHL cris ora si averseres ti cherc de finela. I Red Bull Hockey Juniors de Salzburg, che fova segondi tla master round, à cris ora l Gherdëina. L prim juech ie nsnuet, mierculdi ai 11 de merz, ora de cësa, l segondo n vënderdi ai 13 de merz tl stadio Pranives te Sëlva.
I juesc tl Pranives ie nce da udëi te internet: Andreas Senoner se cruzia dla pert tecnica dl llive-stream y Stefano Zanotti rejona y mëina tres l juech. Ënghe sce l ...
11 de merz 2026
Na garejeda straurdinera
Luis Schenk, atlet dl Atletica Gherdëina vënc l titul de campion talian tla categuria SM 35 ti 800 metri a Ancona
Do che l atlet de Gherdëina se ova bele l ann passà davanià n titul naziunel y ova nce pudù fé pea a Madeira tl Portugal pra i campiunac europeics de atletica lesiera tla categuria SM 35, se òvel nstadì y plu avisa n dumënia ai 8 de merz, scrit ite a Ancona pra la garejedes che valova per l titul naziunel indoor 2026. Luis Schenk ova ti ani passei fat pea pra truepa maratones, les fajan feter dutes chëles plu mpurtantes mpue sëura dut l mond. Da doi ani incà se òvel metù tl cë de ulëi scumencé ...
Do che l atlet de Gherdëina se ova bele l ann passà davanià n titul naziunel y ova nce pudù fé pea a Madeira tl Portugal pra i campiunac europeics de atletica lesiera tla categuria SM 35, se òvel nstadì y plu avisa n dumënia ai 8 de merz, scrit ite a Ancona pra la garejedes che valova per l titul naziunel indoor 2026. Luis Schenk ova ti ani passei fat pea pra truepa maratones, les fajan feter dutes chëles plu mpurtantes mpue sëura dut l mond. Da doi ani incà se òvel metù tl cë de ulëi scumencé ...
11 de merz 2026
Doi garejedes FIS di jëuni sun la Ria de Dantercëpies
Nicole Piccoluaz y Matthias Mahlknecht ie tramedoi ruvei sun l terzo post di Campiunac provinziei de slalom lerch tla categuria di aspiranc. Giacomo Ploner dl Ski Team Alta Badia ie vize campion provinziel
L Schi Club Gherdëina à metù a jì n sada ai 7 y n dumënia ai 8 de merz doi garejedes de slalom lerch FIS di jëuni. Tramedoi garejedes de slalom lerch àn fat sun scialdi l bel purtoi ërt »la Ria« sun Dantercëpies. N sada iel stat na garejeda FIS di jëuni y n dumënia iel stat la garejeda de slalom lerch »Marlene Cup« che à valù sciche Campiunat provinziel.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 13 de merz.
L Schi Club Gherdëina à metù a jì n sada ai 7 y n dumënia ai 8 de merz doi garejedes de slalom lerch FIS di jëuni. Tramedoi garejedes de slalom lerch àn fat sun scialdi l bel purtoi ërt »la Ria« sun Dantercëpies. N sada iel stat na garejeda FIS di jëuni y n dumënia iel stat la garejeda de slalom lerch »Marlene Cup« che à valù sciche Campiunat provinziel.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 13 de merz.



