»Chest mond che śira«: l teater de Simon de Giulio

Data

17 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L joen professor Stefano Riz ne mena a descorir aspec particolères e originèi del gran ciantastories fascian, decliné... al temp del coronavirus.
Coche disc la cianzon de Fascia: »Tant dalonc da ciasa no sion bogn de star, / che l'encresciadujum nos l'aon tal cher; / n bon fascian dalonc da ciasa prest l mer«. Ben segur ence n bon fascian desche Simon de Giulio no l'arà passà n muie de temp dalonc da cèsa sia. Pissave che del 1924 i à proà a l parèr a Trent a studièr, ma pech dò i se l'à troà sun sèva de usc coi ciuzé fié dal lonch viac a pe fin ta Penìa.

Me pièsc aboncont me fegurèr n auter sie tentatif: n viac de nosc maor ciantastories fin te la Tèlia del Sud, più de prezis a Napoli. E chest no per se sentèr jù te n restorant e se magnèr na bona pizza scutan l mandolin che sona; segur ge aessa sapù più bon n bel piat de bales da formai e doi sonèdes de l'orghin da mantech. Na, me l veide ciacolèr con n personaje che l'à fat la storia del teater napoletan: Eduardo de Filippo. Amedit i se aessa troà sobito ben un co l'auter percheche i spartesc n muion de carateristiches: l'amor per l teater e per sia tera, l'aer emparà l'èrt dalonc dai benc de scola, la spontaneità del scriver e del viver. Eduardo l'à  dit: »L teater no l'é auter che l sforz desperà de l'om de ge dèr n segnificat a la vita«.

De Simon de Giulio no é troà neguna frasa scì curta e icastica, ma a ben chierir te sie toc de teater a vèlch vida podon se la fèr cà. »La ciaseta sa mont« l'é n toch de teater scrit del 1982 e raprejentà dal Grop de la Mèscres de Dèlba e Penia per l carnascèr del 2010. Anter duc i personajes, se tira fora la fegura del poet, che l rejona dut en rima e l scon dedò sia matità paroles che fèsc pissèr e entener chel che l'é te l'ènema del poet. Mìngol desche l ciantastories de la tragedia de Shakespeare »Re Lear«, l poet l moscia la realtà da n auter pont de veduda e l met sotessora duta la segurezes de la sozietà e del ben pissèr.

»Śira in prescia de la vita la roda, / ma śira de più chela de la moda«

Chesta l'é na frasa che podessa esser touta desche slogan per fèr entener la fadìa de l'om de aer na direzion te sia vita, che da spes la va en bouf anter na moda e l'autra, semper a chierir l nef. E l mat poet l ne tol per man, l ne fèsc balèr al ritm de chesta musega ne fajan entener tant che l'é falà chest met de jir e de pissèr. L teater doenta donca ocajion per moscèr n auter mond, per ensegnèr zeche zenza fèr gregn descorsc filosofics ma duran demò la spontaneità de la paroles di personajes. Simon de Giulio l se lea donca a la idees de Eduardo e chi doi, senté jù te chel bar a Napoli, i vèrda a nos che sion seré ite te noscia cèses a cajon de chest virus, a noscia vites che no les pel più śirèr desche dant.

»Che bel che l’é se fèr na rodèda / che gust che l’é se fèr na śirèda / sun la doi giames che inant les te tira / e veder tenc de mac, sun chest mondo che śira!«.

Ades che noscia giames les cogn e les pel stèr cetes e podon chietèr via la roda de la vita e de la moda, cercion chest acort e chierion ensema al teater de Simon de Giulio l segnificat de la vita.

 (Stefano Riz)