La sartorëssa di confaruns

Data

07 de messel 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Chëstes edemes che i un albü les gran prozesciuns eucaristiches orunse cunté valch de Emma Alfreider de Badia, ince conesciüda sciöche Emma Pecra. Ara â maridé Pire Obwegs da Garsun a Al Plan. Gran ligrëza y förtl âra da dortoré confaruns y bandires, mo ince da fá laurs de convënt
Dles porsones nasciüdes te nüsc paisc nen virel n gröm foradecá; chi agn dales gran families ê tröc mituns y mitans sforzá da jí demez a chirí laur; tröc jô a patrun fora por Puster, d’atri ia por Funes, Lijun y Eores. Val’ püch turism êl lové sö bele dan le 1900. Al ê capité adalerch porsones interessades ai crëps slauris, ince tlamá Dolomites; jënt studiada ê interessada da ciafé corëc, de nosta jënt plü alamunt i fajô da mënacrëp. Insciö él nasciü bel plan le turism bele dan la Pröma Vera, mo al ê impormó ti cialzá di mituns, al jô debojëgn de n aumënt altamo te n valgügn paisc. 
Do la Pröma Vera ál metü man da crësce, mo la situaziun politica tl’Europa ne conzedô nia n gran svilup. Canche la vera é stada rovada, ê chi che l’â pordüda dër malcontënc, deache ai messâ paié reparaziuns pesoces por ci che ai â desdrüt. 
Alüsc êl lové sö sistems politics radicai che manaciâ da rumpí la pesc. Al ê i agn dales gran families da 8 a 9 mituns y ince deplü; val’ familia é cinamai rovada a d’avëi ince 18 mituns dala medema uma. Na pert arata che le jënt sides stada dandaía plü sterscia co incö, cis les ëres che messâ gonot ince fá i laurs di ëi. Söl lüch da paur êl assá sce valgügn mituns daidâ; i atri messâ jí a patrun por sté jö dla spëisa; ai jô scialdi fora por Puster a fá i famëis y i mituns de stala; les jones adorâi da fá la fancela. Laota n’â i paurs nia cotan de ciaussa, de armënc, mo le gran laur ê lauré le ciampopré y cis i tröc ciamps cun la tröpa blâ che messâ i dé le pan da vigni de a döta la familia. 
A Badia é Emma Alfreider conesciüda sciöche Emma Pecra; so pere Sepl Alfreider ê nasciü dl 1884 a Pedraces tla ostaria Posta, che â basite na furnaria; porchël i dijôn Sepl Pecher. Emma é nasciüda dl 1940 a Badia; ara é bun conesciüda pro i Ladins dlâfora y cis pro i scizeri y deplü ploanies; ara â cují tröp por plü compagnies y ploanies.

Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 4 de messé  (Lois Trebo)