Silvia, da ce ela nassuda tua passion per l pais da Col?
Silvia Grego: Mi cugnesse l pais da Col da canche ave n an e mia famea la passava chilò l istà. I prim temp sievane nta La Vila, nte la cesa del maestro Tita Sommavilla e ilò, col
-
Silvia Grego, autora de la nuova pubblicazion su le miniere del Fursil.
-
L davant del liber. Se pol vede la riproduzion del for de Ciaurì ciatada ntei vege documenc.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fodom/29462-l-far-del-fursil-nanter-ciauri-e-valparola#sigProId2b59fe82f9
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fodom/29462-l-far-del-fursil-nanter-ciauri-e-valparola#sigProId2b59fe82f9
Elo chest particolar liam che t'à portà a te interessà a la storia de le miniere?
Bele ntel 1991 canche m'ave laureà in letere e filosofia con indiriz storich ave na mesa idea de scrive na tesi che descoresse de Col ma na part de la documentazion che podeva ester fondamental no la eva ncora a dispojizion dei archif e de la jent e alora ai mudà argoment. Po ntei agn la famea la s'à slargé e no m'ai pi dat ju per chesta mia passion. L'ocajion la eva stada nte le ferie de Nadal del 2009 a gauja del intervent che ave bù da fà darè che m'avé fat mal al janoge. Ilò ave bù da sta saldi ferma e miei fioi i eva jui a me ciò da lieje l liber "Il castello di Andraz e le miniere del Fursil" . L istà davant ave bù modo de vede per man de Sandro Pezzei l bel laor che l eva stà fat per recuperà le miniere per le vijite e chest argoment l ava tornà a me apassionà. Liejendo chest liber ai vedù che l eva cotante citaziogn de documenc e archif che ava material su le miniere e che sigur l eva ncora tanc de aspec che spetava de ester auzai fora.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper