07 de agost 2026
Consei General: interogazions su sanità, sozièl e frabicac
L Procurador e i Conseieres de procura ge à responet a la conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian. Armando Mich va te Consei de procura e te la mendranza UAL al post de Riccardo Donei va ite Chiara Detomas.
La se à avert con la sostituzion del conseier de la Neva UAL Riccardo Donei la sentèda del Consei del Comun General de en jebia ai 30 de messèl. Al post de Donei, che aea dat ju la demiscions, l é stat tout ite Chiara Detomas con n bel benvegnù da man de la presidenta del Consei Tea Dezulian e l batiman de duc. I 22 conseieres prejenc à dapò tout dant la trei interogazions prejentèdes da la Conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian su la Cèsa de la Comunanza, la caserma Vittorio Veneto e la ...
La se à avert con la sostituzion del conseier de la Neva UAL Riccardo Donei la sentèda del Consei del Comun General de en jebia ai 30 de messèl. Al post de Donei, che aea dat ju la demiscions, l é stat tout ite Chiara Detomas con n bel benvegnù da man de la presidenta del Consei Tea Dezulian e l batiman de duc. I 22 conseieres prejenc à dapò tout dant la trei interogazions prejentèdes da la Conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian su la Cèsa de la Comunanza, la caserma Vittorio Veneto e la ...
07 de agost 2026
Na dunfierta per i mëndri y la mëndres
La Scola de Schi de Sëlva à la sajon passeda vendù n calënder. Na bela soma ie unida data n benefizienza
Tla sajon 2025/26 à la Scola de Schi vendù n calënder cun fotografies. Gran pert dla soma che ie unida trata ite, plu avisa la soma de 2.660 euro, ti ie unida sëurandata ala Lia Peter Pan, na lia che sustën mutons y mutans che ie amalei:des de crëibes - deberieda cun si families.
USC/JL
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc.
Tla sajon 2025/26 à la Scola de Schi vendù n calënder cun fotografies. Gran pert dla soma che ie unida trata ite, plu avisa la soma de 2.660 euro, ti ie unida sëurandata ala Lia Peter Pan, na lia che sustën mutons y mutans che ie amalei:des de crëibes - deberieda cun si families.
USC/JL
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc.
07 de agost 2026
"Ne pensan nia che l pudëssa unì mo piec"
Son stata pra la utia de Stevia y é rujenà cun l'osta dla utia n con' dl lëuf y dla situazion dla biesces che ie cassù sun pastura
"Uni ann iela piecia", ie la prima paroles che la osta dla utia Stevia, Margareth, me à cuntà n dumënia dl'ena passeda, canche son jita su pra utia, nia mé per l bel de pudëi jì iló su, ma per ti damandé ciuna che ie la situazion atuela dl lëuf cassù.
"Ne se paron nia plu", me àla cuntà y n udova propi l desplajëi te si uedli. "L ie dut ntëur rie, uni ann vëniel piec y uni ann scumëncia l lëuf a zaré la biesces plu abenëura".
Julia Lardschneider
Deplù de cie che nes à cuntà l'osta Margareth, ...
"Uni ann iela piecia", ie la prima paroles che la osta dla utia Stevia, Margareth, me à cuntà n dumënia dl'ena passeda, canche son jita su pra utia, nia mé per l bel de pudëi jì iló su, ma per ti damandé ciuna che ie la situazion atuela dl lëuf cassù.
"Ne se paron nia plu", me àla cuntà y n udova propi l desplajëi te si uedli. "L ie dut ntëur rie, uni ann vëniel piec y uni ann scumëncia l lëuf a zaré la biesces plu abenëura".
Julia Lardschneider
Deplù de cie che nes à cuntà l'osta Margareth, ...
07 de agost 2026
Troes da mont: coluna politica?
Na proponeta su la manutenzion di troes da man de la SAT portèda te Consei provinzièl da Guglielmi à soscedà reazions fortes. La resposta de la SAT: enveze che cuses zenza fondament serf na reflescion globala e costrutiva.
L é vegnù fora n biteboi en jebia ai 30 de messèl tel Consei provinzièl te la discuscion del dessegn de lege sul assestament del bilanz de previjion PAT. L conseier de Fassa Guglielmi, che l fèsc pèrt de la maoranza, à fat na proponeta de orden del dì che, descheche l à dit, no la era stata portèda dant te la discuscion generala, e che à abù parer a favor del assessor al turism Failoni.
La SAT no rencura i troes, ge dijon chiò publicamenter che la fae chel che la cogn fèr senó podon ence ge dèr ...
L é vegnù fora n biteboi en jebia ai 30 de messèl tel Consei provinzièl te la discuscion del dessegn de lege sul assestament del bilanz de previjion PAT. L conseier de Fassa Guglielmi, che l fèsc pèrt de la maoranza, à fat na proponeta de orden del dì che, descheche l à dit, no la era stata portèda dant te la discuscion generala, e che à abù parer a favor del assessor al turism Failoni.
La SAT no rencura i troes, ge dijon chiò publicamenter che la fae chel che la cogn fèr senó podon ence ge dèr ...
07 de agost 2026
I à lascià ju n pëis
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se à ancuntà n mierculdi ai 29 de juni. Ntan la senteda se tratòvela dl daunì de chësta legislatura y nce dla coalizion danter la Lista Unica y la SVP
Duc i dejedot cunselieres fova prejënc n mierculdi dl’ena passeda pra la senteda de Cunsëi de Chemun. La SVP se ova damandà de pudëi lité y dé pro n prugram de coalizion, te chël che n s’la fej ora de ce viers che n uel jì y ciun pruiec che à mpurtanza y che dëssa unì realisei ti proscims trëi ani y mez. Chësc nce davia che tl’ultima enes fòvel stat vel’ discuscion y minonghes desfrëntes da pert di reprejentanc dla Lista Unica y dla SVP n cont dla cuestion sce l ie drët o no fé de plu plazes da ...
Duc i dejedot cunselieres fova prejënc n mierculdi dl’ena passeda pra la senteda de Cunsëi de Chemun. La SVP se ova damandà de pudëi lité y dé pro n prugram de coalizion, te chël che n s’la fej ora de ce viers che n uel jì y ciun pruiec che à mpurtanza y che dëssa unì realisei ti proscims trëi ani y mez. Chësc nce davia che tl’ultima enes fòvel stat vel’ discuscion y minonghes desfrëntes da pert di reprejentanc dla Lista Unica y dla SVP n cont dla cuestion sce l ie drët o no fé de plu plazes da ...
07 de agost 2026
Dancà y da na pert
On rujenà cun Renè Venturini, latin-american che viv a Urtijëi
Posses’a te prejenté n curt?
Son Renè Venturini, vive a Urti-jëi, ma son nasciù tl Honduras. Nchin tla terza scola mesana éi vivù a El Salvador, perchël me sënti belau plu da iló.
Co iela pa suzeduda che te ies ruvà tla Talia?
Dl 1979 sons mucià tla Talia. El Salvador ne fova nia plu segur, l fova viera danter l militer che univa sustenì dal USA y la guerrilla de man ciancia, la FMLN. N curt: la populazion stritova contra l stat. Mi mami fova bele n diesc ani dant ruveda ca tla Talia, ...
Posses’a te prejenté n curt?
Son Renè Venturini, vive a Urti-jëi, ma son nasciù tl Honduras. Nchin tla terza scola mesana éi vivù a El Salvador, perchël me sënti belau plu da iló.
Co iela pa suzeduda che te ies ruvà tla Talia?
Dl 1979 sons mucià tla Talia. El Salvador ne fova nia plu segur, l fova viera danter l militer che univa sustenì dal USA y la guerrilla de man ciancia, la FMLN. N curt: la populazion stritova contra l stat. Mi mami fova bele n diesc ani dant ruveda ca tla Talia, ...
06 de agost 2026
Por na neuropsicologia che baia ince ladin
Bryan Bertoldi s’á dé jö te süa inrescida cun l’adoranza dl ladin tla valutaziun cognitiva cun la finalité da porté la diagnostica neuropsicologica n vare plü inant
Podëi baié le lingaz dla uma canche ara vá de valuté abilités cognitives por identifiché adora assá maraties neurodegeneratives é de gran importanza. Bryan Bertoldi (30 agn) de Badia é laureé te psicologia pro l’Université de Milano-Bicocca y é dötaorela praticant volontar pro le Sorvisc Psicologich dl Ospedal a Balsan. Sciöche laur por stlü jö süa formaziun spezialistica te Neuropsicologia s’ál dé jö cun la locia linguistica tla diagnostica neuropsicologica tres n laur de inrescida.
Sciöche ran ...
Podëi baié le lingaz dla uma canche ara vá de valuté abilités cognitives por identifiché adora assá maraties neurodegeneratives é de gran importanza. Bryan Bertoldi (30 agn) de Badia é laureé te psicologia pro l’Université de Milano-Bicocca y é dötaorela praticant volontar pro le Sorvisc Psicologich dl Ospedal a Balsan. Sciöche laur por stlü jö süa formaziun spezialistica te Neuropsicologia s’ál dé jö cun la locia linguistica tla diagnostica neuropsicologica tres n laur de inrescida.
Sciöche ran ...
06 de agost 2026
L é ruà a piz la strèda da rodes e pedonèla
En jebia ai 30 de messèl l é stat inaugurà l toch che mencèa da Fontanac en ite. N’opera spetèda da beleche 30 egn.
Apuntament da les 8 da doman de en jebia ai 30 de messèl. Na data emportanta per Fascia ajache zacan, e se pel ben l dir, l é ruà a compiment la strèda da rodes e pedonèla de Fascia. Na infrastrutura che la val speta da beleche 30 egn ajache l prum toch a Soraga l é stat fat jà i prumes egn del doimile.
Per chesta ocajion l é ruà da Trent su l president de la Provinzia Maurizio Fugatti con dirigenc e enjegneres. N picol moment ofizièl ajache en chel medemo dì te Consei provinzièl l ...
Apuntament da les 8 da doman de en jebia ai 30 de messèl. Na data emportanta per Fascia ajache zacan, e se pel ben l dir, l é ruà a compiment la strèda da rodes e pedonèla de Fascia. Na infrastrutura che la val speta da beleche 30 egn ajache l prum toch a Soraga l é stat fat jà i prumes egn del doimile.
Per chesta ocajion l é ruà da Trent su l president de la Provinzia Maurizio Fugatti con dirigenc e enjegneres. N picol moment ofizièl ajache en chel medemo dì te Consei provinzièl l ...
06 de agost 2026
N curs de furmazion y ladraries
La nuviteies di ntevënc di carabiniers de Gherdëina
L Zënter de Adestramënt alpin te Val mët for inò a jì cursc de furmazion tl raion da mont. Te n comunicat stampa nes ài fat al savëi che ai 24 de lugio iel finà n curs alpinistich ntegratif y de abilitazion al servisc de verdia y sucors alpin. L à fat pea 12 carabiniers de repartizions spezieles desfrëntes, che à...
De n'autra fufula y na rubaria pudëis liejer tl articul che vën ora n vënderdi ai 7 de agost.
Julia Lardschneider
L Zënter de Adestramënt alpin te Val mët for inò a jì cursc de furmazion tl raion da mont. Te n comunicat stampa nes ài fat al savëi che ai 24 de lugio iel finà n curs alpinistich ntegratif y de abilitazion al servisc de verdia y sucors alpin. L à fat pea 12 carabiniers de repartizions spezieles desfrëntes, che à...
De n'autra fufula y na rubaria pudëis liejer tl articul che vën ora n vënderdi ai 7 de agost.
Julia Lardschneider
06 de agost 2026
Ispezion de la Fis su La VolatA
L diretor generèl de la Copa del Mond Peter Gerdol é stat compagnà dal staff di Gregn Evenc. L é pervedù mioramenc al travert e sul portoi. La garejèdes de eles é ai 9 e 10 de jené.
L é tacà fora l scartabel con la scrita ‘work in progress’ al travert del portoi La VolatA sun Sèn Pelegrin olache ai 9 e 10 de jené del 2027 vegnarà endrezà per la quarta outa la Copa del Mond de eles de la disciplines sveltes. L Comitat de endrez defat l é do che l laora per slarièr la lèrga de travert e meter a post l portoi. Chiò en jebia ai 30 de messèl l é ruà l diretor generèl de la Copa del Mond Fis Peter Gerdol, ensema a sie colaborador Alberto Senigagliesi, per la ispezion da d’istà ...
L é tacà fora l scartabel con la scrita ‘work in progress’ al travert del portoi La VolatA sun Sèn Pelegrin olache ai 9 e 10 de jené del 2027 vegnarà endrezà per la quarta outa la Copa del Mond de eles de la disciplines sveltes. L Comitat de endrez defat l é do che l laora per slarièr la lèrga de travert e meter a post l portoi. Chiò en jebia ai 30 de messèl l é ruà l diretor generèl de la Copa del Mond Fis Peter Gerdol, ensema a sie colaborador Alberto Senigagliesi, per la ispezion da d’istà ...
06 de agost 2026
Al via »L isté ladin«
Da la Cesa de Comun
Davò ester sté metù n dubio che se ciafieie ence sto ann al organizé, ajache se stentáva a ciapé personal cualifiché assé per sté davò ai tosac, dal 6 de luglio l a podù nveze pié via ence sto ann l zneter da d’isté »Isté ladin«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davò ester sté metù n dubio che se ciafieie ence sto ann al organizé, ajache se stentáva a ciapé personal cualifiché assé per sté davò ai tosac, dal 6 de luglio l a podù nveze pié via ence sto ann l zneter da d’isté »Isté ladin«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de agost 2026
Via n Setil dëssel nascer n raion defin nuef
Per valurisé l raion via n Setil à la Lia dl Turism de Urtijëi lascià fé de plu pruiec. Śën àn cris ora chël che plej deplù
N raion cun sëuravia na bela lerch per manifestazions, ufizies y magasins per la Lia dl Turism, ufizies per la Scola de Schi, locai per l sucors sun l purtoi dla Pilat, na ustaria y sotite na garasc cun 400 plazes da lascé i auti y n zënter de mubiltà: chësc ie chël che la Lia dl Turism ulëssa realisé via n Setil a Urtijëi. N à perchël damandà a de plu architec de fé n dessëni de coche n pudëssa fé vel’ da de tel.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ...
N raion cun sëuravia na bela lerch per manifestazions, ufizies y magasins per la Lia dl Turism, ufizies per la Scola de Schi, locai per l sucors sun l purtoi dla Pilat, na ustaria y sotite na garasc cun 400 plazes da lascé i auti y n zënter de mubiltà: chësc ie chël che la Lia dl Turism ulëssa realisé via n Setil a Urtijëi. N à perchël damandà a de plu architec de fé n dessëni de coche n pudëssa fé vel’ da de tel.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ...
05 de agost 2026
Plu curta, ma garateda
Mes’ëura do, ma mpo: ala fin dla finedes ie la defileda tradiziunela “Gherdëina cun la troht” mo unida a s’l dé, do che la à manacià de tumé tl’ega
Fertuna tla desfertuna cun l tëmp a Santa Cristina n dumënia dl’ena passeda, n ucajion dl apuntamënt tradiziunel cun la trohtes y la lies dla valeda. Puech dan la cater domesdì, ëura ududa dant per l scumenciamënt dla defileda, iel unida na drëta jeta y n ova belau tëma de messëi desdì dut. Ma a Santa Cristina ne n’àn nia ulù la dé su tan aslune y bel mpont àla mo butà: da mesa la cinch ti l’àn fata a pië via. Nce duta la jënt che fova unida aposta da dlonch caprò ie ntant jita a sosta, ne ...
Fertuna tla desfertuna cun l tëmp a Santa Cristina n dumënia dl’ena passeda, n ucajion dl apuntamënt tradiziunel cun la trohtes y la lies dla valeda. Puech dan la cater domesdì, ëura ududa dant per l scumenciamënt dla defileda, iel unida na drëta jeta y n ova belau tëma de messëi desdì dut. Ma a Santa Cristina ne n’àn nia ulù la dé su tan aslune y bel mpont àla mo butà: da mesa la cinch ti l’àn fata a pië via. Nce duta la jënt che fova unida aposta da dlonch caprò ie ntant jita a sosta, ne ...
05 de agost 2026
Gregn smolinamenc te Fascia
Troes dessaté, escurscionisć bloché, refuges isolé e zenza condotes de èga e lum. Do l gran lurier te dut l raion sorassù Gardecia e Vaiolet per l Socors e i Studafech l é da fèr per poder averjer dut endodanef
Ai 2 de aost doi smolinamenc emportanc é sozedui te Fascia entorn les cater domesdì. L prum à tout ite la strèda del Pas de Sèn Pelegrin, olache la meta é vegnuda ju tal Fanch: l Socors da mont é stat chiamà per controlèr che nesciugn sie resté sot ite, e per chest la é jita benebon. L trafich é stat desvià envers l Valles, l é stat chiamà ence l jolier per n soralech geologich e i Studafech se à dat ju per vardèr de meter dut a post e poder verjer endodanef la strèda al trafich al più prest ...
Ai 2 de aost doi smolinamenc emportanc é sozedui te Fascia entorn les cater domesdì. L prum à tout ite la strèda del Pas de Sèn Pelegrin, olache la meta é vegnuda ju tal Fanch: l Socors da mont é stat chiamà per controlèr che nesciugn sie resté sot ite, e per chest la é jita benebon. L trafich é stat desvià envers l Valles, l é stat chiamà ence l jolier per n soralech geologich e i Studafech se à dat ju per vardèr de meter dut a post e poder verjer endodanef la strèda al trafich al più prest ...
05 de agost 2026
Foghe de ra Madona fate polito
Algo da precurà, ma che ‘l à da ese seguro par dute: par ra parsones, ra roba de chi outre, el bosco, ra natura
I Foghe de ra Madona i é biei par dute, par i grei e par i pize, par ra śente de Anpezo e par i foreste, ma ‘l é da i fei polito, duto ‘l à da ese seguro, no se pó brujà porcaria, che fesc dan a ‘l anbiente.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I Foghe de ra Madona i é biei par dute, par i grei e par i pize, par ra śente de Anpezo e par i foreste, ma ‘l é da i fei polito, duto ‘l à da ese seguro, no se pó brujà porcaria, che fesc dan a ‘l anbiente.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de agost 2026
Duc i jugadëures per la sajon nueva ie śën tlo
L HC Gherdëina à cun la firma sun l cuntrat da pert di jugadëures Christopher Bettega, Jan Frenademetz y Tommy Delucca njenià ca duta la scuadra per la sajon 2026/2027 tla Alps Hockey League
Ala fin de lugio àn inò scumencià a se alené sun dlacia y dan n valgun dis àn audì che n à nce duc i inuemes di jugadëures che jugherà per l HC Gherdëina tla proscima sajon dla Alps Hockey League.
Danter i jugadëures nueves iel Tobias Moroder, n jëunn de Urtijëi de 24 ani che à mparà a fé hockey te valeda. Cun 16 ani àl jugà per l prim iede tla AlpsHL, de ndut 180 juesc. Tl 2023 iel jit a jughé per l Alleghe tla Italian Hockey League. Do vester unì de reviers te Gherdëina, àl l ann passà jugà ...
Ala fin de lugio àn inò scumencià a se alené sun dlacia y dan n valgun dis àn audì che n à nce duc i inuemes di jugadëures che jugherà per l HC Gherdëina tla proscima sajon dla Alps Hockey League.
Danter i jugadëures nueves iel Tobias Moroder, n jëunn de Urtijëi de 24 ani che à mparà a fé hockey te valeda. Cun 16 ani àl jugà per l prim iede tla AlpsHL, de ndut 180 juesc. Tl 2023 iel jit a jughé per l Alleghe tla Italian Hockey League. Do vester unì de reviers te Gherdëina, àl l ann passà jugà ...
04 de agost 2026
Doi enes de scultura y reflescion
Per l otaf iede à la lia La Vëta metù a jì la Summeracademy cun n prugram ntensif de doi enes dedicà al dessëni, dala scultura tla mauta y tl lën nchin ala tecnica dl lëur cun l ghips
La otava Cademia da d'instà ie stata n suzes. Coche savon, ie chësta n mesun per artistes y artisć, scultëures, studëntes y studënc, coche nce a prufesciunisć dantaldut jëuni ma bele atifs, de pudëi se dediché defin al dessëni y la scultura.
Tres n pruzes de selezion cun valutazion dl portfolio, à vint partezipanc y partezipantes de deplù cuntesć nternaziunei abù l'ucajion de se cunfrunté cun cater artisć de Gherdëina: Gerhard Demetz, Peter Demetz, Hermann Josef Runggaldier y Aron Demetz.
...
La otava Cademia da d'instà ie stata n suzes. Coche savon, ie chësta n mesun per artistes y artisć, scultëures, studëntes y studënc, coche nce a prufesciunisć dantaldut jëuni ma bele atifs, de pudëi se dediché defin al dessëni y la scultura.
Tres n pruzes de selezion cun valutazion dl portfolio, à vint partezipanc y partezipantes de deplù cuntesć nternaziunei abù l'ucajion de se cunfrunté cun cater artisć de Gherdëina: Gerhard Demetz, Peter Demetz, Hermann Josef Runggaldier y Aron Demetz.
...
04 de agost 2026
N prim y n segondo plazamënt per Alex y Martina
N sada ai 1 de agost iel stat tla Val Senales l Alpine Sky Trail. De bon resultac per i atlec y l'atletes di Gherdëina Runners
Cun 29,5 chilometri de lunghëza y 2.119 metri de deslivel suvier, à chësta garejeda de sauté da mont su scumencià da Madonna de Senales, sautan y passan via pra la Berger Alm per ruve de viers de Kurzras y passan per la utia "Schöne Aussicht", per ruvé su ai 3.251 metri de autëza dl Iceman Ötzi Peak, sautan ju de reviers passan via l lech de Finail y i "Finailhöfe" ntëur l lech de Vernagt, per ruvé inò de reviers a Madonna de Senales. Alex Oberbacher de Urtijëi di Gherdëina Runners à venciù la ...
Cun 29,5 chilometri de lunghëza y 2.119 metri de deslivel suvier, à chësta garejeda de sauté da mont su scumencià da Madonna de Senales, sautan y passan via pra la Berger Alm per ruve de viers de Kurzras y passan per la utia "Schöne Aussicht", per ruvé su ai 3.251 metri de autëza dl Iceman Ötzi Peak, sautan ju de reviers passan via l lech de Finail y i "Finailhöfe" ntëur l lech de Vernagt, per ruvé inò de reviers a Madonna de Senales. Alex Oberbacher de Urtijëi di Gherdëina Runners à venciù la ...
