Ence la sanità l'à n priesc

Data

17 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L'é convinzion de duc, amancol coscita someaa fin ades, che la sanità sie la roba più emportanta per ogneun de noi e che per chesta fajassane ogne sacrifizie possibol.
A proa de chest l'é l fat che aon azetà de star seré te ciasa per passa doi meisc, e ogne sacrifizie economich, sozial, de relazion e auter.
Via per chest lonch trat de temp, con morc e jent te ospedal, la pandemìa ne à ensegnà che la sanità no à priesc. Defat, ence te Fascia, ti doi paìjes più tocé dal Covid-19, Cianacei e Ciampedel, la perzentuala de chi che à tout part a la enrescida sierologica la é stata dassen n muie auta, passa l'80%, proa de la volontà da man di sentadins de se scassar jù de dos chest strassomech, soraldut dò che i aea domanà più oute, zenza resposta, de far i tampons endana l lonch trat de lockdown.
Segur la longia carantena ne à metù duc a dura proa, ma ades che se arvejina na sajon da d'istà piena de speranze e de ocajion de lurier, rision de se desmentiar del pericol che aon passà fora, ence se l'é amò prejent e no se l veit.
Defat i test sierologics proponec dal Comun general ai sentadins di cater Comuns de la val, ence se no obligatories ma con n pìcol paament, à vedù jir jù le adejion da l'80% a pech più che l 30%, respet ai doi Comuns analisé dant. Fazile da na man arà pesà l paament de n ticket, ma no demò. Se dapò jon a veder la partezipazion de chi che à fat chisc dis passé l tampon, zenza paament chest'outa, proponet da la Provinzia, ti doi paìjes de Mazin e Soraga e no l'é segur da sperar te n smaorament de la perzentuala ti Comuns de Sèn Jan e Moena, chesta partezipazion va ju fin al 15%.
L strassomech de vegnir troé positives e de cogner far n'autra carantena, te n moment emportant de la sajon del turism, à fat scì che n muie de jent no tole part a la enrescida, ence se no la era a paament, dijan che ades no la serf più a trop e che l'é oramai massa tart. Ence l virus somea che no l sie più coscita pericolous, resta semper l problem che ence na persona zenza sintomes pel contajar amò autre persone, tant te familia che fora. Se enten benon l besegn de lurar, dò meisc che se é stac cec, ma no ge vel se desmentiar mai del derit a la sanità di autres e l doer a la sanità personala.
Speran che i couribocia e l distanziament sozial sie assà, vegn da se domanar se l'é amò vera l dit che dant da dut vegn la sanità o se enveze dut aesse n priesc, ence la sanità.  (Floriano Bernard de Cechinol, Pera)

Galaria retrac