A l'ùltima radunanza stata a la fin de dezember, la responsabola del Museo Daniela Brovadan à prejentà en particolèr l projet Museo Vif che, travers la colaborazion de desvalives enc e gropes, vel ge fèr cognoscer l Museo a la neva generazions. Etres obietives arjonc via per chest an: la scrita I.R. sul Stont de Ciampedel; l’esposizion te Museo del Termen del 1551, la pera che la sezion del Cai Sat de Moena à troà forin Roncac; l smaorament de la
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/11620-la-vivana-e-l-cian-te-museo-ladin#sigProId790da96ede
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/11620-la-vivana-e-l-cian-te-museo-ladin#sigProId790da96ede
En ùltima l’é stat prejentà la bela neva pissèda dal diretor Fabio Chiocchetti per viventèr a na vida emozionèla la sala 5 del Museo. Da la fegura de n gran bosch se animarà sun n vidrel la veiora contìa de La vivana e l cian per fascian e talian coi sotitoi per todesch e ingleis. Se trata de n filmat che pea via da na veiora contìa populèra binèda sù da Amadio Calligari da Larcioné del 1891, realisà da 490 Studio con la partezipazion de atores fascegn, anter chisc ence Loreta Florian e Dora Tamion, che era prejentes te sala. »Na contìa populèra che vegn cà da la net di tempes – à spiegà l’antropologa Ulrike Kindl – te n ladin arcaich cert e straneous. La conta de n pèster a chel che ge comparesc na fegura da ela che ge domana da magnèr, ma ajache l peissa che sie na bregostèna l mola fora l cian e coscita la cogn sciampèr, ma enveze l’é na vivèna e chesta ge fèsc n strionament. L pèster é destinà a seghitèr a magnèr e tafièr ma l doventa semper più mègher e padì, fin canche l va a ge domanèr consei a na veiata, l fèsc n rit de penitenza e l vegn librà. Te chesta contìa ogne parola l’à n segnificat, se pel lejer la contraposizion de la forzes, del cristianeisem e di ric pagans, l’é na testimonianza preziousa che ge dèsc amò più valor a nosc lengaz e sia reijes.« N filmant che se podarà veder te Museo Ladin sobito dò la festes.