Manifestazions atuales speziales

Data

27 de jené 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Publichedes tla edizion dl 27 de jené
Cuartet Fantastique
I Jëuni de Mujiga Gherdëina nvieia al cunzert dl Cuartet Fantastique, n muerculdi ai 8 de fauré dala 20:00 tla dlieja de Santa Cristina
I cater musizisć dl Cuartet Fantastique, metù adum da Catrin Stepanek y Ildiko Deak al flaut, Martina Rifesser y Werner Karlinger al’erpa, se à fat cunëscer ti ani 1990 tla Urchestra Bruckner de Linz, na urchestra renumeda. Do de plu cunzerc de doi o nce de trëi, iel nasciù la idea de fé i cunzerc de cater, doi flauc y doi erpes, tulan l inuem dal titul de na cumposizion dl cumposidëur cunesciù Hector Berlioz, la »Sinfonia fantastica«.
Propi ël, Berlioz, à scrit un di puec pec per doi flauc y erpa, l trio dal uratuere »L’ enfance du Christ«, che vën mo plu bel y afascinant cun na segonda erpa.
L unirà sunà »Ankunft der Königin von Saba aus »Solomon“» de Georg Friedrich Händel, Trio de„L‘Enfance du Christ« de Hector Berlioz, »Sonate KV 381« y »Zauber­flötenduette« de Wolfgang Amadeus Mozart, »I vespri siciliani« de Giuseppe Verdi, 2 pec per 2 flauc y 2 erpes, de Astrid Spitznagel, »Granada« da »Suite española« de saac Albeniz y »Andante und Rondo« de Franz Doppler.

»Laldun le Signur« cun le Vësco
Presentaziun dl liber nü por dlijia y familia, indoman sabeda ai 28 de jená 2023, dales 14:30, tla dlijia de Badia, cun le Vësco Ivo Muser
Le liber nü dé fora dal’EPL é metü adöm da chës 1000 plates sön la strotöra dl »Gotteslob« gnü fora dl 2013. Al tol ite chës 400 cianties, en gran pert ladines, dlungia ales talianes y todësces, spo les oraziuns fonda­mentales dla Dlijia Catolica, i salms, les litanies, y ince na bela pert de devoziuns y oraziuns por les funziuns te dlijia y te familia. Da ciafé él ince na pert todëscia y taliana cun oraziuns fondamentales. Lapró él 12 retrac a corusc fora dles dlijies dles ploanies, ilustraziuns astrates, y dic y pinsiers te trëi lingac. Le liber ciafaran da cumpré do la presentaziun de Badia, al prisc de 20,00 euro. Al gnará venü te vigni paisc y ince da ciasa a ciasa.

Noza da paur a Badia
En jöbia ai 2 de forá vëgnel metü a jí la »Noza da paur«, por tigní vies les tradiziuns da n iade
Na manifestaziun liada ala vita da zacan é la »Noza da paur«, che vëgn metüda a jí la jöbia ai 2 de forá dales 21:00 a Badia. Cun chësta manifestaziun ón ti porté dant ai plü jogn y ai sciori di paisc les tradiziuns da paur. La defilada passa fora por le zënter da San Linert y dan la ciasa »Croce Bianca« sarál le gran past da noza cun les spezialités ladines y olache la »Böhmische« de Badia tol ite i novic. Sciöche da tradiziun, podarán odëi la liösa cun la nücia, sü geniturs, le mënanücia y la ciamarita – la tota da bato. Sön n’atra liösa sarál le nüc cun sü geniturs y le mënanüc. A pe o sön de plü liöses sarál i atri familiars, amisc y vijins. Al ne manciará nia val’ grup musical, che abelësc la noza cun i orghi da man y i guanc tradizionai.
Tröpes é les tradiziuns liades ala noza da paur che vëgn portades dant en chësta ocajiun, sciöche le jí cun la cioura dai fredesc y sorus plü vedli di novic che é ciamó da maridé, i ciapí da plömes y ciüfs de scaia che i jogn inviá a noza se vist, le guant tradizional y la gherlanda cun ciüfs blanc de cëra dla nücia y la daurida dl bal da pert dl pröm sonsel y dla pröma sonsela.
Al vëgn rengrazié le Comun de Badia y sü lauranc, la Polizia Locala, i Stüdafüch de Badia, la Crusc Blancia Alta Badia, la sozieté di implanc da La Crusc, l’alberch San Leonardo, la conditoria »I Dolci di Ricky«, la Uniun di Ostis de Badia, l’Uniun di paurs de Badia, l’Uniun di Ciavai Haflinger y l’Uniun di Ciavai Norics dla Val Badia y düc chi che fej pert ala defilada, che á metü a desposiziun i guanc o che se crüzia por le bun garaté dla manifestaziun, organisada dala Cooperativa Turistica Alta Badia.

Alpaca y ert
La grupa Gherdëina per l Perù nvieia a na mostra de sbetri dl Perù a fin de bën, tla sënta dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi
Truepa ëiles y jëunes dl Perù se stënta a tré l viver y ne à nia assé da maië per si families. N valgunes de ëiles possa lauré tla berstotes dla »Operazione Mato Grosso«, ulache les fej sbetri y d’autra roba de lana d’alpaca. Tres chësc lëur pòsseles se tré ite n pitl davani per se cumpré chël che les à debujën. N valguni di lëures che les à fat ie da udëi dai 27 de jené nchin ai 13 de fauré tla sënta dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi. Cumpran n prudot de lana fat a man, cun gran amor y dedizion, pòssen sustenì chësta ëiles y jëunes.
La mostra resta davierta nchin ai 13 de fauré, uni di, 09:30-12:00, 15:00-19:00, vënderdi y sada nce 20:00 -22:00.

I dis de educazion politica ie dan porta
Chisc dis, ntan chëi che de plu urganisazions, lies y istituc de furmazion, ie nviei a mëter a jì na manifestazion per la furmazion politica, vën metui a jì uni ann dai 2 nchin ai 9 de mei
L argumënt de chëst ann ie »Te ti ciauzei«. Suvënz giudicons massa debota y tenion dur a cërta manieres de udëi l mond. La rejon per nosc (pre-)giudizies ie suvënz drët scëmpla: la situa­zion de vita de zachei d’autri nes ie fulestiera. »Va cënt vares ti ciauzei de n auter, sce te ues l capì«, nes cunsieia na maniera de dì indiana, y sce n pënsa do, se lascëssel nscì suvënz schivé melntendudes y cunflic. Empatia, vester boni de sentì pea cun i autri, capì d’autri ponc de ududa, ie una dla fundamëntes mpurtantes per nosta democrazia. L Cunsëi de Furmazion nvieia perchël duc a mandé ite si prupostes y a dé si cun­tribut, a vester criatifs y purté dant truepa pru­postes per co fé pea pra chësta scumënciadiva, cialan de avëi n fil cueciun che va tres duta la manifestazions che unirà fates. Chëst ann ulëssen tré ite tramedoi la valedes ladines dl Südtirol: Gherdëina y la Val Badia.
Mandëde vosta prupostes y ideies per mail a furmazion.gh@micura.it, nchin ai 27 de fauré.
Per plu nfurmazions pudëis consulté la plata internet dla provinzia »Aktionstage politische Bildung 2023« o mandé n e-mail a furmazion.gh@micura.it.

Curs de Telemark a La Ila
N curs por prinzipianc y progredis. Trëi sëres de forá, sön la pista »Doninz« a La Ila
La Uniun Sport La Ila–seziun telemark, mët a jí n curs de telemark por prinzipianc y progredis. Tó pert pó düc chi che á interes da vaghé les prömes otes te chësc sport. Le pröm iade vëgn le curs tigní en mercui ai 15 de forá dales 20:00 ales 22:00, sön la pista »Doninz« a La Ila. Le curs vá spo inant ciamó dui iadi, le mercui ai 22 de forá y le mercui al 1. de merz, tres dala medema ora. Le cost é de 60,00€ (+20,00€ che vá sciöche iscriziun al’Uniun Sport La Ila). Les iscriziuns vëgn tutes sö pro Arthur tres Whatsapp al 329 8627658.

Cursc da nodé por scolina y elementara
De forá pëia indô ia i cursc da nodé por i mituns y les mitans dla scolina y dla elementara organisá dala US La Ila
Ai 10 de forá mët indô man cursc da nodé tla nodadoia da La Ila. Chiló de sot le program:
Scolina (nasciüs dl 2017 y 2018)
Livel mesan y progredí dales 13:30 ales 14:15;
Livel mesan y prinzipianc dales 14:15 ales 15:00;
Scora elementara
Livel mesan y prinzipianc dales 15:00 ales 15:45; Livel mesan y progredis dales 15:45 ales 16:30;
Le curs vëgn tigní vigni vëndres por indöt 7 iadi, nia tratan l’edema da Carlascé. Le prisc, che tol ite ince l’entrada tla nodadoia, é de 90,00 euro. Infos y iscriziuns: fitness@uslaila.it y www.uslaila.it.

Arjignesse al Carlascé d’Al Plan
Ai 21 de forá garatarál indô la gran defilada da Carlascé a Al Plan de Mareo. La Cooperativa Turistica inviëia da s’arjigné ca y gní a fá para
Dui agn él tomé fora la gran defilada da Carlascé a Al Plan de Mareo. Iniann garatarára finalmënter indô, plü avisa en vëia de Capiun, le mertesc ai 21 de forá dales 14:00. La Coope­rativa Turistica se con­forta a chësc evënt y inviëia bele sëgn la jënt dla valada da gní fá para: families, grups, uniuns, classes, compagnies y ince porsones singoles. An infor­mëia bele sëgn, por che la jënt ais tëmp assá da s’arjigné ca y pastlené guanc originai o forsc ince ciars da mené impara. Les iscriziuns ala defilada cun pesć gnará spo tutes sö en chël de, da misdé inant.