Prof. Tschiesner, tl Südtirol pòn cherì fora la pruma scola dolarata tert, con 13–14 agn. Co valuteise pa chest?
Chest à pa ben ence vantaji, ajache i joegn à enscì plu temp per internalisé sies capazités y si interesc indiviuai y i perzepì sciche pert de sia personalité. Chest crieia na bona basa per podei tò na dezijion tl ciamp dla formazion. Sce na tel dezijion
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/18617-n-talentcenter-per-l-orientament-tla-formazion#sigProIdc8a2368fb3
https://www.lausc.it/atualite/18617-n-talentcenter-per-l-orientament-tla-formazion#sigProIdc8a2368fb3
I dijeis che i scolés à scialdi n bon sentiment per sies capazités y si interesc y chir fora enscì istintivamenter la dreta sort de scola. Respidleia pa chest ence l’esperienza che an fej tl vignidi dla scola?
Trueps scolés sà bele da dì apresciapuech te cie direzion che ai vuel jì, ma i ne dijess nia istintivamenter. Valgugn se fej ence ert con chesta dezijion. L sistem formatif à chilò per plu rejons na funzion dret emportanta. Pedagoghes, pedagogs y personal insegnant pò con sia oferta formativa descedé y sostegnì i interesc di scolés. Con si feed–back pòi respidlé si talenc y sies deblezes y segnalé cie che buta y cie che pò vegnì mioré. Tl vignidi de scola à endere gran peis ence l confront anter scolés dla medema eté. Dut chest porta pro al svilup de n conzet che i scolés à de se enstesc y chest à na funzion emportanta tles dezijions per l davegnì.
Duta la intervista giateise tla plata Université de La Usc di Ladins di 11 de fauré. Dailó respon l prof. Tschiesner anter l auter a la domanda sce y tant che al uega sce i genitours brancia ite tla dezijion de stude per si mutons.