… desché dir: coche i aessa podù se entener chi ciantores del Coro Nosc da Soraga e l componist Luigi Pigarelli.
Che bele, le contie! Me sà bel le lejer, le scriver, ma soraldut le scutar. Chela che voi ve contar anché la rejona de amisc, de musega, de leames anter i joegn e l teritorie. A la dir duta, no sé giust giust coche la é jita, e donca cognaré jontar ite valch toch, ve pree de no ve n aer a mal!
Me sà bel me pissar che sie stat na sera d’aisciuda, acà mingol de egn, ja Soraga, picol paisc ladin tel cher de Fascia. N grop de amisc, do esser jic stroz (dijé voi olà), i se à fermà sot ite teac, duc ensema, ajache se sà ben che canche se é joegn no se à mai estro de se n jir de retorn a ciasa. No i saea più giust che se contar, e donca i lasciaa che i momenc de acort i se slonge, e endana i ge vardaa ai peces che se fajea
le catigole un col auter, moec dal vent, e a la luna jà auta tel ciel che la enlumenaa le ponte de chi crepes tant bie che se strenc entorn al paisc desché n braciacol. Fosc l é stat enlouta che un de chisc fenc, a ge vardar su a chela luna chiara e torona, zenza nience se n adar daldut, l à tacà a ciantar »
Varda la luna, come che la capina…«. A sentir la musega ence chi autres, a un a un, i à tacà a jontar ite le ousc: chi pian pian, chi mingol più fort, na seconda ousc, e dapò amò n’autra »
la passa i monti, il lago e la marina…«. Tel ciel, sentà ju su na steila, vardaa ju Luigi Pigarelli, che se sà ben che l scouta vigni outa che l sent valgugn che cianta na cianzon che l à metù ju: »
Bravi bec!«, l à dit anter se »
Ve serf giusta mingol de proe, cognassade meter su un bel cor!«
Se pel lejer dut su La Usc nr 18 dai 16 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper. (KT)