Al é gran ora de istituì na Comunité Raionala Ladina

Data

11 de jugn 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ultimamenter él sté les encontedes dla Jonta provinziala de Bulsan con i raprejentanc di comuns tles comunités raionales, olache al é vegnù traté i problems, i projec y les prospetives locales y souracomunales
Te chesta ocajon sautova al uedl la composizion tant desvaliva anter i comuns ladins de Gherdeina y i autri tla Comunité Raionala defin artifiziala denomineda "Salten-Scilier", a na maniera che al vegn spontan de se damané cie che possa colié realtés tant desferentes coche cheles de Gherdeina con cheles de n raion tant desman y autramenter de Mölten o Hafling – demé per fé n ejempl…

De dutes les comunités raionales tla provinzia de Bulsan é chela dl "Salten-Scilier" la manco teritorialmenter y sozialmenter omogena y logica.

Povester vegnel dit, a giustificazion parziala, che l comun de Ciastel, de chel che fej pert, per rejons de vedli confins medievai, con deguna rejon de ester aldidancuei, ence les frazions ladines de Sureghes, Runcadic y Bula, à ben valch contat o liam con autri comuns dla comunité raionala, ma chest ne vel ben nia per Gherdeina, che alincontra à interesc, lingaz, cultura, economia scialdi valives con la Val Badia, che fej pert dla Comunité Raionala de Puster.

Da l’autra pert él contac y interesc consistenc de Gherdeina con l comun de Laion, olache al viv trueps Ladins de Gherdeina, ence per gauja dl costiment massa aut dles abitazions tla valeda.

Emben, l comun de Laion fej pert dla Comunité Raionala dla Valada dl Isarch y perchel vedonse che al ne é nia propi n criterium razional tla impartizion di confins dles comunités raionales…

Al fossa gran ora che al vegnissa istituì na Comunité Raionala Ladina con laprò i comuns de Gherdeina con les frazions ladines che é sen pro Ciastel y i comuns dla Val Badia, na comunité olache i Ladins podessa se aministré instesc, con de plu competenzes, ence tl ciamp educatif, cultural, sozial, economich y ambiental, en puech sciche l Comun General de Fascia, con chel che chesta Comunité Ladina podessa colaboré con na convenzion souraprovinziala aldò dla lege 482.

Ence la Val Badia tochessa da se delibré da la maiorisazion sproporzioneda dl raion de Puster per fé avalei de plu sies istanzes particolares, ence sce al ne mancia nia i sostegnidours interessés dl status quo dla dependenza…

Sce an tegn cont che bele segn él istituzions de carater teritorial anter Gherdeina y la Val Badia coche la Scola paritetica ladina, che garantesc n model formatif autonom ladin tl ciamp dla educazion, fossel fondamental de istituì na comunité de autogovern teritorial dles valedes ladines per garantì les prospetives de nosta popolazion per l davegnì.

Na union de comunités autonomes ladines essa depona ence l podei de reprejentanza per defene miec ence les rejons di comuns ladins da Souramont, encuei manacés da na marginalisazion y assimilazion for plu pericolousa.

Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites