Da cèsa del Dazio a ostaria de la familia Bernard

Data

08 de otober 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Con Raffaele Rizzi fajon n viac te la istoria del ‘Albergo Mulino alla Posta’. Ti egn Setanta l é stat batù ju: enlouta l paisc e la comunanza de Ciampedel à perdù n testamonech storich.


L ‘Albergo Mulino alla Posta’ (dant amò ‘Zur Mühle’), ensema col ‘Agnello’, l é stat per egn anorum l cher de Ciampedel, che l era l zenter turistich e alpinistich de la Val de sora, se no pa de duta Fascia. Canche l Stradon de la Dolomites l é ruà te Fascia, timpruma l era stat ipotisà de fèr su l ‘Albergo Dolomiti’ belimpont chiò, ma ampò la jent de paisc se aea dit de contra, dalajà che i volea stravardèr dai foresć sia atività economiches. Chest tant se pel l troèr scrit te l’enrescida de Carlo Artoni.

Testimonianzes storiches en cont a chesta strutura se les bina ence ti diaries de viac de Gilbert e Churchill, lo che i scrif: »Sion jic su per la scèles e se snasèa odor de mufa, ma cò sion jic defora aon ciapà de bona aria frescia. La doi cambres era depentes a fresch […] en particolèr con na lingia de paesajes da mont: la Dolomites les vegnia fora amò più maraveouses che te la realtà« (Le montagne dolomitiche, 2017, Nuovi Sentieri).

Canche donca é abù l’ocajion de me fèr na ciacolèda en cont del ‘Albergo Mulino alla Posta’ con Raffaele Rizzi de Grèva, no é podù fèr condemanco che la scriver ju per la spartir con duc i letores de La Usc. Raffaele l à na gran pascion per la istoria e chel che l me conta l é documentà soraldut da scric de archivie e da enrescides de de etres studiousc, ma ence da testimonianzes e recorc personèi.

Raffaele, can scomenzela la istoria del Mulino?
La cèsa la deve esser stata fata su entorn l 1630; ti documenc se la troa scrita desche cèsa del Dazio. Da zeche ora, someèa che la cèsa del Dazio sie stat chela sunsom Col de Felize che fèsc da cianton per jir vin Morandin, ma chiò ampò stajea i dazieres, che i se scrivea Vidamon.

Podede lejer duta l'intervista su La Usc stampèda de vender ai 6 de otober.


 ( Nicoletta Riz)