Segurté te Südtirol: l’imigraziun crüzia la jënt

Data

06 de november 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ai 28 d’otober él gnü presenté a Balsan le "Barometer dla segurté te Südtirol". Danter les fontanes de tëma y malsegurté vëgnel fora dantadöt l’imigraziun; dl ater vers él pücia crëta tla iustizia. Por l’assessuria Ulli Mair él "verités scomotes, cun chëres che i messun nes confronté"
Le "Barometer dla segurté te Südtirol 2025" é la pröma gran inrescida en cunt dla segurté publica. Ara é gnüda desfirada dala rcm–solutions Srl por cunt dl Departimënt Frabiché abitatif, Segurëza y prevenziun dla violënza. Danter i 17 de messé y i 2 d’agost 2025 él gnü damané fora 1.500 porsones, partides sö aladô dl pëis di grups linguistics, sciöche ince di raiuns de cité y da na pert fora. Les porsones intervistades podô respogne ales domandes y afermaziun cun n valur danter 5 (le plü stlet) y 10 (le miú), olache le valur de 8 gnô odü sciöche n travert positif. I resultac dla inrescida é gnüs presentá en mertesc ai 28 d’otober a Balsan, tla cornisc dla Conferënza provinziala sön la Segurté, olache al é gnü fora dac che dá zënzater da ponsé. 

Metü man án cun la segurté en general, olache an á arjunt n valur final de 7,5, che variëia dassënn aladô dla situaziun. Sce la jënt se sint dër sigüda te ciasa ia por le de (9,2), tl ambiënt de laur (8,6) o te posć publics ia por le de (8,4), se müdera cotan söi mesi de trasport publich (7,6) o te posć publics de nöt, olache le valur toma jö a 7,1. Sciöche "posć problematics" vëigon dantadöt les staziuns de bus y ferates (47%), plazes y parcs (42%) o garasc sot tera ite (38%), sciöche ince cuatiers abitá (36%) y cinamai frabiches publiches sciöche scores, zëntri dla jonëza o zëntri comerziai (30%).

Dal stüde vëgnel fora tler olache la jënt vëiga la fontana prinzipala de malsegurté: l’imigraziun. Le 59% vëiga l’imigraziun massa alta sciöche gauja prinzipala por la criminalité. Le 41% dij che les straufunghes é massa morjeles, le 34% arata che les dificoltés soziales o problems economics sides de gauja, le 33% i dá la "colpa" ala mancianza de cosciënza por le dërt y la lege.

Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 7 de novëmber  (pablo)