L é stat una de chela seres maraveouses che se se porta do per n pez, fin canche l cef l se les recorda. Jit ju soreie, l reout del ciel l se à empeà su de mile colores, tedò i ores de la crepes de Ciadenac e Vael; pian pian se à vedù èrder da mont de Vich fora de picoi pontolins pomaranc, un do l auter. Vegnù les diesc, ge é stat dat fech ence a l’assa de cassetes, rames e picoi èlbres che chi dal Grop de folclor de Soraga à enmuià sotvia n parei, pech più en via che Sas da la crousc.
Belapontin ence chest an chi del Grop se à endrezà via (e nos sion jic con ic!) per jir a empeèr n fech del Sacro Cher de Gejù, na tradizion che va en do al temp de Napoleon. Enlouta la fe de la jent del Tirol, leèda scialdi a sia Heimat, la se à pojà, desche n voto, sun chest simbol per vegnir vardèda via; vigni an, donca, dal Sacro Cher de Gejù vegn empeà su sui monc i feghes, che recorda no demò chest fat storich e religious, ma ence l leam de Fascia al veie Tirol.
Sessaben no l é stat l soul post ló che te Fascia l é stat empeà su i feghes. La Compagnia di Scizeres à enjignà n cher con ite na crousc sorassù Ciampedel apede Sas de Peracia e ja Moena sun Dosbudon. A duc n gran batiman!
Se pel lejer dut su La Usc nr 25 dai 4 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
(Nicoletta Riz)
I feghes del Sacro Cher de Gejù te Fascia
Ence te Fascia l é stat renovà l’usanza da la Compagnia di Scizeres a Ciampedel e Moena. Nos aon compagnà l Grop de folclor de Soraga fin sun Sas da la crousc
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29873-i-feghes-del-sacro-cher-de-geju-te-fascia#sigProId1e8bbff40e
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29873-i-feghes-del-sacro-cher-de-geju-te-fascia#sigProId1e8bbff40e