06 de agost 2026
N curs de furmazion y ladraries
La nuviteies di ntevënc di carabiniers de Gherdëina
L Zënter de Adestramënt alpin te Val mët for inò a jì cursc de furmazion tl raion da mont. Te n comunicat stampa nes ài fat al savëi che ai 24 de lugio iel finà n curs alpinistich ntegratif y de abilitazion al servisc de verdia y sucors alpin. L à fat pea 12 carabiniers de repartizions spezieles desfrëntes, che à...
De n'autra fufula y na rubaria pudëis liejer tl articul che vën ora n vënderdi ai 7 de agost.
Julia Lardschneider
L Zënter de Adestramënt alpin te Val mët for inò a jì cursc de furmazion tl raion da mont. Te n comunicat stampa nes ài fat al savëi che ai 24 de lugio iel finà n curs alpinistich ntegratif y de abilitazion al servisc de verdia y sucors alpin. L à fat pea 12 carabiniers de repartizions spezieles desfrëntes, che à...
De n'autra fufula y na rubaria pudëis liejer tl articul che vën ora n vënderdi ai 7 de agost.
Julia Lardschneider
06 de agost 2026
Ispezion de la Fis su La VolatA
L diretor generèl de la Copa del Mond Peter Gerdol é stat compagnà dal staff di Gregn Evenc. L é pervedù mioramenc al travert e sul portoi. La garejèdes de eles é ai 9 e 10 de jené.
L é tacà fora l scartabel con la scrita ‘work in progress’ al travert del portoi La VolatA sun Sèn Pelegrin olache ai 9 e 10 de jené del 2027 vegnarà endrezà per la quarta outa la Copa del Mond de eles de la disciplines sveltes. L Comitat de endrez defat l é do che l laora per slarièr la lèrga de travert e meter a post l portoi. Chiò en jebia ai 30 de messèl l é ruà l diretor generèl de la Copa del Mond Fis Peter Gerdol, ensema a sie colaborador Alberto Senigagliesi, per la ispezion da d’istà ...
L é tacà fora l scartabel con la scrita ‘work in progress’ al travert del portoi La VolatA sun Sèn Pelegrin olache ai 9 e 10 de jené del 2027 vegnarà endrezà per la quarta outa la Copa del Mond de eles de la disciplines sveltes. L Comitat de endrez defat l é do che l laora per slarièr la lèrga de travert e meter a post l portoi. Chiò en jebia ai 30 de messèl l é ruà l diretor generèl de la Copa del Mond Fis Peter Gerdol, ensema a sie colaborador Alberto Senigagliesi, per la ispezion da d’istà ...
06 de agost 2026
Al via »L isté ladin«
Da la Cesa de Comun
Davò ester sté metù n dubio che se ciafieie ence sto ann al organizé, ajache se stentáva a ciapé personal cualifiché assé per sté davò ai tosac, dal 6 de luglio l a podù nveze pié via ence sto ann l zneter da d’isté »Isté ladin«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davò ester sté metù n dubio che se ciafieie ence sto ann al organizé, ajache se stentáva a ciapé personal cualifiché assé per sté davò ai tosac, dal 6 de luglio l a podù nveze pié via ence sto ann l zneter da d’isté »Isté ladin«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de agost 2026
Via n Setil dëssel nascer n raion defin nuef
Per valurisé l raion via n Setil à la Lia dl Turism de Urtijëi lascià fé de plu pruiec. Śën àn cris ora chël che plej deplù
N raion cun sëuravia na bela lerch per manifestazions, ufizies y magasins per la Lia dl Turism, ufizies per la Scola de Schi, locai per l sucors sun l purtoi dla Pilat, na ustaria y sotite na garasc cun 400 plazes da lascé i auti y n zënter de mubiltà: chësc ie chël che la Lia dl Turism ulëssa realisé via n Setil a Urtijëi. N à perchël damandà a de plu architec de fé n dessëni de coche n pudëssa fé vel’ da de tel.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ...
N raion cun sëuravia na bela lerch per manifestazions, ufizies y magasins per la Lia dl Turism, ufizies per la Scola de Schi, locai per l sucors sun l purtoi dla Pilat, na ustaria y sotite na garasc cun 400 plazes da lascé i auti y n zënter de mubiltà: chësc ie chël che la Lia dl Turism ulëssa realisé via n Setil a Urtijëi. N à perchël damandà a de plu architec de fé n dessëni de coche n pudëssa fé vel’ da de tel.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ...
05 de agost 2026
Plu curta, ma garateda
Mes’ëura do, ma mpo: ala fin dla finedes ie la defileda tradiziunela “Gherdëina cun la troht” mo unida a s’l dé, do che la à manacià de tumé tl’ega
Fertuna tla desfertuna cun l tëmp a Santa Cristina n dumënia dl’ena passeda, n ucajion dl apuntamënt tradiziunel cun la trohtes y la lies dla valeda. Puech dan la cater domesdì, ëura ududa dant per l scumenciamënt dla defileda, iel unida na drëta jeta y n ova belau tëma de messëi desdì dut. Ma a Santa Cristina ne n’àn nia ulù la dé su tan aslune y bel mpont àla mo butà: da mesa la cinch ti l’àn fata a pië via. Nce duta la jënt che fova unida aposta da dlonch caprò ie ntant jita a sosta, ne ...
Fertuna tla desfertuna cun l tëmp a Santa Cristina n dumënia dl’ena passeda, n ucajion dl apuntamënt tradiziunel cun la trohtes y la lies dla valeda. Puech dan la cater domesdì, ëura ududa dant per l scumenciamënt dla defileda, iel unida na drëta jeta y n ova belau tëma de messëi desdì dut. Ma a Santa Cristina ne n’àn nia ulù la dé su tan aslune y bel mpont àla mo butà: da mesa la cinch ti l’àn fata a pië via. Nce duta la jënt che fova unida aposta da dlonch caprò ie ntant jita a sosta, ne ...
05 de agost 2026
Gregn smolinamenc te Fascia
Troes dessaté, escurscionisć bloché, refuges isolé e zenza condotes de èga e lum. Do l gran lurier te dut l raion sorassù Gardecia e Vaiolet per l Socors e i Studafech l é da fèr per poder averjer dut endodanef
Ai 2 de aost doi smolinamenc emportanc é sozedui te Fascia entorn les cater domesdì. L prum à tout ite la strèda del Pas de Sèn Pelegrin, olache la meta é vegnuda ju tal Fanch: l Socors da mont é stat chiamà per controlèr che nesciugn sie resté sot ite, e per chest la é jita benebon. L trafich é stat desvià envers l Valles, l é stat chiamà ence l jolier per n soralech geologich e i Studafech se à dat ju per vardèr de meter dut a post e poder verjer endodanef la strèda al trafich al più prest ...
Ai 2 de aost doi smolinamenc emportanc é sozedui te Fascia entorn les cater domesdì. L prum à tout ite la strèda del Pas de Sèn Pelegrin, olache la meta é vegnuda ju tal Fanch: l Socors da mont é stat chiamà per controlèr che nesciugn sie resté sot ite, e per chest la é jita benebon. L trafich é stat desvià envers l Valles, l é stat chiamà ence l jolier per n soralech geologich e i Studafech se à dat ju per vardèr de meter dut a post e poder verjer endodanef la strèda al trafich al più prest ...
05 de agost 2026
Foghe de ra Madona fate polito
Algo da precurà, ma che ‘l à da ese seguro par dute: par ra parsones, ra roba de chi outre, el bosco, ra natura
I Foghe de ra Madona i é biei par dute, par i grei e par i pize, par ra śente de Anpezo e par i foreste, ma ‘l é da i fei polito, duto ‘l à da ese seguro, no se pó brujà porcaria, che fesc dan a ‘l anbiente.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I Foghe de ra Madona i é biei par dute, par i grei e par i pize, par ra śente de Anpezo e par i foreste, ma ‘l é da i fei polito, duto ‘l à da ese seguro, no se pó brujà porcaria, che fesc dan a ‘l anbiente.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de agost 2026
Duc i jugadëures per la sajon nueva ie śën tlo
L HC Gherdëina à cun la firma sun l cuntrat da pert di jugadëures Christopher Bettega, Jan Frenademetz y Tommy Delucca njenià ca duta la scuadra per la sajon 2026/2027 tla Alps Hockey League
Ala fin de lugio àn inò scumencià a se alené sun dlacia y dan n valgun dis àn audì che n à nce duc i inuemes di jugadëures che jugherà per l HC Gherdëina tla proscima sajon dla Alps Hockey League.
Danter i jugadëures nueves iel Tobias Moroder, n jëunn de Urtijëi de 24 ani che à mparà a fé hockey te valeda. Cun 16 ani àl jugà per l prim iede tla AlpsHL, de ndut 180 juesc. Tl 2023 iel jit a jughé per l Alleghe tla Italian Hockey League. Do vester unì de reviers te Gherdëina, àl l ann passà jugà ...
Ala fin de lugio àn inò scumencià a se alené sun dlacia y dan n valgun dis àn audì che n à nce duc i inuemes di jugadëures che jugherà per l HC Gherdëina tla proscima sajon dla Alps Hockey League.
Danter i jugadëures nueves iel Tobias Moroder, n jëunn de Urtijëi de 24 ani che à mparà a fé hockey te valeda. Cun 16 ani àl jugà per l prim iede tla AlpsHL, de ndut 180 juesc. Tl 2023 iel jit a jughé per l Alleghe tla Italian Hockey League. Do vester unì de reviers te Gherdëina, àl l ann passà jugà ...
04 de agost 2026
Doi enes de scultura y reflescion
Per l otaf iede à la lia La Vëta metù a jì la Summeracademy cun n prugram ntensif de doi enes dedicà al dessëni, dala scultura tla mauta y tl lën nchin ala tecnica dl lëur cun l ghips
La otava Cademia da d'instà ie stata n suzes. Coche savon, ie chësta n mesun per artistes y artisć, scultëures, studëntes y studënc, coche nce a prufesciunisć dantaldut jëuni ma bele atifs, de pudëi se dediché defin al dessëni y la scultura.
Tres n pruzes de selezion cun valutazion dl portfolio, à vint partezipanc y partezipantes de deplù cuntesć nternaziunei abù l'ucajion de se cunfrunté cun cater artisć de Gherdëina: Gerhard Demetz, Peter Demetz, Hermann Josef Runggaldier y Aron Demetz.
...
La otava Cademia da d'instà ie stata n suzes. Coche savon, ie chësta n mesun per artistes y artisć, scultëures, studëntes y studënc, coche nce a prufesciunisć dantaldut jëuni ma bele atifs, de pudëi se dediché defin al dessëni y la scultura.
Tres n pruzes de selezion cun valutazion dl portfolio, à vint partezipanc y partezipantes de deplù cuntesć nternaziunei abù l'ucajion de se cunfrunté cun cater artisć de Gherdëina: Gerhard Demetz, Peter Demetz, Hermann Josef Runggaldier y Aron Demetz.
...
04 de agost 2026
N prim y n segondo plazamënt per Alex y Martina
N sada ai 1 de agost iel stat tla Val Senales l Alpine Sky Trail. De bon resultac per i atlec y l'atletes di Gherdëina Runners
Cun 29,5 chilometri de lunghëza y 2.119 metri de deslivel suvier, à chësta garejeda de sauté da mont su scumencià da Madonna de Senales, sautan y passan via pra la Berger Alm per ruve de viers de Kurzras y passan per la utia "Schöne Aussicht", per ruvé su ai 3.251 metri de autëza dl Iceman Ötzi Peak, sautan ju de reviers passan via l lech de Finail y i "Finailhöfe" ntëur l lech de Vernagt, per ruvé inò de reviers a Madonna de Senales. Alex Oberbacher de Urtijëi di Gherdëina Runners à venciù la ...
Cun 29,5 chilometri de lunghëza y 2.119 metri de deslivel suvier, à chësta garejeda de sauté da mont su scumencià da Madonna de Senales, sautan y passan via pra la Berger Alm per ruve de viers de Kurzras y passan per la utia "Schöne Aussicht", per ruvé su ai 3.251 metri de autëza dl Iceman Ötzi Peak, sautan ju de reviers passan via l lech de Finail y i "Finailhöfe" ntëur l lech de Vernagt, per ruvé inò de reviers a Madonna de Senales. Alex Oberbacher de Urtijëi di Gherdëina Runners à venciù la ...
04 de agost 2026
Na bela mëssa sa mont
I Jëuni de Sëlva à urganisà na mëssa sal Crist de Ciampinëi
N dumënia ai 3 de agost, dala 11 danmesdì, à l seniëur digan de Gherdëina Ivo Costanzi dit na santa mëssa sal Crist de Ciampinëi. Ancuntà se àn sun Plan de Gralba dala nuef daduman per jì deberieda pra crist.
La mëssa ie unida dit te doi rujenedes: na pert fova tudëscia, na pert fova ladina - y la ie unida acumpanieda dala meludies sunedes cun l'armonica da pert de Elena Perathoner.
Julia Lardschneider
N dumënia ai 3 de agost, dala 11 danmesdì, à l seniëur digan de Gherdëina Ivo Costanzi dit na santa mëssa sal Crist de Ciampinëi. Ancuntà se àn sun Plan de Gralba dala nuef daduman per jì deberieda pra crist.
La mëssa ie unida dit te doi rujenedes: na pert fova tudëscia, na pert fova ladina - y la ie unida acumpanieda dala meludies sunedes cun l'armonica da pert de Elena Perathoner.
Julia Lardschneider
04 de agost 2026
Imprescions del artist Fernando Brunel
Va inant la rassegna d’èrt dedichèda ai artisć ladins endrezèda da l’Union de Fascia te Tobià de Val a Vich.
En sabeda ai 24 de messèl l é stat l ultim dì de la mostra de la operes de ROTT te Tobià de Val a Vich. Na mostra che é restèda averta per n meis alalongia e che à abù n bon suzes de media e de jent, e che soraldut l’à dat l met de ge fèr cognoscer ence ai fascegn e ai ghesć l’èrt de n artist de nonzech internazionèl desche Lois Rottonara.
Ampò, la rassegna sui artisć fascegn no se ferma chiò: se jirà inant dai 8 ai 23 de aost con Imprescions, mostra personèla de Fernando Brunel, President de la ...
En sabeda ai 24 de messèl l é stat l ultim dì de la mostra de la operes de ROTT te Tobià de Val a Vich. Na mostra che é restèda averta per n meis alalongia e che à abù n bon suzes de media e de jent, e che soraldut l’à dat l met de ge fèr cognoscer ence ai fascegn e ai ghesć l’èrt de n artist de nonzech internazionèl desche Lois Rottonara.
Ampò, la rassegna sui artisć fascegn no se ferma chiò: se jirà inant dai 8 ai 23 de aost con Imprescions, mostra personèla de Fernando Brunel, President de la ...
04 de agost 2026
Siegra de S.Iaco, l invit a tourné a descurì l valour de la comunité
Festegiade ence sto ann 13 copie de spoji che a festegé plù agn de noza
L’é juda n archif ence sto ann la Siegra de S. Iaco a La Plié con en bilánz plù che positif per dute le scomenciadive metude a jì dintournvia al aspét religious de la festa. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L’é juda n archif ence sto ann la Siegra de S. Iaco a La Plié con en bilánz plù che positif per dute le scomenciadive metude a jì dintournvia al aspét religious de la festa. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
03 de agost 2026
Impresciuns dl musical "Hello?"
Dai 31 de messé ai 2 d’agost él gnü porté dant a La Ila le musical "Hello?", scrit da Barbara Rottensteiner Comploi, cun musiga de Anita Obwegs y Philipp Schörghuber. Na produziun dla Uniun Ladins Val Badia. I ves pitun n valgönes impresciuns, metüdes a desposiziun dal fotograf Gianvito Coco
Deplü podëise lí y odëi t’La Usc di Ladins di 7 d’agost.
Deplü podëise lí y odëi t’La Usc di Ladins di 7 d’agost.
03 de agost 2026
La Coprativa de Fascia ge dèsc più valor al personal
L Fassa Coop à sotescrit l nef Contrat Integratif Aziendal e l’à metù passa 217 mile euro de investiment su la persones, la formazion e la calità del lurier.
Meter al zenter la persones ajache l valor più emportant resta l capital uman. Sun chest prinzipie, che da semper caraterisea la storia de la Coprativa de Fascia, l é stat lurà n an entriech per troèr la cordanza miora e sotscriver l nef Contrat Integratif Aziendal che arà regnèda fin ai 31 de dezember del 2029.
N investiment concret su la persones
La neva cordanza perveit n emportant investiment economich per la Coprativa che à dezidù de meter a la leta passa 217 mile euro en più respet ai ...
Meter al zenter la persones ajache l valor più emportant resta l capital uman. Sun chest prinzipie, che da semper caraterisea la storia de la Coprativa de Fascia, l é stat lurà n an entriech per troèr la cordanza miora e sotscriver l nef Contrat Integratif Aziendal che arà regnèda fin ai 31 de dezember del 2029.
N investiment concret su la persones
La neva cordanza perveit n emportant investiment economich per la Coprativa che à dezidù de meter a la leta passa 217 mile euro en più respet ai ...
03 de agost 2026
Chi cazadore che vegnia da indalonśe
I archeologhe in Pra Comun, su sote el śuogo de Jou, a jaà e studià, par in saé depì de chel che suzedea inalora. Fenì de lourà sote el landro, ades se varda in śiro par ra monte, da ciatà outre luoghe da studià
I à ciatà pi de zinchemile pestuze de storia, in oto ane de laoro. Con chesto mes de luio pasà, i archeologhe i à fenì de jaà sote un sasato, un landro che ‘l é in Pra Comun, poco ignante de ruà su sul śuogo de Jou, su chel de San Vido de Cadore. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I à ciatà pi de zinchemile pestuze de storia, in oto ane de laoro. Con chesto mes de luio pasà, i archeologhe i à fenì de jaà sote un sasato, un landro che ‘l é in Pra Comun, poco ignante de ruà su sul śuogo de Jou, su chel de San Vido de Cadore. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
03 de agost 2026
Plaza da fé damat te Val d’Ana
Ultimamënter iel unì metù su te Val d’Ana, ulache l fova la plaza da fé damat, doi de majera tofles che spiega l pont de ududa di patrons de ciuldì che la plaza ie unida tëuta demez. Nce sun i social media iel unì scrit velch n chësc cont. Coche reprejentanc dl Chemun de Urtijëi ulessans n curt tò posizion y spieghé la cuestion. (Per l Chemun de Urtijëi, la frazions dla Lista Unica y dla SVP)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
02 de agost 2026
L Canticum à enlumenà la Pieif
L maester Ilario Defrancesco coi ciantores del Ensemble da Moena porta sie nef projet te desvalives conzerc te Fascia e Fiem. Gran suzes a Sèn Jan.
L à inom »Lux Aeterna« l program che Ilario Defrancesco del Gide da Moena à enjignà per chest istà. Do »Alfa e Omega«, »Il Cantico della natura«, »Fra cieli e terre« e »Suoni sospesi« di egn passé, ence chest an l Maester ge à metù dant na neva endesfida a si ciantores. I zirca 40 componenc del Ensemble, anter chisc n bon pec de joegn, no i à demò cognù emparèr 15 cianties te na dejina de lengac desferenc, ma ence doventèr ejempies vivenc per na picola lezion che l maester Defrancesco à enterzà ...
L à inom »Lux Aeterna« l program che Ilario Defrancesco del Gide da Moena à enjignà per chest istà. Do »Alfa e Omega«, »Il Cantico della natura«, »Fra cieli e terre« e »Suoni sospesi« di egn passé, ence chest an l Maester ge à metù dant na neva endesfida a si ciantores. I zirca 40 componenc del Ensemble, anter chisc n bon pec de joegn, no i à demò cognù emparèr 15 cianties te na dejina de lengac desferenc, ma ence doventèr ejempies vivenc per na picola lezion che l maester Defrancesco à enterzà ...
02 de agost 2026
Giourì l cantier nte Freine. Ciámp ndavò a dispojizion ntel 2028
I é piei via i laour finanzie con en milion dal Fond Comuns de Confin per refé i locai da se mudé. N previjion ence n bar e n’infermeria
Nchëstadì la firma »Terna Costruzioni« l’a scomencé i laour per la sistemazion de le nfrastruture de servisc al ciámp de balon de Freine. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Nchëstadì la firma »Terna Costruzioni« l’a scomencé i laour per la sistemazion de le nfrastruture de servisc al ciámp de balon de Freine. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
