09 de setember 2026
N’ena plëina de mujiga y ventures
La Mujiga de Urtijëi y la Mujiga de Bula à ntujiasmà 26 mutons y mutans a suné deberieda
N’ena alalongia se raidova a Urtijëi y sa Bula dut ntëur ala mujiga - y dantaldut fòvel dut pensà y fat per i musizisć plu jëuni che vën docà. La Mujighes de Urtijëi y de Bula à metù a jì deberieda n’ena da d’instà particulera per mutons y mutans da cin’ a set ani. N ulova ti fé cunëscer ai mëndri l mond dla mujiga y di strumënc a fla, tres juesc y te na maniera criativa. Dantaldut àn cialà de descedé si legrëza per la mujiga y ti mustré che suné ie mo ntan bel sce n l fej deberieda!
Per la ...
N’ena alalongia se raidova a Urtijëi y sa Bula dut ntëur ala mujiga - y dantaldut fòvel dut pensà y fat per i musizisć plu jëuni che vën docà. La Mujighes de Urtijëi y de Bula à metù a jì deberieda n’ena da d’instà particulera per mutons y mutans da cin’ a set ani. N ulova ti fé cunëscer ai mëndri l mond dla mujiga y di strumënc a fla, tres juesc y te na maniera criativa. Dantaldut àn cialà de descedé si legrëza per la mujiga y ti mustré che suné ie mo ntan bel sce n l fej deberieda!
Per la ...
09 de setember 2026
Su la giacia i jiadores del HC Fascia Falcons
La sozietà à prejentà duc i atlec, dai più picoi e la pruma squadra. L nef campionat de IHL taca ite ai 19 de setember.
En domenia ai 30 de aost l é stat n domesdì de festa e de emozions al Gianmario Scola de Dèlba per sostegnidores, familières di atlec, sponsor e autoritèdes politiches, aministratives e de scola per la prejentazion ofizièla de duta la squadres de la sozietà sportiva HC Fascia Falcons, dai più picoi a la pruma squadra. Endèna i intervenc da pèrt de la senatora Elena Testor, del assessor regionèl ladin Luca Guglielmi e del ombolt de Cianacei Giovanni Bernard l é stat sotrissà soraldut ...
En domenia ai 30 de aost l é stat n domesdì de festa e de emozions al Gianmario Scola de Dèlba per sostegnidores, familières di atlec, sponsor e autoritèdes politiches, aministratives e de scola per la prejentazion ofizièla de duta la squadres de la sozietà sportiva HC Fascia Falcons, dai più picoi a la pruma squadra. Endèna i intervenc da pèrt de la senatora Elena Testor, del assessor regionèl ladin Luca Guglielmi e del ombolt de Cianacei Giovanni Bernard l é stat sotrissà soraldut ...
09 de setember 2026
El di pi bel de ‘l an par Anpezo
A ra fin de ra setemana de ra Festa de ra Bandes, una śornada intiera de musica, usanzes, tradizios, anche de ra Ladinia de ra Dolomites
Chesta edizion numero 48 de ra gran Festa de ra Bandes in Anpezo r’é drio a fenì e rua el di pi bel, chel de domegna ai 30 de agosto.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Chesta edizion numero 48 de ra gran Festa de ra Bandes in Anpezo r’é drio a fenì e rua el di pi bel, chel de domegna ai 30 de agosto.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
09 de setember 2026
La utia de Ncisles vën fata su da nuef
Sun pruposta dl assessëur Christian Bianchi à la Jonta pruvinziela dat pro l Prugram plann-volumetrich y la prenutazion di scioldi per tré ju y fé su da nuef la utia de Ncisles
La Jonta provinziela à dat pro l prugram plann-volumetrich per tré ju y fé su da nuef la utia de Ncisles. La utia ie unida fata su l ann 1888, dal ann 2010 incà ie de avëi dla Provinzia de Bulsan. »Duc i lëures custerà ntëur ai 10,45 milions de euro. lascerà pro de njenië ca la strutura cun standards moderns n con’ dla segurëza, dla sustenibltà ambientela, dla funziunalità y dla cualità dl’uspitalità«, nscila l assessëur provinziel per la Opres publiches y Valurisazion dl Avëi, Christian ...
La Jonta provinziela à dat pro l prugram plann-volumetrich per tré ju y fé su da nuef la utia de Ncisles. La utia ie unida fata su l ann 1888, dal ann 2010 incà ie de avëi dla Provinzia de Bulsan. »Duc i lëures custerà ntëur ai 10,45 milions de euro. lascerà pro de njenië ca la strutura cun standards moderns n con’ dla segurëza, dla sustenibltà ambientela, dla funziunalità y dla cualità dl’uspitalità«, nscila l assessëur provinziel per la Opres publiches y Valurisazion dl Avëi, Christian ...
08 de setember 2026
Da la coroneles al Cher
Chest meis Daniele Verra te sia rubrica ne met dant la rezenjion del liber de Giacomo Panozzo dal titol »Perché succederà ieri?«.
Nemo propheta in patria: na parlèda latina per rejonèr de chi che é bogn de se vadagnèr n bon inom foradecà zenza aer massa conscidrazion te cèsa. Te chest cajo, viapura, l me vegn bon per rejonèr de n liber che no rua da dalonc e recordèr che ence te noscia picola realtà l é scritores da poder lejer bel de gust. Voi donca ve meter dant »Perché succederà ieri?«, liber manà fora da Salani e scrit da nosc vejin de cèsa Giacomo Panozzo. Storich e divulgator fiamac, dant che scritor, che te set ...
Nemo propheta in patria: na parlèda latina per rejonèr de chi che é bogn de se vadagnèr n bon inom foradecà zenza aer massa conscidrazion te cèsa. Te chest cajo, viapura, l me vegn bon per rejonèr de n liber che no rua da dalonc e recordèr che ence te noscia picola realtà l é scritores da poder lejer bel de gust. Voi donca ve meter dant »Perché succederà ieri?«, liber manà fora da Salani e scrit da nosc vejin de cèsa Giacomo Panozzo. Storich e divulgator fiamac, dant che scritor, che te set ...
07 de setember 2026
Setember, l meis de la sensibilisazion sul Alzheimer
A Ciampedel, en mercol ai 9 de setember da les 10 da doman, na scomenzadiva che envia a la reflescion sul tem de la demenzes.
Per duta la scomenzadives sul tem de la demenzes, setember l é l meis dedicà per ezelenza, dal moment che belapontin te chest meis te dut l mond se bina la desvaliva esperienzes de reflescion e de sensibilisazion su la malatia del Alzheimer e su l’autra formes de demenza.
Anter la azions del Pian Trienal 2026-2028 del Comun General de Fascia l é pervedù ence scomenzadives leèdes a Setember – Meis del Alzheimer.
Chest an, con scomenzadiva del Comun de Ciampedel, sarà na scontrèda te piaz mingol ...
Per duta la scomenzadives sul tem de la demenzes, setember l é l meis dedicà per ezelenza, dal moment che belapontin te chest meis te dut l mond se bina la desvaliva esperienzes de reflescion e de sensibilisazion su la malatia del Alzheimer e su l’autra formes de demenza.
Anter la azions del Pian Trienal 2026-2028 del Comun General de Fascia l é pervedù ence scomenzadives leèdes a Setember – Meis del Alzheimer.
Chest an, con scomenzadiva del Comun de Ciampedel, sarà na scontrèda te piaz mingol ...
07 de setember 2026
Segonda partida, segonda vënta
L FC Gherdëina à inier venciù l juech ora de cësa contra l Natz per 1 a 3
Tla Laugen Arena ne n'ëssela n dumënia ai 6 de setëmber nia pudù scumencé miec per l Gherdëina: bele tl segondo menut à Massimo Lorenz purvà a tré ite de cë l palé. L verdiaporta di averseres l à parà ju, ma Jan Martin Vinatzer fova propi iló, iust tl drë' post, y l ie stat bon de l tré ite a porta ueta. 0 a 1 per l Gherdëina. Tl sesto menut à la scuadra dl Natz respundù cun na trata sterscia da dalonc, che l verdiaporta dl Gherdëina Lukas Demetz à pià su cun gran fortl. Dopro se à l juech mpue ...
Tla Laugen Arena ne n'ëssela n dumënia ai 6 de setëmber nia pudù scumencé miec per l Gherdëina: bele tl segondo menut à Massimo Lorenz purvà a tré ite de cë l palé. L verdiaporta di averseres l à parà ju, ma Jan Martin Vinatzer fova propi iló, iust tl drë' post, y l ie stat bon de l tré ite a porta ueta. 0 a 1 per l Gherdëina. Tl sesto menut à la scuadra dl Natz respundù cun na trata sterscia da dalonc, che l verdiaporta dl Gherdëina Lukas Demetz à pià su cun gran fortl. Dopro se à l juech mpue ...
07 de setember 2026
Atlec de Gherdëina al Jungfrau Marathon
Mario, Felice, Peter y Georg à fat pea pra una dla plu bela maratones tla Svizra
N sada ai 5 de setëmber iel unì metù a jì la 33ejima edizion dl Jungfrau Marathon tla Svizra, ulache l fej pea 4.000 atlec te una dla plu beles maratones per chi che sauta da mont su. L vën pià via dal beliscimo zënter de Interlaken, danter l lech de Thun y l lech de Brienz, per sauté su de viers de Wengen, passan per Lauterbrunnen y ruvé pona su sot al parëi nord dl dlacier Eiger. La bela udleda sun l Jungfrau, Eiger y Monch, ie l pest per chi che ie stac boni de sauté 42,196 chilometri y fé i ...
N sada ai 5 de setëmber iel unì metù a jì la 33ejima edizion dl Jungfrau Marathon tla Svizra, ulache l fej pea 4.000 atlec te una dla plu beles maratones per chi che sauta da mont su. L vën pià via dal beliscimo zënter de Interlaken, danter l lech de Thun y l lech de Brienz, per sauté su de viers de Wengen, passan per Lauterbrunnen y ruvé pona su sot al parëi nord dl dlacier Eiger. La bela udleda sun l Jungfrau, Eiger y Monch, ie l pest per chi che ie stac boni de sauté 42,196 chilometri y fé i ...
06 de setember 2026
Cians e ghesć, l turism muda
Te n contest olache l numer de cians se à slarià fora debel ence tel turism se fesc lèrga desvalives modie: chi che azeta besties e chi no. Aon rejonà con doi hotelieres de Fascia.
Al scomenz de aost, l comun de Moena à metù fora regoles neves per portèr a spas i cians te paisc. Na comunicazion che vel envièr sentadins e ghesć al respet de na bona convivenza anter persones e besties da compagnia. »L obietif de chesta racomanazions - se lec sul comunicat – no l é chel de mudèr la routine di patrons di cians ma chel de valorisèr l respet e prevegnir situazions de dejèje«.
Ampò, l tem no l revèrda demò l spazie publich. Ence l setor turistich se troa a fèr i conc con doi ...
Al scomenz de aost, l comun de Moena à metù fora regoles neves per portèr a spas i cians te paisc. Na comunicazion che vel envièr sentadins e ghesć al respet de na bona convivenza anter persones e besties da compagnia. »L obietif de chesta racomanazions - se lec sul comunicat – no l é chel de mudèr la routine di patrons di cians ma chel de valorisèr l respet e prevegnir situazions de dejèje«.
Ampò, l tem no l revèrda demò l spazie publich. Ence l setor turistich se troa a fèr i conc con doi ...
06 de setember 2026
L é se n jit Genia Pegoretti de Menudol
Gran manconia per l Grop Folk e per la comunanza de Cianacei e de Fascia.
En vender ai 4 de setember l é se n jit Genia Pegoretti de Menudol, da duc cognosciuda ence desche Genia da Parèda.
Na manconia che lascia n gran vet te la comunanza de Cianacei: Genia é stat per egn a la longia na prejenza ativa e propositiva, semper vertia a didèr fora e a tor pèrt con sie contribut a la scomenzadives de paisc.
La didèa te vigni scomenzadiva de paisc, da la sègres a la festes, la é stata promotora del Grop de la fortaes e sie grostoi era da duc recognosciui anter ...
En vender ai 4 de setember l é se n jit Genia Pegoretti de Menudol, da duc cognosciuda ence desche Genia da Parèda.
Na manconia che lascia n gran vet te la comunanza de Cianacei: Genia é stat per egn a la longia na prejenza ativa e propositiva, semper vertia a didèr fora e a tor pèrt con sie contribut a la scomenzadives de paisc.
La didèa te vigni scomenzadiva de paisc, da la sègres a la festes, la é stata promotora del Grop de la fortaes e sie grostoi era da duc recognosciui anter ...
06 de setember 2026
"Les bones operes fej domandes"
En vëndres ai 21 d’agost á le Museum Ladin Ciastel de Tor ospité la performance "Uteres/0.3. Sun or de l abiss" dl artist de Fascia Claus Soraperra y n conzert en colaboraziun cun Badiamusica dl ensemble de musiga contemporana Chromoson. Na serada dedicada al jüch cun la sperimentaziun. N invit ala curiosité
Premissa: le tëmp d’agost ne dëida nia dagnora da lascé garaté manifestaziuns alaleria. Insciö á la scuadra dl Museum Ladin reagí cun spontanité y creativité y á cherié na lerch por performance y conzert te n post n pü’ fora dl normal: Le garasc dl ciastel. Na dezijiun che ti á indere dër plajü al publich, al artist, a musizistes y musizisć.
Le domisdé dediché al’ert metô man te n colp, zënza preavis, cun la performance de Claus Soraperra: ia por funz â l’artist destenü fora n linzó blanch. ...
Premissa: le tëmp d’agost ne dëida nia dagnora da lascé garaté manifestaziuns alaleria. Insciö á la scuadra dl Museum Ladin reagí cun spontanité y creativité y á cherié na lerch por performance y conzert te n post n pü’ fora dl normal: Le garasc dl ciastel. Na dezijiun che ti á indere dër plajü al publich, al artist, a musizistes y musizisć.
Le domisdé dediché al’ert metô man te n colp, zënza preavis, cun la performance de Claus Soraperra: ia por funz â l’artist destenü fora n linzó blanch. ...
05 de setember 2026
Ciao Paola, paussa en pasc
N tumor se l’à portada demez de demò 58 egn. La comunanza de Soraga l’à saludada e rengraziada per soa gran desponibilità, semper vertia a dar na man. L recort de le maestre de scolina olache l’à lurà per 28 egn.
En vender ai 28 de aost la comunanza de Soraga e n muie de jent ence da fora de paisc à compagnà Paola Follador te sie ultim viac su la tera. La gejia era piena de jent, te ogne piz e cianton, ruada per se strenjer apede a la familia. N tumor al pancreas se l’à portada demez massa prest, l’aea demò 58 egn, la se à destudà ai 26 de aost. L’à scombatù fin tinultima con soa gran forza, so spirit algegher, semper grignolenta, con na batuda e na bela parola per duc. Paola l’à lurà per 28 egn a la ...
En vender ai 28 de aost la comunanza de Soraga e n muie de jent ence da fora de paisc à compagnà Paola Follador te sie ultim viac su la tera. La gejia era piena de jent, te ogne piz e cianton, ruada per se strenjer apede a la familia. N tumor al pancreas se l’à portada demez massa prest, l’aea demò 58 egn, la se à destudà ai 26 de aost. L’à scombatù fin tinultima con soa gran forza, so spirit algegher, semper grignolenta, con na batuda e na bela parola per duc. Paola l’à lurà per 28 egn a la ...
05 de setember 2026
49^ ciandeila per l Trofeo Contrin
Mauro Rasom da Vich segna l mior temp assolut, ruà al travert te manco che mes’ora.
L an che vegn, del 2027 l Trofeo Contrin destudarà 50 ciandeiles, n travert zis emportant per una de la manifestazions sportives con più egn sun la schena e anter i apuntaments più aprijié per i atlec de cèsa.
En domenia ai 30 de aost l é stat coret la 49^ edizion del Trofeo Contrin, marcia no competitiva che pea via da Dèlba per ruèr fin sunsom la Val, ló da la utia Contrin fata jir da la familia Debertol, che se cruzia del endrez. L percors de la garejèda l é lonch presciapech 6 chilometres, ...
L an che vegn, del 2027 l Trofeo Contrin destudarà 50 ciandeiles, n travert zis emportant per una de la manifestazions sportives con più egn sun la schena e anter i apuntaments più aprijié per i atlec de cèsa.
En domenia ai 30 de aost l é stat coret la 49^ edizion del Trofeo Contrin, marcia no competitiva che pea via da Dèlba per ruèr fin sunsom la Val, ló da la utia Contrin fata jir da la familia Debertol, che se cruzia del endrez. L percors de la garejèda l é lonch presciapech 6 chilometres, ...
05 de setember 2026
L "Teriol de Retic" arbandoné a suo destin
Dal 2023 l trat sot l secondo pisiciándol l é saré per rejon de segurëzza. Ma la jent la passa mpò, con gran pericol. Davò l souraluoch de l'Union Montana per fè n progét l é calé l chiet su na sua sistemazion
Pensé e volù dal mei desmentié Gilberto Salvatore, che l ava scomencé da sol i laour davant che la malora no ie lascé plù le forze, el Teriol de Retic l eva sté pò fenì via grazie a la colaborazion ntra l'Union Ladins da Fodom, la Lia da Mont Fodom – Col, l'Union Montana Agordina, i Servisc Forestai Regionai, l Comun da Fodom e l'Aft. Inauguré ntel 2012 l é sté frecuenté da nen numer tres maiou de jent, no demè turisć, che l'aprijeia per el fat de ester saurì e adaté e duc e per i biei e ...
Pensé e volù dal mei desmentié Gilberto Salvatore, che l ava scomencé da sol i laour davant che la malora no ie lascé plù le forze, el Teriol de Retic l eva sté pò fenì via grazie a la colaborazion ntra l'Union Ladins da Fodom, la Lia da Mont Fodom – Col, l'Union Montana Agordina, i Servisc Forestai Regionai, l Comun da Fodom e l'Aft. Inauguré ntel 2012 l é sté frecuenté da nen numer tres maiou de jent, no demè turisć, che l'aprijeia per el fat de ester saurì e adaté e duc e per i biei e ...
05 de setember 2026
Maria Burchia indô campionëssa da sié de fal
Pro i campionac provinziai da sié de falc á la marôra Maria Burchia indô metü a saul le titul pro les ëres. So fre Andreas davagna tla categoria di iuniors
Tratan l’isté ne n’á i paurs nia ma da lauré ite i lüsc y les campagnes, mo sön so calënder él ince i campionac provinziai da sié de falc, che é gnüs a s’al dé en chësc iade ai 22 d’agost a Völser Aicha. Pro chësta manifestaziun, organisada dala Jonëza da Paur dl Südtirol deboriada cun i Seniors dla Uniun di Paurs, él gnü sié jö cun gran förtl y maestria bëgn 120 sperses de pre. Chiló ne nen jôra nia ma da ester asvelc y gaierc, mo la juria ciarâ ince tan nët che le tái é sté. Tignon cunt de ...
04 de setember 2026
N recort de Guido Iori de Ricardo
L restarà ti cheres de la jent de Dèlba e Penia desche na persona che se à semper dat ju con cher e desponibilità.
En jebia ai 27 de aost l é se n jit Guido Iori de Ricardo da Penia e con el na pèrt emportanta de la comunanzes de Dèlba e Penia. L é persones che no à de besegn de gran paroles per lascèr n segn fon. Persones che semplizementer les é: les é canche l é da dèr na man, canche l é da endrezèr, fornir, fèr su, didèr. Persones che fèsc pèrt de n paisc e de sia comunanza a na vida lijiera ma sentuda, e Guido l era una de chesta persones.
Te sia vita, per sacotenc de egn a la lèngia, l à dedicà con ...
En jebia ai 27 de aost l é se n jit Guido Iori de Ricardo da Penia e con el na pèrt emportanta de la comunanzes de Dèlba e Penia. L é persones che no à de besegn de gran paroles per lascèr n segn fon. Persones che semplizementer les é: les é canche l é da dèr na man, canche l é da endrezèr, fornir, fèr su, didèr. Persones che fèsc pèrt de n paisc e de sia comunanza a na vida lijiera ma sentuda, e Guido l era una de chesta persones.
Te sia vita, per sacotenc de egn a la lèngia, l à dedicà con ...
04 de setember 2026
"La Prufesciunela" de Gherdëina mët a jì l percurs de cater ani
Dal ann de scola 2026-2027 inant passerà la tlasses de Ziplé y scultura tl lën y Policromatura y decurazion pitorica dla Scola Prufesciunela Per l Artejanat Artistich dal percurs da śën de trëi ani a n percurs de cater ani
Tl comunicat stampa iel scrit: "La dezijion vën ora dal'analisa di dac dl sistem nfurmatif di sculeies y dla sculées "Popcorn", che à lascià udëi coche passa l 80% dla studëntes y di studënc dla Scola prufesciunela fej inant si furmazion nce ntan l cuarto ann, arjunjan nscila l diplom de furmazion prufesciunela.
Sëuraprò à i dac mustrà su na majera sauridanza de jì ite tl mond dl lëur per i sculeies che fina l cuarto ann de furmazion, permez a chëi che fina l percurs ala fin dl terzo ann. L ...
Tl comunicat stampa iel scrit: "La dezijion vën ora dal'analisa di dac dl sistem nfurmatif di sculeies y dla sculées "Popcorn", che à lascià udëi coche passa l 80% dla studëntes y di studënc dla Scola prufesciunela fej inant si furmazion nce ntan l cuarto ann, arjunjan nscila l diplom de furmazion prufesciunela.
Sëuraprò à i dac mustrà su na majera sauridanza de jì ite tl mond dl lëur per i sculeies che fina l cuarto ann de furmazion, permez a chëi che fina l percurs ala fin dl terzo ann. L ...
04 de setember 2026
Ènema e natura tel cher de la Dolomites
Na lingia de profescionisć del bonstèr olistich sporc ai 5 e 6 de setember te Oratorie de Moena l met de descorir endodanef la forza di ritmes biologics e l respet per l ambient.
Semper de più i turisć che cern na vacanza da mont domana de poder se arvejinèr a la reijes del teritorie e de tor pèrt a na vida imersiva al leam sćiantif co la natura. Te Fascia l ambient no vel demò esser vardà: l rejona, l tegn su e l é nutriment. La cultura ladina à semper recognosciù la forza di ritmes biologics e l respet per i lesc. Te na epoca olache l turism da mont risia bendeché de se dobièr ai ritmes asvelc e al consum sfadious, l é ence scomenzadives che se porta dant desche n ...
Semper de più i turisć che cern na vacanza da mont domana de poder se arvejinèr a la reijes del teritorie e de tor pèrt a na vida imersiva al leam sćiantif co la natura. Te Fascia l ambient no vel demò esser vardà: l rejona, l tegn su e l é nutriment. La cultura ladina à semper recognosciù la forza di ritmes biologics e l respet per i lesc. Te na epoca olache l turism da mont risia bendeché de se dobièr ai ritmes asvelc e al consum sfadious, l é ence scomenzadives che se porta dant desche n ...
04 de setember 2026
“La paroles ie sciche munëides che vën da dalonc”
N domesdì de paroles preziëuses, particuleres y da culëur: n sada passeda ai 29 de agost iel tl verzon dla Cësa di Ladins a Urtijëi unì metù a jì l Domesdì leterer
Cun n pitl tacuin ghiel tla man, se à l autëur Marco Dibona sentà pra mëisa sun l palch. Duc ti cialova curiëusc: cie fajeràl pa śën cun chësc tacuin? L à tëut ora n valguna munëides, l rest che l à giapà a jì a se bever zeche te ustaria. Y a ti cialé se àl mpensà: Da ulà unirales’a? Povester da dalonc, sà Idie chi che les à tenides tla man? “Mpue coche chësta munëides ie nce la paroles”, àl dit: “Les vën da mi genitores, da mi nëinesc y aves y nce da plu dalonc, dai romans o mo dant”.
Propi cun ...
Cun n pitl tacuin ghiel tla man, se à l autëur Marco Dibona sentà pra mëisa sun l palch. Duc ti cialova curiëusc: cie fajeràl pa śën cun chësc tacuin? L à tëut ora n valguna munëides, l rest che l à giapà a jì a se bever zeche te ustaria. Y a ti cialé se àl mpensà: Da ulà unirales’a? Povester da dalonc, sà Idie chi che les à tenides tla man? “Mpue coche chësta munëides ie nce la paroles”, àl dit: “Les vën da mi genitores, da mi nëinesc y aves y nce da plu dalonc, dai romans o mo dant”.
Propi cun ...



