L fossa da mat a ne fé nia damat (1a pert)

Data

24 de setember 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I juesc vën da trueps cunscidrei zeche mé per i mëndri. Ma paradossalmënter ie i juesc na cossa sceria per l svilup psicosoziel dla persona
Canche pënse a un di plu biei lecorc de canche fove pitl, pona me tarluieia tl cë l di do ueia de Nadel. Levove canche duc durmiva mo y jive achiet te stua a fé damat cun i juesc che Gejù Bambin me ova purtà sot al lën. Ch’l chiet, ch’la »mindfulness«, coche i libri de psicologia la tlama al didancuei, sivova ora duc i autri pensieres, me lascian cunzentrà a me tripé cun chël che me ove mbin­ cià. L fova n mumënt belau meditatif, ntan che cun l pigiama mo sëura lasciovi sbinghé mi fantajia danter monc y stories imagineres. La fantajia zënza lims, che tl univers dl juech de n ptil mut ne ova nia de bujën de plu che n tant. Pënse nce gën a tant che é fat damat dedora. Sce te ves al didancuei su per Ch’l Piz, ite per Val d’Ana o su sun Col de Flam, ancontes auti y turisć, ma mé dinrer mo de tei mëndri che se tripa danter l vërt. Su per i ani ‘80 fova l bosch de Val d’Ana n parchjuech naturel, ulache l busiova mé nsci de cumpanies y de »capannes« abusives y melsegures. Ju n Poza se ans nstësc fat su n tel pitl ciamp per fé al palé, davia che l Chemun ova ntlëuta...

L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.

Ivan Senoner