Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbandonades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cubatöres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de chësc valtú é sambëgn da ciafé la coa che al s’á odü fora, y plü ion oressel porcoré le patrun ciamó denanche al möres. Chiló se comportel n pü’ sciöche le cuch, che fej sü üs te coes forestes. Canche le pice cuch rump sö la scüscia, se lascel mantigní dala vicela che l’á coé fora y spo la desmandrëiel. Pordenedeme chësta cuntia. I ëis sigü capí che ara ne nen vá nia de n vicel.
Sce i orëis indere savëi de ci che ara nen vá plü avisa, ves inviëii da lí mi comentar de pröma, t’La Usc di Ladins di 23 de ma.
(pablo)
I valtus dla cubatöra
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/29561-i-valtus-dla-cubatoera#sigProId293b02fd3d
https://www.lausc.it/atualite/29561-i-valtus-dla-cubatoera#sigProId293b02fd3d