15 de agost 2026
»Jent da mont no se nasc, se doventa«
Na sera endrezèda da la sezion Cai Sat Val de sora con Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco.
En lunesc ai 3 de aost te Piaz Marconi doi oujes del alpinism fascian é states protagonistes de la sera »Da la Dolomites a la crepes del mondo« endrezèda da la sezion Cai Sat de la Val de sora. Con la moderazion de Giorgio Pedron, Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco, duc doi sozi Sat e Ciamorces de Fascia, à contà de sie leam con la mont, de valores, mentalità e identità. L é stat n dialogh de pascion e no demò n biot ascenjions, la mont é stata contèda desche n lech de enconter.
La sera é ...
En lunesc ai 3 de aost te Piaz Marconi doi oujes del alpinism fascian é states protagonistes de la sera »Da la Dolomites a la crepes del mondo« endrezèda da la sezion Cai Sat de la Val de sora. Con la moderazion de Giorgio Pedron, Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco, duc doi sozi Sat e Ciamorces de Fascia, à contà de sie leam con la mont, de valores, mentalità e identità. L é stat n dialogh de pascion e no demò n biot ascenjions, la mont é stata contèda desche n lech de enconter.
La sera é ...
15 de agost 2026
I vichings de Gherdëina
Na familia de Urtijëi à la pascion de se furnì su da vichings y viver uni tant n valgun dis coche tl Medieve. On ancuntà Giulia Walpoth y Lukas Grossrubatscher de lugio a Sterzing pra i "Reifensteiner Rittertage"
Bele da dalonc udòven la tendes blances, l fum che se auzova su tl aier y dovia l ciastel: n cheder da d’autri tëmps. Te n gran pra dlongia l ciastel Reifenstein a Sterzing se à a mez lugio de chëst ann inò ancuntà pasciunei da duta Europa - dala Polonia ala Franzia, dala Danimarca ala Talia - per viver n valgun dis coche tl Medieve. L ie jënt d’uni sort, che se dedichea te si tëmp liede a ressuscité tëmps passei: i se furnësc da ciavalieres, dunseles, fanc o bufons, i dorm te tëndes fates ...
Bele da dalonc udòven la tendes blances, l fum che se auzova su tl aier y dovia l ciastel: n cheder da d’autri tëmps. Te n gran pra dlongia l ciastel Reifenstein a Sterzing se à a mez lugio de chëst ann inò ancuntà pasciunei da duta Europa - dala Polonia ala Franzia, dala Danimarca ala Talia - per viver n valgun dis coche tl Medieve. L ie jënt d’uni sort, che se dedichea te si tëmp liede a ressuscité tëmps passei: i se furnësc da ciavalieres, dunseles, fanc o bufons, i dorm te tëndes fates ...
15 de agost 2026
Rua i parchegi comunai a paiament sun Pordou e Ciaulonch
Progét fermo dal 2022. Adés la dita nciariada la nstalarà i parcometri
Per l’autón, ma forsci plù segur per l inviern che ven, i parchegi comunai sui jous de Pordou e de Ciaulonch i deventarà a paiament. La jonta de comun, co na delibera aprovada nchëstadì, l’a dè l via libera al intervent che n realté l eva bele sté pervedù da la passada aministrazion Grones ncora ntel 2022. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Per l’autón, ma forsci plù segur per l inviern che ven, i parchegi comunai sui jous de Pordou e de Ciaulonch i deventarà a paiament. La jonta de comun, co na delibera aprovada nchëstadì, l’a dè l via libera al intervent che n realté l eva bele sté pervedù da la passada aministrazion Grones ncora ntel 2022. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de agost 2026
Tornoi Ladin, na bela festa de sport e amicizia
L’ACD Val Badia à endrezà la partides sul ciamp de balon Pradel. Na giornèda de balon, tradizion e gaissa de stèr ensema.
En sabeda ai 8 de aost sul ciamp de balon Pradel de San Martin de Tor cater squadres de balon de la Ladinia à jià fora l Tornoi Ladin endrezà da l’ACD Val Badia. Na giornèda de balon, tradizion e sport che à vedù jièr ensema jiadores da trei valèdes: l Fascia Balon, l Fodom, na squadra che no jia te n campionat ma la jia partides via per l istà, l Val Badia che l jia te la terza categoria e la squadra Juniores metuda ensema da jiadores joegn de duta la Val Badia.
L Fascia à vent contra l Fodom ...
En sabeda ai 8 de aost sul ciamp de balon Pradel de San Martin de Tor cater squadres de balon de la Ladinia à jià fora l Tornoi Ladin endrezà da l’ACD Val Badia. Na giornèda de balon, tradizion e sport che à vedù jièr ensema jiadores da trei valèdes: l Fascia Balon, l Fodom, na squadra che no jia te n campionat ma la jia partides via per l istà, l Val Badia che l jia te la terza categoria e la squadra Juniores metuda ensema da jiadores joegn de duta la Val Badia.
L Fascia à vent contra l Fodom ...
14 de agost 2026
L é se n jit l ultim Brognol
N recort de Tullio Pederiva, se n jit al prum de aost, cognosciù alpinist.
L prum de aost l é se n jit do longia malatia l ultim di fies de la gran familia de Marino Pederiva Brognol da Vich.
Ti egn do la pruma vera mondiala Marino l à maridà Ida, i à abù na gran familia, i stajea a Val de Vich: Fabio, Fritz, Luciano, Tullio, la soula ela Silvana e Italo l più joen.
Marino l era un di alpinisć de la generazion a ciaval del 1900, n muie cognosciù tel ambient alpinistich de enlouta, chel di menacrepes Tita Piaz, Luigi Micheluzzi e autres.
Ence i fies ge é jic do a le pedie ...
L prum de aost l é se n jit do longia malatia l ultim di fies de la gran familia de Marino Pederiva Brognol da Vich.
Ti egn do la pruma vera mondiala Marino l à maridà Ida, i à abù na gran familia, i stajea a Val de Vich: Fabio, Fritz, Luciano, Tullio, la soula ela Silvana e Italo l più joen.
Marino l era un di alpinisć de la generazion a ciaval del 1900, n muie cognosciù tel ambient alpinistich de enlouta, chel di menacrepes Tita Piaz, Luigi Micheluzzi e autres.
Ence i fies ge é jic do a le pedie ...
14 de agost 2026
60 ani campion de schi
Campion dl mond, ai 14 de agost, dan 60 ani. Carlo Senoner de Sëlva à venciù or tl slalom a Portillo tl Cile
"Ai 14 d'agost sun la sëira te duta Gherdëina rujenòven mé de un n avenimënt: Carlo da Frëina fova deventà campion dl mond dl schi tl slalom a Portillo tl Cile", nscila iel scrit tla zaita Nos Ladins ai prim de setëmber dl 1966.
Jì cun i schi fova gran pert de si vita bele da pitl insù: nasciù iel tl 1943 ta Frëina te Sëlva coche un di mëndri mutons de na gran familia de dodesc fredesc y surans. Bele cun cater ani òvel scumencià a jì cun i schi sun l purtoi dl lift da Frëina de si pere.
Avisa ...
"Ai 14 d'agost sun la sëira te duta Gherdëina rujenòven mé de un n avenimënt: Carlo da Frëina fova deventà campion dl mond dl schi tl slalom a Portillo tl Cile", nscila iel scrit tla zaita Nos Ladins ai prim de setëmber dl 1966.
Jì cun i schi fova gran pert de si vita bele da pitl insù: nasciù iel tl 1943 ta Frëina te Sëlva coche un di mëndri mutons de na gran familia de dodesc fredesc y surans. Bele cun cater ani òvel scumencià a jì cun i schi sun l purtoi dl lift da Frëina de si pere.
Avisa ...
14 de agost 2026
Opereta ladina "Franzi"
Rapresentaziuns a La Pli de Mareo sön paiun y te salf de na opereta ladina nöia, scrita da Iaco Rigo y Alex Trebo, cun la regia de Erika Castlunger y la direziun musicala de Maria Craffonara
I protagonisć de »Franzi«
Dl team dla opereta de chësc ann 2026 féjel pert spo ince Edith Trebo (assistënza ala regia), Ursula Tavella (scenar y costüms), Edmund Nagler (grafica), Hubert Dorigatti (sonn), Alexander Keil (löms), Gabi Pezzedi y Patrizia Pedevilla (prenotaziuns) y les dites artejanales Palfrader Hubert, Electro Ploner y Trebo Bau.
Jobleres y jobleri sön paladina é Sofia Pisching, Renzo Huber, Julia Gasser, Gabriel Erlacher, Maria Margareth Pedevilla, Matteo Rubatscher, Martin ...
I protagonisć de »Franzi«
Dl team dla opereta de chësc ann 2026 féjel pert spo ince Edith Trebo (assistënza ala regia), Ursula Tavella (scenar y costüms), Edmund Nagler (grafica), Hubert Dorigatti (sonn), Alexander Keil (löms), Gabi Pezzedi y Patrizia Pedevilla (prenotaziuns) y les dites artejanales Palfrader Hubert, Electro Ploner y Trebo Bau.
Jobleres y jobleri sön paladina é Sofia Pisching, Renzo Huber, Julia Gasser, Gabriel Erlacher, Maria Margareth Pedevilla, Matteo Rubatscher, Martin ...
14 de agost 2026
Aspieta mé
Panda la 9 à deberieda cun Raise, fat na ciantia nueva. Na cunlaurazion mujighela che critichea Gherdëina
"Ove bele fat d'autra cianties cun rap talian y é pensà che l pudëssa vester zeche de bel a fé rap per ladin", me à cuntà Bruno Maruca de coche à scumencià dut l pruzes dla ciantia nueva. "Y a chi ti damandes'a sce te ues fé na ciantia rap per gherdëina? Sambën a Panda la 9".
Dant ti àl damandà a Marc Senoner - Tendrum - sce i ëssa nteres de fé pea y l ti à mandà si pert de test, davia che la strofes y l refrain sie òvel bele scrit. "A udëi cie che l dij, me éi mpensà. Y la ti à plajù ...
"Ove bele fat d'autra cianties cun rap talian y é pensà che l pudëssa vester zeche de bel a fé rap per ladin", me à cuntà Bruno Maruca de coche à scumencià dut l pruzes dla ciantia nueva. "Y a chi ti damandes'a sce te ues fé na ciantia rap per gherdëina? Sambën a Panda la 9".
Dant ti àl damandà a Marc Senoner - Tendrum - sce i ëssa nteres de fé pea y l ti à mandà si pert de test, davia che la strofes y l refrain sie òvel bele scrit. "A udëi cie che l dij, me éi mpensà. Y la ti à plajù ...
14 de agost 2026
“I jëuni à na gran cuscienza per nosta rujeneda”
Valeria Bernardi, Milena Comploi, Maximilian Oberhollezer, Nadia Rungger y Elisa Senoner à prejentà si dissertazions n cont dla rujeneda ladina, n vënderdi dl'ena passeda tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La sëira metuda a jì dala Union di Ladins de Gherdëina à abù suzes
“L nteres scientifich per l ladin vën for majer y nce sce l ie bele unì nrescì scialdi iel mo truep da fé”, à dit la prufessëura dla università de Bulsan Ruth Videsott ntan la sëira de prejentazion dla dissertazions tla biblioteca ladina "Anda Malia da Cudan” n vënderdi ai 7 de agost. “L ie bel a udëi tan na gran cuscienza per nosta rujeneda che i jëuni à al didancuei. Vo dajëis inant scialdi n bon ejëmpl”, à sotrissà Videsott n referimënt ala cater jëunes y al jëunn che à prejentà si tuedes.
...
“L nteres scientifich per l ladin vën for majer y nce sce l ie bele unì nrescì scialdi iel mo truep da fé”, à dit la prufessëura dla università de Bulsan Ruth Videsott ntan la sëira de prejentazion dla dissertazions tla biblioteca ladina "Anda Malia da Cudan” n vënderdi ai 7 de agost. “L ie bel a udëi tan na gran cuscienza per nosta rujeneda che i jëuni à al didancuei. Vo dajëis inant scialdi n bon ejëmpl”, à sotrissà Videsott n referimënt ala cater jëunes y al jëunn che à prejentà si tuedes.
...
14 de agost 2026
Tl »Paraisc dla roda« mancel i trus dla roda
La chestiun dl tru dla roda é do passa 20 agn ciamó debatüda y ria da desgropé tl raiun de Badia. Intant aumënta les rodes y le trafich sön strada
Tl cheder dl plann por la mobilité cun la roda fat dala Provinzia de Balsan por i agn 2022-2030, s’á taché ite deplü valades a livel de Südtirol por lauré fora raiuns funzionai ala roda (RFE – Radfunktionelle Einheiten, ndr). N plann che á sburlé do al svilup dla rëi di trus dla roda injuntan percursc y infrastrotöres nöies por arjunje na mobilité plü sostignibla te döta la regiun. Ince l’Alta Badia é un di raiuns interessá.
Sön la trassa y sön les carateristiches dl tru dla roda n’éra cina sëgn ...
Tl cheder dl plann por la mobilité cun la roda fat dala Provinzia de Balsan por i agn 2022-2030, s’á taché ite deplü valades a livel de Südtirol por lauré fora raiuns funzionai ala roda (RFE – Radfunktionelle Einheiten, ndr). N plann che á sburlé do al svilup dla rëi di trus dla roda injuntan percursc y infrastrotöres nöies por arjunje na mobilité plü sostignibla te döta la regiun. Ince l’Alta Badia é un di raiuns interessá.
Sön la trassa y sön les carateristiches dl tru dla roda n’éra cina sëgn ...
14 de agost 2026
Guccini, un di ultims ciantastories
Comentar de pruma
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
14 de agost 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 4 de agost ie n ël dl luech passà tla sënta a Puntives ajache l se ova taià tl polesc. Do la prima cures l àn menà cun l joler tl spedel de Bulsan. Daldò iel stat n ntervënt tla Grupa de Saslonch, ulache doi turisć de Viena se ova perdù unian juvier dala Via Grohmann. L’ëila ne ulova nia plu se muever. Cun l aiut di judacrëp àn trat su tl joler tramedoi cun na binda y n i à lascei ora inò sun Jëuf de Sela.
Ai 5 de agost ie l joler julà de viers dla utia Scotoni, ulache doi persones ova ...
Ai 5 de agost ie l joler julà de viers dla utia Scotoni, ulache doi persones ova ...
14 de agost 2026
Nicole Lozzer da Vich, studenta de fisioterapia con la gran pascion de rampear
Dancà y da na pert
Ne diste valch de te?
Son del 2005, é fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia e do é cernù fisioterapia jun Busan a la Claudiana.
Perché pa la Claudiana?
Perché la te dasc l met de far n percors de studies bilingue, per talian e per todesch. E dapò la é apede ciasa, vae ju e su duc i dis con la coriera, me la envedee a jir dalonc da ciasa, me sà bel poder restar apede a la val.
Col todesch aste fat fadia?
Na, l todesch l sé belebon, l me à semper piajù e a scola l é semper ...
Ne diste valch de te?
Son del 2005, é fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia e do é cernù fisioterapia jun Busan a la Claudiana.
Perché pa la Claudiana?
Perché la te dasc l met de far n percors de studies bilingue, per talian e per todesch. E dapò la é apede ciasa, vae ju e su duc i dis con la coriera, me la envedee a jir dalonc da ciasa, me sà bel poder restar apede a la val.
Col todesch aste fat fadia?
Na, l todesch l sé belebon, l me à semper piajù e a scola l é semper ...
14 de agost 2026
Manifestazions atuales
Publichedes ai 14 de agost 2026
Dotours
Dutor Gherdëina
L dutor de servisc dala 08:00 de n sada ai 15.08. nchin la 08:00 daduman de n lunesc ai 17.08. ie l dutor Michael Trocker de Urtijëi, streda Promeneda, tel. 388 2580002.
Doturs Val Badia
Ti comuns de Mareo y San Martin él en sorvisc tla fin dl’edema lungia dai 14 ai 16 de agost la doturia Stefania Febbraro, Al Plan, tel. 377 3288595. Ti comuns de Badia, Corvara y La Val él en sorvisc ai 14 y 15 de agost le dotur Giovanni Crivellaro, La Ila, tel. 348 0014266. Ai 16 ...
Dotours
Dutor Gherdëina
L dutor de servisc dala 08:00 de n sada ai 15.08. nchin la 08:00 daduman de n lunesc ai 17.08. ie l dutor Michael Trocker de Urtijëi, streda Promeneda, tel. 388 2580002.
Doturs Val Badia
Ti comuns de Mareo y San Martin él en sorvisc tla fin dl’edema lungia dai 14 ai 16 de agost la doturia Stefania Febbraro, Al Plan, tel. 377 3288595. Ti comuns de Badia, Corvara y La Val él en sorvisc ai 14 y 15 de agost le dotur Giovanni Crivellaro, La Ila, tel. 348 0014266. Ai 16 ...
14 de agost 2026
Manifestazions atuales speziales
Publichedes ai 14 de agost 2026
Marmolèda: l fià de la Reina
Na esperienza da viver per sentir la ousc del giacé sot noscia mans
No l é demò na instalazion da vardèr ma na esperienza da viver, la neva proponeta del MUSE tel Museo geologich de la Dolomites a Pardac. Na ‘architetura sonora’ che nasc dai dac reèi de nosc giacé e permet de scutèr la ousc de anché pissan al davegnir, tocian con man l efet che à l intervent uman.
L’opera met adum la rilevazion di sons, la enrescida scientifica e la produzion ...
Marmolèda: l fià de la Reina
Na esperienza da viver per sentir la ousc del giacé sot noscia mans
No l é demò na instalazion da vardèr ma na esperienza da viver, la neva proponeta del MUSE tel Museo geologich de la Dolomites a Pardac. Na ‘architetura sonora’ che nasc dai dac reèi de nosc giacé e permet de scutèr la ousc de anché pissan al davegnir, tocian con man l efet che à l intervent uman.
L’opera met adum la rilevazion di sons, la enrescida scientifica e la produzion ...
13 de agost 2026
Spetacol e legreza a la Set Mases
Passa 300 concorenc à tout pèrt a la 49^ edizion de la corsa endrezèda da la 3Esse Soraga.
En domenia ai 9 de aost passa 300 concorenc à tout pèrt a la 49^ edizion de la 7 Mases, la corsa a pe anter i set mèjes de Soraga endrezèda da la sozietà sportiva 3Esse.
Na bela giornèda ciauda, fosc ence massa per corer, ge à fat da cornisc a la bela festa te Pra del preve olache l é stat la partenza e l travert di coridores e ence na bona marena e la premiazions viventèdes da la musega. I volontadives de la 3Esse con l president Ettore Rossi à tacà ite jà l vender à endrezèr l percors e dut ...
En domenia ai 9 de aost passa 300 concorenc à tout pèrt a la 49^ edizion de la 7 Mases, la corsa a pe anter i set mèjes de Soraga endrezèda da la sozietà sportiva 3Esse.
Na bela giornèda ciauda, fosc ence massa per corer, ge à fat da cornisc a la bela festa te Pra del preve olache l é stat la partenza e l travert di coridores e ence na bona marena e la premiazions viventèdes da la musega. I volontadives de la 3Esse con l president Ettore Rossi à tacà ite jà l vender à endrezèr l percors e dut ...
13 de agost 2026
N di da truep ntervënc
Inier ie stat bndi de n valgun ntervënc per l Aiut Alpin de Gherdëina: trëi ntervënc te puecia ëura y l ultim ie permò finà via ntëur la 4 daduman
L prim ntervënt ie stat de nuet da sada a dumënia sun la pizes di Cin' Dëic: n pèr olandesc ie ruvà te na situazion cumplicheda canche l jiva ju per la via Paravis. Nia ferì, ma pervia dla gran plueia y l scur ne n'iel nia plu stat bon de jì ju nstës. Cater judacrëp de Gherdëina ie furnei su per i doi, ti à judà ora dal raion periculëus y i à lascià ju cun la corda nchin che i fova inò pra l scumenciamënt dla via. Da dedò ie i arpizadëures unic acumpaniei n segurëza te valeda. Sa la utia Toni ...
L prim ntervënt ie stat de nuet da sada a dumënia sun la pizes di Cin' Dëic: n pèr olandesc ie ruvà te na situazion cumplicheda canche l jiva ju per la via Paravis. Nia ferì, ma pervia dla gran plueia y l scur ne n'iel nia plu stat bon de jì ju nstës. Cater judacrëp de Gherdëina ie furnei su per i doi, ti à judà ora dal raion periculëus y i à lascià ju cun la corda nchin che i fova inò pra l scumenciamënt dla via. Da dedò ie i arpizadëures unic acumpaniei n segurëza te valeda. Sa la utia Toni ...
13 de agost 2026
Na festa per duc i bec, recordan Mattia
Istà Algegra à metù a jit con bon ejit la 10^ edizion de la »Festa del Bimbo«, con projec de mudament.
Acà diesc egn tel cader de Istà Algegra, de gra a la gaissa e la fantasia de Biju Vadagnini e de duc i animatores, vegnia metù a jir a Moena la »Festa del Bambino«, na ocajion per tor ite no demò l gran grop di bec scric ite a la scomenzadiva de educazion e legreza del paisc, ma ence duc i autres, da la scolina en su, che volea tor part.
Del 2018, en recort de Mattia Sommariva, animator de Istà Algegra se n jit de colp te chel medemo an, a chesta giornada speziala ge é stat dat inom »Festa del ...
Acà diesc egn tel cader de Istà Algegra, de gra a la gaissa e la fantasia de Biju Vadagnini e de duc i animatores, vegnia metù a jir a Moena la »Festa del Bambino«, na ocajion per tor ite no demò l gran grop di bec scric ite a la scomenzadiva de educazion e legreza del paisc, ma ence duc i autres, da la scolina en su, che volea tor part.
Del 2018, en recort de Mattia Sommariva, animator de Istà Algegra se n jit de colp te chel medemo an, a chesta giornada speziala ge é stat dat inom »Festa del ...



