media/k2/galleries/31318/thumbs/placat_campagna_Provinzia_terzoi_fi_copia.jpg
25 de fauré 2026

N assegn per l terzo fi

La Provinzia de Trent dèsc n sostegn economich emportant a la families olache nasc l terzo fi che vèl ence per adozions. La domanes dal meis de jugn.
Nasc semper manco fies, no demò te noscia val descheche aon podù documentèr col moviment demografich, ma ence a livel provinzièl e nazionèl. Per ge fèr front al regresc de nascimenc e per didèr do la families la Jonta de la Provinzia de Trent à aproà n intervent struturèl con n assegn de natalità per l terzo fi compagnà da n didament per l’ativazion al lurier de la mères.
Chesta neva mesura é outa a la families che stèsc tel Trentin olache dal prum de jené del 2026 nasc o vegn adotà n terzo fi.
...
media/k2/galleries/31317/thumbs/Fradaa_Polonia_grop_CIampedie.jpg
25 de fauré 2026

Fradaa, n pent anter cultures e lengac

N grop de studenc de la Scola Ladina de Fascia ge à dat azet per na setemèna a conscric de n Liceo polach. De jugn sarà i fascegn a jir a Varsavia.
Te la setemèna dai 19 e i 23 de jené l é stat metù a jir n bel confront e barat linguistich anter la Scola Ladina de Fascia e l Liceo privat de la Monies de Nazareth con sezions internazionèles de Varsavia. L projet pionieristich (noscia scola fin ades no aea mai fat na fradaa con na scola polaca), proponet a la pruma clas del liceo linguistich, pervedea n baratament cultural e linguistich anter nesc studenc e si conscric de la Polonia con l obietif de viventèr l'esperienza scolastica travers l ...
media/k2/galleries/122/thumbs/feabd3043289e046d52828006ce6bdc5.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31329/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_10.39.16.jpg
25 de fauré 2026

L Gherdëina ie inant y prim!

La scuadra ladina duminea tl turnus de cualificazion la grupa B dla Alps Hockey League y ruva inant ti pre-playoffs
Do avëi batù doi iedesc l Bregenzerwald, n merdi dl’ena passeda ora de cësa per 2 a 0 y n juebia dl’ena passeda tl Pranives per 5 a 2, à l HC Gherdëina nce venciù i doi juesc contra l Jesenice. N sada iela ora de cësa fineda via 2 a 0 cun goi de Davide Schiavone y Simon Pitschieler y n merdi de chëst’ena, te n juech zënza storia dan a n publich de passa mile fans te Sëlva, à la furies venciù per 7 a 1. I goi à fat set jugadëures desfrënc: Dmitri Vozovik, Sebastiano Soracreppa, Simon ...
media/k2/galleries/31325/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_08.32.14.jpg
25 de fauré 2026

N ann tl sëni dla mujiga

La grupa Helios de Urtijëi à tenì si senteda generela
Ai 6 de fauré iel stat la senteda generela di Helios tla Calonia de Urtijëi. La grupa ie metuda adum da 18 persones dai 15 nchin ai 26 ani.
Tl prim à la lia scumencià la sëira cun n aperitif per jì inant daldò cun la pert ufiziela dla senteda. Nscila ti àn sambën cialà al atività y auzà ora che chëst ann uniràl fat n gran pruiet per i 50 ani dla lia.
N pont mpurtant dla sëira ie stat...

Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.

Julia ...
media/k2/galleries/31322/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_08.27.27.jpg
25 de fauré 2026

Nosc lëures ora per l mond

Sculeies y sculées dla Prufesciunela à realisá copes per la European Training Foundation
La »European Training Foundation (ETF)« partësc ora uni ann i pesć »Green Skills« y premieia nscila pruiec y scumenciadives che sustën la jënt a svilupé cumpetënzes vërdes. L se trata de cumpetënzes y savëi de chëi che l ie debujën per avëi n daunì sustenibl, plën de cuscienza ecologica y che scunësc la ressorses.
Cun n pruiet straurdiner à i sculeies y la sculées dla Prufesciunela de Urtijëi realisà copes de lën, cun truepa cumpetënza tecnica. Nëus son dassënn unerei che on pudù fé pea pra ...
media/k2/galleries/31308/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-19_um_11.06.24.jpg
25 de fauré 2026

El brazacol de Anpezo al mondo

Doa setemanes de Śoghe, de gares e de partides. Par ra nostra aministrazion, canche se studarà el fo, con domegna ai 22 de febraro, restarà laore fate e inpiante da dorà i anes che vien
Par el Comun de Anpezo ra Olim­piades d’inverno 2026 ‘es no fenirà con domegna ai 22 de febraro, canche i studarà el fo, che ‘l é inze piaza, ma el vantaśo de i Śoghe el śirà inaante par i anes che vien, par duto el paes. »Par ra Olimpiades s’à inpizà i farai de duto el mondo sul nosc paes, dute à vedù el laoro che ‘l é stà fato, par anes, e dute varda chesta comunità e ra so anbizion de se mo­strà al mondo. Dapò anes de zavarie e struscies, de cantiere e laore, ancuoi vedon duto el ...
media/k2/galleries/31316/thumbs/soracuerta_Mondo_Ladino_49_2025.jpg
24 de fauré 2026

N nef numer de Mondo Ladino

L numer 49 de la revistal scientifica del Istitut Cultural Ladin se aur col recort del professor Guntram A. Plangg. Na sezion de 25 scric fèsc cognoscer l stil nonsense de Peter Decrestina.
L é a la leta l nef numer de la revista scientifica Mondo Ladino del Istitut Cultural Ladin majon di fascegn, l nr 49 del 2025. Na edizion che vegn fora endodanef te sia foja tradizionèla, do cater numeres dediché a la enrescida soziolinguistica ClaM 2021. Del 2025 la Majon di Fascegn à zelebrà sie 50° cedean, a chest emportant travert, descheche à scrit te la paroles de prejentazion la presidenta Tea Dezulian, ge vegnarà dedicà l boletin del 2026.
»Aon cernù de verjer chest numer – disc te sia ...
media/k2/galleries/31321/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-24_um_08.42.54.jpg
24 de fauré 2026

I Ladins tla New York Times

Les Olimpiades de Milan–Cortina cun flama olimpica y pert de gares te Anpezo, é stades na bona ocajiun por i Ladins da se mostré, cun la bela pert dla medaia y ince cun la burta
La presidënta dla Union Ladis de Anpezo Elsa Zardini dij che ara á dé passa cënt intervistes a jornalistes y jornalisć da döt le monn, de chëstes ma döes a media nazionai talians.
Les passa 500 bandires ladines tacades fora a Cortina y ince te d’atri posć de Suramunt y dla Ladinia desco sëgn de identité ladina, á trat l’interes da pert de tröc gheśc y media che damanâ do ci che les bandires ess simboolisé y manifesté.
Tröc é i lingac te chi che al é gnü informé söi Ladins, articui y podcasts él ...
media/k2/galleries/31303/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-19_um_11.03.21.jpg
24 de fauré 2026

Cristian »Iosc« e Matteo »Zaka« i campions 
del torneo de Kritisch – Baten

Garatada ence sto ann la scomenciadiva de carlescé dei alpini da Fodom
Carlescé nta Fodom fesc rima con trè a le cherte. Nviade i jiva nta Davedin, ulache i cartáva di e not per plù dis ala longia. Na »eredité« che agn davò l’eva stada touta su dal Coro de Gliejia S.Iaco che col mei desmentié Benigno »Gobo« l metáva a jì n torneo de tresét. Sco­men­ciadiva che pò a sua outa l’é stada touta su dal Grop Alpini Col de Lana e che l’é deventada n apunta­ment oramei clascico e che no pò mancé da carlescé. E coscita ence sto ann ben 18 copie, doi mplù che n l ...
media/k2/galleries/31315/thumbs/grop_svedeisc_Stefano_Weiss_bandieres.jpg
23 de fauré 2026

Doi bandieres dai medemi colores

La bandiera del Jämtland é valiva a chela ladina. Stefano Weiss à domanà fora na ghesta che rua da egn sun Tamion.
Podede ne dir vèlch de vo?
Mie inom l é Karin Ostberg e stae te la Svezia, te n picol paisc a 20 chilometres a ovest de Östersund, la capitala de la region del Jämtland-Härjedalen. Son nasciuda te la Svezia meridionèla ma stae tel Jämtland dal 1999. Mie om Björn enveze l é nasciù e cresciù chiò, desche sia familia da amancol doi generazions.
Vegne de spes te Fascia e Fiem. Son ruèda te chisc lesc per la pruma outa del 2002 e da enlouta son vegnuda beleche ogne an o ogne doi, percheche mie om ...
media/k2/galleries/31307/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-19_um_11.05.45.jpg
23 de fauré 2026

Sanin dapò Daria e gramarzé

Na femena che r’à insegnà a sonà, a fadià, a no zede. Dute podon bete algo, da se pensà de era, da portà inaante el so amor
Daria De Boni ra no n é mai stada ra me maestra de flauto... fora che una ota. Del 2011 see che studiae par ‘l esame de flauto par śì inze al liceo musicale de Trento e i aee domandà de podé śì a una so lezion. Daria r’ea diplomada e ra insegnaa flauto traverso, r’aea anche studià lingues e traduzion. »Ra Sonata r’é a posto« – ra m’aea dito inze chera ocajion, podee inveze meorà ra me postura e tienì i braze pi pede a ra costes finche sonae, e no coi comedoi fora drete, come un uzel con ra ...
media/k2/galleries/31314/thumbs/Alessia_Cemin_laurea.jpg
22 de fauré 2026

N nef projet per la Vittorio Veneto

Alessia Cemin da Poza la se à laureà en enjegneria e architetura con na tesi su la restruturazion de l’ultima caserma de Sèn Jan.
Ai 28 de jené se à laureà Alessia Cemin da Poza che à fat l cors de laurea magistrala en enjegneria edile-architetura a l’Università de Trent. Alessia per sia tesi à cernù de fèr n aprofondiment sun n projet de restruturazion de n frabicat publich che te Fascia à tegnù auta l’atenzion de la comunanza e sun chel che se à jià fora ence la campagna litala del Comun General de Fascia per le litazion de mé del 2025. Rejonon de la caserma Vittorio Veneto. Noi aon volù n saer de più e se aon fat ...
media/k2/galleries/31313/thumbs/Gana_Clara_Marchetto.jpg
22 de fauré 2026

Clara Marchetto, protagonista sun Gana

La storia de la autonomista cusèda de spionaje dal fascism che no aea podù jir tel Consei regionèl e che ades à portà crepes te la maoranza del goern aea abù gran lèrga sul sfoi de la eles ladines.
Chi erel Clara Marchetto? Fin acà pech temp a la maor pèrt de la jent del Trentin e del Tirol del Sud chest inom no ge dijea nia, ma ti dis passé l é stat un di più pronunzié te noscia region, ajache chesta femena, nasciuda a Pieve Tesino del 1911 e morta a Paris del 1982, l'à portà contrasć anter la forzes de zenter dreta, che bendeché moscia sia crepes.
A sia storia ge era stat dedicà n lonch articol sul numer 28 de Gana, la revista de la eles ladines, vegnù fora del 2024, ben dant che chesta ...
media/k2/galleries/31305/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-19_um_11.04.55.jpg
22 de fauré 2026

Anpezo intrà gares, medaies e vita da dagnadì

Ultime dis de chiste Śoghe d’inverno 2026 inze sta val. Da ca ‘l é ruà sete medaies 
par r’Italia: cuatro de oro e tre de bronśo. Dapò ruarà ra Paralimpiades da i 6 a i 
15 de marzo
Ra comunità de Anpezo r’é drio a vive i ultime dis de chesta Olimpiades d’inverno 2026. Vendres ai 6 de febraro ‘l é stà ra festa par piaza, chel di che i à daerto i Śoghe, al stadio de San Siro a Milan e ca in Anpezo. Canche ‘l é pasà i atletes, par un’ora e meśa, i à fato vede anche chi a Livigno, in Lombardia, e in Val de Fieme.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/31298/thumbs/stodafuchbadia_comite_onoranzes.jpg
22 de fauré 2026

Mëmbri nüs y onoranzes

En sabeda ai 24 de jená á i Stödafüch de Badia podü tigní la sentada generala, tla ciasa dles Uniuns Jan Batista Runcher a Badia. Tratan chësta sentada án podü ciaré zoruch al’ativité y ai avenimënc prinzipai dl ann che s’á pormó stlüt jö
Tratan l’ann 2025 é i Stödafüch de Badia gnüs cherdá por indöt 29 intervënc, de chisc 27 intervënc tecnics y dui intervënc por medefüch. I Stödafüch de Badia s’á ince metü a desposiziun ia por l’ann por deplü sorvisc de ordin publich y da fá parché i auti tl dërt post, y á ince organisé deplü manifestaziuns te paisc. Pro la sentada generala él gnü tut sö cater mëmbri nüs: Valir Craffonara, Daniel Pitscheider, Lorenz Pizzinini y Damian Irsara. Lapró á deplü omi podü pié do onoranzes.

...
media/k2/galleries/31294/thumbs/siurstefano_mituns.jpg
22 de fauré 2026

La vita tla misciun, do les rogossies

Do les gran rogossies dl ann passé tl Südsudan, á la jënt dla Val Badia mostré na bona man por daidé la misciun de siur Stefano Trevisan. Sëgn nes ál scrit por rengrazié, y ince por cunté olache la misciun s’á lascé jö, co che l’ativité pastorala y l’evangelisaziun vá inant
Cers amisc y benefaturs, i ves salüdi da Paguir tl Südsudan, olache i sun sëgn do les gran rogossies che nes á atoché de setëmber dl ann passé, y che nes á sforzé da arbandoné nosta misciun de Old Fangak, che é gnüda sopolida daldöt dal’ega.
Na pert dla diga é jüda a dezip por gauja dl inalzamënt dles eghes dl Nil. La diga á dé do, do che i volontars dla comunité â porvé döes ores alalungia da cuncé fora na sfënta. L’ega é defata rovada te cité, sforzan la jënt da se porté al sigü sön i tëc y ...
media/k2/galleries/31312/thumbs/01_scomenz_corteo.jpg
21 de fauré 2026

Zusslrennen: n auter Carnascèr per descedèr fora la Tera

La jebia grassa a Prad am Stilfserjoch va en scena n rituèl veie e veior, l soul post olache l vegn metù a jir: l son de la ciampènes stroz per paisc a chiamèr l’aisciuda.
Fiores da color, vetes, ciampènes e bronsins, paressa ghenao la mondura de n marascon fascian. Ma enstadì no, chel che aon tel cef l é i colores e i sons de la Zusslnennen, na coreta veia e viora da Carnascèr che va en scena vigni an la jebia grassa demò a Prad am Stilfserjoch/Prato allo Stelvio (Vinschgau).
Desche nosc Carnascèr fascian, l é n rit veie e veior per descedèr fora la tera e chiamèr l’aisciuda, coscì da parèr demez l invern. Desche te Fascia, l Carnascèr de Prad à reisc segur bon ...
media/k2/galleries/31310/thumbs/travert_La_VolatA.jpg
21 de fauré 2026

Fascia: trei gares de Copa del Mond

Apede a la libera e l superG de eles dai 7 e 8 de mèrz l é ence l recuperament de la libera de Crans Montana vender ai 6. Se speta la campiones olimpiches Brignone e Goggia.
Do l bel suzes de la Copa del Mond de ski cross sun Sèn Pelegrin che ge à portà doi ventes al team de la Tèlia l é ruà n’autra bela neva. L diretor generèl de Copa del mond de schi de eles Peter Gerdol à ofizialisà sul sit www.fis-ski.com l recuperament de la libera sburlèda a Crans Montana sul portoi La VolatA olache l era jà en program na libera e n superG. Na neva che porta amò più legreza ajache vegn spetà con gaissa la campiones olimpiches Federica Brignone, che à vent doi medaes de or, e ...
media/k2/galleries/31282/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-17_um_11.11.08.jpg
21 de fauré 2026

N se ntënd che l ie inò n majer nteres per l frabiché alesirà

La cunlauradëura dla Arche dl Kvw de Bulsan Lisa Ploner nes spiega n curt ciun mudamënc che à purtà la reforma dl abité y ciuldì che l nteres per l frabiché alesirà ie inò unì majer
Dai 1. de fauré vel te Sudtirol regules nueves per cie che reverda i cuntribuc a chi che uel se cumpré, cumedé su o frabiché n cuatier da sté. Ti on damandà a Lisa Ploner, cunlauradëura dla Arche de Bulsan - na lia che pieta sustëni y cunsulënza n cont dl frabiché y di cuatieres - cie che se à mudà per chi che uel realisé l sëmi de n si ncësa y ciuldì che chësta ie, do si minonga, una dla reformes plu mpurtantes che n à fat ti ultims dejeneies te nosta Provinzia.

Elisabeth Kostner

La ntervista ...