N nef diretor per la Majon di Fascegn

Data

14 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’Istitut Cultural Ladin se enjigna a passèr l testamonech tegnù per 40 egn da Fabio Chiocchetti. La domanes di enteressé cogn ruèr ite per i 21 de mé.


Ai 24 de jugn Fabio Chiocchetti fenirà sie lonch empegn a la vida de l’Istitut Cultural Ladin. Chiocchetti, da semper empegnà e atif tel moviment ladin, l’era stat tout sù desche secretèr del 1978, trei egn dò che l’ICL era nasciù; del 1987 l’é doventà diretor responsabol de la rivista Mondo Ladino e del 1990 diretor de l’Istitut. Per tor so post l Consei de Aministrazion à aproà ai 29 de oril de chest an la delibera con l’avis publich per tor sù n dirigent a temp determinà. La domanes per tor pèrt a la selezion cogn vegnir portèdes dant a l’Istitut Cultural Ladin al più tèrt da les 12 di 21 de mé che vegn, o manèdes dant da chest termin tras racomanèda con rezepis de retorn.
La domana cogn vegnir prejentèda sun papier scempie, jan dò al model che se pel troèr sul sit internet www.provincia.tn.it/interpelli_incarichi_dirigenziali olache l’é a la leta l bando e duc i documenc e formulères domané. Per aer de autra informazions se pel se oujer a l’ofize de secretariat de l’ICL a Sèn Jan, al numer de telefon 0462 764267.
A la domana cogn vegnir enjontà n curriculum vitae che desmostre che l candidat à i requisic domané, e più avisa esperienza de lurier de amancol 5 egn te musees o strutures che à fins didatich-culturèi e linguistics, cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina e capazità e competenzes de endrez e gestion con referiment particolèr al setor publich.
I obietives che l Consei de Aministrazion met dant per l’Istitut, con la vida e l coordenament del diretor, l’é chi de regoer, ordenèr e studièr i materiai che se referesc a la storia, a l’economìa, a la rejonèda, al folklor, a la mitologìa, a la usanzes e tradizions de la jent ladina e de i tegnir sù e slarièr fora travers la publicazion de studies e enrescides, la doura di suporc digitai e la colaborazon con la scola e duc i strumenc de l’informazion e la comunicazion. Obietives che te chisc 40 egn é stac porté inant a na vida ezelenta.  (lg)