19 de mei 2026
Na fufula macabra
I carabiniers dla Stazion de Sëlva à cun n suzes purtà a bon fin n'atività de nrescida, dajan sëura na trapulona
I carabiniers dla Cumpanìa de Urtijëi ti à mandà n comunicat stampa a La Usc n con' de na fufula de scioldi. Te chësc iel scrit: "L plann macaber ie unì fat da n'ëila de 53 ani cun la residënza tl Venet, ti fajans danns a na ex-colega de Gherdëina, cun chëla che la à laurà te na strutura de albierch ti ani passei.
Danter fauré y merz 2026, se nuzan cun gran savëi di sistems de messajes, ti àla fat crëier ala vitima, che si muta - che aspieta -, fossa ala fin de si vita te na tlinica tla ...
I carabiniers dla Cumpanìa de Urtijëi ti à mandà n comunicat stampa a La Usc n con' de na fufula de scioldi. Te chësc iel scrit: "L plann macaber ie unì fat da n'ëila de 53 ani cun la residënza tl Venet, ti fajans danns a na ex-colega de Gherdëina, cun chëla che la à laurà te na strutura de albierch ti ani passei.
Danter fauré y merz 2026, se nuzan cun gran savëi di sistems de messajes, ti àla fat crëier ala vitima, che si muta - che aspieta -, fossa ala fin de si vita te na tlinica tla ...
19 de mei 2026
L mond di puenc
"Flotte Brücken", n pruiet tl ciamp dla tecnologia per la scolines y la scoles primeres dla valedes de Gherdëina y dla Val Badia
Do l pruiet "Flotte Flitzer" iel te chëst ann de scola 2025/26 unì pensà de pité n auter argumënt tl ciamp dla tecnologia: "Flotte Brücken".
Truep mutons y truepa mutans dla scolines y dla scoles primeres de Gherdëina y dla Val Badia ti ie jic permez a chësta tematica te manieres desfrëntes: I ie jic a crì y a ti cialé ai puenc che ie da udëi te si luech o à fat nrescides sun i puenc che ie sun dut l mont ti cialan ala lunghëza y al’autëza ma nce a coche la costruzion ie fata. Pona fòvel ...
Do l pruiet "Flotte Flitzer" iel te chëst ann de scola 2025/26 unì pensà de pité n auter argumënt tl ciamp dla tecnologia: "Flotte Brücken".
Truep mutons y truepa mutans dla scolines y dla scoles primeres de Gherdëina y dla Val Badia ti ie jic permez a chësta tematica te manieres desfrëntes: I ie jic a crì y a ti cialé ai puenc che ie da udëi te si luech o à fat nrescides sun i puenc che ie sun dut l mont ti cialan ala lunghëza y al’autëza ma nce a coche la costruzion ie fata. Pona fòvel ...
19 de mei 2026
N di de storia, cultura y devertimënt
N dumënia ai 17 de mei iel stat l di nternaziunel di museums. L Museum Gherdëina y la Biblioteca ladina à n dumënia giaurì la portes per duc
La tematica de chëst ann dl cumité ICOM, ie »Museums uniting a divided world«,- museums lieia n mond despartì-, mët tl zënter la forza dl museum coche luegia de dialogh, cumprenscion y coejion tla sozietà.
Deberieda cun la Biblioteca ladina dla Union di Ladins de Gherdëina, ti iel unì pità ai:la vijitadëures n prugram rich, n dumënia ai 17 de mei: da uni ëura iel stat vijites menedes cun esperc y espertes tla sezions desfrëntes, na »crissa dl tesor« nterativa per duta la familia y ativiteies ...
La tematica de chëst ann dl cumité ICOM, ie »Museums uniting a divided world«,- museums lieia n mond despartì-, mët tl zënter la forza dl museum coche luegia de dialogh, cumprenscion y coejion tla sozietà.
Deberieda cun la Biblioteca ladina dla Union di Ladins de Gherdëina, ti iel unì pità ai:la vijitadëures n prugram rich, n dumënia ai 17 de mei: da uni ëura iel stat vijites menedes cun esperc y espertes tla sezions desfrëntes, na »crissa dl tesor« nterativa per duta la familia y ativiteies ...
19 de mei 2026
A na spana dala vënta
L arpizadëur Filip Schenk ie ruvà segondo pra i Campiunac talians de lead: "Ne posse nia me lamené, ma ësse gën ulù defënder mi titul de campion talian"
N sada y dumënia ai 16 y 17 de mei iel a Arco stat i Campiunac talians de arpizeda lead. Filip Schenk, 26 ani de S. Cristina, che garejea tla Copa dl Mond, fova un di favoric per la vënta. L ann passà fòvel ruvà prim y nce bele tl 2023 òvel venciù l titul de campion talian te chësta disciplina.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
N sada y dumënia ai 16 y 17 de mei iel a Arco stat i Campiunac talians de arpizeda lead. Filip Schenk, 26 ani de S. Cristina, che garejea tla Copa dl Mond, fova un di favoric per la vënta. L ann passà fòvel ruvà prim y nce bele tl 2023 òvel venciù l titul de campion talian te chësta disciplina.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
19 de mei 2026
25 ani de MIDAS y nce La Usc ie leprò
L'Assoziazion Europa te zaites de mendranza y rujenedes regiuneles, MIDAS, à fat si nduneda generela a Bulsan dai 14 nchin ai 17 de mei. L se à abinà repejentanc y reprejentantes di media de mendranza de rujeneda de duta Europa
MIDAS ie unì metù su tl ann 2001 y l fej pert 29 media de mendranza y de rujeneda regiunela - mo plu avisa de 12 paejes desfrënc y 13 rujenedes desfrëntes. Chëst ann àla festejà si iubileum di 25 ani. Da coche l ie unì spiegà uel "l'assoziazion fé retlam per cunlaurazions de rujenedes de mendranza y media tres cunferënzes, barat de jurnalisć, pruiec y de lëur de sensiblisazion y sustëni a livel europeich".
Da chëst ann incà iel nce La Usc leprò.
MIDAS ie unì metù su tl ann 2001 y l fej pert 29 media de mendranza y de rujeneda regiunela - mo plu avisa de 12 paejes desfrënc y 13 rujenedes desfrëntes. Chëst ann àla festejà si iubileum di 25 ani. Da coche l ie unì spiegà uel "l'assoziazion fé retlam per cunlaurazions de rujenedes de mendranza y media tres cunferënzes, barat de jurnalisć, pruiec y de lëur de sensiblisazion y sustëni a livel europeich".
Da chëst ann incà iel nce La Usc leprò.
Dut l articul pudëis liejer ...
19 de mei 2026
Luca vënc a Rimini
D'ansciuda iel feter uni ena nia mé una, ma plu garejedes de sauté, pra chëles che i atlec y la atletes di Gherdëina Runners fej pea. Danterauter iel stat la mesa maratona da Rimini a Verucchio
N sada ai 16 de mei iel unì metù a jì la mesa maratona da Rimini a Verucchio. Luca Clara à venciù chësta garejeda: l ie sautà danora da sëul y ruvà tl travert cun n tëmp de 1:18.01. L fova si segonda vënta pra chësta maratona, nce tl 2023 fòvel ruvà prim.
USC
Dl'autra garejedes pra chëles che l à fat pea i atlec di Gherdëina Runners, iel da liejer tla proscima edizion de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
N sada ai 16 de mei iel unì metù a jì la mesa maratona da Rimini a Verucchio. Luca Clara à venciù chësta garejeda: l ie sautà danora da sëul y ruvà tl travert cun n tëmp de 1:18.01. L fova si segonda vënta pra chësta maratona, nce tl 2023 fòvel ruvà prim.
USC
Dl'autra garejedes pra chëles che l à fat pea i atlec di Gherdëina Runners, iel da liejer tla proscima edizion de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
19 de mei 2026
Tles ciafes di Jüc Olimpics: na mostra che descëda emoziuns
Tl Istitut Ladin a San Martin de Tor él gnü daurí la mostra "Il terreno dei Giochi", che fej na cuntraposiziun de fotografies danter i Jüc Olimpics de Cortina dl 1956 y dl 2026 – y mostra sö sciöche chësc evënt á stramudé le teritore
Al é passé feter söle de n ann, da canche l’Istitut Ladin "Micurá de Rü" á pié do l’archif fotografich storich di fotografs Zardini da Cortina d’Ampëz. Na arpejun de passa 300.000 fotografies che vá dai pröms agn dl 1900 cina al 2019. Passa n centená, olache al é gnü documenté te na manira imprescionanta y alüsc dër menüda, sciöche la "cira" de Cortina s’á mudé cun i tëmps. Un di evënc che á stramudé la contrada dla "reina dles Dolomites" é zënzater chël di Jüc Olimpics dl 1956: les prömes ...
Al é passé feter söle de n ann, da canche l’Istitut Ladin "Micurá de Rü" á pié do l’archif fotografich storich di fotografs Zardini da Cortina d’Ampëz. Na arpejun de passa 300.000 fotografies che vá dai pröms agn dl 1900 cina al 2019. Passa n centená, olache al é gnü documenté te na manira imprescionanta y alüsc dër menüda, sciöche la "cira" de Cortina s’á mudé cun i tëmps. Un di evënc che á stramudé la contrada dla "reina dles Dolomites" é zënzater chël di Jüc Olimpics dl 1956: les prömes ...
18 de mei 2026
Paroles che fèsc crescer: croda l mit del bilinguism
Tel chèder de l'Aisciuda Ladina l é stat portà dant l percors didatich fat da la maestres e dai bec de la trei scolines de la Scola de Fascia con la referenta Tatiana Soraperra e la formadora Paola Celentin.
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
18 de mei 2026
Mujeo Ladin e Ciastel d’Andrac: peia via la stagion da d’isté
Porte dalvierte dal 31 de mei. Tema de le ativité de l’isté l fiern e le fujine
Co la bona stagion tourna a giourì al publich ence l Mujeo Ladin a La Plié e l Ciastel d’Andrac, duc doi sot a la gestion del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Coche bele sperimenté da envalgugn agn nca, le porte le vignarà giouride bele n ocajion de la festa nazionala taliana de la Republica, che sto ann la empermët de sfruté n »pont« lonch che va da sabeda 31 de mei a mertesc 2 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Co la bona stagion tourna a giourì al publich ence l Mujeo Ladin a La Plié e l Ciastel d’Andrac, duc doi sot a la gestion del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Coche bele sperimenté da envalgugn agn nca, le porte le vignarà giouride bele n ocajion de la festa nazionala taliana de la Republica, che sto ann la empermët de sfruté n »pont« lonch che va da sabeda 31 de mei a mertesc 2 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
18 de mei 2026
Do n vièl fora per l bosch…
Vidèda da Giuliano Pederiva la pruma raida de l’Aisciuda Ladina.
Per l terzo an de seghit l’Aisciuda Ladina é stata dedichèda a la toponomastica fascèna, n rich e prezious patrimonie veie e veior che aon rità da nesc aves. Enstadì se à dejout la pruma raida endrezèda dai Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia. Ensema al menatroes Giuliano Pederiva, l é stat fat na picola raida sorassù i paijes de Soraga e Moena, na spazirèda a mesacosta no tant sfadiousa. I colores verdejins di lèrjes da d’aisciuda à fat da bela cornisc.
Podede lejer dut ...
Per l terzo an de seghit l’Aisciuda Ladina é stata dedichèda a la toponomastica fascèna, n rich e prezious patrimonie veie e veior che aon rità da nesc aves. Enstadì se à dejout la pruma raida endrezèda dai Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia. Ensema al menatroes Giuliano Pederiva, l é stat fat na picola raida sorassù i paijes de Soraga e Moena, na spazirèda a mesacosta no tant sfadiousa. I colores verdejins di lèrjes da d’aisciuda à fat da bela cornisc.
Podede lejer dut ...
17 de mei 2026
Flora de Fascia: cotant rica noscia natura
L’Union di Ladins de Fascia à prejentà sun Tamion la enrescida botanica e fotografica de Nives Iori e Alberto Chiocchetti, con la colaborazion de Marco Detomas. Secont apuntament mèrtesc ai 19 de mé te chino de Cianacei.
L mencèa n liber coscita e l suzes che à abù sia pruma prejentazion al publich l é segn de chest gran enteres. »Flora de Fascia« é ruà sun desch, tel chèder di evenc de l’Aisciuda Ladina, te n bel domesdì sun Tamion, te una de la viles amò più carateristiches de la val. La familia Weiss à avert i ujes de sie hotel Gran Mugon con gran desponibilità, profescionalità e cher. L’Union di Ladins no se spetèa duta chela jent, se stima che sie stat 200 persones, tant che n muie é resté adertura fora da ...
L mencèa n liber coscita e l suzes che à abù sia pruma prejentazion al publich l é segn de chest gran enteres. »Flora de Fascia« é ruà sun desch, tel chèder di evenc de l’Aisciuda Ladina, te n bel domesdì sun Tamion, te una de la viles amò più carateristiches de la val. La familia Weiss à avert i ujes de sie hotel Gran Mugon con gran desponibilità, profescionalità e cher. L’Union di Ladins no se spetèa duta chela jent, se stima che sie stat 200 persones, tant che n muie é resté adertura fora da ...
17 de mei 2026
A scora par deentà Guida
Na delibera de ra Rejon Veneto par fei un corso, con outra Rejos, da parecià ra parsones che vó fei chesto mestier, che ‘l à inze tropo depì del ranpinà, par ra storia de ra nostra vales
Ra Rejon del Veneto r’à daerto un outro corso par deentà guida, da menà ra parsones in croda, da vive e fei vive chiste luoghe, coscita biei, che on ra fortuna de aé duto d’intorno. Ra Rejon ra responde coscita a chel che à domandà el Colejo de ra Guides del Veneto.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra Rejon del Veneto r’à daerto un outro corso par deentà guida, da menà ra parsones in croda, da vive e fei vive chiste luoghe, coscita biei, che on ra fortuna de aé duto d’intorno. Ra Rejon ra responde coscita a chel che à domandà el Colejo de ra Guides del Veneto.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de mei 2026
Plü co 220 volontars al de dl ambiënt
Por le de dl ambiënt en sabeda dan otedé é rodá fora por i paisc dl’alta Val Badia cotan de volontars a romené sö y cöie adöm ciomënt de vigni sort
N ater de dl ambiënt é jü a piz. Iniann é stada la partezipaziun dër bona cun plü co 220 partezipanc tl’alta Val Badia. En sabeda ai 9 de ma s’á incunté i grups de volontars dan dai magazins di stödafüch de vigni paisc, denanche pié fora por le zënter de paisc y rodé jö i trus che é plü daimpró ales abitaziuns.
I grups ê metüs adöm da volontars de vigni spana d’eté. Ince zacotan de families á partezipé ala scomenciadia de sostignibilité. I grups di volontars cun ...
N ater de dl ambiënt é jü a piz. Iniann é stada la partezipaziun dër bona cun plü co 220 partezipanc tl’alta Val Badia. En sabeda ai 9 de ma s’á incunté i grups de volontars dan dai magazins di stödafüch de vigni paisc, denanche pié fora por le zënter de paisc y rodé jö i trus che é plü daimpró ales abitaziuns.
I grups ê metüs adöm da volontars de vigni spana d’eté. Ince zacotan de families á partezipé ala scomenciadia de sostignibilité. I grups di volontars cun ...
17 de mei 2026
N viac envers le steile…
La Musega da Vich à portà dant te PalaDolomites sie conzert d’aisciuda »Per aspera ad astra«.
L era n spaent de jent te sala del PalaDolomites en sabeda passèda a scutèr su »Per aspera ad astra. N viac envers le steile…«, l conzert d’aisciuda de la Musega da Vich. E descheche à dit l maester Alessandro Ghetta tel averjer la sera, chel che i à metù dant l é stat n viac tel spazie, te la emozions e i sentimenc.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
L era n spaent de jent te sala del PalaDolomites en sabeda passèda a scutèr su »Per aspera ad astra. N viac envers le steile…«, l conzert d’aisciuda de la Musega da Vich. E descheche à dit l maester Alessandro Ghetta tel averjer la sera, chel che i à metù dant l é stat n viac tel spazie, te la emozions e i sentimenc.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
17 de mei 2026
Sie podies nazionèi per la ginastes fascènes
Ritmica Fassa Project à tout pèrt con 36 ginastes a la Finèles Nazionèles PGS a Lignano Sabbiadoro. L grop à vent l 3° post del Campionat coreografich con na scenografia dedichèda a la tradizions de Fascia.
Dai 26 de oril ai 3 de mé a Lignano Sabbiadoro l é stat endrezà la Finèles Nazionèles PGS Italia de ginastica ritmica, una de la manifestazions con più partezipazion a livel nazionèl, bona de binèr 2.500 ginastes che rua da 66 sozietèdes de duta la Tèlia te na setemèna rica de sport, amicizia e emozions.
Anter la protagonistes ence l’ASD Ritmica Fassa Project con 36 ginastes de Fascia, dai 6 ai 19 egn, che fèsc pèrt di gropes preagonistics e agonistics di livie B, C, D e E.
Podede lejer dut su ...
Dai 26 de oril ai 3 de mé a Lignano Sabbiadoro l é stat endrezà la Finèles Nazionèles PGS Italia de ginastica ritmica, una de la manifestazions con più partezipazion a livel nazionèl, bona de binèr 2.500 ginastes che rua da 66 sozietèdes de duta la Tèlia te na setemèna rica de sport, amicizia e emozions.
Anter la protagonistes ence l’ASD Ritmica Fassa Project con 36 ginastes de Fascia, dai 6 ai 19 egn, che fèsc pèrt di gropes preagonistics e agonistics di livie B, C, D e E.
Podede lejer dut su ...
16 de mei 2026
Fascia à ciapà l stempl de sostegniboltà
Te sala grana del Comun General de Fascia l’ApT à ciapà l recognosciment internazionèl GSTC per na comunanza ascorta e che ge vel ben a sie teritorie.
Fascia é ades ofizialmenter anter i teritories sostegniboi e la pel moscèr stolza sia neva zertificazion GSTC (Global Sustanaible Tourism Council). La targa ge é stata consegnèda en mèrtesc ai 5 de mé te sala grana del Comun General de Fascia al president de l’ApT Fausto Lorenz tedant a giornalisć, autoritèdes, raprejentanc e operatores del mond del turism, economich e sozièl. »Sion stolc de chest recognosciment – à dit Lorenz – ma soraldut de la consapevoleza de n teritorie che à lurà dut adum ...
Fascia é ades ofizialmenter anter i teritories sostegniboi e la pel moscèr stolza sia neva zertificazion GSTC (Global Sustanaible Tourism Council). La targa ge é stata consegnèda en mèrtesc ai 5 de mé te sala grana del Comun General de Fascia al president de l’ApT Fausto Lorenz tedant a giornalisć, autoritèdes, raprejentanc e operatores del mond del turism, economich e sozièl. »Sion stolc de chest recognosciment – à dit Lorenz – ma soraldut de la consapevoleza de n teritorie che à lurà dut adum ...
16 de mei 2026
Imu e tribuc, l Comun da Fodom se n va da l’Uma e l da su l servisc a na sozieté privata
»Massa problemi e dificolté de comunicazion ntra i ufizi« disc l Capocomun Oscar Nagler
Riscosción de l’Imu e de le sanzion al codesc de la strada: l Comun da Fodom l siera la convenzion co l’Union Montana Agordina e l da su l servisc a na sozieté privata. La decijion de se trè fora da la convenzion co l’Uma per la gestion dei tribuc, n particolar fr l’Imu e la riscosción coativa de le entrade, ulache aderisc duc i 16 comun del Agordin l’é stada ratificada ntel ultimo consei de comun.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Riscosción de l’Imu e de le sanzion al codesc de la strada: l Comun da Fodom l siera la convenzion co l’Union Montana Agordina e l da su l servisc a na sozieté privata. La decijion de se trè fora da la convenzion co l’Uma per la gestion dei tribuc, n particolar fr l’Imu e la riscosción coativa de le entrade, ulache aderisc duc i 16 comun del Agordin l’é stada ratificada ntel ultimo consei de comun.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
16 de mei 2026
Imparé da coltivé do al ejëmpl dl Urt da Ras
Dan otedé s’ál desfiré pro l’Urt da Ras a Al Plan na vijita menada da Georg Trebo, che á cunté de süa metoda da coltivé l’urt y de sciöche chësta pó gní tuta ca ince por fá l’urt a ciasa
En sabeda ai 9 de ma á le Consëi de Formaziun d’Al Plan deboriada al’uniun culturala d’Al Plan »Zicuta Lab« metü a jí na vijita menada al Urt da Ras, olache le proprietar Georg Trebo á lascé cuché ite te so urt, mostran les massaries che ti büta le plü don de vigni sort de consëis ci che reverda l’urt.
Chë sodesfaziun da podëi dí che al é verzöra fora d’urt é particolara. Por coltivé indere, ól erster le savëi. Chësc é aldedaincö n pü’ jü a perde cun la comodité da podëi cumpré te botëga ...
En sabeda ai 9 de ma á le Consëi de Formaziun d’Al Plan deboriada al’uniun culturala d’Al Plan »Zicuta Lab« metü a jí na vijita menada al Urt da Ras, olache le proprietar Georg Trebo á lascé cuché ite te so urt, mostran les massaries che ti büta le plü don de vigni sort de consëis ci che reverda l’urt.
Chë sodesfaziun da podëi dí che al é verzöra fora d’urt é particolara. Por coltivé indere, ól erster le savëi. Chësc é aldedaincö n pü’ jü a perde cun la comodité da podëi cumpré te botëga ...
16 de mei 2026
La Malga Boer à n nef gestor
L é stat dezidù l venjidor de la gara metuda fora dal Comun de Soraga.
La Malga Boer à n nef gestor. A chesta gara che aea na basa del encant publich de 5 mile euro al an, à tout pèrt doi firmes: l’azienda agricola de Tiziano Crepaz e chela de Marco Giacomuzzi.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
La Malga Boer à n nef gestor. A chesta gara che aea na basa del encant publich de 5 mile euro al an, à tout pèrt doi firmes: l’azienda agricola de Tiziano Crepaz e chela de Marco Giacomuzzi.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
