Ladin dolomitan: la ritajon e l davegnir

Data

28 de jugn 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Con Fabio Chiocchetti, en pruma linea te la costituzion de SPELL e de na politica linguistica unitara, aon rejonà de coche l é nasciù l projet: da la spenta sozièla, a la dificoltèdes, i vèresc e i resultac emportanc arjonc tel ciamp di strumenc de tratament del lengaz.

La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.

 

Con la scontrèda endrezèda dal ICL se èl moet via endodanef l enteres dintornvìa l ladin dolomitan?

Fabio Chiocchetti Dantfora volesse dir che son stat n muie content e é aprijià la scontrada endrezada dal Istitut Cultural Ladin che l é segur n segnal de n nef enteres sun chest tem. Son a una con l professor Paul Videsott che l pont zentral de la giornada l é stat l intervent del Diretor de la Intendenza e Cultura Ladina de la Provinzia de Busan André Comploi che à dit che ades fosse i tempes madures per tor demez chela limitazion fata con la norma provinziala del Südtirol del 2003 su la doura del ladin, demò badiot e gherdena, te l’aministrazion. Te sala l era n bel publich con desvalives joegn, più che auter ‘addetti ai lavori’; dut un l segnal l é chel de na convergenza de le istituzion ladine su la ipotesa de averjer endodanef l descors sul ladin standard. No sé dapò coche la sarà la responeta anter la jent, segur do 20 egn l é mudà l mondo.

L é mudà trop te chisc egn, se se peissa che dai prumes descorsc de standardisazion del ladin l é passà 40 egn. Co éla nasciuda enlouta la spenta per n ladin unitar?

Dut l é nasciù concretamenter del 1988 canche ge é stat dat su a Heinrich Schmid l’enciaria per l’elaborazion de n lengaz scrit unitar sul ejempie del Rumanc Grijon. Ma jà inant noi vardaane coche luraa i Rumances en cont de chest: del 1982 l era jà vegnù fora i »lineamenc« de Schmid e sobito aveane fat na recenjion sun Mondo Ladino. Enlouta la standardisazion di picoi lengac l era n tem de atualità tel contest de le mendranze, se moea ence l Friul e la Sardegna per l’elaborazion de n codesc de scritura unitar. Del ’84 vegnia metù su la Lelinami (Lega per le lingue della nazionalità minoritarie del Stat talian), per la fondazion siane jic ju a Roma gio e Ilda Pizzinini rechia, e del ’88 aon endrezà proprio te Istitut l quarto convegn de la Lelinami, apontin sun chest argoment, en ocajion di 40 egn de la Costituzion taliana. En chel dì l era entervegnù Lois Craffonara a rejonar de la situazion del ladin dolomitan a confront col Rumantsch e l aea dit che ence noi ladins assane cognù ge jir do a chel troi e che l model di Grijogn l era chel che passenaa de più per la realtà ladina. Te chela ocajion l era vegnù fora apontin l’idea de ge dar su a Schmid l’enciaria ofiziala.  

Duta l'intervista su La Usc stampèda de en vender ai 27 de jugn del 2025.  (Monica Cigolla)