13 de jené 2026
Cantiere agnochemai par duto el 2025
Chel pasà ‘l é stà un an de laore, che i no fenirà co i Śoghe: s’in vedarà anche i anes che vien. Projete de Simico, del Comun, de hotiei e paroi de ciaśes, fin a ‘l ospedal Codivilla
El 2025 ‘l é stà un outro an de cantiere in Anpezo: laore indrioman e daparduto. I à jaà par dute i ciantoi, i à jetà peton, betù su feres, fabricà mure co ra taeles e col len. L é stà i laore publiche, fate pichesee da ra sozietà de goerno Società infrastrutture Milano Cortina, col so aministrator Fabio Saldini che el pó fei duto chel che el vó, da comisario de goerno par ra operes olimpiches. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
El 2025 ‘l é stà un outro an de cantiere in Anpezo: laore indrioman e daparduto. I à jaà par dute i ciantoi, i à jetà peton, betù su feres, fabricà mure co ra taeles e col len. L é stà i laore publiche, fate pichesee da ra sozietà de goerno Società infrastrutture Milano Cortina, col so aministrator Fabio Saldini che el pó fei duto chel che el vó, da comisario de goerno par ra operes olimpiches. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
13 de jené 2026
N auter podie per Felicetti
A Scuol l atlet da Moena se à vadagnà la medaa de arjent do da Fischnaller; l é n moment ezelent per la squadra talièna.
Mirko Felicetti conferma sia forma positiva te chesta sajon agonistica. L atlet de brea da Someda che cor per l Circolo Canottieri Aniene col sostegn de l’ApT de Fascia, l é da passa 10 egn tel zircuit de Copa del Mond de slalom lèrch paralel e do vèlch an mingol manco lumenous chest invern l somea aer troà endodanef la gaissa e ence i resultac.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 16 de jené, da troèr te la boteighes di sfoes de la valèdes ladines o su abonament (info su www.lausc.it).
Mirko Felicetti conferma sia forma positiva te chesta sajon agonistica. L atlet de brea da Someda che cor per l Circolo Canottieri Aniene col sostegn de l’ApT de Fascia, l é da passa 10 egn tel zircuit de Copa del Mond de slalom lèrch paralel e do vèlch an mingol manco lumenous chest invern l somea aer troà endodanef la gaissa e ence i resultac.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 16 de jené, da troèr te la boteighes di sfoes de la valèdes ladines o su abonament (info su www.lausc.it).
13 de jené 2026
Nvestimënt storich tla Cësa di Ladins, l daunì devënta realtà
21 milions y mez uniràl a custé, nosc zënter culturel ladin nuef. Cun la sotscrizion dla cunvenzion danter i Chemuns de Gherdëina y la Provinzia de Bulsan ie l finanziamënt garantì, scumencià a frabiché pudëssel realisticamënter unì tl 2028
N var essenziel per l daunì dla cultura ladina: ai 8 de jené a Bulsan à la Provinzia autonoma de Bulsan y i cater Chemuns de Urtijëi, Santa Cristina, Sëlva y Ciastel sotscrit la cunvenzion per la Cësa di Ladins y à, te chësta maniera, renuvà y renfurzà si mpëni per mantenì y svilupé inant la cultura ladina te Gherdëina.
La paroles dl prim zitadin de Urtijëi, Tobia Moroder, l pruiet descrit plu avisa, l custimënt y la paroles dla presidënta dla Union di Ladins de Gherdëina, Sofia Stuflesser, ...
N var essenziel per l daunì dla cultura ladina: ai 8 de jené a Bulsan à la Provinzia autonoma de Bulsan y i cater Chemuns de Urtijëi, Santa Cristina, Sëlva y Ciastel sotscrit la cunvenzion per la Cësa di Ladins y à, te chësta maniera, renuvà y renfurzà si mpëni per mantenì y svilupé inant la cultura ladina te Gherdëina.
La paroles dl prim zitadin de Urtijëi, Tobia Moroder, l pruiet descrit plu avisa, l custimënt y la paroles dla presidënta dla Union di Ladins de Gherdëina, Sofia Stuflesser, ...
13 de jené 2026
Ti jì do ala stëila
Azion di Trëi Rëiesc: tradizion a fin de bën per sustenì pruiec soziei te dut l mond
Ntëur ai dis dla Santaguania va grupes de jëuni y jëunes furnii dai Trëi Rëiesc da cësa a cësa a purté dant la storia di Trëi Rëiesc che ie jic a Bethlehem per uneré Gejù Bambin coche rë, Die y persona. I ti à purtà or, ncëns y mira coche scincunda.
Cie soma che n à abinà adum te Gherdëina y nscila ti trëi luesc prinzipei y a ce pruiet che n ti dajerà chësta soma pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 16 de jené.
Julia Lardschneider
Ntëur ai dis dla Santaguania va grupes de jëuni y jëunes furnii dai Trëi Rëiesc da cësa a cësa a purté dant la storia di Trëi Rëiesc che ie jic a Bethlehem per uneré Gejù Bambin coche rë, Die y persona. I ti à purtà or, ncëns y mira coche scincunda.
Cie soma che n à abinà adum te Gherdëina y nscila ti trëi luesc prinzipei y a ce pruiet che n ti dajerà chësta soma pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 16 de jené.
Julia Lardschneider
12 de jené 2026
Sophie Rabanser cuarta te Copa Europa
N juebia y vënderdi dl'ena passeda se à i miëur atlec de snowboard abinà a Folgaria per cater garejedes de paralel de Copa Europa
De ndut 120 atlec y atletes da 17 paejes se à ndesfidà l'ena passeda, ai 8 y ai 9 de jené, sun l purtoi Salizzona de Fondo Grande a Folgaria. Tlo iel unì metù a jì cater garejedes de Copa Europa de snowboard paralel.
Mé per n pëil ne n'à la jëuna de S. Cristina Sophie Rabanser n vënderdi nia venciù na bedaia. Batan la polaca Dawidek y Daria Belova à Rabanser arjont la semifinela. Tlo messòvela furné ju contra la austriaca Pia Schöffmann, che ie purtruep stata plu asvelta. Nce tla pitla finela ...
De ndut 120 atlec y atletes da 17 paejes se à ndesfidà l'ena passeda, ai 8 y ai 9 de jené, sun l purtoi Salizzona de Fondo Grande a Folgaria. Tlo iel unì metù a jì cater garejedes de Copa Europa de snowboard paralel.
Mé per n pëil ne n'à la jëuna de S. Cristina Sophie Rabanser n vënderdi nia venciù na bedaia. Batan la polaca Dawidek y Daria Belova à Rabanser arjont la semifinela. Tlo messòvela furné ju contra la austriaca Pia Schöffmann, che ie purtruep stata plu asvelta. Nce tla pitla finela ...
12 de jené 2026
Car sharing cun auti a lectrisc a Urtijëi: bilanz positif do n ann
L Chemun de Urtijëi y la Lia dl Turism pieta da n ann incà n servisc de car sharing a lectrisc
Cun chësc servisc de car sharing dà l Chemun de Urtijëi y la Lia dl Turism n senial tler a bën de na mubiltà sustenibla y urienteda al daunì. L servisc ie udëi coche ntegrazion al trasport publich y lieia la respunsabltà ecologica cun vantajes pratics per residënc y turisć. I numeri dl prim ann cunfermea l bujën de chësta ufierta de mubiltà: i doi auti a lectrisc ie unic mprestei ora de ndut...
I numeri y vel' nfurmazion sëuraprò pudëis liejer te La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai ...
Cun chësc servisc de car sharing dà l Chemun de Urtijëi y la Lia dl Turism n senial tler a bën de na mubiltà sustenibla y urienteda al daunì. L servisc ie udëi coche ntegrazion al trasport publich y lieia la respunsabltà ecologica cun vantajes pratics per residënc y turisć. I numeri dl prim ann cunfermea l bujën de chësta ufierta de mubiltà: i doi auti a lectrisc ie unic mprestei ora de ndut...
I numeri y vel' nfurmazion sëuraprò pudëis liejer te La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai ...
11 de jené 2026
Referendum, scolina dei pichi, couta de souranot ai bacagn: trope le cuestion »ciaude« sun taula de l’aministrazion
Urbanistiga, le nuove regole col Plán dei Intervenc
Sun taula de l’aministrazion de comun, se sa, no máncia de segur no le problematighe da descore fora e da tò a mán che comporta l aministré l ben publich. Problematighe che sauta fora ntei raporc coi zitadins, per dezijion politighe o che rua da soura njù. Vedòn n curt chële plù ciaude che s’a ciapé davánt l’aministrazion Nagler.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sun taula de l’aministrazion de comun, se sa, no máncia de segur no le problematighe da descore fora e da tò a mán che comporta l aministré l ben publich. Problematighe che sauta fora ntei raporc coi zitadins, per dezijion politighe o che rua da soura njù. Vedòn n curt chële plù ciaude che s’a ciapé davánt l’aministrazion Nagler.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de jené 2026
L Zenter Traumatologich verc ai 15 de jené
La l fèsc a saer ofizialmenter l'Azienda sanitèra universitèra integrèda de la Provinzia de Trent.
Zacan l é la data segura. L CTO, l Zenter Traumatologich Ortopedich de Sèn Jan verc en jebia ai 15 de jené. La l fèsc a saer ofizialmenter l'Azienda sanitèra universitèra integrèda del Trentin che à troà i infermieres che l é de besegn per lurèr coi dotores spezialisć, tecnics de radiologia e personal aministratif. L CTO de Sèn Jan sarà n pont de referiment emportant per duc i schiadores che se fèsc mèl coi schi ajache chiò i podarà vegnir porté tel cajo de infortunies mendres zenza cogner jir ...
Zacan l é la data segura. L CTO, l Zenter Traumatologich Ortopedich de Sèn Jan verc en jebia ai 15 de jené. La l fèsc a saer ofizialmenter l'Azienda sanitèra universitèra integrèda del Trentin che à troà i infermieres che l é de besegn per lurèr coi dotores spezialisć, tecnics de radiologia e personal aministratif. L CTO de Sèn Jan sarà n pont de referiment emportant per duc i schiadores che se fèsc mèl coi schi ajache chiò i podarà vegnir porté tel cajo de infortunies mendres zenza cogner jir ...
10 de jené 2026
Del 2025 ra nozes de oro de ra Ulda co ra storia del paes
Zincuanta ane de ra Union de i Ladis d’Anpezo: l é stà un an intiero de festes e de ocajios par se fei conosce. Se moe da indalonśe, par ruà a ancuoi e vardà ves el doman. S’à fenì con un libro, un troi agnó caminà inaante aduna
Ra Union de i Ladis d’Anpezo r’é nasciuda ai 4 de dezenbre del 1975, voruda e vegnuda fora da ra Regoles d’Anpezo. Donca del 2025 ‘l é stà fato festa, pi de ‘na ota, par i zincuanta ane pasade da inalora. S’à scomenzà a in parlà a ra foula de r’Ulda, ai 29 de maśo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra Union de i Ladis d’Anpezo r’é nasciuda ai 4 de dezenbre del 1975, voruda e vegnuda fora da ra Regoles d’Anpezo. Donca del 2025 ‘l é stà fato festa, pi de ‘na ota, par i zincuanta ane pasade da inalora. S’à scomenzà a in parlà a ra foula de r’Ulda, ai 29 de maśo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de jené 2026
La storia de na ndesfida che à emoziunà
l 2025 àn festejà i cënt ani dal prim iede che n ie stac boni de arpizé l parëi nord dla Furchëta. L mëinacrëp y autëur Ivo Rabanser nes à cuntà velch de chësta, che fova ntlëuta na gran ventura alpinistica
Se arpizé sun la Furchëta ie una dla gran ndesfides dla Dolomites. Da Funes su iel n gran parëi de 800 metri, che ti fajova al scumenciamënt dl 1900 la gola a trueps arpizadëures, coche l mëinacrëp y autëur Ivo Rabanser de S. Cristina nes à cuntà.
I prims che ova purvà a se arpizé da iló su ie stac Angelo Dibona cun Guido y Max Mayer. Tl 1908 se ovi nfidà su per chël gran parëi a dumbrian, ma i fova danz mé ruvei su povester nchin a n terzo dla trassa. "Davia che l se tratova de arpizadëures ...
Se arpizé sun la Furchëta ie una dla gran ndesfides dla Dolomites. Da Funes su iel n gran parëi de 800 metri, che ti fajova al scumenciamënt dl 1900 la gola a trueps arpizadëures, coche l mëinacrëp y autëur Ivo Rabanser de S. Cristina nes à cuntà.
I prims che ova purvà a se arpizé da iló su ie stac Angelo Dibona cun Guido y Max Mayer. Tl 1908 se ovi nfidà su per chël gran parëi a dumbrian, ma i fova danz mé ruvei su povester nchin a n terzo dla trassa. "Davia che l se tratova de arpizadëures ...
10 de jené 2026
Al á vardü sön Pralongiá
En domënia ai 4 de jená é i stödafüch dl comun de Badia stá en aziun por n medefüch, che s’á descedé pro na ütia sön la munt de Pralongiá. L’intervënt valgamia particolar á damané la colaboraziun danter scuadres de socurs desvalies
Al ê n pü’ do mesa les cater, canche la sirena di stödafüch á soné por dé alarm. En domënia ai 4 de jená á i stödafüch messü se mëte sön tru por destodé n medefüch, sbroché fora sön na ütia tla munt de Pralongiá. Pro la strotöra de privac á la tramadöra de tët pié füch, pian ia dal ciamin surascialdé.
A dé alarm sciöche pröms é stá ostis dles üties vijines. Sön chël s’á ativé le socurs sön pista dl Piz Sorega, che á por pröm conscidré la situaziun y descrít le stat dla strotöra en ...
Al ê n pü’ do mesa les cater, canche la sirena di stödafüch á soné por dé alarm. En domënia ai 4 de jená á i stödafüch messü se mëte sön tru por destodé n medefüch, sbroché fora sön na ütia tla munt de Pralongiá. Pro la strotöra de privac á la tramadöra de tët pié füch, pian ia dal ciamin surascialdé.
A dé alarm sciöche pröms é stá ostis dles üties vijines. Sön chël s’á ativé le socurs sön pista dl Piz Sorega, che á por pröm conscidré la situaziun y descrít le stat dla strotöra en ...
09 de jené 2026
Publich interessé ala presentaziun dl »Cülënder Cüsmopolitan Ladin«
Ciamó dan Nadé á le grup de jogn da San Martin cun l’inom »Cümité« presenté l’ediziun nöia dl »Cülënder Cüsmopolitan Ladin«. Bona é stada la partezipaziun da pert dla jënt dl post, che á mostré interes devers dl proiet
Le salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü s’á implí valgamia aslöm en sabeda sëra, ai 20 de dezëmber.
Le publich rové adalerch por la »Gran Incüntada«, la presentaziun dl »Cülënder Ladin 2026«, ê maiú co chël che le grup de jogn s’ess aspeté. »La bona partezipaziun dla comunité y süa bona man, á surpassé dötes les aspetanzes« – insciö le grup dl »Cümité«.
Deplü s’ascogn do le »Cülënder« y chësc á i jogn dl »Cümité« porté dant en chësta sëra ai mëmbri dla comunité. I jogn á presenté le proiet ...
Le salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü s’á implí valgamia aslöm en sabeda sëra, ai 20 de dezëmber.
Le publich rové adalerch por la »Gran Incüntada«, la presentaziun dl »Cülënder Ladin 2026«, ê maiú co chël che le grup de jogn s’ess aspeté. »La bona partezipaziun dla comunité y süa bona man, á surpassé dötes les aspetanzes« – insciö le grup dl »Cümité«.
Deplü s’ascogn do le »Cülënder« y chësc á i jogn dl »Cümité« porté dant en chësta sëra ai mëmbri dla comunité. I jogn á presenté le proiet ...
09 de jené 2026
Giancarlo Pederiva nef Ispetor di Studafech
L é stat lità ansera, jebia ai 8 de jené, dai comandanc e vizecomandanc del Distret de Fascia.
Giancarlo Pederiva da Poza l é l nef Ispetor del Distret di Studafech de Fascia. Lo fèsc a saer la Federazion di Studafech del Trentin con n post sun sia piata Facebook. Sia nomina é stata fata ansera, jebia ai 8 de jené, dai comandanc e vizecomandanc che se à troà te caserma de Vac per litèr chi che aessa tout l post de Alessandro Pellegrin che, a la fin de sie mandat, à dit en ocajion de Sènta Bèrbola de no voler più se meter a la leta. Sia dezijion é stata touta do che l é vegnù a mencèr l ...
Giancarlo Pederiva da Poza l é l nef Ispetor del Distret di Studafech de Fascia. Lo fèsc a saer la Federazion di Studafech del Trentin con n post sun sia piata Facebook. Sia nomina é stata fata ansera, jebia ai 8 de jené, dai comandanc e vizecomandanc che se à troà te caserma de Vac per litèr chi che aessa tout l post de Alessandro Pellegrin che, a la fin de sie mandat, à dit en ocajion de Sènta Bèrbola de no voler più se meter a la leta. Sia dezijion é stata touta do che l é vegnù a mencèr l ...
09 de jené 2026
Dann ala pista de paslunch a Sciaré
Tla localité Sciaré á deplü auti te döes nöts anuzé les pistes de paslunch y de biatlon por se devertí cun manovres de »drifting«. Les telecameres de suraverda dl zënter de paslunch á tigní sö la matada che á danejé le percurs temporeanamënter
Bëgn dui iadi, naota en la nöt de Nanü y ciamó la nöt atira dedô, s’á deplü auti slaiché ite tl percurs dla pista de paslunch por anuzé la lerch dl areal dan dal zënter de paslunch sciöche plaza da rally y drifting. I responsabli dl zënter de paslunch a San Ciascian á porchël batü la man sön mësa, do avëi ciafé la pista da paslunch deplü dis indolater rovinada da na te sort de »bravada«.
»La reaziun do la pröma sëra é stada plütosc de sorpresa, al ê bel dî che val’ de te ne gnô nia plü a ...
Bëgn dui iadi, naota en la nöt de Nanü y ciamó la nöt atira dedô, s’á deplü auti slaiché ite tl percurs dla pista de paslunch por anuzé la lerch dl areal dan dal zënter de paslunch sciöche plaza da rally y drifting. I responsabli dl zënter de paslunch a San Ciascian á porchël batü la man sön mësa, do avëi ciafé la pista da paslunch deplü dis indolater rovinada da na te sort de »bravada«.
»La reaziun do la pröma sëra é stada plütosc de sorpresa, al ê bel dî che val’ de te ne gnô nia plü a ...
09 de jené 2026
Na ciacolada cun Julia Fistill, colaboradëssa pro le SaJ Val Badia
Dancà y da na pert
Julia poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun la Julia Fistill, i á 30 agn y i sun da La Ila. Da dezëmber incá laori por le Sorvisc ai Jogn Val Badia. Denant ái lauré a Bornech te n zënter cultural manajé da n’assoziaziun taliana. Bele dailó me cruziái dla coordi-naziun di proiec por mitans y mituns.
T’es stada dî demez. Co él pa sté da gní indô derevers?
Sce, bele les scores altes ái fat demez y por studié sunsi jüda a Bologna, olache i á arjunt la laurea ...
Julia poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun la Julia Fistill, i á 30 agn y i sun da La Ila. Da dezëmber incá laori por le Sorvisc ai Jogn Val Badia. Denant ái lauré a Bornech te n zënter cultural manajé da n’assoziaziun taliana. Bele dailó me cruziái dla coordi-naziun di proiec por mitans y mituns.
T’es stada dî demez. Co él pa sté da gní indô derevers?
Sce, bele les scores altes ái fat demez y por studié sunsi jüda a Bologna, olache i á arjunt la laurea ...
09 de jené 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 22 de dezëmber à l Aiut Alpin Dolomites abù l prim ntervënt riesc da duman sun Mont de Sëuc, sa la stazion de prim aiut sal Kompatsch: n’ëila cun problems al cuer ne se sentiva nia bën y n ie perchël julei limpea a Bulsan.Daldò iel stat trëi ntervënc sun purtoies, doi sun Mont de Sëuc y un sun l Jëuf de Ciareja. Te doi caji se tratòvel de scassedes al cë y tl auter de na giama rota - cun dui trëi i pazienc iesen julei a Bulsan te spedel.Domesdì iesen julei pra l hotel Granvara te Sëlva, ...
09 de jené 2026
1946-2026: cie à pa i Ladins arjont ti 80 agn?
Editorial
Chest ann vegnel recordé i 80 agn da la gran manifestazion populara metuda a jì dal moviment Zent Ladina Dolomites sun l jouf dl Sela. Te chela ocajion se ova damané i entourn 3000 partezipanc chestes cosses: 1) l reconesciment ofizial coche grup etnich, 2) la reunion de duc i Ladins tla Provinzia de Bulsan, 3) n cercl eletoral ladin, 4) na aministrazion ladina, 5) l reconesciment ofizial dl lingaz ladin, 6) scolines, scoles, libri y jornai ladins, 7) respet di costums, dles tradizions, ...
Chest ann vegnel recordé i 80 agn da la gran manifestazion populara metuda a jì dal moviment Zent Ladina Dolomites sun l jouf dl Sela. Te chela ocajion se ova damané i entourn 3000 partezipanc chestes cosses: 1) l reconesciment ofizial coche grup etnich, 2) la reunion de duc i Ladins tla Provinzia de Bulsan, 3) n cercl eletoral ladin, 4) na aministrazion ladina, 5) l reconesciment ofizial dl lingaz ladin, 6) scolines, scoles, libri y jornai ladins, 7) respet di costums, dles tradizions, ...
08 de jené 2026
L Santa Claus ladin
Cun n auto curì de lumes de uni culëur y n guant sun mesura da »berba Nadel« ie n jëunn de Sëlva furnà ncantëur tla valedes ladines ntan la festes da Nadel
Per ti fé na legrëza da Nadel ai autri se à l jëunn de Sëlva Rocco Gironimi pensà ora velch de uriginel. L à fat su si auto cun passa 6.000 lumes led d’uni culëur y furnì su da Santa Claus iel furnà ncantëur tla valedes ladines. Sies dis alalongia, dai 20 ai 26 de dezëmber, àl uni di fat la raida di cater jëufs ntëur Mëisules cun si auto lucënt. Dlonch ulache l se fermova sautova i mëndri adalerch cun na drëta legrëza a l saludé y pië do i giauloni che ël spartiva ora. »Davia che ti ultims ...
Per ti fé na legrëza da Nadel ai autri se à l jëunn de Sëlva Rocco Gironimi pensà ora velch de uriginel. L à fat su si auto cun passa 6.000 lumes led d’uni culëur y furnì su da Santa Claus iel furnà ncantëur tla valedes ladines. Sies dis alalongia, dai 20 ai 26 de dezëmber, àl uni di fat la raida di cater jëufs ntëur Mëisules cun si auto lucënt. Dlonch ulache l se fermova sautova i mëndri adalerch cun na drëta legrëza a l saludé y pië do i giauloni che ël spartiva ora. »Davia che ti ultims ...
