La Sociazion Transdolomites à prejentà l projet de comunicazion tras n sito internet olache apede ai oraries e la streca se troa ence informazions de storia, natura, geologia e cultura, ence per ladin.
Rosengarten Bus: n viac zenza auto tel cher de la Dolomites. L é l inom del projet che la Sociazion Transdolomites, vidèda dal president Massimo Girardi, à prejentà ai 17 de messèl jun Busan al Museo de la Scienzes Naturèles. »Se trata de n projet de comunicazion, fazile unich te la Talia – à spiegà Girardi – che vegn proponet su la linea de trasport publich nr 180 che viaja anter Busan e la Val d’Ega e la rua sa Vich. L obietif l é chel de sostegnir na maor doura di servijes publics de mobilità: la ferata per ruar jun Busan, la 180 per l percors tras la Val d’Ega, e i impianc portamont per jir sa mont. Apede, ge vel conscridrar ence che te la Val d’Ega, jal Piasech, l é le stazion de interscambie con le linee che va envers
Stanecia, Obereggen, Neva e sul jouf de Ciareja se pel tor la coriera per jir fora l Nigra. Dal 2021 l servije de trasport publich l é gestì da KSM, l Consorzie Autotrasportatores del Südtirol, en colaborazion col Consorzie trentin. L potenziament de le corse anter Busan e Sèn Jan, tant d’istà del 2024 che ence del 2025, che ades passa ogne mesora, à portà a na maor doura del servije da man di viajadores – spiega Girardi. Adertura l meis de jugn le coriere é pontade via beleche semper piene jà da Vich tant che chi che monta su a Neva stenta a troar post. Chest ne à engaissà a portar dant l projet Rosengarten Bus che se met dant prum de dut de sostegnir n model de mobilità zenza auto, ma no demò. Aon pissà de caraterisar l viac con la coriera con n valor enjontà: la cognoscenza del teritorie che vegn passà fora percheche l viac no sie demò n trasferiment ma ence emozion e moment de promozion culturala travers la comunicazion del teritorie. Volon far a na vida che durar la coriera dovente più curious e tel medemo moment ence sostegnir l plurilinguism per chel che varda la comunicazion col durar l talian, l todesch, l ingleis e ence l ladin. Amò apede – spiega amò Girardi - l é da dir che con la gestion sostegnibola de la mobilità sion coerenc ence te la gestion di teritories che é stac recognosciui Patrimonie de l’Umanità, defat dut l teritorie del Ciadenac l é n sito Unesco.«
Se pel lejer dut su La Usc nr 28 dai 25 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper. (Monica Cigolla)