04 de otober 2026
Identitèdes adum: l enconter desche ocajion de arichiment
Na scontrèda anter cultura ladina e arbëreshë per meter ju picola semenzes che fèsc jerveèr noscia identità ladina.
Enstadì, te Museo Ladin de Fascia, tel chèder del projet del Istitut cultural ladin Majon di Fascegn ‘Identitèdes Adum’ l é vegnù portà dant n event che à metù en relazion i ladins de Fascia dessema co la jent de autra identitèdes che à cernù Fascia per lurèr e viver. Te chesta scontrèda, endrezèda en colaborazion co la sociazion ‘La Grenz’ de Moena, l é stat avert i ujes al multiculturalism e al multilinguism, con n referiment particolèr al barat anter cultura ladina e arbëreshë.
I dialogs ...
Enstadì, te Museo Ladin de Fascia, tel chèder del projet del Istitut cultural ladin Majon di Fascegn ‘Identitèdes Adum’ l é vegnù portà dant n event che à metù en relazion i ladins de Fascia dessema co la jent de autra identitèdes che à cernù Fascia per lurèr e viver. Te chesta scontrèda, endrezèda en colaborazion co la sociazion ‘La Grenz’ de Moena, l é stat avert i ujes al multiculturalism e al multilinguism, con n referiment particolèr al barat anter cultura ladina e arbëreshë.
I dialogs ...
04 de otober 2026
La Scola che cor coi valores de Marcialonga
N bel event de sport e legreza per i studenc de la scoles autes de Fascia e Fiem.
La Marcialonga l à metù a jir la terza edizion de ‘La Scola che cor’, na scomenzadiva che, te doi dis desferenc, tol ite i tousc e la touses de la classes terzes de la mesènes e chi de la classes prumes de duta la scola autes de Fascia e Fiem. Obietif de la giornèdes, che met adum jech e sport, l é chel de ge dèr l met ai studenc de fèr grop, de se goder e de cognoscer più da vejin l teritorie e l gran event de la Marcialonga. »La Scola che cor« per i studenc de la classes prumes l é ence na ...
La Marcialonga l à metù a jir la terza edizion de ‘La Scola che cor’, na scomenzadiva che, te doi dis desferenc, tol ite i tousc e la touses de la classes terzes de la mesènes e chi de la classes prumes de duta la scola autes de Fascia e Fiem. Obietif de la giornèdes, che met adum jech e sport, l é chel de ge dèr l met ai studenc de fèr grop, de se goder e de cognoscer più da vejin l teritorie e l gran event de la Marcialonga. »La Scola che cor« per i studenc de la classes prumes l é ence na ...
04 de otober 2026
Couta de souranot per i bacagn e problema louf ten bánch a la Rascegna del Bestiam
La categoria spenc per l contribut. L’aministrazion de comun: »Le aziende mossa se autosostignì«
La Rascegna de la Raza Bruna Alpina e Pezada Rossa Ladina metuda a jì ence sto ann, mertesc 29 de setembre sa na Reba dai Bacagn da Fodom e da l’Arav, Associazion Regionala Arlevadous del Veneto no l’é demè l’ocajion per valuté l bestiam che ven porté n mostra ma ence per descore dei problems del laour da bacán. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Rascegna de la Raza Bruna Alpina e Pezada Rossa Ladina metuda a jì ence sto ann, mertesc 29 de setembre sa na Reba dai Bacagn da Fodom e da l’Arav, Associazion Regionala Arlevadous del Veneto no l’é demè l’ocajion per valuté l bestiam che ven porté n mostra ma ence per descore dei problems del laour da bacán. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
04 de otober 2026
Da Rotholz per scuvierjer la Ladinia y nia mé
Na esperienza da mëinajita per na gran grupa de paures che à stlut ju la Scola Prufesciunela Provinziela de lëur da paur tl Zillertal
Da cunlauradëur estern de La Usc possi cunté de na bela esperienza che é fat dan n valguna enes. Deberieda cun l ex nseniant, ncuei n pension, Vito Miribung éi ie, Bruno Maruca, daussù ti fé da mëinajita a na bela gran grupa. L se à tratà de ades cënt persones, dutes cumëmbres de na lia metuda adum da chi che à stlut ju la Scola Prufesciunela Provinziela de lëur da paur de Rotholz, tl Zillertal, Tirol dl Nord. Te chësc cajo se àl tratà de na grupa cun tan che duc y dutes bele n pension, che à ...
Da cunlauradëur estern de La Usc possi cunté de na bela esperienza che é fat dan n valguna enes. Deberieda cun l ex nseniant, ncuei n pension, Vito Miribung éi ie, Bruno Maruca, daussù ti fé da mëinajita a na bela gran grupa. L se à tratà de ades cënt persones, dutes cumëmbres de na lia metuda adum da chi che à stlut ju la Scola Prufesciunela Provinziela de lëur da paur de Rotholz, tl Zillertal, Tirol dl Nord. Te chësc cajo se àl tratà de na grupa cun tan che duc y dutes bele n pension, che à ...
04 de otober 2026
Festa dl ulentariat tla pluania de Urtijëi y veles dl cunsëi de pluania
Tl scumenciamënt de setëmber à la pluania de Urtijëi festejà la festa dl ulentariat. Nviei fova duc i ulenteres, grupes y lies che fej n servisc y juda pea tla pluania
Tla pluania de Urtijëi iel cun 45 grupes de ulenteres, na gran varietà y richëza culturela y n bel sëni de fede viva. Tres la festa nes à menà Alexander Stuffer, l ie unì mustrà fotos y prejentà duta la grupes che juda. Daldò fòvel mo zeche da pestlé y da bever per duc.
Cun legrëza possun dì che tla pluania de Urtijëi iel trueps che juda.
Per l Cunsëi de Pluania de Urtijëi, Flavio Goller
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Tla pluania de Urtijëi iel cun 45 grupes de ulenteres, na gran varietà y richëza culturela y n bel sëni de fede viva. Tres la festa nes à menà Alexander Stuffer, l ie unì mustrà fotos y prejentà duta la grupes che juda. Daldò fòvel mo zeche da pestlé y da bever per duc.
Cun legrëza possun dì che tla pluania de Urtijëi iel trueps che juda.
Per l Cunsëi de Pluania de Urtijëi, Flavio Goller
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
04 de otober 2026
Ciafé n post tl monn, tres n tru rî mo uman
»Anterlöm« é le pröm liber de Samuel Debon, publiché en colaboraziun cun l’Uniun di Ladins Val Badia
En jöbia sëra ai 24 de setëmber, á Samuel Debon presenté so pröm liber tla stüa dl Ciastel de Tor. »Anterlöm« é le titul dla storia che á sciöche protagonist Matî, n jonn chersciü sö a Badia devers dla fin dl 1800.
Daimpró al genre dl »Bildungsroman« röia l’opera che cunta dl crësce y dl madorí dl protagonist. Sciöche »na storia dl deventé de n jonn, amarscé dala surité, dal’emarginaziun, dal’archirida de süa identité«, l’á descrita i mëmbri dl’Uniun di Ladins Val Badia che á cherié n cheder ...
En jöbia sëra ai 24 de setëmber, á Samuel Debon presenté so pröm liber tla stüa dl Ciastel de Tor. »Anterlöm« é le titul dla storia che á sciöche protagonist Matî, n jonn chersciü sö a Badia devers dla fin dl 1800.
Daimpró al genre dl »Bildungsroman« röia l’opera che cunta dl crësce y dl madorí dl protagonist. Sciöche »na storia dl deventé de n jonn, amarscé dala surité, dal’emarginaziun, dal’archirida de süa identité«, l’á descrita i mëmbri dl’Uniun di Ladins Val Badia che á cherié n cheder ...
03 de otober 2026
A Sèn Jan chest istà demò trei polins
L responsabol Luigi Bernard ne disc coche la é jita col control del trafich e la segureza sul tegnir de Comun. L é beleche doi egn che i é destaché da la gestion sozièda.
L istà é passà e l se à tout do ence gran part de la jent, del trafich e del biteboi. N istà con n maraut de ghesć che se à moet trop te paisc e ence sa mont, engaissé da la bela giornèdes de soreie e de bon ciaut. A garantir la segureza e la viabilità e fèr respetèr la regoles percheche sie na bona convivenza anter jent del post e turisć l é ence i Polins. Da beleche doi egn l Comun de Sèn Jan se à destacà da la gestion sozièda. I polins de chest comun vegn gestii diretamenter da ...
L istà é passà e l se à tout do ence gran part de la jent, del trafich e del biteboi. N istà con n maraut de ghesć che se à moet trop te paisc e ence sa mont, engaissé da la bela giornèdes de soreie e de bon ciaut. A garantir la segureza e la viabilità e fèr respetèr la regoles percheche sie na bona convivenza anter jent del post e turisć l é ence i Polins. Da beleche doi egn l Comun de Sèn Jan se à destacà da la gestion sozièda. I polins de chest comun vegn gestii diretamenter da ...
03 de otober 2026
Ginevra Seneca, trei titoi nazionèi
L é la pruma tousa a livel trentin a aer arjont chisc resultac te na soula sajon e la seconda a livel nazionèl.
Uzon fora de bela neves tel ciamp sportif de la trata col archet per noscia atleta fascèna Ginevra Seneca. La joena del 2009, studenta de la Rosa Bianca de Pardac, la fèsc pèrt, desche sie père Christian, de la sozietà Kappa Kosmos de Rorei e la é arcedèda da Giovanni Morana. Te sia categoria Compound la é do che la se met al luster se vadagnan meric e resultac de gran valuta, no demò a livel trentin ma ence nazionèl.
De più te La Usc stampèda de en vender ai 2 de otober del 2026
Uzon fora de bela neves tel ciamp sportif de la trata col archet per noscia atleta fascèna Ginevra Seneca. La joena del 2009, studenta de la Rosa Bianca de Pardac, la fèsc pèrt, desche sie père Christian, de la sozietà Kappa Kosmos de Rorei e la é arcedèda da Giovanni Morana. Te sia categoria Compound la é do che la se met al luster se vadagnan meric e resultac de gran valuta, no demò a livel trentin ma ence nazionèl.
De più te La Usc stampèda de en vender ai 2 de otober del 2026
03 de otober 2026
Otozento ane de devozion a ‘l Ospedà de Anpezo
Na festa, ‘na mostra e un libro, par contà chel che ‘l é suzedù dal 1226 fin ancuoi. Ai 10 de otobre ra comunità ra podarà se ciatà su da sto vecio monumento, doi dis dapò de ra portiscion d’outon, intrà devozion e tradizion
A meśo del stradon che mena da Anpezo ves Toblach, in Pustertal, ‘l é stà fato su un ospedà, da cisacan, par i dà alośo a i pelegris, i marcantes, a dute chi che pasaa da chera. Calche ota ‘l é pasà anche melitare, a portà ra guera. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
A meśo del stradon che mena da Anpezo ves Toblach, in Pustertal, ‘l é stà fato su un ospedà, da cisacan, par i dà alośo a i pelegris, i marcantes, a dute chi che pasaa da chera. Calche ota ‘l é pasà anche melitare, a portà ra guera. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
03 de otober 2026
La forza dl'ëiles, per na vita zënza viulënza
Chësc l titul de trëi sëires de sensibilisazion metudes a jì dala GEA deberieda cun de plu lies, nce de Gherdëina. Una na sëira àn nce pità te Sëlva, tla Pitla Sala
Fé mel pòssen a plu manieres: cun la forza fisica, ma l ie nce la viulenza economica, sessuela, psicologica, digitela y n.i. che possa fé mel, che possa fé te na maniera che n'ëila muessa se crì aiut. Suvënz suzédel che l'ëiles ne sà nia ulà via, perchël iel mpurtant rujené de chësta tematica, fé capì che l ie l mesun de pudëi se lascé judé. La Gea lëura tlo adum cun truep partner, sambën la forzes dl orden, la Caritas, l tribunel, la scola, la sanità, ma nce d'utra lies di ciamps plu desfrënc.
...
Fé mel pòssen a plu manieres: cun la forza fisica, ma l ie nce la viulenza economica, sessuela, psicologica, digitela y n.i. che possa fé mel, che possa fé te na maniera che n'ëila muessa se crì aiut. Suvënz suzédel che l'ëiles ne sà nia ulà via, perchël iel mpurtant rujené de chësta tematica, fé capì che l ie l mesun de pudëi se lascé judé. La Gea lëura tlo adum cun truep partner, sambën la forzes dl orden, la Caritas, l tribunel, la scola, la sanità, ma nce d'utra lies di ciamps plu desfrënc.
...
03 de otober 2026
N fil che lieia Gherdëina y l Dom de Minden
Wilhelm Senoner à pudù mëter ora si lëures tl Mindener Dom. Na storia che scumëncia cun na ncëria particulera, che l artist de Gherdëina ova giapà dan trënt'ani
L Mindener Dom tl Nordrhein-Westfalen, ie una dla plu bela dliejes dla prima età gotica. La ie cunesciuda per l Mindener Kreuz, na scultura romanica de bront dl 12ejim secul y per la Tofla d’or. Chësta tofla dl 1420, che fova nchin tl scumenciamënt dl 18ejim secul sun l autere dl dom de Minden, ie una dla testemunianzes plu mpurtantes dl’ert sacra tudëscia y al didancuei iela metuda ora tl Bode-Museum a Berlin.
...
L Mindener Dom tl Nordrhein-Westfalen, ie una dla plu bela dliejes dla prima età gotica. La ie cunesciuda per l Mindener Kreuz, na scultura romanica de bront dl 12ejim secul y per la Tofla d’or. Chësta tofla dl 1420, che fova nchin tl scumenciamënt dl 18ejim secul sun l autere dl dom de Minden, ie una dla testemunianzes plu mpurtantes dl’ert sacra tudëscia y al didancuei iela metuda ora tl Bode-Museum a Berlin.
...
03 de otober 2026
Cun »Eroines« davagna Elena Frenademetz le 2. pest »Scribo«
Un di pesć dl concurs leterar »SCRIBO« é rové tla Val Badia: le test dal titul »Eroines« de Elena Frenademetz de Badia á plajü ala iuria
Sostegní les auturies y i auturs ladins, sciöche ince daidé do i scriturs che vëgn docá, é le travert prinzipal dl concurs leterar SCRIBO, metü a jí iniann dal’Istitut Ladin Micurá de Rü en colaboraziun cun le Departimënt Intendënza y Cultura Ladina.
Un di tesć premiá dala iuria é chël dla badiota Elena Frenademetz, che á cun so test dal titul »Eroines« plajü ala iuria. Ara á podü pié do le 2. pest tla categoria di scriturs ‘senior’ – chëra che vá dai 25 agn insö. Tl cheder dla manifestaziun »Di ...
Sostegní les auturies y i auturs ladins, sciöche ince daidé do i scriturs che vëgn docá, é le travert prinzipal dl concurs leterar SCRIBO, metü a jí iniann dal’Istitut Ladin Micurá de Rü en colaboraziun cun le Departimënt Intendënza y Cultura Ladina.
Un di tesć premiá dala iuria é chël dla badiota Elena Frenademetz, che á cun so test dal titul »Eroines« plajü ala iuria. Ara á podü pié do le 2. pest tla categoria di scriturs ‘senior’ – chëra che vá dai 25 agn insö. Tl cheder dla manifestaziun »Di ...
02 de otober 2026
L cerf padesc, l capriol stabol, l ciamorc se tira su
N bilanz con Daniele Deluca e Giorgio Bernard en cont de la situazion de la ciacia te Fascia. L louf e l tempram muda l comportament de la besties.
Coi 6 de setember l é stat avert te dut l Trentin la sajon de ciacia per la maor pèrt de la besties. »Aldò del dombrament de chest an – à dit Matteo Rensi, president de la Sociazion ciaciadores trentins – l é stat registrà presciapech 73 mile anter cerves, ciamorces e caprioi. I prelieves dac su é en dut 13 mile«. Se aon fat contèr de coche la é la situazion en general te nesc bosć da Giorgio Bernard, retor de la Resserva de Cianacei, e da Daniele Deluca, president de la consulta del Distret de ...
Coi 6 de setember l é stat avert te dut l Trentin la sajon de ciacia per la maor pèrt de la besties. »Aldò del dombrament de chest an – à dit Matteo Rensi, president de la Sociazion ciaciadores trentins – l é stat registrà presciapech 73 mile anter cerves, ciamorces e caprioi. I prelieves dac su é en dut 13 mile«. Se aon fat contèr de coche la é la situazion en general te nesc bosć da Giorgio Bernard, retor de la Resserva de Cianacei, e da Daniele Deluca, president de la consulta del Distret de ...
02 de otober 2026
L Fascia Balon va inant un pont a l’outa
L é sui ultimes menuc che l'Alta Anaunia é bon de arjonjer la parità. Ai bec de president Trottner ge mencia semper pech e nia per se portar a ciasa i 3 ponc.
Rua n auter pont per l Fascia Balon de gra a la parità contra l'Alta Anaunia. Ti prumes menuc la partida vegn jiada tel mez del ciamp zenza nesciuna ocajion emportanta fin al mez del temp canche rua l prum gol fascian con Mattia Manenti. Passa cinch menuc e rua l secondo gol fascian. Ti secondi carantacinch menuc l é i ghesć che fasc la partida schician i bec de mister Capovilla te sie mez del ciamp. Ciapé chisc 2 goi, un do l auter, i ghesć se spenc inant a proar a drezar la endesfida e a n ...
Rua n auter pont per l Fascia Balon de gra a la parità contra l'Alta Anaunia. Ti prumes menuc la partida vegn jiada tel mez del ciamp zenza nesciuna ocajion emportanta fin al mez del temp canche rua l prum gol fascian con Mattia Manenti. Passa cinch menuc e rua l secondo gol fascian. Ti secondi carantacinch menuc l é i ghesć che fasc la partida schician i bec de mister Capovilla te sie mez del ciamp. Ciapé chisc 2 goi, un do l auter, i ghesć se spenc inant a proar a drezar la endesfida e a n ...
02 de otober 2026
ASUC de Cianacei e Dèlba: aproèda la neva forma de gestion
I capifech de la doi Frazions à lità l nef Statut. Cianacei à i neves componenc del Comitat, Dèlba à sburlà.
La Frazions de Cianacei e Dèlba à fat n vèrech inant emportant. Angern, jebia al prum de otober, i capifech de chesta doi ASUC se à binà per la radunanza e la litazions di neves Comitac. A Cianacei i à tout pèrt de 57 sun 148 che aea derit (l 38,51%), i à aproà i mudamenc al Statut per la neva forma de aministrazion e i à lità i neves componenc del Comitat olache l é ruà ite la set persones più litèdes. Ence i capifech de la Frazion de Dèlba à aproà l nef Statut ma ajache la radunanza é jita ...
La Frazions de Cianacei e Dèlba à fat n vèrech inant emportant. Angern, jebia al prum de otober, i capifech de chesta doi ASUC se à binà per la radunanza e la litazions di neves Comitac. A Cianacei i à tout pèrt de 57 sun 148 che aea derit (l 38,51%), i à aproà i mudamenc al Statut per la neva forma de aministrazion e i à lità i neves componenc del Comitat olache l é ruà ite la set persones più litèdes. Ence i capifech de la Frazion de Dèlba à aproà l nef Statut ma ajache la radunanza é jita ...
02 de otober 2026
"Levé dala 6 da duman per suné l Böhmischer Traum’"
Na fin dl'ena sa mont per la Mujiga di Jëuni Gherdëina, sal Ramitzler sëura San Piere
Ntëur a 20 jëuni y jëunes de Gherdëina dla scola mesana y elementera, che partësc la pascion per la mujiga, à a mez setëmber vivù na bela fin dl’ena: i à pudù fé mujiga y durmì tl fën.
Per la Mujiga di Jëuni Gherdëina, Nadia Kasslatter
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Ntëur a 20 jëuni y jëunes de Gherdëina dla scola mesana y elementera, che partësc la pascion per la mujiga, à a mez setëmber vivù na bela fin dl’ena: i à pudù fé mujiga y durmì tl fën.
Per la Mujiga di Jëuni Gherdëina, Nadia Kasslatter
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
02 de otober 2026
Trëi cumpanies su per vies nueves
I trëi alpinisć de Gherdëina Alex Walpoth, Martin Dejori y Titus Prinoth à giapà l recunescimënt "Pelmo d'Oro" dla Provinzia de Belun per si stil de arpizeda y si valores umans
“I Gardenesi”, chëi de Gherdëina, nscila vëni tlamei: Alex Walpoth, Martin Dejori y Titus Prinoth, i trëi arpizadëures de Urtijëi y gran cumpanies da na vita, che ie cunesciui nia mé tlo ncantëur per si atività d’alpinism. Jì a giaurì vies su per parëies ërc, durmì alauta y sté tla mbracatura ëura alalongia, stajan ora nce plu dis, chësta ie si gran pascion. Si fin prinzipel ne ie nia chël de fé n gran retlam de si jites, ma de viver l crëp salvere y de jì a crì na ndesfideda.
Chëst ann ài abù l ...
“I Gardenesi”, chëi de Gherdëina, nscila vëni tlamei: Alex Walpoth, Martin Dejori y Titus Prinoth, i trëi arpizadëures de Urtijëi y gran cumpanies da na vita, che ie cunesciui nia mé tlo ncantëur per si atività d’alpinism. Jì a giaurì vies su per parëies ërc, durmì alauta y sté tla mbracatura ëura alalongia, stajan ora nce plu dis, chësta ie si gran pascion. Si fin prinzipel ne ie nia chël de fé n gran retlam de si jites, ma de viver l crëp salvere y de jì a crì na ndesfideda.
Chëst ann ài abù l ...
02 de otober 2026
Fech te na cèsa de Soraga auta
I Studafech de Soraga, Vich, Poza e Mazin à lurà duta net fin anché bonora da les 7. L fech é pontà via da n cianton jabas apede cèsa e l é jit su sobito per la mantelèda de legn.
I Studafech de Soraga, Vich, Poza e Mazin é stac alerté ansera, jebia prum de otober, entorn les 9 per n fech crepà fora te na cèsa a Soraga auta, per jir sa Ronch. Sobito l é jit sul post na sessantina de volontadives. Mauro Crepaz, comandant di Studafech de Soraga, ne à dit che i é stac ló duta net, i ultimes é se n jic da les 7 da doman de en vender bonora. »L fech é crepà fora da n cianton jabas enlongia ju ciasa – ne à dit l Comandant Crepaz – e l é jit su per la mantelada de legn de la ...
I Studafech de Soraga, Vich, Poza e Mazin é stac alerté ansera, jebia prum de otober, entorn les 9 per n fech crepà fora te na cèsa a Soraga auta, per jir sa Ronch. Sobito l é jit sul post na sessantina de volontadives. Mauro Crepaz, comandant di Studafech de Soraga, ne à dit che i é stac ló duta net, i ultimes é se n jic da les 7 da doman de en vender bonora. »L fech é crepà fora da n cianton jabas enlongia ju ciasa – ne à dit l Comandant Crepaz – e l é jit su per la mantelada de legn de la ...
