A proa de chest l'é l fat che aon azetà de star seré te ciasa per passa doi meisc, e ogne sacrifizie economich, sozial, de relazion e auter.
Via per chest lonch trat de temp, con morc e jent te ospedal, la pandemìa ne à ensegnà che la sanità no à priesc. Defat, ence te Fascia, ti doi paìjes più tocé dal Covid-19, Cianacei e Ciampedel, la perzentuala de chi che à tout part a la enrescida sierologica la é stata dassen n muie auta, passa l'80%, proa de la volontà da man di sentadins de se scassar jù de dos chest strassomech, soraldut dò che i aea domanà
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/12837-ence-la-sanita-l-a-n-priesc#sigProId434220b3a2
https://www.lausc.it/letres/12837-ence-la-sanita-l-a-n-priesc#sigProId434220b3a2
Segur la longia carantena ne à metù duc a dura proa, ma ades che se arvejina na sajon da d'istà piena de speranze e de ocajion de lurier, rision de se desmentiar del pericol che aon passà fora, ence se l'é amò prejent e no se l veit.
Defat i test sierologics proponec dal Comun general ai sentadins di cater Comuns de la val, ence se no obligatories ma con n pìcol paament, à vedù jir jù le adejion da l'80% a pech più che l 30%, respet ai doi Comuns analisé dant. Fazile da na man arà pesà l paament de n ticket, ma no demò. Se dapò jon a veder la partezipazion de chi che à fat chisc dis passé l tampon, zenza paament chest'outa, proponet da la Provinzia, ti doi paìjes de Mazin e Soraga e no l'é segur da sperar te n smaorament de la perzentuala ti Comuns de Sèn Jan e Moena, chesta partezipazion va ju fin al 15%.
L strassomech de vegnir troé positives e de cogner far n'autra carantena, te n moment emportant de la sajon del turism, à fat scì che n muie de jent no tole part a la enrescida, ence se no la era a paament, dijan che ades no la serf più a trop e che l'é oramai massa tart. Ence l virus somea che no l sie più coscita pericolous, resta semper l problem che ence na persona zenza sintomes pel contajar amò autre persone, tant te familia che fora. Se enten benon l besegn de lurar, dò meisc che se é stac cec, ma no ge vel se desmentiar mai del derit a la sanità di autres e l doer a la sanità personala.
Speran che i couribocia e l distanziament sozial sie assà, vegn da se domanar se l'é amò vera l dit che dant da dut vegn la sanità o se enveze dut aesse n priesc, ence la sanità. (Floriano Bernard de Cechinol, Pera)