I feghes del Sacro Cher de Gejù te Fascia

Data

05 de messel 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ence te Fascia l é stat renovà l’usanza da la Compagnia di Scizeres a Ciampedel e Moena. Nos aon compagnà l Grop de folclor de Soraga fin sun Sas da la crousc


L é stat una de chela seres maraveouses che se se porta do per n pez, fin canche l cef l se les recorda. Jit ju soreie, l reout del ciel l se à empeà su de mile colores, tedò i ores de la crepes de Ciadenac e Vael; pian pian se à vedù èrder da mont de Vich fora de picoi pontolins pomaranc, un do l auter. Vegnù les diesc, ge é stat dat fech ence a l’assa de cassetes, rames e picoi èlbres che chi dal Grop de folclor de Soraga à enmuià sotvia n parei, pech più en via che Sas da la crousc.
Belapontin ence chest an chi del Grop se à endrezà via (e nos sion jic con ic!) per jir a empeèr n fech del Sacro Cher de Gejù, na tradizion che va en do al temp de Napoleon. Enlouta la fe de la jent del Tirol, leèda scialdi a sia Heimat, la se à pojà, desche n voto, sun chest simbol per vegnir vardèda via; vigni an, donca, dal Sacro Cher de Gejù vegn empeà su sui monc i feghes, che recorda no demò chest fat storich e religious, ma ence l leam de Fascia al veie Tirol.

Sessaben no l é stat l soul post ló che te Fascia l é stat empeà su i feghes. La Compagnia di Scizeres à enjignà n cher con ite na crousc sorassù Ciampedel apede Sas de Peracia e ja Moena sun Dosbudon. A duc n gran batiman!

Se pel lejer dut su La Usc nr 25 dai 4 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.



 (Nicoletta Riz)