La »rodaval«

Data

27 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ultimamënter éi cunscidrà cater strambaries te Gherdëina: l puent nuef de Mulin d'Odun, la plaza dai juesc per i mëndri a Urtijëi, l purtoi Pilat nuef y la zircumvalazion de Urtijëi.
Ncuei scriji de mo na cossa scialdi granda y dessegur nce scialdi da desplajëi: la »rodaval« nueva, che ie na trassa y strutura duta de peton y speziela per chëi dala roda, trassa che va da Puntives nchin te Plan. Sun chësta »rodaval« iel te chisc ultimi ani bele unì laurà dassënn, ntant iel bele unì fat propi truepa pertes. La cuestion ie uni ann tla bona sajon inò atuela, y n ne sà nia tant che la durerà nchin che l sarà dut finà.
Segur iel mé che chësc ie inò na cossa, te nosta enumerazion la cuinta, che vën a custé na drëta
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/13134-la-rodaval#sigProIdf3bd6c75e5
»strambariona«, cun somes ncherscëules che va sun la sciables di Chemuns che ie tla situazion de avëi messù zapé ite y fé pea pra la realisazion de n bel »moto stradon estlujif« per chëi dala rodes.
La dumanda scialdi granda che messessan se fé ie chëla sce l fova pa propi l cajo y l bujën de messëi avëi per chëi che va cun la roda na tel »rodaval« da n custimënt zënza plu deguna mesura, che feter duc y dutes per gauja de de tel somaces possa vester, cun na metafora pudëssen dì, »n plura«.
Y pona mo zeche d'auter: da chël che nëus se lecurdon y savon iesen te nosta valeda bele da for incà jic dassënn cun la roda (penson mé per dì ai caji y ala persones plu ejempleres: n Livio Stuffer de Nis, Peter Goller laurant pra l Fissneider, Zenz Nogler dl Gialin de Santa Cristina, Oswald Mussner dl Scizer, Vigil y Norbert Oberbacher, Walter Piccolruaz de Naz, Andrea Hofer de Oslberg, Otto Stuflesser da Digon, y n.i,), y la ie for jita, y segurdenó tan melamënter, zënza perchël messëi avëi na strutura y na trassa de streda ora dla set mesures custëusa y che ie propi n picià, ma che vën mpo cun determinazion docà.
Y pona iel dal'autra pert nce da pudëi usservé y dì che tl material de nfurmazion y propaganda per la roda de nosta ex-Aziendes, che ie al didancuei la Lies de Turism, iel cumpedà su, stlarì y spiegà la trasses y la ubicazions de na cumpëida defin nia pitla de beliscima raides y percursc che ie a despusizion per
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/13134-la-rodaval#sigProIdf3bd6c75e5
duc chëi y duta chëles che pratichea l sport dala roda tan bel y atuel.
Ne n'iel pa perchël nia belau na sort de picià y feter n »scandul« che n à ulù la mplanté via cun la costruzion grandiëusa de na »rodaval«, ulache l ie inò na beliscima zifra de milions che vën nsci feter smachei da nosta aministrazions de Chemun, che à bën feter for na mania finanziela scialdi y massa lergia te Gherdëina, per na cossa che ne fossa perdrët nia debujën, coche on bele udù. Da dì iel nce che sce i atlec y la atletes dala doi rodes passa nce vel' iede via o ti va dant a chëi che va a pe – suvënz cun na cërta preteja mpue' ipocrita de »estlujività« – ne saràl pedrët ënghenó la fin dl mond, no pa?
Y per finé via cun mpue' de etica y de moral: ne sons'a feter inò te na situazion de n sëurameinamënt te nosc tëmp, dal ulëi cun mans y cun piesc for deplù, y for majer y plu lucënt, y chësc te nosta veleda de Gherdëina tla Dolomites, che ie nce Patrimone Unesco, valeda for njenieda a spënder nce somes assurdes y scandalëuses. Y dut chësc ntan che sun nosc mond, che dassëssa vester dut sciche na gran familia, iel na strambariona de persones che muessa uni di patì dassënn y nce murì da de burta malaties y nce da fam. No pa?  (Oscar Prinoth dl Rezia, Urtijëi)

Galaria retrac

View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/13134-la-rodaval#sigProIdf3bd6c75e5