28 de agost 2026
con.tain #4: na mostra nueva
Tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert iel da udëi lëures de n coletif artistich de Leipzig
N vënderdi ai 21 de agost iel stat la giaurida dla mostra »con.tain #4« tl Circolo. Da udëi iel i lëures de Clara Pötsch, Katharina Schreiter y Teresa Szepes.
Pra na blòta cumpëida de jënt iel unit a s’l dé chësta giaurida, pra chëla che l coletif de Leipzig ti à da n senificat nuef ai materiai perdui o desmincei – ti dajan na forma nueva y trasfurman te opres d’ert chël che n smachëssa scenó. L pensier do chësta forma de lauré ie propri n pensier de sustenibltà.
Dut l articul pudëis ...
N vënderdi ai 21 de agost iel stat la giaurida dla mostra »con.tain #4« tl Circolo. Da udëi iel i lëures de Clara Pötsch, Katharina Schreiter y Teresa Szepes.
Pra na blòta cumpëida de jënt iel unit a s’l dé chësta giaurida, pra chëla che l coletif de Leipzig ti à da n senificat nuef ai materiai perdui o desmincei – ti dajan na forma nueva y trasfurman te opres d’ert chël che n smachëssa scenó. L pensier do chësta forma de lauré ie propri n pensier de sustenibltà.
Dut l articul pudëis ...
28 de agost 2026
Na neva piata da scriver
Comentar de pruma
L é persones che canche les lascia n post de lurier, no les lascia demò na cariega, n pult e n computer. Les lascia n toch de storia. E amò de più se te chel post les é states per gran pèrt de sia vita profescionèla. Do 33 egn de lurier a La Usc per noscia colega de Fascia Lucia Gross l é vegnù l moment de serèr su n capitol profescionèl lonch na vita. Per nosc sfoi l é la pruma redadora che arjonc chest travert.
Te chisc egn l é mudà dassen n muie l mestier del giornalist. (Comentar de ...
L é persones che canche les lascia n post de lurier, no les lascia demò na cariega, n pult e n computer. Les lascia n toch de storia. E amò de più se te chel post les é states per gran pèrt de sia vita profescionèla. Do 33 egn de lurier a La Usc per noscia colega de Fascia Lucia Gross l é vegnù l moment de serèr su n capitol profescionèl lonch na vita. Per nosc sfoi l é la pruma redadora che arjonc chest travert.
Te chisc egn l é mudà dassen n muie l mestier del giornalist. (Comentar de ...
28 de agost 2026
I ti un fat n valgünes domandes a Silvia Marcon, praticanta tla Biblioteca Sas dla Crusc a La Ila
Dancà y da na pert
Bun de Silvia, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Silvia Marcon da San Ciascian, i á iniann stlüt jö les Scores Altes a La Ila, tl lizeum linguistich.
Chësc isté este stada praticanta tla biblioteca publica Sas dla Crusc a La Ila. Sëgn röia to practicum a piz. Co éra pa jüda?
Ara é jüda dër bun y i á imparé dër tröp, dantadöt sön ci che reverda l’adoranza dl program dla biblioteca por l’imprëst y l’archirida di libri. I á capí damí sciöche les biblioteches de ...
Bun de Silvia, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Silvia Marcon da San Ciascian, i á iniann stlüt jö les Scores Altes a La Ila, tl lizeum linguistich.
Chësc isté este stada praticanta tla biblioteca publica Sas dla Crusc a La Ila. Sëgn röia to practicum a piz. Co éra pa jüda?
Ara é jüda dër bun y i á imparé dër tröp, dantadöt sön ci che reverda l’adoranza dl program dla biblioteca por l’imprëst y l’archirida di libri. I á capí damí sciöche les biblioteches de ...
28 de agost 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 20 de agost ie l joler dl Aiut Alpin julà a Corvara per n’emergënza sanitera. Do che n fova ruvei de reviers tla sënta ie l joler unì mandà a San Ciascian, de viers dla Capanna Alpina, ulache l fova unit ju na gran smueia che ova trat pea l troi. Deberieda cun i judacrëp de Corvara àn recuperà sies escurscionisć.
Ntan l jol de reviers a Puntives à la zentrela damandà do l joler sa la utia Puez, ulache n à ciarià na jëuna che se ova fat mel a na ciavidla.
Plu tert iel pona mo ...
Ntan l jol de reviers a Puntives à la zentrela damandà do l joler sa la utia Puez, ulache n à ciarià na jëuna che se ova fat mel a na ciavidla.
Plu tert iel pona mo ...
28 de agost 2026
Festa por le degan nü
Chësta domënia i vëgnel surandé la inciaria da degan a siur Klaus Sottsas
La noela ê bele gnüda fora ai pröms de forá y sëgn ésera tan inant. La Val Badia ciafa n degan nü. Mefodër la domënia passada él sté a La Val na gran mëssa de rengraziamënt por le degan siur Iaco Willeit, che â surantut la inciaria dl 2011 y á chësc ann complí la eté torona de 80 agn. Al é sté na mëssa sintida, te chëra che al é gnü dit n gröm de iadi "Giulan". Sëgn él spo gnü l’ora da passé inant definitivamënter le testemone. Chësc sozeda en domënia ai 30 de agost a Badia, olache al rovará ...
La noela ê bele gnüda fora ai pröms de forá y sëgn ésera tan inant. La Val Badia ciafa n degan nü. Mefodër la domënia passada él sté a La Val na gran mëssa de rengraziamënt por le degan siur Iaco Willeit, che â surantut la inciaria dl 2011 y á chësc ann complí la eté torona de 80 agn. Al é sté na mëssa sintida, te chëra che al é gnü dit n gröm de iadi "Giulan". Sëgn él spo gnü l’ora da passé inant definitivamënter le testemone. Chësc sozeda en domënia ai 30 de agost a Badia, olache al rovará ...
27 de agost 2026
L valor de la mont no l é cotenc comfort che la sporc
Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia, palesa sie aveliment per la lamentanzes di ghesć. L turism da mont l é doventà chel che perten i medemi servijes de n hotel.
»Sion rué a l’esasperazion – disc Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia e gestor del refuge Ciampedie. Chest an l é amò piec che i autres egn, se no i ciapa duc i servijes i se lamenta. I rua sa mont, i ordena da magnar, i ge fasc na foto e i la met sui social, e magari i lascia ence ló la roba te piat, i é doventé duc influencer e l é doventà dut ‘instagramabol’. Anché i é te Fascia, doman sul Padon, l dì do sun Lagazuoi e amò do su le Tofane. Olà éla do che la va la mont? Fosc sion noi ...
»Sion rué a l’esasperazion – disc Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia e gestor del refuge Ciampedie. Chest an l é amò piec che i autres egn, se no i ciapa duc i servijes i se lamenta. I rua sa mont, i ordena da magnar, i ge fasc na foto e i la met sui social, e magari i lascia ence ló la roba te piat, i é doventé duc influencer e l é doventà dut ‘instagramabol’. Anché i é te Fascia, doman sul Padon, l dì do sun Lagazuoi e amò do su le Tofane. Olà éla do che la va la mont? Fosc sion noi ...
27 de agost 2026
Core, core, che ‘l é bel !
Ra forza de i social, par tramudà ra parsones, par ingrumà ra śente inze un luó: ra eclissi de ra rajon, inveze che del soroio
Dute in Jou, śon su, che se vede ra eclissi del Sol! Se lieśe chesto, su par ra gaśetes, ma pichesee su i social, inze ‘l telefonin, e zentenera de parsones moe de coren.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dute in Jou, śon su, che se vede ra eclissi del Sol! Se lieśe chesto, su par ra gaśetes, ma pichesee su i social, inze ‘l telefonin, e zentenera de parsones moe de coren.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de agost 2026
Ne à lascià Carlo Platter
L é stat un di più forc alpinisć. Del 1969, ensema a Almo Giambisi, l à metù su l grop di Ciamorces.
En mèrtesc ai 25 de aost l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Carlo Platter da Cianacei, se n jit en lunesc ai 24 a l’età de 83 egn, l era te Cèsa de Paussa. Platter l é stat un di più forc alpinisć di egn ’60 e ’70, l à tacà a jir a crepes jà da joen tel grop del Saslonch olache sie père aea en gestion l refuge Vicenza e olache l à avert desvaliva vies. Con la Scola Alpina de la Finanza de Pardac l ge à tacà al Cimon de la Pala, che enlouta l era cognosciù desche l ‘Cervino de la ...
En mèrtesc ai 25 de aost l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Carlo Platter da Cianacei, se n jit en lunesc ai 24 a l’età de 83 egn, l era te Cèsa de Paussa. Platter l é stat un di più forc alpinisć di egn ’60 e ’70, l à tacà a jir a crepes jà da joen tel grop del Saslonch olache sie père aea en gestion l refuge Vicenza e olache l à avert desvaliva vies. Con la Scola Alpina de la Finanza de Pardac l ge à tacà al Cimon de la Pala, che enlouta l era cognosciù desche l ‘Cervino de la ...
27 de agost 2026
Alessia Clara é la presidënta nöia de SMACH
De messé á le comité dl’assoziaziun culturala Smach lité danü: la presidënta nöia é Alessia Clara da Lungiarü
La assoziaziun culturala Smach (San Martin Art, Culture and Heritage) á ciafé na presidënta nöia. Alessia Clara da Lungiarü é la surastanta che é gnüda litada tla sentada di 20 de messé y che á surantut l’inciaria por i proscims trëi agn. Sciöche mëmbra dl comité Smach á Alessia Clara (27 agn) acompagné les bienales y i proiec metüs a jí dal diretif dal 2023 inant. Te Smach á la jona odü val’ deplü: »Smach por me é le meso da porté tla valada y tla munt chë ert che an ciafa te contesć plü ...
La assoziaziun culturala Smach (San Martin Art, Culture and Heritage) á ciafé na presidënta nöia. Alessia Clara da Lungiarü é la surastanta che é gnüda litada tla sentada di 20 de messé y che á surantut l’inciaria por i proscims trëi agn. Sciöche mëmbra dl comité Smach á Alessia Clara (27 agn) acompagné les bienales y i proiec metüs a jí dal diretif dal 2023 inant. Te Smach á la jona odü val’ deplü: »Smach por me é le meso da porté tla valada y tla munt chë ert che an ciafa te contesć plü ...
27 de agost 2026
Enes dl'ert y artejanat artistich
I cumëmbri y la cumëmbres dla UNIKA à tenì na cunferënza stampa y à cuntà de n valguna nuviteies. Chëst ann per l prim iede "Enes dl'ert"
N merdi, ai 25 de agost iel stat na cunferënza stampa te n self dla galaria "StallArt" sal luech de Pecëi. Tlo iel unit adalerch nia mé i cumëmbri dla Unika, ma nce autoriteies y nteressei d'ert. Coche savon ne màncel nia plu scialdi nchin che l sarà inò la gran mostra de artejanat artistich "Unika" ora tl zënter dal tenis a Runcadic y nscila àn ulù ti cialé mpue plu avisa a chësta y nce a vel' nuvità.
Deplù de chësta cunferënza pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins, che vën ora ...
N merdi, ai 25 de agost iel stat na cunferënza stampa te n self dla galaria "StallArt" sal luech de Pecëi. Tlo iel unit adalerch nia mé i cumëmbri dla Unika, ma nce autoriteies y nteressei d'ert. Coche savon ne màncel nia plu scialdi nchin che l sarà inò la gran mostra de artejanat artistich "Unika" ora tl zënter dal tenis a Runcadic y nscila àn ulù ti cialé mpue plu avisa a chësta y nce a vel' nuvità.
Deplù de chësta cunferënza pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins, che vën ora ...
27 de agost 2026
"I sun l’ombolt, mo i ó resté l’ Roman"
Öna dles gran novités dles lités comunales dl 2025 é stada la candidatöra y la lîta de Roman Crazzolara a ombolt dl Comun de Corvara. Do n ann y mez sunse jüs a le ciafé te Comun, olache al tira de bones aries. Le "salt tl’ega frëida" é garaté, les groaries ne mancia nia, mo al é deplü proiec che vá inant. Na cossa mët l’ombolt en tler: "I dëidi düc, tan inant che ara vá y che i pó le fá, mo i ne sun sigü nia gnü te Comun a risćé dl mi por nen daidé un"
Roman Crazzolara é stada öna dles sorpreses pro les lîtes comunales dl 2025. Dal monn dl artejanat y dles uniuns s’ál candidé sciöche ombolt por le Comun de Corvara. Por ël él sté n salt tl’ega frëida, »che s’á bel plan scialdé sö«, sciöche al dij. Al é atira pié ia cun gran sbunf, vëia da fá y na porziun de umilté. N ann y mez dedô sunse jüs a le ciafé, por damané do ciun che é so pröm bilanz, deache i »frunc de laur« é tröc. Al é le cantier bele dî davert dla ciasa dles uniuns, le cantier mai ...
Roman Crazzolara é stada öna dles sorpreses pro les lîtes comunales dl 2025. Dal monn dl artejanat y dles uniuns s’ál candidé sciöche ombolt por le Comun de Corvara. Por ël él sté n salt tl’ega frëida, »che s’á bel plan scialdé sö«, sciöche al dij. Al é atira pié ia cun gran sbunf, vëia da fá y na porziun de umilté. N ann y mez dedô sunse jüs a le ciafé, por damané do ciun che é so pröm bilanz, deache i »frunc de laur« é tröc. Al é le cantier bele dî davert dla ciasa dles uniuns, le cantier mai ...
27 de agost 2026
N tel tumblon!
Ve cunton de n tarlui che à sprigulà mez Urtijëi n vënderdi ai 21 de agost
N vënderdi dl’ena passeda, mpue dan la 11 danmesdì, àn audì n drë’ stlefon a Urtijëi. Chi che fova te cësa à dit che dut zitrova, vel’ mënder se à ascundù sot a chëutra ite dala sperduda y vel’ auter se à te n iede fat marueia da ulache l univa chël gran linëus.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 28 de agost.
N vënderdi dl’ena passeda, mpue dan la 11 danmesdì, àn audì n drë’ stlefon a Urtijëi. Chi che fova te cësa à dit che dut zitrova, vel’ mënder se à ascundù sot a chëutra ite dala sperduda y vel’ auter se à te n iede fat marueia da ulache l univa chël gran linëus.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 28 de agost.
27 de agost 2026
Ntervënc particuleres, de chëi che ulon ve cunté
Chësc instà particularmënter ciaut y da bel tëmp porta pro che mo plu persones va ti crëps. De cunseguënza à i judacrëp nce plu suvënz da jì a judé
Ai 10 de agost, na dumënia, iel unit a s’l dé trëi ntervënc, doi de chisc cumplichei, ajache i revardova alpinisć ficëi te parëi.
Ntëur marënda ie i judacrëp unic cherdei per n’ëila dla Lombardia che se ova stort na ciavidla puech sot ala utia de Dantersasc. N ie ruvei sun la luegia cun l jeep. La pazienta ie unida meneda ju a Santa Cristina y sëurandata al’ambulanza.
De d'autri ntervënc de chëi che i Judacrëp à scrit n articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ...
Ai 10 de agost, na dumënia, iel unit a s’l dé trëi ntervënc, doi de chisc cumplichei, ajache i revardova alpinisć ficëi te parëi.
Ntëur marënda ie i judacrëp unic cherdei per n’ëila dla Lombardia che se ova stort na ciavidla puech sot ala utia de Dantersasc. N ie ruvei sun la luegia cun l jeep. La pazienta ie unida meneda ju a Santa Cristina y sëurandata al’ambulanza.
De d'autri ntervënc de chëi che i Judacrëp à scrit n articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ...
27 de agost 2026
Danter lum y chiet
Dumbries, natura y details particuleres ie i elemënc prinzipei dla mostra de fotografies sun aluminium y sun papier da foto de Werner Dejori, da udëi tla galaria sun plaza de dlieja a Fíe
Tla mostra dal titul »Danter lum y chiet« de Werner Dejori, naugureda ai 18 de agost y mo davierta nchin duman tla galaria d’ert a Fíe, vën ora duta la forza dla lum. La fotografies metudes ora trasmët la forza dla natura y ch’l sentimënt de chiet che n à mé danter i crëps. L ie da udëi opres stampedes sibe sun aluminium, la tecnica per chëla che Dejori ie cunesciù, ma nce sun papier da foto, na tecnica nueva che ti à scialdi plajù ai vijitadëures.
Dut l articul deberieda cun ...
Tla mostra dal titul »Danter lum y chiet« de Werner Dejori, naugureda ai 18 de agost y mo davierta nchin duman tla galaria d’ert a Fíe, vën ora duta la forza dla lum. La fotografies metudes ora trasmët la forza dla natura y ch’l sentimënt de chiet che n à mé danter i crëps. L ie da udëi opres stampedes sibe sun aluminium, la tecnica per chëla che Dejori ie cunesciù, ma nce sun papier da foto, na tecnica nueva che ti à scialdi plajù ai vijitadëures.
Dut l articul deberieda cun ...
26 de agost 2026
Sánta Maria Maiou ntel senn de la mujica e de le tradizion
Per l dì de la Madona de Agost i cori de gliejia de Col, Fodom e Ampëz tol ca l meio de suo repertor
Sarà percieche noste val le se mplenësc de jen, che son a mez l isté e l é tres de biei dis da sorogle, o che ncora la jent la sent coche una de chële feste ulache no se po’ mancé, ma Sánta Maria Maiou l é un de chi momenc de l ann che à na sou del dut particolara! (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sarà percieche noste val le se mplenësc de jen, che son a mez l isté e l é tres de biei dis da sorogle, o che ncora la jent la sent coche una de chële feste ulache no se po’ mancé, ma Sánta Maria Maiou l é un de chi momenc de l ann che à na sou del dut particolara! (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de agost 2026
Desgrazia sön Piz da Peres
N zitadin polach de 54 agn á pordü la vita sön Piz da Peres, toman jö por feter 100 metri
Incö mercui ai 26 d’agost danmisdé él sozedü na burta desgrazia sön Piz da Peres te Mareo, che ti á costé la vita a n zitadin polach de 54 agn. Sciöche le CNSAS lascia alsavëi te n comunicat, ê l’ël sön tru cun la fomena y la cognada, düc atrezá indortöra por fá la via ferata. Ciamó dan le punt olache an pëia ite tla via, é l’ël jü fora dal tru normal, por gaujes nia tleres. Tratan le tentatif da rové zoruch te tru, ál pordü l’ecuiliber y é tomé jö por chi 20 metri, slisoran inant y toman ciamó ...
Incö mercui ai 26 d’agost danmisdé él sozedü na burta desgrazia sön Piz da Peres te Mareo, che ti á costé la vita a n zitadin polach de 54 agn. Sciöche le CNSAS lascia alsavëi te n comunicat, ê l’ël sön tru cun la fomena y la cognada, düc atrezá indortöra por fá la via ferata. Ciamó dan le punt olache an pëia ite tla via, é l’ël jü fora dal tru normal, por gaujes nia tleres. Tratan le tentatif da rové zoruch te tru, ál pordü l’ecuiliber y é tomé jö por chi 20 metri, slisoran inant y toman ciamó ...
26 de agost 2026
La Gran Vera de Tita de Megna
Recorc de Battista Costa da Cianacei, portaferii te la 14^ compagnia del 4° Batalion Kaiserjäger e autor de »Sposc e maridoc«. Develpai a sie nevó Giordano Costa che ne à dat adimprest si diaries - Pruma pèrt
Trei codejie, un ciolà tel auter, sul tedant l é scrit »Memorie. Diario di guerra 1914-18«. L é l diarie de vera scrit ju da Tita de Megna, cognosciù aldidanché te Fascia mascima per aer binà su la usanzes de noza de »Sposc e maridoc«, anter i prumes libres per fascian a vegnir stampà, se no pa l prum.
Tita l scrif de canche crepa fora la vera ai 28 de messèl del 1914 con la declarazion del Imper austro-ungarich a la Serbia: el con sia familia l era sa mont a fèr fegn e i era bon sprigolé a ...
Trei codejie, un ciolà tel auter, sul tedant l é scrit »Memorie. Diario di guerra 1914-18«. L é l diarie de vera scrit ju da Tita de Megna, cognosciù aldidanché te Fascia mascima per aer binà su la usanzes de noza de »Sposc e maridoc«, anter i prumes libres per fascian a vegnir stampà, se no pa l prum.
Tita l scrif de canche crepa fora la vera ai 28 de messèl del 1914 con la declarazion del Imper austro-ungarich a la Serbia: el con sia familia l era sa mont a fèr fegn e i era bon sprigolé a ...
26 de agost 2026
Alex Oberbacher vënc a Zermatt
Tla Svizra iel l'ena passeda stat la 14ejima edizion dla Matterhorn Ultraks, na lingia de garejedes da sauté da mont su. L atlet de Gherdëina à venciù la prima y la plu mpurtanta, la Extreme
Sot a na drëta jeta y monce mpue de nëif iel n vënderdi ai 21 de agost unì metù a jì la Extreme Matterhorn Ultraks, na garejeda de sauté da mont su a Zermatt tla Svizra. Per gauja dl tëmp ie la garejeda unida spënta de doi ëura y nce scurteda per garantì la segurëza di 197 partezipanc.
Alex Oberbacher de Urtijëi à venciù y batù l favorit che sautova n cësa Martin Anthamatten.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
Sot a na drëta jeta y monce mpue de nëif iel n vënderdi ai 21 de agost unì metù a jì la Extreme Matterhorn Ultraks, na garejeda de sauté da mont su a Zermatt tla Svizra. Per gauja dl tëmp ie la garejeda unida spënta de doi ëura y nce scurteda per garantì la segurëza di 197 partezipanc.
Alex Oberbacher de Urtijëi à venciù y batù l favorit che sautova n cësa Martin Anthamatten.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.



