La Usc di Ladins: Judith Kelder Schenk, danora, co l’ëis’a Vo y i Vosc de familia?
Judith Kelder Schenk: De gra, nëus l’on bona, te familia.
Co iela pa cun Vosc cunlauradëures? Co ëis’a manejà la situazion
de crisa di cunlauradëures?
La ie nscila che on per la gran pert cunlauradëures cun cuntrat determinà che va nscila y autramënter mé nchin ala fin dla sajons. Chëst ann ons messù ma nce pudù fé na antizipazion dla data fisseda danora. Dije nce »pudù«, ajache nscila à i cunlaudëures pudù se damandé l sustëni per chëi zënza lëur. Chëi che à n cuntrat per dut l ann pòssen mandé te cassa ntegrazion. La cassa ntegrazion va mé cin’ enes alalongia.
Do che la mprejes à messù stlù da n di al auter ons nce messù lascé jì nosc dependënc. Ntant iel unì tëut ca la feries y l’ëures fates sëurora, per valivé ora, per jì pona te cassa ntegrazion o tla dejocupazion, ulache n giapa paià n pert, coche dit. N generel ons mo purvà a ti paië ora ai cunlauradëures dut l mëns de merz. Da auril inant sperons che l brance ite la mesures de sustëni stateles.
Iel pa bele stat truepa desdites nce per l instà? Y iel pa mo chiche aposta majons o cuatieres, te chisc dis?
Do la rata iel te chisc dis puec che uel apusté. Desdites ne n iel mo nia stat truepes, almanco mo. Unitant iel zachei che chërda su, che damanda coche fajon n con’ dla capara tl cajo che la ne jissa mpo nia a unì. Iló se tenions nëus ala ndicazions dla Lia provinziela di Osć HGV: mpede mandé de reviers la capara ti pitons n »voucher« per chëla soma che vel per un n ann.
Cie ve aspitëis’a dala Provinzia
de Bulsan, dala mesures che la uel dé ora? Zeche iel unì prejentà chisc dis, ma l ne n’ie – mo – nia gran truep laite. Ëis’a abù ancuntedes a livel de Lia provinziela? Cie Ve ëis’a damandà avisa?
La Lia di Osć a livel provinziel à bele fat prupostes tleres per l sustëni ala hotelaria. Nosta mprejes ie pu states la primes che à sentì la fazion dl coronavirus, y les sarà la ultimes che messerà patì la fazion dla pandemia. Sce ulon che la hotelaria sibe da nëus nce tl daunì l motor dl’economia, pona muessela unì sustenida. Tlo ie per nëus doi mesures de gran mpurtanza: n iede che l vënie metù a despusizion y garantì licuidità a nosta mprejes. Y, te n tëmp mesan: n budget sterch per retlamisé la destinazion Südtirol per canche la jënt ulerà inò viagë, ulache l ne sarà nia plu pricul per la sanità. Tramedoi mesures ie unides tëutes su dal presidënt dla Jonta provinziela Arno Kompatscher y dal assessëur per l turism Arnold Schuler.
Na dumanda persunela, ma che reverda duc, na dumanda filosofich-ejistenziela: cie se muda pa do Vosc ntënder, cie ve tulëis’a pea da chësta situazion, Vo persunalmënter, y cie possa pa, muessa pa la cumenanza ntiera se tò pea? Povester ëis nce n pensier che lascia luné ora speranza, otimism?
Tole danora l’ucajion de ti fé nce tres La Usc di Ladins la cundulianzes sentides a duc chëi che à perdù na persona te familia, zënza pudëi tò cumià
y ulache l ne n’ie niancanó stat na supeltura tradiziunela.
Ue nce ti fé na gran lauda al assessëur provinziel per la sanità Thomas Widmann, ajache l à cialà dassënn de Gherdëina, l ne à mei metù sun la gran ciampana canche l fova sautà ora che l raion de Gherdëina fova l plu tucà dal virus, na lauda de chësc viers a Widmann, ma nce n generel per coche l à manejà y manejea la situazion tl ciamp dla sanità.
L coronavirus vëiji nce coche ucajion de mudé zeche. Nchinamò fòvela nscila, tla hotelaria, che l ritm fova sajon-mpue’ de vacanza -sajon, duc for massa sot a stress. L ie al mumënt na ucajion per se fermé n mumënt, per rengrazië uni di da nuef per l di nuef, de se cunëscer inò. La crisa passa dessegur, dant o do abineràn la dlavea. Danz che l ie l pricul che n se desmënce inò di valores de viers de chëi che on abù na reflescion sota te chësta enes. N generel uei dì che dut à n senificat te chësta vita, nce la burta roba. Mi speranza ie che duc unionse plu umans.
La ntervista ntiera sarà da liejer tla edizion stampeda di 3 de auril.
Ntervista de David Lardschneider
Foto: La presidënta dla Lia di Osć de Gherdëina, Judith Kelder Schenk.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12294-co-l-a-pa-la-hotelaria-co-jirala-pa-inant#sigProIdac4d600171
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12294-co-l-a-pa-la-hotelaria-co-jirala-pa-inant#sigProIdac4d600171
La ie nscila che on per la gran pert cunlauradëures cun cuntrat determinà che va nscila y autramënter mé nchin ala fin dla sajons. Chëst ann ons messù ma nce pudù fé na antizipazion dla data fisseda danora. Dije nce »pudù«, ajache nscila à i cunlaudëures pudù se damandé l sustëni per chëi zënza lëur. Chëi che à n cuntrat per dut l ann pòssen mandé te cassa ntegrazion. La cassa ntegrazion va mé cin’ enes alalongia.
Do che la mprejes à messù stlù da n di al auter ons nce messù lascé jì nosc dependënc. Ntant iel unì tëut ca la feries y l’ëures fates sëurora, per valivé ora, per jì pona te cassa ntegrazion o tla dejocupazion, ulache n giapa paià n pert, coche dit. N generel ons mo purvà a ti paië ora ai cunlauradëures dut l mëns de merz. Da auril inant sperons che l brance ite la mesures de sustëni stateles.
Iel pa bele stat truepa desdites nce per l instà? Y iel pa mo chiche aposta majons o cuatieres, te chisc dis?
Do la rata iel te chisc dis puec che uel apusté. Desdites ne n iel mo nia stat truepes, almanco mo. Unitant iel zachei che chërda su, che damanda coche fajon n con’ dla capara tl cajo che la ne jissa mpo nia a unì. Iló se tenions nëus ala ndicazions dla Lia provinziela di Osć HGV: mpede mandé de reviers la capara ti pitons n »voucher« per chëla soma che vel per un n ann.
Cie ve aspitëis’a dala Provinzia
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12294-co-l-a-pa-la-hotelaria-co-jirala-pa-inant#sigProIdac4d600171
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12294-co-l-a-pa-la-hotelaria-co-jirala-pa-inant#sigProIdac4d600171
La Lia di Osć a livel provinziel à bele fat prupostes tleres per l sustëni ala hotelaria. Nosta mprejes ie pu states la primes che à sentì la fazion dl coronavirus, y les sarà la ultimes che messerà patì la fazion dla pandemia. Sce ulon che la hotelaria sibe da nëus nce tl daunì l motor dl’economia, pona muessela unì sustenida. Tlo ie per nëus doi mesures de gran mpurtanza: n iede che l vënie metù a despusizion y garantì licuidità a nosta mprejes. Y, te n tëmp mesan: n budget sterch per retlamisé la destinazion Südtirol per canche la jënt ulerà inò viagë, ulache l ne sarà nia plu pricul per la sanità. Tramedoi mesures ie unides tëutes su dal presidënt dla Jonta provinziela Arno Kompatscher y dal assessëur per l turism Arnold Schuler.
Na dumanda persunela, ma che reverda duc, na dumanda filosofich-ejistenziela: cie se muda pa do Vosc ntënder, cie ve tulëis’a pea da chësta situazion, Vo persunalmënter, y cie possa pa, muessa pa la cumenanza ntiera se tò pea? Povester ëis nce n pensier che lascia luné ora speranza, otimism?
Tole danora l’ucajion de ti fé nce tres La Usc di Ladins la cundulianzes sentides a duc chëi che à perdù na persona te familia, zënza pudëi tò cumià
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12294-co-l-a-pa-la-hotelaria-co-jirala-pa-inant#sigProIdac4d600171
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12294-co-l-a-pa-la-hotelaria-co-jirala-pa-inant#sigProIdac4d600171
Ue nce ti fé na gran lauda al assessëur provinziel per la sanità Thomas Widmann, ajache l à cialà dassënn de Gherdëina, l ne à mei metù sun la gran ciampana canche l fova sautà ora che l raion de Gherdëina fova l plu tucà dal virus, na lauda de chësc viers a Widmann, ma nce n generel per coche l à manejà y manejea la situazion tl ciamp dla sanità.
L coronavirus vëiji nce coche ucajion de mudé zeche. Nchinamò fòvela nscila, tla hotelaria, che l ritm fova sajon-mpue’ de vacanza -sajon, duc for massa sot a stress. L ie al mumënt na ucajion per se fermé n mumënt, per rengrazië uni di da nuef per l di nuef, de se cunëscer inò. La crisa passa dessegur, dant o do abineràn la dlavea. Danz che l ie l pricul che n se desmënce inò di valores de viers de chëi che on abù na reflescion sota te chësta enes. N generel uei dì che dut à n senificat te chësta vita, nce la burta roba. Mi speranza ie che duc unionse plu umans.
La ntervista ntiera sarà da liejer tla edizion stampeda di 3 de auril.
Ntervista de David Lardschneider
Foto: La presidënta dla Lia di Osć de Gherdëina, Judith Kelder Schenk.