22 de mei 2026
Les morvëies de Malta
Le iade da d'aisciöda dla Lia da Munt Ladinia s'á porté en chësc ann sön l'isola de Malta
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
21 de mei 2026
Na prestaziun d’ezelënza
A Balsan á le Tirol dl Süd, le Tirol y le Trentin onoré dan otedé l’impëgn tl volontariat da pert dla jonëza cun deplü pesć por alzé fora »prestaziuns d’ezelënza«. N’onoranza ti é gnüda surandada al cor jonil »Kyrios«
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
21 de mei 2026
Un crido che vien da ‘l outo
Cemodo che ‘l é nasciù chel »Ghere ghere ghez« che se sente tropa otes in Anpezo. Da i pilotes de i aeroplane a chi del bob, a ‘l hockey e chi outre sport, a ra nostra vita inze ‘l paes
Ci elo che pó alzà ‘na man, par dì che el no n’à mai cridà el »Ghere ghere ghez«, ca in Anpezo. Se ‘l sente agnochemai e canchemai, ma pichesee canche se vó i dà onor a calchedun, a ‘na parsona, a ‘na asociazion. Coscita se sente una vosc che craia: «E par dute nośoutre. ...«, e ‘pò duta ches’outra parsones responde con chel crido »Ghere ghere ghez!« (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ci elo che pó alzà ‘na man, par dì che el no n’à mai cridà el »Ghere ghere ghez«, ca in Anpezo. Se ‘l sente agnochemai e canchemai, ma pichesee canche se vó i dà onor a calchedun, a ‘na parsona, a ‘na asociazion. Coscita se sente una vosc che craia: «E par dute nośoutre. ...«, e ‘pò duta ches’outra parsones responde con chel crido »Ghere ghere ghez!« (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
21 de mei 2026
An pesoch per l CEP, ma no per si sozi
L 2025 é stat segnà dal dejaster de la condota crepèda fora, che à portà n milion de euro de dan e n cost amò maor de produzion mencèda. L diretor Dino Detomas à recordà la struscies fates da nesc veies.
L Consorzie Eletrich de Poza à serà su con n utol de manco che cent mile euro l bilanz del an 2025, canche l an dant l utol era stat pech sot l milion. Ampò te la radunanza chiamèda ite en vender ai 15 de mé i 218 sozi prejenc, con 72 deleghes, ge à resservà de gregn batimans al president Giancarlo Pederiva, al diretor Dino Detomas, al Consei de Aministrazion e a duc i dependenc.
L 2025, descheche à dit l president e dapò sotrissà l diretor, l é stat un di egn piores che l CEP à abù: ai 14 de ...
L Consorzie Eletrich de Poza à serà su con n utol de manco che cent mile euro l bilanz del an 2025, canche l an dant l utol era stat pech sot l milion. Ampò te la radunanza chiamèda ite en vender ai 15 de mé i 218 sozi prejenc, con 72 deleghes, ge à resservà de gregn batimans al president Giancarlo Pederiva, al diretor Dino Detomas, al Consei de Aministrazion e a duc i dependenc.
L 2025, descheche à dit l president e dapò sotrissà l diretor, l é stat un di egn piores che l CEP à abù: ai 14 de ...
21 de mei 2026
Te Fascia passa 2 mile cartieres registré
Te la radunanza di Fitacartieres l é stat metù dant l besegn de na normativa che ge dae più garanzies a chi che fita per tempes lonc. Lità l diretif con neves conseieres.
L medemo dì de la radunanza de l’ASAT Zenter Fascia ence la Sociazion Fitacartieres à chiamà ite i sozi te La Gran Ciasa a Soraga. Sobito na bela neva: la sociazion pel jir inant. »L an passà no saane se assane cognù serar su ajache con la reforma del Terz Setor assane cognù far l’iscrizion al RUNTS e fossa stat dut più complicà – à dit la presidenta Cristina Donei. Enveze da oril de chest an ence la Provinzia de Trent , desche chela de Busan, à avert n register dedicà a le picole sociazion che ...
L medemo dì de la radunanza de l’ASAT Zenter Fascia ence la Sociazion Fitacartieres à chiamà ite i sozi te La Gran Ciasa a Soraga. Sobito na bela neva: la sociazion pel jir inant. »L an passà no saane se assane cognù serar su ajache con la reforma del Terz Setor assane cognù far l’iscrizion al RUNTS e fossa stat dut più complicà – à dit la presidenta Cristina Donei. Enveze da oril de chest an ence la Provinzia de Trent , desche chela de Busan, à avert n register dedicà a le picole sociazion che ...
21 de mei 2026
I Destudafuech de Urtijëi festejea si 150 ani
Truep se à mudà te chisc ani, mé zeche nia: la ueia de ulëi judé l proscim. Pra na blòta festa àn ulù lecurdé l gran mpëni de cënc y cënc destudafuech che à fat la storia de chisc 150 ani
Uni uem dajova y dà ca si tëmp liede per fé velch de bon, velch de utl per duta la cumenanza. Dantaldut ti ultims 50 ani se à chësc lëur de ulentariat mudà dassënn. Coche dij si inuem, destudovi zacan plucheauter mé fuesc. Al didancuei se tràtel plu de na grupa de ulenteres che pieta servijes d’uni sort.
I vën cherdei canche n auto fir ora de streda, canche n lift se fërma, canche l ie uele o penzin tl’ega de ruf, canche l ie da jì a crì na persona, canche l vën ju na smueia y ...
Uni uem dajova y dà ca si tëmp liede per fé velch de bon, velch de utl per duta la cumenanza. Dantaldut ti ultims 50 ani se à chësc lëur de ulentariat mudà dassënn. Coche dij si inuem, destudovi zacan plucheauter mé fuesc. Al didancuei se tràtel plu de na grupa de ulenteres che pieta servijes d’uni sort.
I vën cherdei canche n auto fir ora de streda, canche n lift se fërma, canche l ie uele o penzin tl’ega de ruf, canche l ie da jì a crì na persona, canche l vën ju na smueia y ...
21 de mei 2026
De pitli artejans y de pitla artejanes
N sada passeda iel a Urtijëi stat doi de blòta scumenciadives per mutons y mutans che ie gën creatifs: la lia La Vëta à nvià nëinesc y aves a lauré cun si nepoc te berstot y l Vke Gherdëina à metù a jì n curs de cujì
“I nëinesc ova tan na legrëza a mustré coche n fej, che i ne ti lasciova belau nia fé ai mutons”, s’la rij Aron Demetz, presidënt dla lia La Vëta, canche l me conta de coche la ie jita n sada danmesdì tla berstot da Doss a Urtijëi. Aves y nëinesc à deberieda cun si nepoc y nepotes dessenià, mudelà y ziplà. N pudova fé cie che n ulova y adurvé duta la massaria che ie da garat te berstot.
“L ie l prim iede che on fat vel’ da de tel, plucheauter per mëter adum doi generazions: de majeri y scialdi ...
“I nëinesc ova tan na legrëza a mustré coche n fej, che i ne ti lasciova belau nia fé ai mutons”, s’la rij Aron Demetz, presidënt dla lia La Vëta, canche l me conta de coche la ie jita n sada danmesdì tla berstot da Doss a Urtijëi. Aves y nëinesc à deberieda cun si nepoc y nepotes dessenià, mudelà y ziplà. N pudova fé cie che n ulova y adurvé duta la massaria che ie da garat te berstot.
“L ie l prim iede che on fat vel’ da de tel, plucheauter per mëter adum doi generazions: de majeri y scialdi ...
20 de mei 2026
Na val plù nëta per duc grazie ai volontari
Bona la partecipazion ence sto ann a »Remonon su nuosc luosc«
Na bela clapada de na zirca 30 volontari ntra Reba e La Plié i s’a biné ence sto ann, sabeda ai 9 de mei, n ocajion de la scomenciadiva »Remonon su nuosc luosc«, la giornada ecologica che ogni ann ven metuda a jì deberiada ntra duc i comuns dintourn al Sela.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Na bela clapada de na zirca 30 volontari ntra Reba e La Plié i s’a biné ence sto ann, sabeda ai 9 de mei, n ocajion de la scomenciadiva »Remonon su nuosc luosc«, la giornada ecologica che ogni ann ven metuda a jì deberiada ntra duc i comuns dintourn al Sela.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de mei 2026
I hotelieres met su la stadia investimenc, ence su la cèsa
A la radunanza di sozi de l’ASAT del Zenter Fascia l president Guglielmo Lasagna à prejentà i resultac de n chestionèr e l projet de residenzialità.
Fascia 2040 l é na idea strategica che no cogn restèr demò ciacoles. La logica 15-45, 15.000 sentadins e 45.000 posć let pel doventèr realtà. L é chest l percors portà inant te chisc egn dal diretif de l’ASAT del Zenter Fascia, vidà dal president Guglielmo Lasagna, e metù dant con programes e projec concrec endèna la radunanza di sozi chiamèda ite en mèrtesc ai 12 de mé al XAlp Hotel a Pera a chela che à tout pèrt n bon grop de hotelieres, autoritèdes e i presidenc de l’ASAT Val de Sora Filippo ...
Fascia 2040 l é na idea strategica che no cogn restèr demò ciacoles. La logica 15-45, 15.000 sentadins e 45.000 posć let pel doventèr realtà. L é chest l percors portà inant te chisc egn dal diretif de l’ASAT del Zenter Fascia, vidà dal president Guglielmo Lasagna, e metù dant con programes e projec concrec endèna la radunanza di sozi chiamèda ite en mèrtesc ai 12 de mé al XAlp Hotel a Pera a chela che à tout pèrt n bon grop de hotelieres, autoritèdes e i presidenc de l’ASAT Val de Sora Filippo ...
20 de mei 2026
N nef liber su la coroneles
Te sia rubrica ?Da la coroneles al cher' Daniele Verra ne met dant chest meis l liber 'L'ombra del vento' del autor catalan Carlos Ruiz Zafon.
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
20 de mei 2026
Primes!
La mutans sot a 15 ani de Gherdëina ie campiunësses provinzieles de volley
N sada, ai 16 de mei se à la scuadra dla mutans sot a 15 ani deberieda cun si trainadëures Alex Mantovani y Sarah Runggaldier tëut na bela sudesfazion, les ie states bones de vëncer la finela contra l Terlan y à nscila venciù l titul de campiunësses provinzieles dl Campiunat VSS.
Per l Volley Gherdëina, Wilma Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
N sada, ai 16 de mei se à la scuadra dla mutans sot a 15 ani deberieda cun si trainadëures Alex Mantovani y Sarah Runggaldier tëut na bela sudesfazion, les ie states bones de vëncer la finela contra l Terlan y à nscila venciù l titul de campiunësses provinzieles dl Campiunat VSS.
Per l Volley Gherdëina, Wilma Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
20 de mei 2026
N bani de bedaies
L Club Nudé Gherdëina à tl'ultima enes fat pea pra doi garejedes. N à arjont de biei resultac
La fin dl'ena passeda à l Club Nudé Gherdëina tëut pert a doi garejedes. Scumencià àla cun l “Brixen Swim Meeting 2026”, che ie stat ai 16 y 17 de mei a Persenon. Pra l'ancunteda cun scuadres da duta la Talia y dla'Austria, à nosta atletes y nosc atlec festejà si prim iede tla pista longia, la prima ucajion dla sajon de se museré tla nudadoia de 50 m.
Per l Club Nudé Gherdëina, Silke Grossrubatscher
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
La fin dl'ena passeda à l Club Nudé Gherdëina tëut pert a doi garejedes. Scumencià àla cun l “Brixen Swim Meeting 2026”, che ie stat ai 16 y 17 de mei a Persenon. Pra l'ancunteda cun scuadres da duta la Talia y dla'Austria, à nosta atletes y nosc atlec festejà si prim iede tla pista longia, la prima ucajion dla sajon de se museré tla nudadoia de 50 m.
Per l Club Nudé Gherdëina, Silke Grossrubatscher
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
20 de mei 2026
24 ëura de servisc
La sezion dla junanza dla Crëusc Blancia à fat n servisc che à durà vintcater ëura, cun simulazions de ntervënc desfrënc
Uni doi ani vëniel a s'l dé l'ucajion per i jëuni y la jëunes dla sezion dla junanza dla Crëusc Blancia de lauré 24 ëura y fé ntervënc desfrënc. L se trata de na scumenciadiva dla Provinzia, che ie unida fata per l prim iede tl 2014. La sezions singules mët pona a jì velch y te si valeda o luech.
"La grupes di jëuni va dai 13 ani nchin ai 21 ani, ma n ne lëura nia coche i "granc". Uni doi enes se ancónten de sada domesdì per fé eserzitazions y furmazions de prim aiut y n fej nce juesc o ...
Uni doi ani vëniel a s'l dé l'ucajion per i jëuni y la jëunes dla sezion dla junanza dla Crëusc Blancia de lauré 24 ëura y fé ntervënc desfrënc. L se trata de na scumenciadiva dla Provinzia, che ie unida fata per l prim iede tl 2014. La sezions singules mët pona a jì velch y te si valeda o luech.
"La grupes di jëuni va dai 13 ani nchin ai 21 ani, ma n ne lëura nia coche i "granc". Uni doi enes se ancónten de sada domesdì per fé eserzitazions y furmazions de prim aiut y n fej nce juesc o ...
20 de mei 2026
En vacanza bëgn... mo zënza mituns
I se l’un cuntada cun l’ostí Ulrich Videsott, che manajëia a Al Plan n residence "adults only", olache al ne vëgn tut sö degügn mituns – o cuaji. Descriminaziun o na locia de marcé? Öna dles domandes che i ti un fat
I án mefodër rové da fá la intervista, che Ulrich Videsott ciafa telefon. L’ostí d’Al Plan manajëia n residence nia dalunc dal zënter y la ëra oress savëi sce al á ciamenes lëdies. Por i geniturs y ince n möt. "Al me desplej, i ne tolun nia mituns, i sun na strotöra ma por adulc", é la resposta. Chësc dij bele ince de ci che ara nen vá. Dan da 16 agn á Ulrich Videsott surantut dai geniturs le "Garni Erna" – n garni scëmpl y familiar – che al á trasformé dl 2023 tl "Residence AlNö" - na ciasa ...
I án mefodër rové da fá la intervista, che Ulrich Videsott ciafa telefon. L’ostí d’Al Plan manajëia n residence nia dalunc dal zënter y la ëra oress savëi sce al á ciamenes lëdies. Por i geniturs y ince n möt. "Al me desplej, i ne tolun nia mituns, i sun na strotöra ma por adulc", é la resposta. Chësc dij bele ince de ci che ara nen vá. Dan da 16 agn á Ulrich Videsott surantut dai geniturs le "Garni Erna" – n garni scëmpl y familiar – che al á trasformé dl 2023 tl "Residence AlNö" - na ciasa ...
19 de mei 2026
'gana': ruva la revista nueva
Les letoures y i letours de »La Usc di Ladins« ciaparà debant l numer 29 dla revista dles eles ladines tla edizion de nost sfuei dai 22 de mei.
En vender ai 22 de mei vegnirà fora l numer nuef de Gana, la revista dles eles ladines. Na copia dl numer 29 de Gara sarà a la leta debant te vigni numer de »La Usc di Ladins« per i abonés y per chi che compra l sfuei tles boteighes dles valedes ladines.
La revista Gana vegnirà prejenteda te Fascia en vender ai 22 de mei da les 17:00 tla Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan y te Gherdëina en juebia ai 28 de mei tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi.
En vender ai 22 de mei vegnirà fora l numer nuef de Gana, la revista dles eles ladines. Na copia dl numer 29 de Gara sarà a la leta debant te vigni numer de »La Usc di Ladins« per i abonés y per chi che compra l sfuei tles boteighes dles valedes ladines.
La revista Gana vegnirà prejenteda te Fascia en vender ai 22 de mei da les 17:00 tla Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan y te Gherdëina en juebia ai 28 de mei tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi.
19 de mei 2026
Ra ciaśa de Rosa de Vico
Se vó scode un milion e meśo de euro, a vende ra storia, ra cultura, ra tradizios de Anpezo, agnó che inveze
El Comun de Anpezo ’l é scior, ‘l à un grun de sode, el no n’à biśoin de vende ra so śoies. L à beleche fato con outro, ades el vende anche ra so parte, de ra ciaśa vecia de Rosa Menardi de Vico, a Jilardon, dapò che ‘l aea cronpà un toco de chel fabricato e fato un grun de cartes, par fei deentà chera ciaśa un museo de ra ziviltà d’Anpezo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El Comun de Anpezo ’l é scior, ‘l à un grun de sode, el no n’à biśoin de vende ra so śoies. L à beleche fato con outro, ades el vende anche ra so parte, de ra ciaśa vecia de Rosa Menardi de Vico, a Jilardon, dapò che ‘l aea cronpà un toco de chel fabricato e fato un grun de cartes, par fei deentà chera ciaśa un museo de ra ziviltà d’Anpezo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de mei 2026
Fondazion Monti Pallidi, più sostegn al sozièl
La FPB Cassa de Fascia, Primier e Belun à tegnù sia radunanza a Ègort. L president Vadagnini e l diretor Lucin à prejentà l bilanz e i projec per l teritorie e l é stat lità l nef Consei de Aministrazion.
Se à tegnù al PalaLuxottica de Ègort la radunanza anuèla di sozi de la FPB Cassa de Fascia, Primier e Belun. N apuntament de gran partezipazion che à confermà che la Banca é staifa e gaerta, la cresc a do a do e la é protagonista de neva scomenzadives per la comunanza. Una de chestes l é apontin la neva Fondazion Monti Pallidi de Fascia, Primier e Belun, prejentèda dal president Carlo Vadagnini, che desmostra l empegn de la Cassa envers si teritories.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ...
Se à tegnù al PalaLuxottica de Ègort la radunanza anuèla di sozi de la FPB Cassa de Fascia, Primier e Belun. N apuntament de gran partezipazion che à confermà che la Banca é staifa e gaerta, la cresc a do a do e la é protagonista de neva scomenzadives per la comunanza. Una de chestes l é apontin la neva Fondazion Monti Pallidi de Fascia, Primier e Belun, prejentèda dal president Carlo Vadagnini, che desmostra l empegn de la Cassa envers si teritories.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ...
19 de mei 2026
Na fufula macabra
I carabiniers dla Stazion de Sëlva à cun n suzes purtà a bon fin n'atività de nrescida, dajan sëura na trapulona
I carabiniers dla Cumpanìa de Urtijëi ti à mandà n comunicat stampa a La Usc n con' de na fufula de scioldi. Te chësc iel scrit: "L plann macaber ie unì fat da n'ëila de 53 ani cun la residënza tl Venet, ti fajans danns a na ex-colega de Gherdëina, cun chëla che la à laurà te na strutura de albierch ti ani passei.
Danter fauré y merz 2026, se nuzan cun gran savëi di sistems de messajes, ti àla fat crëier ala vitima, che si muta - che aspieta -, fossa ala fin de si vita te na tlinica tla ...
I carabiniers dla Cumpanìa de Urtijëi ti à mandà n comunicat stampa a La Usc n con' de na fufula de scioldi. Te chësc iel scrit: "L plann macaber ie unì fat da n'ëila de 53 ani cun la residënza tl Venet, ti fajans danns a na ex-colega de Gherdëina, cun chëla che la à laurà te na strutura de albierch ti ani passei.
Danter fauré y merz 2026, se nuzan cun gran savëi di sistems de messajes, ti àla fat crëier ala vitima, che si muta - che aspieta -, fossa ala fin de si vita te na tlinica tla ...
19 de mei 2026
L mond di puenc
"Flotte Brücken", n pruiet tl ciamp dla tecnologia per la scolines y la scoles primeres dla valedes de Gherdëina y dla Val Badia
Do l pruiet "Flotte Flitzer" iel te chëst ann de scola 2025/26 unì pensà de pité n auter argumënt tl ciamp dla tecnologia: "Flotte Brücken".
Truep mutons y truepa mutans dla scolines y dla scoles primeres de Gherdëina y dla Val Badia ti ie jic permez a chësta tematica te manieres desfrëntes: I ie jic a crì y a ti cialé ai puenc che ie da udëi te si luech o à fat nrescides sun i puenc che ie sun dut l mont ti cialan ala lunghëza y al’autëza ma nce a coche la costruzion ie fata. Pona fòvel ...
Do l pruiet "Flotte Flitzer" iel te chëst ann de scola 2025/26 unì pensà de pité n auter argumënt tl ciamp dla tecnologia: "Flotte Brücken".
Truep mutons y truepa mutans dla scolines y dla scoles primeres de Gherdëina y dla Val Badia ti ie jic permez a chësta tematica te manieres desfrëntes: I ie jic a crì y a ti cialé ai puenc che ie da udëi te si luech o à fat nrescides sun i puenc che ie sun dut l mont ti cialan ala lunghëza y al’autëza ma nce a coche la costruzion ie fata. Pona fòvel ...



