La storia gloriousa del schi su la Marmolèda

Data

19 de jené 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Del 1933 vegn endrezà la pruma Direttissima. L’ultima gara vegn fata del 1948. Del 1950 l’é l’ultim slalom lèrch vent da Zeno Colò
La Marmolèda é tras stata na gran atrazion per i sportives, jà ti prumes egn del 1800 l’é documentà la endesfides di alpinisć che i volea arjonjer la ponta maora, endesfida che la ge é jita fata al gran alpinist da Viena Paul Grohmann, se sà ben didà da menacrepes de noscia valèdes, i frèdes da Cortina Angelo e Fulgenzio Dimai, l’era ai 18 de setember del 1864.
La Marmolèda, crepa de gran perfezion coche scrif i alpinisć di prumes egn del 1900. L gran parei envers soreie, palestra per i miores alpinisć, parees auc 800 metres che fasc corona a la Val de Contrin e chela de l’Ombreta envers levar del soreie. La pèrt nord envers Fedaa, corida de giacia e neif bona pèrt de l’an, gran palestra per i schiadores e i pascioné de alpinism su la giacia e teater de gran manifestazions desche la famousa »Direttissima«. Jà dant de la Pruma Vera vegnìa endrezà corsc de schi da pèrt de la trupes melitares di Kaiserjäger con la famousa vida da mont e ofizial Franz Kostner da Corvara.
Jai piesc, sui pèscoi de Fedaa, vegn frabicà la pruma uties da mont, l’é i ultimes egn del 1800: la Bambergerhütte de l’Alpenverein de Bamberg anchecondì Refuge Fedaia Castiglioni.
E dai egn 1930 enscin al meter man de la Seconda Vera, del ’40 e dò a vera fenida, di egn ’50, l’é i tempes de òr per l sport del schi sun duta la giacera, dal jouf de Fedaa a Ponta Rocia.

De più su La Usc 02 di 15 de jené  (Fernando Brunel de la Riza)