26 de agost 2026
Sánta Maria Maiou ntel senn de la mujica e de le tradizion
Per l dì de la Madona de Agost i cori de gliejia de Col, Fodom e Ampëz tol ca l meio de suo repertor
Sarà percieche noste val le se mplenësc de jen, che son a mez l isté e l é tres de biei dis da sorogle, o che ncora la jent la sent coche una de chële feste ulache no se po’ mancé, ma Sánta Maria Maiou l é un de chi momenc de l ann che à na sou del dut particolara! (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sarà percieche noste val le se mplenësc de jen, che son a mez l isté e l é tres de biei dis da sorogle, o che ncora la jent la sent coche una de chële feste ulache no se po’ mancé, ma Sánta Maria Maiou l é un de chi momenc de l ann che à na sou del dut particolara! (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de agost 2026
Desgrazia sön Piz da Peres
N zitadin polach de 54 agn á pordü la vita sön Piz da Peres, toman jö por feter 100 metri
Incö mercui ai 26 d’agost danmisdé él sozedü na burta desgrazia sön Piz da Peres te Mareo, che ti á costé la vita a n zitadin polach de 54 agn. Sciöche le CNSAS lascia alsavëi te n comunicat, ê l’ël sön tru cun la fomena y la cognada, düc atrezá indortöra por fá la via ferata. Ciamó dan le punt olache an pëia ite tla via, é l’ël jü fora dal tru normal, por gaujes nia tleres. Tratan le tentatif da rové zoruch te tru, ál pordü l’ecuiliber y é tomé jö por chi 20 metri, slisoran inant y toman ciamó ...
Incö mercui ai 26 d’agost danmisdé él sozedü na burta desgrazia sön Piz da Peres te Mareo, che ti á costé la vita a n zitadin polach de 54 agn. Sciöche le CNSAS lascia alsavëi te n comunicat, ê l’ël sön tru cun la fomena y la cognada, düc atrezá indortöra por fá la via ferata. Ciamó dan le punt olache an pëia ite tla via, é l’ël jü fora dal tru normal, por gaujes nia tleres. Tratan le tentatif da rové zoruch te tru, ál pordü l’ecuiliber y é tomé jö por chi 20 metri, slisoran inant y toman ciamó ...
26 de agost 2026
La Gran Vera de Tita de Megna
Recorc de Battista Costa da Cianacei, portaferii te la 14^ compagnia del 4° Batalion Kaiserjäger e autor de »Sposc e maridoc«. Develpai a sie nevó Giordano Costa che ne à dat adimprest si diaries - Pruma pèrt
Trei codejie, un ciolà tel auter, sul tedant l é scrit »Memorie. Diario di guerra 1914-18«. L é l diarie de vera scrit ju da Tita de Megna, cognosciù aldidanché te Fascia mascima per aer binà su la usanzes de noza de »Sposc e maridoc«, anter i prumes libres per fascian a vegnir stampà, se no pa l prum.
Tita l scrif de canche crepa fora la vera ai 28 de messèl del 1914 con la declarazion del Imper austro-ungarich a la Serbia: el con sia familia l era sa mont a fèr fegn e i era bon sprigolé a ...
Trei codejie, un ciolà tel auter, sul tedant l é scrit »Memorie. Diario di guerra 1914-18«. L é l diarie de vera scrit ju da Tita de Megna, cognosciù aldidanché te Fascia mascima per aer binà su la usanzes de noza de »Sposc e maridoc«, anter i prumes libres per fascian a vegnir stampà, se no pa l prum.
Tita l scrif de canche crepa fora la vera ai 28 de messèl del 1914 con la declarazion del Imper austro-ungarich a la Serbia: el con sia familia l era sa mont a fèr fegn e i era bon sprigolé a ...
26 de agost 2026
Alex Oberbacher vënc a Zermatt
Tla Svizra iel l'ena passeda stat la 14ejima edizion dla Matterhorn Ultraks, na lingia de garejedes da sauté da mont su. L atlet de Gherdëina à venciù la prima y la plu mpurtanta, la Extreme
Sot a na drëta jeta y monce mpue de nëif iel n vënderdi ai 21 de agost unì metù a jì la Extreme Matterhorn Ultraks, na garejeda de sauté da mont su a Zermatt tla Svizra. Per gauja dl tëmp ie la garejeda unida spënta de doi ëura y nce scurteda per garantì la segurëza di 197 partezipanc.
Alex Oberbacher de Urtijëi à venciù y batù l favorit che sautova n cësa Martin Anthamatten.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
Sot a na drëta jeta y monce mpue de nëif iel n vënderdi ai 21 de agost unì metù a jì la Extreme Matterhorn Ultraks, na garejeda de sauté da mont su a Zermatt tla Svizra. Per gauja dl tëmp ie la garejeda unida spënta de doi ëura y nce scurteda per garantì la segurëza di 197 partezipanc.
Alex Oberbacher de Urtijëi à venciù y batù l favorit che sautova n cësa Martin Anthamatten.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
26 de agost 2026
N dejené de junanza y rock
Na sëira da d’instà plëina de mujiga: ai 22 de agost iel stat la 10ejima edizion de Jëuni Rocking Sëlva
I Jëuni de Sëlva à metù a jì per l prim iede la festa »Jëuni Rocking Sëlva«. Nce sce l ie unì n sich plu frëit, ne n’à chël nia fermà na bela cumpëida de jëuni y jëunes – y nia mé – a unì adalerch pra chësta manifestazion. L event ie urmei un che ie cunesciù a livel de valeda.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 28 de agost.
Julia Lardschneider
I Jëuni de Sëlva à metù a jì per l prim iede la festa »Jëuni Rocking Sëlva«. Nce sce l ie unì n sich plu frëit, ne n’à chël nia fermà na bela cumpëida de jëuni y jëunes – y nia mé – a unì adalerch pra chësta manifestazion. L event ie urmei un che ie cunesciù a livel de valeda.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 28 de agost.
Julia Lardschneider
25 de agost 2026
Ra longa e bela vita de Sergio Montina
De i so zento ane, in à pasà setanta in Anpezo. Ra so Olimpiades del 1956 e cheres de sto an. El laoro co ra śente del paes, che i vó ben ancora ancuoi, e co i foreste
Ai 23 de agosto del 1926 nascea in Friul, a San Giovanni al Natisone, el dotor Sergio Montina, che donca el fesc zento ane. Sa pare el fajea careghes, cemodo che se sore fei ancora ancuoi, inze chel paes. A ciaśa soa in à ancora alcuantes, de cheres de inalora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 23 de agosto del 1926 nascea in Friul, a San Giovanni al Natisone, el dotor Sergio Montina, che donca el fesc zento ane. Sa pare el fajea careghes, cemodo che se sore fei ancora ancuoi, inze chel paes. A ciaśa soa in à ancora alcuantes, de cheres de inalora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de agost 2026
Zerilo de Micel: mort per salvèr n’alpinista
Acà cent egn, ai 8 de aost del 1926, moria l menacrep Cirillo Lagnol da Chieva. L era jit a salvèr na alpinista endèna na gonfedèda. Te sia biografia Tita Piaz aea scrit de chesta tragedia.
L temp lèva i recorc, la memoria smaresc, i fac resta te la conties te cèsa, fin che ence cheles no se n va, resta demò chel che vegn scrit. L é passà 100 egn da canche ai 8 de aost del 1926 moria su la sèva di caranta l menacrep da Chieva Cirillo Lagnol, Zerilo de Micel de Janpiere (16.10.1886 - 08.08.1926), do aer proà a salvèr na alpinista; enlouta, per recordèr en ebicait chest fat i aea fat su n obelisch te cortina de Cianacei. Obelisch dal vers che soreie fioresc, l é aló desche n ...
L temp lèva i recorc, la memoria smaresc, i fac resta te la conties te cèsa, fin che ence cheles no se n va, resta demò chel che vegn scrit. L é passà 100 egn da canche ai 8 de aost del 1926 moria su la sèva di caranta l menacrep da Chieva Cirillo Lagnol, Zerilo de Micel de Janpiere (16.10.1886 - 08.08.1926), do aer proà a salvèr na alpinista; enlouta, per recordèr en ebicait chest fat i aea fat su n obelisch te cortina de Cianacei. Obelisch dal vers che soreie fioresc, l é aló desche n ...
24 de agost 2026
Fodom s’à ndavò biné auna: »noste sociazion, l’anima de n paisc«!
La Mujica da Fodom, auna a l’Aministrazion de Comun, i à nvié dute le sociazion da Fodom a tò pert a la gran defilada de Sánta Maria Maiou, che ence nstouta l é deventé na gran festa de paisc
»Co se binon duc auna, son na gran bela comunité« chëst l coment che troc à fat cánche la ploia l’à saré via bel mprescia la defilada de Sánta Maria Maiou, metuda a jì a Reba n domënia passada. (Per la Redazion de Souramont, Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
»Co se binon duc auna, son na gran bela comunité« chëst l coment che troc à fat cánche la ploia l’à saré via bel mprescia la defilada de Sánta Maria Maiou, metuda a jì a Reba n domënia passada. (Per la Redazion de Souramont, Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de agost 2026
FRèL 3.0: reflescions su mont, identità e turism
Pierangelo Giacomuzzi ne dèsc cont del event che l à endrezà con Centrale Fies e la Pro Loco de Juan: n confront rich e percacent ai 5 de aost te piazper rejonèr de ‘trash e kitsch’.
Bona la seconda, dapò l apuntament con Gianluca d'Incà Levis de ‘Dolomiti Contemporanee’ e ‘rich bitch’ a Centrale Fies, FRèL 3.0 l à tacà a se möver ruan ence te le Val per n confront diret col teritorie, nia prejonieres, o duc o nesciugn. Juian-Ziano, piaza, publich ascort, trasgenerazional, cefiogn e locals un apede l auter, bel.
Con Duccio Canestrini e Christian Arnoldi, l prim antropologh e sociologh l secondo, aon sgolà drec su la istoria del kitsch: scomenz, svilup e contenporan. L ...
Bona la seconda, dapò l apuntament con Gianluca d'Incà Levis de ‘Dolomiti Contemporanee’ e ‘rich bitch’ a Centrale Fies, FRèL 3.0 l à tacà a se möver ruan ence te le Val per n confront diret col teritorie, nia prejonieres, o duc o nesciugn. Juian-Ziano, piaza, publich ascort, trasgenerazional, cefiogn e locals un apede l auter, bel.
Con Duccio Canestrini e Christian Arnoldi, l prim antropologh e sociologh l secondo, aon sgolà drec su la istoria del kitsch: scomenz, svilup e contenporan. L ...
24 de agost 2026
L’enes dl Pavël ie juledes
Nce chëst ann ie l'enes dl instà per i pitli Vke "L Pavël" de Urtijëi ruvedes ala fin. Cie che l ie dut unì pità y coche la ie jita, nes conta la coordinadëures Anna y Marlies
Nosta atività dl Pavël a Urtijëi à metù man ai 29 de juni y ie jita inant nchin ai 21 de agost, per bën ot enes. Ma l lëur dla coordinandëures à bele scumencià la prima enes dl ann, canche n on metù adum n prugram y anjenià ca dut per la iscrizions fates tl scumenciamënt de merz de chëst ann. On riesc abù dut plën, duta l'enes y duta la grupes, tulan de ndut feter cënt mutons.
Per l VKE-Pavël de Urtijëi, Anna y Marlies
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai ...
Nosta atività dl Pavël a Urtijëi à metù man ai 29 de juni y ie jita inant nchin ai 21 de agost, per bën ot enes. Ma l lëur dla coordinandëures à bele scumencià la prima enes dl ann, canche n on metù adum n prugram y anjenià ca dut per la iscrizions fates tl scumenciamënt de merz de chëst ann. On riesc abù dut plën, duta l'enes y duta la grupes, tulan de ndut feter cënt mutons.
Per l VKE-Pavël de Urtijëi, Anna y Marlies
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai ...
23 de agost 2026
In śiro par el mondo drio el sport
El laoro de Nicola Colli, scomenzà in Anpezo da śoen. Dal Palio de i Sestiere d’Anpezo a ra Olimpiades, par duto el mondo: el viaśo de un anpezan che el resta leà al so paes. Ades in Africa; da ’l inverno che vien in Francia, ves i Śoghe del 2030
Nicola Colli da Fiames ‘l é un anpezan che ste dis ‘l é drio a lourà a Dakar, in Senegal, in Africa, a parecià i Youth olimpic games, ra IV Olimpiades de i śoen, dal 31 de otobre ai 13 de noenbre che vien. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Nicola Colli da Fiames ‘l é un anpezan che ste dis ‘l é drio a lourà a Dakar, in Senegal, in Africa, a parecià i Youth olimpic games, ra IV Olimpiades de i śoen, dal 31 de otobre ai 13 de noenbre che vien. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de agost 2026
Na biblioteca viva, fora de perjon
L Comun de Sèn Jan, con l'assessora Mirella Florian, sporc na ocajion spezièla per cognoscer na realtà travers testimonianzes reèles.
Chest'aisciuda l Comun de Sèn Jan con l'assessora a la cultura Mirella Florian à portà dant, en colaborazion con la sociazion »Liberi da dentro« trei scontrèdes per envièr la comunanza a cognoscer e fèr na reflescion sun temes desche la degnità, i deric e l sistema de la perjons te la Tèlia
Ades semper con la medema sociazion l é stat endrezà n'autra scomenzadiva, dassen enteressanta e fora de anter. Se trata de la »Biblioteca vivente«, n sistem nef che permet de cognoscer realtèdes desferentes ...
Chest'aisciuda l Comun de Sèn Jan con l'assessora a la cultura Mirella Florian à portà dant, en colaborazion con la sociazion »Liberi da dentro« trei scontrèdes per envièr la comunanza a cognoscer e fèr na reflescion sun temes desche la degnità, i deric e l sistema de la perjons te la Tèlia
Ades semper con la medema sociazion l é stat endrezà n'autra scomenzadiva, dassen enteressanta e fora de anter. Se trata de la »Biblioteca vivente«, n sistem nef che permet de cognoscer realtèdes desferentes ...
23 de agost 2026
Na medaia por la musiga y öna por le salvamënt
En feragost á ince Heinz Canins y Denis Costa podü pié do l’onoranza particolara dl Land Tirol
A Desproch tl salf nobl dla Hofburg s’á en Santa Maria dal Ciüf desfiré la fesa por la surandada dles medaies y dles crusc al mirit dl Land Tirol. Danter i 30 premiá dl Südtirol é deplü medaies al mirit rovades ince tl’Alta Badia. Chiló te chëstes intervistes nes cunta Heinz Canins y Denis Costa deplü dl’onoranza che ai á pié do sciöche sëgn de reconescënza por süa ativité straordinara.
Heinz Canins da Badia á podü pié do la medaia de mirit por l’engajamënt tles uniuns dles musighes de valada, ...
A Desproch tl salf nobl dla Hofburg s’á en Santa Maria dal Ciüf desfiré la fesa por la surandada dles medaies y dles crusc al mirit dl Land Tirol. Danter i 30 premiá dl Südtirol é deplü medaies al mirit rovades ince tl’Alta Badia. Chiló te chëstes intervistes nes cunta Heinz Canins y Denis Costa deplü dl’onoranza che ai á pié do sciöche sëgn de reconescënza por süa ativité straordinara.
Heinz Canins da Badia á podü pié do la medaia de mirit por l’engajamënt tles uniuns dles musighes de valada, ...
23 de agost 2026
Mai desmentié
Te tëmps olache al vëgn indô sö y olache an baia tres danü de veres, él important da ne desmentié nia ci che porsones á messü passé y sté fora. I recordun le maester Stachio Costa de Badia, che á messü sté 10 agn pro i soldas y é ince gnü interné te n ciamp de conzentramënt
nce sce la 2. Vera dl Monn cun sües desdrütes, crudeltes é da cotan d’agn passada, ne vëgnera nia desmentiada; cis sëgn che al é indô da plü agn vera tl’Europa y altró, vëgn deplü malfac dla 2. Vera trac ca y laurá sö da pert de studënc che oress savëi, te ci condiziuns che de sü geniturs y berbesc é rová y á messü soporté. An oress mëte la blota verité sön mesa impede la ascogne ia sciöche al é gnü fat dala vera incá tröc agn te Südtirol. Cun ascogne ia y ignoré certi malfac ne vëgnai nia ...
nce sce la 2. Vera dl Monn cun sües desdrütes, crudeltes é da cotan d’agn passada, ne vëgnera nia desmentiada; cis sëgn che al é indô da plü agn vera tl’Europa y altró, vëgn deplü malfac dla 2. Vera trac ca y laurá sö da pert de studënc che oress savëi, te ci condiziuns che de sü geniturs y berbesc é rová y á messü soporté. An oress mëte la blota verité sön mesa impede la ascogne ia sciöche al é gnü fat dala vera incá tröc agn te Südtirol. Cun ascogne ia y ignoré certi malfac ne vëgnai nia ...
22 de agost 2026
Recugnisciment a l’ensegnánta de ladin Isabella Marchione
»Na pascion che m’a trasmetù mia mere e mia nona« l’a dit sun paladina de la festa de Sánta Maria Maiou. Vëta d’onour ence per le bandiere de la Bánda, Studafuoch e Scizeri
L premio a la cultura Sánta Maria Maiou sto ann l é ju a l’ensegnánta de ladin nte le scole fodome Isabella Marchione. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L premio a la cultura Sánta Maria Maiou sto ann l é ju a l’ensegnánta de ladin nte le scole fodome Isabella Marchione. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de agost 2026
Na bandiera neva per i Studafech da Cianacei
Per la prejentazion de chest uton vegn uzà fora n apel per tor su retrac de chela veia.
I Studafech da Cianacei, grop metù su del 1882, se verteea a enaudèr chest uton sia neva bandiera. La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch: simboi e colores se lea al paisc de Cianacei e a la storia di studafech. Su na man de la bandiera l é recamà na dedica spezièla a n personaje che à fat la istoria del grop. La vegnarà portèda dant per la pruma outa en sabeda ai 17 de otober.
A envièr via e rencurèr dut cant l projet l é stat i studafech Alessandro Dantone e Stefano Riz; a cojir ...
I Studafech da Cianacei, grop metù su del 1882, se verteea a enaudèr chest uton sia neva bandiera. La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch: simboi e colores se lea al paisc de Cianacei e a la storia di studafech. Su na man de la bandiera l é recamà na dedica spezièla a n personaje che à fat la istoria del grop. La vegnarà portèda dant per la pruma outa en sabeda ai 17 de otober.
A envièr via e rencurèr dut cant l projet l é stat i studafech Alessandro Dantone e Stefano Riz; a cojir ...
22 de agost 2026
Anno domini 1540: l ann dla gran suta, dl ciaut y dla ciarestia
L ann 1540 vën lecurda coche l ann dl grandiscimo ciaut y dla gran suta y sëcia, ma nce coche n ann de ciarestia. Jirà pa nce l ann 2026 ite tla storia coche n tel ann?
Bele de setëmber dl 1539 ova scumencià l ciaut y l bel tëmp y l fova po’ jit inant dl 1540 nchin al mëns de nuvëmber.
Sambën che tl’Europa zentrela y nce tlo da nëus, ne n’òvel nevët nia n chël inviern y de merz, auril ora dl 1540 fòvel n bon ciaut sciche de lugio via. Da pert da dumbria jìvela mo, ma da pert da surëdl fòvel bele d’ansciuda scialdi sut y dut seciova via. De nuvëmber fluriva per l segondo iede i lëns da ciarieja y la racolta àn mé pudù da pert da dumbria ala fin de juni y ai ...
Bele de setëmber dl 1539 ova scumencià l ciaut y l bel tëmp y l fova po’ jit inant dl 1540 nchin al mëns de nuvëmber.
Sambën che tl’Europa zentrela y nce tlo da nëus, ne n’òvel nevët nia n chël inviern y de merz, auril ora dl 1540 fòvel n bon ciaut sciche de lugio via. Da pert da dumbria jìvela mo, ma da pert da surëdl fòvel bele d’ansciuda scialdi sut y dut seciova via. De nuvëmber fluriva per l segondo iede i lëns da ciarieja y la racolta àn mé pudù da pert da dumbria ala fin de juni y ai ...
21 de agost 2026
La Madona de aost a Cianacei
L é stat renovà la tradizion de la benediscion de la manes.
»Ferragosto« l no é mai stat na dì de festa per i fascegn. Ai 15 de aost l é scialdi stat la dì de Sènta Maria Maor, una de la festes de maor devozion de la Madona, canche en chesta dì vegnia benedì la manes; o senoauter da n bon trat de temp en ca l é la Festa di omegn da mont.
Enceben che de autres sie states lascèdes su, a Cianacei tegn bon permez la procescion de sènta Maria Maor. Vigni an da sera, do messa dita da don Mario te gejia del Sacro Cher de Gejù, la procescion passa fora per mez ...
»Ferragosto« l no é mai stat na dì de festa per i fascegn. Ai 15 de aost l é scialdi stat la dì de Sènta Maria Maor, una de la festes de maor devozion de la Madona, canche en chesta dì vegnia benedì la manes; o senoauter da n bon trat de temp en ca l é la Festa di omegn da mont.
Enceben che de autres sie states lascèdes su, a Cianacei tegn bon permez la procescion de sènta Maria Maor. Vigni an da sera, do messa dita da don Mario te gejia del Sacro Cher de Gejù, la procescion passa fora per mez ...
21 de agost 2026
L Socors é a la leta ma no podede ve n profitèr con lejiereza
Ence chest an a Ciampedel tel dì de la Madona d'aost l é stat onorà Sènta Maria Maor e festejà menacrepes, socoridores e duta la jent da mont.
En Sènta Maria Maor ogne an n numer semper maor de jent se bina tel zenter de Ciampedel per tor pèrt a la festa di Omegn da Mont, ma enceben che sie n grumon de foresć e nosc lengaz ladin cogne vegnir lascià mingol da na man, chest resta n event olache se sent semper bater l cher fascian.
Chest an la dì é stata averta te Piaz Veie da Stefano Lazzer, che ge à dapò dat la parola al vizepresident di menacrepes de Fascia Davide Rovisi e dapò l é stat la messa grana ofizièda da don Mario Bravin adum ...
En Sènta Maria Maor ogne an n numer semper maor de jent se bina tel zenter de Ciampedel per tor pèrt a la festa di Omegn da Mont, ma enceben che sie n grumon de foresć e nosc lengaz ladin cogne vegnir lascià mingol da na man, chest resta n event olache se sent semper bater l cher fascian.
Chest an la dì é stata averta te Piaz Veie da Stefano Lazzer, che ge à dapò dat la parola al vizepresident di menacrepes de Fascia Davide Rovisi e dapò l é stat la messa grana ofizièda da don Mario Bravin adum ...
