26 de otober 2026
Logo "Kronplatz Dolomites": porté indò ite l inom ladin!
La dezijion de sferié fora l inom ladin de "Plan de Corones" dal logo de "Kronplatz Dolomites" é n gran dann per l ladin y per les rejons di Ladins
Al pò ben ester che al sibe gaujes de marketing do chesta dezijion, ma les conseguenzes per la visibelté dla denominazion ladina é fatales. A n livel plu internazional, tl reclam y ti social media, scomparesc l inom ladin y ence a livel local vegnel sferié fora n element fondamental de na arpejon toponomastica milenara.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites invieia i responsabli de mudé chesta dezijion y de mete indò l inom ladin tl logo.
Al n’é nia azetabel che per motivazions porì ...
Al pò ben ester che al sibe gaujes de marketing do chesta dezijion, ma les conseguenzes per la visibelté dla denominazion ladina é fatales. A n livel plu internazional, tl reclam y ti social media, scomparesc l inom ladin y ence a livel local vegnel sferié fora n element fondamental de na arpejon toponomastica milenara.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites invieia i responsabli de mudé chesta dezijion y de mete indò l inom ladin tl logo.
Al n’é nia azetabel che per motivazions porì ...
26 de otober 2026
Sophia Sommavilla, 5^ a Mentana
Met man l campionat nazionèl de Solo Dance con i prumes resultac per i Pavei. A Fondo n stage del Comitat Trentin.
Pruma gara nazionèla Solo Dance de bal sui feres a Mentana (Roma) per i Pavei de arjent. Te la Mezzaluna Cup de enstadì, l’atleta da Ciampedel Sophia Sommavilla, che la garejea te chesta disciplina per la seconda sajon, la se à portà a cèsa n quinto post.
En domenia ai 25 de otober valgugn di arleves di Pavei à tout pèrt al stage del Comitat a Fondo.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Pruma gara nazionèla Solo Dance de bal sui feres a Mentana (Roma) per i Pavei de arjent. Te la Mezzaluna Cup de enstadì, l’atleta da Ciampedel Sophia Sommavilla, che la garejea te chesta disciplina per la seconda sajon, la se à portà a cèsa n quinto post.
En domenia ai 25 de otober valgugn di arleves di Pavei à tout pèrt al stage del Comitat a Fondo.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de otober 2026
Co se fèjel ite l ladin te la didatica di lengac?
L OLFED de la Scola Ladina de Fascia à envià via n nef studie sul ensegnament del ladin te n contest de cater lengac. Aon domanà fora l responsabol Alessandro Margoni.
Chest’aisciuda ge é stat manà fora a presciapech 300 families de Fascia, che à bec che va te scola populèra, l chestionèr »L ladin tel model del ensegnament te cater lengac«, na enrescida envièda via dal OLFED (Ofize Ladin Formazion Enrescida Didatica) de la Scola Ladina de Fascia, con chela de analisèr la percacenza del model educatif e miorèr ensema a dozenc e enrescidores la didatica tras l lengaz ladin veicolèr, ampò te n contest olache vegn durà cater lengac: ladin, todesch, talian, ...
Chest’aisciuda ge é stat manà fora a presciapech 300 families de Fascia, che à bec che va te scola populèra, l chestionèr »L ladin tel model del ensegnament te cater lengac«, na enrescida envièda via dal OLFED (Ofize Ladin Formazion Enrescida Didatica) de la Scola Ladina de Fascia, con chela de analisèr la percacenza del model educatif e miorèr ensema a dozenc e enrescidores la didatica tras l lengaz ladin veicolèr, ampò te n contest olache vegn durà cater lengac: ladin, todesch, talian, ...
26 de otober 2026
"Na pitla scincunda per mé nstës"
L à inò scumencià la sajon dai schi. A Sölden ruva Alex Vinatzer bele danter i prims diesc
Ai 25 de utober iel stat la prima garejeda de slalom lerch a Sölden, tl'Austria. Cun chësta garejeda àl ufizialmënter inò scumencià la sajon dla garejedes de Copa dl Mond de schi alpin. Fat pea àl sambën nce l schiadëur de Sëlva de 27 ani, Alex Vinatzer. L prim tëmp àl finà via cun 53.49, l segondo cun 52.31. Cun n tëmp de 1:45.80 iel ruvà sun l setim plazamënt a +1.08 dal prim, Lucas Braathen Pinheiro che furnea per l Brasil. Segondo ie ruvà l svizer Loic Meillard, terzo Marco Odermatt, nce ël ...
Ai 25 de utober iel stat la prima garejeda de slalom lerch a Sölden, tl'Austria. Cun chësta garejeda àl ufizialmënter inò scumencià la sajon dla garejedes de Copa dl Mond de schi alpin. Fat pea àl sambën nce l schiadëur de Sëlva de 27 ani, Alex Vinatzer. L prim tëmp àl finà via cun 53.49, l segondo cun 52.31. Cun n tëmp de 1:45.80 iel ruvà sun l setim plazamënt a +1.08 dal prim, Lucas Braathen Pinheiro che furnea per l Brasil. Segondo ie ruvà l svizer Loic Meillard, terzo Marco Odermatt, nce ël ...
26 de otober 2026
A Luca Palla l premio dal Comitat talián paralimpich del Veneto
La zerimonia nchëstadì a Mogliano Veneto. L vizecapocomun Gabriele Delmonego: »Orgogliousc de dël«
N auter recugnisciment prestigious per l atlet paralimpich fodom Luca Palla l é rué n ocajion de l’otava edizion del Gran Galè del Sport Paralimpich che l’é stada metuda a jì vender ai 9 de otober al Move Hotels Venezia de Mogliano Veneto dal Cip Veneto, Comitat talián paralimpich del Veneto. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
N auter recugnisciment prestigious per l atlet paralimpich fodom Luca Palla l é rué n ocajion de l’otava edizion del Gran Galè del Sport Paralimpich che l’é stada metuda a jì vender ai 9 de otober al Move Hotels Venezia de Mogliano Veneto dal Cip Veneto, Comitat talián paralimpich del Veneto. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de otober 2026
Ester arjigná, sce al verd te bosch
Alarm, al verd te bosch sön Costes: chësta é stada la proa organisada a San Ciascian en sabeda ai 17 d’otober. Söl post i stödafüch dl’Alta Badia, i verdabosc y ince le joler
Ti ultims agn unse odü ince chiló da nos che les temperatöres se müda – al vëgn plü cialt y le tëmp stá ince plü dî söla süa. Insciö pól ester che al sides plü edemes zënza prezipitaziuns, ci che porta a sëciores y terac assuiá fora. Insciö án ince bele plü iadi messü cherdé i stödafüch por destodé mesdefüch te bosch o alaleria. Por s’arjigné ca damí a chësta sort de intervënc y porvé fora co che al é da s’astilé, él gnü organisé en sabeda ai 17 d’otober na gran proa a San Ciascian, che á tut ...
Ti ultims agn unse odü ince chiló da nos che les temperatöres se müda – al vëgn plü cialt y le tëmp stá ince plü dî söla süa. Insciö pól ester che al sides plü edemes zënza prezipitaziuns, ci che porta a sëciores y terac assuiá fora. Insciö án ince bele plü iadi messü cherdé i stödafüch por destodé mesdefüch te bosch o alaleria. Por s’arjigné ca damí a chësta sort de intervënc y porvé fora co che al é da s’astilé, él gnü organisé en sabeda ai 17 d’otober na gran proa a San Ciascian, che á tut ...
25 de otober 2026
Fassa Coop, n DAE per la comunanza
Fora de coprativa de Sèn Jan l é stat metù n defibrilador automatich.
Ai 16 de otober l é stat la dì internazionèla »World restart a heart day« dedichèda a la reanimazion cardiopolmonèra. Ence Fassa Coop à volù dèr n segn de segureza e atenzion envers la comunanza. Belimpont ló dal supermarcià a Sèn Jan l é stat metù fora n DAE, logà te piazal tedantjù coprativa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 16 de otober l é stat la dì internazionèla »World restart a heart day« dedichèda a la reanimazion cardiopolmonèra. Ence Fassa Coop à volù dèr n segn de segureza e atenzion envers la comunanza. Belimpont ló dal supermarcià a Sèn Jan l é stat metù fora n DAE, logà te piazal tedantjù coprativa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de otober 2026
La marevees de la geologia de la Dolomites
Te sala mostres del Liceo Artistich l é stat inaugurà na mostra de la Fondazion Dolomites Unesco. I studenc de 5^ fèsc da guides a la vijites vidèdes.
L é n maraveous viac te la geologia de la marevea chel che se pel fèr con la vijita a la mostra de la Fondazion Dolomites Unesco che fin ai 27 de november resta fora te sala mostres del Liceo Artistich de la Scola Ladina de gra a la colaborazion anter i doi enc. En mercol ai 14 de otober l é stat l’inaugurazion ofizièla con i studenc de la 5^ clas del liceo scientifich che, ensema a si ensegnanc Thomas Zulian e Stefania Chiocchetti, à svilupà l projet espositif e à fat da guides al publich ...
L é n maraveous viac te la geologia de la marevea chel che se pel fèr con la vijita a la mostra de la Fondazion Dolomites Unesco che fin ai 27 de november resta fora te sala mostres del Liceo Artistich de la Scola Ladina de gra a la colaborazion anter i doi enc. En mercol ai 14 de otober l é stat l’inaugurazion ofizièla con i studenc de la 5^ clas del liceo scientifich che, ensema a si ensegnanc Thomas Zulian e Stefania Chiocchetti, à svilupà l projet espositif e à fat da guides al publich ...
25 de otober 2026
Diego Kostner - de reviers tla Talia
Cun mé 14 ani, dan avisa vint ani, ova Diego Kostner de Gherdëina tëut la dezijion de purvé a fé cariera tla Svizra. Do truep ani te una dla lighes plu stersces dl mond rùvel de reviers tla Talia, pra l Milano Hockey Club
Duc i apasciunei de hockey l cunësc, l ie dessegur un de chëi de nosta valeda che ie ruvà l plu lonc, tla seria A dla Svizra a n livel scialdi aut. Scumencià òvel mo da mut, jan pra l Thurgau y po pra l Lugano. I ultimi diesc ani iel stat n jugadëur scialdi prijà dl Ambri Piotta.
SPM
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Duc i apasciunei de hockey l cunësc, l ie dessegur un de chëi de nosta valeda che ie ruvà l plu lonc, tla seria A dla Svizra a n livel scialdi aut. Scumencià òvel mo da mut, jan pra l Thurgau y po pra l Lugano. I ultimi diesc ani iel stat n jugadëur scialdi prijà dl Ambri Piotta.
SPM
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
25 de otober 2026
Beśen se pensà da agnó che se vien, par saé agnó śì
Una śornada de festa par ra comunità de Anpezo, con el Desmonteà de otobre, a ra fin de un’outra stajon d’istade. Ra besties par piaza, ra musica, el mercà, i śoghe e el teatro par ra famea, i discorse e ra benedizion
Da un an a ‘l outro r’é drio a deentà senpre pi granda ra festa del Desmonteà in Anpezo. No podarae ese outramente, parcé che ‘l é un grun de parsones che laora par chesto, diades dal Comun, da ra Regoles, da i Sestiere, da r’Ulda, da outra asociazios del paes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Da un an a ‘l outro r’é drio a deentà senpre pi granda ra festa del Desmonteà in Anpezo. No podarae ese outramente, parcé che ‘l é un grun de parsones che laora par chesto, diades dal Comun, da ra Regoles, da i Sestiere, da r’Ulda, da outra asociazios del paes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de otober 2026
La "Farmat" a Lungiarü
La lia dl personal en ponsiun di ospedai y distrec sanitars de Puster–ost é rovada tla Val Badia, por na jita acompagnada tl paisc da Lungiarü: n de danter compagnia, oraziun y tradiziun
"Farmat" é l’inom dla uniun dl tëmp lëde, che liëia adöm le personal en ponsiun di ospedai da Bornech y da Sanciana, y di distrec sanitars dla Val de Puster y dl’unité sanitara ost. L’inom dla uniun stá por "Feierabend" – lascé vëies – y fistidiëia da desfiré ia por l’ann cotan de ativités, danter chëstes ince jites cun le bus o a pe, mo nia dër sfadioses y cun contignüs culturai. Sciöche l’ann passé á le consëi dla uniun cun so surastant Josef Unterregelsbacher ince chësc ann chirí fora da ...
"Farmat" é l’inom dla uniun dl tëmp lëde, che liëia adöm le personal en ponsiun di ospedai da Bornech y da Sanciana, y di distrec sanitars dla Val de Puster y dl’unité sanitara ost. L’inom dla uniun stá por "Feierabend" – lascé vëies – y fistidiëia da desfiré ia por l’ann cotan de ativités, danter chëstes ince jites cun le bus o a pe, mo nia dër sfadioses y cun contignüs culturai. Sciöche l’ann passé á le consëi dla uniun cun so surastant Josef Unterregelsbacher ince chësc ann chirí fora da ...
24 de otober 2026
A Alessandro Chiocchetti l’Ègua de Sèn Venceslao
L president del Consei de la Provinzia Soini ge à consegnà l recognosciment per sia encèria tel Parlament european. Na delegazion de 17 conseieres à portà la mostra de De Gasperi al Parlamentarium.
Alessandro Chiocchetti, Secretèr general del Parlament european, à ciapà enstadì n auter recognosciment de valor. Do la nomina de Cavalier de Gran Crousc del President de la Republica Sergio Mattarella de oril de chest an, ai 14 de otober l à ciapà dal president del Consei de la Provinzia de Trent Claudio Soini l’Ègua de Sèn Venceslao.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Alessandro Chiocchetti, Secretèr general del Parlament european, à ciapà enstadì n auter recognosciment de valor. Do la nomina de Cavalier de Gran Crousc del President de la Republica Sergio Mattarella de oril de chest an, ai 14 de otober l à ciapà dal president del Consei de la Provinzia de Trent Claudio Soini l’Ègua de Sèn Venceslao.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de otober 2026
Na picola marevea: l bait de la eves de Ronch
Restaurà per cont del Istitut Cultural Ladin, l é stat inaudà enstadì l bait fat su a mez del Nefcent da Albino e Lodovico Depaul de Aut.
L é ruà a piz l lonch percors de restaure del bait da la eves che da Ronch é stat plindernà apedejù la senta del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. N lurier spetà èrs e che met a salvament n patrimonie etnografich de valuta, chel leà al arlevament de la eves e a la produzion de la miel.
L’inaudazion e la prejentazion del lurier é stata en vender ai 16 de otober.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é ruà a piz l lonch percors de restaure del bait da la eves che da Ronch é stat plindernà apedejù la senta del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. N lurier spetà èrs e che met a salvament n patrimonie etnografich de valuta, chel leà al arlevament de la eves e a la produzion de la miel.
L’inaudazion e la prejentazion del lurier é stata en vender ai 16 de otober.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de otober 2026
Forte da La Court, l mur pericolánt l mossarà ester smonté e refat su
Ntánt l Comun l a metù froa n’ordinánza per vieté de jì ntel forte
L mur pericolánt del forte da La Court l mossarà ester smonté e refat su. A chësta soluzion, voluda da la Sourantendenza, l é la laour l Comun da Fodom per ciapé na soluzion al problem sauté fora davánt chelche meis, cánche anvalgugn zitadins da La Court i a segnalé che n toch de mur l é drio a se destaché e i sasc i risćia de brodolé ju su la strada comunal e la Sr 48 de le Dolomiti. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L mur pericolánt del forte da La Court l mossarà ester smonté e refat su. A chësta soluzion, voluda da la Sourantendenza, l é la laour l Comun da Fodom per ciapé na soluzion al problem sauté fora davánt chelche meis, cánche anvalgugn zitadins da La Court i a segnalé che n toch de mur l é drio a se destaché e i sasc i risćia de brodolé ju su la strada comunal e la Sr 48 de le Dolomiti. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de otober 2026
Manco dan l fonin, plu vita soziela
No al smartphone dan la terza mesana, chësc ie l fin dla scumenciadiva de sensibilisazion dl VKE Gherdëina “Offline Kids”, sustenida dala Nëus Jëuni Gherdëina
“Duc i autri l à bele, mé ie nia”. Chësta ie na frasa cun chëla che truep genitores à da ciampì canche la va dla descuscion de can dé l prim smartphone a si mut o muta. Na frasa che mët la families dan na dezijion nia saurida da tò: ti dé do y ti scinché l prim smartphone a si mut o muta o aspité mo, resian che l:a se sënte stlut:a ora. Da chësta deficultà nasc la scumenciadiva nueva dl VKE Gherdëina, che nvieia i genitores a no ti dé l prim fonin a si mutons y mutans dan la terza tlas dla ...
“Duc i autri l à bele, mé ie nia”. Chësta ie na frasa cun chëla che truep genitores à da ciampì canche la va dla descuscion de can dé l prim smartphone a si mut o muta. Na frasa che mët la families dan na dezijion nia saurida da tò: ti dé do y ti scinché l prim smartphone a si mut o muta o aspité mo, resian che l:a se sënte stlut:a ora. Da chësta deficultà nasc la scumenciadiva nueva dl VKE Gherdëina, che nvieia i genitores a no ti dé l prim fonin a si mutons y mutans dan la terza tlas dla ...
24 de otober 2026
Les novités dl Rait de San Linert 2026
Al mancia ma plü val’ edema ala 26. ediziun dl Rait de San Linert. La raitada che se desfirará danter i 7 y i 8 de novëmber alza fora y premiëia
Canche la contrada mët man da mudé corú, sán che le Rait de San Linert n’é nia plü tan dalunc.
Les ultimes ediziuns é stades plütosc particolares y á albü tres val’ d’ater da festejé: tl 2024 complî l’Uniun Norics Val Badia le iubilé de 120 agn y l’ann passé án podü festejé i 25 agn dl evënt.
Dui de bi traverc é rová tla storia dla manifestaziun, che tëgn bot da n chert de secul. Chëra dl 2025 é ince stada n’ediziun da récord, cun daimpró ai 200 ciavai y 900 porsones che á tut pert.
Do les döes ...
Canche la contrada mët man da mudé corú, sán che le Rait de San Linert n’é nia plü tan dalunc.
Les ultimes ediziuns é stades plütosc particolares y á albü tres val’ d’ater da festejé: tl 2024 complî l’Uniun Norics Val Badia le iubilé de 120 agn y l’ann passé án podü festejé i 25 agn dl evënt.
Dui de bi traverc é rová tla storia dla manifestaziun, che tëgn bot da n chert de secul. Chëra dl 2025 é ince stada n’ediziun da récord, cun daimpró ai 200 ciavai y 900 porsones che á tut pert.
Do les döes ...
24 de otober 2026
Jita culturala dl’Uniun Ladins Val Badia
Do che al é bele passé n valgügn agn dala ultima jita, éra en chësc ann indô garatada da pié ia y passé dui de bis adöm: n pice sëgn de rengraziamënt por le gran laur che les aconsiadësses y i aconsiadus á fat ti ultims agn
En sabeda ai 10 de otober éson piá ia adora da doman da Pidrô demez. Ince sce al é sté da pié ia abonora, ál paié la mëia. Püch do la partënza y do che an á lascé la patria, án podü odëi la belëza dla natöra sëgn da d’altonn, che orô saludé le grup sön so tru por Ju de Valparora. Do avëi passé döt le Ciadura, s’án archité por gosté adöm dan l’entrada te autostrada. Püch dan misdé é le grup spo rové a Aquileia.
Deplü sön chësta jita, cunta Timo Craffonara t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
En sabeda ai 10 de otober éson piá ia adora da doman da Pidrô demez. Ince sce al é sté da pié ia abonora, ál paié la mëia. Püch do la partënza y do che an á lascé la patria, án podü odëi la belëza dla natöra sëgn da d’altonn, che orô saludé le grup sön so tru por Ju de Valparora. Do avëi passé döt le Ciadura, s’án archité por gosté adöm dan l’entrada te autostrada. Püch dan misdé é le grup spo rové a Aquileia.
Deplü sön chësta jita, cunta Timo Craffonara t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
23 de otober 2026
N picol paisc con na gran storia
L FAI de Fascia e Fiem à endrezà la giornèdes da d’uton a la descorida di melaures de Soraga.
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
Autorità per la mendranzes, l bilanz del 2025
La relazion rejona de progresc, ma ence de problematiches, che revèrda l stravardament de la comunitèdes ladina, mochena e zimbra. Te Fascia l é stat uzà fora la mencianza de pruma cèses.
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
