Lengaz e tradizion de tempes veiores

Data

29 de agost 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Fabio Chiocchetti à studià fora la letres per ladin de Amadio Calligari da Larcioné de la fin del ’800    che ne sporc n melaur de inomes, lejendes, storia e cultura de Fascia. Prejentazion ai 8 de setember.


Inomes misteriousc de divinità, conties e cherdenzes de orizont pre-cristian, sconjures e ric veiores de fertilità, caraterisea n corpus de tradizions che à sie zenter sul Col de mé, lech magich sun Ciaslir, sora Vich, che Hugo de Rossi al scomenz del Nefcent à tout fora da na lingia de letres, scrites per fascian da n autor che per n pez l é restà descognosciù.

Ades l mistèr se à palesà de gra al lonch lurier de studie fat da Fabio Chiocchetti, che te sia ultima publicazion l ne sporc l’edizion integrala comentèda de duta la letres che Amadio Calligari da Larcioné (1857-1918) ge à scrit ti diesc egn dal 1887 al 1897 a Tita Cassan da Poza (1863- 1905), professor jun Busan e protagonist col Calligari de chel temp rich de enrescides peà via del Otcent, che à segnà per i Ladins l scomenz e l svilup de na autocoscienza etnich-linguistica.

Te chesta letres, la lejendes cognosciudes travers la regoeta de Hugo de Rossi rencurèda da Ulrike Kindl (1984) pel vegnir letes te sia forma originèla e tel contest linguistich e storich-sozièl del temp, per entener l valor de na comunanza che se binèa a fèr vila e coscì la manèa inant lengaz, cultura e tradizions veiores, che à podù soraviver al mudèr di tempes. 

L liber Letres da Larcioné. Amadio Calligari a Tita Cassan (1887-1897), dat fora adum da Istitut Cultural Ladin “maion di fascegn” e Union di Ladins de Fascia, vegnarà prejentà dal autor e da Mario Infelise de l’Università Ca’ Foscari de Unejia en vender ai 8 de setember da les 5 domesdì te sala grana del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan.


 (LG)