27 de mei 2026
Scioh: N’atività viva cun de bon resultac
Do che la scuadres desfrëntes dla Lia Scioh Gherdëina à arjont d'uni sort de resultac tl campiunat a scuadres provinziel fova la ultima enes tlo per i turnoies ndividuei
Ai 28 de merz iel stat la cuinta y ultima tapa dl “Jugend Grand Prix” a Lichtenberg tla val Venuesta. Tlo ie Leonard Vozhzhov stat bon de tenì si titul de campion provinziel tla categuria sot ai 14 ani cun l mascim de 86 ponc. Y chël a pensé che l pudëssa jughé tla categuria di plu jëuni. La Lia Scioh Gherdëina ie dassënn cuntënta de pudëi ti pité n bon ambient ulache l possa miuré te chësc sport y ti fej de gran auguresc.
Per la lia Scioh Gherdëina, Manuel Perathoner
L articul ntier tla edizion ...
Ai 28 de merz iel stat la cuinta y ultima tapa dl “Jugend Grand Prix” a Lichtenberg tla val Venuesta. Tlo ie Leonard Vozhzhov stat bon de tenì si titul de campion provinziel tla categuria sot ai 14 ani cun l mascim de 86 ponc. Y chël a pensé che l pudëssa jughé tla categuria di plu jëuni. La Lia Scioh Gherdëina ie dassënn cuntënta de pudëi ti pité n bon ambient ulache l possa miuré te chësc sport y ti fej de gran auguresc.
Per la lia Scioh Gherdëina, Manuel Perathoner
L articul ntier tla edizion ...
27 de mei 2026
Forma, sonn y ladinité s’intrecëia
L’otava ediziun dla Trienala Ladina analisëia la sinergia danter musiga y cultura cun atenziun particolara devers dl teritore ladin
Cun le fin de promöie l’ert contemporana ti raiuns ladins é piada ia en vëndres ai 22 de ma l’otava ediziun dla »Trienala Ladina 2026« tl Museum Ladin Ciastel de Tor.
»Intreciamënt Ladin« é la tematica che porta adöm les operes desfarëntes di artisć che á n lian strënt cun la mendranza ladina. Les cinch porsones creatives che mët fora tla mostra coletiva dl concurs artistich »Trienala Ladina« é artistes y artisć residënc tles cin’ valades ladines, ti Grijiuns y tl ...
Cun le fin de promöie l’ert contemporana ti raiuns ladins é piada ia en vëndres ai 22 de ma l’otava ediziun dla »Trienala Ladina 2026« tl Museum Ladin Ciastel de Tor.
»Intreciamënt Ladin« é la tematica che porta adöm les operes desfarëntes di artisć che á n lian strënt cun la mendranza ladina. Les cinch porsones creatives che mët fora tla mostra coletiva dl concurs artistich »Trienala Ladina« é artistes y artisć residënc tles cin’ valades ladines, ti Grijiuns y tl ...
27 de mei 2026
Chel pra tajin de Fiames
Laore da fei par el balon e par r’atletica: fondazion Mico r’à da pagà par el dan lascià; algo de outro fajarà el Comun de Anpezo. Ches’outra ares par el paes
A Fiames no se core e no se śuia al balon. Sto an no se pó dorà el pra, cher’erba r’é morta, sote ra plastica e a banda che i à betù d’inverno, par ra Olimpiades e Paralimpiades Milano Cortina 2026. A Fiames, al stadio de sport Antonella De Rigo, del Comun de Anpezo, i aea betù un grun de roba, che i doraa dute i dis, poco indalonśe, al vilajo de i atletes su ra vecia pista de ‘l aeroporto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
A Fiames no se core e no se śuia al balon. Sto an no se pó dorà el pra, cher’erba r’é morta, sote ra plastica e a banda che i à betù d’inverno, par ra Olimpiades e Paralimpiades Milano Cortina 2026. A Fiames, al stadio de sport Antonella De Rigo, del Comun de Anpezo, i aea betù un grun de roba, che i doraa dute i dis, poco indalonśe, al vilajo de i atletes su ra vecia pista de ‘l aeroporto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
27 de mei 2026
Dé jö sanch: n sorvisc ala comunité
La incuntada dl AVIS de Puster, l’assoziaziun de volontares y volontars che dá jö sanch, é gnüda tignida chësc ann a La Ila. Trëi onoranzes por bëgn 50 donaziuns
Bun 80 porsones é rovdaes adöm en chësc de tl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, olache al é gnü tigní la incuntada dl AVIS de Puster, l’assoziaziun dles porsones che dá jö sanch. La incuntada é gnüda daurida dal vizepresidënt dla lia y rapresentant ladin Vito Dejaco, che á podü saludé danter i presënc ince le presidënt provinzial Peter Paul Hofer. Al é spo sté le presidënt dl raiun de Puster Klaus Reichegger che ti á porté le salüt ai presënc y á alzé fora l’impëgn y le sorvisc de gran ...
Bun 80 porsones é rovdaes adöm en chësc de tl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, olache al é gnü tigní la incuntada dl AVIS de Puster, l’assoziaziun dles porsones che dá jö sanch. La incuntada é gnüda daurida dal vizepresidënt dla lia y rapresentant ladin Vito Dejaco, che á podü saludé danter i presënc ince le presidënt provinzial Peter Paul Hofer. Al é spo sté le presidënt dl raiun de Puster Klaus Reichegger che ti á porté le salüt ai presënc y á alzé fora l’impëgn y le sorvisc de gran ...
27 de mei 2026
Venciuda l'ultima
N dumënia ai 24 de mei à l FC Gherdëina B jugà contra l Schlern B
N dumënia ai 24 de mei à la segonda scuadra dl FC Gherdëina jugà contra la scuadra Schlern B, ora Ciastel sun l ciamp dal palé de Laranz.
La partida ne n'ova belau nianca no scumencià, canche i nosc à fat l 1 a 0: tl segondo menut à Felix Mancin fat l gol, cun assist de Matteo Senoner. Sun chëla à i averseres ënghe fat gol - tl terzo menut. Nscila ne fòvel passà nianca cin' menuc no y la stajova bele un a un. L prim tëmp ie finà via cun chësc resultat.
Tl segondo tëmp jìvela...
Dut l articul - ...
N dumënia ai 24 de mei à la segonda scuadra dl FC Gherdëina jugà contra la scuadra Schlern B, ora Ciastel sun l ciamp dal palé de Laranz.
La partida ne n'ova belau nianca no scumencià, canche i nosc à fat l 1 a 0: tl segondo menut à Felix Mancin fat l gol, cun assist de Matteo Senoner. Sun chëla à i averseres ënghe fat gol - tl terzo menut. Nscila ne fòvel passà nianca cin' menuc no y la stajova bele un a un. L prim tëmp ie finà via cun chësc resultat.
Tl segondo tëmp jìvela...
Dut l articul - ...
27 de mei 2026
La malatia psichica: for mo n tabù?
N merdi ai 19 de mei da sëira iel tla biblioteca de Sëlva stat na manifestazion n con’ de na tematica sensibla, ma che à debujën de vijibltà
Pra na mëisa turonda se àl ancuntà esperc per rujené dla malaties psichiches, n argumënt che ie – nce sce al didancuei iel n fat che truepa persones ie tuchedes da una o l’autra – for mo n tabù. Ntëur ala mëisa ite se àl sentà l dutor de basa dr. Simon Kostner, l presidënt dla lia Ariadne Günther Plaickner, dr. Alberto Degiorgis, psichiater y psicoterapeut. Ënghe prejënc cun testemunianzes persuneles fova Hannelore Insam, Andreas Delago y Julian Stuffer. Tres la sëira àl menà Stefano Zanotti.
L ...
Pra na mëisa turonda se àl ancuntà esperc per rujené dla malaties psichiches, n argumënt che ie – nce sce al didancuei iel n fat che truepa persones ie tuchedes da una o l’autra – for mo n tabù. Ntëur ala mëisa ite se àl sentà l dutor de basa dr. Simon Kostner, l presidënt dla lia Ariadne Günther Plaickner, dr. Alberto Degiorgis, psichiater y psicoterapeut. Ënghe prejënc cun testemunianzes persuneles fova Hannelore Insam, Andreas Delago y Julian Stuffer. Tres la sëira àl menà Stefano Zanotti.
L ...
27 de mei 2026
Nsec y fantajia
Duc i sculeies y duta la sculées dla Scola prufesciunela per l Artejanat Artistich à metù ora si opres te na mostra
N juebia ai 21 de mei, dala 11 danmesdì, iel stat la giaurida – tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert Circolo – di lëures di sculeies y dla sculées dla prima nchin tla cuinta tlas dla Prufesciunela, deberieda cun la scultures di studënc che fej l Curs de spezialisazion.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 29 de mei.
Julia Lardschneider
N juebia ai 21 de mei, dala 11 danmesdì, iel stat la giaurida – tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert Circolo – di lëures di sculeies y dla sculées dla prima nchin tla cuinta tlas dla Prufesciunela, deberieda cun la scultures di studënc che fej l Curs de spezialisazion.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 29 de mei.
Julia Lardschneider
27 de mei 2026
Desnut
La cuinta tlasses dl Lizeum d’Ert Cademia à metù ora si lëures te si scola che ie deventa na galaria d’ert
Mpue coche uni ann, à nce chëst ann i sculeies y la sculées dla cuinta tlasses dl Lizeum d’Ert Cademia pudù mëter ora si lëures. N mierculdi ai 20 de mei dala cinch domesdì iel stat la giaurida. Per l prim iede àn cris ora de ne fé la mostra nia te na galaria o na sala de mostres, ma propi te si scola, ti dajan n carater mo plu reél ala mostra, propi ajache n à nce pudù ti cialé ala lueges ulache i lëures ie nasciui.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai ...
Mpue coche uni ann, à nce chëst ann i sculeies y la sculées dla cuinta tlasses dl Lizeum d’Ert Cademia pudù mëter ora si lëures. N mierculdi ai 20 de mei dala cinch domesdì iel stat la giaurida. Per l prim iede àn cris ora de ne fé la mostra nia te na galaria o na sala de mostres, ma propi te si scola, ti dajan n carater mo plu reél ala mostra, propi ajache n à nce pudù ti cialé ala lueges ulache i lëures ie nasciui.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai ...
26 de mei 2026
Desgrazia tla munt de Pisciadú
Na jona de 23 agn da Zola Predosa dlungia Bologna é rovada fora de tru da gní da Pisciadú jö y é slisorada surajö. Por la jona n’á i socoridus plü podü fá nia
En domënia ai 24 de ma él gnü a s’al dé na burta desgrazia. Döes compagnes jones dal’Emilia Romagna ê jüdes a fá la via ferada de Pisciadú, mo sön le tru da gní zoruch devers dla Val Mesdí s’áres falé tru. La jona Elena Berselli de 23 agn jô danfora, canche ara é slisorada, toman jö por 150 metri. An mina che les jones s’ais falé, ciodiche ares ti jô do a na cherta sön le fonin, che podess les avëi porté demez dala dërta sëmena. Co che ara é spo gnüda a s’al dé, n’él nia meso da dí avisa, ...
En domënia ai 24 de ma él gnü a s’al dé na burta desgrazia. Döes compagnes jones dal’Emilia Romagna ê jüdes a fá la via ferada de Pisciadú, mo sön le tru da gní zoruch devers dla Val Mesdí s’áres falé tru. La jona Elena Berselli de 23 agn jô danfora, canche ara é slisorada, toman jö por 150 metri. An mina che les jones s’ais falé, ciodiche ares ti jô do a na cherta sön le fonin, che podess les avëi porté demez dala dërta sëmena. Co che ara é spo gnüda a s’al dé, n’él nia meso da dí avisa, ...
26 de mei 2026
L é stat orì i prumes impianc portamont
Con la fin de mé se pel jir con la forenadoa sun Ciampedie olache vegn inaugurà n nef troi per i bec leà a la lejendes. Sun Ciampac la é vertia la via ferèda de Crepa Neigra.
Chisc dis taca jà a se sciudèr ite i motores de vèlch impiant portamont. Do la forenadoa de Sas Pordoi, averta jà ai 14 de mé, en sabeda ai 23 l é stat orì la cabinovia de Neva-Malga Frommer e la forenadoa de Tires che porta i ghesć jai piesc del Ciadenac e del Latemar, per n lonch istà fin al prum de november. Ai 30 de mé pontarà via endodanef ence la sentadoes de König Laurin 1 e 2, la Tschein e chela de Paolina e da Vich la forenadoa de Ciampedie.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ...
Chisc dis taca jà a se sciudèr ite i motores de vèlch impiant portamont. Do la forenadoa de Sas Pordoi, averta jà ai 14 de mé, en sabeda ai 23 l é stat orì la cabinovia de Neva-Malga Frommer e la forenadoa de Tires che porta i ghesć jai piesc del Ciadenac e del Latemar, per n lonch istà fin al prum de november. Ai 30 de mé pontarà via endodanef ence la sentadoes de König Laurin 1 e 2, la Tschein e chela de Paolina e da Vich la forenadoa de Ciampedie.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ...
26 de mei 2026
Frena cor da sol per l cuinto mandat da Capocomun
Tomada l’ipoteji de na seconda lista l aversciar sarà l quorum
Svilup del Jou del Giau, lift de colegament ntra l comprenjor del Ciuita e Cortina, giourida de le Miniere del Fursil, nuof zenter servisc, referendum e competament de la viabilité comunala. Chisc i gragn empegn e le ndesfide che speta l ricandidé Capocomun Paolo Frena e sua lista »Auna per Col«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Svilup del Jou del Giau, lift de colegament ntra l comprenjor del Ciuita e Cortina, giourida de le Miniere del Fursil, nuof zenter servisc, referendum e competament de la viabilité comunala. Chisc i gragn empegn e le ndesfide che speta l ricandidé Capocomun Paolo Frena e sua lista »Auna per Col«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de mei 2026
Cresc l bosch Monti Pallidi
La sociazion à endrezà la Festa di Albres sun Penìa de Moena olache l é stat metù ju 100 neves piantins.
No demò sport ma ence cultura ambientala. L é chel che caraterisea la sociazion sportiva Monti Pallidi che en domenia ai 9 de mé à endrezà l prum ‘Wild Kids Day - Festa di Albres’, n event del Projet Monti Pallidi per l sostegn e la cura del teritorie. Na cincantina de bec e beze con si genitores se à troà da doman ló dal piazal del Oratorie per jir fin sun Penia, chi a pe e chi coi pulmins, olache ogneun à metù ju n picol alber. En dut l é stat metù ju 100 neves piantins che didarà a crear l ...
No demò sport ma ence cultura ambientala. L é chel che caraterisea la sociazion sportiva Monti Pallidi che en domenia ai 9 de mé à endrezà l prum ‘Wild Kids Day - Festa di Albres’, n event del Projet Monti Pallidi per l sostegn e la cura del teritorie. Na cincantina de bec e beze con si genitores se à troà da doman ló dal piazal del Oratorie per jir fin sun Penia, chi a pe e chi coi pulmins, olache ogneun à metù ju n picol alber. En dut l é stat metù ju 100 neves piantins che didarà a crear l ...
25 de mei 2026
Chi maestre che ciaton inze ‘l bosco
Ra Riserva de ra caza de Anpezo r’à menà i scolare a inparà algo depì de ra natura, su ra nostra crodes. Un doman ste śoen i podarà vive depì e meo el so paes
A scora de natura, inze ‘l bosco, aduna con parsones che conosce polito i luoghe, ra besties, ra piantes, śente che vive dute i dis inze ‘l anbiente. I scolare de ra doa cuartes, de ra scora popolares Duca d’Aosta in Anpezo, aduna co ra so maestres, i à podù vive duto chesto, ‘na bonora, par ‘na scora outramente da chera che i é uśade.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
A scora de natura, inze ‘l bosco, aduna con parsones che conosce polito i luoghe, ra besties, ra piantes, śente che vive dute i dis inze ‘l anbiente. I scolare de ra doa cuartes, de ra scora popolares Duca d’Aosta in Anpezo, aduna co ra so maestres, i à podù vive duto chesto, ‘na bonora, par ‘na scora outramente da chera che i é uśade.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de mei 2026
Massa azidenc sun strèda
L empegn de Transdolomites sul tem de la mobilità e del turism sostegnibol tol ite ence l’atenzion a la segureza sun strèda e più en generèl al ‘cost sozièl de la mobilità’. L’Agenzia Ansa ai 24 de mèrz del 2026 à scrit che te la UE i morc sun strèda del 2025 é smendré del 3%, te la Tèlia del 4%. (Massimo Girardi, president de Transdolomites, Sèn Jan)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de mei 2026
Beleche 50 egn da capogrop
Fiorenzo Ghetta ge à passà l temon del grop ADVSP de Vich a Aldo Rasom.
Per beleche 50 egn l à vidà l grop de donatores de sanch de Vich. Fiorenzo Ghetta, te la ultima scontrada stata de marz, ge à passà l temon a Aldo Rasom. N bon toch de strada a ciaf de na sociazion che ti egn à vedù de gregn mudamenc, per prum l passaje da AVIS a ADVSP (Sociazion de donatores volontadives de sanch e plasma) che l é stat d’aisciuda del 2001.
»La sociazion de volontadives é stata metuda su del 1974 – ne conta Fiorenzo – con 35 donatores de Vich e Poza. Chi da Poza l an do i ...
Per beleche 50 egn l à vidà l grop de donatores de sanch de Vich. Fiorenzo Ghetta, te la ultima scontrada stata de marz, ge à passà l temon a Aldo Rasom. N bon toch de strada a ciaf de na sociazion che ti egn à vedù de gregn mudamenc, per prum l passaje da AVIS a ADVSP (Sociazion de donatores volontadives de sanch e plasma) che l é stat d’aisciuda del 2001.
»La sociazion de volontadives é stata metuda su del 1974 – ne conta Fiorenzo – con 35 donatores de Vich e Poza. Chi da Poza l an do i ...
24 de mei 2026
La mèlga no l é demò numeres, l é lurier e valor del teritorie
La Mèlga de Fascia à ressanà i conts, ma l president Luigi Deluca de Coluzi te la radunanza l à sotrissà che l lurier di bachegn e la produzion del formai no i pel vegnir pianifiché demò sul papier a Trent.
L é stat na discuscion belebon longia e feruscola, te l'ultima radunanza de la Mèlga de Fascia, stata te la senta a Pera en sabeda ai 16 de mé. Discuscion no da man di sozi en cont del bilanz, ma peèda via dal intervent de Franco Paoli, chiamà l an passà a 'compagnèr' l Concast, Consorzie de la mèlghes del Trentin vidà da Stefano Albasini, ence el prejent a Pera, per miorèr na situazion mingol senestra.
Dantfora l é stat portà dant l'atività de la realtà de cooperazion fascèna, aproà l bilanz e ...
L é stat na discuscion belebon longia e feruscola, te l'ultima radunanza de la Mèlga de Fascia, stata te la senta a Pera en sabeda ai 16 de mé. Discuscion no da man di sozi en cont del bilanz, ma peèda via dal intervent de Franco Paoli, chiamà l an passà a 'compagnèr' l Concast, Consorzie de la mèlghes del Trentin vidà da Stefano Albasini, ence el prejent a Pera, per miorèr na situazion mingol senestra.
Dantfora l é stat portà dant l'atività de la realtà de cooperazion fascèna, aproà l bilanz e ...
24 de mei 2026
Sarà pa 31,124667 m² assé?
N vënderdi dl'ena passeda iel stat la giaurida dla mostra dla union culturala "EPL - Ert por i ladins" tl Tublà da Nives te Sëlva
N iede iel bën bel a nvië ite nce i ujins. La lia culturela dl Tublà da Nives à metù a jì te Sëlva na mostra cun opres de artisć y artistes badiotes dla union culturala Ert por i ladins. Sot al titul “31,124667”, che ne n’ie nia n numer de telefonn o n codesc sucrët ma la spersa che uni artist:a à despusizion ti locai dl Tublà, iel n vënderdi ai 15 de mei unì naugurà la mostra nueva.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
N iede iel bën bel a nvië ite nce i ujins. La lia culturela dl Tublà da Nives à metù a jì te Sëlva na mostra cun opres de artisć y artistes badiotes dla union culturala Ert por i ladins. Sot al titul “31,124667”, che ne n’ie nia n numer de telefonn o n codesc sucrët ma la spersa che uni artist:a à despusizion ti locai dl Tublà, iel n vënderdi ai 15 de mei unì naugurà la mostra nueva.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
24 de mei 2026
Frena respon a Nagler sui tribuc: »Dezijion orba«
Rua la replica ence dei ufizi de l’Uma: »Mei bu segnalazion da Fodom«
»Dezijion orba, forsci touta per scone i problemi daite dal Comun e desciarié su l’Uma«. Dura la touta de pojizion del prescident de l’Union Montana Agordina Paolo Freba contra l Capocomun da Fodom Oscar Nagler che i dis passei con sua aministrazion l’a dezedù de se tré ndrio da la convenzion per la gestion dei tribuc co l ent de via 4 novembre. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
»Dezijion orba, forsci touta per scone i problemi daite dal Comun e desciarié su l’Uma«. Dura la touta de pojizion del prescident de l’Union Montana Agordina Paolo Freba contra l Capocomun da Fodom Oscar Nagler che i dis passei con sua aministrazion l’a dezedù de se tré ndrio da la convenzion per la gestion dei tribuc co l ent de via 4 novembre. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de mei 2026
De dla vita a San Ciascian
"Imprömadedöt i mituns": sot a chësc tema á la Uniun dles Ëres da San Ciascian invié ia le "de dla vita", en domënia ai 10 de ma, che ê ince festa dla uma
En chël de domisdé é i geniturs gnüs tuc sö cun sü pici te dlijia da siur Heinrich Ellecosta y dala Uniun dles Ëres, por na picera funziun y benedisciun di mituns. "Imprömadedöt i mituns" se ispirëia al messaje evengelich "lascede che i mituns vëgnes da me". Tla vita religiosa significhëia chësc, mëte i mituns al zënter dla comunité y dla familia, ti pitan na acoliënza zënza condiziuns. Papa Francësch dijô por ejëmpl, che le pité y le movimënt di mituns te dlijia é la "usc de Chël Bel Dî". Ai é ...
En chël de domisdé é i geniturs gnüs tuc sö cun sü pici te dlijia da siur Heinrich Ellecosta y dala Uniun dles Ëres, por na picera funziun y benedisciun di mituns. "Imprömadedöt i mituns" se ispirëia al messaje evengelich "lascede che i mituns vëgnes da me". Tla vita religiosa significhëia chësc, mëte i mituns al zënter dla comunité y dla familia, ti pitan na acoliënza zënza condiziuns. Papa Francësch dijô por ejëmpl, che le pité y le movimënt di mituns te dlijia é la "usc de Chël Bel Dî". Ai é ...



