07 de merz 2026
L Fassa Coop anter memoria e davegnir
I sozi à aproà n bilanz con n utol de 400 mile euro te na radunanza che à pontà sui aspec storics e soziai. Tel Consei l é stat trei conferme e la neva raprejentanta de Vich Giovanna Zancanaro.
L é passà 130 egn da canche, de firé del 1896, nascea la Coprativa a Sèn Jan. N event che à segnà la storia de Fascia e che l Fassa Coop chest an l à volù uzar fora con desvalive scomenzadive, ence te la radunanza anuala.
En sabeda ai 28 de firé te palestra de le scole mesane, dedant a 470 sozi, l president Norbert Bernard à rejonà de na azienda che cogn ge star do ai aspec economics e vardar ai projec per l davegnir, ma zenza desmentiar i valores che l'à fata nascer, speran de ge la lasciar ...
L é passà 130 egn da canche, de firé del 1896, nascea la Coprativa a Sèn Jan. N event che à segnà la storia de Fascia e che l Fassa Coop chest an l à volù uzar fora con desvalive scomenzadive, ence te la radunanza anuala.
En sabeda ai 28 de firé te palestra de le scole mesane, dedant a 470 sozi, l president Norbert Bernard à rejonà de na azienda che cogn ge star do ai aspec economics e vardar ai projec per l davegnir, ma zenza desmentiar i valores che l'à fata nascer, speran de ge la lasciar ...
07 de merz 2026
La Coprativa de Moena no à più debite
I sozi à aproà n auter bilanz da record che moscia n faturat de 7,9 miliogn de euro e n utol de 300 mile euro. Confermà dut l Consei de Aministrazion col president Maurizio Deville.
La se à avert con n video de prejentazion de duc i colaboradores la radunanza de la Coprativa de Moena chiamada ite en sabeda ai 28 de firé te sala Simonin Maza de le scole. L vizepresident Stefano Benatti à volù i nominar un per un per ge dir n fort develpai: »Se no fossa nesc colaboradores no jissane dalonc, podassane far dute le strategie che volon ma no assane l resultat che pol auzar fora la Coprativa de Moena ancöndì« l à dit anter l batiman de duc i 187 sozi prejenc te sala. Do l salut ...
La se à avert con n video de prejentazion de duc i colaboradores la radunanza de la Coprativa de Moena chiamada ite en sabeda ai 28 de firé te sala Simonin Maza de le scole. L vizepresident Stefano Benatti à volù i nominar un per un per ge dir n fort develpai: »Se no fossa nesc colaboradores no jissane dalonc, podassane far dute le strategie che volon ma no assane l resultat che pol auzar fora la Coprativa de Moena ancöndì« l à dit anter l batiman de duc i 187 sozi prejenc te sala. Do l salut ...
07 de merz 2026
Santa Cristina se fej inant
L zënter da Iman dëssa deventé n pont strategich per i mundiei de schi te Gherdëina y na luegia per la cumenanza de S. Cristina
I mundiei 2031 ie dan porta y i Chemuns de Gherdëina uel vester njeniei. Nce S. Cristina se à śën fat inant per n pruiet che dëssa unì realisà per i mundiei, ma che dëssa dantaldut vester de utl per valorisé l luech y ti jì ancontra ai bujëns dla cumenanza, coche l ie unì dit ntan la ultima senteda de Cunsëi de Chemun,.
N mierculdi dl’ena passeda, ala fin dla senteda de Cunsëi, à l vize-ambolt Martin Resch tëut la parola y prejentà l pruiet dl Campus Iman. N zënter nuef, che n se mbincëssa de ...
I mundiei 2031 ie dan porta y i Chemuns de Gherdëina uel vester njeniei. Nce S. Cristina se à śën fat inant per n pruiet che dëssa unì realisà per i mundiei, ma che dëssa dantaldut vester de utl per valorisé l luech y ti jì ancontra ai bujëns dla cumenanza, coche l ie unì dit ntan la ultima senteda de Cunsëi de Chemun,.
N mierculdi dl’ena passeda, ala fin dla senteda de Cunsëi, à l vize-ambolt Martin Resch tëut la parola y prejentà l pruiet dl Campus Iman. N zënter nuef, che n se mbincëssa de ...
07 de merz 2026
Ence Fodom, Col e Ampëz al »Di de le Mendránze« de la Region Trentin-Südtirol
A la pruma giornada regionala de le mendránze, ence l Istitut Cesa de Jan ntra le istituzion nviade
N mertesc ai 24 de faurè del 2026, a Trënt, ntel Self de la Raprejentánza de la Region Trentin Südtirol, l Assessor Regional Ladin Luca Guglielmi à giourì la pruma giornada regionala de le mendránze: n moment che à biné i diretors dei istituc culturai, i raprejentánc de deplu sociazion culturale e n valgugn »testimonial« del mond del sport. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
N mertesc ai 24 de faurè del 2026, a Trënt, ntel Self de la Raprejentánza de la Region Trentin Südtirol, l Assessor Regional Ladin Luca Guglielmi à giourì la pruma giornada regionala de le mendránze: n moment che à biné i diretors dei istituc culturai, i raprejentánc de deplu sociazion culturale e n valgugn »testimonial« del mond del sport. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de merz 2026
Maor control e multes su la spartijon del refudam
Da dotrei egn la regoeta desferenzièda va en do. Con la fin de la sajon vegnarà tout demez la ciampènes verdes del vierech. La neva normativa perveit sanzions amò più granes.
Tel ultim an e mez l é stat n piorament te la calità de la regoeta desferenzièda de refudames. Enceben che la regoles sie chières e fates a saer dutintorn, amò no vegn fat la dreta spartijon e chest crea dificoltà a fèr azetèr i refudames e fèsc smaorèr i cosć de selezion e smaltiment che dapò va a pesèr su la tarifes. L vegn scrit bel e chièr te la letra che é ruèda o che ruarà chisc dis te duta la cèses de Fascia da man del ombolt de paisc, scrita en cordanza con l Comun General de Fascia.
...
Tel ultim an e mez l é stat n piorament te la calità de la regoeta desferenzièda de refudames. Enceben che la regoles sie chières e fates a saer dutintorn, amò no vegn fat la dreta spartijon e chest crea dificoltà a fèr azetèr i refudames e fèsc smaorèr i cosć de selezion e smaltiment che dapò va a pesèr su la tarifes. L vegn scrit bel e chièr te la letra che é ruèda o che ruarà chisc dis te duta la cèses de Fascia da man del ombolt de paisc, scrita en cordanza con l Comun General de Fascia.
...
06 de merz 2026
La Lia da Munt Val Badia á lité la junta nöia
De forá á la Lia da Munt Val Badia lité la junta che manajará inant öna dles maius uniuns de valada. Te n’intervista s’l’unse cuntada cun trëi surastanc y mëmbri dla junta nöia
A San Martin él gnü lité ai 11 de forá le consëi de junta dla Lia da Munt Val Badia. Chësta uniun é öna dles maius a livel de valada y porta adöm te na colaboraziun ince mëmbri dl CAI y dl AVS; mo dantadöt, ara porta adöm i amanc dla munt, che ciafa la poscibilité da partí la pasciun por l’ambiënt natural y les escurjiuns.
L’unin mët adöm vigni ann n program d’ativités de varieté y che atoca l’interes de spanes d’eté desfarëntes, pitan acompagnamënt te escurjiuns plü adrenaliniches y tecniches, ...
A San Martin él gnü lité ai 11 de forá le consëi de junta dla Lia da Munt Val Badia. Chësta uniun é öna dles maius a livel de valada y porta adöm te na colaboraziun ince mëmbri dl CAI y dl AVS; mo dantadöt, ara porta adöm i amanc dla munt, che ciafa la poscibilité da partí la pasciun por l’ambiënt natural y les escurjiuns.
L’unin mët adöm vigni ann n program d’ativités de varieté y che atoca l’interes de spanes d’eté desfarëntes, pitan acompagnamënt te escurjiuns plü adrenaliniches y tecniches, ...
06 de merz 2026
N auter varech inant
La squadra fasciana à venciù con l'Azzurra de grazia a doi rigores ti ultimes 10 menuc de jech. En domenia se jia endodanef al Cotura.
Rua autres trei ponc per l Fascia Balon de gra a la venta contra l'Azzurra.
Ti prumes menuc l é l ciamp e l ciaut che venc, con nesciuna de le doi squadre bona de aer la soramessa su l'autra. Sul mez del temp rua n par de ocajion per i bec de mister Capovilla, co na trata da cet de Patrizio Deville de Bronza fenida sul remenat a la dreta del portier e na trata de Massimo Lorenz che no troa l speie del usc.
Podede lejer dut su La Usc dai 6 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ...
Rua autres trei ponc per l Fascia Balon de gra a la venta contra l'Azzurra.
Ti prumes menuc l é l ciamp e l ciaut che venc, con nesciuna de le doi squadre bona de aer la soramessa su l'autra. Sul mez del temp rua n par de ocajion per i bec de mister Capovilla, co na trata da cet de Patrizio Deville de Bronza fenida sul remenat a la dreta del portier e na trata de Massimo Lorenz che no troa l speie del usc.
Podede lejer dut su La Usc dai 6 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ...
06 de merz 2026
Jì a studië o mparé n mestier? La va dl daunì
Na dumanda nia saurida, y for ne sà i jëuni nia cie che i ulëssa fé da granc. Dessegur iel gran pert che va a studië y i artejans chier dassënn lerneri. A Urtijëi àn nstadì ulù mustré cie che pieta l mond dl lëur
N lunesc y merdi de chëst’ena à duta la sculées y duc i sculeies dla segonda tlasses dla scoles mesanes de Urtijëi y Sëlva abù l mesun de mparé a cunëscer n valgun mestieres. Chindesc firmes de artejans de Gherdëina, tantes coche mo mei, se à prejentà y ti à dat l mesun ai mutons de purvé ora chisc mestieres desfrënc. Pra chësta cuarta edizion metuda a jì dala Lia Artejans Gherdëina, àn chëst iede nce trat ite l artejanat artistich. Oradechël pudova la mutans y i mutons purvé a lauré da ...
N lunesc y merdi de chëst’ena à duta la sculées y duc i sculeies dla segonda tlasses dla scoles mesanes de Urtijëi y Sëlva abù l mesun de mparé a cunëscer n valgun mestieres. Chindesc firmes de artejans de Gherdëina, tantes coche mo mei, se à prejentà y ti à dat l mesun ai mutons de purvé ora chisc mestieres desfrënc. Pra chësta cuarta edizion metuda a jì dala Lia Artejans Gherdëina, àn chëst iede nce trat ite l artejanat artistich. Oradechël pudova la mutans y i mutons purvé a lauré da ...
06 de merz 2026
La eles festejea su La VolatA
La campiones de schi te Fascia per trei garejèdes de Copa del Mond. Les sarà en gara ai 8 de mèrz te la giornèda internazionèla di deric de la femenes.
La campiona olimpica Federica Brignone l’à fat a saer en lunesc ai 2 de mèrz che no la tolarà più pèrt a autra garejèdes de Copa del Mond per via del mèl al jeneie e donca no la sarà te Fascia chesta fin de setemèna. Ma sarà Sofia Goggia che en sabeda passèda à vent l superG a Soldeu e la garejea ades per venjer la Copa de disciplina e Laura Pirovano che cor con la speranza zacan de n podie te Copa del Mond. Doi bona rejons per la trei garejèdes de Copa del Mond de schi de eles sun La VolatA ...
La campiona olimpica Federica Brignone l’à fat a saer en lunesc ai 2 de mèrz che no la tolarà più pèrt a autra garejèdes de Copa del Mond per via del mèl al jeneie e donca no la sarà te Fascia chesta fin de setemèna. Ma sarà Sofia Goggia che en sabeda passèda à vent l superG a Soldeu e la garejea ades per venjer la Copa de disciplina e Laura Pirovano che cor con la speranza zacan de n podie te Copa del Mond. Doi bona rejons per la trei garejèdes de Copa del Mond de schi de eles sun La VolatA ...
06 de merz 2026
Unité ladina, idees y propostes
Editorial
Pro l Di dles mendranzes, sté a Trent ai 24 de fauré 2026, él vegnù fat na osservazion interessanta dal diretour dl Istitut Ladin »Cesa de Jan« Denni Dorigo tratant la meisa de discuscion di diretours di trei Istituc Ladins, de chel mocheno y de chel zimber. El se à declaré con forza per na unificazion de duc i Ladins dles Dolomites te una na soula unité aministrativa, dijan che al ne bastessa niancanò na parificazion di derc di Ladins tles provinzies de Bulsan, Trent y ...
Pro l Di dles mendranzes, sté a Trent ai 24 de fauré 2026, él vegnù fat na osservazion interessanta dal diretour dl Istitut Ladin »Cesa de Jan« Denni Dorigo tratant la meisa de discuscion di diretours di trei Istituc Ladins, de chel mocheno y de chel zimber. El se à declaré con forza per na unificazion de duc i Ladins dles Dolomites te una na soula unité aministrativa, dijan che al ne bastessa niancanò na parificazion di derc di Ladins tles provinzies de Bulsan, Trent y ...
06 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 24 de fauré ie l Aiut Alpin unì cherdà sun Secëda, ma l ntervënt ie unì anulà puech do che n ie piei via. Ntëur marënda ie n’ambulanza passeda tl sënta a Puntives cun n pazient che fova tumà cun i schi y se ova rot la rëpes. Do la cures da pert dl dutor l àn menà tl spedel de Persenon.
Daldò iesen pona julei a Colfosch per n’ëila che fova unida da nescia. Do la prima cures àn messù ntubé la pazienta per la mené de prëscia tl spedel de Bulsan.
N mierculdi ai 25 de fauré ie n’ëila tumeda cun i ...
Daldò iesen pona julei a Colfosch per n’ëila che fova unida da nescia. Do la prima cures àn messù ntubé la pazienta per la mené de prëscia tl spedel de Bulsan.
N mierculdi ai 25 de fauré ie n’ëila tumeda cun i ...
06 de merz 2026
Zacotan de domandes a Lucia Dichio, barista
Dancà y da na pert
Bun de Lucia, do che i á comané n café chiló al Ostí Nicl a San Martin de Tor, olache te laores, y i s’un sentá jö pro na picia mësa por s’la cunté n püch, te prëii da te presenté dan a nüsc leturs?
»Scé, dër ion! I sun nasciüda a Matera tla Basilicata, y chersciüda sö a Montescaglioso, n paisc dlungia tl plü bel dla Lucania.«
T’as spo lascé to raiun por jí a lauré. A ci eté pa?
»Atira do la scora, a 19 agn. Da iló inant ne sunsi nia plü stada gonot a ciasa. Y sëgn röi dainré te mi paisc, ...
Bun de Lucia, do che i á comané n café chiló al Ostí Nicl a San Martin de Tor, olache te laores, y i s’un sentá jö pro na picia mësa por s’la cunté n püch, te prëii da te presenté dan a nüsc leturs?
»Scé, dër ion! I sun nasciüda a Matera tla Basilicata, y chersciüda sö a Montescaglioso, n paisc dlungia tl plü bel dla Lucania.«
T’as spo lascé to raiun por jí a lauré. A ci eté pa?
»Atira do la scora, a 19 agn. Da iló inant ne sunsi nia plü stada gonot a ciasa. Y sëgn röi dainré te mi paisc, ...
05 de merz 2026
Na aleanza anter scienza e comunanza
Malaties rères: »Per chi che cogn le viver duc i dis no le é per nia rare«. Mirella Florian, del diretif de la Sociazion del Trentin, ne conta de la XII Giornèda metuda a jir enstadì a Trent.
Acà n an l é nasciù la Sociazion 'Malattie Rare Trentino ETS' per didèr chi che padesc de malaties per cheles che l é più senester fèr na diagnosa, troèr na cura e finanzièr la enrescida scientifica.
L dì cernù per recordèr chesta malaties l é i 29 de firé, ajache l vegn demò vigni cater egn, ma duc i egn te chi dis vegn recordà chest argoment. Ai 27 de firé la Sociazion à endrezà aló da la Fondazion Caritro a Trent la XII Giornada Trentina Malaties Rères olache l'à dat cont de chel che l'à fat ...
Acà n an l é nasciù la Sociazion 'Malattie Rare Trentino ETS' per didèr chi che padesc de malaties per cheles che l é più senester fèr na diagnosa, troèr na cura e finanzièr la enrescida scientifica.
L dì cernù per recordèr chesta malaties l é i 29 de firé, ajache l vegn demò vigni cater egn, ma duc i egn te chi dis vegn recordà chest argoment. Ai 27 de firé la Sociazion à endrezà aló da la Fondazion Caritro a Trent la XII Giornada Trentina Malaties Rères olache l'à dat cont de chel che l'à fat ...
05 de merz 2026
Sun Lujia la selezions per l Pinocchio
Beleche 250 atlec de la categories de Ragazzi e Arlieves à tout pèrt al slalom lèrch endrezà da la Monti Pallidi.
En sabeda ai 27 de firé sun Lujia la sozietà sportiva Monti Pallidi à endrezà la selezions provinzièles del Trofeo Pinocchio per la categories de Ragazzi (U.14) e Allievi (U.16). Desche semper l é stat na bela festa de sport per duc te na bela giornèda de soreie e ciauda. En dut à tout pèrt 248 atlec te n slalom lèrch sul portoi Mediolanum. I joegn schiadores se à dat batalia per se venjer i prumes posć ajache aldò del regolament del Trofeo Pinocchio passa la selezion i prumes ot classifiché de ...
En sabeda ai 27 de firé sun Lujia la sozietà sportiva Monti Pallidi à endrezà la selezions provinzièles del Trofeo Pinocchio per la categories de Ragazzi (U.14) e Allievi (U.16). Desche semper l é stat na bela festa de sport per duc te na bela giornèda de soreie e ciauda. En dut à tout pèrt 248 atlec te n slalom lèrch sul portoi Mediolanum. I joegn schiadores se à dat batalia per se venjer i prumes posć ajache aldò del regolament del Trofeo Pinocchio passa la selezion i prumes ot classifiché de ...
05 de merz 2026
Giovanni Ticcò venc la Val Casies
L atlet moenat de le Fiamme Oro é ruà prum te la 42 chilometres a tecnica ledia.
Bel suzes en domenia prum de mèrz a la 42^ edizion de la GsieserTal Lauf , la cognosciuda garejèda de paslonch de la Val Casies, per Giovanni Ticcò, che se à vadagnà la medaa de or su la distanza de 42 chilometres a tecnica ledia. Te na bela dì de soreie l atlet da Moena l é ruà prum te na competizion con ritm n muie asvelt e n percors enjignà dassen a la perfezion.
Podede lejer dut su La Usc dai 6 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
Bel suzes en domenia prum de mèrz a la 42^ edizion de la GsieserTal Lauf , la cognosciuda garejèda de paslonch de la Val Casies, per Giovanni Ticcò, che se à vadagnà la medaa de or su la distanza de 42 chilometres a tecnica ledia. Te na bela dì de soreie l atlet da Moena l é ruà prum te na competizion con ritm n muie asvelt e n percors enjignà dassen a la perfezion.
Podede lejer dut su La Usc dai 6 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
05 de merz 2026
Surëdl, grinta y forza mentela
I atlec y l'atletes dl Schi Club Gherdëina à fat pea pra na garejeda sun l Jëuf de Ciareja, na garejeda che à purtà ntujiasm
Sot a n ciel brum y cun cundizions ideéles, se à trasfurmà l purtoi Masaré sun l Jëuf de Ciareja te n post plën de emuzions. 122 mutons y mutans dla categuries »mutons« y »aliefs« à fat pea pra chësta garejeda de slalom strënt – mutivei, cunzentrei y, coche for, ju cun dut l sgors!
N bel surëdl, temperatures da sté saurì y la cundizions perfetes dla nëif à garantì n ambient da garejeda ideél. La nëif dura se damandova na tecnica fina, reazions asveltes y gran determinazion. Dantaldut l prim ...
Sot a n ciel brum y cun cundizions ideéles, se à trasfurmà l purtoi Masaré sun l Jëuf de Ciareja te n post plën de emuzions. 122 mutons y mutans dla categuries »mutons« y »aliefs« à fat pea pra chësta garejeda de slalom strënt – mutivei, cunzentrei y, coche for, ju cun dut l sgors!
N bel surëdl, temperatures da sté saurì y la cundizions perfetes dla nëif à garantì n ambient da garejeda ideél. La nëif dura se damandova na tecnica fina, reazions asveltes y gran determinazion. Dantaldut l prim ...
05 de merz 2026
Trëi dejeneies de mujiga che lieia
N sada sëira, ai 28 de fauré, à l Ensemble Gherdëina tenì n cunzert de iubileum te dlieja de Santa Cristina
Per festejé l aniverser di 30 ani iel unì metù adum n prugram che spidlea la gran varietà dl repertoire mujichel de duc chisc ani, che va dal tëmp dl Renascimënt nchin ala mujiga cuntemporana. La direzion dl cor se à partì i cater dirighënc, che mëina l Ensemble Gherdëina cun savëi y pascion dal scumenciamënt incà: Claudio Kerschbaumer, Felicitas Schweizer, Samuel Runggaldier y Martin Runggaldier.
Mpue de storia
Metù su coche lia ie l Ensemble Gherdëina unì l ann 1996, ma belendant iel for inò ...
Per festejé l aniverser di 30 ani iel unì metù adum n prugram che spidlea la gran varietà dl repertoire mujichel de duc chisc ani, che va dal tëmp dl Renascimënt nchin ala mujiga cuntemporana. La direzion dl cor se à partì i cater dirighënc, che mëina l Ensemble Gherdëina cun savëi y pascion dal scumenciamënt incà: Claudio Kerschbaumer, Felicitas Schweizer, Samuel Runggaldier y Martin Runggaldier.
Mpue de storia
Metù su coche lia ie l Ensemble Gherdëina unì l ann 1996, ma belendant iel for inò ...
05 de merz 2026
Mudamënc tla Jonta de Chemun
S. Cristina: Verena Insam zapa ora dla jonta de Chemun per rejons persuneles . L Cunsëi à lità coche si suzessëura Valentine Insam
Ai 30 de jené à Verena Insam dla Lista Zivica dat la dimiscions coche assessëura de Chemun de S. Cristina, ma la resterà inant coche cunseliera te cunsëi.
Tla jonta de Chemun muessel vester reprejentei n tan de ëi n tan y ëiles, n muessa nce cunscidré la purtenienza linguistica. Davia che tla jonta de S. Cristina iel al mumënt mé trëi ëi y l ambolt, fòvel tler che l post uet che Verena Insam à lascià, ie da ti dé a n’ëila.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins ...
Ai 30 de jené à Verena Insam dla Lista Zivica dat la dimiscions coche assessëura de Chemun de S. Cristina, ma la resterà inant coche cunseliera te cunsëi.
Tla jonta de Chemun muessel vester reprejentei n tan de ëi n tan y ëiles, n muessa nce cunscidré la purtenienza linguistica. Davia che tla jonta de S. Cristina iel al mumënt mé trëi ëi y l ambolt, fòvel tler che l post uet che Verena Insam à lascià, ie da ti dé a n’ëila.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins ...



