L’Istitut Ladin porta la cultura fora per la strèdes

Data

10 de mei 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Per festejèr i 40 egn de la Biblioteca e i 20 egn del Museo l’é stat endrezà n nef logo e n program de scomenzadives.

Chest an l’Istitut Cultural Ladin »majon di fascegn« zelebrea i 40 egn de la Biblioteca dedichèda a Pare Frumenzio Ghetta e i 20 egn del Museo ladin.

I festejamenc per la biblioteca é taché ite con la bela scomenzadiva del contest »Canori-Piccoliori« dedicà a Ermanno Zanoner, più cognosciù co l’inom d’èrt de Luigi Canori e sia sor Veronica Zanoner Piccoliori. N contest che se à serà sù ai 31 de mèrz con na direta streaming endrezèda da l’Istitut per rengrazièr i partezipanc che é stac dalbon n muie, joegn e manco joegn, che à volù recordèr i doi artisć tras na esprescion artistica o tras n coment te n video. A la direta, che se pel amò veder su la piata Facebook de l’ICL, à tout pèrt ence Veronica Zanoner con so fi Giuliano Piccoliori che à abù paroles fones de rengraziament e aprijiament per chesta scomenzadiva, che à didà a cognoscer miec i doi frèdes da Moena e i segnes che i à lascià.

»Aon abù n gran suzes – à dit la responsabola de la biblioteca Alberta Rossi - n muie de jent à manà ite video e i à abù gran gust de tor pèrt. Soraldut l’é stat bel cognoscer Veronica Zanoner e soe opere artistiche, chèdres de gran valor che merita de vegnir valorisé e per chest l’é stat proponet de endrezèr na mostra che vegnarà fat bonamenter più inant.«

Mia majon, mia storia, mia parlèda

La paroles cernudes per fèr da leitmotif a chest an de festejamenc l’é »Mia majon, mia storia, mia parlèda«, paroles che vel esser na declarazion de amor per noscia identità ladina e che ressumea i propojic de la neva direzion che per i egn che vegn la é te man de la diretora Sabrina Rasom: »Te chesta sentes istituzionèles, te chesta majon, luron per stravardèr n melaur prezious – à dit la diretora Rasom. Noscia storia à reijes fones tel passà, ma la é averta al davegnir. Sion stolc de noscia parlèda amò viva e gaerta, compagna de la vita da duc i dis. Volon che nosc esser ladins seghite a jerveèr. Per chest la cultura jirà fora per la strèdes. Ge sporjaron a duc l saer prezious de egn de lurier, per tor ite la jent e soscedèr la gaissa de esser ladins.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 7 de mé del 2021.  (Monica Cigolla)