18 de mei 2026
Paroles che fèsc crescer: croda l mit del bilinguism
Tel chèder de l'Aisciuda Ladina l é stat portà dant l percors didatich fat da la maestres e dai bec de la trei scolines de la Scola de Fascia con la referenta Tatiana Soraperra e la formadora Paola Celentin.
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
18 de mei 2026
Mujeo Ladin e Ciastel d’Andrac: peia via la stagion da d’isté
Porte dalvierte dal 31 de mei. Tema de le ativité de l’isté l fiern e le fujine
Co la bona stagion tourna a giourì al publich ence l Mujeo Ladin a La Plié e l Ciastel d’Andrac, duc doi sot a la gestion del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Coche bele sperimenté da envalgugn agn nca, le porte le vignarà giouride bele n ocajion de la festa nazionala taliana de la Republica, che sto ann la empermët de sfruté n »pont« lonch che va da sabeda 31 de mei a mertesc 2 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Co la bona stagion tourna a giourì al publich ence l Mujeo Ladin a La Plié e l Ciastel d’Andrac, duc doi sot a la gestion del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Coche bele sperimenté da envalgugn agn nca, le porte le vignarà giouride bele n ocajion de la festa nazionala taliana de la Republica, che sto ann la empermët de sfruté n »pont« lonch che va da sabeda 31 de mei a mertesc 2 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
18 de mei 2026
Do n vièl fora per l bosch…
Vidèda da Giuliano Pederiva la pruma raida de l’Aisciuda Ladina.
Per l terzo an de seghit l’Aisciuda Ladina é stata dedichèda a la toponomastica fascèna, n rich e prezious patrimonie veie e veior che aon rità da nesc aves. Enstadì se à dejout la pruma raida endrezèda dai Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia. Ensema al menatroes Giuliano Pederiva, l é stat fat na picola raida sorassù i paijes de Soraga e Moena, na spazirèda a mesacosta no tant sfadiousa. I colores verdejins di lèrjes da d’aisciuda à fat da bela cornisc.
Podede lejer dut ...
Per l terzo an de seghit l’Aisciuda Ladina é stata dedichèda a la toponomastica fascèna, n rich e prezious patrimonie veie e veior che aon rità da nesc aves. Enstadì se à dejout la pruma raida endrezèda dai Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia. Ensema al menatroes Giuliano Pederiva, l é stat fat na picola raida sorassù i paijes de Soraga e Moena, na spazirèda a mesacosta no tant sfadiousa. I colores verdejins di lèrjes da d’aisciuda à fat da bela cornisc.
Podede lejer dut ...
17 de mei 2026
Flora de Fascia: cotant rica noscia natura
L’Union di Ladins de Fascia à prejentà sun Tamion la enrescida botanica e fotografica de Nives Iori e Alberto Chiocchetti, con la colaborazion de Marco Detomas. Secont apuntament mèrtesc ai 19 de mé te chino de Cianacei.
L mencèa n liber coscita e l suzes che à abù sia pruma prejentazion al publich l é segn de chest gran enteres. »Flora de Fascia« é ruà sun desch, tel chèder di evenc de l’Aisciuda Ladina, te n bel domesdì sun Tamion, te una de la viles amò più carateristiches de la val. La familia Weiss à avert i ujes de sie hotel Gran Mugon con gran desponibilità, profescionalità e cher. L’Union di Ladins no se spetèa duta chela jent, se stima che sie stat 200 persones, tant che n muie é resté adertura fora da ...
L mencèa n liber coscita e l suzes che à abù sia pruma prejentazion al publich l é segn de chest gran enteres. »Flora de Fascia« é ruà sun desch, tel chèder di evenc de l’Aisciuda Ladina, te n bel domesdì sun Tamion, te una de la viles amò più carateristiches de la val. La familia Weiss à avert i ujes de sie hotel Gran Mugon con gran desponibilità, profescionalità e cher. L’Union di Ladins no se spetèa duta chela jent, se stima che sie stat 200 persones, tant che n muie é resté adertura fora da ...
17 de mei 2026
A scora par deentà Guida
Na delibera de ra Rejon Veneto par fei un corso, con outra Rejos, da parecià ra parsones che vó fei chesto mestier, che ‘l à inze tropo depì del ranpinà, par ra storia de ra nostra vales
Ra Rejon del Veneto r’à daerto un outro corso par deentà guida, da menà ra parsones in croda, da vive e fei vive chiste luoghe, coscita biei, che on ra fortuna de aé duto d’intorno. Ra Rejon ra responde coscita a chel che à domandà el Colejo de ra Guides del Veneto.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra Rejon del Veneto r’à daerto un outro corso par deentà guida, da menà ra parsones in croda, da vive e fei vive chiste luoghe, coscita biei, che on ra fortuna de aé duto d’intorno. Ra Rejon ra responde coscita a chel che à domandà el Colejo de ra Guides del Veneto.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de mei 2026
Plü co 220 volontars al de dl ambiënt
Por le de dl ambiënt en sabeda dan otedé é rodá fora por i paisc dl’alta Val Badia cotan de volontars a romené sö y cöie adöm ciomënt de vigni sort
N ater de dl ambiënt é jü a piz. Iniann é stada la partezipaziun dër bona cun plü co 220 partezipanc tl’alta Val Badia. En sabeda ai 9 de ma s’á incunté i grups de volontars dan dai magazins di stödafüch de vigni paisc, denanche pié fora por le zënter de paisc y rodé jö i trus che é plü daimpró ales abitaziuns.
I grups ê metüs adöm da volontars de vigni spana d’eté. Ince zacotan de families á partezipé ala scomenciadia de sostignibilité. I grups di volontars cun ...
N ater de dl ambiënt é jü a piz. Iniann é stada la partezipaziun dër bona cun plü co 220 partezipanc tl’alta Val Badia. En sabeda ai 9 de ma s’á incunté i grups de volontars dan dai magazins di stödafüch de vigni paisc, denanche pié fora por le zënter de paisc y rodé jö i trus che é plü daimpró ales abitaziuns.
I grups ê metüs adöm da volontars de vigni spana d’eté. Ince zacotan de families á partezipé ala scomenciadia de sostignibilité. I grups di volontars cun ...
17 de mei 2026
N viac envers le steile…
La Musega da Vich à portà dant te PalaDolomites sie conzert d’aisciuda »Per aspera ad astra«.
L era n spaent de jent te sala del PalaDolomites en sabeda passèda a scutèr su »Per aspera ad astra. N viac envers le steile…«, l conzert d’aisciuda de la Musega da Vich. E descheche à dit l maester Alessandro Ghetta tel averjer la sera, chel che i à metù dant l é stat n viac tel spazie, te la emozions e i sentimenc.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
L era n spaent de jent te sala del PalaDolomites en sabeda passèda a scutèr su »Per aspera ad astra. N viac envers le steile…«, l conzert d’aisciuda de la Musega da Vich. E descheche à dit l maester Alessandro Ghetta tel averjer la sera, chel che i à metù dant l é stat n viac tel spazie, te la emozions e i sentimenc.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
17 de mei 2026
Sie podies nazionèi per la ginastes fascènes
Ritmica Fassa Project à tout pèrt con 36 ginastes a la Finèles Nazionèles PGS a Lignano Sabbiadoro. L grop à vent l 3° post del Campionat coreografich con na scenografia dedichèda a la tradizions de Fascia.
Dai 26 de oril ai 3 de mé a Lignano Sabbiadoro l é stat endrezà la Finèles Nazionèles PGS Italia de ginastica ritmica, una de la manifestazions con più partezipazion a livel nazionèl, bona de binèr 2.500 ginastes che rua da 66 sozietèdes de duta la Tèlia te na setemèna rica de sport, amicizia e emozions.
Anter la protagonistes ence l’ASD Ritmica Fassa Project con 36 ginastes de Fascia, dai 6 ai 19 egn, che fèsc pèrt di gropes preagonistics e agonistics di livie B, C, D e E.
Podede lejer dut su ...
Dai 26 de oril ai 3 de mé a Lignano Sabbiadoro l é stat endrezà la Finèles Nazionèles PGS Italia de ginastica ritmica, una de la manifestazions con più partezipazion a livel nazionèl, bona de binèr 2.500 ginastes che rua da 66 sozietèdes de duta la Tèlia te na setemèna rica de sport, amicizia e emozions.
Anter la protagonistes ence l’ASD Ritmica Fassa Project con 36 ginastes de Fascia, dai 6 ai 19 egn, che fèsc pèrt di gropes preagonistics e agonistics di livie B, C, D e E.
Podede lejer dut su ...
16 de mei 2026
Fascia à ciapà l stempl de sostegniboltà
Te sala grana del Comun General de Fascia l’ApT à ciapà l recognosciment internazionèl GSTC per na comunanza ascorta e che ge vel ben a sie teritorie.
Fascia é ades ofizialmenter anter i teritories sostegniboi e la pel moscèr stolza sia neva zertificazion GSTC (Global Sustanaible Tourism Council). La targa ge é stata consegnèda en mèrtesc ai 5 de mé te sala grana del Comun General de Fascia al president de l’ApT Fausto Lorenz tedant a giornalisć, autoritèdes, raprejentanc e operatores del mond del turism, economich e sozièl. »Sion stolc de chest recognosciment – à dit Lorenz – ma soraldut de la consapevoleza de n teritorie che à lurà dut adum ...
Fascia é ades ofizialmenter anter i teritories sostegniboi e la pel moscèr stolza sia neva zertificazion GSTC (Global Sustanaible Tourism Council). La targa ge é stata consegnèda en mèrtesc ai 5 de mé te sala grana del Comun General de Fascia al president de l’ApT Fausto Lorenz tedant a giornalisć, autoritèdes, raprejentanc e operatores del mond del turism, economich e sozièl. »Sion stolc de chest recognosciment – à dit Lorenz – ma soraldut de la consapevoleza de n teritorie che à lurà dut adum ...
16 de mei 2026
Imu e tribuc, l Comun da Fodom se n va da l’Uma e l da su l servisc a na sozieté privata
»Massa problemi e dificolté de comunicazion ntra i ufizi« disc l Capocomun Oscar Nagler
Riscosción de l’Imu e de le sanzion al codesc de la strada: l Comun da Fodom l siera la convenzion co l’Union Montana Agordina e l da su l servisc a na sozieté privata. La decijion de se trè fora da la convenzion co l’Uma per la gestion dei tribuc, n particolar fr l’Imu e la riscosción coativa de le entrade, ulache aderisc duc i 16 comun del Agordin l’é stada ratificada ntel ultimo consei de comun.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Riscosción de l’Imu e de le sanzion al codesc de la strada: l Comun da Fodom l siera la convenzion co l’Union Montana Agordina e l da su l servisc a na sozieté privata. La decijion de se trè fora da la convenzion co l’Uma per la gestion dei tribuc, n particolar fr l’Imu e la riscosción coativa de le entrade, ulache aderisc duc i 16 comun del Agordin l’é stada ratificada ntel ultimo consei de comun.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
16 de mei 2026
Imparé da coltivé do al ejëmpl dl Urt da Ras
Dan otedé s’ál desfiré pro l’Urt da Ras a Al Plan na vijita menada da Georg Trebo, che á cunté de süa metoda da coltivé l’urt y de sciöche chësta pó gní tuta ca ince por fá l’urt a ciasa
En sabeda ai 9 de ma á le Consëi de Formaziun d’Al Plan deboriada al’uniun culturala d’Al Plan »Zicuta Lab« metü a jí na vijita menada al Urt da Ras, olache le proprietar Georg Trebo á lascé cuché ite te so urt, mostran les massaries che ti büta le plü don de vigni sort de consëis ci che reverda l’urt.
Chë sodesfaziun da podëi dí che al é verzöra fora d’urt é particolara. Por coltivé indere, ól erster le savëi. Chësc é aldedaincö n pü’ jü a perde cun la comodité da podëi cumpré te botëga ...
En sabeda ai 9 de ma á le Consëi de Formaziun d’Al Plan deboriada al’uniun culturala d’Al Plan »Zicuta Lab« metü a jí na vijita menada al Urt da Ras, olache le proprietar Georg Trebo á lascé cuché ite te so urt, mostran les massaries che ti büta le plü don de vigni sort de consëis ci che reverda l’urt.
Chë sodesfaziun da podëi dí che al é verzöra fora d’urt é particolara. Por coltivé indere, ól erster le savëi. Chësc é aldedaincö n pü’ jü a perde cun la comodité da podëi cumpré te botëga ...
16 de mei 2026
La Malga Boer à n nef gestor
L é stat dezidù l venjidor de la gara metuda fora dal Comun de Soraga.
La Malga Boer à n nef gestor. A chesta gara che aea na basa del encant publich de 5 mile euro al an, à tout pèrt doi firmes: l’azienda agricola de Tiziano Crepaz e chela de Marco Giacomuzzi.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
La Malga Boer à n nef gestor. A chesta gara che aea na basa del encant publich de 5 mile euro al an, à tout pèrt doi firmes: l’azienda agricola de Tiziano Crepaz e chela de Marco Giacomuzzi.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
16 de mei 2026
Na venta e na desfata per l Fascia
I fascegn i à venciù la partida recuperada contra l'Alta Anaunia ma i se à lascià far sora dal Primier, che combat per la promozion.
Setemana dai doi musc per l Fascia Balon, che l à venciù la partida recuperada contra l'Alta Anaunia e l à perdù contra l Primier.
L é stat na setemana mingol senestra da dezifrar per l Fascia, passà dal bel secondo temp con l'Alta Anaunia a la fadia del prum temp contra l Primier e la reazion del secondo. Ades i bec de president Trottner i proarà a portar i trei ponc ai pie de Sas da le Doudesc da Taio, olache i jirà a jiar en domenia da mese le 4 contra l Predaia.
Podede lejer dut, coi ...
Setemana dai doi musc per l Fascia Balon, che l à venciù la partida recuperada contra l'Alta Anaunia e l à perdù contra l Primier.
L é stat na setemana mingol senestra da dezifrar per l Fascia, passà dal bel secondo temp con l'Alta Anaunia a la fadia del prum temp contra l Primier e la reazion del secondo. Ades i bec de president Trottner i proarà a portar i trei ponc ai pie de Sas da le Doudesc da Taio, olache i jirà a jiar en domenia da mese le 4 contra l Predaia.
Podede lejer dut, coi ...
16 de mei 2026
San Flurian te Sëlva
I Destudafuech à festejà l di de si sant patron. La lia à partì ora uneranzes
N sada ai 9 de mei à i Destudafuech de Sëlva zelebrà l di de si sant patron, San Flurian.
N con’ de chësta ucajion iel unì dit na santa mëssa, ulache l à sunà la Mujiga dl luech. N chël di da sëira à la lia festejà te si local, tla sala di destudafuech, ulache n à partì ora uneranzes.
A chi che n ti à dat l'uneranzes, pudëis liejer do tl articul che ie da abiné tla edizion atuela de La Usc.
Julia Lardschneider
N sada ai 9 de mei à i Destudafuech de Sëlva zelebrà l di de si sant patron, San Flurian.
N con’ de chësta ucajion iel unì dit na santa mëssa, ulache l à sunà la Mujiga dl luech. N chël di da sëira à la lia festejà te si local, tla sala di destudafuech, ulache n à partì ora uneranzes.
A chi che n ti à dat l'uneranzes, pudëis liejer do tl articul che ie da abiné tla edizion atuela de La Usc.
Julia Lardschneider
15 de mei 2026
Adriana Gabrielli, neva assessora de Soraga
L’à tout su la deleghes de ambient, cultura e istruzion. L Consei de Comun à aproà l rendicont de gestion 2025.
Temp de bilanz ence per l’Aministrazion de Comun de Soraga che à chiamà ite sia sentèda de Consei ai 20 de oril. Dantfora l é stat dat comunicazion che, aldò de la lege regionèla nr 10 dai 10 de dezember del 2025, che dèsc l met de nominèr fin a cater assessores te Jonta de Comun, ence l Comun de Soraga à tout su la possibilità e, do aer fat la mudazion aldò del statut, al scomenz de oril l ombolt Valerio Pederiva à nominà la neva assessora. L é Adriana Gabrielli che à tout su la encèries de ...
Temp de bilanz ence per l’Aministrazion de Comun de Soraga che à chiamà ite sia sentèda de Consei ai 20 de oril. Dantfora l é stat dat comunicazion che, aldò de la lege regionèla nr 10 dai 10 de dezember del 2025, che dèsc l met de nominèr fin a cater assessores te Jonta de Comun, ence l Comun de Soraga à tout su la possibilità e, do aer fat la mudazion aldò del statut, al scomenz de oril l ombolt Valerio Pederiva à nominà la neva assessora. L é Adriana Gabrielli che à tout su la encèries de ...
15 de mei 2026
»Franzi« röia tosc sön paladina a La Pli de Mareo
L’operëta ladina nöia de Iaco Rigo y Alex Trebo sará da odëi sön paladina chësc agost
Al mancia oramai püch al mëis d’agost, canche al rovará sön paladina a La Pli de Mareo l’operëta popolara ladina »Franzi«, dl autur Iaco Rigo (libreto y tesć) y dl componist Alex Trebo. Le toch é nasciü tl cheder dl program cultural PNRR programé a La Pli de Mareo sot al moto »face to face«.
Cun la premiera ai 6 d’agost gnará le toch porté dant por le pröm iade y sará da odëi ot sëres de fila sön paiun de paisc. Ala rapresentaziun colaborëia plü profescionisć y amaturs ladins dl ...
Al mancia oramai püch al mëis d’agost, canche al rovará sön paladina a La Pli de Mareo l’operëta popolara ladina »Franzi«, dl autur Iaco Rigo (libreto y tesć) y dl componist Alex Trebo. Le toch é nasciü tl cheder dl program cultural PNRR programé a La Pli de Mareo sot al moto »face to face«.
Cun la premiera ai 6 d’agost gnará le toch porté dant por le pröm iade y sará da odëi ot sëres de fila sön paiun de paisc. Ala rapresentaziun colaborëia plü profescionisć y amaturs ladins dl ...
15 de mei 2026
L era n'outa n bulo...
N projet che tol ite duc i livie de scola per rejonèr de bulism a na vida concreta, lijiera ma fona, e uzèr fora l valor de la paroles, vegn portà dant chesta fin de setemèna te doi spetacoi, a Cianacei e a Moena.
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
15 de mei 2026
Davide Schiavone e l ensomech di Mondièi
Do na ezelenta sajon col Hockey Club Gherdëina l é stat chiamà a Varese per la partides da peconc contra la Gran Bretagna che aea valuta da arcedament per i Campionac del Mond. Purampò do no l é stat metù anter i 25 convoché.
L coach de la nazionèla taliana Jukka Jalonen e sie staff à dezidù de l premièr per chel che l à desmostrà endèna duta la sajon e coscita i lo à convocà al raduno de preparazion per i Mondièi de Top Division dai 15 ai 31 de mé a Turic e Friburgh te la Svizra. Sion do che rejonon de Davide Schiavone che te chest campionat l é stat un di elemenc fondamentèi per la venta de la Alps Hockey League da man del Gherdëina, ensema ai etres trei fascegn Stephan Deluca, Sebastiano Soracreprra e Martin ...
L coach de la nazionèla taliana Jukka Jalonen e sie staff à dezidù de l premièr per chel che l à desmostrà endèna duta la sajon e coscita i lo à convocà al raduno de preparazion per i Mondièi de Top Division dai 15 ai 31 de mé a Turic e Friburgh te la Svizra. Sion do che rejonon de Davide Schiavone che te chest campionat l é stat un di elemenc fondamentèi per la venta de la Alps Hockey League da man del Gherdëina, ensema ai etres trei fascegn Stephan Deluca, Sebastiano Soracreprra e Martin ...
