Pro mësa cun les figöres de Elisa Rungger

Data

25 de messel 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
»Les figöres depëntes chir le contat cun le publich, ares damana da podëi rové te en dialogh cun le spetadú söla perzeziun y la realté«, spliga Elisa Rungger tl’intervista fata en gaujiun dla daurida
Elisa Rungger, classa 1997, é chersciüda sö a Rina te Mareo y vir y laora dötaorela a Karlsruhe y te Sëlva. Tl 2019 á l’artista scomencé süa formaziun pro l’Academia d’ert a Karlsuhe, se fajon lerch tl setur artistich. Te deplü mostres, sides personales co coletives, ára albü l’ocajiun da presenté sües operes tl Südtirol y foradecá, rovan cinamai a New York tl »Circle of None«. 

La mostra »Danterite« al Ciastel de Tor é porimpó la pröma mostra personala dl’artista tla Val Badia. 
De süa ativité artistica, de so percurs de formaziun y dl dagní n’unse baié cun Elisa Rungger.


La Usc Devers dl’astraziun váste te tües creaziuns tres la deformaziun dla figöra y dla perspetiva. Ci te afascinëia pa deplü de chësta odlada turghera sön la realté?

(Elisa Rungger) La deformaziun cheriëia na lerch, che l’osservadú pó instës tó ite tl dialogh cun le cheder. Chësc me afascinëia le plü. Plücoater é les pitöres n pü’ sciöche n spidl. Tres chësc pó l’osservadú se odëi instës y s’identifiché tles scenes de vita da vigni de. An pó ince ma reconësce na situaziun che an á vit o odëi fora jënt che an mina da avëi conesciü: al me sá bel che vignun pó abiné süa interpretaziun y tó pert al dialogh cun l’opera d’ert. Iö sciöche artista ne vái nia a definí la realté, a dí »chësc é insciö y nia atramënter«, mo i lasci al osservadú l’ocajiun da implí chësta lerch cun so viü, sü pinsiers, so recort y dé n significat particolar al’opera d’ert.


Liede inant l'intervista a Elisa Rungger tla ediziun nöia de vëndres 25 de messé!