»La marcia di vivenc« da Auschwitz a Birkenau

Data

09 de mei 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’esperienza de na joena fascèna che é jita a veder la realtà di ciampes de sterminie nazist.



»Na gran gran cortina zenza fosses«, coscita à dit Sergio Mattarella rejonan di ciampes de Auschwitz e Birkenau te sie descors ai 18 de oril, do la »marcia di vives«, per ricordèr  la vitimes del sterminie di ebrees.

Gé son peèda via ai 16 de oril, ensema con etres bec de desvalives licees trentins, con joegn educatores e responsaboi de la sociazion Terra del Fuoco Trentino, per passèr 3 dis touc ite patoch te la realtà de la Polonia. Do n viac bon lonch sion rué a Cracovia, na zità dalbon artistica e rica sot ogne aspet, ma tel medemo temp che dèsc n bon azet, olache se stèsc sorì. Aon vedù l zenter storich con frabicac de tempes desferenc che conta la storia del post, teater de tragedies e de trionfes.

L dì do aon abù l met de jir a veder l ciamp de conzentrament più cognosciù al mond, Auschwitz. N lech de dolor, tristeza, ira, che vegn fora dai »block«, la baraches olache i prejonieres dormia, i vivea e i moria.

La cambra a gas, l lech olache i vegnia taché su, l mur de l’esecuzion, i ne à lascià daite n sens de vet, desche se ne menciassa l fià, desche se l cher doventassa de colp pesoch. Con chest sentiment de melanconia aon tout pèrt a la »March of living«, n percors de trei chilometres a pe, l medemo che fajea i prejonieres per jir dal ciamp de conzentrament a chel de esecuzion, Birkenau. 

De più su La Usc stampèda de vender ai 5 de mé.

 (Desideria Degiampietro)