A Trent n convegn de toponomastica internazionèla

Data

26 de jugn 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Dai 2 ai 4 de messèl trei dis de studie sui inomes de lech de la mendranzes linguistiches de la Tèlia, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi.

Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International Cartographical Association/International Geographical Union) joint Commission on Toponymy.

»La scomenzadiva se met dant desche na ocajion emportanta de confront scientifich sul stat de la denominazions toponomastiches ti teritories olache vegn reconosciù e stravardà la mendranzes linguistiches storiches de nosc Paisc – à spiegà Guglielmi; la toponomastica no l é demò na costion de inomes, ma de identità, storia e recognosciment. Con chest convegn volon valorisèr l patrimonie linguistich de noscia comunitèdes, estra che engaissèr la reflescion che la tole ite teritories, istituzions e mondo academich, co la consaputa che l respet de la desvalivanza l passa ence da la cognoscenza fona di lesc«.

I lurieres, che i sarà per talian e ingleis, i vegnarà spartii su te sescions tematiches aldò di teritories e te doi meisa torones co la partezipazion de esperc nazionèi e internazionèi che i vegn dal mondo academich e de la enrescida, estra che da istituzions aministratives e sociazions culturèles atives ti teritories de referiment.

»La toponomastica l é n argoment n muie delicat – à dit l President de la Region Arno Kompatscher – ajache l toca i lesc olache la jent vif. Per chest l cogn esser tout dant te la direzion del dialogh e del respet reziproch, lascian fora vigni posizion de soramessa sul auter. L convegn, con sie tai scientifich e co la ocajion che l sporc de dialogh anter saeres, persones e teritories, l pel sporjer ponts de veduda utoi te chesta direzion«. Ge vegnarà dedicà gran lèrga a na analisa interdisciplinèra del tem, con intervents che tol ca la toponomastica dal pont de veduda geografich, linguistich, antropologich e giuridich. Tel particolèr, la relazions jirà tel menù del contest de la mandranzes linguistiches regionèles de la Tèlia, portan dant contribuc da man de studiousc, funzionères e raprejentanc di istituc culturèi de la mendranzes linguistiches sul tegnir de la Region, ladins, zimbres e mòchegn, e de etres teritories olache l é en doura la normes de stravardament de la popolazions albaneises, catalènes, germaniches, greches, slovenes, croates, e de cheles che rejona franzous, franco-provenzèl, furlan, ladin, ozitan e sard.

»Sarà n apuntament emportant chel endrezà te Region – à jontà ite l Vizepresident e Assessor a la Formazion e Cultura Ladina de la Provinzia autonoma de Busan, Daniel Alfreider – ajache l darà l met de entener tel fon l valor de la denominazions de lech desche esprescion viva di lengac de mendranza e de la identitèdes dal post. I inomes de lech no l é demò referiments geografics: l é memoria, partegnuda, cultura tramanèda. L confront con studiousc, istituzions e raprejentanc de la comunitèdes linguistiches sarà donca na ocajion preziousa per descorer sun co tegnir su e valorisèr chest patrimonie, renforzan la consaputa de la emportanza de la desvalivanza linguistica e culturèla desche ressorsa per dut l Paisc«.

La pruma meisa torona la tolarà ite esperc mèrelenga che i vegn da universitèdes e enc da foradecà; la seconda enveze la sarà outa soraldut al raion alpin tras n confront anter i diretores di istituc culturèi de mendranza de l’area alpina e funzionères de la publica aministrazions, col zil de svilupèr reflescions condividudes e prospetives comunes.