media/k2/galleries/31674/thumbs/musega_auta_fascia.jpg
25 de auril 2026

Benvegnuda Aisciuda!

Prum conzert del an ence per la Musega Auta Fascia enstadì te Chino Marmolèda de Cianacei.
Ai 18 de oril se à binà n grum de jent te chino de Cianacei per l conzert d’aisciuda de la Musega Auta Fascia, pissà e studià fora ti prumes meisc de chest an. Do na »Intrada Majestica« de Michael Geisler, la musega à portà dant n repertorie tradizionèl, con polkes e marces, e più modern, con sonèdes, sot la reta del maester Fabio Riz, enterzèdes da la prejentazion per fascian de la doi marchetenderes Valentina e Patrizia.


Podede lejer dut su La Usc dai 24 de oril da ciapèr te la boteighes de ...
media/k2/galleries/31673/thumbs/MaMBo_spazie_espositif.jpg
25 de auril 2026

A confront con l’èrt che muda

L joen artist Ismaele Soraperra à tout pèrt a ART.it – Art in transition, n projet nazionèl su la èrts anter sostegnibilità ambientèla e inovazion digitèla.
L’èrt l é na forma de cognoscenza e de trasformazion, bona de compagnèr i prozesc de transizion ecologica, digitèla e sozièla de nesc tempes. Èrt e ambient, ma ence èrt e inclujion, èrt e rigenerazion e èrt e inovazion digitèla. L é chisc i cater pilèstres del projet ART.it – Art in transition che à vedù protagonist l joen artist da Gries Ismaele Soraperra che fèsc l’Academia de Bela Èrts de Bologna e che é stat selezionà anter n grop de 24 studenc. Se trata de n projet endrezà dal Minister de ...
media/k2/galleries/122/thumbs/ce86f4862e575f91a8ad2ef6a6a35c01.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31672/thumbs/MUSE_Jens_Woelk_audio_guida.jpg
25 de auril 2026

L MUSE rejona ence ladin

Tel Museo de la scienzes de Trent l é stat la prejentazion del projet de traduzion de la guides digitèles che à tout ite ence la Scola Ladina e l Comun General de Fascia.
L Museo de la Scienzes de Trent à fat n vèrech dezisif envers na narazion del teritorie più raprejentativa e inclusiva col tor ite e valorisèr ence la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent desche patrimonie vif de la cultura.
En jebia ai 16 de oril domesdì al MUSE l é stat la prejentazion del projet ‘Te conte l MUSE… te duc si lengac’ che à vedù la colaborazion de desvalives enc: l Servije Mendranzes de la Provinzia de Trent che à sostegnù l lurier de rei, la Scola Ladina e l Comun ...
media/k2/galleries/31660/thumbs/Bildschirmfoto_2026-04-22_um_12.06.52.jpg
25 de auril 2026

Ce asvelc i ladins!

I atlec ladins fej paruda pra i Campiunac talians di mutons y dla mutans a Pila tla Val d’Aosta tl scumenciamënt de auril. L badiot Elias Rudiferia ie deventà campion talian tl schicross
Dai 8 ai 12 de auril ie ruvei adum a Pila tla Val d‘Aosta i miëur atlec y la miëura atletes dla categuries di mutons sot ai 14 ani y di aliefs sot ai 16 ani per se museré te de plu garejedes.
Bele de merdi iesen piei via cun doi pulmins, davia che bën 13 atlec y atletes dl Schi Club Gherdëina se ova cualificà per i Campiunac talians. Chësc ie na bela cumpëida, nce ajache per l cumité dl Südtirol à pudù to pert de ndut mé 12 mutans y 16 mutons per categuria ai Campiunac naziunei.

Per l Schi Club ...
media/k2/galleries/31679/thumbs/INFERMIER_N_PISTA_3_foliet_web.jpg
25 de auril 2026

Promozion a plens voti per l progét »Infermier n pista«

I resultac prejentei al Rifugio Gorza. Grigoletto (Anef): »Scomenciadiva da slargé fora a duc i comprenjors de la Provinzia de Belum«
L é n bilánz dassën positif chël che l é sté fat nchëstadì al Rifugio Gorza sun Chël Vësco, ulache s’a enconté duc i atori del progét »Infermier n pista« che l é stè metù a jì per l prum viade ntra jené e merz ntel com­prensor dai schi »Reba – Marmolada«. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31671/thumbs/Sofia_Lastei_Peru.jpg
24 de auril 2026

Na esperienza che te muda la vita

Sofia Lastei do la laurea en medejina l'à fat volontariat con l'Operazione Mato Grosso; en sabeda a la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz l'à rejonà de chi meisc tel Perù.
Doi patac fora da la schiufa, n toch de formai, mingol de capusc e pomes coc, chest l bast che 120 persone à ciapà en sabeda ai 18 de oril te oratorie de Poza te la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz/Mato Grosso. N bast da zacan, magnadiva scempia ma bona, amò miora perché frut de solidarietà: roba sporta da produtores e boteighe del post, cojinada da coghi volontadives e benedida da don Massimo.
L menù aboncont no l era segur la rejon che à spent chel gran numer de ...
media/k2/galleries/31670/thumbs/medaes_Pentagramma_Nicolo_Riz_or.jpg
24 de auril 2026

Premié i bandisć con la medaa al merit

La Scola de Musega Il Pentagramma à dat fora 20 recognoscimenc. Doi museganc de Fascia à ciapà l or.
Da 10 egn la Scola de Musega de Fascia e Fiem Il Pentagramma, en colaborazion con la Federazion de la Bandes del Trentin, dèsc fora la medaes al merit, n recognosciment che tel Sudtirol vegn consegnà dal 1971. Te chisc 10 egn n bel numer de bandisć é stac premié per sia pascion e sie talent frut de egn de studie del strument e de la musega. »La medaes l é picoi ogec che raprejenta de gregn traverc: l é la dezijion de se tor dant na endesfida, l empegn, l temp dedicà per arjonjer n livel ...
media/k2/galleries/31669/thumbs/Screenshot_2026-04-22_alle_17.39.47.jpg
24 de auril 2026

Na bela venta a Bedol

En domenia i fascegn i é vegnui ite de retorn da Piné con trei bogn ponc te sach.
Rua endodanef i 3 ponc per l Fascia Balon, de gra a la venta arjonta en domenia fora de ciasa contra l Piné. Ti prumes menuc l é i patrogn de ciasa che jia miec, ma no i ge dasc gregn cruzies a la defendura fasciana. Col jir di menuc i pinaitres se spenc semper più inant e i bec de mister Capovilla no i é bogn de ciapar le mesure par tacar e i cogn se defener. Envers l 30’ rua l gol del Piné con n gol da doi pasc dal usc che Simone Rasom de Rajum no l é bon de parar.

Podede lejer dut su La Usc ...
media/k2/galleries/31662/thumbs/Bildschirmfoto_2026-04-22_um_11.42.56.jpg
24 de auril 2026

Urtijëi pierd una dla plu bela plazes

Duc chi che à mutons cunësc la plaza dai juesc te Val d'Ana, bela, te surëdl y mpo cun l mesun de sté a dumbria, dalonc dai auti, n pitl paravis. Chësc instà ne puderà la mutans y i mutons nia plu se tripé iló. On ulù capì ciuldì
Danora iel da dì che chësta plaza ie unida fata dal Chemun dan feter trënt ani, sun n grunt privat. Ntlëuta crìven dassënn na luegia, ma coche duc sà, vel i terac, y sibe ntlëuta, che ncuei ne n’iel nia saurì abiné zachei che dà ca metri de grunt per vel’ da de tel. 

SPM

L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.

media/k2/galleries/31658/thumbs/Bildschirmfoto_2026-04-22_um_11.43.25.jpg
24 de auril 2026

Cores de Gherdëina abelësc mëssa tl Dom de Persenon

„Festmesse in D op.7" de Karl Nussbaumer y „Bleib bei uns Herr" de Claudio Kerschbaumer, i doi pec ciantei n ucajion dla zelebrazion n unëur di prutetëures diozejans San Ciascian y San Vigile
N dumënia passeda ai 19 de auril iel unì a s’l dé, a Persenon, la zelebrazion di prutetëures diozejans San Ciascian y San Vigile. N avenimënt mpurtant per la Diozeja de Persenon y de Bulsan y n gran unëur per i cores de dlieja de Gherdëina, San Piere, Laion y l Cor di Ëi „Raetia“ che à pudù abelì la Santa Mëssa cun mujiga cianteda y suneda. „Bele l ann passà sons unic damandei da pert dl cumité dl Dom de Persenon y dl dirighënt dl Dom Andrea Tasser, sce assan legrëza de cianté la mëssa n unëur ...
media/k2/galleries/31694/thumbs/comunbadia_iacofrenademetz.jpg
24 de auril 2026

Iaco Frenademetz gnará zitadin d’onur dl comun de Badia

Chësta é la dezijiun che le Consëi dl Comun de Badia á lité al’unanimité tla sentada di 22 d’aurí. Iaco Frenademetz é impormó la secunda porsona che pó la pié do, "por le contribut fondamental por le svilup dl Comun y por le bëgn de sü zitadins", sciöche al é gnü alzé fora
Le regolamënt comunal dl Comun de Badia prevëiga trëi onoranzes a porsones che s’á fat miric particolars, che al sides tl ciamp politich, scientifich, cultural, sozial, sportif o economich. La terza onoranza por importanza é l’atestat de reconescënza dl Comun, spo vëgnel al secundo post le prosc d’onur dl Comun, y plü alalt él la zitadinanza d’onur dl Comun, che pó ti gní surandada a porsones por miric straordinars a bëgn dl comun y de sü abitanc. Cina ciamó él ma öna na porsona che á ciafé ...
media/k2/galleries/31691/thumbs/scedola_web-1.jpg
24 de auril 2026

Chiara Rasom, joena dotora

Dancà y da na pert 
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.

Dant che scola aste fat?

É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
media/k2/galleries/31690/thumbs/scedola_web.jpg
24 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
24 de auril 2026

Onour a chi che onour se merita

Comentar de pruma 
La nasciuda dla scola paritetica ladina de Badia y Gherdeina vegn cunteda te plu manieres y trueps vuel se tò l merit, ajache ala é n mo­­­del de suzes che se à svilupé po­si­tivamenter tl temp. Sciche an sà, à l suzes trueps peri, demé l insu­zes n’é fi de degugn, sciche an dij… La verité é ben che chest model é vegnù proponù dai Ladins enstesc bele tla reunion conesciuda dl 1945 a Picolin, ma purtruep él vegnù combatù dassen giust da chi che plu tert à volù se tò l ...
media/k2/galleries/31668/thumbs/Zircol_eta_Moena_Nef_diretif.jpg
23 de auril 2026

35 egn festejé con de bie dons

L Zircol de la Jent de età de Moena à fat radunanza e festa. Claudia Volcan del Santin deida per i conc al post de Paolo Bona. Se à serà su zacan la costion de Ciasa Tea.
I é pech più che 80 i sozi del Zircol de la jent de età de Moena, che à inom Ilario Bez per recordèr la persona che per chest Zircol à fat trop. Na cincantina de chisc sozi se à binà ai 18 de oril tel teater de la parochia per la radunanza e l é stat na bela ocajion ence per festejèr i 35 egn de vita e i sozi più de temp che se à dat ju.
L president Marcelin Chiocchetti ge à dat l benvegnù a duc e l à rengrazià dantfora chi che deida e recordà i sozi se n jic tel ultim an, per prum Paolo ...
media/k2/galleries/31640/thumbs/Depositi_Artigiani_Socol_foliet_web.jpg
23 de auril 2026

Ra vita de Anpezo in Regola

I conte del 2025; i laore fate e chi da fei; i gnomes noe par ra deputazion; un sito par i artejane; ra ciaśes par i regoliere, conpagnes de ches’outres; un laudo vecio da mudà 
Canche se scota ra foula granda de ra Regoles d’Anpezo se và adora a capì ce che conta chesta vecia isti­tuzion par ra vita de chesto paes. Duto pasa par ra Regoles: el laoro inze ‘l bosco e su ra monte, ma an­che el turismo, r’economia, ra cultu­ra, el sport, ra vita intiera de Anpezo. Un an dapò chel outro, a scomenzà da cisacan, ra śente de chesto paes ra ciata dute i dis, su ra so strada, un segn lascià da ra Regoles. (MDM) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
media/k2/galleries/31667/thumbs/christian_dantone_capogrop_alpins.jpg
23 de auril 2026

Christian Dantone confermà capogrop

Enstadì l é stat lità l diretif nef di Alpins de la Val de sora; prejenton l’atività de la Sezion.
Ai 7 de oril l é stat la litazions del diretif nef de la sezion di Alpins de la Val de sora. L é stat confermà con fiduzia dai sozi per etres doi egn l capogrop che jia fora Christian Dantone, Cric de Mano de Pacifico, che é en cèria dal 2012. Con 39 stimes resta ite tel diretif Walter Fosco Diaol e  con 38 Piere Iori de Berghin. Sobito do Paolo Casagranda, Mario Rasom de Ida, Ottavio Davarda de Irma de Manele, Mario Ploner, Giancarlo Debertol de Bino de la Fola, Arcangelo Defrancesco e ...
media/k2/galleries/31688/thumbs/mareo_daz_2024.jpg
23 de auril 2026

Azes Val dai Tamersc: la stangia döt l’ann y "stangiada" por i campers

Cun chësc isté él de gran mudaziuns por l’azes ala Val de Mareo: le Comun spostará la stangia fora dal ciamp dal sport y al sará da paié döt l’ann, 24 ores sön 24, cun tarifes "da temëi" por baní n iade por dagnora le camping salvare
A Al Plan él dal 1996 incá che al vëgn trat ite – ti mëisc da d’isté – n daz por l’azes ala Val dai Tamersc y Pederü. Tl pröm ê la stangia daite da Lé dla Crëda, i ultims agn ésera stada ite a Fodara Masaronn. Cun chësc ann dess se mudé döt. Le Comun de Mareo spostará la stangia plü infora, atira sura le ciamp dal sport tla localité Ciamaor, y l’azes sará da paié vigni de, döt l’ann, de y nöt. Al gnará metü sö n sistem automatich che lí les targhes di auti, n pü’ sciöche al é ite en Braies, y ...
media/k2/galleries/31666/thumbs/Screenshot_2026-04-22_alle_17.25.05.jpg
23 de auril 2026

L’Autorità à tout su i besegnes de la comunanza

I raprejentanc de la maor istituzions de val ge à metù dant ai referenc provinzièi spetadives e mencianzes: cèsa, scola, formazion, ressorses, radio e bandiera ladina.
L derit a la cèsa, la scola con sie smendrament demografich e la fegura del Sorastant, l personal e la ressorses ai enc culturèi, i ejames de zertificazion linguistica, la colaborazion anter la Provinzies de Trent e Busan tel ciamp de la formazion e de la scola, l’indenità de bilinguism. L é chisc valgugn di temes traté endèna la scontrèda de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent chiamèda ite da la presidenta Katia Vasselai en lunesc ai 20 de oril te sala grana del ...