Veronica l é stat una de la fegures de maor emportanza tel moviment de renascenza culturèla de la jent ladina da do la seconda vera en co. L’aessa compì i cent egn ai prumes de dezember.
Te sia longia e percacenta vita l’à dat n contribut de aut livel tant tel ciamp de la letradura che te l’èrt fegurativa. N muie cognosciuda te la zità de Busan, l’à lurà egn a la longia desche colaboradora per i programes ladins de la Rai de Busan, apede a so om Luigi e su la pedies de so fra Ermanno Zanoner “Canori”, de chel che l’à
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/20494-ne-a-lascia-la-veronica-del-gabana#sigProId7ea9cd05d4
https://www.lausc.it/atualite/20494-ne-a-lascia-la-veronica-del-gabana#sigProId7ea9cd05d4
Scritora ela enstessa de gran capazità, l’à colaborà fin dal scomenz col bolatin “Nosha Jent” e con de autra rivistes ladines, con tesć de prosa dal stil muie personal e con poesies dassen leèdes a la spiritualità e a l’identità ladina, metudes adum tel liber “Leam ke rekonjonc” dat fora dal Grop Ladin da Moena del 1987, con apede la verscion talièna e todescia.
Del 2017, en ocajion de la Festa del Rengraziament dedichèda ai mass media ladins, la é stata premièda da l’Union di Ladins de Fascia per sie empegn te la letradura e per sie scric su “Nosha Jent” e su “La Usc di Ldins”.
Da semper apede a la Comunanza Ladina de Busan, olache l’à tegnù per egn corsc de pitura, la se à dat ju per tegnir su i leames anter i ladins a la foresta, zenza desmentièr la reijes co la tera di aves e l an passà la Comunanza e la Consulta Ladina de Busan ge à sport sie rengraziament.
L à tout pèrt a esposizions e ciapaà recognoscimenc per sia èrt, anter l auter del 2010 la é stata cernuda te la 3^ Trienala Ladina del Museo Ladin Ciastel de Tor e acà n an a Ciampedel l’Istitut Cultural Ladin de Fascia ge à dedicà la mostra “N scrign o na fior” te la ostaria Rampeèr de Ciampedel.
Ultimamenter sia opera poetica é stata uzèda fora con programes de Rai Ladinia, e dachelanvia valguna de sia composizions se pel les scutèr ence online <https://www.ladinsdefascia.it/leam-ke-rekonjonc>. Ence la ciantarines fascènes de “Cianton da marevea” à tout pèrt a chest omaje a noscia scritora co la bela interpretazion de la ciantia “Per me l Segnoredie” metuda en musega da Fabio Chiocchetti e valorisèda ence dal video de Stefano Volcan dat fora da l’Union di Ladin de Fascia <https://youtu.be/vSE5pjFuYmk>.