24 de messel 2026
Adejion a la campagna »R1PUD1A«
L Comun de Juan forin Fiem l é stat l prum a tor su la proponeta de Emergency aldò del articol 11 de la Costituzion. Tacà fora l striscion che ge é stat consegnà te na sera de testimonianza su Gaza.
L articol 11 de la Costituzion talièna disc che »La Tèlia descognosc la vera desche strument per tachèr la libertà de etres popui e desche vida per ressolver i contrasć internazionèi«. En cordanza con chest articol Emergency à envià via la campagna R1PUD1A. Ence l Grop Emergency de Fiem e Fascia se à dat ju per portèr inant chesta azion, che à jà abù l'adejion de passa 650 Comuns, 1500 scoles e 80.000 sentadins.
La proponeta se à slarià fora ence te noscia valèdes e l prum Comun a la tor dant l ...
L articol 11 de la Costituzion talièna disc che »La Tèlia descognosc la vera desche strument per tachèr la libertà de etres popui e desche vida per ressolver i contrasć internazionèi«. En cordanza con chest articol Emergency à envià via la campagna R1PUD1A. Ence l Grop Emergency de Fiem e Fascia se à dat ju per portèr inant chesta azion, che à jà abù l'adejion de passa 650 Comuns, 1500 scoles e 80.000 sentadins.
La proponeta se à slarià fora ence te noscia valèdes e l prum Comun a la tor dant l ...
24 de messel 2026
“Saslonch ie dut sut”
Nia mé te d'autri luesc dl Südtirol, nce te Gherdëina àn audì che l ie la stënta d'ega. Dantaldut la uties da mont plu alauta muessa se cruzië de abiné ca ega assé. Na cuestion che fej sté ert n valgun osć de nosta valeda
I prei sëc, sun i crëps plu deguna nëif y n gran ciaut. Dan n valgun dis à la provinzia dat ora na urdenanza, tres chëla che duc canc dëssa cialé de sparanië ega: n ne dëssa nia blandé uni di l pra, n ne possa nia lavé i auti ... Nce te nosta valeda iel la stënta d'ega. Dantaldut la uties da mont plu alauta, sëura i 2.500 metri, ne se fej nia saurì, coche nes à spiegà l ost dla utia “Toni Demetz”. N muessa cialé de sparanië l'ega, acioche n posse ti pité a chi che va da mont su i servijes ...
I prei sëc, sun i crëps plu deguna nëif y n gran ciaut. Dan n valgun dis à la provinzia dat ora na urdenanza, tres chëla che duc canc dëssa cialé de sparanië ega: n ne dëssa nia blandé uni di l pra, n ne possa nia lavé i auti ... Nce te nosta valeda iel la stënta d'ega. Dantaldut la uties da mont plu alauta, sëura i 2.500 metri, ne se fej nia saurì, coche nes à spiegà l ost dla utia “Toni Demetz”. N muessa cialé de sparanië l'ega, acioche n posse ti pité a chi che va da mont su i servijes ...
24 de messel 2026
L testamonech passa da Corradini a Eccher
La Jonta provinzièla à aproà enstadì la graduatoria del concors per Sorastant e ofizialisà la nomina de la prof.a Mattea Eccher che col prum de setember tolarà su la neva encèria.
La nomina é stata ofizialisèda: col prum de setember la prof.a Mattea Eccher tolarà l post del prof. Federico Corradini a cef de la Scola de Fascia. La neva, ruèda ai 18 de messèl dal Ofize Stampa PAT, fèsc referiment a n provediment de la Jonta provinzièla. La delibera, prejentèda da l'assessora a l'istruzion Francesca Gerosa per aproèr la graduatoria del concors, é stata aproèda da la Jonta provinzièla ai 17 de messèl e l'à coscita ofizialisà l ejit de la proes de ejam per l'encèria de ...
La nomina é stata ofizialisèda: col prum de setember la prof.a Mattea Eccher tolarà l post del prof. Federico Corradini a cef de la Scola de Fascia. La neva, ruèda ai 18 de messèl dal Ofize Stampa PAT, fèsc referiment a n provediment de la Jonta provinzièla. La delibera, prejentèda da l'assessora a l'istruzion Francesca Gerosa per aproèr la graduatoria del concors, é stata aproèda da la Jonta provinzièla ai 17 de messèl e l'à coscita ofizialisà l ejit de la proes de ejam per l'encèria de ...
24 de messel 2026
»Inant deboriada« dij l’Uniun di Ostis dl’Alta Badia
Tl mëteman de messé él gnü tigní tl Hotel Sassongher a Corvara la sentada anuala dl’uniun di Ostis y hoteliers »HGV« cun i grups di trëi comuns Corvara, Badia y La Val. Le trafich söi jus y la mancianza de cuatiers por le personal é les tematiches plü cialdes
En mertesc ai 7 de messé s’á desfiré a Corvara tl salf dl Hotel Sassongher la sentada dl’Uniun di Ostis dles trëi seziuns Corvara, Badia y La Val. Rová adalerch é i rapresentac dles trëi seziuns cun i ombolc di trëi comuns y i operadus dl setur turistich dl’Alta Badia. Presënc ê ince le surastant dla Lia raionala di Ostis Thomas Walch y i assessurs provinziai Peter Brunner y Daniel Alfreider.
La serada s’á desfiré sot al moto »tigní adöm y jí deboriada devers dles desfides atuales«. Cun chëstes ...
En mertesc ai 7 de messé s’á desfiré a Corvara tl salf dl Hotel Sassongher la sentada dl’Uniun di Ostis dles trëi seziuns Corvara, Badia y La Val. Rová adalerch é i rapresentac dles trëi seziuns cun i ombolc di trëi comuns y i operadus dl setur turistich dl’Alta Badia. Presënc ê ince le surastant dla Lia raionala di Ostis Thomas Walch y i assessurs provinziai Peter Brunner y Daniel Alfreider.
La serada s’á desfiré sot al moto »tigní adöm y jí deboriada devers dles desfides atuales«. Cun chëstes ...
24 de messel 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 15 de lugio iel stat doi ntervënc sun Pass Pinëi. Tramedoi iedesc ie l joler julà a Bulsan, un n iede per n’ëila che ne stajova nia bën y un n iede per n jëunn che ova na reazion alergica.
Ai 16 de lugio ie l prim ntervënt stat sun Pic, ulache n australian à abù n colas pervia dl ciaut. L dutor l à medià y cun na binda l àn trat tl joler y n ie julei limpea tl spedel de Persenon.
Dala cater domesdì iel stat n ntrervënt a La Ila ulache n auto ie frit ora de streda. N’ëila se à fat dassënn mel, ...
Ai 16 de lugio ie l prim ntervënt stat sun Pic, ulache n australian à abù n colas pervia dl ciaut. L dutor l à medià y cun na binda l àn trat tl joler y n ie julei limpea tl spedel de Persenon.
Dala cater domesdì iel stat n ntrervënt a La Ila ulache n auto ie frit ora de streda. N’ëila se à fat dassënn mel, ...
24 de messel 2026
Zacotan de domandes a Felix Ploner, manajadú dla Cooperativa »Por Mareo« co á daurí na botëga zonza boteghier a La Pli
Dancà y da na pert
Bun de Felix, Este belo sté a cumpré ete encö a La Pli?
Poa!
Ci aste pa cumpré?
I sun sté a cumpré le pan da gosté, y val’ checs por mi colegs da Picolin.
Poste nes cunté coche l’ativité de cösta botëga con azes automatich 24 ores sön 24 é piada ia?
A La Pli sunse belo da passa 10 agn zonza botëga y bel plan édl nasciü la nezescité da avëi val’, ince porciodiche al é endô families jones. Con le PNRR »La Pli, le tesur da descorí« ánse spo svilupé en conzet por porté plü vita te paisc, revaluté ...
Bun de Felix, Este belo sté a cumpré ete encö a La Pli?
Poa!
Ci aste pa cumpré?
I sun sté a cumpré le pan da gosté, y val’ checs por mi colegs da Picolin.
Poste nes cunté coche l’ativité de cösta botëga con azes automatich 24 ores sön 24 é piada ia?
A La Pli sunse belo da passa 10 agn zonza botëga y bel plan édl nasciü la nezescité da avëi val’, ince porciodiche al é endô families jones. Con le PNRR »La Pli, le tesur da descorí« ánse spo svilupé en conzet por porté plü vita te paisc, revaluté ...
24 de messel 2026
Certl lital: cie n’él pa di Ladins?
Editorial
Ti media vegnel traté con gran enfasa l’intenzion de na mudazion dl certl lital per l Senat tl Unterland, a na maniera de ti garantì na raprejentanza segura a la popolazion de rujeneda taliana tla provinzia de Bulsan. Al moto s’à l partit de maioranza sudtiroleja asseguré garanzies per la Ciamena, sciche contrapartida.
Tratant che de plu raprejentanc locai se lascia su contra l dessegn dl deputat Alessandro Urzì, acusan n »gerrymandering« etnich y n se-partì-ite l certl lital sun mesura de ...
Ti media vegnel traté con gran enfasa l’intenzion de na mudazion dl certl lital per l Senat tl Unterland, a na maniera de ti garantì na raprejentanza segura a la popolazion de rujeneda taliana tla provinzia de Bulsan. Al moto s’à l partit de maioranza sudtiroleja asseguré garanzies per la Ciamena, sciche contrapartida.
Tratant che de plu raprejentanc locai se lascia su contra l dessegn dl deputat Alessandro Urzì, acusan n »gerrymandering« etnich y n se-partì-ite l certl lital sun mesura de ...
23 de messel 2026
Reba, bidons plens e scoadure a stravic ntel fin setemana
La segnalazion de na nosta letrize. »Chi elo che a da neté su«?
Le doi foto publica de chilò de sot, manade ite da nosta letrize Marilena Dander le mostra la situazion che se prejenta feter ogni setemana sa na Reba, nte la plaza dai jous dintourn la gliejia. I trei bidons, un de la plastica e bossoi, un del umido e un del sëch, i ven tost emplenis dai turisć che i mët ite de ogni sort de scoadure. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le doi foto publica de chilò de sot, manade ite da nosta letrize Marilena Dander le mostra la situazion che se prejenta feter ogni setemana sa na Reba, nte la plaza dai jous dintourn la gliejia. I trei bidons, un de la plastica e bossoi, un del umido e un del sëch, i ven tost emplenis dai turisć che i mët ite de ogni sort de scoadure. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de messel 2026
SITC, l an che vegn la fujion con la Ciampac
La sozietà de impianc portamont à prejentà l bilanz de ejercizie 2025, n an de gregn investiments, che se à serà su con n utol de passa 7 milions.
L an 2025 l é stat n bon an per la sozietà de impianc portamont SITC de Cianacei. L lo à confermà l president Daniele Dezulian vardan ai dac del bilanz serà su ai 31 de dezember e aproà dai sozi te la radunanza chiamèda ite ai 30 de jugn (prejenc 68 sozi con 34 deleghes che raprejentèa l 73% del capital). Positif l utol de ejercizie che é de 7.675.187 euro, enceben che l sie mender respet al an dant che era stat de 13.391.391 euro. L valor de la produzion passa da 43,7 milions de euro a 44,7 ...
L an 2025 l é stat n bon an per la sozietà de impianc portamont SITC de Cianacei. L lo à confermà l president Daniele Dezulian vardan ai dac del bilanz serà su ai 31 de dezember e aproà dai sozi te la radunanza chiamèda ite ai 30 de jugn (prejenc 68 sozi con 34 deleghes che raprejentèa l 73% del capital). Positif l utol de ejercizie che é de 7.675.187 euro, enceben che l sie mender respet al an dant che era stat de 13.391.391 euro. L valor de la produzion passa da 43,7 milions de euro a 44,7 ...
23 de messel 2026
Crëscer adum coche grupa
I ministronc y la ministrontes de Santa Cristina y Sëlva se à ancuntà n sada per n blòt domesdì de juesc sun Pana
“Coche grupa di ministronc cialons for de fé zeche de blòt per i mutons y la mutans, zeche acioche i posse se devertì y sté deberieda”, nes à cuntà Monika Zelger, respunsabla dla grupa di ministronc de Santa Cristina. Deberieda cun la grupa di ministronc de Sëlva, meneda da Bruno Pasolli, àn metù a jì n domesdì de juesc tl Verzon dai lëns sun Pana. N sada ai 18 de lugio fòvela tan inant.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 24 de lugio.
“Coche grupa di ministronc cialons for de fé zeche de blòt per i mutons y la mutans, zeche acioche i posse se devertì y sté deberieda”, nes à cuntà Monika Zelger, respunsabla dla grupa di ministronc de Santa Cristina. Deberieda cun la grupa di ministronc de Sëlva, meneda da Bruno Pasolli, àn metù a jì n domesdì de juesc tl Verzon dai lëns sun Pana. N sada ai 18 de lugio fòvela tan inant.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 24 de lugio.
23 de messel 2026
Vint ani de suzesc pra l Milan – Alessandro Billy Costacurta te Sëlva
Deberieda cun Franco Baresi fova Costacurta trueps ani na seva tl AC Milan, doi pecs ulache l ne fova nia saurì a passé via. Pra i »Gazzetta talks« te Sëlva à l ex jugadëur cuntà de si vita, de si suzesc y nce de vel’ curiosità
Avëi inuem Alessandro y duc te disc Billy, chël ie propi velch che ne passenea nia adum; y a Costacurta ne ti sà chësc si sëurainuem nianca no bel. Ma co iel pa ruvà pra chësc? »Da mut ne fovi nia tan bon tl juech al palé. Dan che scumenciova l training fajans basket, iló fovi l miëur. Nscila fòvel stat che zachei ova dit, »Ma va pu a fé pea pra la scuadra dl Billy« (scuadra de basket de Milan che ova l sponsëur Billy) y nscila ài scumencià a me dì Billy«.
Che l ne fova nia tan bon de ...
Avëi inuem Alessandro y duc te disc Billy, chël ie propi velch che ne passenea nia adum; y a Costacurta ne ti sà chësc si sëurainuem nianca no bel. Ma co iel pa ruvà pra chësc? »Da mut ne fovi nia tan bon tl juech al palé. Dan che scumenciova l training fajans basket, iló fovi l miëur. Nscila fòvel stat che zachei ova dit, »Ma va pu a fé pea pra la scuadra dl Billy« (scuadra de basket de Milan che ova l sponsëur Billy) y nscila ài scumencià a me dì Billy«.
Che l ne fova nia tan bon de ...
23 de messel 2026
N livel aut, spirt sportif y devertimënt
Na gran cumpëida de jëuni y de jëunes à fat pea pra la setima edizion dl turnoi de volley sun Pana
Bestions al volo" ie l inuem de chësc turnoi de volley che vën urganisà - da coche dij bele l inuem - dai Bestions, na grupa de cumpanies metuda adum da Gabriel Avesani, Alex Vinatzer, Mirko Nogler Kostner y Max Pitschieler.
Chëst ann àn pudù udëi na partezipazion record: 130 ie la cumpëida de jëuni y jëunes che se à scrit ite al turnoi.
L ie da dì che chësc turnoi ie urmei deventà na manifestazion de tradizion, ulache l vën adalerch veramënter truepa jënt de duta la valeda per se abiné. Da ...
Bestions al volo" ie l inuem de chësc turnoi de volley che vën urganisà - da coche dij bele l inuem - dai Bestions, na grupa de cumpanies metuda adum da Gabriel Avesani, Alex Vinatzer, Mirko Nogler Kostner y Max Pitschieler.
Chëst ann àn pudù udëi na partezipazion record: 130 ie la cumpëida de jëuni y jëunes che se à scrit ite al turnoi.
L ie da dì che chësc turnoi ie urmei deventà na manifestazion de tradizion, ulache l vën adalerch veramënter truepa jënt de duta la valeda per se abiné. Da ...
23 de messel 2026
Ti insigné le ladin al ghest, Daria Valentin cunta
Tres n jop de apuntamënc tl cheder dla »Edema Ladina« ti vëgnel pité ai ghesć dl'Alta Badia l'ocajiun da imparé le ladin cun Daria Valentin
Da deplü agn incá mët a jí la Cooperativa Turistica Alta Badia la »Edema Ladina« – na linia de evënc y apuntamënc dedicá ala cultura y ala tradiziun ladina. Tl cheder de chësta edema culturala vëgnel a s’al dé serades cun musiga y bal tradizional, sciöche vijites al Istitut Ladin Micurá de Rü y al Museum Ladin, y inant jites culturales menades fora por i lüsc, y cinamai cursc de ladin cun Daria Valentin.
La auturia y esperta linguista ladina á fat para dala pröma ediziun, tignon cursc de ladin y ...
Da deplü agn incá mët a jí la Cooperativa Turistica Alta Badia la »Edema Ladina« – na linia de evënc y apuntamënc dedicá ala cultura y ala tradiziun ladina. Tl cheder de chësta edema culturala vëgnel a s’al dé serades cun musiga y bal tradizional, sciöche vijites al Istitut Ladin Micurá de Rü y al Museum Ladin, y inant jites culturales menades fora por i lüsc, y cinamai cursc de ladin cun Daria Valentin.
La auturia y esperta linguista ladina á fat para dala pröma ediziun, tignon cursc de ladin y ...
22 de messel 2026
Al laoro par dià i marade de tumor
Da ra asociazion Never give up de Anpezo rua outre sode: sta ota i và al Iov de Castelfranco. Outre projete par el doman
Col laoro de i vorentie de ra asociazion anpezana Never give up, chi dis dera Lavaredo Ultratrail, ‘l é stà strutà su 13 mile euro, che i dorarà par ra hospitality de ‘l Istituto oncolojico veneto de Castelfranco.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Col laoro de i vorentie de ra asociazion anpezana Never give up, chi dis dera Lavaredo Ultratrail, ‘l é stà strutà su 13 mile euro, che i dorarà par ra hospitality de ‘l Istituto oncolojico veneto de Castelfranco.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de messel 2026
"Arveire", Ines
La 'pascionaria' ozitana Ines Cavalcanti ne à lascià. Con encresciujum la recorda duc i ladins de Fascia che à spartì con ela n toch de strèda.
L era l'ènema de la comunanza ozitana, Ines Cavalcanti, fondadora de la Chambra d’Òc, sociazion che se dèsc ju tel stravardament e te la valoriosazion del lengaz ozitan e de l'identità de chela comunanzes del Piemont. La é se n jita ai 17 de messèl, a l'età de 75 egn. De gra a na sia idea e a sia capazità de la portèr inant ensema con n grop de amisc volontadives, del 2008 l era nasciù te n picol paìsc ozitan japede l Monviso, Oustano, l »Premio Ostana« per uzèr fora l valor de n plurilinguism ...
L era l'ènema de la comunanza ozitana, Ines Cavalcanti, fondadora de la Chambra d’Òc, sociazion che se dèsc ju tel stravardament e te la valoriosazion del lengaz ozitan e de l'identità de chela comunanzes del Piemont. La é se n jita ai 17 de messèl, a l'età de 75 egn. De gra a na sia idea e a sia capazità de la portèr inant ensema con n grop de amisc volontadives, del 2008 l era nasciù te n picol paìsc ozitan japede l Monviso, Oustano, l »Premio Ostana« per uzèr fora l valor de n plurilinguism ...
22 de messel 2026
Perles de pomes de tera con feferlins e pest de assenz da mont e sgrijolons
L chef Sandro Favè ne met dant n'autra rezeta n prum piat bon che con vèlch atenzion l doventa ence de gran parbuda
Ence chest meis - disc Sandro Favè - é pissà a che che ne sporc la natura da poder regoer e lurèr e donca é endrezà chest piat coscita do na spazirèda ti bosć sion bogn de cercèr e aprijièr miec chel che aon e chel che la dona semper. Bon petit!
Podede lejer ingredienc e rezeta su La Usc stampèda dai 17 de messèl da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
Ence chest meis - disc Sandro Favè - é pissà a che che ne sporc la natura da poder regoer e lurèr e donca é endrezà chest piat coscita do na spazirèda ti bosć sion bogn de cercèr e aprijièr miec chel che aon e chel che la dona semper. Bon petit!
Podede lejer ingredienc e rezeta su La Usc stampèda dai 17 de messèl da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
22 de messel 2026
L cunsëi da dant dl Club Nudé Gherdëina tol posizion
Coche scrit tl articul de La Usc di Ladins ai 10 de lugio ova l cunsëi dla lia pra na senteda straurdinera dat la demiscions. La cunselieres à śën ulù tò posizion y stlarì ciuldì che l ne fova nia plu mesun lauré deberieda cun i trainer
»Dan trëi ani sons unides litedes y àn azetà de sëurantò respunsablteies tl cunsëi dl club de nudé. Nëus on tëut su chësta ncëria cun gran pascion, mutivazion y truep mpëni. Bele tl scumenciamënt fòvel mpurtant per nëus purté ite na strutura tlera y na bona urganisazion«, nscila la ex cunselieres che à metù a jì de plu nuviteies, coche na plata web nueva te duta la trëi rujenedes, miuré la nfurmazions di cursc y n ova nce metù su n plann per dut l ann n cont dla cunlaurazion cun la ...
»Dan trëi ani sons unides litedes y àn azetà de sëurantò respunsablteies tl cunsëi dl club de nudé. Nëus on tëut su chësta ncëria cun gran pascion, mutivazion y truep mpëni. Bele tl scumenciamënt fòvel mpurtant per nëus purté ite na strutura tlera y na bona urganisazion«, nscila la ex cunselieres che à metù a jì de plu nuviteies, coche na plata web nueva te duta la trëi rujenedes, miuré la nfurmazions di cursc y n ova nce metù su n plann per dut l ann n cont dla cunlaurazion cun la ...
22 de messel 2026
Theatrum Naturae – la paladina dl’ejistënza
Tla galaria Vijion a Puntives iel unì giaurì n vënderdi ai 10 de lugio la mostra dedicheda al spetacul chiet y miraculëus dla natura. Sies artisć prejënta coche i sënt, vëija y tol su la natura
La belëza dla natura nes nvieia for inò a sté chiec y a cuntemplé si grandëza. La nes ralegrea nia mé i uëdli ma nce cuer y ana. Da for inca à la natura ncantà artisć de uni sort. La ie unida usserveda cunscidreda y nterpreteda te tan de formes criatives d’ert, nia mé per si bel cialé ora, ma nce per l’emuzions y i sentimënc che la trasmët. La mostra “Theatrum Naturae” uel auzé ora la pertes plu emotives che la natura descëida. Sies artisć prejënta si liam plu persunel cun la natura. L fin dla ...
La belëza dla natura nes nvieia for inò a sté chiec y a cuntemplé si grandëza. La nes ralegrea nia mé i uëdli ma nce cuer y ana. Da for inca à la natura ncantà artisć de uni sort. La ie unida usserveda cunscidreda y nterpreteda te tan de formes criatives d’ert, nia mé per si bel cialé ora, ma nce per l’emuzions y i sentimënc che la trasmët. La mostra “Theatrum Naturae” uel auzé ora la pertes plu emotives che la natura descëida. Sies artisć prejënta si liam plu persunel cun la natura. L fin dla ...



