Michele Lanzinger, om de scienza, vijion e umanità

Data

03 de jugn 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Fondator e diretor del Muse, de gra a sia pascion e sia capazità de vardèr dalonc e de comunichèr l à fat doventèr Trent n zenter de nonzech del turism cultural.



Per l mond de la cultura no demò del Trentin l é stat gran manconia ai 30 de mé canche la malatia à abù la venta su Michele Lanzinger, fondator e diretor del Muse de Trent, che aea 69 egn.
Nasciù del 1957, Lanzinger aea scomenzà jà da joen a lurèr desche volontèr al Museo tridentin de la scienzes naturèles. Laureà en geologia con dotorat en antropologia, del 1988 l era stat tout su te chel medemo Museo desche conservator e del 1992 l era doventà diretor. L aea scomenzà sobito a renovèr e sperimentèr: l classich museo conservatif con vedrines, bacheches e besties de stram no l era più aldò di tempes, ge volea na perferida didatica neva, mostres interatives, colaborazion con autra realtèdes culturèles. Te via Calepina la lèrga no era più assà, e sia vijion lo à portà a se fegurèr vèlch da deldut desferent: n gran zenter modern de cultura scientifica studià fora con l architet Renzo Piano. Coscita del 2013 apede al palaz de le Albere, enlouta periferia de Trent, al post de la veia e desmetuda Michelin l é nasciù na na 'frabica de pensier' col MUSE, che Lanzinger à vidà con competenza e gran vijion fin del 2024 e l lo à fat doventèr n lech de cognoscenza e didatica che endeletea e emoziona, de studie e divulgazion che tol dant la neva endesfides sui temes del ambient e de la sostegniboltà.

Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 5 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)

 (LG)