30 de agost 2026
La Gran Vera de Tita de Megna
Jon inant a ve contèr i fac sozedui a Tita de Megna endèna la Gran Vera, recorc che vegn fora da sie diarie che ne à dat adimprest sie nevó Giordano Costa. L rengrazion de cher.
Jon inant con nosc diarie. Fegurave che, schèji ogne dotrei dis nosc autor scrif ghenao chel che ge capitèa (ma per via de la lèrga no podon scriver dut cant). Nosc Tita vigni dì no l sà se l indoman l sarà de ca o de là, vif o mort.
Amò sul front…
De aost del 1916 l vegn manà te ospedèl percheche l à mèl a la giames. Te sia cambra l era n auter sudà, bon sech »come nostro Signore in croce«. L vaèa dal mèl, purampò l dotor no podea l manèr a cèsa percheche no l aea la fiora. Coi 26 de aost, ...
Jon inant con nosc diarie. Fegurave che, schèji ogne dotrei dis nosc autor scrif ghenao chel che ge capitèa (ma per via de la lèrga no podon scriver dut cant). Nosc Tita vigni dì no l sà se l indoman l sarà de ca o de là, vif o mort.
Amò sul front…
De aost del 1916 l vegn manà te ospedèl percheche l à mèl a la giames. Te sia cambra l era n auter sudà, bon sech »come nostro Signore in croce«. L vaèa dal mèl, purampò l dotor no podea l manèr a cèsa percheche no l aea la fiora. Coi 26 de aost, ...
30 de agost 2026
Do i fostüs dla musiga tla localité de munt
En Santa Maria dal Ciüf a La Ila él iniann gnü fat festa tl zënter cun musiga dal ví, intratignimënt y la defilada tradizionala che á cunté la storia dla musiga sön le raiun da munt dal 1600 cina aldedaincö
Aladô dla tradiziun él gnü a s’al dé en la Gran Santa Maria, ai 15 d’agost, la festa tl zënter da La Ila cun defilada. Iniann á la defilada albü tröc spetadus che cun le cialt y le bel tëmp á aspeté sön ur de strada al passé dla bisca de grups, musighes y ciars abelis che á defilé fora por zënter. Chëra dl 2026 é stada na defilada dedicada ala storia dla musiga dla localité.
Pro la defilada n’á nia mancé uniuns locales che á dantadöt a ci fá cun la musiga: al á tut pert la Musiga da Albeins, la ...
Aladô dla tradiziun él gnü a s’al dé en la Gran Santa Maria, ai 15 d’agost, la festa tl zënter da La Ila cun defilada. Iniann á la defilada albü tröc spetadus che cun le cialt y le bel tëmp á aspeté sön ur de strada al passé dla bisca de grups, musighes y ciars abelis che á defilé fora por zënter. Chëra dl 2026 é stada na defilada dedicada ala storia dla musiga dla localité.
Pro la defilada n’á nia mancé uniuns locales che á dantadöt a ci fá cun la musiga: al á tut pert la Musiga da Albeins, la ...
30 de agost 2026
N develpai a Danilo e Giorgio
Comitat evenc e Aministrazion à volù rengrazièr doi pilèstres del calandèr de la manifestazions de Cianacei.
Ge à fat segur gran cher a Danilo Planchensteiner e Giorgio Pedron, vegnir rengrazié per l aiut che i dèsc per l endrez di evenc, zenza che i se la spetasse te doi seres desvalives dedichèdes a ic. L’Aministrazion de Comun col ombolt Giovanni Bernard, l comitat evenc Ensema per Cianacei con a cef Milena Fosco e Associazione Antermoia con sia diretora artistica Michela Marangoni se à pissà belimpont de ge dir n fort develpai, ajache l é emportant recognoscer chi che fèsc volontariat e soraldut l ...
Ge à fat segur gran cher a Danilo Planchensteiner e Giorgio Pedron, vegnir rengrazié per l aiut che i dèsc per l endrez di evenc, zenza che i se la spetasse te doi seres desvalives dedichèdes a ic. L’Aministrazion de Comun col ombolt Giovanni Bernard, l comitat evenc Ensema per Cianacei con a cef Milena Fosco e Associazione Antermoia con sia diretora artistica Michela Marangoni se à pissà belimpont de ge dir n fort develpai, ajache l é emportant recognoscer chi che fèsc volontariat e soraldut l ...
30 de agost 2026
Na festa, un brazacol
I lourantes de Assp, i vorentie de Ana, aduna co ra istituzios, Comun de Anpezo e Ulss de Belun, par i nostre none, par dute nos. Doa paroles su i laore de ’l ospedal Codivilla
Na festa par i none de ra ciaśa Dotor Angelo Majoni e par chi outre che rua là de dì, par el diurno: ra azienda Assp del Comun de Anpezo, aduna co i Alpis del grupo Ana de Anpezo, i à parecià anche sto an algo de bel e de bon, che i à sporto a ra śente sul sorei de ra ciaśa. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Na festa par i none de ra ciaśa Dotor Angelo Majoni e par chi outre che rua là de dì, par el diurno: ra azienda Assp del Comun de Anpezo, aduna co i Alpis del grupo Ana de Anpezo, i à parecià anche sto an algo de bel e de bon, che i à sporto a ra śente sul sorei de ra ciaśa. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
30 de agost 2026
Na crusc nea slomina sön Col Bechei
En bel grup de 22 jones y jogn d’La Pli á fistidié da mëter sö na crusc nea sön piza de Col Bechei tla munt de Fanes. En laur co á motü man l’ann passé, co á albü söes groaries burocratiches, mo co s’á slüt jö con "en gran momont emozional, dio aspeté da düc"
Al ea ai 28.08.1988 che la Jonëza d’La Pli é jüda con la pröma crusc sön Col Bechei; belo val’ dé denant êi stés sö a petoné ete le socl, na scina de fer por mené pormez la crusc de lën, y cater rampins, olache al é spo gnü taché pormez les cordes por la daidé tigní en pé. Le medemo de él spo ince sté la messa de benedisciun. Dal 2017, do apresciapüch 30 agn, é spo en grup de jogn jü sö a la dorteré sö en pü’, deache al ea val’ cordes rotes y destacades. Y desche al sozeda con cosses sot le ...
Al ea ai 28.08.1988 che la Jonëza d’La Pli é jüda con la pröma crusc sön Col Bechei; belo val’ dé denant êi stés sö a petoné ete le socl, na scina de fer por mené pormez la crusc de lën, y cater rampins, olache al é spo gnü taché pormez les cordes por la daidé tigní en pé. Le medemo de él spo ince sté la messa de benedisciun. Dal 2017, do apresciapüch 30 agn, é spo en grup de jogn jü sö a la dorteré sö en pü’, deache al ea val’ cordes rotes y destacades. Y desche al sozeda con cosses sot le ...
29 de agost 2026
Marika Bernard e ‘L’ultima sonata’
Con Loretta Pederiva l’à prejentà enstadì a La Gran Ciasa l’ultim liber che l’à scrit ensema a Barbara Bolzan.
L titol l é »L’ultima sonata« e l é l ultim liber scrit da Marika Bernard e Barbara Bolzan. Marika la cognoscion ben, l é ‘na fantastica creatura con la gran pascion de lejer e scriver’ i à dit de ela si peconc. Nos l’aane intervistèda del 2024 canche l era vegnù fora sie liber dal titol »L’egoismo di un amore«. Ere jita a la troèr te la Comunità alberch »N bel Soreje« a Sèn Jan olache la stèsc e aló la me aea avert sie cher e sie mond.
Ades l é sun desch n’autra sia produzion, scrita a cater ...
L titol l é »L’ultima sonata« e l é l ultim liber scrit da Marika Bernard e Barbara Bolzan. Marika la cognoscion ben, l é ‘na fantastica creatura con la gran pascion de lejer e scriver’ i à dit de ela si peconc. Nos l’aane intervistèda del 2024 canche l era vegnù fora sie liber dal titol »L’egoismo di un amore«. Ere jita a la troèr te la Comunità alberch »N bel Soreje« a Sèn Jan olache la stèsc e aló la me aea avert sie cher e sie mond.
Ades l é sun desch n’autra sia produzion, scrita a cater ...
29 de agost 2026
Mujiga y poejia tl Tublà da Nives
N vënderdi ai 21 de agost iel te Sëlva unì metù a jì na sëira de mujiga y poejia cun Matteo Facchin che à sunà l'armonica y Lino Pasquale Cacciapaglia che à liet dant si poejies
N cumerzialist che scrij poejies. Vel’ da de tel ne n’àuden nia suvënz, ma n vëija che poec nen iel de uni sort. Lino Pasquale Cacciapaglia de Maran ie cumerzialist y nsënia economia aziendela. N vënderdi dl’ena passeda àl liet dant tl Tublà da Nives te Sëlva poejies ora de si liber nuef dal titul “Prehiera … Poesie”, publicà tl 2026. Si paroles à ancuntà la cumposizions cunesciudes per armonica, sunedes dal musizist y cumpositëur de Bulsan Matteo Facchin.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion ...
N cumerzialist che scrij poejies. Vel’ da de tel ne n’àuden nia suvënz, ma n vëija che poec nen iel de uni sort. Lino Pasquale Cacciapaglia de Maran ie cumerzialist y nsënia economia aziendela. N vënderdi dl’ena passeda àl liet dant tl Tublà da Nives te Sëlva poejies ora de si liber nuef dal titul “Prehiera … Poesie”, publicà tl 2026. Si paroles à ancuntà la cumposizions cunesciudes per armonica, sunedes dal musizist y cumpositëur de Bulsan Matteo Facchin.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion ...
29 de agost 2026
Astraziun, forma y corú
Tl’edema dan feragost, á dui artisć badioc metü fora sües operes a Corvara, tl salf d’esposiziun »Sport Kostner«. Helmut Pizzinini y Poldão é dui amisc y dui artisć, sües operes s’incunta tl lingaz dl’astraziun
Tl’edema dan feragost á dui artisć dl’Alta Badia metü fora deboriada sües ultimes creaziuns. La mostra de Helmut Pizzinini y de Poldão s’á desfiré danter i 7 y i 15 d’agost tl salf d’esposiziun dl »Sport Kostner« a Corvara, olache al é sté da odëi scoltöres y depënc. L’idea da mëte fora deboriada i é gnüda ai dui artisć te na manira spontana; scebëgn che vignun laores individualmënter y te süa manira, i porta adöm la pasciun por l’ert y n raport de amizizia che döra da plü agn incá. Por Helmut ...
Tl’edema dan feragost á dui artisć dl’Alta Badia metü fora deboriada sües ultimes creaziuns. La mostra de Helmut Pizzinini y de Poldão s’á desfiré danter i 7 y i 15 d’agost tl salf d’esposiziun dl »Sport Kostner« a Corvara, olache al é sté da odëi scoltöres y depënc. L’idea da mëte fora deboriada i é gnüda ai dui artisć te na manira spontana; scebëgn che vignun laores individualmënter y te süa manira, i porta adöm la pasciun por l’ert y n raport de amizizia che döra da plü agn incá. Por Helmut ...
29 de agost 2026
Cantiers post Vaia senza fin e materiai arbandonei
La segnalazion de n zitadin: »È scrit plù oute a Veneto Strade ma degugn a mei responù«
Davò Vaia, soura la regional 48 de le Dolomiti nra Brenta e Liviné l é sté fat de gragn laour per enstalé reti parasasc a protezion de la strada sot fora. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davò Vaia, soura la regional 48 de le Dolomiti nra Brenta e Liviné l é sté fat de gragn laour per enstalé reti parasasc a protezion de la strada sot fora. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de agost 2026
Autobiografies ledies te piaz
Stories de vita, padimenc, fai, pentiment e rescat: na bela ocajion de cognoscenza e condivijion anter persones sporta dal Comun de Sèn Jan en colaborazion con »Liberi da dentro«.
L é chi che scomenza sie viac te la vita senté ju su n sental sorì de n bel gran auto, con n sciofer che vida o amancol n navigator che moscia la strèda, e chi che enveze fin dal scomenz se troa sun n troi adort e pien de pericoi, che bèsta nia per meter n pe tel post falà e sluzièr ju per na riva erta, olache l é più fazile jir semper più en ju che esser bogn de se tirèr su deretorn. Ma pel sozeder ence che dal sental sorì se rue fora de strèda percheche l sciofer vèrda l fonin, l navigator no ...
L é chi che scomenza sie viac te la vita senté ju su n sental sorì de n bel gran auto, con n sciofer che vida o amancol n navigator che moscia la strèda, e chi che enveze fin dal scomenz se troa sun n troi adort e pien de pericoi, che bèsta nia per meter n pe tel post falà e sluzièr ju per na riva erta, olache l é più fazile jir semper più en ju che esser bogn de se tirèr su deretorn. Ma pel sozeder ence che dal sental sorì se rue fora de strèda percheche l sciofer vèrda l fonin, l navigator no ...
28 de agost 2026
con.tain #4: na mostra nueva
Tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert iel da udëi lëures de n coletif artistich de Leipzig
N vënderdi ai 21 de agost iel stat la giaurida dla mostra »con.tain #4« tl Circolo. Da udëi iel i lëures de Clara Pötsch, Katharina Schreiter y Teresa Szepes.
Pra na blòta cumpëida de jënt iel unit a s’l dé chësta giaurida, pra chëla che l coletif de Leipzig ti à da n senificat nuef ai materiai perdui o desmincei – ti dajan na forma nueva y trasfurman te opres d’ert chël che n smachëssa scenó. L pensier do chësta forma de lauré ie propri n pensier de sustenibltà.
Dut l articul pudëis ...
N vënderdi ai 21 de agost iel stat la giaurida dla mostra »con.tain #4« tl Circolo. Da udëi iel i lëures de Clara Pötsch, Katharina Schreiter y Teresa Szepes.
Pra na blòta cumpëida de jënt iel unit a s’l dé chësta giaurida, pra chëla che l coletif de Leipzig ti à da n senificat nuef ai materiai perdui o desmincei – ti dajan na forma nueva y trasfurman te opres d’ert chël che n smachëssa scenó. L pensier do chësta forma de lauré ie propri n pensier de sustenibltà.
Dut l articul pudëis ...
28 de agost 2026
Na neva piata da scriver
Comentar de pruma
L é persones che canche les lascia n post de lurier, no les lascia demò na cariega, n pult e n computer. Les lascia n toch de storia. E amò de più se te chel post les é states per gran pèrt de sia vita profescionèla. Do 33 egn de lurier a La Usc per noscia colega de Fascia Lucia Gross l é vegnù l moment de serèr su n capitol profescionèl lonch na vita. Per nosc sfoi l é la pruma redadora che arjonc chest travert.
Te chisc egn l é mudà dassen n muie l mestier del giornalist. (Comentar de ...
L é persones che canche les lascia n post de lurier, no les lascia demò na cariega, n pult e n computer. Les lascia n toch de storia. E amò de più se te chel post les é states per gran pèrt de sia vita profescionèla. Do 33 egn de lurier a La Usc per noscia colega de Fascia Lucia Gross l é vegnù l moment de serèr su n capitol profescionèl lonch na vita. Per nosc sfoi l é la pruma redadora che arjonc chest travert.
Te chisc egn l é mudà dassen n muie l mestier del giornalist. (Comentar de ...
28 de agost 2026
I ti un fat n valgünes domandes a Silvia Marcon, praticanta tla Biblioteca Sas dla Crusc a La Ila
Dancà y da na pert
Bun de Silvia, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Silvia Marcon da San Ciascian, i á iniann stlüt jö les Scores Altes a La Ila, tl lizeum linguistich.
Chësc isté este stada praticanta tla biblioteca publica Sas dla Crusc a La Ila. Sëgn röia to practicum a piz. Co éra pa jüda?
Ara é jüda dër bun y i á imparé dër tröp, dantadöt sön ci che reverda l’adoranza dl program dla biblioteca por l’imprëst y l’archirida di libri. I á capí damí sciöche les biblioteches de ...
Bun de Silvia, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Silvia Marcon da San Ciascian, i á iniann stlüt jö les Scores Altes a La Ila, tl lizeum linguistich.
Chësc isté este stada praticanta tla biblioteca publica Sas dla Crusc a La Ila. Sëgn röia to practicum a piz. Co éra pa jüda?
Ara é jüda dër bun y i á imparé dër tröp, dantadöt sön ci che reverda l’adoranza dl program dla biblioteca por l’imprëst y l’archirida di libri. I á capí damí sciöche les biblioteches de ...
28 de agost 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 20 de agost ie l joler dl Aiut Alpin julà a Corvara per n’emergënza sanitera. Do che n fova ruvei de reviers tla sënta ie l joler unì mandà a San Ciascian, de viers dla Capanna Alpina, ulache l fova unit ju na gran smueia che ova trat pea l troi. Deberieda cun i judacrëp de Corvara àn recuperà sies escurscionisć.
Ntan l jol de reviers a Puntives à la zentrela damandà do l joler sa la utia Puez, ulache n à ciarià na jëuna che se ova fat mel a na ciavidla.
Plu tert iel pona mo ...
Ntan l jol de reviers a Puntives à la zentrela damandà do l joler sa la utia Puez, ulache n à ciarià na jëuna che se ova fat mel a na ciavidla.
Plu tert iel pona mo ...
28 de agost 2026
Festa por le degan nü
Chësta domënia i vëgnel surandé la inciaria da degan a siur Klaus Sottsas
La noela ê bele gnüda fora ai pröms de forá y sëgn ésera tan inant. La Val Badia ciafa n degan nü. Mefodër la domënia passada él sté a La Val na gran mëssa de rengraziamënt por le degan siur Iaco Willeit, che â surantut la inciaria dl 2011 y á chësc ann complí la eté torona de 80 agn. Al é sté na mëssa sintida, te chëra che al é gnü dit n gröm de iadi "Giulan". Sëgn él spo gnü l’ora da passé inant definitivamënter le testemone. Chësc sozeda en domënia ai 30 de agost a Badia, olache al rovará ...
La noela ê bele gnüda fora ai pröms de forá y sëgn ésera tan inant. La Val Badia ciafa n degan nü. Mefodër la domënia passada él sté a La Val na gran mëssa de rengraziamënt por le degan siur Iaco Willeit, che â surantut la inciaria dl 2011 y á chësc ann complí la eté torona de 80 agn. Al é sté na mëssa sintida, te chëra che al é gnü dit n gröm de iadi "Giulan". Sëgn él spo gnü l’ora da passé inant definitivamënter le testemone. Chësc sozeda en domënia ai 30 de agost a Badia, olache al rovará ...
27 de agost 2026
L valor de la mont no l é cotenc comfort che la sporc
Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia, palesa sie aveliment per la lamentanzes di ghesć. L turism da mont l é doventà chel che perten i medemi servijes de n hotel.
»Sion rué a l’esasperazion – disc Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia e gestor del refuge Ciampedie. Chest an l é amò piec che i autres egn, se no i ciapa duc i servijes i se lamenta. I rua sa mont, i ordena da magnar, i ge fasc na foto e i la met sui social, e magari i lascia ence ló la roba te piat, i é doventé duc influencer e l é doventà dut ‘instagramabol’. Anché i é te Fascia, doman sul Padon, l dì do sun Lagazuoi e amò do su le Tofane. Olà éla do che la va la mont? Fosc sion noi ...
»Sion rué a l’esasperazion – disc Jacopo Bernard, patron del refuge Valacia e gestor del refuge Ciampedie. Chest an l é amò piec che i autres egn, se no i ciapa duc i servijes i se lamenta. I rua sa mont, i ordena da magnar, i ge fasc na foto e i la met sui social, e magari i lascia ence ló la roba te piat, i é doventé duc influencer e l é doventà dut ‘instagramabol’. Anché i é te Fascia, doman sul Padon, l dì do sun Lagazuoi e amò do su le Tofane. Olà éla do che la va la mont? Fosc sion noi ...
27 de agost 2026
Core, core, che ‘l é bel !
Ra forza de i social, par tramudà ra parsones, par ingrumà ra śente inze un luó: ra eclissi de ra rajon, inveze che del soroio
Dute in Jou, śon su, che se vede ra eclissi del Sol! Se lieśe chesto, su par ra gaśetes, ma pichesee su i social, inze ‘l telefonin, e zentenera de parsones moe de coren.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dute in Jou, śon su, che se vede ra eclissi del Sol! Se lieśe chesto, su par ra gaśetes, ma pichesee su i social, inze ‘l telefonin, e zentenera de parsones moe de coren.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de agost 2026
Ne à lascià Carlo Platter
L é stat un di più forc alpinisć. Del 1969, ensema a Almo Giambisi, l à metù su l grop di Ciamorces.
En mèrtesc ai 25 de aost l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Carlo Platter da Cianacei, se n jit en lunesc ai 24 a l’età de 83 egn, l era te Cèsa de Paussa. Platter l é stat un di più forc alpinisć di egn ’60 e ’70, l à tacà a jir a crepes jà da joen tel grop del Saslonch olache sie père aea en gestion l refuge Vicenza e olache l à avert desvaliva vies. Con la Scola Alpina de la Finanza de Pardac l ge à tacà al Cimon de la Pala, che enlouta l era cognosciù desche l ‘Cervino de la ...
En mèrtesc ai 25 de aost l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Carlo Platter da Cianacei, se n jit en lunesc ai 24 a l’età de 83 egn, l era te Cèsa de Paussa. Platter l é stat un di più forc alpinisć di egn ’60 e ’70, l à tacà a jir a crepes jà da joen tel grop del Saslonch olache sie père aea en gestion l refuge Vicenza e olache l à avert desvaliva vies. Con la Scola Alpina de la Finanza de Pardac l ge à tacà al Cimon de la Pala, che enlouta l era cognosciù desche l ‘Cervino de la ...
