Vardà i secui passai coi voge del didancuoi

Data

03 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Comentar de pruma
La mort de George Floyd, negher american sofoié col janoge da n poliziot biench ntan n arest, l à fat iaro vignì fora l problema del razism ntei USA con grande manifestaziogn de protesta, che le s´à slargé fora n pressa al rest del mondo. Da sto fato l é vignù fora na gran rabia, che l à spent tanta de jent a rebaltà o sporcé su statue de personagi storich considerai aldidancuoi razisć o che à fat robe azetade senza problemi a suo temp e che ades no se pol gnanca pensà de le dì a os auta: come l giornalist talian Indro Montanelli, che, ntei agn del fascismo co l eva soldado n Abissinia, l ava comprà na tosata de 12 agn che i lavasse le massarie. Sta rabia,che la va contra l razism e l tratament desvalif che ven ncora da spes resservà ai negher n America darè 150 agn da l'abolizion de la sciavitù, la é però deventada valch de grotesch, che vol ció de mez duc i segn del temp passà che no i comoda a chi che vol giudicà i fac de n autra epoca come se i suzedesse ncuoi: sto modo de fà l é rua incia nte noste vai, co la »Negerhütte« a Corvara, che ades la se ciamarà domà »Capanna Nera«. Ma se la volontà de ció demez segn che a na grossa part de la popolazion i regorda comportamenc che no à pi da suzede la pol ester capida, bogna incia mete dei limic. A jì inavant nte sta maniera, no manciarà tant che valgugn domande che vegne demolì l Colosseo, ulà che l é stat copà zentener de gladiator e prijonier de guera coi romagn che i se godeva a i vede morì, o la Colona Traiana, che la regorda le stragi dei Daci, antenac dei rumeni. L é passà doimile agn, ma l problema l é semper ilò. Però chel che l é stat, l é stat: no podon l mudà. Podon domà se provà de l capì, de cugnesse l contest storico ulà che n event l é suzedù o ulà che na persona l à fat valch per l mete nte la giusta lum, parceche la memoria de chel che l é stat la devente l fondament per laurà a n prejent e n futuro desferenc e pi biei.  (de Martino Pezzei)