La vivana e l cian te Museo Ladin

Data

08 de jené 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’é n nef filmat che jirà a viventèr l'ùltima sala espositiva, tout da na contìa populèra binèda sù da Amadio Calligari da Larcioné.


L Museo raprejenta l speie de noscia identità, l’é l coleament col teritorie ma percheche no sie demò na esposizion de èrc e materièi l’é de besegn che l vegne semper viventà e fat cognoscer e sun chest aspet se dèsc jù con competenza dut l staff del Museo.

A l'ùltima radunanza stata a la fin de dezember, la responsabola del Museo Daniela Brovadan à prejentà en particolèr l projet Museo Vif che, travers la colaborazion de desvalives enc e gropes, vel ge fèr cognoscer l Museo a la neva generazions. Etres obietives arjonc via per chest an: la scrita I.R. sul Stont de Ciampedel; l’esposizion te Museo del Termen del 1551, la pera che la sezion del Cai Sat de Moena à troà forin Roncac; l smaorament de la vedrines di òres de gra a la donazions de la jent de Fascia.

En ùltima l’é stat prejentà la bela neva pissèda dal diretor Fabio Chiocchetti per viventèr a na vida emozionèla la sala 5 del Museo. Da la fegura de n gran bosch se animarà sun n vidrel la veiora contìa de La vivana e l cian per fascian e talian coi sotitoi per todesch e ingleis. Se trata de n filmat che pea via da na veiora contìa populèra binèda sù da Amadio Calligari da Larcioné del 1891, realisà da 490 Studio con la partezipazion de atores fascegn, anter chisc ence Loreta Florian e Dora Tamion, che era prejentes te sala. »Na contìa populèra che vegn cà da la net di tempes – à spiegà l’antropologa Ulrike Kindl – te n ladin arcaich cert e straneous. La conta de n pèster a chel che ge comparesc na fegura da ela che ge domana da magnèr, ma ajache l peissa che sie na bregostèna l mola fora l cian e coscita la cogn sciampèr, ma enveze l’é na vivèna e chesta ge fèsc n strionament. L pèster é destinà a seghitèr a magnèr e tafièr ma l doventa semper più mègher e padì, fin canche l va a ge domanèr consei a na veiata, l fèsc n rit de penitenza e l vegn librà. Te chesta contìa ogne parola l’à n segnificat, se pel lejer la contraposizion de la forzes, del cristianeisem e di ric pagans, l’é na testimonianza preziousa che ge dèsc amò più valor a nosc lengaz e sia reijes.« N filmant che se podarà veder te Museo Ladin sobito dò la festes.