Marta Salvador é jita do l 'Vièl del paradis'

Data

22 de mei 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ai 13 de mé, a l'età de 89 egn, la storica gestora del Refuge Vièl dal pan à lascià si fies per se n jir amò più en su, apede a sie om Nato de Pacifico.



No l é passà n muie de egn da canche Marta Salvador de Stochier à lascià ló de lurèr sul 'Vièl dal pan'. Chela utia sa Ciapel l é stat duta sia vita, l era la reina de chel refuge che l'aea fat nascer ensema con sie om Fortunato Dantone canche l era amò na joeneta.

Na vita che é stata documentèda tel liber »Olache l temp passa sorì« metù ensema e rencurà da Stefen Dellantonio Monech del 2009 en ocajion di 55 egn del Refuge Vièl dal pan.

»Canche inlouta aon scomenzà, gé e Nato siane doi joegn piens de gaissa e de estro de fèr. Doi borses che volea crescer per poder stèr da soi, con nesc bec e con nesc insomesc. E mìngol a l’outa, portan una per om na pìcola pèrt del mondo su la schena, sion rué olache l’or de pra se scontrèa co la nìgoles del ciel, e ló se aon pissà de voler stèr e lurèr... fin canche assane podù.« Coscita la contèa, sun chel liber.

L’era l an 1951, Marta Salvador aea 15 egn, Nato de Pacifico 4 de più, canche i se à pissà de endrezèr »doi brees e n usc avert« sa Ciapel, »sun chel spigol revers anter ciel e pra... sun chel vièl che va da Soteguda a Cardaun«.

Se pel lejer dut, coi recorc de Marta, su La Usc nr 18 dai 16 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper  (Lucia Gross)