media/k2/galleries/32953/thumbs/sentin_Sent_Uliana.jpg
22 de november 2026

L sentin ence per fascian

Na familia devota da Vich à fat stampar ence la verscion con la poejia de Pare Frumenzio Ghetta.
Ai eies più ascorc no sarà sciampà l nef sentin a Sènt’Uliana. L é na idea de na familia devota a la Sènta patrona de Fascia. Ajache chi per talian i era fenii su duc, la se à pissà de n far stampar de autres medemi e apede de n far far ence de chi per fascian. Sul tedant l é su la gejia de Sènt’Uiana e la fegura de la Sènta e sul tedò l’à stat fat scriver valch strofa de la poejia ‘O mia bela Sènt’Uliana’ de Pare Frumenzio Ghetta de Martin, vegnuda fora te ‘Rime Fassane’ te l’edizion del 1968 ...
media/k2/galleries/32963/thumbs/Cianpanin_laore_20261116_113623_foliet_web.jpg
22 de november 2026

Un cianpanin da comedà danoo, fin da Nadà del 2028

I à scomenzà a bete su i pontes; i śirà inaante par doi ane, coscita da se pagà el cantier co i placate. De chi sode che ra scode ra parochia, in dorarà anche par ra jeja de ra Trinità de Maion, che r’à biśoin 
Da alcuante dis se vede, inze ra piaza de Anpezo, i ome che laora par fei su i pontes, duto intorno el cianpanin de ra jeja de i sante Felipo e Iaco. Sarà biśoin de el sarà via duto, fin su ra ponta, par i laore da el comedà, che i śirà inaante par doi ane. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/122/thumbs/46ae0b7418a368a312ff08b23b06f4b7.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32957/thumbs/religiun_defilada_krampus.jpg
22 de november 2026

Le bun impede la tëma, San Micurá impede i malans

En ocajiun dla festa de Crist Re, recorda le vësco dla Diozeja de Balsan/Porsenú Ivo Muser le coraje de beat Josef Mayr–Nusser cuntra i totalisarisms, y critichëia les defilades di malans che mët sön na pert San Micurá
Crist Re é na festa de na importanza soziala y politica, sotrissëia le vësco Muser. Ara é gnüda metüda sö l’ann 1925 da papa Pio XI., ince sciöche sëgn cuntra ideologies totalitares. Le vësco scrí che degun stat, degun partí, degun leader politich o religius y degöna ideologia ne pó ghiré na olganza incondizionada. Gnanca la portignënza a n popul o a n grup linguistich ne pó gní metüda sura la dignité dla porsona. Gejú Crist ne stá nia por violënza y emarginaziun, mo por amur, verité, iustizia ...
media/k2/galleries/32952/thumbs/image_f0cc156e.jpg
21 de november 2026

Sentir, rejonèr e viver l dejiderie de esser genitores

L Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia, en colaborazion con la Scola Ladina, sostegn na lingia de laboratories endrezé da ALFID con Projet 92 e la Coccinella.
Da l’esperienza che ALFID é do che la porta inant tras l Portel de Scout, Orientament e Mediazion familièra, l é vegnù fora l besegn de creèr momenc de confront anter genitores per compagnèr i fies te sie percors de crescimonia e renforzèr sia competenzes de genitores. L Servije sozio-assistenzièl à tout su chesta domana e l à tout ite la Scola Ladina e autra realtèdes del teritorie che, ensema a ALFID, à proponet chest projet che se met dant l obietif de sostegnir l esser genitores.
Per chest l ...
media/k2/galleries/32951/thumbs/Elisa_chimples.jpg
21 de november 2026

Fascegn al luster a la mostra de ucie

Ence 5 arlevadores da Fascia à tout part a la Garda Aves show 2026 e con si ucie de desvalive sort i se à vadagnà de bele posizion.
»Arlevar l é defener«, coscita l é scrit sul sit internet de la Sociazion Ornitologica Trentina. De chesta sociazion fasc part ence 5 fascegn che ai 24 e 25 de otober à tout part a la Garda Aves show 2026, la 49^ edizion de la mostra ornitologica internazionala che ogne an vegn endrezà a Riva del Garda. Chel del arlevament di ucie l é dut n mondo da descorir e semper più jent ciapa enteres e gaissa de l cognoscer miec e de se dar ju.
Aon sentù Elisa Pedergnana e Paola Locatin che à l arlevament ...
media/k2/galleries/32945/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-18_um_13.15.06.jpg
21 de november 2026

Mpue de cumedia te Sëlva

La lia Teater de Sëlva à festejà n sada dl'ena passeda i 60 ani dla lia cun si cumëmbri y cumpanies
“É pensà giut a cie che dësse dì. Dessi pa rujené dla storia dla lia? Iló ne finons plu”, nscila à l presidënt dla lia Igor Demetz giaurì la sëira tla sala de teater de calonia te Sëlva. Per se njenië ca y abiné la drëta paroles ti àl damandà aiut ala nteligënza artifiziela, a ChatGPT. Povester sà chël da ti dì ite vel’ pensier o frasa acorta de n persunaje de teater y cultura. “L fova bën nteressant a liejer chisc dic, ma ne me recunesciove te degun. Per mé sëis vo l teater! Vo sëis la ...
media/k2/galleries/32962/thumbs/image3_foliet_web.jpg
21 de november 2026

I cori de gliejia: n patrimone de mujica, cultura e tradizion che no podon pierde

Sánta Zezilia 2027 
On nconté i capicoro de Col, Ampëz e Fodom, che i n’à conté velch deplu su chëste noste prezioje realté 
media/k2/galleries/32974/thumbs/PHOTO-2026-11-12-19-20-58.jpg
21 de november 2026

Sciöche verda de comun, danter segurëza, trafich y sconanza

Te n’intervista nes cunta Helmut Pescollderungg, polizist dl Comun de Corvara, dles mansciuns y dles desfides atuales
Chësta problematica, i la conesciun: vigni ann röia adalerch milesc y milesc vijitadus söi jus dolomitics che fej pert dl patrimone UNESCO. Cun l’aflus de jënt vëgnel adalerch ince desfides nöies, ci che reverda la segurëza, la viabilité y la sconanza dl teritore. La gestiun dl trafich y dla mobilité sö alalt é dötaorela n
tema cialt, dantadöt sëgn che al vëgn lauré ala proietaziun de n raiun a trafich limité (ZTL) sön le Ju de Frara. Le trafich söi jus porta ince plü trafich ti paisc a sü pisc, ...
media/k2/galleries/32955/thumbs/lungiaru_onoranzes.jpg
21 de november 2026

Lungiarü: Santa Zezilia cun onoranzes

Le Cor de dlijia da Lungiarü á festejé süa patrona cun na mëssa solëna. Por l’ocajiun él gnü onoré cater ciantarins da 40 y ince le mone Paul Clara cun la fomena Maria
Ai 15 de novëmber á le Cor de dlijia da Lungiarü festejé la festa de süa patrona Santa Zezilia, patrona dla musiga sacra. Por l’ocajiun él gnü tigní te dlijia na santa mëssa solëna, zelebrada dal degan siur Klaus Sottsas. Le Cor de dlijia cun so dirighënt Sepl Pezzei y orghelist Pio Pescoller, á abelí musicalmënter la funziun cun la "Festmesse in B" de Heinrich Walder y á insciö porté pro a n’atmosfera dër da festa. 
Do la santa mëssa él gnü onoré en particolar cater mëmbri dl cor: Teodora ...
media/k2/galleries/32950/thumbs/Consei_General_maoranza.jpg
20 de november 2026

Consei General, al zenter sanità e confront consiliar

Te l'ultima sentèda l é stat tout dant ence na interogazion sul ospedèl e na mozion su la Cèsa de la Comunanza. Aproà l Pian de politica linguistica e culturèla per l 2027 de beleche 552 mile euro.
L é stat rejonà ence de sanità publica tel ultim Consei general chiamà ite en jebia ai 12 de november te sala gran del del Comun General de Fascia. Al orden del dì la interogazion del Grop Neva UAL sul ospedèl de Ciavaleis e la mozion de la conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian su la classificazion de la Cèsa de la Comunanza.

Regolamenc e etres projec

N’autra mozion é stata prejentèda dal Grop Neva UAL per domanèr che vegne chiamà ite la Comiscion Afares Istituzionèi per mudèr i articoi 37 ...
media/k2/galleries/32939/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-18_um_09.03.27.jpg
20 de november 2026

Coachella y na stëila per Giorgio Moroder

La lijënda de mujiga de Urtijëi ie unì unerà dala Lia Hotel y Gastronomia de Südtirol. Y na gran nuvità: per l prim iede uderàn Moroder pra l festival de mujiga Coachella
L'assoziazion Hotel y Gastronomia HGV à unerà Giorgio Moroder cun la stëila HGV 2026. Cun chësc uelen uneré si lëur de vita y si liam sterch cun Gherdëina y Südtirol - nce sce l à na gran cariera nternaziunela. De chësc ons repurtà coche nce che la lijënda de mujiga fajerà doi de gran reprejentazions mujigheles pra l festival Coachella 2027, un di majeri festival de mujiga a livel mundiel.

Julia Lardschneider

Dut l articul tla edizion atuela.
media/k2/galleries/32972/thumbs/45_20.11.26_copy_web.jpg
20 de november 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
20 de november 2026

La ciampana Concordia 2000 sona da festa

Comentar de pruma
Ciamó é le logo ofizial dal raiun turistich de Plan de Corones zonza ennom ladin, mo cösc dess tosc se müdé, deache le comité de direziun dla sozieté »Kronplatz Brand« á fat fora en dededolönesc da tó ete endô le toponim ladin y da se lascé aconsié tal dagní da en grup de raprejentanc locai dla cultura y dal turism sön co tras­mëter al intern y al estern la identité culturala. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/32970/thumbs/danca_web.jpg
20 de november 2026

Chësta edema s’l’unse cuntada cun Elisabeth Vinati, studënta apascionada de storia

Dancà y da na pert 
Poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Elisabeth Vinati, i á 18 agn y i vir a La Val. I vá a scora a La Ila, tles Scores Altes, olache ini­ann stlujarái jö i cin’ agn tl lize­um de sciënzes umanes.

Chësc ann fajaraste l’ejam de madoranza. Ciügn é pa tü pinsiers de chësc vers?

Al é n ann n pü rî, an mëss ponsé a tröp. Ara vëgn da se fá pinsiers sön ci che an ó fá dedô y le messëi chirí fora danter dötes les posci­bilités é valgamia rî. Tl chirí röion tres indô pro val’ de ...
media/k2/galleries/32973/thumbs/PHOTO-2026-11-07-07-41-56.jpg
19 de november 2026

La poesia é la morvëia che insëgna

La racoiüda de poesies nöia de Silvia Liotto é danman. L'auturia nes cunta tres n'intervista de süa publicaziun nöia
»Il tempo dà ragione – Le tëmp dá rajun« é le titul dl liber de poesies nü de Silvia Liotto, publiché cun l’editur »La Vita Felice« da Milan. Al é la secunda racoiüda de poesies originales, scrites dal’auturia te dui lingac, tl talian y tl ladin. Proscimamënter gnarál a s’al dé deplü apuntamënc cun la scrituria davagnadëssa dla 10. ediziun dl pest de poesia »Angelo Trebo«. I un porchël tut l’ocajiun da ti fá n valgünes domandes.

La Usc De ci nen vára pa te chësta racoiüda de poesies?
(Silvia ...
media/k2/galleries/32949/thumbs/Joegn_Crousc_Biencia_2.jpg
19 de november 2026

La Crousc Biencia à prejentà l grop Joegn

I é de 14 da duta la val, dai 12 ai 17 egn. Didé dai volontadives e i istrutores i empèra a fèr l prum socors.
Na maia bruna con su na ambulanza che cor svelta e grignolenta e la scrita ‘Joegn Crousc Biencia’. L é la mondura, col logo dessegnà da Manuel Riz, del grop de Joegn de la Crousc Biencia de Cianacei. I é de 14, da duta la val: Soraya Blasin, Maikol Bonanno, Sophie Calzavara, Alessandro Defrancesco, Robert Fosco, Viola Ioriatti, Fabian Pederiva, Giulia Planchensteiner, Enea Primus Debertol, Caterina Riz, Emma Riz, Luca Salvador, Ilaria e Cristian Settani.

En sabeda ai 14 de november i ...
media/k2/galleries/32948/thumbs/Convegn_TN1_sala_OfizeStampaPAT.jpg
19 de november 2026

Sostegnir i teritories per stravardèr si lengac

Tel ultim event per i 80 egn de l'Autonomia la Provinzia de Trent à binà adum te n convegn su la mendranzes linguistiches raprejentanc ladins, mochegn e zimbres, esperc e na delegazion sorba da la Lusazia. 
La Provinzia Autonoma de Trent à serà su i festejament per l cedean de la Cordanza de Paris anter De Gasperi e Gruber, fondament de l'autonomia provinzièla, te n convegn con la mendranzes linguistiches recognosciudes de sia provinzia per sotrissèr che l é i pilèstres che rec chesta autonomia.

Ai 11 de november te la sala Depero del Palaz de la Provinzia l é stat rejonà del raport anter la popolazions che rejona lengac desferenc e l'autonomia di teritories olache les vif: l titol »Derit al ...
media/k2/galleries/32946/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-18_um_13.17.10.jpg
19 de november 2026

Ulà crësc pa l ciof dla forza?

"Sidamilu" ie l titul dl liber per mutons che ie unì prejentà l'ena passeda tla biblioteca a Urtijëi. La storia ie scirta nce per badiot y gherdëina
L ie d’uni sort de forzes, de teles che n vëija y de teles che n ne vëija nia. L ie la forza de ulentà, chëla di talënc y chëla dla fantajia. Y propi da chësta forzes ie nasciù l liber dal titul “Sidamilu”, n liber nuef per mutons scrit per gherdëina, badiot, talian y tudësch. L ie la storia dl pitl mut Sidamilu, n mut che viv tla America dl Sud. N di se amàlel, l giapa fiëura. Pundù tl liet scumëncel a fantajië. Y l pëia via de viac, a crì l ciof dla forza. Ulá cresceràl pa?

La autëures dl ...
media/k2/galleries/32927/thumbs/grop_da_bal_1_foliet_web.jpg
19 de november 2026

Grop da Bal da Fodom, AAA se chier sonadous e balerins

L bilánz del 2026 ntra corsc de bal e manifestazion 
Co la ciastagnada metuda a jì nsa­beda passada al Taulac a La Plié l Grop da Bal da Fodom l a saré ite l’ativité per l 2026. Ence chël che va a se fenì l é sté n ann empegnatif per i balerins e le balerine fodome, che ten su e porta ennavánt la tra­dizion del balé e dei bai popolars. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper