Stomat "Nosta storia y nosta jënt" – Nr. 10

Data

07 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I imparun de nü y renfrescun nostes conescënzes te nostes ciases y families cun aurela cörta y n passatëmp plajor. Les respostes gnará publicades tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé. Le stomat se röia cun chësta ediziun
Les domandes nöies dl Quiz Nr. 10

1) Co á pa inom i comuns dles cinch valades ladines?
2) Ci importanza á pa albü l’imparadú Maximilian por i Ladins?
3) Olá él pa Valacia?
4) Can él pa sté l’ultima mëssa noela a Al Plan?
5) Che é pa sté le pröm diretur dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin de Tor?
6) Co á pa inom le pröm, secundo, terzo y – ince – cuarto tai dla erba? ("fëgn"...)
7) Can él pa Segra da Rina?
8) Olá él pa le Ciüch de San Iaco?
9) Che é pa sté le Slosser dla Munt?
10) Ci paisc ia Valdaura é pa La Pli de Valdaura?


Resposta al Stomat Nr. 9


1) Verena von Stuben é dessigü öna dles badësses de Ciastelbadia plü contestades y combatüdes. Le vësco Cusanus (1450–1464) da Porsenú ti â scrit dant che le convënt dles benedetines a Ciastelbadia dê gní n convënt de clausöra, de ci che la badëssa n’ê daldöt nia a öna. La stritaria y bega é jüda inant por agn, â pö la badëssa da süa pert le düca de Tirol Sigismund (1427–1496) le Ricun. Le vësco i â cinamai proibí ai paurs de Mareo da i porté a Ciastelbadia le dieje, ci che ai messâ dé jö de cuta. I paurs i stimâ ala badëssa che ê patrona de sü mesc. Defora da Peraforada ési spo robatüs adöm cun i ascioldá dl vësco, comaná dal capitan de Andrac. Dailó él dé ca n burta combatüda y tröc paurs é gnüs copá. A chël post i díjon "Crëp de Santa Grazia" y n pice monumënt recorda chësc avenimënt daté ai 5 d’aurí dl 1458. Les beghes cun Porsenú s’á impormó destodé ia cun la mort dl cardinal vësco Nicolaus Cusanus.

2) Cina che nüsc paurs tignî instësc n porcel, le copâi incër Nadé, por che ai ess n pü’ de cern dales festes sön mësa. Döt cant, vigni toch dl porcel gnô adoré sö, i polans de porcel gnô venüs, les sëdes ciafâ le carigá da afiré le fi da tre, la coda ê dla fancela che â ojoré le porcel, les mesanes gnô sciomiades por avëi ia por l’ann cioce, les iames gnô tacades sön ciamin a sciomié, les cerveles y les mioles gnô apratades, cun les punzes fajôn jopa ajia, le sanch tolôn da fá bales, liagnes y na pert fajô ince pozi impara y jüfa de furnel. Le fie gnô arestí adöm cun le cör de porcel, cun fie fajôn ince jopa; a chësc cëi i díjon "berjöla". Fie vëgn ince tut da fá balotes. Ince incö vëgn la gran pert dles perts dl porcel laurades sö da bocas y chësc ciáfon da cumpré y te ustaries da mangé. Pro cotan de paurs foradecá vëgnel cujiné sö döt sciöche dandaia.

3) N garber êl naota a Framacia, a Longega, a Pederoa. So laur ê lauré pels, an dijô "cuncé pels de tiers", fá coran adinfora. Chësc ê n laur delicat y important, deache coran adorâ tröc artejans: le carigá, le sotler, le fumere; cun coran féjon de vigni sort de cialzá, stivá, tasces, burses dai scioldi, comoc dla braia, cioi dla braia, braies, mantí, cordes, föms, brají, ciaestri, juntles, guant da ciaval y por bos y vaces da trá: seles de tiers da soma, foi. Sce an ne laora nia la pel de n tier, vëgnera screpënta y döra sciöche na brëia. La pel mëss gní cunciada, laurada a na certa fosa. Les pelices de tiers salvari, gragn y pici vëgn, laurades, cunciades; chësc laur vëgn fat döt atramënter che da arjigné cotan d’ater. An dijô ince: A te ói pa te cuncé le pelicia; chësc orô dí: te ói pa bëgn te tó! Les pelices tëgn bun cialt. Ares é dër chirides olache al é d’invern dër frëit. Nia ma da sciori éseres bëgnodüdes, al vëgn fat de plü sorts de guant impara o sotrat guant cun pelices; pelices vëgn ince metüdes ia por funz por drapamënta, sura let ia; na pelicia d’olp portâ ciamó dan agn nia püces patrones incër le col d’invern, no ma sce so om ê iagher.

4) Chi agn do la Vera capitâl te nostes ciases da paur söl altonn y ince d’aisciöda fora dui capuzineri, un â n canester (cëst) tl brac y l’ater â söl spiné na cracia da morin cun na züma lassura. Ai ê vistic ala bona, na gran joca rossa cina jö dai pisc, ai ê scialdi indesculc ti zochi o scufuns, na bela gran berba rossa i stopâ feter la bocia. Insciö i fajôi bele ales patrones impresciun da avëi la meseria, da messëi vire ala stënta, tröpes s’i menâ picé. Ai petlâ les patrones do n pü’ de smalz y ince val’ üs. Sce ai odô pa na schira de mituns incër la uma ia, spo se acontentâi pa bëgn ince cun na picia tornedöra de smigo y zacotan de cochi. I patri i dê lassura ai mituns valgünes santes, val’ medaies, spaternöres da dí "noti". Le plü aprijada ê pa bëgn la benedisciun che i capuzineri i dê a chi de ciasa che se inslenâ düc jö ia por funz, i mituns tignî sö les mans y düc se signâ dër bel. Sce la uma i dê val’ da mangé ê i mituns coriusc da odëi sciöche ai fajô cun chëra gran berba. Düc ê contënc: i patri â ciafé so smalz por che ai n’ess ia por l’ann da fá val’ da arestí y chi de ciasa ê contënc cun valgünes cosses benedides; chi che â plü le möt i tociâ ince a n te’ pater val’ lires tla mania leria dla joca.

5) An arata che la vedla stlopetara d’Al Plan sides gnüda arjignada do le 1850. Na plü sigüda foss da inrësce do te archifs. Les domënies domisdé se urtâ jogn y omi pro la stlopetara a "Trá la scëiba" o a "Trá al pest". Por tröc ê trá la scëiba n divertimënt y ai gnô pro da mostré tan bun che ai tocâ. A chësta manira imparâi da stlopeté denant che fá le soldá. I jogn gnô istruis dai plü vedli tl manajé le stlop por ester arjigná canche ai messâ fá le soldá. Sce un gnô tut dala vijita, da jí a trá zetoles, êl pa bëgn brau. La domënia rodâ de tai cun le ciapel da plömes da na betola al’atra. Dandaía i tocâra valgügn agn da fá le soldá normal. En caje che al foss rot fora na vera ess impröma chi cina ai 40 agn messü jí sot, spo dedó i atri por defëne süa tera. Na stlopetara nöia él gnü fat a Al Plan l’ann 1906. A Al Plan él tres gnü mantigní la tradiziun da "trá ala scëiba", n bel sport por chi che á ligrëza y na man sigüda.

6) La ciampana plü stagna sön ciampaní d’La Pli é "La Gran Marora" che pësa 3.367 kg. Ara se lascia aldí dal 1925 incá desco dötes les atres cinch ciampanes che é de n toch plö lesieres. Ara é gnüda benedida dal degan Giovani Mersa (1915–1949) da San Martin, ploan ê chi agn a La Pli siur Ujöp Irsara (1915–1927) de Pescol a Badia. Por soné la Grana a man orôl ester altamo cater ëi cotan gaierc, mo da la soné sö damanâra la forza de bëgn sis ëi y dailó sonâra mefo le miú. Sce an toless demez da d’aisciöda i liscios dales finestres di ciampanis, metüs sö da d’altonn por tigní dalunc la nëi, spo sonasseres miú, le sonn dles ciampanes foss plö tler y nia tan assordí, surt.
Tl cërtl dla ploania da La Pli, söinsom Plan de Corones a 2.275 m, él na gran ciampana che pësa chi 18.100 kg, la maiú dles Alpes. Ara á inom "Concordia 2000" y é gnüda benedida l’ann 2003, dedicada a San Bernert, patronn di alpinisć y di schiadus, realisada dales cater sozietés di lifc de Plan de Corones y dai comuns de Mareo, Valdaura y Bornech, i comuns che ne aprofitëia le plö dal raiun di schi de Plan de Corones. Ara é gnüda corada por recordé i 25 agn dl raiun dai schi Plan de Corones y valgügn pioniers dl turism da invern. Ara porta la scrita "Di i scinchi la pesc ai popui de döt le monn!" Ara é plü co 3 metri alta y á n diameter de 3 metri, ma bele le mazó pesa 500 kg. Ara vëgn sonada vigni de da misdé, vigni ota che n Stat tol demez la condana a mort o che n condané a mort vëgn pordené desco ince canche na vera se röia. N relief de brom mostra i crëps incëria. Le dessëgn á fat l’artist Paul de Doss – Moroder de Gherdëna.

7) L’artist de Badia che é jü fora en Payern a vire é Aldo Canins, nasciü l’ann 1944. Do les elementares a Badia ál fat dal 1958 al 1962 la Scora d’ert a Urtijëi, spo ál frecuenté dal 1962 al 1963 le "Istituto d’arte" a Firenze, dal 1963 al 1970 ál imparé tla "Akademie der Bildenden Künste" a Minca. Dl 1975 s’ál lascé jö a Vilsheim te Payern y á metü sö familia. Dailó ál lauré cina inultima. Sü dessëgns dër aprijá por la finëza ál scialdi fat cun raisplais. Al á tigní cotan de mostres lafora y tla Ladinia. L’ann 2019 él jü iadelá.

8) A San Martin viôl n organist tan conesciü che al â cinamai ciafé l’inom "Lipo dai orghi". Le pere de Lipo Verginer (1885–1940) ê Tone da Ciablun y al abitâ a San Martin iadelá dla dlijia, a Stufles. Por so talent musical él rové adora a Neustift a imparé da soné i orghi dal prof. Josef Gasser (1873–1957) da Lienz; cun 17 agn âl metü man da fá l’organist a San Martin. Al s’â maridé cun Maria Verginer y ê rové ite Plan a lauré le pice lüch. La fomena ti é bele morta dl 1929 y cun sü trëi pici mituns él indó gnü fora San Martin tla ciasa vedla. L’organist berba Giuvani dl Pider a La Val i á indó chirí na fomena, Sofia da Mirbun. Lipo dai orghi á fat plü composiziuns, y soné i orghi ál cun gran pasciun cina che al é sté bun; al sonâ ince la zitra. Lipo dai orghi snufâ tabach che al i pitâ ince a d’atri. Al ciarâ fora n pü’ da slober y pazetin, cun guant limé, cialzá desćiolá, mo le ce âl tl dër post.

9) Le crepun Pütia é chi 2.874 m alt y pó gní arjunt da plü perts sö: da Börz demez, da Lungiarü sö, dala ütia Göma demez. Al fej pert dl Parch Natural Pöz–Odles y é n crëp dër aprijé y chirí da alpinisć. Ince plü de debli pó s’infidé sön la piza, olache an á na bela odüda lunc y lerch. Pütia é söl termo inanter la Val Badia y Fones.

10) La vila Les Ciases é a La Pli y plü avisa tla zeca da Curt. Chi che ó jí söl Ju ta Furcia (1737 m) tol le tru che vëgn d’Al Plan ca Curt, vá do chësta strada sö che condüj sö Furcia che liëia adöm Mareo cun Sorafurcia y Valdaura. Por Furcia passa vigni ann la prozesciun de chi da Valsperch y da Valdaura che röia a La Pli por sanc. N pice monumënt recorda i agn dla möria dl 1636. Do Costamesana denant che pié ite por le bosch cuntra Furcia él a man dërta sot strada jö l’ultima vila, Les Ciases, bele nominada dl 1296 te n urbar de Ciastelbadia sciöche "Eliscases". Ince incö él ciamó families che se scri Elliscases! Te chësta vila él i mesc da paur: Pinter, André, Pech y Pico; dui inoms nes dij che dui patruns ne laurâ nia ma le lüch, mo un fajô le pinter (fá bots, scodades, güces, pazuns, liöses, rodes, gratuns, ciars, barjí...) y l’ater fajô le pech. Al é da speré che düc i cater lüsc romagnes abitá y vëgnes laurá inant. Les Ciases é na bela vila da na pert fora, á incëria de bi pra y bosc. Sides Plan de Corones co Piz da Peres ne pé nia dainciará. 

Leteratöra por se informé plü avisa
Franz Pizzinini: Parores ladines vedles y püch adorades. A.Weger, 1967
Franz Pizzinini: La stlopetara a San Linert de Badia, Calënder Ladin, 1977
Paul Videsott y d’atri auturs: Al Plan. Storia y vita dal paisc. Pluristamp, 1993
Luis Zingerle und andere: Die Pustertaler Schützen vom Landlibell 1511 bis heute. Der Schlern.Mai 2011, Heft 5 
Hermann Hallauer: Das Cusanus – Jubiläum 1964. M. Grünewald Verlag
Hermann Hallauer: Nikolaus von Kues als Bischof und Landesfürst in Brixen. Cusanus–Institut, Trier, 2000
Karl Knötig: Die Sonnenburg im Pusertal. Athesia, 1985
Angel Dapunt: Badia. Uniun di Ladins Val Badia, 1979
Georg Pick: Nikolaus von Kues. Vom Moseljungen zum Kardinal und Philosophen. Fischer Verlag, 1996
Gudrun Sulzenbacher: Altes Handwerk und ländliches Leben. Folio Verlag, 2002 
Josef Gelmi: Nikolaus Cusanus 1401–1464. Tappeiner Verlag, 2001
Pio Baldissera y d’atri auturs: San Martin de Tor. 500 agn dla dlijia. Rezia nr. 25, 1994
L. Ellecosta – M. Graffonara: S.Maria d`La Pli. Ploania d’La Pli de Mareo, 2013
Iaco Rigo: 50 Agn Artisć Val Badia, EPL–Ert por i Ladins, 2009
Richter–Santifaller: Die Ortsnamen von Ladinien. Schlern–Schriften, 1937

Domandes y respostes metüdes adöm da Lois Trebo
(Iaco Rigo)