La tera é èrsa, ge volessa na gran neveta

Data

24 de merz 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Se vèlch no muda ti meisc che vegn sarà n dejaster per duc. Speron tel meteo, ma endèna duc privac e publich, cognon fèr vèlch per no la trèr demez e vardèr de recuperèr ence chela de la pievia, se demò che la vegn.
Ai 22 de mèrz l é stat la dì mondièla de l’èga. L é da egn che vegn dit che l’èga l é l òr de nesc tempes, che tel mond se à jà tacà a scombater veres per se caparèr chest òr brun. Duc sà che l é l ben più prezious per ogne sort de vita e che no l é zenza fin, ma un cont l é l saer a livel teorich e n auter l proèr en pruma persona. Demò enlouta se scomenza a entener dassen che che vel dir.

Enceben che sie amò zachei che nea i mudamenc climatics, te n muie de lesc ju per la Tèlia la situazion é jà de gran emergenza e ence te nosc raion da mont, che de èga l é semper stat rich, se taca a se cruzièr. Do n an sut e n invern puret de neif, te vèlch lech de noscia region l é jà stat fat limitazions, per ge emponer ai sentadins de sparagnèr o descomanèr de empienir nodadoes. 

»Ge volessa na gran neveta« disc l bacan e president de la Mèlga de Fascia Luigi Deluca. Nesc veies à semper dit che la neif d’aisciuda la é preziousa, la se n va ite pian pian te la tera e la ge dèsc vita. Zenza èga l’erba no cresc, la fontènes, i ruves e i resservères se sia ite, e l é ence n gran pericol per l’equilibrie idrogeologich, ajache la tera se sfregola e se rua na gran pieveta su la ertes smolina ju dut.

L é n gran problem ence per la produzion de energia da l’èga, che vegn conscidrèda na fontèna renovabola e se spera che posse seghitèr a esser coscì. 

Chi che à abù ocajion de stèr te l’Africa o te etres lesc purec no da turisć i à proà che che vel dir no aer èga, e no i à podù fèr condemanco de pissèr al gran sfrelaus che vegn fat te noscia pèrt del mond, olache l’èga bona da beiver vegn trata ju per closet, tel vero segnificat de la parola. L é dalbon n muie chel che vigniun de nos podessa fèr per dèr sie picol contribut a chest problem che somea destinà a doventèr semper de più na vera emergenza, no demò ti continenc da olache i sciampa a milions a cajon de la desertificazion, ma ence da nos. 

De più su La Usc stampèda de vender ai 24 de mèrz.


 (Lucia Gross)