media/k2/galleries/32634/thumbs/Rosa_Bianca_Emergency_contra_vera.jpg
06 de otober 2026

L Istitut de Pardac e Ciavaleis contra la vera

La Rosa Bianca-Weisse Rose à tout pèrt a la campagna ‘R1PUD1A’ de Emergency.
L Istitut de Istruzion La Rosa Bianca-Weisse Rose de Ciavaleis e Pardac à tout pèrt a la campagna ‘R1PUD1A’ de Emergency. Anter la passa 1.200 scoles de la Tèlia che à jà tout pèrt ades l é ence chela de Fiem. Ti dis passé te la doi sentes de Pardac e Ciavaleis l é stat metù fora l striscion con la scrita ‘Questa scuola R1pud1a la guerra’ con la partezipazion di studenc e studentes, l dirigent Roberto Trolli, l ex dirigent Marco Felicetti e i volontères del Grop de Fiem e Fascia.

De più te ...
media/k2/galleries/32625/thumbs/1_zoran_lupinc_vidor.jpg
06 de otober 2026

Sbunf al mantech!

Trei dis per slarièr fora la reta te Fascia, na scomenzadiva nasciuda da na fradaa culturèla.
L é stat endrezà te Fascia te la fin de setemèna passèda trei dis dediché a la reta: n Harmonika Treffen sparpagnà fora te posć desvalives e n laboratorie de doi dis per joegn sonadores. Dut cant é peà via endodanef da Giordano Costa e Claus Soraperra che i fèsc pèrt de la lia Accordion Alpe Adria, sociazion nasciuda da na fradaa con sonadores slovens, furlans e dal Sudtirol. Tel workshop, col maester e sonador de nonzech sloven Zoran Lupinc, se à scrit ite 8 joenec: l é scomenzà en vender da ...
media/k2/galleries/122/thumbs/fdbb1c330532a7785f4044c2823db9f9.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32656/thumbs/cian_ro.jpg
06 de otober 2026

Canche n cian röia te n ro dal’ega

Degun füch, degun inzidënt, degöna roa. I Stüdafüch da Corvara á en chësc iade messü jí a trá fora n cian che s’â inrabí te n ro dal’ega
Che i stödafüch dëida oramai a 360 gra, savunse. Y ince che danter sü punc d’intervënt él bindicé val’ tiers. Sce valgügn podess avëi imënt le famojo iat che ne vëgn nia jö dal lëgn, spo él sëgn ince le cian che ne vëgn nia fora dal ro. Chësc é sozedü en vëndres ai 2 d’otober dala öna domisdé a Corvara. Na sciora todëscia jô a spazier cun so cian, canche le tier ti é sciampé cun corda y döt. Nia dalunc dala burcia olache la varianta dla pista de Crëp de Munt röia ite tla pista de Boé, él n ro ...
media/k2/galleries/32647/thumbs/conferenzastampa_ntervencsuemiste2026_foliet_web.jpg
06 de otober 2026

Eliaiut nte l’isté 2026: i numer de la Ulss 1 Dolomiti

L é sté prejenté nchëstadì a Belum l bilánz de l’ativité de emergenza-urgenza per la stagion da d’isté che la s’a empermò saré via. Ndut i é stade ben 546 le miscion de eliaiut con en plù 10,6% respét al 2025. De chëste 300 i é stade fate da Falco 1, 203 da Falco 2 e 61 dai autri elicoteri regionai, co na media de 5 misción al dì.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32635/thumbs/Vijita_mesane_Lucia_LaUsc.jpg
05 de otober 2026

»Son cresciuda a veder l idealism de le persone«

Lucia Gross, storica caporedadora de La Usc de Fascia, va en penscion do 33 egn de lurier.
Col prum de otober, do 33 egn de lurier a La Usc di Ladins, Lucia Gross é jita en penscion. Descheche aane jà scrit ence tel comentar su La Usc nr 33 l é persone che canche le lascia n post de lurier no le lascia demò na cariega, n pult e n computer. Le lascia n toch de storia. E amò de più se te chel post le é state per gran part de soa vita profescionala. Lucia l é stat n pont de referiment emportant per La Usc di Ladins te Fascia, caporedadora per duc chisc egn, l’à didà a crescer e a ...
media/k2/galleries/32627/thumbs/misicons_Peru_Daniela_Salvaterra.jpg
05 de otober 2026

Fascegn en miscion tel Perù

Na sera de testimonianzes e de condivijion, per spartir besegnes, emozions e ensegnamenc de vita.
»L’idea de veder l mond da n’autra prospetiva la me fasc sentir n muie più contenta de dut chel che é«. Coscì Sofia Lastei, da Poza, l’à serà su so intervent endèna l moment de condivijion con la comunanza endrezà dal grop miscionèr Freinademetz en mèrtesc ai 22 de setember te oratorie de Poza entitolà »Daniela Salvaterra la conta Cèsa Mère Teresa«. Paroles fones, che se à enterzà a pensieres e video che à scorlà su i cheres de duc chi che à podù scutèr su la testimonianzes de n grop de touses ...
media/k2/galleries/32646/thumbs/Matrimonio_50_e_25_anniver_sariomanazproductions_1_foliet_web.jpg
05 de otober 2026

Festa granda par zincuanta e vintezinche ane aduna

Nozes de oro e de arśento, inze ‘na ciaśa de Anpezo agnó che se vive ra musica par vecia tradizion. Ra jeja de ra Madona, el ciantà de ra Schola Cantorum, ’l orghin sonà dal capocomun da Fodom 
Sabeda ai 12 de setenbre ra Schola Cantorum de Anpezo r’é stada invidada a ciantà inze ra jeja de ra Madona par i zincuanta ane de noza de Giacomo Salvagni, tenor con gran osc che tien su el coro, e Andre­ina Colle Moro, che r’é stada ra prima femena a śì a sonà inze ra Banda de Anpezo, e par i vintezinche ane de noza de Ruggero Gaspari Mul, tenor da ra osc fina, e Elena Salvagni, soprana da ra osc outa, ma dolze. (Elena Salvagni Gaspari)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun ...
media/k2/galleries/32633/thumbs/istitut_identitedes_adum_enconter.jpg
04 de otober 2026

Identitèdes adum: l enconter desche ocajion de arichiment

Na scontrèda anter cultura ladina e arbëreshë per meter ju picola semenzes che fèsc jerveèr noscia identità ladina.
Enstadì, te Museo Ladin de Fascia, tel chèder del projet del Istitut cultural ladin Majon di Fascegn ‘Identitèdes Adum’ l é vegnù portà dant n event che à metù en relazion i ladins de Fascia dessema co la jent de autra identitèdes che à cernù Fascia per lurèr e viver. Te chesta scontrèda, endrezèda en colaborazion co la sociazion ‘La Grenz’ de Moena, l é stat avert i ujes al multiculturalism e al multilinguism, con n referiment particolèr al barat anter cultura ladina e arbëreshë.
I dialogs ...
media/k2/galleries/32632/thumbs/scola_cor_jeghes_2.jpg
04 de otober 2026

La Scola che cor coi valores de Marcialonga

N bel event de sport e legreza per i studenc de la scoles autes de Fascia e Fiem.
La Marcialonga l à metù a jir la terza edizion de ‘La Scola che cor’, na scomenzadiva che, te doi dis desferenc, tol ite i tousc e la touses de la classes terzes de la mesènes e chi de la classes prumes de duta la scola autes de Fascia e Fiem. Obietif de la giornèdes, che met adum jech e sport, l é chel de ge dèr l met ai studenc de fèr grop, de se goder e de cognoscer più da vejin l teritorie e l gran event de la Marcialonga. »La Scola che cor« per i studenc de la classes prumes l é ence na ...
media/k2/galleries/32645/thumbs/rascegna_bestiam_2026_1_foliet_web.jpg
04 de otober 2026

Couta de souranot per i bacagn e problema louf ten bánch a la Rascegna del Bestiam

La categoria spenc per l contribut. L’aministrazion de comun: »Le aziende mossa se autosostignì« 
La Rascegna de la Raza Bruna Alpina e Pezada Rossa Ladina me­tuda a jì ence sto ann, mertesc 29 de setembre sa na Reba dai Bacagn da Fodom e da l’Arav, Associazion Regionala Arlevadous del Veneto no l’é demè l’ocajion per valuté l bestiam che ven porté n mostra ma ence per descore dei pro­blems del laour da bacán. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32621/thumbs/Bildschirmfoto_2026-09-30_um_10.12.57.jpg
04 de otober 2026

Da Rotholz per scuvierjer la Ladinia y nia mé

Na esperienza da mëinajita per na gran grupa de paures che à stlut ju la Scola Prufesciunela Provinziela de lëur da paur tl Zillertal
Da cunlauradëur estern de La Usc possi cunté de na bela esperienza che é fat dan n valguna enes. Deberieda cun l ex nseniant, ncuei n pension, Vito Miribung éi ie, Bruno Maruca, daussù ti fé da mëinajita a na bela gran grupa. L se à tratà de ades cënt persones, dutes cumëmbres de na lia metuda adum da chi che à stlut ju la Scola Prufesciunela Provinziela de lëur da paur de Rotholz, tl Zillertal, Tirol dl Nord. Te chësc cajo se àl tratà de na grupa cun tan che duc y dutes bele n pension, che à ...
media/k2/galleries/32616/thumbs/Bildschirmfoto_2026-09-30_um_09.57.57.jpg
04 de otober 2026

Festa dl ulentariat tla pluania de Urtijëi y veles dl cunsëi de pluania

Tl scumenciamënt de setëmber à la pluania de Urtijëi festejà la festa dl ulentariat. Nviei fova duc i ulenteres, grupes y lies che fej n servisc y juda pea tla pluania
Tla pluania de Urtijëi iel cun 45 grupes de ulenteres, na gran varietà y richëza culturela y n bel sëni de fede viva. Tres la festa nes à menà Alexander Stuffer, l ie unì mustrà fotos y prejentà duta la grupes che juda. Daldò fòvel mo zeche da pestlé y da bever per duc.

Cun legrëza possun dì che tla pluania de Urtijëi iel trueps che juda.

Per l Cunsëi de Pluania de Urtijëi, Flavio Goller

L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
media/k2/galleries/32638/thumbs/IMG_7545.jpg
04 de otober 2026

Ciafé n post tl monn, tres n tru rî mo uman

»Anterlöm« é le pröm liber de Samuel Debon, publiché en colaboraziun cun l’Uniun di Ladins Val Badia
En jöbia sëra ai 24 de setëmber, á Samuel Debon presenté so pröm liber tla stüa dl Ciastel de Tor. »Anterlöm« é le titul dla storia che á sciöche protagonist Matî, n jonn chersciü sö a Badia devers dla fin dl 1800.
Daimpró al genre dl »Bildungsroman« röia l’opera che cunta dl crësce y dl madorí dl protagonist. Sciöche »na storia dl deventé de n jonn, amarscé dala surité, dal’emarginaziun, dal’archirida de süa identité«, l’á descrita i mëmbri dl’Uniun di Ladins Val Badia che á cherié n cheder ...
media/k2/galleries/32628/thumbs/Polins_Sen_Jan_strada_rodes.jpg
03 de otober 2026

A Sèn Jan chest istà demò trei polins

L responsabol Luigi Bernard ne disc coche la é jita col control del trafich e la segureza sul tegnir de Comun. L é beleche doi egn che i é destaché da la gestion sozièda.
L istà é passà e l se à tout do ence gran part de la jent, del trafich e del biteboi. N istà con n maraut de ghesć che se à moet trop te paisc e ence sa mont, engaissé da la bela giornèdes de soreie e de bon ciaut. A garantir la segureza e la viabilità e fèr respetèr la regoles percheche sie na bona convivenza anter jent del post e turisć l é ence i Polins. Da beleche doi egn l Comun de Sèn Jan se à destacà da la gestion sozièda. I polins de chest comun vegn gestii diretamenter da ...
media/k2/galleries/32624/thumbs/Ginevra_Seneca_archet_gara.jpg
03 de otober 2026

Ginevra Seneca, trei titoi nazionèi

L é la pruma tousa a livel trentin a aer arjont chisc resultac te na soula sajon e la seconda a livel nazionèl.
Uzon fora de bela neves tel ciamp sportif de la trata col archet per noscia atleta fascèna Ginevra Seneca. La joena del 2009, studenta de la Rosa Bianca de Pardac, la fèsc pèrt, desche sie père Christian, de la sozietà Kappa Kosmos de Rorei e la é arcedèda da Giovanni Morana. Te sia categoria Compound la é do che la se met al luster se vadagnan meric e resultac de gran valuta, no demò a livel trentin ma ence nazionèl.

De più te La Usc stampèda de en vender ai 2 de otober del 2026
media/k2/galleries/32644/thumbs/Ospeda20251009_104257_foliet_web.jpg
03 de otober 2026

Otozento ane de devozion a ‘l Ospedà de Anpezo

Na festa, ‘na mostra e un libro, par contà chel che ‘l é suzedù dal 1226 fin ancuoi. Ai 10 de otobre ra comunità ra podarà se ciatà su da sto vecio monumento, doi dis dapò de ra portiscion d’outon, intrà devozion e tradizion 
A meśo del stradon che mena da Anpezo ves Toblach, in Pustertal, ‘l é stà fato su un ospedà, da cisacan, par i dà alośo a i pelegris, i marcantes, a dute chi che pasaa da chera. Calche ota ‘l é pasà anche melitare, a portà ra guera. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32617/thumbs/Bildschirmfoto_2026-09-30_um_10.00.12.jpg
03 de otober 2026

La forza dl'ëiles, per na vita zënza viulënza

Chësc l titul de trëi sëires de sensibilisazion metudes a jì dala GEA deberieda cun de plu lies, nce de Gherdëina. Una na sëira àn nce pità te Sëlva, tla Pitla Sala
Fé mel pòssen a plu manieres: cun la forza fisica, ma l ie nce la viulenza economica, sessuela, psicologica, digitela y n.i. che possa fé mel, che possa fé te na maniera che n'ëila muessa se crì aiut. Suvënz suzédel che l'ëiles ne sà nia ulà via, perchël iel mpurtant rujené de chësta tematica, fé capì che l ie l mesun de pudëi se lascé judé. La Gea lëura tlo adum cun truep partner, sambën la forzes dl orden, la Caritas, l tribunel, la scola, la sanità, ma nce d'utra lies di ciamps plu desfrënc.

...
media/k2/galleries/32613/thumbs/Bildschirmfoto_2026-09-30_um_09.45.50.jpg
03 de otober 2026

N fil che lieia Gherdëina y l Dom de Minden

Wilhelm Senoner à pudù mëter ora si lëures tl Mindener Dom. Na storia che scumëncia cun na ncëria particulera, che l artist de Gherdëina ova giapà dan trënt'ani
L Mindener Dom tl Nordrhein-Westfalen, ie una dla plu bela dliejes dla prima età gotica. La ie cunesciuda per l Mindener Kreuz, na scultura romanica de bront dl 12ejim secul y per la Tofla d’or. Chësta tofla dl 1420, che fova nchin tl scumenciamënt dl 18ejim secul sun l autere dl dom de Minden, ie una dla testemunianzes plu mpurtantes dl’ert sacra tudëscia y al didancuei iela metuda ora tl Bode-Museum a Berlin.

...
media/k2/galleries/32637/thumbs/20260919_didlaculturaladina_664.jpg
03 de otober 2026

Cun »Eroines« davagna Elena Frenademetz le 2. pest »Scribo«

Un di pesć dl concurs leterar »SCRIBO« é rové tla Val Badia: le test dal titul »Eroines« de Elena Frenademetz de Badia á plajü ala iuria
Sostegní les auturies y i auturs ladins, sciöche ince daidé do i scriturs che vëgn docá, é le travert prinzipal dl concurs leterar SCRIBO, metü a jí iniann dal’Istitut Ladin Micurá de Rü en colaboraziun cun le Departimënt Intendënza y Cultura Ladina.
Un di tesć premiá dala iuria é chël dla badiota Elena Frenademetz, che á cun so test dal titul »Eroines« plajü ala iuria. Ara á podü pié do le 2. pest tla categoria di scriturs ‘senior’ – chëra che vá dai 25 agn insö. Tl cheder dla manifestaziun »Di ...