Te l’Europa, vardan la Russia, l’energia e la politica

Data

03 de setember 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Cognoscion Francesco Gabrielli, n joen de 23 egn da Moena che l é do a fenir n percors universitèr che lo à portà a fèr ence n tirocinie apede a la istituzions europeènes.


Francesco Gabrielli l é del 1999, l à fat l Liceo linguistich te Fascia, la trienala de Scienzes internazionèles e diplomatiches a Trieste e l é dò che l fenesc la magistrala de Studies Europeegn a Firenze. »É cernù n percors envers na cariera de profil internazionèl e do per la magistrala é tout la direzion de la istituzions europeènes. Peisse che sie n ambit che seghita a se svilupèr, l’Union Europea à semper più peis ence te noscia vita de duc i dis. Jà ti egn ’50 Adenauer l dijea che l’Europa al scomenz l era n ensomech de pec, do l é doventà na speranza de tenc e ades l é n besegn de duc, e peisse che chest l sie più atual che mai, donca é cernù chesta magistrala e ades son do che scrive la tesi.«

Canche te eres al liceo te rejonèes de voler fèr l diplomatich te la Russia…
Francesco Gabrielli Ei, l é vera, al linguistich studiaane rus, aee n gran enteres per la cultura e l lengaz tant desferenc de chel Paisc e volee studièr miec i raporc anter nos e la Russia. Aee tacà a lejer libres e documenc e a scola ere stat bon de arjonjer n bon livel, donca pissèe de poder leèr chest mie enteres con chel per i raporc internazionèi. Aee intenzion de jir inant do la trienala con n cors de ‘double degree’, fèr n an te la Tèlia e n an te la Russia, defat aee fat la tesi de la trienala apontin su la relazions Europa-Russia e su la politica estera de la Russia ti confronc di Paijes vejins.

Al scomenz del an passà é fat domana e ere ruà prum te la graduatoria, aesse podù jir a Mosca, te una de la universitèdes de maor calità tel setor de la relazions internazionèles, ma dapò l’invajion de l’Ucraina da man de Putin à fat sutèr dut. Per chest é chierì na alternativa ma per me, enceben che te chest moment storich i raporc anter nos e la Russia i sie zompes, chesta resta na prospetiva de prestije. Peisse che sie semper emportant capir i raporc che à la Russia con l’Europa, ajache chel che l é ades l é frut de chel che l é sozedù ti egn passé; i studies che aee fat i me à servì ence con l’Union Europea.

Podede lejer duta l'intervista su La Usc stampèda de vender al prum de setember.

 (Lucia Gross)