Stomat "Nosta storia y nosta jënt" – Nr. 4

Data

26 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I imparun de nü y renfrescun nostes conescënzes te nostes ciases y families cun aurela cörta y n passatëmp plajor. Les respostes gnará publicades tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé y ince sön chësc sit www.lausc.it – olache le jüch jará inant cun le Stomat nr. 5
Les domandes nöies dl Quiz Nr. 4

1) Ci recorda pa la capela da Mantëna?
2) Can á pa vit Caterina Lanz?
3) Ci fej pa n tescere?
4) C’é pa l'Ega de San Vi?
5) C’é pa n pasciantadú?
6) Ciampaná á dui segnificac desferënc, cai pa?
7) Ci é pa la fossa santa?
8) Co ti dijôn pa dandaía a n meter?
9) Olá ê pa la mineora de Fursil?
10) Cara é pa la ciampana dla müfa?


Les respostes dla Rubrica dl Stomat Nr. 3, publicada dan chinescdé

1) La pröma gara de Copa dl Monn a La Ila sön la pista Gran Risa é gnüda tignida l’ann 1985. Da iló incá vëgnera organisada ann por ann amez dezëmber.

2) La Gran Ega o Gadera mët man a Corvara sö da Punt da Pescosta, olache al röia adöm Rü Pisciadú y Rü Tort, dailó demez regor la Gran Ega cina Altin sot La Ila, tol sö le Rü da San Ciascian cun na desëna de fredesc y daimprojö ciáriera düc i atri rüs cina Longega; dailó se injopera ia le Rü d’Al Plan y s’un vá dlun drumblan foraijö por salandruns, mo dal Daz demez se tírera plan iaifora, salüda a man ciampa Ciastelbadia y a man dërta ciastel Moja denant che rové a Flaurënz a se juté tla Rienz do avëi fat n iade de 32,768 km zënza palsa.

3) Le ciastel da Moja é defora da Sares, olache la strada oj sö cuntra la vila Moja; a dërta fora röion a San Martin Todësch y spo a San Laurënz; le ciastel é sté  scagn de signoria. Al vëgn bele dant dl 1205. I todësc i dij "Michelsburg".

4) Cun les vistles – scuriades – vëgnel stlafé a La Pli da n vëia de segra dal Rosare cina ala segra da La Pli; i jogn vá fora por chi coi vistis sö da catifs cun le gurmel blanch y nagoles söl ciapel; cun süa bela gran vistla de val’ metri lungia stlafai che sü boc rondenësc; ci slafuns che ai mëna pa cun la bela jida de sëda forainsom la vistla.

5) Fanes da zacan, le epos en prosa, á scrit  siur Angel Morlang (1918 – 2005 ) da La Pli de Mareo; dl 1951 él gnü fat chësc teater a La Val sot la direziun dl capolan siur Angel Morlang. Le test é gnü publiché te "Nos Ladins" i agn 1951/52. L’epos "Fanes da zacan" en rima á dé fora l’Istitut Ladin dl 1978.

6) La cöra da Corvara é stada pro Fodom bele dl 1668; dal 1819 al 1824 éra stada pro Badia y dedó pro Fodom cina al 1949. En chël ann ésera rovada pro le decanat Mareo.

7) I Ombolc dla Val Badia porta chisc inoms: Giorgio Costabiei, Robert Rottonara, Angel Miribung, Albert Palfrader, Iaco Frenademetz.

8) Defora da Peraforada de Sora êl ai 7 d’auri dl 1458 robatü chi 50 paurs de Mareo adöm cun  ascioldá dl vësco da Porsenú Cardinal Nicolaus Cusnus sot a comane de Gabriel Brach, capitan ta Fodom; i paurs ê tl laur da i porté fora le dieje ales monies de Ciastelbadia, ci che le vësco â proibí. Da chësta combatüda groia dessel ester gnü copé desënes de paurs. Por recordé le malfat él gnü metü söl post n pice monumënt; an i dij al post  "Crëp de Santa Grazia".

9) Le  pröm lift da La Crusc da Badia/Jonorëis sö ala staziun mesana é gnü fat l’ann 1961. Por Nadé dl 1952 êl gnü arjigné da Giuvani Irsara (+1955) Damez na sciovia dal hotel Miramonti cuntra Paracia sö cina al bosch; al ê döes pistes da gní jöpert. Do val’ ann án trat jö chësc lift y cun i medemi pilastri á la Pension Teresa fat sö n lift sö cuntra Paracia y Lech da Sumpunt. Les pistes gnô batüdes da mituns, spo podôi jí debann cui schi. La Pension Serena â davert n pice lift  400 metri lunch por Nadé dl 1956; al piâ ia defora da Pedraces sö y passâ dlungia  Runch sö cuntra Frenatorona.

10) L’arzidüca Karl (1887 – 1922) á fat ispeziun ales trupes sön i jus Pordú y Falzares de setëmber dl 1915. Dl 1917 é l’imparadú Karl sté söl frunt dles Dolomites a ciafé i soldas; en chë ocajiun araton che al sides passé por la Val Badia.

11) Da La Pli de Mareo é le scagn da degan rové dl 1915 a San Martin; le ploan siur Giuvani Mersa (1868 – 1949) da Calfosch é sté degan a San Martin cina al 1949. Le scagn é spo gnü trasporté a Badia.

12) La cuinta tofla o cuader votif portará i valspergheri a La Pli l’ann 2036. La pröma tofla é gnüda portada l’ann 1636, ann dla pröma prozesciun di valspergheri a La Pli por perié da gní stravardá dala möria che somenâ sura döta l’Europa tratan la vera di 30 agn (1618 – 48) milesc de morc. Santa Maria d’La Pli á ejaudí i valspergheri. La möria s’á archité pro l’anteriöl/ciüch "Tonige Steckl" che é ciamó dlungia la strada che oj ite Rasun. Sö da chësc anteriöl de Sant Antone jô plüdadî jones a se perié decá n bun om.

13) La furnaria a Al Plan á vedla tradiziun. Bele dl 1741 vëgnel dant n "Päckhenhaus" a Mantëna; ince incö i dijon ciamó ala ciasa "Ciasa dal Pech da Mantëna". N pech a Valiares vëgn dant dl 1780; ince incö dijon "ia dal pech de Valiares". Tl paisc Al Plan laora da pech altamo tla 4a generaziun la familia Mutschlechner.

14) Mastel é na massaria de lersc, na sëdla da tigní sö le lat; ara é ince na sort de pazeda. Massaries de lëgn é gnüdes adorades tröc secui cina che al é gnü ince te nostes valades le monn modern cun sües creaziuns nöies,modernes y gonot plö pratiches.

15) I vicí á segra canche i paurs sojora y fej sö cogoi; dailó pói se beché jö dai spisc i graní; le medemo pói fá canche les manes röia ciamó te parencinch a secé; ai pó se pascenté. Pornanche zacai röia dlungia majun él de dërtes schires de vicí che s’un jora demez. Chësta é la "segra di vici".

16) Segra dai röc i dijon ala domënia do Santa Bogna/Guania; dailó s’abinâ tla ostaria dal Grof a Picolin i jogn da La Val, Lungiarü, Antermëia cun chi da San Martin. Impröma metôi ma man da se baié ite, da pizacré, spo tirâi al dëit; tla finada tomâl de burtes parores y tosc se saltâi ite y s’un dramâ de toces. Chësta incuntada di jogn a moseré les forzes gnô vigni ann aledé. Deache ara jô pro scialdi grouia, i dijôn la "segra dai röc".

17) Le maester Jepele Frontull (1864 – 1930) é gnü sopeli dl 1930 a Lungiarü. Al â messü lascé la scora canche le fascism á dl 1922 metü man da comané a Roma; al s’un ê jü ta Lungiarü en ponsiun, olache süa fia Lena ê maridada. L’artist Franz Irsara de Badia i á fat n monumënt te cortina.

18) Punt da Bos sura la Gadera ia é defora da Corvara; dailó él gnü copé le Gran Bracun ai 7 de dezëmber 1582 dai nobli da Colz; n pice monumënt fat dan val’ ann dal artist Franz Irsara de Badia recorda le malfat.

19) Le comun Fodom y Col de Santa Lizia alda pro la “Unione Montana Agordina”. Pert de chësta comunité de val fej 16 comuns cun Alie y La Rocia. Le scagn é a Egort y surastant é Costa Michele.

20) La provincia da Balsan é patrona dl ciastel de Tor, sënta dl Museum Ladin. Denant ê le ciastel medieval dles families Zingerle y Trebo, che á do la venüda podü se fá na ciasa dlungia. Sön Tor êl sté le scagn de signoria cina al 1803; döt le raiun a man ciampa dla Granega ê dl vësco da Porsenú che â daidé colonisé la pert ciampa dla valada.


Informaziuns implü ciafëise te chisc libri 

Karl Wolfsgruber: La cüra d’animes tles valades ladines, Rezia 1971
Eduard Widmoser: Südtirol A – Z. Desproch, 1988
P. Videsott – G. Plangg: Enneberger Wörterbuch - Vocabolar Mareo. Desproch, 1998
Anton Steinhauser: Die Gerichte Buchenstein und Thurn an der Gader 1500  - 1590. Istitut Ladin, 1979
Lois Trebo: Üsanzes, cherdënzes y tradiziuns. Istitut Ladin, 2003
Hans Fink: Verzaubertes Land.Volkskult und Ahnenbrauch in Südtirol. Tyrolia, 1969
Josef Sulzenbacher: Der verlobte Kreuzgang der Welsberger nach Enneberg. Pfarrgemeinderat von Welsberg, 1996 
Berta Richter – Leo Santifaller: Die Ortsnamen von Ladinien, Desproch, 1937
Lois Trebo: Le Gran Bracun. Uniun Maestri Ladins, 2014
Bepe Richebuono: Picia storia di Ladins dles Dolomites. Istitut Ladin, 1991
Angel Morlang: Fanes da zacan. Istitut Ladin, 1978
Lois Ellecosta -  Merch Graffonara: S. Maria d’La Pli. Ploania La Pli, 2013 

Domandes y respostes metüdes adöm da Lois Trebo