La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper paruscent e pien de gaissa; l'à dit che i ladins merita na lauda per coche i é stac bogn de conservèr si mic e tradizions e sie lengaz, enceben che i sie picoi, con idiomes desferenc e schicé anter la doi maor cultures europeènes,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/30396-jir-en-vila#sigProIdd70d95dbbe
https://www.lausc.it/atualite/30396-jir-en-vila#sigProIdd70d95dbbe
La conties che é ruèdes fin a nos no les é ‘reèles' – l'à dit la professora Kindl – ma les é ‘veres', ajache laite l é i fondamenc de l'identità de n popul. La cultura ti secoi passé la é semper stata passèda da na generazion a l'autra travers la ousc de chi che contèa: la mère ge passèa saeres e lengaz ai fies, la jent che se binèa e se contèa portèa inant tradizions e stories ‘imaginèdes ma veres', de chest picol popul ladin, mai conscidrà da la storia, fin canche l romantizism ge à dat ousc a l'emportanza de l'identità nazionèla.
Enlouta se à tacà a enrescir, ma se à lascià ló de contèr. Nesc studies sun che che i se contèa, sun colunes che l era la lejendes e i mic – l'à dit amò Kindl – aon cognù i fèr sun trascrizions, de spes fates da jent no ladina de mère lenga. Studiousc desche Karl Felix Wolff e Hugo de Rossi no i jia en vila a sentir dalbon che che i contèa del 1800; i ne à portà elemenc, desche chi di salvans che filèa la lum de la luna, che troon te la gran opera su la strèda de la Dolomites, che Wolff à dat fora del 1908 e dapò svilupà te ‘Dolomitensagen'.
Se pel lejer dut su La Usc nr 37 dai 26 de setember, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit www.lausc.it se per fèl l abonament al e-paper per aer azes vigni vender a dut l sfoi sul fonin, tablet o computer.
(LG)