22 de mei 2026
I capifech à lità i neves Comitac ASUC
En sabeda ai 16 de mé l é stat la litazions de la Frazions de Penìa e Gries e en domenia ai 17 cheles de la Frazion de Poza.
No l é stat de gregn mudamenc ti componenc de la trei aministrazions ASUC de val renovèdes te la ultima fin de setemèna. Duc i resultac, con l numer de stimes é publiché su La Usc stampèda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
No l é stat de gregn mudamenc ti componenc de la trei aministrazions ASUC de val renovèdes te la ultima fin de setemèna. Duc i resultac, con l numer de stimes é publiché su La Usc stampèda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
22 de mei 2026
Chësta fova la sajon dl FC Gherdëina tla Ezelënza
L FC Gherdëina toma, do na sajon tl campiunat de Ezelënza, inò ju tla liga provinziela. N sada de chëst'ena passeda àn finà via la sajon cun na festa. On ulù s'la ciaculé cun Peter Rabanser, presidënt dl club y Renè Rella, trainer dla prima scuadra
Dan dodesc mënsc iel suzedù chël che povester deguni ne se ëssa aspità. L FC Gherdëina, che fova permò tl 2022 ruvà su tla prima categuria y l ann do, tl 2023, tla Prumozion, ova tres chël che n fova ruvei segondi pudù se bater cun i segondi dl Trentin. Chësc juech òven venciù y n pudova nscila fé mo n var plu insù, te na liga ulache deguna scuadra de Gherdëina ne fova mei stata. Śën, dodesc mënsc do, àn udù che l var fova povester propi massa grant. Ma, uni bedaia à doi pertes y sce da ...
Dan dodesc mënsc iel suzedù chël che povester deguni ne se ëssa aspità. L FC Gherdëina, che fova permò tl 2022 ruvà su tla prima categuria y l ann do, tl 2023, tla Prumozion, ova tres chël che n fova ruvei segondi pudù se bater cun i segondi dl Trentin. Chësc juech òven venciù y n pudova nscila fé mo n var plu insù, te na liga ulache deguna scuadra de Gherdëina ne fova mei stata. Śën, dodesc mënsc do, àn udù che l var fova povester propi massa grant. Ma, uni bedaia à doi pertes y sce da ...
22 de mei 2026
Danterëures a scuté su stories sun l'ega
Dal Bodensee al festival dl'ega de Persenon: on rujenà cun la autëura Nadia Rungger che à ultimamënter fat pea pra de plu scumenciadives letereres tl Südtirol y oradecà
Pec letereres te trëi rujenedes - talian, tudësch y monce ladin - che conta dl’ega, dl mer y di ruves ie stac i prutagonisć ai prims de mei sun l Bodensee de na scumenciadiva particulera. A Bregenz à n valgun scritëures dla Lia di Autores dl Südtirol pudù liejer dant sun na berca. L à nce fat pea autores di Paejes Tudësc y dl’Austria. Nce doi artistes de Gherdëina à tëut pert pra chësta manifestazion leterera sun l’ega: Irene Moroder de Urtijëi y Nadia Rungger de Puntives.
“L fova na beliscima ...
Pec letereres te trëi rujenedes - talian, tudësch y monce ladin - che conta dl’ega, dl mer y di ruves ie stac i prutagonisć ai prims de mei sun l Bodensee de na scumenciadiva particulera. A Bregenz à n valgun scritëures dla Lia di Autores dl Südtirol pudù liejer dant sun na berca. L à nce fat pea autores di Paejes Tudësc y dl’Austria. Nce doi artistes de Gherdëina à tëut pert pra chësta manifestazion leterera sun l’ega: Irene Moroder de Urtijëi y Nadia Rungger de Puntives.
“L fova na beliscima ...
22 de mei 2026
Sies dejeneies de teater
Sessant'ani de storia per la lia culturela, che à sun l program n ann rich de atività propi per la ucajion. N l fin dl'ena dan doi enes àn nce fat la jita da d'ansciuda, y chël te na destinazion mpue “alternativa”
Na lia viva y dinamica: de chësc rejona l presidënt Igor Demetz cun stolz. La Lia dl Teater de Sëlva cumplësc chëst ann sessant'ani, y nce sce la gran festa sarà d'autonn, àn bele scumencià a festejé mpue. Per l iubileum uelen avëi n ann mpue plu atif che scenó: de merz iesen bele jic cun i schi, dan doi enes àn fat la jita da d'ansciuda, de juni o de setëmber jiràn sa mont de gra ala urganisazion de Wolfi Mussner, d'autonn saràl sambën da pudëi jì a ti cialé al gran teater tradiziunel y de ...
Na lia viva y dinamica: de chësc rejona l presidënt Igor Demetz cun stolz. La Lia dl Teater de Sëlva cumplësc chëst ann sessant'ani, y nce sce la gran festa sarà d'autonn, àn bele scumencià a festejé mpue. Per l iubileum uelen avëi n ann mpue plu atif che scenó: de merz iesen bele jic cun i schi, dan doi enes àn fat la jita da d'ansciuda, de juni o de setëmber jiràn sa mont de gra ala urganisazion de Wolfi Mussner, d'autonn saràl sambën da pudëi jì a ti cialé al gran teater tradiziunel y de ...
22 de mei 2026
Prener saré por protesté
Comentar de pruma
Ciamó unse tëmp bun otedé por nes organisé: da nes möie en sabeda ai 30 de ma 2026 söles strades prinzipales de nosc raiun, inant o zoruch, cuntra nord, o ince süd o vest y ost. Indlunch saral da mëte averda da ne s’impifé nia te codes che ne se röia can mai. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ciamó unse tëmp bun otedé por nes organisé: da nes möie en sabeda ai 30 de ma 2026 söles strades prinzipales de nosc raiun, inant o zoruch, cuntra nord, o ince süd o vest y ost. Indlunch saral da mëte averda da ne s’impifé nia te codes che ne se röia can mai. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de mei 2026
Na ciacolèda con Dino Riz da Cianacei, president nef de la sezion CAI SAT de la Val de sora
Dancà y da na pert
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
22 de mei 2026
Les morvëies de Malta
Le iade da d'aisciöda dla Lia da Munt Ladinia s'á porté en chësc ann sön l'isola de Malta
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
21 de mei 2026
Na prestaziun d’ezelënza
A Balsan á le Tirol dl Süd, le Tirol y le Trentin onoré dan otedé l’impëgn tl volontariat da pert dla jonëza cun deplü pesć por alzé fora »prestaziuns d’ezelënza«. N’onoranza ti é gnüda surandada al cor jonil »Kyrios«
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
21 de mei 2026
Un crido che vien da ‘l outo
Cemodo che ‘l é nasciù chel »Ghere ghere ghez« che se sente tropa otes in Anpezo. Da i pilotes de i aeroplane a chi del bob, a ‘l hockey e chi outre sport, a ra nostra vita inze ‘l paes
Ci elo che pó alzà ‘na man, par dì che el no n’à mai cridà el »Ghere ghere ghez«, ca in Anpezo. Se ‘l sente agnochemai e canchemai, ma pichesee canche se vó i dà onor a calchedun, a ‘na parsona, a ‘na asociazion. Coscita se sente una vosc che craia: «E par dute nośoutre. ...«, e ‘pò duta ches’outra parsones responde con chel crido »Ghere ghere ghez!« (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ci elo che pó alzà ‘na man, par dì che el no n’à mai cridà el »Ghere ghere ghez«, ca in Anpezo. Se ‘l sente agnochemai e canchemai, ma pichesee canche se vó i dà onor a calchedun, a ‘na parsona, a ‘na asociazion. Coscita se sente una vosc che craia: «E par dute nośoutre. ...«, e ‘pò duta ches’outra parsones responde con chel crido »Ghere ghere ghez!« (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
21 de mei 2026
An pesoch per l CEP, ma no per si sozi
L 2025 é stat segnà dal dejaster de la condota crepèda fora, che à portà n milion de euro de dan e n cost amò maor de produzion mencèda. L diretor Dino Detomas à recordà la struscies fates da nesc veies.
L Consorzie Eletrich de Poza à serà su con n utol de manco che cent mile euro l bilanz del an 2025, canche l an dant l utol era stat pech sot l milion. Ampò te la radunanza chiamèda ite en vender ai 15 de mé i 218 sozi prejenc, con 72 deleghes, ge à resservà de gregn batimans al president Giancarlo Pederiva, al diretor Dino Detomas, al Consei de Aministrazion e a duc i dependenc.
L 2025, descheche à dit l president e dapò sotrissà l diretor, l é stat un di egn piores che l CEP à abù: ai 14 de ...
L Consorzie Eletrich de Poza à serà su con n utol de manco che cent mile euro l bilanz del an 2025, canche l an dant l utol era stat pech sot l milion. Ampò te la radunanza chiamèda ite en vender ai 15 de mé i 218 sozi prejenc, con 72 deleghes, ge à resservà de gregn batimans al president Giancarlo Pederiva, al diretor Dino Detomas, al Consei de Aministrazion e a duc i dependenc.
L 2025, descheche à dit l president e dapò sotrissà l diretor, l é stat un di egn piores che l CEP à abù: ai 14 de ...
21 de mei 2026
Te Fascia passa 2 mile cartieres registré
Te la radunanza di Fitacartieres l é stat metù dant l besegn de na normativa che ge dae più garanzies a chi che fita per tempes lonc. Lità l diretif con neves conseieres.
L medemo dì de la radunanza de l’ASAT Zenter Fascia ence la Sociazion Fitacartieres à chiamà ite i sozi te La Gran Ciasa a Soraga. Sobito na bela neva: la sociazion pel jir inant. »L an passà no saane se assane cognù serar su ajache con la reforma del Terz Setor assane cognù far l’iscrizion al RUNTS e fossa stat dut più complicà – à dit la presidenta Cristina Donei. Enveze da oril de chest an ence la Provinzia de Trent , desche chela de Busan, à avert n register dedicà a le picole sociazion che ...
L medemo dì de la radunanza de l’ASAT Zenter Fascia ence la Sociazion Fitacartieres à chiamà ite i sozi te La Gran Ciasa a Soraga. Sobito na bela neva: la sociazion pel jir inant. »L an passà no saane se assane cognù serar su ajache con la reforma del Terz Setor assane cognù far l’iscrizion al RUNTS e fossa stat dut più complicà – à dit la presidenta Cristina Donei. Enveze da oril de chest an ence la Provinzia de Trent , desche chela de Busan, à avert n register dedicà a le picole sociazion che ...
21 de mei 2026
I Destudafuech de Urtijëi festejea si 150 ani
Truep se à mudà te chisc ani, mé zeche nia: la ueia de ulëi judé l proscim. Pra na blòta festa àn ulù lecurdé l gran mpëni de cënc y cënc destudafuech che à fat la storia de chisc 150 ani
Uni uem dajova y dà ca si tëmp liede per fé velch de bon, velch de utl per duta la cumenanza. Dantaldut ti ultims 50 ani se à chësc lëur de ulentariat mudà dassënn. Coche dij si inuem, destudovi zacan plucheauter mé fuesc. Al didancuei se tràtel plu de na grupa de ulenteres che pieta servijes d’uni sort.
I vën cherdei canche n auto fir ora de streda, canche n lift se fërma, canche l ie uele o penzin tl’ega de ruf, canche l ie da jì a crì na persona, canche l vën ju na smueia y ...
Uni uem dajova y dà ca si tëmp liede per fé velch de bon, velch de utl per duta la cumenanza. Dantaldut ti ultims 50 ani se à chësc lëur de ulentariat mudà dassënn. Coche dij si inuem, destudovi zacan plucheauter mé fuesc. Al didancuei se tràtel plu de na grupa de ulenteres che pieta servijes d’uni sort.
I vën cherdei canche n auto fir ora de streda, canche n lift se fërma, canche l ie uele o penzin tl’ega de ruf, canche l ie da jì a crì na persona, canche l vën ju na smueia y ...
21 de mei 2026
De pitli artejans y de pitla artejanes
N sada passeda iel a Urtijëi stat doi de blòta scumenciadives per mutons y mutans che ie gën creatifs: la lia La Vëta à nvià nëinesc y aves a lauré cun si nepoc te berstot y l Vke Gherdëina à metù a jì n curs de cujì
“I nëinesc ova tan na legrëza a mustré coche n fej, che i ne ti lasciova belau nia fé ai mutons”, s’la rij Aron Demetz, presidënt dla lia La Vëta, canche l me conta de coche la ie jita n sada danmesdì tla berstot da Doss a Urtijëi. Aves y nëinesc à deberieda cun si nepoc y nepotes dessenià, mudelà y ziplà. N pudova fé cie che n ulova y adurvé duta la massaria che ie da garat te berstot.
“L ie l prim iede che on fat vel’ da de tel, plucheauter per mëter adum doi generazions: de majeri y scialdi ...
“I nëinesc ova tan na legrëza a mustré coche n fej, che i ne ti lasciova belau nia fé ai mutons”, s’la rij Aron Demetz, presidënt dla lia La Vëta, canche l me conta de coche la ie jita n sada danmesdì tla berstot da Doss a Urtijëi. Aves y nëinesc à deberieda cun si nepoc y nepotes dessenià, mudelà y ziplà. N pudova fé cie che n ulova y adurvé duta la massaria che ie da garat te berstot.
“L ie l prim iede che on fat vel’ da de tel, plucheauter per mëter adum doi generazions: de majeri y scialdi ...
20 de mei 2026
Na val plù nëta per duc grazie ai volontari
Bona la partecipazion ence sto ann a »Remonon su nuosc luosc«
Na bela clapada de na zirca 30 volontari ntra Reba e La Plié i s’a biné ence sto ann, sabeda ai 9 de mei, n ocajion de la scomenciadiva »Remonon su nuosc luosc«, la giornada ecologica che ogni ann ven metuda a jì deberiada ntra duc i comuns dintourn al Sela.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Na bela clapada de na zirca 30 volontari ntra Reba e La Plié i s’a biné ence sto ann, sabeda ai 9 de mei, n ocajion de la scomenciadiva »Remonon su nuosc luosc«, la giornada ecologica che ogni ann ven metuda a jì deberiada ntra duc i comuns dintourn al Sela.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de mei 2026
I hotelieres met su la stadia investimenc, ence su la cèsa
A la radunanza di sozi de l’ASAT del Zenter Fascia l president Guglielmo Lasagna à prejentà i resultac de n chestionèr e l projet de residenzialità.
Fascia 2040 l é na idea strategica che no cogn restèr demò ciacoles. La logica 15-45, 15.000 sentadins e 45.000 posć let pel doventèr realtà. L é chest l percors portà inant te chisc egn dal diretif de l’ASAT del Zenter Fascia, vidà dal president Guglielmo Lasagna, e metù dant con programes e projec concrec endèna la radunanza di sozi chiamèda ite en mèrtesc ai 12 de mé al XAlp Hotel a Pera a chela che à tout pèrt n bon grop de hotelieres, autoritèdes e i presidenc de l’ASAT Val de Sora Filippo ...
Fascia 2040 l é na idea strategica che no cogn restèr demò ciacoles. La logica 15-45, 15.000 sentadins e 45.000 posć let pel doventèr realtà. L é chest l percors portà inant te chisc egn dal diretif de l’ASAT del Zenter Fascia, vidà dal president Guglielmo Lasagna, e metù dant con programes e projec concrec endèna la radunanza di sozi chiamèda ite en mèrtesc ai 12 de mé al XAlp Hotel a Pera a chela che à tout pèrt n bon grop de hotelieres, autoritèdes e i presidenc de l’ASAT Val de Sora Filippo ...
20 de mei 2026
N nef liber su la coroneles
Te sia rubrica ?Da la coroneles al cher' Daniele Verra ne met dant chest meis l liber 'L'ombra del vento' del autor catalan Carlos Ruiz Zafon.
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
20 de mei 2026
Primes!
La mutans sot a 15 ani de Gherdëina ie campiunësses provinzieles de volley
N sada, ai 16 de mei se à la scuadra dla mutans sot a 15 ani deberieda cun si trainadëures Alex Mantovani y Sarah Runggaldier tëut na bela sudesfazion, les ie states bones de vëncer la finela contra l Terlan y à nscila venciù l titul de campiunësses provinzieles dl Campiunat VSS.
Per l Volley Gherdëina, Wilma Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
N sada, ai 16 de mei se à la scuadra dla mutans sot a 15 ani deberieda cun si trainadëures Alex Mantovani y Sarah Runggaldier tëut na bela sudesfazion, les ie states bones de vëncer la finela contra l Terlan y à nscila venciù l titul de campiunësses provinzieles dl Campiunat VSS.
Per l Volley Gherdëina, Wilma Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
20 de mei 2026
N bani de bedaies
L Club Nudé Gherdëina à tl'ultima enes fat pea pra doi garejedes. N à arjont de biei resultac
La fin dl'ena passeda à l Club Nudé Gherdëina tëut pert a doi garejedes. Scumencià àla cun l “Brixen Swim Meeting 2026”, che ie stat ai 16 y 17 de mei a Persenon. Pra l'ancunteda cun scuadres da duta la Talia y dla'Austria, à nosta atletes y nosc atlec festejà si prim iede tla pista longia, la prima ucajion dla sajon de se museré tla nudadoia de 50 m.
Per l Club Nudé Gherdëina, Silke Grossrubatscher
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
La fin dl'ena passeda à l Club Nudé Gherdëina tëut pert a doi garejedes. Scumencià àla cun l “Brixen Swim Meeting 2026”, che ie stat ai 16 y 17 de mei a Persenon. Pra l'ancunteda cun scuadres da duta la Talia y dla'Austria, à nosta atletes y nosc atlec festejà si prim iede tla pista longia, la prima ucajion dla sajon de se museré tla nudadoia de 50 m.
Per l Club Nudé Gherdëina, Silke Grossrubatscher
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 22 de mei.
