media/k2/galleries/30562/thumbs/soracuerta_liber_Tirol_Matuella.jpg
21 de otober 2025

La mans sul Tirol

L liber del storich trentin Giuseppe Matuella conta travers i documenc i ultimes 150 egn de storia del Tirol storich.
Sion te n moment storich rie anter veres, pandemies, crisi climatiches. La storia aldidanché somea che no la sie più bona de ne fèr lejer l mond, de ne l spieghèr, l é semper dut più senester da entener.

Per chest recordèr e proèr a capir che che l é stat tel passà per proèr a entener ence l prejent e se enjignèr n mior davegnir, doventa più che zenza semper più emportant.

L’ocajion de cognoscer miec noscia storia ne vegn data chest’outa da la Schützenkompanie Ladins de Fasha che à endrezà la ...
media/k2/galleries/30569/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-21_um_12.22.35.jpg
21 de otober 2025

L "puch" ne n'uel nia drë' jì ite

Chësta ultim'ena ti àla sciacà al Hc Gherdëina. Do la desfata sun l Ritten à la Furies nce perdù n cësa contra l Asiago y tla Slovenia contra l Jesenice
Dl prim cialòvela ora scialdi bën per l Gherdëina n juebia sëira dl'ena passeda: do mé 24 secunc festejòven tl Pranives bele l prim gol contra l Asiago de Simon Pitschieler. La ie jita inant cun l Hc Gherdëina che drucova y che ie stat bon tl 12ejim menut de fé l 2 a 0 cun Hannes Kasslatter. Ma canche l semiova che l Gherdëina ebe tla man l juech, se à la storia raidà y l Asiago ie stat bon de valivé ora fajan doi goi. N ie jic ti tëmps suplementeres, te chëi che chëi de Gherdëina à mo abù na ...
media/k2/galleries/122/thumbs/40c71cf5608534375adbd4bddd585c21.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30568/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-20_um_15.36.26.jpg
21 de otober 2025

Le dotur che ne podô nia daidé i mituns palestinesc

"Tö os passé por jí a daidé mituns palestinesc? Chiló ne passeste nia!" Alaa Qutum é n dotur de raisc palestinejes, che vir cun süa familia a Al Plan. Ala fin de messé êl pié ia por jí Nablus a operé mituns palestinesc feris tl massacher israelian. Do ores de aspetada zënza documënc, él gnü porcoré zoruch. 
Da passa dui agn incá vëgnel bombardé tla Strisciora de Gaza, olache le popul palestinesc patësc ormai n massacher. Al vëgn baié de 70 mile morc, de chi che la majera pert é mituns y jogn. Aiüc vëgn impedis, strotöres sanitares é gnüdes bombardades cun orenté. Danter les porsones che orô jí a daidé, toca ince le dotur Alaa Qutum. Nasciü dl 1969 tla Palestina, él rové tla Talia dl 1989, por rajuns de stüde. Do la laurea de medejina tla université de Bologna él rové te Südtirol y vir incö ...
media/k2/galleries/30545/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
21 de otober 2025

Cësa di Ladins, taialongia

Do mo na senteda dla Union di Ladins de Gherdëina pervia dla Cësa di Ladins éi messù cunstaté che l nteres di cumëmbri fova miserabl. L architet Rudi Perathoner à spiegà avisa l’estetica dla strutura dl Museum de Gherdëina y coche la ie partida su dedite. Na senteda de mpurtanza sce n uel che la Cësa di Ladins vënie a se l dé. (Engelbert Mauroner, Urtijëi) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30538/thumbs/PaoloDegasper_foliet_web.jpg
21 de otober 2025

Degasper: »No l’é su coi ciclisć, ma co le strade sarade nos bacagn no podón laoré«

»Tropa jent la n’a assé de dute ste manifestazion de rode. Gnánca da descore de saré i jous a ore« 
»No son polemico coi ciclisć, ma co le strade sarade che no m’empermët de laoré«. Paolo Degasper respón coscita a Michela Lezuo, prescidenta de l’Associazion Turistiga Arabba Fodom Turismo. 
I dis passei su La Usc di Ladins, ntel comenté la proposta fata proprio da Degasper, nte sua viesta de vizeprescident de la lateria da Renac, de destiné pert de la couta de souranot ai bacagn, la Lezuo l’ava dit de no ester decontra. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
media/k2/galleries/30561/thumbs/scontrada_joegn_Lions_Club_Poza.jpg
20 de otober 2025

Semper più joegn se ouc al zenter de sanità mentala

Per rejonèr de la situazions scherpentes e per fèr cognoscer i servijes a la leta sul teritorie l Lions Club de Fascia e Fiem à endrezà na scontrèda con esperc.
»Joegn e situazions scherpentes« l é stat l argoment de la scontrèda endrezèda en jebia ai 9 de otober te sala de Consei de Comun de Sèn Jan dal Lions Club de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia. N enconter n muie partezipà, ence da referenc sanitères del teritorie e de la scola, te chel che se à confrontà esperc di servijes del teritorie con la moderazion de la giornalista Francesca Merz. Dantfora l é stat l president del Lions Club de Fascia e Fiem Marino Sbetta che à portà ...
media/k2/galleries/30567/thumbs/mostra_odlades_eliasfrontull.jpg
20 de otober 2025

Odlades de na vita, te ciasa de palsa

"Odlada.Blick.Sguardo" é le titul dla mostra daurida en sabeda tl Barjënt dla Ciasa de palsa. Le jonn Elias Frontull da Longega á tigní toch sön fotografia les odlades de berbesc y mëdes, che vëgn acompagnades da pinsiers y reflesciuns de nosta jënt
"I edli é le spidl dl’anima", vëgnel dit. Ai é na finestra daverta che lascia cuché ite plü sot tles emoziuns de na porsona, te sü sentimënc, te süa moda d’ester, y che dij alüsc deplü co n gröm de parores. Chësc án sëgn la poscibilité da descurí te Ciasa de palsa a San Martin de Tor, olache al é gnü daurí la sabeda passada la mostra "Odlada.Blick.Sguardo", olache le jonn Elias Frontull da Longega á orü tigní toch les odlades de berbesc y mëdes. Chi che al incuntâ de por de tratan sü dui agn de ...
media/k2/galleries/30566/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-20_um_14.52.20.jpg
20 de otober 2025

Titus Prinoth y la via Menhir sun Mëisules dala Biesces

L alpinist de Urtijëi, Titus Prinoth, ie su per la via Menhir, la storica via 8b de arpizeda sportiva, tl stil "trad"
Bele dan nuef ani se òvel arpizà da iló su.
Chëst iede iel su tl stil "trad", chël uel dì che n tol mé ca la massaria mobila che n tol pea, i friends, che n mët ite tla sfëntes dl crëp. N ne tol nia ca i spit bele batui ite. L se trata nscila de n stil de arpizeda plu adrenalinich che pertënd truepa forza y resistënza.

Prinoth ne n'ie nia stat l prim a fé la Menhir, ma l prim a se arpizé nscila. On ciaculà cun ël.

La ntervista y cie che l à cuntà pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di ...
media/k2/galleries/30560/thumbs/festa_giaves_Soraga_2025_grop.jpg
20 de otober 2025

La comunanza de Soraga à fat festa coi giaves

Do la messa ofiziada da don Bruno l é stat endrezà na bona marena. A duc ge é stat sport parole de stima e de recognoscenza, con n bel batiman a chi più de età.
En domenia ai 12 de otober i giaves de Soraga à podù se binar duc ensema per passar na bela giornada en alegria. Se à scomenzà con la messa grana dita da don Bruno Daprà che à abù segur de bele parole per noscia jent de età: »Siede n patrimonie da valorisar e na gran ressorsa per noscia comunità«, recordan ence chi chi é malé e chi che no l é più chiò con noi.
La festa dal mesdì la é jita inant aló dal hotel Latemar olache l é stat sport na bona marena con na beliscima e autertant bona torta. ...
media/k2/galleries/30544/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
20 de otober 2025

Ladin, ulà ies’a?

Sce n usservea la comunicazion generela te Gherdëina, pona se rënden cont che dl ladin iel puech da spië.
A scumencé dala mësses per talian o tudësc, per jì inant ala comunicazion tl ciamp dl turism ulache n liej »Burning Dolomites« sui placac per dì chël che fossa nosta nrosadura. La nfurmazions dl ufize turistich vën mandedes ora for mé per talian y per tudësch y sun la chertes ti restauranc iel da abiné l rus ma l ladin ne n’ie da spië. (Elide Mussner, Urtijëi)

De plu tla edizion stampeda de ...
media/k2/galleries/30537/thumbs/PistabobcurvaSento20251010_111614_foliet_web.jpg
20 de otober 2025

Ades se core dasen

Dapò de i laore inze ‘l cantier, su ra pista Eugenio Monti de Ronco, in Anpezo, ‘l é ra jaza par fei vegnì śo bob, skeleton e cocio. De noenbre ra Copa del mondo, ves ra Olimpiades 2026 
Inze ‘l cantier de ra pista Eugenio Monti de Ronco i é drio a se sentreà co i laore da fenì. L ea conpain ‘l inverno pasà, de febraro, canche i aea da fenì ra pista, co ra jaza, par scomenzà a vegnì śo col bob, el cocio, el skeleton. Chi dis, intrà fe­braro e marzo, i é vegnude śo 1.650 otes, anche se scomenzaa a scioudà, che vegnia de ousciuda. (MDM) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30559/thumbs/Percors_Transdolomites_Lavis_Moena.jpg
19 de otober 2025

N nef percors da fèr a pe su la streca de la ferata Lavis-Moena

Na scomenzadiva de Transdolomites per ge dèr luster a n projet storich pissà a la fin del 1800 per leèr la valèdes de la Veisc ruan fin a Moena, ma ferà da la Gran Vera.
L era la fin del 1800 canche scomenzèa a se fèr lèrga l’idea de na ferata che da Trent mene te la val de Fiem, pean via da Lavis per ruèr fin a Moena. Pech do da Busan l é ruà la seconda proponeta, su la streca Egna-Pardac. L projet trentin é ruà al projet esecutif realisà del 1904 dai enjegneres Stern & Hafferl da Vien, ma dapò la Gran Vera à ferà dut.
Chesta notes storiches vegn portèdes dant da Massimo Girardi, president de Transdolomites, che à metù a jir ti egn passé l trekking te la ...
media/k2/galleries/30558/thumbs/camping_pian_frataces_sora.jpg
19 de otober 2025

Bèsta sosta salvèra sui jouves

L Consei provinzièl de Trent à aproà na proponeta de mozion de Guglielmi che empon la sosta a temp apede la strèdes de Sela e Pordoi.
Ence te la provinzia de Trent, descheche vegn jà fat te chela de Busan, per lascèr ju l auto ti picoi piac apede strèda sui jouves de la Dolomites se cognarà meter fora l segnaores. L é l tema de na proponeta de mozion portèda dant enstadì dal conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi tel Consei Provinzièl de Trent, olache la é stata aproèda da duc a una.

Aldò de la burta parbuda che chest istà passà à soscedà n muie de critiches per l gran numer de mesi atrezé o no atrezé che empienia ogne ...
media/k2/galleries/30525/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-15_um_10.16.34.jpg
19 de otober 2025

Viac dl KVW de Gherdëina a Trier y Luxemburg

Coche l ie urmei bele tradizion à la Grupa KVW de S. Cristina metù a jì dai 1 ai 5 de utober n viac da d'autonn. Bën 46 persones de duta Gherdëina à abù l plajëi de unì pea
Chëst ann àn ulù jì tla zona dla Mosel ti Paejes Tudësc. La Mosel ie n ruf drët lonch che nasc tla Voge­sen tla Franzia y fina do 545 chilo­metri a Koblenz tl Rhein. La zona dla Mosel ie dantaldut cunesciuda per i vins che crësc iló, l vin blanch Riesling, y la bela cuntredes.

L segondo di ons pona vijità la zità de Trier, la zità plu vedla di Paejes Tudësc, nscila iel unì dit. L monumënt plu cunesciù ie la »Porta Nigra« che fej nce pert dl patrimone dla UNESCO. 

L KVW de Santa ...
media/k2/galleries/30536/thumbs/oscarnagler_foliet_web.jpg
19 de otober 2025

Couta de souranot ai bacagn. Nagler: »No contribuc a ploia«

L Capocomun da Fodom: »Le aziende mossa sté empé da sole. Si a aiuc per progéc de marketing« 
»La couta de souranot ai bacagn la no po ester n contribut a ploia. Ntei agn che ven le aziende le mossarà tres deplù emparé a sté mpé con sue giame ajache da l’Europa ruarà tres mánco scioldi«. L Capocomun da Fodom Oscar Nagler l siera mesa la porta a la poscibilité de pervedei stanziamenc da la couta de souranot per le aziende da bacán. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30557/thumbs/Matteo_Marchioni_Martina_Caterina.jpg
18 de otober 2025

Matteo al Grand Prix ISU

L joen de 18 egn da Cianacei é stat envià da la Federazion a raprejentèr la Tèlia te la garejèdes del Grand Prix ISU a Varese e te la Polonia.
Chest uton se à avert con doi apuntamenc emportanc per l joen Matteo Marchioni da Cianacei, che chest’aisciuda l se à vadagnà l titol de campion talian Junior e l é stat tout ite te la squadra talièna de bal sui feres.

Dai 4 ai 6 de setember l atlet del Artistich su la giacia de Fascia é stat manà da la Federazion talièna a la garejèda del Grand Prix ISU (International Skating Union) a Varese e chiò, a sie prum apuntament de chest livel, Matteo l à arjont sia valutazion personèla più auta, ...
media/k2/galleries/30555/thumbs/scontrade_social_Comun_SenJan.jpg
18 de otober 2025

Didèr i fies: l’endesfida di social

Na formazion per genitores e educatores per endrez del assessorat a la cultura del Comun de Sèn Jan.
Esser genitores aldidanché vel dir ence emparèr a se la fèr ca anter ‘like’, ‘follower’ e notifiches, ajache i social media se tol na lèrga semper maora te la vita di joegn. Emparèr a i cognoscer e i gestir vel dir esser bogn de didèr i fies a desfrutèr sia gran potenzialitèdes, con na consaputa che smendre i pericoi desche la dependenza, l isolament e l cyberbulism.

Per chest l Comun de Sèn Jan, per endrez de l’assessora a la cultura Mirella Florian, à pissà de meter a jir n picol cors de ...
media/k2/galleries/30556/thumbs/Membri_Consiglio_Marcialonga_2025.jpg
18 de otober 2025

Mudament a cef de Marcialonga

Do 12 egn l president Angelo Corradini ge à passà l testamonech a Tiziano Romito. Nominà ence l nef Consei.
Del 2013, do 20 egn de presidenza fascèna con Alfredo Weiss, l temon de Marcialonga ge vegnia metù te man a Angelo Corradini. Ades, do 12 egn, la gran competizion sportiva che dai schi se à slarià fora a la corsa e a la roda, à mudà president: Corradini ge à passà l testamonech a Tiziano Romito. L nef president l é da Pardac, l é comerzialist e dal 1987 consulent de Marcialonga.
Romito portarà dant sia encèria adum col Consei de Aministrazion, ence chest giusta renovà, che tol ite doi ...
media/k2/galleries/30565/thumbs/IMG_4308.jpg
18 de otober 2025

Vardé te munt cun cians y rëis

Deboriada al dotur dai tiers Alexander Tavella y ai famëis Sandra Hofer y Daniel Paratscha él gnü baié de chësta sort dl vardé y dla sanité dla biscia sön munt te na serada d’informaziun
Nia le lu, mo la biscia é stada al zënter dla serada d’informaziun desfirada tla Biblioteca Sas dla Crusc La Ila lönesc sëra ai 6 d’otober. Sandra Hofer da Tlüses y Daniel Paratscha da La Ila é famëis de profesciun y á porté dant la tecnica dl vardé cun i cians y les rëis, chëra che ëi instësc pratichëia da deplü agn incá - la jona impormó da n valgügn agn, tratan che le famëi da La Ila á bele n’esperiënza de 15 agn da mostré sö y á lauré ince tl Venet y tla Val dl Adesc. Te chësta serada, ...