14 de merz 2026
Jièr col corp per se librèr de la parbuda
En ocajion de la Dì internazionèla dedichèda a la eles l Comun General, Circensema e la sociazion Kino à endrezà l spetacol »Miss SBarbie« de l’atora Morgana Morandi.
De segur dutes vo che lejede aede amò jià con la Barbie e cognoscede chesta picola popa che ti egn l’à interpretà passa 250 lurieres e la se à adatà ai mudamenc sozièi doventan na icona de la moda e n simbol global de emanzipazion feminina.
Su la fegura de la Barbie e dut chel che la simbolisea te la sozietà se à dejout l spetacol dal titol »Miss SBarbie« endrezà dal Comun General de Fascia, la sociazions Circensema e Kino Cianacei en lunesc ai 9 de mèrz en ocajion de la giornèda ...
De segur dutes vo che lejede aede amò jià con la Barbie e cognoscede chesta picola popa che ti egn l’à interpretà passa 250 lurieres e la se à adatà ai mudamenc sozièi doventan na icona de la moda e n simbol global de emanzipazion feminina.
Su la fegura de la Barbie e dut chel che la simbolisea te la sozietà se à dejout l spetacol dal titol »Miss SBarbie« endrezà dal Comun General de Fascia, la sociazions Circensema e Kino Cianacei en lunesc ai 9 de mèrz en ocajion de la giornèda ...
14 de merz 2026
L Fascia sera su a cef aut
I Falcons à perdù duta trei la partides contra l’Aosta e l rua setim te la classifica. L president Rasom ge à fat i complimenc ai jiadores per la bela sajon jièda.
De setember, canche l era stat prejentà la squadra, la sozietà aea fat a saer bel chièr de voler arjonjer amancol n obietif: jir ai playoff. Obietif volù dassen e arjont a la fin de n percors positif. Purampò, vedù l ejit di chèrc de finèla, resta mingol de braus te bocia. I Falcons é rué al apuntament ciarié e segures de poder se la jièr a la pèr con i vize campions en cèria de l’Aosta, de gra a n finèl de sajon regolèr che fajea ben sperèr per i resultac vadagné su la giacia. Ence se con n ...
De setember, canche l era stat prejentà la squadra, la sozietà aea fat a saer bel chièr de voler arjonjer amancol n obietif: jir ai playoff. Obietif volù dassen e arjont a la fin de n percors positif. Purampò, vedù l ejit di chèrc de finèla, resta mingol de braus te bocia. I Falcons é rué al apuntament ciarié e segures de poder se la jièr a la pèr con i vize campions en cèria de l’Aosta, de gra a n finèl de sajon regolèr che fajea ben sperèr per i resultac vadagné su la giacia. Ence se con n ...
14 de merz 2026
Elezion a Col, Frena: »No n on ncora dezedù«. Cuaji segura na seconda lista
L Capocomun rivendicheia l laour fat nte sti 5 agn e l respón a le critighe sui giornai
L 24 e 25 de mei l comun da Col, auna a chi de Borcia, Val, Vodo e Zoppé de Ciadoure n Provinzia de Belum, l jiarà a elezion per l nuof consei comunal.
Sot al Poure ensomei che velch bele siebe n moviment. L Capocomun Paolo Frena, davò doi mandac, l disc de no ave incora dezedù ci fè auna a sua scuadra. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L 24 e 25 de mei l comun da Col, auna a chi de Borcia, Val, Vodo e Zoppé de Ciadoure n Provinzia de Belum, l jiarà a elezion per l nuof consei comunal.
Sot al Poure ensomei che velch bele siebe n moviment. L Capocomun Paolo Frena, davò doi mandac, l disc de no ave incora dezedù ci fè auna a sua scuadra. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de merz 2026
Gran suzes pra l turnoi de Catan
N sada ai 7 de merz ie uni a s’l dé per l prim iede n turnoi de »Siedler von Catan« te Gherdëina. Bën 31 jugadëures da dlonch caprò a fat pea pra chësta manifestazion
Dut ie nasciù da na cunlaurazion danter la lies Trix, che a coordinà dut, la lia Dinx de Bulsan che à menà tres l turnoi y la NJG che à metù a despusizion la sala y se à cruzià de curì la fam y la sëit di partezipanc.
Sun uniuna dla ot mëises ie, ntant l domesdi, unides fates trëi partides de al mascimo una n’ëura. Ala fin ie unic premià chi che che à abinà adum plu vëntes. Chisc possa nscila fé pea pra la fineles de Catan a Persenon ai 14 de merz.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela ...
Dut ie nasciù da na cunlaurazion danter la lies Trix, che a coordinà dut, la lia Dinx de Bulsan che à menà tres l turnoi y la NJG che à metù a despusizion la sala y se à cruzià de curì la fam y la sëit di partezipanc.
Sun uniuna dla ot mëises ie, ntant l domesdi, unides fates trëi partides de al mascimo una n’ëura. Ala fin ie unic premià chi che che à abinà adum plu vëntes. Chisc possa nscila fé pea pra la fineles de Catan a Persenon ai 14 de merz.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela ...
14 de merz 2026
N juech scialdi valif nfin ala fin
L Chidlé Gherdëina à jugà si penultim juech dla sajon
N vënderdi dl'ena passeda à l Gherdëina jugà n cësa contra l Überetsch Eppan, che ie sun l segondo plazamënt tla tlassifica. L juech ie finà via cun na vënta dl Eppan per 4,5 a 3,5. .
L miëur dla sëira fova Markus Pichler cun 494 chiedli batui ju. L proscim y ultim juech ie n vënderdi ai 20 de merz n cësa contra l Jenesien.
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
N vënderdi dl'ena passeda à l Gherdëina jugà n cësa contra l Überetsch Eppan, che ie sun l segondo plazamënt tla tlassifica. L juech ie finà via cun na vënta dl Eppan per 4,5 a 3,5. .
L miëur dla sëira fova Markus Pichler cun 494 chiedli batui ju. L proscim y ultim juech ie n vënderdi ai 20 de merz n cësa contra l Jenesien.
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
13 de merz 2026
Chi sarèl a rejer la Scola de Fascia?
Do 5 egn da Sorastant l professor Federico Corradini à cernù de no jir inant con chesta encèria e jir endò a ensegnèr. La Provinzia de Trent à manà fora l avis per tor pèrt al nef concors.
Aldò de la normativa provinzièla, l Sorastant de la Scola Ladina de Fascia vegn nominà con n concors resservà; sia encèria à regnèda 5 egn e la pel vegnir renovèda demò n'outa. L professor Federico Corradini, che aea vent l concors d'istà del 2021, do 5 egn a cef de duta la Scola Ladina l à cernù per rejons personèles de no jir inant per i etres 5 egn e l ge à fat a saer per temp amò tel meis de jené passà sia dezijion a la Provinzia, che enstadì l'à manà fora l avis de concors per l nef ...
Aldò de la normativa provinzièla, l Sorastant de la Scola Ladina de Fascia vegn nominà con n concors resservà; sia encèria à regnèda 5 egn e la pel vegnir renovèda demò n'outa. L professor Federico Corradini, che aea vent l concors d'istà del 2021, do 5 egn a cef de duta la Scola Ladina l à cernù per rejons personèles de no jir inant per i etres 5 egn e l ge à fat a saer per temp amò tel meis de jené passà sia dezijion a la Provinzia, che enstadì l'à manà fora l avis de concors per l nef ...
13 de merz 2026
N iade desmentiada y spo indô descurida: la Fossa Santa a Calfosch
Le Sepolcher da Calfosch á na storia interessanta y na forma particolara: te n documentar cört á le Museum Ladin Ciastel de Tor tigní sö les testemonianzes dla popolaziun de chësta usanza ciamó dër sintida
Le tëmp de Carsëma á ince sües usanzes: dlungia le jiné, gnôl inlaota tröp perié y i fedei jô por sanc. Devers dla fin de Carsëma spo gnôl fat sö te dlijia di paisc de valada le »Sant Sepolcher«, a chël che an jô a ti ciaré. Chësta tradiziun che s’á mantigní cina aldedaincö y che se desfira tl’Edema Santa sura döt le raiun dl Tirol, á la medema raisc, mo da post a post na forma tres desfarënta. La grandëza, la fatöra y les decoraziuns che l’acompagnëia, é tres atramënter: te val’ dlijies ...
Le tëmp de Carsëma á ince sües usanzes: dlungia le jiné, gnôl inlaota tröp perié y i fedei jô por sanc. Devers dla fin de Carsëma spo gnôl fat sö te dlijia di paisc de valada le »Sant Sepolcher«, a chël che an jô a ti ciaré. Chësta tradiziun che s’á mantigní cina aldedaincö y che se desfira tl’Edema Santa sura döt le raiun dl Tirol, á la medema raisc, mo da post a post na forma tres desfarënta. La grandëza, la fatöra y les decoraziuns che l’acompagnëia, é tres atramënter: te val’ dlijies ...
13 de merz 2026
Bona la pruma al Cotura
Te la pruma partida del 2026 sul ciamp de ciasa i bec del Fascia Balon venc contra l'Audace e i rua te la pruma metà de la classifica.
Rua autres 3 ponc per l Fascia Balon de gra la venta contra l'Audace. Giusta tacà rua la pruma ocajion per i fascegn co la trata da ite l'area de rigor de Massimo Lorenz, che vegn parada dal portier ghest. Passa i menuc e i bec de mister Capovilla spenc per aer la soramessa sui aversaries. Entorn al 20' rua l prum gol fascian...
Podede lejer dut, con resultac de la squadres mendres e classifica, su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
Rua autres 3 ponc per l Fascia Balon de gra la venta contra l'Audace. Giusta tacà rua la pruma ocajion per i fascegn co la trata da ite l'area de rigor de Massimo Lorenz, che vegn parada dal portier ghest. Passa i menuc e i bec de mister Capovilla spenc per aer la soramessa sui aversaries. Entorn al 20' rua l prum gol fascian...
Podede lejer dut, con resultac de la squadres mendres e classifica, su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
13 de merz 2026
Badia é »Comun-Clima« ince tl 2025
Le Comun de Badia á podü pié do danü tl’ultima edema la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima«
N comun che s’impegnëia por deplü sconanza dl ambiënt tres scomenciadies mirades y mosöres plü sostignibles é chël de Badia. L’ombolt Christian Pedevilla á podü pié do cun n valgügn rapresentanc de consëi y dla junta ai 4 de merz tl Noi-Techpark a Balsan la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima« – n’onoranza che le Comun pëia do bele da n valgügn agn.
»Ince sce la zertificaziun vëgn surandada vigni ann, mëss i partezipanc mostré che ai á fat n salt de cualité dal ...
N comun che s’impegnëia por deplü sconanza dl ambiënt tres scomenciadies mirades y mosöres plü sostignibles é chël de Badia. L’ombolt Christian Pedevilla á podü pié do cun n valgügn rapresentanc de consëi y dla junta ai 4 de merz tl Noi-Techpark a Balsan la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima« – n’onoranza che le Comun pëia do bele da n valgügn agn.
»Ince sce la zertificaziun vëgn surandada vigni ann, mëss i partezipanc mostré che ai á fat n salt de cualité dal ...
13 de merz 2026
Na garejeda de schi per festejé l di dl’ëila
L »Dolomites Dirndl Ski Day« ie bele ruvà a si cuarta edizion. Chëst ann àn inò festejà sun Mont de Sëuc y tl medemo tëmp àn nce fat velch de bon. 1.525 euro ti ie jic ala GEA che se bat contra la viulënza sun l’ëiles y mëina na cësa per ëiles a Bulsan
La Lia dl Turism de Uritjëi mët uni ann a jì na blòta manifestazion per y cun l’ëiles, sambën for l di dl’ëila, ai ot de merz. Un n ann vën chësta manifestazion metuda a jì sun Secëda, un n ann sun Mont de Sëuc.
Chëst ann fòven inò pra la utia Sanon ulache bën 80 ëiles à fat pea pra na garejeda de schi de slalom lerch paralel y pra n juech cun i dei che à turendà ju la garejeda, ti dajan a dutes mo n iede l mesun de fé vel’ var inant o nce de reviers te tlassifica. Sambën ne fova nia la ...
La Lia dl Turism de Uritjëi mët uni ann a jì na blòta manifestazion per y cun l’ëiles, sambën for l di dl’ëila, ai ot de merz. Un n ann vën chësta manifestazion metuda a jì sun Secëda, un n ann sun Mont de Sëuc.
Chëst ann fòven inò pra la utia Sanon ulache bën 80 ëiles à fat pea pra na garejeda de schi de slalom lerch paralel y pra n juech cun i dei che à turendà ju la garejeda, ti dajan a dutes mo n iede l mesun de fé vel’ var inant o nce de reviers te tlassifica. Sambën ne fova nia la ...
13 de merz 2026
La berca cuecena
Tla Cësa di Cungresc a Urtijëi à la Lia dl Turism nvià ala giaurida de na mostra che dëssa sensibilisé n cont dla tematica dla viulënza contra l'ëiles
Per l di nternaziunel contra la viulënza sun l’ëiles, ova tl 2023 la paures de Braies abù na idea geniela: les à depënt ju na berca a cuecen y l’à purteda ai 25 de nuvëmber tl lech de Braies. La imaja de chësta berca à fat la raida dl web y de duc i media. Da iló ie nasciuda l’idea, da pert dla lia “Erlebnis Pragser Wildsee” y dla lia di artisć dl Sudtirol SKB, de mëter a jì n cuncors artistich per opres ispiredes a chësta berca y ala tematica dla viulënza contra l’ëiles. L cuncors ie unì metù ...
Per l di nternaziunel contra la viulënza sun l’ëiles, ova tl 2023 la paures de Braies abù na idea geniela: les à depënt ju na berca a cuecen y l’à purteda ai 25 de nuvëmber tl lech de Braies. La imaja de chësta berca à fat la raida dl web y de duc i media. Da iló ie nasciuda l’idea, da pert dla lia “Erlebnis Pragser Wildsee” y dla lia di artisć dl Sudtirol SKB, de mëter a jì n cuncors artistich per opres ispiredes a chësta berca y ala tematica dla viulënza contra l’ëiles. L cuncors ie unì metù ...
13 de merz 2026
Digi point, Setil y skatepark
Ntan la senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi dl'ena passeda iel danter auter unì dat pro vel' mudazion al bilanz de previjion
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se à ancuntà n lunesc ai 2 de merz. N pont mpurtant al orden dl di revardova la mudaziona al bilanz de previjion 2026-2028 y al documënt unich de prugramazion. Per l ann 2026 giapa l Chemun cuntribuc da pert dla provinzia, cuntribuc che n à śën pudù mëter ite tl bilanz de previjion y che dà perchël mpue de pusciblteies de planifiché scioldi per chësc o chël pruiet che n uel realisé. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à ntan la senteda spiegà ciunes che ie la spëises ...
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se à ancuntà n lunesc ai 2 de merz. N pont mpurtant al orden dl di revardova la mudaziona al bilanz de previjion 2026-2028 y al documënt unich de prugramazion. Per l ann 2026 giapa l Chemun cuntribuc da pert dla provinzia, cuntribuc che n à śën pudù mëter ite tl bilanz de previjion y che dà perchël mpue de pusciblteies de planifiché scioldi per chësc o chël pruiet che n uel realisé. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à ntan la senteda spiegà ciunes che ie la spëises ...
13 de merz 2026
L’ultima dla sajon y ce sluseda!
N sada ai 7 de merz iel stat i campiunac regiunei de slusé sun Plan de Gralba, metui a jì dala lia dla Lueses Gherdëina
L fova l’ultima garejeda dla sajon. Y n se n ntendova de chësc nce dala temperatures, bele scialdi da d’ansciuda. Sun Plan de Gralba ova la lia Lueses Gherdëina cun l aiut di genitores njenià ca dut a puntin per la garejeda di campiunac regiunei de luesa sun purtoi naturel. De ndut 139 atlec y atletes à fat pea, dala cuarta elementera insù, la gran pert dl Sudtirol ma l fova nce na scuadra de Fiera di Primiero. L ie unì fat n alenamënt danora y dopro la garejeda.
“Son scialdi cuntënc che l ...
L fova l’ultima garejeda dla sajon. Y n se n ntendova de chësc nce dala temperatures, bele scialdi da d’ansciuda. Sun Plan de Gralba ova la lia Lueses Gherdëina cun l aiut di genitores njenià ca dut a puntin per la garejeda di campiunac regiunei de luesa sun purtoi naturel. De ndut 139 atlec y atletes à fat pea, dala cuarta elementera insù, la gran pert dl Sudtirol ma l fova nce na scuadra de Fiera di Primiero. L ie unì fat n alenamënt danora y dopro la garejeda.
“Son scialdi cuntënc che l ...
13 de merz 2026
Cosses che ne s’en vel nia?
Comentar de pruma
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
13 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 2 de merz àn cherdà l joler dl Aiut Alpin Dolomites a S.Cristina sun l purtoi Saslonch, ulache n jëunn olandesc fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. Do la prima cures l àn menà tl spedel de Persenon.
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
13 de merz 2026
Chëst’ iede ons ciaculà cun Katrin Kostner, nsenianta a Urtijëi, che sona y cianta deberieda cun si uem y à bele giamià n iede si cësa cun na familia dla Irlanda
Dancà y da na pert
Bon di, posses’a n curt te prejenté?
Ie son Katrin, é 35 ani. Son nasciuda y chersciuda su a Runcadic. Do chël éi fat la scoles oradecà, son jita mpue ora per l mond a studië y a lauré. Da diesc ani incà sons inò ruveda de reviers te Gherdëina. É nsenià tla ITE nchin che aspitove Amelie. Sies ani sons stata a cësa cun nosc trëi mutons y śën sons nsenianta de religion. Ie é for abù legrëza a nsenië, ajache l me sà propi bel a vester te scola.
Cie fejes’a l plu gën te ti ...
Bon di, posses’a n curt te prejenté?
Ie son Katrin, é 35 ani. Son nasciuda y chersciuda su a Runcadic. Do chël éi fat la scoles oradecà, son jita mpue ora per l mond a studië y a lauré. Da diesc ani incà sons inò ruveda de reviers te Gherdëina. É nsenià tla ITE nchin che aspitove Amelie. Sies ani sons stata a cësa cun nosc trëi mutons y śën sons nsenianta de religion. Ie é for abù legrëza a nsenië, ajache l me sà propi bel a vester te scola.
Cie fejes’a l plu gën te ti ...
12 de merz 2026
Soravèrda tras video ti lesc sensiboi
La é stata domanèda con na mozion dal grop consiliar Neva UAL a la presidenta del Consei General Tea Dezulian. L procurador Edoardo Felicetti à nominà l nef Conseier enciarià.
Ai 27 de firé l Grop consiliar Neva UAL ge à manà na proponeta de mozion a Tea Dezulian, presidenta del Consei General, che cognarà vegnir touta dant da chest organism, canche l vegnarà chiamà ite.
La proponeta de mozion portèda dant dal Grop Neva UAL à per argoment l'emportanza de la soravèrda tras video vejin a la scoles e ai lesc sensiboi per stravardèr en particolèr i mendres.
La scomenzadiva - ne à dit l portaousc del Grop de mendranza Amedeo Valentini - nasc da n fat sozedù che à soscedà ...
Ai 27 de firé l Grop consiliar Neva UAL ge à manà na proponeta de mozion a Tea Dezulian, presidenta del Consei General, che cognarà vegnir touta dant da chest organism, canche l vegnarà chiamà ite.
La proponeta de mozion portèda dant dal Grop Neva UAL à per argoment l'emportanza de la soravèrda tras video vejin a la scoles e ai lesc sensiboi per stravardèr en particolèr i mendres.
La scomenzadiva - ne à dit l portaousc del Grop de mendranza Amedeo Valentini - nasc da n fat sozedù che à soscedà ...
12 de merz 2026
L Rotary vejin a Mattia Desilvestro
L Club de Fiem e Fascia ge à fat don de n stabilisador che lo deida a stèr n pe. Enstadì la consegna ofizièla.
Adum tel respet, te la desvalivanza e te la volontà de servir con legreza. L é chest l mot del Rotary Club che se à ciareà amò de più de valores tel temp de la Olimpiades e Paralimpiades Milan-Cortina 2026. L Distret 2060 del Rotary Internazional, de chel che fèsc pèrt la regions Trentin Sudtirol, Friul e Venet, à metù su belapontin per chest emportant event sportif la Comiscion ‘Projet Olimpiades Milan-Cortina 2026’ che à endrezà na lingia de scomenzadives e ativitèdes da portèr a compiment te ...
Adum tel respet, te la desvalivanza e te la volontà de servir con legreza. L é chest l mot del Rotary Club che se à ciareà amò de più de valores tel temp de la Olimpiades e Paralimpiades Milan-Cortina 2026. L Distret 2060 del Rotary Internazional, de chel che fèsc pèrt la regions Trentin Sudtirol, Friul e Venet, à metù su belapontin per chest emportant event sportif la Comiscion ‘Projet Olimpiades Milan-Cortina 2026’ che à endrezà na lingia de scomenzadives e ativitèdes da portèr a compiment te ...
