Festa de 100 agn

Data

30 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Editorial
La bandiera ladina é nasciuda l ann 1920, te n temp storicamenter damat zite, olache i Ladins se temova de jì sot (tl tratat de pesc de S. Germain di 10.9.1919 ne fovi nience vegnus numinés!). Te chest moment critich à i Ladins – duc deberieda – tout la dezijion de mete su si bandiera.
Ai 5 de mei dl 1920, prest do la fin dla pruma vera mondiala y l'anescion a la Talia, se ova urté sun Jouf de Frera 70 raprejentanc da dutes les cin' valedes ladines per pro­testé contra la refodanza dla autodeterminazion y per se damané l reconesciment coche grup etnich, per resté adum y con i derc fonda­mentai de autonomia, dl lingaz y dla scola. Te chesta ocajion ve­gni­vel mostré la bandiera nazionala ladina, a striscioles via y ca con i colours brum, blanch y vert che simboliseia l ciel, la neif dles pizes di creps y i bosć y pres. Sceben che l govern talian y l fascism à porvé ti agn dedò de proibì la bandiera ladina, àla da enlaouta acompagné tres indò les encontedes y les manifestazions plu importantes anter i Ladins, y ala à mantegnù enchin encueicondì si segnificat y si valour de identité y unité. Nos coche descendenc volon respeté chest fat, chest aveniment important. La bandiera ladina é n ben dla jent, n segn de union y iden­ti­ficazion culturala, soziala y storica de duc i Ladins dles Dolo­mites! La bandiera ladina dessa ester prejenta tles vals ladines pro i privac y les istituzions, enscì ti dàn respet y dignité. L miour apel vegn con les paroles dl poet ladin Max Tosi: »Ne temëi, Ladinia! Taca fora al vent dles Elpes tia bandiera, ...« (poejia »La ciantia dl popul ladin«).

Sciche segn de festa y de me­moria, invieie dutes y duc nos Ladins a taché fora dant porta de ciasa, sun i solés y les fenestres en mertesc, ai 5 de mei, en gaujion de si prum centené, nosta bandiera bruma-blancia-verda.

L program dles manifestazions per festejé chest iubileum ai 5 de mei sun Frea y ai 16 de mei a Reba, vegn sposté a de miours temps.  (de Milva Mussner, presidenta dla UGLD – Union Generela di Ladins dla Dolomites)

Galaria retrac