De dutes les comunités raionales tla provinzia de Bulsan é chela dl "Salten-Scilier" la manco teritorialmenter y sozialmenter omogena y logica.
Povester vegnel dit, a giustificazion parziala, che l comun de Ciastel, de chel che fej pert, per rejons de vedli confins medievai, con deguna rejon de ester aldidancuei, ence les frazions
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/31998-al-e-gran-ora-de-istitui-na-comunite-raionala-ladina#sigProId34caa4da59
https://www.lausc.it/atualite/31998-al-e-gran-ora-de-istitui-na-comunite-raionala-ladina#sigProId34caa4da59
Da l’autra pert él contac y interesc consistenc de Gherdeina con l comun de Laion, olache al viv trueps Ladins de Gherdeina, ence per gauja dl costiment massa aut dles abitazions tla valeda.
Emben, l comun de Laion fej pert dla Comunité Raionala dla Valada dl Isarch y perchel vedonse che al ne é nia propi n criterium razional tla impartizion di confins dles comunités raionales…
Al fossa gran ora che al vegnissa istituì na Comunité Raionala Ladina con laprò i comuns de Gherdeina con les frazions ladines che é sen pro Ciastel y i comuns dla Val Badia, na comunité olache i Ladins podessa se aministré instesc, con de plu competenzes, ence tl ciamp educatif, cultural, sozial, economich y ambiental, en puech sciche l Comun General de Fascia, con chel che chesta Comunité Ladina podessa colaboré con na convenzion souraprovinziala aldò dla lege 482.
Ence la Val Badia tochessa da se delibré da la maiorisazion sproporzioneda dl raion de Puster per fé avalei de plu sies istanzes particolares, ence sce al ne mancia nia i sostegnidours interessés dl status quo dla dependenza…
Sce an tegn cont che bele segn él istituzions de carater teritorial anter Gherdeina y la Val Badia coche la Scola paritetica ladina, che garantesc n model formatif autonom ladin tl ciamp dla educazion, fossel fondamental de istituì na comunité de autogovern teritorial dles valedes ladines per garantì les prospetives de nosta popolazion per l davegnì.
Na union de comunités autonomes ladines essa depona ence l podei de reprejentanza per defene miec ence les rejons di comuns ladins da Souramont, encuei manacés da na marginalisazion y assimilazion for plu pericolousa.
Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites




