25 de setember 2026
Da piz a cianton: ert, ert y mo n iede ert
Dal'Enes dl'Ert al Di dla Cultura Ladina: ntan l'enes passedes iel stat truepa giaurides, mostres y scumenciadives d'ert te Gherdëina
L ie stat doi enes cun d’uni sort de manifestazions d’ert, che lies y istituzions de Gjerdëina à metù a jì y pra chëles che trueps à fat pea. Dai 7 ai 20 de setëmber ti à l’Enes dl’Ert pità ai nteressei n prugram rich de mostres, referac, cursc y vijites ai lauratueres di artisć. “On udù che lies y urganisazions à fat pea gën. N sada passeda fòvel pona nce l Di dla Cultura Ladina a Urtijëi, truepa lies y urganisazions à fat pea y à metù a jì velch.
“Lecorc dl daunì”
Na mostra particulera ie stata ...
L ie stat doi enes cun d’uni sort de manifestazions d’ert, che lies y istituzions de Gjerdëina à metù a jì y pra chëles che trueps à fat pea. Dai 7 ai 20 de setëmber ti à l’Enes dl’Ert pità ai nteressei n prugram rich de mostres, referac, cursc y vijites ai lauratueres di artisć. “On udù che lies y urganisazions à fat pea gën. N sada passeda fòvel pona nce l Di dla Cultura Ladina a Urtijëi, truepa lies y urganisazions à fat pea y à metù a jì velch.
“Lecorc dl daunì”
Na mostra particulera ie stata ...
25 de setember 2026
Comunanza e segurezes te la Setemèna del Azet
La scomenzadiva vegn endrezèda da la Federazion regionèla Trentin Sudtirol del Coordenament Nazionèl Comunitèdes Acolientes.
La 12^ edizion de la Setemèna del Azet la se dejujarà dai 25 de setember ai 3 de otober con scontrèdes, evenc e atività endrezèdes sun dut l teritorie regionèl. L argoment cernù fora per chest an l é »Segurezes: viver la comunanza« e se à volù l declinèr al plural per ge dèr luster ai desvalives segnificac che à la parola ‘segureza’.
L prum apuntament »Segures co la roda« l é sun calandèr per doman, en sabeda ai 25 de setember da les 9:30. Se se troa per se fèr na raida co la roda, averta a ...
La 12^ edizion de la Setemèna del Azet la se dejujarà dai 25 de setember ai 3 de otober con scontrèdes, evenc e atività endrezèdes sun dut l teritorie regionèl. L argoment cernù fora per chest an l é »Segurezes: viver la comunanza« e se à volù l declinèr al plural per ge dèr luster ai desvalives segnificac che à la parola ‘segureza’.
L prum apuntament »Segures co la roda« l é sun calandèr per doman, en sabeda ai 25 de setember da les 9:30. Se se troa per se fèr na raida co la roda, averta a ...
25 de setember 2026
La vaces zirolentes é vegnudes da mont
La tradizion de la desmonteèdes se à conjobià con l entrategniment turistich a Moena e Soraga.
Tradizion e turism se à conjobià la fin de setemèna passèda a Moena e Soraga con i evenc del Festival del Spretz Tzaorì e de la desmonteèdes. Dai 18 ai 20 de setember i doi paijes se à viventà de jent, soraldut foresć, curiousc de tor pèrt ai laboratories de cojina, la raides, la cerces e la defilèdes de gropes, museghes, guanc e besties. Te chest temp del an i bachegn desmonteea sia besties do dut istà che les é states al pèscol sa mont, na tradizion che da vèlch an é doventèda n moment de ...
Tradizion e turism se à conjobià la fin de setemèna passèda a Moena e Soraga con i evenc del Festival del Spretz Tzaorì e de la desmonteèdes. Dai 18 ai 20 de setember i doi paijes se à viventà de jent, soraldut foresć, curiousc de tor pèrt ai laboratories de cojina, la raides, la cerces e la defilèdes de gropes, museghes, guanc e besties. Te chest temp del an i bachegn desmonteea sia besties do dut istà che les é states al pèscol sa mont, na tradizion che da vèlch an é doventèda n moment de ...
25 de setember 2026
For plu y plu alauta
L'Arpizeda Sportiva Gherdëina à cumplì 25 ani. Tl Zënter Iman a Santa Cristina iel n sada stat na pitla festa
I mutons y la mutans sgravedea gën su per i lëns, i sasc y mpue dlonch mefun ulache la va mpue. Chël ova nce Bruno Walpoth y Flavio Moroder udù da si mutons y nscila se ài mpensà, dan passa 25 ani, de i tò pea tla palestra da Iman a jì a crëp. Tosc do ova i mëndri abù l’ucajion de fé pea pra na garejeda de arpizeda sportiva alalergia a Urtijëi. La ova propi scialdi butà, a pensé che n fova permò jic puec iedesc a se alené, y n ova monce purtà a cësa na vënta.
Nscila se à Bruno y ...
I mutons y la mutans sgravedea gën su per i lëns, i sasc y mpue dlonch mefun ulache la va mpue. Chël ova nce Bruno Walpoth y Flavio Moroder udù da si mutons y nscila se ài mpensà, dan passa 25 ani, de i tò pea tla palestra da Iman a jì a crëp. Tosc do ova i mëndri abù l’ucajion de fé pea pra na garejeda de arpizeda sportiva alalergia a Urtijëi. La ova propi scialdi butà, a pensé che n fova permò jic puec iedesc a se alené, y n ova monce purtà a cësa na vënta.
Nscila se à Bruno y ...
25 de setember 2026
De viers dla garejedes de Copa dl Mond y di mundiei
L'ena passeda à l Saslong Classic Club tenì si senteda generela
La 59ejima edizion dla Saslong Classic de dezëmber y coche n se njënia ca per i Campiunac dl Mond de Schi alpin dl 2031 fova i argumënc zentrei dla senteda generela dl Saslong Classic Club, che ie stata n juebia ai 17 de setëmber. Plu de 50 cumëmbri y reprejentanc dla politica, dl turism, dl sport y dla forzes dl orden fova prejënc pra la senteda te Sëlva.
USC
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La 59ejima edizion dla Saslong Classic de dezëmber y coche n se njënia ca per i Campiunac dl Mond de Schi alpin dl 2031 fova i argumënc zentrei dla senteda generela dl Saslong Classic Club, che ie stata n juebia ai 17 de setëmber. Plu de 50 cumëmbri y reprejentanc dla politica, dl turism, dl sport y dla forzes dl orden fova prejënc pra la senteda te Sëlva.
USC
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
25 de setember 2026
»Sura-Turism«: manifestaziuns y discusciuns a Bornech
Comentar de pruma
Da chinescdé incá cina ai 25 d’otober él da odëi a Bornech deplü mostres söl svilup passé y presënt dl turism, y da aldí discusciuns de vigni vers söl turism te nosc raiun. Le titul »Über-Tourismus« dij bele döt: i baiun söl turism y de overtourism. Chësc ultim aspet sintiunse bele da agn sön nosta pel, dijun: da canche nos porsons che i abitun de por de y laurun de por de tles valades dolomitiches messun se apassené al scior, y nia plü ël a nos. (Comentar de Iaco Rigo)
Da chinescdé incá cina ai 25 d’otober él da odëi a Bornech deplü mostres söl svilup passé y presënt dl turism, y da aldí discusciuns de vigni vers söl turism te nosc raiun. Le titul »Über-Tourismus« dij bele döt: i baiun söl turism y de overtourism. Chësc ultim aspet sintiunse bele da agn sön nosta pel, dijun: da canche nos porsons che i abitun de por de y laurun de por de tles valades dolomitiches messun se apassené al scior, y nia plü ël a nos. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla ...
25 de setember 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 15 de setëmber ie l joler unì cherdà sun la piza Grohmann sun la Grupa de Saslonch, ulache n’ëila che se arpizova se ova giapà ju n sas tl mus y se ova fat mel. Cun na binda àn ciarià sibe ëila che nce si cumpani de corda y n ie julei limpea a Bulsan.Ai 16 de setëmber à l Aiut Alpin fat cater ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa sun Mont de Sëuc tl raion dl Rauch: n’ëila de 48 ani dla California fova tumeda cun la roda y ova batù dassënn l mus sun l asfalt. Do na cura contra l mel ...
25 de setember 2026
En chësc iade s’l’unse cuntada cun Giordan Crazzolara da San Ciascian, che i un incunté al ‘Di dla cultura ladina’ a Urtijëi
Dancà y da na pert
Giordan poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I salüdi düc i leturs! I sun Giordan Crazzolara da San Ciascian, i viri cun mia familia a La Val y laori sciöche gestur de na carozaria. Le tëmp lëde ti dedichëii a mia familia, a me y a mi amisc cun chi che i sun insnöt chiló a cianté, soné y dessigné.
Ci stromënt soneste pa?
I soni na chitara acustica y cianti adöm a n valgügn compagns cun chi che i un n grup che á inom »Louis and the Space Travellers«; forsc s’á n valgügn ...
Giordan poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I salüdi düc i leturs! I sun Giordan Crazzolara da San Ciascian, i viri cun mia familia a La Val y laori sciöche gestur de na carozaria. Le tëmp lëde ti dedichëii a mia familia, a me y a mi amisc cun chi che i sun insnöt chiló a cianté, soné y dessigné.
Ci stromënt soneste pa?
I soni na chitara acustica y cianti adöm a n valgügn compagns cun chi che i un n grup che á inom »Louis and the Space Travellers«; forsc s’á n valgügn ...
24 de setember 2026
125 agn de Studafuoch a Col
Sabeda ai 03 de otobre ntel pico pais da Souramont vegnarà regordà chest importat travart nanter storia passada, de di da ncuoi e del davignì
Duc cugnesson la granda mportanza che à per nuos pais le associazion e l volontariat. Chest an i Studafuoch da Col (o Pompieri come che i é da semper stai ciamai) i regorda suoi 125 agn de vita. Na storia longia, che à metù man canche Col l eva ncora sot l‘Austria. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Duc cugnesson la granda mportanza che à per nuos pais le associazion e l volontariat. Chest an i Studafuoch da Col (o Pompieri come che i é da semper stai ciamai) i regorda suoi 125 agn de vita. Na storia longia, che à metù man canche Col l eva ncora sot l‘Austria. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de setember 2026
Nce te Gherdëina vëniel urganisà turnoies de scioh
La fin dl ena dai 11 ai 13 de setëmber à la Lia dal Scioh Gherdëina urganisà la cuinta edizion dl turnoi nternaziunel "Ad Gredine". Tlo pudëis liejer do i resultac y la esperienzes che la lia à fat
La fin dl ena dai 11 ai 13 de setëmber iel stat la cuinta edizion dl turnoi nternaziunel “Ad Gredine” te cësa de cultura a Urtijëi. L turnoi fova bele unì fat ti ani 2012, 2013, 2016 y 2018. Ntlëuta l fajoven de juni, l durova n’ena y ova de ndut 9 partides tl format tlassich, che uel dì partides longes. L turnoi ëssa nce dassù unì fat dl 2020, ma duc s’a cie che ie suzedù iló. Do na paussa y vel’ mudazion tl cunsëi àn per chëst ann inò tëut su chësta ventura.
Per la Lia dal Scioh ...
La fin dl ena dai 11 ai 13 de setëmber iel stat la cuinta edizion dl turnoi nternaziunel “Ad Gredine” te cësa de cultura a Urtijëi. L turnoi fova bele unì fat ti ani 2012, 2013, 2016 y 2018. Ntlëuta l fajoven de juni, l durova n’ena y ova de ndut 9 partides tl format tlassich, che uel dì partides longes. L turnoi ëssa nce dassù unì fat dl 2020, ma duc s’a cie che ie suzedù iló. Do na paussa y vel’ mudazion tl cunsëi àn per chëst ann inò tëut su chësta ventura.
Per la Lia dal Scioh ...
24 de setember 2026
ASUC de Pera: i capifech lita ai 3 de otober
Beleche duc i conseieres se met endodanef a la leta, con apede etres trei. Insnet na scontrèda per meter dant bilanz e programes.
L Comitat de la Frazion de Pera vegnarà renovà en sabeda ai 3 de otober. I capifech pel jir a litèr da les 9:30 da doman fin les 19:30 te palestra de la scoles populères don Edy Cinzol de Pera. Jai 5 egn te la litazions d’aisciuda no l era stat arjont l quorum che per Statut era del 50%. Ades l é stat mudà al 30% desche duta l’autra Frazions.
Per envièr i capifech a jir a litèr, doman, en vender ai 25 de setember, l capofrazion Luca Rasom de Onz à chiamà ite na scontrèda da les 20:30 te Caserma ...
L Comitat de la Frazion de Pera vegnarà renovà en sabeda ai 3 de otober. I capifech pel jir a litèr da les 9:30 da doman fin les 19:30 te palestra de la scoles populères don Edy Cinzol de Pera. Jai 5 egn te la litazions d’aisciuda no l era stat arjont l quorum che per Statut era del 50%. Ades l é stat mudà al 30% desche duta l’autra Frazions.
Per envièr i capifech a jir a litèr, doman, en vender ai 25 de setember, l capofrazion Luca Rasom de Onz à chiamà ite na scontrèda da les 20:30 te Caserma ...
24 de setember 2026
Na familia da culëures
La Cësa Locia à l'ena passeda festejà si 40 ani. Truepa persones cun dejabilità à tlo abinà na luegia, ulache i vën respetei cun si deficulteies, ma nce prijei per chël che i sà da fé
“La Locia ie per nosc mutons na luegia, ulache n ne ti cëla nia a d’ëi per si deficulteies, ma per chël che i sà da fé, nce sce l ie datrai mé velch da puech”. La paroles de Francesca Trentin, oma de doi mutons Patrick y Luca cun dejabilità, à tucà l cuer de trueps. Les à dat da ntënder tan recunescënc che i genitores ie che l ie a Urtijëi na luegia coche la Locia, ulache si mutons vën cumpaniei di per di cun gran prufesciunalità y cuer.
Propi la Cësa Locia à n mierculdi dl’ena passeda ai 16 de ...
“La Locia ie per nosc mutons na luegia, ulache n ne ti cëla nia a d’ëi per si deficulteies, ma per chël che i sà da fé, nce sce l ie datrai mé velch da puech”. La paroles de Francesca Trentin, oma de doi mutons Patrick y Luca cun dejabilità, à tucà l cuer de trueps. Les à dat da ntënder tan recunescënc che i genitores ie che l ie a Urtijëi na luegia coche la Locia, ulache si mutons vën cumpaniei di per di cun gran prufesciunalità y cuer.
Propi la Cësa Locia à n mierculdi dl’ena passeda ai 16 de ...
24 de setember 2026
Gustav Willeit é "artist HGV dl ann"
Onoranza particolara por l’artist y fotograf badiot, premié a Balsan cun n pest che ó renforzé le liam danter ert, hotelaria y gastronomia. L’opera fotografica de Willeit sciöche canal por mostré sö la "tenjiun" danter la natöra y l’intervënt dla porsona
Le "Artist HGV dl ann" é na onoranza particolara che le HGV – Uniun di Ostis de Südtirol y le SKB – Uniun di Artisć de Südtirol surandá bele dal 2016 incá. En mercui ai 16 de setëmber ésera indô stada tan inant, y tl restorant Skybar META a Balsan él en chësc iade gnü premié n ladin: l’artist y fotograf Gustav Willeit da La Ila, cernü da na juria metüda adöm da rapresentanc dl HGV y dla Uniun di Artisć, sciöche ince na esperta d’ert.
Gustav Willeit s’á davagné la crëta dla juria cun süa opera ...
Le "Artist HGV dl ann" é na onoranza particolara che le HGV – Uniun di Ostis de Südtirol y le SKB – Uniun di Artisć de Südtirol surandá bele dal 2016 incá. En mercui ai 16 de setëmber ésera indô stada tan inant, y tl restorant Skybar META a Balsan él en chësc iade gnü premié n ladin: l’artist y fotograf Gustav Willeit da La Ila, cernü da na juria metüda adöm da rapresentanc dl HGV y dla Uniun di Artisć, sciöche ince na esperta d’ert.
Gustav Willeit s’á davagné la crëta dla juria cun süa opera ...
23 de setember 2026
Se maridà in Anpezo
Un projeto par el turismo, da ciamà inze ‘l paes outra parsones da indalonśe, da fei lourà ra nostra śente
Na ota ‘l ea un grun de spośe che vegnia su ra Dolomites, che pasaa par Anpezo, a fei el viaśo, alolo dapò che i s’aea maridà. Ruaa taliane e foreste, a vede ste luoghe, a dromì ca. Ades ‘l é algo de noo: i vien ca a se maridà. Inze ‘l paes i s’à cordà intrà el Comun de Anpezo e Cortina Marketing. L é anche de outre, che i laora par el turismo inze ’l paes, che i dia ‘na man a chiste spose, se i à biśoin: una de chesta aziendes ‘l é Cortina In.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Na ota ‘l ea un grun de spośe che vegnia su ra Dolomites, che pasaa par Anpezo, a fei el viaśo, alolo dapò che i s’aea maridà. Ruaa taliane e foreste, a vede ste luoghe, a dromì ca. Ades ‘l é algo de noo: i vien ca a se maridà. Inze ‘l paes i s’à cordà intrà el Comun de Anpezo e Cortina Marketing. L é anche de outre, che i laora par el turismo inze ’l paes, che i dia ‘na man a chiste spose, se i à biśoin: una de chesta aziendes ‘l é Cortina In.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
23 de setember 2026
I Falcons venc la pruma de campionat
I à batù l Perjen per 6 a 3. Se taca a veder concretamenter la man del nef coach Ambrosi.
Te IHL se à tacà sobito a fèr dassen te la pruma partida de la sajon 2026/27 che à vedù i suzesc de la formazions favorides sul papier, do n istà n muie enteressant a livel de marcià. Ciudar, Eppan, Fascia, Aosta e Alie se tol i prumes ponc del campionat, lascian a bocia suta la aversaries te partides ence belebon tirèdes, ma olache a la fin l é ruà ventes netes.
L Fascia te la Valsugana l se la fèsc fora su la giacia semper senestra de Perjen olache l é bon de rebaltèr l resultat do esser stat ...
Te IHL se à tacà sobito a fèr dassen te la pruma partida de la sajon 2026/27 che à vedù i suzesc de la formazions favorides sul papier, do n istà n muie enteressant a livel de marcià. Ciudar, Eppan, Fascia, Aosta e Alie se tol i prumes ponc del campionat, lascian a bocia suta la aversaries te partides ence belebon tirèdes, ma olache a la fin l é ruà ventes netes.
L Fascia te la Valsugana l se la fèsc fora su la giacia semper senestra de Perjen olache l é bon de rebaltèr l resultat do esser stat ...
23 de setember 2026
'Flora de Fascia' finalist al Pest nazional 'Zità de Busan'
L liber scrit da Alberto Chiocchetti e Nives Iori per l'Union di Ladins de Fascia l é anter i diesc miores selezioné te la categoria 'saggi'. La premiazion ai 26 de setember jun Busan.
N'autra bela neva rua per l liber 'Flora de Fascia', dat fora l meis de mé de chest an da l'Union di Ladins de Fascia. Chesta publicazion che met adum botanica e linguistica, metuda adum da Alberto Chiocchetti e Nives Iori con la colaborazion de Marco Detomas, à abù dassen n suzes sorafora la previjions, tant che oramai la copies de la pruma edizion é fenides e l é do a vegnir programà la pruma restampa.
Apede chest, ti dis passé l é ruà la comunicazion che 'Flora de Fascia' se à vadagnà n post ...
N'autra bela neva rua per l liber 'Flora de Fascia', dat fora l meis de mé de chest an da l'Union di Ladins de Fascia. Chesta publicazion che met adum botanica e linguistica, metuda adum da Alberto Chiocchetti e Nives Iori con la colaborazion de Marco Detomas, à abù dassen n suzes sorafora la previjions, tant che oramai la copies de la pruma edizion é fenides e l é do a vegnir programà la pruma restampa.
Apede chest, ti dis passé l é ruà la comunicazion che 'Flora de Fascia' se à vadagnà n post ...
23 de setember 2026
Cie suzédel pa chëst ann de scola? Cie puderàn pa inò fé?
Duc à audì dla prutestes di nsenianc y de chël che n ne n'à ntan l ultim ann de scola fat feter degun viages y deguna ativiteies ora de scola. Sibe i sculeies coche nce i genitores se damanda śën coche la jirà inant
Dal'elementera nchin tla scola auta, duc fej gën na jita o vel' pruiet ora de scola. L ann passà ne n'iel, n chël cont, suzedù bel puech, chëst ann pudëssela jì miec. I maestri prutestea inant, n ne s'l à mo nia dl dut fata ora danter cër' nsenianc y Provinzia, ma l semea che te vel' scola ulëssen inò fé ativiteies. On ulù damandé do tla scoles te Gherdëina y tlo ve purtons dant la respostes di y dla diretëures.
SPM
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 25 de ...
Dal'elementera nchin tla scola auta, duc fej gën na jita o vel' pruiet ora de scola. L ann passà ne n'iel, n chël cont, suzedù bel puech, chëst ann pudëssela jì miec. I maestri prutestea inant, n ne s'l à mo nia dl dut fata ora danter cër' nsenianc y Provinzia, ma l semea che te vel' scola ulëssen inò fé ativiteies. On ulù damandé do tla scoles te Gherdëina y tlo ve purtons dant la respostes di y dla diretëures.
SPM
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 25 de ...



