Smendriment di parlamentars

Data

16 de setember 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L Parlament Talian enstes à bele dé pro te endut cater litazions da arbassé le numer di Senatours da 315 a 200 y l numer di deputac dla Ciamena da 630 a 400. Sen tòchela a nos da confermé chesta reforma tant importanta per l amodernament
Chesta domenia (dut l di) y chest lunesc (enchin les 15:00) podaronse dì de sci per smendrì l Parlament. Al se trata de n referendum confermatif de na dezijion parlamentara che mudarà la Costituzion. Al ne và nia debojen de n quorum per che la lita vale, sce l SCI à plu oujes che l NO jirà les reformes en forza. An pò tré adum les novités te cater articui. Al prum post stà la mudazion dl articul 56 dla Costituzion che smendresc l numer de deputac da 630 a 400. L numer di deputac lités tla zircoscrizion "Estern" ('Estero') passa da 12 a 8. L articul 2 dla lege reformatora muda l articul 57 dla Costituzion smendran l numer de senatours lités da 315 a 200. L numer de senatours lités tla zircoscrizion "Estern" passa da 6 a 4. L numer mender de senatours assegné a vigni region se arbassa da 7 a 3. Tl test nuef vegn les does provinzies autonomes de Trent y Bulsam ecuiparedes a les regions, se assiguran trei senatours porom. I mandac per l Molise y per la Val d’Aosta resta i atuai (2 resp. 1). L articul 3 dla Lege nueva 3 muda l articul 59 dla Costituzion declaran che l numer plu aut de senatours a vita nominés dal president dla Republica à da ester cinch. L articul 4 rejona dl di canche la reforma và en forza: do la pruma scluta y la pruma zessazion dles Ciamenes do che la Lege Costituzionala (chela che i litaron pro chest referendum) và en forza y nia dant che al sarà passé 60 dis da canche ala é juda en forza.

Gran di de lites

Chesta domenia y chest lunesc litarà donca duta la Talia per l Referendum y te plu regions y comuns sciche ence comprensors de comuns (p.ej. l Comun general de Fascia) jiran a lité i conseis politics y aministratifs nuefs con respetivamenter i presidenc y i ombolc.
Tla Ladinia él lites comunales tla Val Badia y Gherdëina (ence tles frazions ladines de Ciastel), te Fascia (con laprò l Comun general) y ence a Col (un di mendri comuns dla Ladinia). Chi de Souramont arà ence da lité per les Regionales dl Venet. Soura duta la Talia végnel renové i organs politics plu auc de 7 Regions y de zirca 1.200 Comuns. Laprò saral does "supletives" per mete danuef dui mandatars per l Senat.

Liéde do deplù tla edizion de La Usc di Ladins stampeda dodoman!  (Iaco Rigo)