19 de agost 2026
Contribut per durèr l ladin te la Cèses de Paussa
La Region met beleche 243 mile euro per chi che doura l ladin te la Cèses de Paussa de Fascia e Badia acioche chisc cosć no peise su la families di ghesć.
Stravardèr l ladin ence ti contesć più delicac de la comunanza, desche chi dediché a la cura e a l’assistenza a la jent de età. Con chest obietif la Region Trentin Sudtirol, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la previdenza Carlo Daldoss, à metù a la leta per l an 2026 n contribut de 242.829,48 euro a favor de la Aziendes publiches de servijes a la persona ti teritores ladins, per corir i cosć maores coleé a la doura del lengaz ladin.
»Volon valorisèr dalbon la cognoscenza e la ...
Stravardèr l ladin ence ti contesć più delicac de la comunanza, desche chi dediché a la cura e a l’assistenza a la jent de età. Con chest obietif la Region Trentin Sudtirol, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la previdenza Carlo Daldoss, à metù a la leta per l an 2026 n contribut de 242.829,48 euro a favor de la Aziendes publiches de servijes a la persona ti teritores ladins, per corir i cosć maores coleé a la doura del lengaz ladin.
»Volon valorisèr dalbon la cognoscenza e la ...
19 de agost 2026
Ciampedie, cresc i passajes
La novitèdes sportes da la sozietà porta a n +3,4%. La fascèna Elena Favè cianta ai 27 de aost sun Pra Martin canche spizolea soreie.
L é n istà dai record chest 2026. Ence l raion de Ciampedie moscia enscin ades numeres dalbon positives. Con passa 337 mile passajes, registré ai 5 de aost, l moscia n smaorament del 3,4% confront al medemo trat de temp del 2025, che l va su a n +14% confront al 2024 e adertura a n +24% respet al 2023. Numeres che desmostra che Ciampedie e duta la raides coleèdes tel Ciadenac l é semper na forta atrazion per i turisć. A chest enteres ge va do la scomenzadives de perferida endrezèdes da la ...
L é n istà dai record chest 2026. Ence l raion de Ciampedie moscia enscin ades numeres dalbon positives. Con passa 337 mile passajes, registré ai 5 de aost, l moscia n smaorament del 3,4% confront al medemo trat de temp del 2025, che l va su a n +14% confront al 2024 e adertura a n +24% respet al 2023. Numeres che desmostra che Ciampedie e duta la raides coleèdes tel Ciadenac l é semper na forta atrazion per i turisć. A chest enteres ge va do la scomenzadives de perferida endrezèdes da la ...
19 de agost 2026
Na ladina ala fineles a Burnech
Irene Moroder à l ultim fin dl'ena pudù fé pea pra la finela dl campiunat provinziel de poetry slam a Burnech
Coche sëula ladina à Irene Moroder pudù fé pea pra la fineles dl campiunat provinziel de poetry slam, che ie states n vënderdi sëira ai 14 de agost tla arena UFO a Burnech. Pra l poetry slam se tràtela de purté dant dan a n publich n test scrit nstës, mé adurvàn la usc y te manco de cin’ menuc.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
Coche sëula ladina à Irene Moroder pudù fé pea pra la fineles dl campiunat provinziel de poetry slam, che ie states n vënderdi sëira ai 14 de agost tla arena UFO a Burnech. Pra l poetry slam se tràtela de purté dant dan a n publich n test scrit nstës, mé adurvàn la usc y te manco de cin’ menuc.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
19 de agost 2026
Sánta Maria Maiou: tourna l premio a la cultura
L Canton de l’Union– Union dei Ladins da Fodom
L’edizion de sto ann de la festa de Sánta Maria Maiou, che se tignarà come da tradizion a La Plié l 15 de agost la vedarà tourné ntel program de la giornada l premio a la cultura. L recugnisciment a na personalité per se avei dé ju plù de autri nte sto ciámp l eva sté un dei momenc che caraterizáva la festa da cánche l’é stada metuda su nte la formula che s’a cugnisciù per plù de 40 agn fin al 2022.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
L’edizion de sto ann de la festa de Sánta Maria Maiou, che se tignarà come da tradizion a La Plié l 15 de agost la vedarà tourné ntel program de la giornada l premio a la cultura. L recugnisciment a na personalité per se avei dé ju plù de autri nte sto ciámp l eva sté un dei momenc che caraterizáva la festa da cánche l’é stada metuda su nte la formula che s’a cugnisciù per plù de 40 agn fin al 2022.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
19 de agost 2026
N cogo ladin por la nazionala austriaca de palé
Por le chef Nicola Laera da San Ciascian él gnü a s’al dé chësc isté na ocajiun particolara: jí ti USA a cujiné por la nazionala austriaca. Te na intervista nes cuntel co che ara é gnüda a s’al dé, co che al é da cujiné por na nazionala de palé, ciünes che é stades les desfides
»I á tut le tru da cogo y i n’oress nia fá val’ d’ater«, dij Nicola Laera da San Ciascian. Nasciü l’ann 1983, ál bele do la scora mesana metü man da jí a lauré, ciapan defata te chël laur che bele so pere fajô: le cogo. Süa cariera é cun i agn jüda roduntassö y Laera á lauré tles ciasesdafüch plü de prestisc tla valada. Diesc agn alalungia ál lauré sciöche »Sous chef« cun Norbert Niederkofler tl restorant da stëres St. Hubertus a San Ciascian y dl 2013 ál instës arjunt na stëra ...
»I á tut le tru da cogo y i n’oress nia fá val’ d’ater«, dij Nicola Laera da San Ciascian. Nasciü l’ann 1983, ál bele do la scora mesana metü man da jí a lauré, ciapan defata te chël laur che bele so pere fajô: le cogo. Süa cariera é cun i agn jüda roduntassö y Laera á lauré tles ciasesdafüch plü de prestisc tla valada. Diesc agn alalungia ál lauré sciöche »Sous chef« cun Norbert Niederkofler tl restorant da stëres St. Hubertus a San Ciascian y dl 2013 ál instës arjunt na stëra ...
18 de agost 2026
Na raida sun Rodela
La Formia à endrezà n dadoman sa mont per l Laboratorie Sozièl e l Anffas. A i compagnèr i volontadives de la sezion Cai Sat Val de sora.
La sociazion La Formia l é na realtà che tol ite 33 sozi, families di bec che fèsc pèrt del Laboratorie sozièl e de l’Anffas. La é stata metuda su con chela de didèr fora i partezipanc: comprèr ite fornimenta canche la mencia e i n à de besegn, endrezèr ativitèdes, raides e moments a l’averta, comprèr ite ciutres, ciapie e russoches, dut de picoi pensieres che deida chesta realtèdes e la families.
E belimpont en mercol passà, ai 5 de aost, l é stat endrezà n bel dadoman sun Rodela, e l temp ...
La sociazion La Formia l é na realtà che tol ite 33 sozi, families di bec che fèsc pèrt del Laboratorie sozièl e de l’Anffas. La é stata metuda su con chela de didèr fora i partezipanc: comprèr ite fornimenta canche la mencia e i n à de besegn, endrezèr ativitèdes, raides e moments a l’averta, comprèr ite ciutres, ciapie e russoches, dut de picoi pensieres che deida chesta realtèdes e la families.
E belimpont en mercol passà, ai 5 de aost, l é stat endrezà n bel dadoman sun Rodela, e l temp ...
18 de agost 2026
La nibles à fat na burta trifa
N mierculdi dl'ena passeda ai 12 de agost iel stat na scureda dl surëdl che à arjont l 90% tla Ladinia. Purtruep ne l'àn te Gherdëina nia drë' ududa, coche l pasciunà de astrofotografia Stefan Cainelli nes à cuntà
Bele riesc do vëis, ie l jëunn de Urtijëi Stefan Cainelli n mierculdi dl’ena passeda furnà da Ciastel su sun Mont de Sëuc. L ie jit de viers dla sciorta di Dënz de Tiera Cuecena, mpue plu alauta per avëi na bela udleda y pudëi fotografé la scureda dl surëdl. “L ie pu bele da ani incà che pensove a chësta scureda, a co fé y a ulà jì a ti cialé ..."
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 21 de agost.
Bele riesc do vëis, ie l jëunn de Urtijëi Stefan Cainelli n mierculdi dl’ena passeda furnà da Ciastel su sun Mont de Sëuc. L ie jit de viers dla sciorta di Dënz de Tiera Cuecena, mpue plu alauta per avëi na bela udleda y pudëi fotografé la scureda dl surëdl. “L ie pu bele da ani incà che pensove a chësta scureda, a co fé y a ulà jì a ti cialé ..."
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 21 de agost.
18 de agost 2026
Vëntes y lerches sun podest
Samuel Demetz vënc l Marinzenlauf y cun Martina, Sofia y Nora monce n podest feminil defin ladin
N dumënia ai 16 de agost iel unì metù a jì dal LG Schlern la 34ejima edizion dl Marinzenlauf.
L start dla garejeda fova tl zënter de Ciastel a 1.050metri. Pona jìvela de sauté su per 7,95 chilometri nchin pra la stazion a mont de Marinzen a 1.502 metri cun n deslivel de 452 metri. Pra chësta garejeda se tratòvela de na garejeda naziunela "Fidal".
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai 21 de agost.
N dumënia ai 16 de agost iel unì metù a jì dal LG Schlern la 34ejima edizion dl Marinzenlauf.
L start dla garejeda fova tl zënter de Ciastel a 1.050metri. Pona jìvela de sauté su per 7,95 chilometri nchin pra la stazion a mont de Marinzen a 1.502 metri cun n deslivel de 452 metri. Pra chësta garejeda se tratòvela de na garejeda naziunela "Fidal".
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai 21 de agost.
18 de agost 2026
Passa doimile spëises dëuces per turisć y chëi da tlo
La Lia dl Turism de Santa Cristina se à lascià tume ite na manifestazion nueva. Bele la prima edizion ie stata n gran suzes
N dumënia passeda àn tl zënter de S.Cristina pudù ciarcë truepa roba dëucia de d'uni sort. 9 bars, ustaries y hotiei dl luech à prejentà si spezialiteies. Turisć y tei da tlo à pudù jì a spaz tres l raion da jì a pe se ferman pra i stonc dla bars Café 2000, Cales, Local y Panaval, pra la ustaria La Tambra y pra i hotiei Touring, Post, Cristallo y Dosses. Coche la diretëura dla Lia dl Turism Katrin Prathoner nes à fat al savëi iel stat n gran suzes. "Ne se assan mei...
Dut l articul pudëis liejer ...
N dumënia passeda àn tl zënter de S.Cristina pudù ciarcë truepa roba dëucia de d'uni sort. 9 bars, ustaries y hotiei dl luech à prejentà si spezialiteies. Turisć y tei da tlo à pudù jì a spaz tres l raion da jì a pe se ferman pra i stonc dla bars Café 2000, Cales, Local y Panaval, pra la ustaria La Tambra y pra i hotiei Touring, Post, Cristallo y Dosses. Coche la diretëura dla Lia dl Turism Katrin Prathoner nes à fat al savëi iel stat n gran suzes. "Ne se assan mei...
Dut l articul pudëis liejer ...
18 de agost 2026
Canche duto và par sora
Masa parsones, masa sfazade, masa reśiro e susuro, de di e di note. Suzede agnochemai, ma al Lago del Sorapisc, in Anpezo, nafré depì. Par ra Regoles vó ese pi mondures che i tende
Par smatiśà su r’aga del lago del Sorapisc i à menà su e dorà un sup, ‘na sorte de brea jonfà e da montà sora. Dapò ’l é vegnù fora un bateboi, parcé che calchedun che ‘l ea là e ’l à vedù ‘l à prezipità, che deboto ra fenisce a paches. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Par smatiśà su r’aga del lago del Sorapisc i à menà su e dorà un sup, ‘na sorte de brea jonfà e da montà sora. Dapò ’l é vegnù fora un bateboi, parcé che calchedun che ‘l ea là e ’l à vedù ‘l à prezipità, che deboto ra fenisce a paches. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de agost 2026
Cianacei, n studie su la segureza sun strèda
L Consei de Comun à tout su la mozion del grop de mendranza che domana de fèr zeche per stravardèr chi che va a pe sun strèda. Anter la variazions al bilanz de previjion ence la speises per n cedean de valuta.
»Aon abù desvaliva segnalazions de sentadins che se lamenta che l é pericolous jir sun dotrei strèdes sul tegnir de nosc comun. Per ejempie, ma no l é demò chisc: strèda Pareda, strèda de Costa, strèda Dolomites (tel zenter storich de Cianacei) ma ence ta Penìa. Sun chesta strèdes o sun vèlch toch de chestes, se veit bendeché auti che passa dalbon coran e chi che passa a pe se sent malsegures e en pericol. Enceben che sie la strisces de respet, chi che passa via strèda no se sent segur.« La ...
»Aon abù desvaliva segnalazions de sentadins che se lamenta che l é pericolous jir sun dotrei strèdes sul tegnir de nosc comun. Per ejempie, ma no l é demò chisc: strèda Pareda, strèda de Costa, strèda Dolomites (tel zenter storich de Cianacei) ma ence ta Penìa. Sun chesta strèdes o sun vèlch toch de chestes, se veit bendeché auti che passa dalbon coran e chi che passa a pe se sent malsegures e en pericol. Enceben che sie la strisces de respet, chi che passa via strèda no se sent segur.« La ...
17 de agost 2026
Piarà via n Veneto la sperimentazion per tò su nfermieri da Brasil a Argentina
Nta Fodom s’é bele piei via con oss vignus dal Perù per laoré a Vila S.Ijep
La piarà via da la Ulss 1 dolomiti de Belum la pruma sperimentazion veneta per tò su, mëte a organich e formé nfermieri da paisc foresti. La scomenciadiva l’é stada prejentada a Belum a la prejenza del assessor regional a la sanité Gino Gerosa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La piarà via da la Ulss 1 dolomiti de Belum la pruma sperimentazion veneta per tò su, mëte a organich e formé nfermieri da paisc foresti. La scomenciadiva l’é stada prejentada a Belum a la prejenza del assessor regional a la sanité Gino Gerosa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de agost 2026
Momenc che peisa desche la medaes
Elisa Salvi e Mattia Valentini, tel chèder di evenc de ‘Cianacei Campo Base’, à envià sun paladina trei olimpionics.
Les é states n muie la emozions vivudes endodanef, a veder i momenc più bie de la garejèdes endèna la Olimpiades Milan-Cortina 2026, ma soraldut a scutèr la testimonianzes di protagonisć. En jebia ai 6 de aost, tel chèder de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’, l é stat endrezà te Kino Marmolada n moment dedicà a trei Olimpionics. Sun paladina Chiara Mazzel, schiadora paralimpica da Vich, te anter a Andrea Giovannini da Piné, atlet che fèsc velozità sui feres e Lucia Dalmasso che fèsc brea, la é ...
Les é states n muie la emozions vivudes endodanef, a veder i momenc più bie de la garejèdes endèna la Olimpiades Milan-Cortina 2026, ma soraldut a scutèr la testimonianzes di protagonisć. En jebia ai 6 de aost, tel chèder de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’, l é stat endrezà te Kino Marmolada n moment dedicà a trei Olimpionics. Sun paladina Chiara Mazzel, schiadora paralimpica da Vich, te anter a Andrea Giovannini da Piné, atlet che fèsc velozità sui feres e Lucia Dalmasso che fèsc brea, la é ...
16 de agost 2026
La val cogn aer na posizion unitara
La conseiera del CGF Mirella Florian à depojità na mozion per domanèr che l ent soracomunèl se dae ju percheche te Cèsa de la Comunanza vegne garantii i servijes sanitères fondamentèi.
No la ge à scusà nia deldut la resposta a l’interogazion su la Cèsa de la Comunanza a la conseiera del Grop Mescedà del Comun General de Fascia Mirella Florian. Pec dis do defat, e più avisa ai 3 de aost, la ge à portà dant na mozion a la presidenta del Consei Tea Dezulian e al procurador Edoardo Felicetti per domanèr che l CGF sostegne con dezijion la domana de classifichèr la Cèsa de la Comunanza de Fascia desche Hub e no desche Spoke descheche l é stat pervedù da la Provinzia de Trent. »La ...
No la ge à scusà nia deldut la resposta a l’interogazion su la Cèsa de la Comunanza a la conseiera del Grop Mescedà del Comun General de Fascia Mirella Florian. Pec dis do defat, e più avisa ai 3 de aost, la ge à portà dant na mozion a la presidenta del Consei Tea Dezulian e al procurador Edoardo Felicetti per domanèr che l CGF sostegne con dezijion la domana de classifichèr la Cèsa de la Comunanza de Fascia desche Hub e no desche Spoke descheche l é stat pervedù da la Provinzia de Trent. »La ...
16 de agost 2026
»Ponsé ala mobilité sostignibla lascian demez la roda ne vá nia«
Klaus Irsara é ostí a Badia, bike-guide y ziclist apascioné. Te n’intervista partëscel sües conscidraziuns
»Ara ne vá nia da baié de mobilité sostignibla stlujon fora la roda. De chësc vers sunse zoruch respet ales atres localités y al nes mancia les infrastrotöres por la roda. Deperpo che les atres localités á capí la direziun da tó, mancel chiló ciamó na vijiun che vëiga plü inant«, dij l’ostí. Por le tru dla roda gnarára ciamó da aspeté. Tratan fej i apascioná de roda y i ostis che á da fá cun le turism dla roda sües conscidraziuns, sciöche Klaus Irsara. Al conësc bun le raiun dl’Alta Badia y les ...
»Ara ne vá nia da baié de mobilité sostignibla stlujon fora la roda. De chësc vers sunse zoruch respet ales atres localités y al nes mancia les infrastrotöres por la roda. Deperpo che les atres localités á capí la direziun da tó, mancel chiló ciamó na vijiun che vëiga plü inant«, dij l’ostí. Por le tru dla roda gnarára ciamó da aspeté. Tratan fej i apascioná de roda y i ostis che á da fá cun le turism dla roda sües conscidraziuns, sciöche Klaus Irsara. Al conësc bun le raiun dl’Alta Badia y les ...
16 de agost 2026
Un bon amigo de Anpezo
El colonel Filippo Vanni ‘l é tornà par alcuante dis inze ‘l paes agnó che ‘l é stà par cuatro ane, dal 2006 al 2010; ‘l é vegnù a contà de el so libro su i ome che fesc del mal a ra femenes
Filippo Vanni ’l é tornà in Anpezo dapò de sedesc ane, da canche el s’in é śù, de setenbre del 2010. Da soen ufizial, da tenente, ‘l ea ruà ca del 2006, a comandà ra conpagnia de i Carabiniere de Anpezo, che r’à desote de era ra stazios de ra parte outa de ra provinzia deBelun. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Filippo Vanni ’l é tornà in Anpezo dapò de sedesc ane, da canche el s’in é śù, de setenbre del 2010. Da soen ufizial, da tenente, ‘l ea ruà ca del 2006, a comandà ra conpagnia de i Carabiniere de Anpezo, che r’à desote de era ra stazios de ra parte outa de ra provinzia deBelun. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de agost 2026
L’ajënda de scora á n guant nü!
Da atira ciafon te plü botëghes dla Val Badia l’ajënda de scora dla Uniun Ladins Val Badia, che pîta cotan deplü co ma la poscibilité da scrí sö i compic
Cí é pa pordërt n’ajënda aldedaincö? Chëra dl’Uniun Ladins Val Badia é gnüda ponsada insciö: Ara dess ester na compagna nia digitala tratan döt l’ann de scora, che pîta de vigni sort da lí, inrescí y porvé fora: stomac, jüc, idees y lerch da dessigné cun fantasia y stories de morvëia. Al é n calënder por scrí sö compic, impëgns y socrëc, y düc i dis de laur da straiché fora man man. Conzet y grafiches é de Marameolab, che s’á ince cruzié da ti dé le guant nü. Cun chësta publicaziun nöia firmada ...
Cí é pa pordërt n’ajënda aldedaincö? Chëra dl’Uniun Ladins Val Badia é gnüda ponsada insciö: Ara dess ester na compagna nia digitala tratan döt l’ann de scora, che pîta de vigni sort da lí, inrescí y porvé fora: stomac, jüc, idees y lerch da dessigné cun fantasia y stories de morvëia. Al é n calënder por scrí sö compic, impëgns y socrëc, y düc i dis de laur da straiché fora man man. Conzet y grafiches é de Marameolab, che s’á ince cruzié da ti dé le guant nü. Cun chësta publicaziun nöia firmada ...
15 de agost 2026
I melaures de la mendranzes ladina, mochena e zimbra te Museo Ladin
Do esser stata metuda fora a Trent, la mostra de la Region rua te Fascia; na trentina de operes fora da la colezions del Museo la la fèsc più rica.
L é stat enaudà enstadì te Museo Ladin de Fascia »Melaures de la mendranzes«, na mostra artistica embastida via da la Region Trentin Sudtirol per ge dèr luster a l’èrt ladina, mochena e zimbra, pissèda en colaborazion col Istitut Ladin de Fascia, l Bersntoler Kulturinstitut, l Kulturinstitut Lusérn e l ICL Cesa de Jan. La é jà stata prejentèda te Palaz de la Region a Trent a la fin de firé per la pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches.
Endèna la conferenza stampa vidèda da la ...
L é stat enaudà enstadì te Museo Ladin de Fascia »Melaures de la mendranzes«, na mostra artistica embastida via da la Region Trentin Sudtirol per ge dèr luster a l’èrt ladina, mochena e zimbra, pissèda en colaborazion col Istitut Ladin de Fascia, l Bersntoler Kulturinstitut, l Kulturinstitut Lusérn e l ICL Cesa de Jan. La é jà stata prejentèda te Palaz de la Region a Trent a la fin de firé per la pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches.
Endèna la conferenza stampa vidèda da la ...
15 de agost 2026
»Jent da mont no se nasc, se doventa«
Na sera endrezèda da la sezion Cai Sat Val de sora con Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco.
En lunesc ai 3 de aost te Piaz Marconi doi oujes del alpinism fascian é states protagonistes de la sera »Da la Dolomites a la crepes del mondo« endrezèda da la sezion Cai Sat de la Val de sora. Con la moderazion de Giorgio Pedron, Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco, duc doi sozi Sat e Ciamorces de Fascia, à contà de sie leam con la mont, de valores, mentalità e identità. L é stat n dialogh de pascion e no demò n biot ascenjions, la mont é stata contèda desche n lech de enconter.
La sera é ...
En lunesc ai 3 de aost te Piaz Marconi doi oujes del alpinism fascian é states protagonistes de la sera »Da la Dolomites a la crepes del mondo« endrezèda da la sezion Cai Sat de la Val de sora. Con la moderazion de Giorgio Pedron, Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco, duc doi sozi Sat e Ciamorces de Fascia, à contà de sie leam con la mont, de valores, mentalità e identità. L é stat n dialogh de pascion e no demò n biot ascenjions, la mont é stata contèda desche n lech de enconter.
La sera é ...



