Tan pitli, ma tan stersc

Data

17 de november 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Per l di nternaziunel di di pitli y dla pitles che nasc bunerives, che ie ncuei vënderdi ai 17 de nuvëmber, ons ntervistà la duturëssa Petra Wanker. Ëila lëura tl spedel a Bulsan tla terapia intensiva di popsc y dla popes
Bele da pitla fajòvela gën damat cun la massaria da dutor y canche la à n iede pudù jì te spedel, se àla ncunfertà dassënn: "Monce l tof dl spedel me savova tan bon". Perchël fòvel per Petra Wanker, che ie chersciuda su a Urtijëi y stà śën a Nals, bele da for tler che la ëssa ulù studië medejina y deventé pediatra.
Al didancuei lëurela tl spedel a Bulsan coche duturëssa di popsc y dla popes, y chël bele da passa chindesc ani incà. Petra Wanker ie nce vizepresidënta dla lia di premadures dl Südtirol. N ucajion dl di nternaziunel di premadures, che ie propi ncuei vënderdi ai 17 de nuvëmber, nes àla cuntà velch de si esperienzes, de tan de popsc y popes che nasc uni ann bunerives tl Südtirol, de tan daujin che la vita y la mort possa datrai vester y di mumënc suvënz nia saurì per la families di pitli y dla pitles, che muessa datrai sté mënsc alalongia tl spedel.

La Usc: Tan de popsc y popes nasc pa uni ann massa abenëura tl Südtirol?
Petra Wanker: De ndut iel feter l 10% di popsc y dla popes che nasc dan la 37ejima ena dla gravidanza y che ie perchël udui coche premadures (popsc:es che nasc plu de trëi enes dan l termin ndr.).  Chël uel dì che sce penson che te Südtirol nàscel uni ann feter cin' mile popsc y popes, ne n iel plu o manco n cincënt al ann che nasc massa bunerives. Nia duc y dutes chëi y chëles che nasc massa abenëura vën menei y menedes da nëus a Bulsan tla terapia intensiva. Sce i nasc danter la 34ejima y la 37ejima ena y i l à bona, pona ne n'iel nia de bujën de i tò su tla terapia intensiva. Ma chëi sot ala 34 enes dassëssa de regula unii  menei a Bulsan.

Tan de popsc y popes vën pa uni ann curei tla terapia intensiva a Bulsan?
Chëst ann ons nchinamò abù 250 popsc y popes tla terapia intensiva, de chisc ie feter 120 popsc o popes bunerives. I autri vën curei pervia de d'autra malaties o ajache i à de bujën de cures te si prims dis de vita. Danter trënta y trëntcin' al ann se tràtel de popsc o popes scialdi bunurives, che pëisa manco de 1500 gramm.

Do ciuna ena de gravidanza à pa n pop o na popa la puscibltà de sëuraviver?
Nëus judon a tenì n vita i pitli y la pitles che à plu de 23 enes. L vën pona nce for mpue a dì coche la ti va. Sce l pop o la popa dà sënies de vitalità, pona cialons nëus de ti judé. Suvënz vëijen pona bele ti prims dis ciunes che pudëssa vester la cumplicazions. Sce l pop o la popa à sanghedes tl cë scialdi grieves, pona san che l arà tl daunì plu dessegur de gran handicaps. Te chisc caji y te d'autri caji plu zic rejonen cun i genitores, per capì mpue co fé. Vel' genitor uel che n fej dut l puscibl per si mut o muta, d'autri nveze dij che i ne n'uel nia che n i tën n vita a uni cost. L depënd mpue dala situazion.


Duta la ntervista ie da liejer ncuei tla edizion nueva de La Usc di Ladins

Elisabeth Kostner