La Usc di Ladins

Aisciuda Ladina 2026
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità!
Desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina, per co­gnoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. 
L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins colaborea acioche che duc posse endodanef cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia bela val, percheche no vae perdù l leam col teritorie che nesc aves à abù dant da nos.
Dai 4 ai 28 de mé 2026 
I prumes apuntamenc:
en lunesc ai 4 de mé da les 20:30 te Sora­stanza de la Scola Ladina: »Paroles che fèsc crescer. Bec e lengac te la comunanza ladina de Fascia.« Na scontrèda averta a la families, ensegnanc e duta la comunanza per meter al luster l valor del plurilinguism te scolina.
en mèrtesc ai 5 de mé: Dì de la bandiera ladina. Meté fora la bandiera!
en vender ai 8 de mé da les 17:00 Hotel Gran Mugon sun Tamion: Prejentazion del liber ‘Flora de Fascia’ con marendel del chef Stefano Ghetta de Martin
en sabeda ai 9 de mé: Raida a pe col mena­troes Giuliano Pederiva da Soraga-Pianac-Someda-Roisc. Se se troa da les 9 a Soraga auta
en mèrtesc ai 12 de mé da les 20:30 te chino de Cianacei: Patagonia 1976: proiezion del docufilm su la spedizion di Ciamorces
en jebia ai 14 de mé da les 17:00 te Ciasa de la Moniaria: Toponomastica: patrimonie e identità de n popul. N viac anter cultura, tradizion e te­ritorie con Nives Iori, Nicoletta Riz e Fabio Chiocchetti
en sabeda ai 16 de mé: Raida vin Fedom a cognoscer l Ciastel e l molin de Andrac. Enscinuazions al 0462 764545
en mèrtesc ai 19 de mé dutoldì: viac su la streca del Rosengartenbus envers l Jouf de Ciareja con i scolees de III populèra dessema con giaves e jent de età
en mèrtesc ai 19 de mé da les 17:30 te Mu­seo Ladin: prejentazion del projet Rosen­gartenbus con Transdolomites e l MUSE

Fora per duta la setemènes vegn portà dant ativitèdes te la scolina e la scola e duc é envié a meter fora la bandiera ladina che se pel comprèr aló da l’Union di Ladins de Fascia.
Maor informazions sul sit www.cultura ladina.it.


Sëlva: n di per rumé su l luech
Unide a judé a rumé su Sëlva, n sada ai 9 de mei
Coche bele ti ani passei, vëniel nce chëst ann metù a jì l’azion de rumé su l luech te Sëlva, n sada, ai 9 de mei.
Dan la sajon da d’instà uelen cialé che l luech se pre­jënte plu nët. Perchël prëien bel la jënt de Sëlva de judé pra chësta azion. N se anconta dala ot dadu­­man dan la Cësa de Cultura, ula­che l unirà dat ora sac y massaria per pië pona ora per l luech. Daldò jiràn pona deberieda a marënda.
N gra ti va bele danora a duc chëi che à judà a mëter a jì chësta scumenciadiva y che se mët a disposizion y uel judé pea.


La patrona börna
Le feminin tl simbolism naturalist de Giovanni Segantini. Ai 6 de ma él na serada a La Ila
Le Consëi de formaziun Badia inviëia a na serada cun Miriam Schirato, en mercui ai 6 de ma dales 20:00, te biblioteca a La Ila. Jí nen vára dla patrona... da orëi bun y che ne se stancia nia, le pilaster dla vita de familia.
En gaujiun dl ann dles patrones, él chësc referat che ti vá do ala rapresentaziun dl feminil tles operes dl maester dles contrades da munt Giovanni Segantini.
Tres l’analisa de na seleziun de operes, esplorarunse sciöche l’artist é sté bun da fá de süa opera n classich zënza tëmp, pian ia dal valur simbolich de chësc soget.


Cursc de yoga a Badia
Curs por prinzipianc y progredis, dai 6 de ma inant, cun Gabriel Prada
Le Consëi de formaziun Badia mët a jí cursc de yoga por prinzipianc y pro­gredis cun Gabriel Prada. 
Ai mët man ai 6 de ma y vá spo inant vigni mercui, te palestra dla scora ele­men­tara de Badia. Le curs por prinzipianc vëgn tigní dales 18:30, chël por pro­gredis dales 20:00.
Le cost dl curs é de 210,00 € por 15 leziuns y de 85,00 € por 5 leziuns, plü l’iscriziun ala lia Yoga­miga. Por informaziuns y iscriziuns pón cherdé sö Gabriel al 347 5877635.


»Ursus Brenta«
Prejentazion dl liber y dl film documenter cun Horst Eberhöfer
»Ursus Brenta« documentea ancun­tedes straurdineres cun l’ultima lores dl’Elpes. L fotograf Horst Eber­­höfer dla Val Venuesta pre­jenterà si liber nuef cun fotografies da marueia y tesć persunei y mu­strerà nce n fil­mat documenter dla vita de chisc tieres tl raion dl Brenta. 
Ël i à cumpaniei cin’ ani ala­longia (2021-2026) per de ndut bën 340 dis. Cun la telecamera àl tëut su te si ani d’atività la belëza chieta dla fauna alpina. Si fotografies desmo­stra respet, ujinanza y n liam sot cun i tieres salveresc dla montes.
La manifestazion sarà n juebia, ai 7 de mei dala 19:30 tl Tublà da Ni­ves te Sëlva. La ntreda ie liedia.


Sëira de bona ueia per l di dl’oma
Nce chëst ann nvieia la Schiera Junila de Urtijëi al teater per l di dl’oma
L sarà n sada ai 9 de mei dala 20:00 y n du­mënia ai 10 de mei dala 18:00 tla Cësa di Cun­gresc Cësa de Urtijëi tla sala »Luis Tren­ker«. L se trata de sëires de bona ueia per l di dl’oma, metudes a jì dala Schiera Junila de Urtijëi. I mutons danter i 9 y i 14 ani à njenià ca i ultims mënsc, ntan l’ëura dla Schiera Junila, n teater che dëssa devertì y desmustré cie che i mutons à mparà. 
Ntan la sëira vëniel nce ciantà y balà per avëi mpue de variazion y per garantì na sëira plëina de de biei mumënc, legrëzes y sambën per festejé la umans de Gherdëina.


Rumon su nosc luech
N sada ai 9 de mei puderàn judé a rumé su l luech de Urtijëi
L Chemun de Urtijëi nvieia de cuer duc i zita­dins y la zitadines y a chëi che ti sta a cuer nosc am­bient y l cialé ora de nosc luech, a fé pea pra l’azion de tradizion de rumé su l luech. Deberieda ulons rumé su i troies, i prei, la plazes da fé damat y ntëur i ruves via.
N se anconta n sada ai 9 de mei, dala 8 dadu­man dan l Chemun.
Do l’azion ie duc chëi che à juda pea nviei a na ma­rënda deberieda. Rengra­zion bele danora duc i ulen­­teres per si aiut!