20 de jugn 2026
Co ra moto contra un guardia del Parco d’Anpezo
Un burto jesto, suzedù ra setemana pasada, su ra monte de Rozes. L é biśoin de lourà dute aduna, par stà de sguaita, intrà ra istituzios: Regoles, Comun, Provinzia
Un guardia del Parco ciapà sote da ‘na moto. che el vorea fermà, su ‘na strada agnó che ra no podea pasà. Chesta burta noa r’à fato in prescia a śirà par duto el paes de Anpezo, e anche defora. L é suzedù sabeda pasà, ai 13 de śugno, a Giorgio Zangiacomi, che dute conosce par »Zachi«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Un guardia del Parco ciapà sote da ‘na moto. che el vorea fermà, su ‘na strada agnó che ra no podea pasà. Chesta burta noa r’à fato in prescia a śirà par duto el paes de Anpezo, e anche defora. L é suzedù sabeda pasà, ai 13 de śugno, a Giorgio Zangiacomi, che dute conosce par »Zachi«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de jugn 2026
Resultac da plajëi
L ie stat doi turnoi de scioh, un te Gherdëina, un a Bulsan. Tl articul pudëis liejer do i resultac
N sada ai 13 de juni iel stat l Campiunat de Gherdëina de »semilampo« tl local dla lia a Urtijëi. I 10 partezipanc à abù n bel domesdì y ie daldò jic a cëina per finé via chësta sajon y jì tla paussa da d’instá. Tla fotografia ie da udëi i jugadëures che à arjont l podest.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
N sada ai 13 de juni iel stat l Campiunat de Gherdëina de »semilampo« tl local dla lia a Urtijëi. I 10 partezipanc à abù n bel domesdì y ie daldò jic a cëina per finé via chësta sajon y jì tla paussa da d’instá. Tla fotografia ie da udëi i jugadëures che à arjont l podest.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
20 de jugn 2026
Jì a crëp alalergia
Festa per la fin dl ann dl’Arpizeda Sportiva Ghërdeina a mesa la natura per granc y pitli
N dumënia ai 7 de juni se à la grupa dl ASK (Arpizeda Sportiva Gherdëina) mo ancuntà per l ultim iede de chësta sajon 2025/2026 per jì deberieda a se arpizé sun La Gran Piera ti Plans de Cunfin. Davia che l ann passà ons urganisà ala fin dla sajon na pitla garejeda deberieda cun n genitor, se ons chëst ann mpensà de fé velch per ti dé inant la ueia de jì a crëp dedora a nosc atlec. Nscila ie unida a s’l dé chësta scumenciadiva.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
N dumënia ai 7 de juni se à la grupa dl ASK (Arpizeda Sportiva Gherdëina) mo ancuntà per l ultim iede de chësta sajon 2025/2026 per jì deberieda a se arpizé sun La Gran Piera ti Plans de Cunfin. Davia che l ann passà ons urganisà ala fin dla sajon na pitla garejeda deberieda cun n genitor, se ons chëst ann mpensà de fé velch per ti dé inant la ueia de jì a crëp dedora a nosc atlec. Nscila ie unida a s’l dé chësta scumenciadiva.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
20 de jugn 2026
Viac culturel tla Val Canal
Monika Kelder y Ivana Moroder dla Union di Ladins de Gherdëina à metù a jì n viac culturel tla Val Canal per mparé a cunëscer la mendranza tudëscia te chësta valeda
Coche urmei bele tradizion da n valgun ani incà, à la Union di Ladins de Gherdëina nce chëst ann metù a jì na jita culturela, plu avisa tla Val Canal y a Kranjska Gora ai 6 y 7 de juni. La Val Canal ie tl nord-est dl Friul, al cunfin cun l’Austria y la Slovenia. Kranjska Gora ie n luech tla Slovenia.
Son furnei ora per Puster, sëura l Kreuzbergpass nchin a Sappada. Daldò inant de viers de Tolmezzo y da Pontebba ite per la Val Canal. Cun la furnadoia sons ruvei su sun l Monte Lussari. Chësc ie n ...
Coche urmei bele tradizion da n valgun ani incà, à la Union di Ladins de Gherdëina nce chëst ann metù a jì na jita culturela, plu avisa tla Val Canal y a Kranjska Gora ai 6 y 7 de juni. La Val Canal ie tl nord-est dl Friul, al cunfin cun l’Austria y la Slovenia. Kranjska Gora ie n luech tla Slovenia.
Son furnei ora per Puster, sëura l Kreuzbergpass nchin a Sappada. Daldò inant de viers de Tolmezzo y da Pontebba ite per la Val Canal. Cun la furnadoia sons ruvei su sun l Monte Lussari. Chësc ie n ...
19 de jugn 2026
Nef Sorastant: i ejic del concors
Se à serà su angern la doi proes a ousc che, ensema coi titoi, fajea pèrt del concors metù a jir da la Provinzia de Trent per l'encèria de la fegura che rejarà la Scola de Fascia per i 5 egn che vegn.
Les era de cater, e dut eles, la candidates che à tout pèrt al concors per l'encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, che con chest uton cognarà tor su l temon dal professor Federico Corradini, che à ret la Scola de Fascia ti ultimes 5 egn.
Angern jebia ai 18 de jugn se à dejout la doi proes a ousc, che ensema con i titoi met adum i ponc per la graduatoria. Aldò de chesta proes, la Comiscion con a cef l professor Paul Videsott ge à assegnà la valutazion maora a la professora ...
Les era de cater, e dut eles, la candidates che à tout pèrt al concors per l'encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, che con chest uton cognarà tor su l temon dal professor Federico Corradini, che à ret la Scola de Fascia ti ultimes 5 egn.
Angern jebia ai 18 de jugn se à dejout la doi proes a ousc, che ensema con i titoi met adum i ponc per la graduatoria. Aldò de chesta proes, la Comiscion con a cef l professor Paul Videsott ge à assegnà la valutazion maora a la professora ...
19 de jugn 2026
Troi de la rodes, vertech per i prumes de messèl
I é do che i fèsc l asfalt sul ultim toch che mencèa da meter a post anter Mazin e Cianacei e dapò vegnarà fat i segnèi via per bas.
I é do a vegnir fenii su i lurieres per meter a post l troi de la rodes anter Mazin e Cianacei. Na storia zenza fin che zacan ades somea ruèr a piz. Do i problemes vegnui fora l an passà d’aisciuda con la firma che no aea portà a compiment la operes e do aer passà n auter istà zenza l troi de la rodes, la speranza era stata per chest uton, ma amò nia, la firma che aessa cognù fèr l intervent é stata spostèda sui cantieres per la Olimpiades. Coscita de mèrz l conseier provinzièl Luca Guglielmi à ...
I é do a vegnir fenii su i lurieres per meter a post l troi de la rodes anter Mazin e Cianacei. Na storia zenza fin che zacan ades somea ruèr a piz. Do i problemes vegnui fora l an passà d’aisciuda con la firma che no aea portà a compiment la operes e do aer passà n auter istà zenza l troi de la rodes, la speranza era stata per chest uton, ma amò nia, la firma che aessa cognù fèr l intervent é stata spostèda sui cantieres per la Olimpiades. Coscita de mèrz l conseier provinzièl Luca Guglielmi à ...
19 de jugn 2026
Cun la roda fora por l’ost d’Europa
Passa 3.000 chilometri sön roda fora por i paisc balcans, amesa campagnes, munts, paisc y cités; insciö á Andrea Moling da Lungiarü passé i ultims dui mëisc
Por cotan de porsones che laora de sajun é i mëisc danter na sajun turistica y l’atra, n momënt de palsa. Por d’atri indô él le momënt da lascé le conesciü y jí ala descurida de paisc y contrades forestes. Insciö éra por Andrea Moling da Lungiarü che da n valgügn agn incá á descurí süa gran pasciun por le rodé. Da dailó inant vëgnera vigni ann da fá n iade plü lunch, gonot da su y da lunc fora por le monn.
Mo chësta aisciöda ál vaghé val’ daldöt nü por ël: n iade cun la roda de passa 3.000 ...
Por cotan de porsones che laora de sajun é i mëisc danter na sajun turistica y l’atra, n momënt de palsa. Por d’atri indô él le momënt da lascé le conesciü y jí ala descurida de paisc y contrades forestes. Insciö éra por Andrea Moling da Lungiarü che da n valgügn agn incá á descurí süa gran pasciun por le rodé. Da dailó inant vëgnera vigni ann da fá n iade plü lunch, gonot da su y da lunc fora por le monn.
Mo chësta aisciöda ál vaghé val’ daldöt nü por ël: n iade cun la roda de passa 3.000 ...
19 de jugn 2026
L Sacro Cher à ardù te Fascia
L Grop de Folclor de Soraga à renovà la tradizion sun Sas de la crousc. I Scizeres à empeà su l fech sun Dosbudon e sun Sas de Peracia.
Na bela sera zenza nigoles ge à fat da cornisc chest an al tradizionèl apuntament di Feghes del Sacro Cher. En domenia ai 14 de jugn su la crepes e dintorn i paijes de noscia region se à podù veder sacotenc feghes slumenèr tel scur.
Ence chest an l Grop de Folclor da Soraga é jit sun Sas de la crousc. L president Luca Tomasello ne à contà che i era de 13: el, Paolo Pederiva, Michele Decrestina, Mattia Giuliani, Fernando Brunel, Andrea Pellegrin, Arianna, Mattias e Stefan Rosso, Erik Pellegrin, ...
Na bela sera zenza nigoles ge à fat da cornisc chest an al tradizionèl apuntament di Feghes del Sacro Cher. En domenia ai 14 de jugn su la crepes e dintorn i paijes de noscia region se à podù veder sacotenc feghes slumenèr tel scur.
Ence chest an l Grop de Folclor da Soraga é jit sun Sas de la crousc. L president Luca Tomasello ne à contà che i era de 13: el, Paolo Pederiva, Michele Decrestina, Mattia Giuliani, Fernando Brunel, Andrea Pellegrin, Arianna, Mattias e Stefan Rosso, Erik Pellegrin, ...
19 de jugn 2026
Per i Ladins él debojegn de valch de plu!
Editorialde Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les competenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les competenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de jugn 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 8 de juni ie l prim ntervënt dl di stat sa Daunëi, ulache n seniëur fova tumà ntëur, ne dajan plu degun batimënt. Canche n ie ruvei pra la luegia fova bele iló la Crëusc Blancia che ova scumencià cun la rianimazion, che ie jita inant per passa n’ëura - purtruep ne n’iel plu stat nia da fé.
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
19 de jugn 2026
Dancà y da na pert
Luca Trottner da Vich, gestor de n refuge e capitan del Fascia Balon
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
18 de jugn 2026
Olà manone nesc bec sot i trei egn?
I genitores é cruzié: a Ciampedel la Coa di picioi chest uton no la averc percheche l CGF no rua a dèr su la gestion e ence l servije Tagesmutter a Ciampedele l é a risech. Na interogazion de la conseiera Mirella Florian.
La Coa di picioi de Ciampedel la é vertia. L Comun, con sie tecnich Erwin Lorenz e col didament del Consorzie di Comuns per endrezèr l apalt di lurieres, à venciù la gran endesfida de portèr a compiment dut l iter e la strutura amò del 2025, ti tempes pervedui per aer l finanziament del PNRR. Chest l é jà n bel merit, ajache n muie de etres projec no é rué a zil tel temp consentì. De mèrz de chest an l Comun de Ciampedel ge à manà la documentazion de fin lurieres e agibilità al Comun General de ...
La Coa di picioi de Ciampedel la é vertia. L Comun, con sie tecnich Erwin Lorenz e col didament del Consorzie di Comuns per endrezèr l apalt di lurieres, à venciù la gran endesfida de portèr a compiment dut l iter e la strutura amò del 2025, ti tempes pervedui per aer l finanziament del PNRR. Chest l é jà n bel merit, ajache n muie de etres projec no é rué a zil tel temp consentì. De mèrz de chest an l Comun de Ciampedel ge à manà la documentazion de fin lurieres e agibilità al Comun General de ...
18 de jugn 2026
Taca ite l tornoi Soraga League
Te chesta 5^ edizion 11 squadre se endesfida sul ciamp de balon de Soraga.
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
18 de jugn 2026
Y la Zità di Sasc?
I ntervënc y giavedes te chësc raion ie bele da plu giut incà na tematica de descuscion. Śën vëniel pertendù plu scunanza
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
18 de jugn 2026
Tlo crëscel verdura y amezizies
Dan n valgun ani incà iel a Soplajes y te Sëlva dan calonia n verzon de cumenanza. Se on ancuntà cun Tobias Klassen te chësc verzon, per ti damandé coche la ie unida a s’l dé y de cie che l se trata
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
18 de jugn 2026
Suzesc sportifs y truepa ueia de fé
L ie stat la senteda generela dl Schi Club Gherdëina n mierculdi ai 10 de juni. Na senteda generela cun truepa jënt y mo plu nfurmazions
Dessegur iel un di majeri, sce no l majer club de sport dla valeda, cun si 9 disciplines: schi alpin, biathlon, pudejé, saut, freestyle, peves, la luesa sun purtoi artifiziel, schicross y telemark.
Coche la presidënta Lidia Bernardi nes à dit iel for n gran plajëi pudëi saludé tan de jënt pra la senteda generela, l ie nce n mumënt mpurtant per fé l cheder dla situazion y rengrazië i sponsëures. Tl zënter dl club resta for i atlec, de ndut 219, spartì su te 28 grupes – danter Schi Club ...
Dessegur iel un di majeri, sce no l majer club de sport dla valeda, cun si 9 disciplines: schi alpin, biathlon, pudejé, saut, freestyle, peves, la luesa sun purtoi artifiziel, schicross y telemark.
Coche la presidënta Lidia Bernardi nes à dit iel for n gran plajëi pudëi saludé tan de jënt pra la senteda generela, l ie nce n mumënt mpurtant per fé l cheder dla situazion y rengrazië i sponsëures. Tl zënter dl club resta for i atlec, de ndut 219, spartì su te 28 grupes – danter Schi Club ...
18 de jugn 2026
Da duto el mondo a core su ra Dolomites
L é el sport, ma ‘l é anche ra voia de vede ste luoghe coscita biei: de vintemile i à domandà de vegnì ca, ma in à zernù noma siemile. Hotiei pies, a ra fin de śugno, da scomenzà polito ra stajon d’istade
A ra fin del mes de śugno, anche sto an, Anpezo e chi outre paesc ca pede i se enpe de parsones che rua da duto el mondo par core intrà ra nostra crodes. Par ra edizion numero 19 de ra Lavaredo Ultratrail i s’à scrito inze de siemile, par zinche gares. Sié su diesc de chi che core i é foreste, i vien da zento nazios, de duto el mondo. I ciatarà siezento vorentie, che i dajarà un bon azeto.
Donca no se parla noma de sport, ma anche de turismo, e par chesto de economia, de sode, da invià ra stajon ...
A ra fin del mes de śugno, anche sto an, Anpezo e chi outre paesc ca pede i se enpe de parsones che rua da duto el mondo par core intrà ra nostra crodes. Par ra edizion numero 19 de ra Lavaredo Ultratrail i s’à scrito inze de siemile, par zinche gares. Sié su diesc de chi che core i é foreste, i vien da zento nazios, de duto el mondo. I ciatarà siezento vorentie, che i dajarà un bon azeto.
Donca no se parla noma de sport, ma anche de turismo, e par chesto de economia, de sode, da invià ra stajon ...
18 de jugn 2026
Südtirol dal iaicá: a pe da Lungiarü cina Matsch
Por i amanc dl jí a pe y dla munt él sëgn na esperiënza nöia da chirí fora. "Südtirol quer" é n tru danter munts y vals che liëia i dui paisc dl alpinist da Lungiarü tla Val Badia y Matsch tl Vinschgau
Cina ciamó él te Südtirol ma dui paisc dl alpinist: Matsch tl Vinschgau y Lungiarü tla Val Badia. Scebëgn che i paisc é te dui ciantuns daldöt desvalis dla provinzia, ciara i grups de laur impó da mantigní intan de contat, y tan inant che ara vá, ince da mëte a jí cosses deboriada. Insciö vëgnel organisé n ann porom na formaziun por i mënajites y n iade al ann s’incunton ince amez tru por n gosté deboriada, olache an se barata fora idees y esperiënzes. Rodunt pro chësc gosté, l’ann 2024, él ...
Cina ciamó él te Südtirol ma dui paisc dl alpinist: Matsch tl Vinschgau y Lungiarü tla Val Badia. Scebëgn che i paisc é te dui ciantuns daldöt desvalis dla provinzia, ciara i grups de laur impó da mantigní intan de contat, y tan inant che ara vá, ince da mëte a jí cosses deboriada. Insciö vëgnel organisé n ann porom na formaziun por i mënajites y n iade al ann s’incunton ince amez tru por n gosté deboriada, olache an se barata fora idees y esperiënzes. Rodunt pro chësc gosté, l’ann 2024, él ...
