View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/30662-segurte-te-suedtirol-l-imigraziun-cruezia-la-jent#sigProIda5d1491c7f
https://www.lausc.it/atualite/30662-segurte-te-suedtirol-l-imigraziun-cruezia-la-jent#sigProIda5d1491c7f
Metü man án cun la segurté en general, olache an á arjunt n valur final de 7,5, che variëia dassënn aladô dla situaziun. Sce la jënt se sint dër sigüda te ciasa ia por le de (9,2), tl ambiënt de laur (8,6) o te posć publics ia por le de (8,4), se müdera cotan söi mesi de trasport publich (7,6) o te posć publics de nöt, olache le valur toma jö a 7,1. Sciöche "posć problematics" vëigon dantadöt les staziuns de bus y ferates (47%), plazes y parcs (42%) o garasc sot tera ite (38%), sciöche ince cuatiers abitá (36%) y cinamai frabiches publiches sciöche scores, zëntri dla jonëza o zëntri comerziai (30%).
Dal stüde vëgnel fora tler olache la jënt vëiga la fontana prinzipala de malsegurté: l’imigraziun. Le 59% vëiga l’imigraziun massa alta sciöche gauja prinzipala por la criminalité. Le 41% dij che les straufunghes é massa morjeles, le 34% arata che les dificoltés soziales o problems economics sides de gauja, le 33% i dá la "colpa" ala mancianza de cosciënza por le dërt y la lege.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 7 de novëmber (pablo)




