23 de mei 2026
Per Fascia sanità de serie B?
Na interogazion manèda ite al Consei General da la conseiera Mirella Florian domana se l CGF sà che la Provinzià à arbassà l livel de la Cèsa de la Comunanza de Fascia, inaudèda acà doi meisc.
L stravardament di teritories da mont e la desvalivanza de tratament anter la valèdes l é i argomenc metui dant te la interogazion, con resposta scrita e a ousc, che la conseiera Mirella Florian à manà ite ai 13 de mé a la presidenta del Consei General Tea Dezulian e al procurador Edoardo Felicetti.
Florian, che raprejenta l Comun de Sèn Jan tel Consei del CGF e la fèsc pèrt del Grop Mescedà, l'à manà ite la interogazion do aer vedù te la delibera de la Provinzia proponeta dal assessor Mario ...
L stravardament di teritories da mont e la desvalivanza de tratament anter la valèdes l é i argomenc metui dant te la interogazion, con resposta scrita e a ousc, che la conseiera Mirella Florian à manà ite ai 13 de mé a la presidenta del Consei General Tea Dezulian e al procurador Edoardo Felicetti.
Florian, che raprejenta l Comun de Sèn Jan tel Consei del CGF e la fèsc pèrt del Grop Mescedà, l'à manà ite la interogazion do aer vedù te la delibera de la Provinzia proponeta dal assessor Mario ...
23 de mei 2026
N pont per man contra l Predaia
L Fascia Balon se porta a ciasa n pont da la Val de Non aldò del resultat de parità contra l Predaia. Tommaso Zulian de Lilo à segnà doi goi e Gabriele Rasom de Rajum à salvà l resultat de parità con na bela parada.En domenia da mese le 4 l'ultima partida de campionat la é contra la Bassa Anaunia al Cotura, olache sarà ence la festa de fin sajon.Podede lejer dut, con resultac de le squadre mendre e classifica, su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o ...
23 de mei 2026
»Ad multos annos« Scora de Musiga Val Badia
En chësc ann á la Scora de Musiga Val Badia festejé mez secul de vita
Por la festa de iubilé dan otedé él gnü cianté, soné y recordé i pioniers che ti á dé le via ala formaziun musicala tla Val Badia. »Ad multos annos!« él gnü audé sön palch dl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, en sabeda ai 16 de ma.
En gaujiun dl iubilé de 50 agn dla Scora de Musiga Val Badia s’ál desfiré n conzert particolar che á invié adalerch autorités comunales y provinziales, presidënc de uniuns locales, direturs scolastics, surastanc de istituziuns, ispeturs, maestri de musiga da sëgn y ...
Por la festa de iubilé dan otedé él gnü cianté, soné y recordé i pioniers che ti á dé le via ala formaziun musicala tla Val Badia. »Ad multos annos!« él gnü audé sön palch dl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, en sabeda ai 16 de ma.
En gaujiun dl iubilé de 50 agn dla Scora de Musiga Val Badia s’ál desfiré n conzert particolar che á invié adalerch autorités comunales y provinziales, presidënc de uniuns locales, direturs scolastics, surastanc de istituziuns, ispeturs, maestri de musiga da sëgn y ...
23 de mei 2026
Cumplimënc a vo per vosc mpëni y lezitënza
I Destudafuech de Santa Cristina à festejà San Flurian y unerà i uemes che ie bele da trueps ani incà pra la grupa
N vënderdi, ai 1. de mei à i Destudafuech de Santa Cristina pudù festejé l sant patron San Flurian. Do la santa Mëssa tenida da sn. pluan Raimund Perathoner y suneda dala Mujiga de Santa Cristina iel unì fat la benediscion de duc i auti sun plaza de chemun.
Per i Destudafuech de S. Cristina, l cumandant Lukas Goller
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
N vënderdi, ai 1. de mei à i Destudafuech de Santa Cristina pudù festejé l sant patron San Flurian. Do la santa Mëssa tenida da sn. pluan Raimund Perathoner y suneda dala Mujiga de Santa Cristina iel unì fat la benediscion de duc i auti sun plaza de chemun.
Per i Destudafuech de S. Cristina, l cumandant Lukas Goller
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
23 de mei 2026
Dolomites beles e delicates
Doi dis de studio, con el Cai, su ra roes, ra boes, ra fraines de ancuoi e de agnere, fora par ra val de ra Boite. No se pó ese segure del duto, ma se pó fei demanco de fabricà daparduto
D’istade del 2025 ‘l é stà pi de un zavario, par ruà in Anpezo, a pasà sul stradon 51 de Alemagna, da vegnì inze dal Cadore, par ra roes che vegnia śo da ra crodes: ignante da ‘l Antelou, ves Cianzia, inze ‘l Comun de Borcia; dapò al Ru del Venco, su chel de San Vido, alolo ignante de Dogana Vecia, co ra roa da ra Croda Marcora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
D’istade del 2025 ‘l é stà pi de un zavario, par ruà in Anpezo, a pasà sul stradon 51 de Alemagna, da vegnì inze dal Cadore, par ra roes che vegnia śo da ra crodes: ignante da ‘l Antelou, ves Cianzia, inze ‘l Comun de Borcia; dapò al Ru del Venco, su chel de San Vido, alolo ignante de Dogana Vecia, co ra roa da ra Croda Marcora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de mei 2026
I scolees de Poza en vijita a La Usc
I bec e la bezes de la quintes A e B de la populèra é rué con sia ensegnantes a cognoscer la redazion, e i à ence scrit vèlch articol.
Canche i scolees de la scoles de Fascia vegn te redazion de La Usc l é semper n arichiment, per ic ma ence per nos giornalistes che se n fajon marevea de la viveza, de la gaissa e del enteres che i desmostra per nosc lurier e per l sfoi ladin. En jebia ai 14 e en vender ai 15 de mé l é ruà te Ciasa de la Moniaria i scolees de la clasc quinta populèra de Poza, spartii te doi gropes, compagné da la maestra Claudia Costa e en vender ence da la maestra Anna Barbolini.
Prum de dut l é da ge dèr merit ...
Canche i scolees de la scoles de Fascia vegn te redazion de La Usc l é semper n arichiment, per ic ma ence per nos giornalistes che se n fajon marevea de la viveza, de la gaissa e del enteres che i desmostra per nosc lurier e per l sfoi ladin. En jebia ai 14 e en vender ai 15 de mé l é ruà te Ciasa de la Moniaria i scolees de la clasc quinta populèra de Poza, spartii te doi gropes, compagné da la maestra Claudia Costa e en vender ence da la maestra Anna Barbolini.
Prum de dut l é da ge dèr merit ...
22 de mei 2026
N Consei provinzièl per ladins, mochegn e zimbres
Te la sentèda spezièla che vegn metuda a jir vigni an a Trent, l president del Consei Soini à metù dant l valor de la comunanzes linguistiches per l'autonomia.
Ai 14 de mé se à binà per la terza outa l Consei provinzièl de Trent dedicà a ladins, mochegn e zimbres che l'Autorità per la mendranzes linguistiches, con la president fascèna Katia Vasselai, aea proponet de fèr n'outa al an e che l Consei à tout su: na ocajion olache Consei e Autorità se confronta sui temes de la trei comunanzes recognosciudes tel Trentin e lita su intervenc spezifics per l stravardament di deric e la valorisazion linguistica e culturala de chisc fondamenc de ...
Ai 14 de mé se à binà per la terza outa l Consei provinzièl de Trent dedicà a ladins, mochegn e zimbres che l'Autorità per la mendranzes linguistiches, con la president fascèna Katia Vasselai, aea proponet de fèr n'outa al an e che l Consei à tout su: na ocajion olache Consei e Autorità se confronta sui temes de la trei comunanzes recognosciudes tel Trentin e lita su intervenc spezifics per l stravardament di deric e la valorisazion linguistica e culturala de chisc fondamenc de ...
22 de mei 2026
I capifech à lità i neves Comitac ASUC
En sabeda ai 16 de mé l é stat la litazions de la Frazions de Penìa e Gries e en domenia ai 17 cheles de la Frazion de Poza.
No l é stat de gregn mudamenc ti componenc de la trei aministrazions ASUC de val renovèdes te la ultima fin de setemèna. Duc i resultac, con l numer de stimes é publiché su La Usc stampèda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
No l é stat de gregn mudamenc ti componenc de la trei aministrazions ASUC de val renovèdes te la ultima fin de setemèna. Duc i resultac, con l numer de stimes é publiché su La Usc stampèda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
22 de mei 2026
Chësta fova la sajon dl FC Gherdëina tla Ezelënza
L FC Gherdëina toma, do na sajon tl campiunat de Ezelënza, inò ju tla liga provinziela. N sada de chëst'ena passeda àn finà via la sajon cun na festa. On ulù s'la ciaculé cun Peter Rabanser, presidënt dl club y Renè Rella, trainer dla prima scuadra
Dan dodesc mënsc iel suzedù chël che povester deguni ne se ëssa aspità. L FC Gherdëina, che fova permò tl 2022 ruvà su tla prima categuria y l ann do, tl 2023, tla Prumozion, ova tres chël che n fova ruvei segondi pudù se bater cun i segondi dl Trentin. Chësc juech òven venciù y n pudova nscila fé mo n var plu insù, te na liga ulache deguna scuadra de Gherdëina ne fova mei stata. Śën, dodesc mënsc do, àn udù che l var fova povester propi massa grant. Ma, uni bedaia à doi pertes y sce da ...
Dan dodesc mënsc iel suzedù chël che povester deguni ne se ëssa aspità. L FC Gherdëina, che fova permò tl 2022 ruvà su tla prima categuria y l ann do, tl 2023, tla Prumozion, ova tres chël che n fova ruvei segondi pudù se bater cun i segondi dl Trentin. Chësc juech òven venciù y n pudova nscila fé mo n var plu insù, te na liga ulache deguna scuadra de Gherdëina ne fova mei stata. Śën, dodesc mënsc do, àn udù che l var fova povester propi massa grant. Ma, uni bedaia à doi pertes y sce da ...
22 de mei 2026
Danterëures a scuté su stories sun l'ega
Dal Bodensee al festival dl'ega de Persenon: on rujenà cun la autëura Nadia Rungger che à ultimamënter fat pea pra de plu scumenciadives letereres tl Südtirol y oradecà
Pec letereres te trëi rujenedes - talian, tudësch y monce ladin - che conta dl’ega, dl mer y di ruves ie stac i prutagonisć ai prims de mei sun l Bodensee de na scumenciadiva particulera. A Bregenz à n valgun scritëures dla Lia di Autores dl Südtirol pudù liejer dant sun na berca. L à nce fat pea autores di Paejes Tudësc y dl’Austria. Nce doi artistes de Gherdëina à tëut pert pra chësta manifestazion leterera sun l’ega: Irene Moroder de Urtijëi y Nadia Rungger de Puntives.
“L fova na beliscima ...
Pec letereres te trëi rujenedes - talian, tudësch y monce ladin - che conta dl’ega, dl mer y di ruves ie stac i prutagonisć ai prims de mei sun l Bodensee de na scumenciadiva particulera. A Bregenz à n valgun scritëures dla Lia di Autores dl Südtirol pudù liejer dant sun na berca. L à nce fat pea autores di Paejes Tudësc y dl’Austria. Nce doi artistes de Gherdëina à tëut pert pra chësta manifestazion leterera sun l’ega: Irene Moroder de Urtijëi y Nadia Rungger de Puntives.
“L fova na beliscima ...
22 de mei 2026
Sies dejeneies de teater
Sessant'ani de storia per la lia culturela, che à sun l program n ann rich de atività propi per la ucajion. N l fin dl'ena dan doi enes àn nce fat la jita da d'ansciuda, y chël te na destinazion mpue “alternativa”
Na lia viva y dinamica: de chësc rejona l presidënt Igor Demetz cun stolz. La Lia dl Teater de Sëlva cumplësc chëst ann sessant'ani, y nce sce la gran festa sarà d'autonn, àn bele scumencià a festejé mpue. Per l iubileum uelen avëi n ann mpue plu atif che scenó: de merz iesen bele jic cun i schi, dan doi enes àn fat la jita da d'ansciuda, de juni o de setëmber jiràn sa mont de gra ala urganisazion de Wolfi Mussner, d'autonn saràl sambën da pudëi jì a ti cialé al gran teater tradiziunel y de ...
Na lia viva y dinamica: de chësc rejona l presidënt Igor Demetz cun stolz. La Lia dl Teater de Sëlva cumplësc chëst ann sessant'ani, y nce sce la gran festa sarà d'autonn, àn bele scumencià a festejé mpue. Per l iubileum uelen avëi n ann mpue plu atif che scenó: de merz iesen bele jic cun i schi, dan doi enes àn fat la jita da d'ansciuda, de juni o de setëmber jiràn sa mont de gra ala urganisazion de Wolfi Mussner, d'autonn saràl sambën da pudëi jì a ti cialé al gran teater tradiziunel y de ...
22 de mei 2026
Prener saré por protesté
Comentar de pruma
Ciamó unse tëmp bun otedé por nes organisé: da nes möie en sabeda ai 30 de ma 2026 söles strades prinzipales de nosc raiun, inant o zoruch, cuntra nord, o ince süd o vest y ost. Indlunch saral da mëte averda da ne s’impifé nia te codes che ne se röia can mai. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ciamó unse tëmp bun otedé por nes organisé: da nes möie en sabeda ai 30 de ma 2026 söles strades prinzipales de nosc raiun, inant o zoruch, cuntra nord, o ince süd o vest y ost. Indlunch saral da mëte averda da ne s’impifé nia te codes che ne se röia can mai. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de mei 2026
Na ciacolèda con Dino Riz da Cianacei, president nef de la sezion CAI SAT de la Val de sora
Dancà y da na pert
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
22 de mei 2026
Les morvëies de Malta
Le iade da d'aisciöda dla Lia da Munt Ladinia s'á porté en chësc ann sön l'isola de Malta
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
21 de mei 2026
Na prestaziun d’ezelënza
A Balsan á le Tirol dl Süd, le Tirol y le Trentin onoré dan otedé l’impëgn tl volontariat da pert dla jonëza cun deplü pesć por alzé fora »prestaziuns d’ezelënza«. N’onoranza ti é gnüda surandada al cor jonil »Kyrios«
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
21 de mei 2026
Un crido che vien da ‘l outo
Cemodo che ‘l é nasciù chel »Ghere ghere ghez« che se sente tropa otes in Anpezo. Da i pilotes de i aeroplane a chi del bob, a ‘l hockey e chi outre sport, a ra nostra vita inze ‘l paes
Ci elo che pó alzà ‘na man, par dì che el no n’à mai cridà el »Ghere ghere ghez«, ca in Anpezo. Se ‘l sente agnochemai e canchemai, ma pichesee canche se vó i dà onor a calchedun, a ‘na parsona, a ‘na asociazion. Coscita se sente una vosc che craia: «E par dute nośoutre. ...«, e ‘pò duta ches’outra parsones responde con chel crido »Ghere ghere ghez!« (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ci elo che pó alzà ‘na man, par dì che el no n’à mai cridà el »Ghere ghere ghez«, ca in Anpezo. Se ‘l sente agnochemai e canchemai, ma pichesee canche se vó i dà onor a calchedun, a ‘na parsona, a ‘na asociazion. Coscita se sente una vosc che craia: «E par dute nośoutre. ...«, e ‘pò duta ches’outra parsones responde con chel crido »Ghere ghere ghez!« (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
21 de mei 2026
An pesoch per l CEP, ma no per si sozi
L 2025 é stat segnà dal dejaster de la condota crepèda fora, che à portà n milion de euro de dan e n cost amò maor de produzion mencèda. L diretor Dino Detomas à recordà la struscies fates da nesc veies.
L Consorzie Eletrich de Poza à serà su con n utol de manco che cent mile euro l bilanz del an 2025, canche l an dant l utol era stat pech sot l milion. Ampò te la radunanza chiamèda ite en vender ai 15 de mé i 218 sozi prejenc, con 72 deleghes, ge à resservà de gregn batimans al president Giancarlo Pederiva, al diretor Dino Detomas, al Consei de Aministrazion e a duc i dependenc.
L 2025, descheche à dit l president e dapò sotrissà l diretor, l é stat un di egn piores che l CEP à abù: ai 14 de ...
L Consorzie Eletrich de Poza à serà su con n utol de manco che cent mile euro l bilanz del an 2025, canche l an dant l utol era stat pech sot l milion. Ampò te la radunanza chiamèda ite en vender ai 15 de mé i 218 sozi prejenc, con 72 deleghes, ge à resservà de gregn batimans al president Giancarlo Pederiva, al diretor Dino Detomas, al Consei de Aministrazion e a duc i dependenc.
L 2025, descheche à dit l president e dapò sotrissà l diretor, l é stat un di egn piores che l CEP à abù: ai 14 de ...
21 de mei 2026
Te Fascia passa 2 mile cartieres registré
Te la radunanza di Fitacartieres l é stat metù dant l besegn de na normativa che ge dae più garanzies a chi che fita per tempes lonc. Lità l diretif con neves conseieres.
L medemo dì de la radunanza de l’ASAT Zenter Fascia ence la Sociazion Fitacartieres à chiamà ite i sozi te La Gran Ciasa a Soraga. Sobito na bela neva: la sociazion pel jir inant. »L an passà no saane se assane cognù serar su ajache con la reforma del Terz Setor assane cognù far l’iscrizion al RUNTS e fossa stat dut più complicà – à dit la presidenta Cristina Donei. Enveze da oril de chest an ence la Provinzia de Trent , desche chela de Busan, à avert n register dedicà a le picole sociazion che ...
L medemo dì de la radunanza de l’ASAT Zenter Fascia ence la Sociazion Fitacartieres à chiamà ite i sozi te La Gran Ciasa a Soraga. Sobito na bela neva: la sociazion pel jir inant. »L an passà no saane se assane cognù serar su ajache con la reforma del Terz Setor assane cognù far l’iscrizion al RUNTS e fossa stat dut più complicà – à dit la presidenta Cristina Donei. Enveze da oril de chest an ence la Provinzia de Trent , desche chela de Busan, à avert n register dedicà a le picole sociazion che ...
