Ne à lascià Carlo Platter

Data

27 de agost 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L é stat un di più forc alpinisć. Del 1969, ensema a Almo Giambisi, l à metù su l grop di Ciamorces.

En mèrtesc ai 25 de aost l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Carlo Platter da Cianacei, se n jit en lunesc ai 24 a l’età de 83 egn, l era te Cèsa de Paussa. Platter l é stat un di più forc alpinisć di egn ’60 e ’70, l à tacà a jir a crepes jà da joen tel grop del Saslonch olache sie père aea en gestion l refuge Vicenza e olache l à avert desvaliva vies. Con la Scola Alpina de la Finanza de Pardac l ge à tacà al Cimon de la Pala, che enlouta l era cognosciù desche l ‘Cervino de la Dolomites’, ma l fech che ge ardea fort daite lo à portà a la enrescida de n muie de autra pizes, ensema ai menacrepes Almo Giambisi, Alberto Dorigatti, Claude Barbier e Gino Battisti.
Tel liber ‘Storia dell’alpinismo fassano’ de Dante Colle se troa duta sia impreses, de nonzech alpinistich l é restà ence cheles fates d’invern desche la pruma sul parei nord-est del Gran Vernel con Giambisi, Battisti e Giuseppe Farnia e la pruma su la Torn Valacia, l spigol di Fascegn fata ensema a Silvio Riz, Luciano Ploner e Gino Battisti. L à rampinà fin del 1976 canche l à abù n azident a vegnir ju de Fedaa e no l é più stat bon de jir. Ma no l à mai perdù sie spirit e sie carater fort, da om da mont.    

Del 1969, ensema a Giambisi, l à metù su l grop di Ciamorces de Fasha, ge é jit do sobito Luciano Ploner, Renzo Planchensteiner, Emilio Talmon e Lodovico Vaia e ti egn n muie de etres. Del 1976 l aea tout pèrt, ensema a etres 16 fascegn, a la spedizion te la Patagonia.
Che l pausse te la Pèsc del Segnoredio.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 28 de aost del 2026

 (Monica Cigolla)